Llei reguladora de l’exercici dels professionals liberals de l’arquitectura

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1999 ha aprovat la següent:

Llei reguladora de l’exercici dels professionals liberals de l’arquitectura

Exposició de motius

Els professionals universitaris de grau mitjà i superior que fins ara han exercit les seves arts en els camps de l’edificació, els equipaments col·lectius, l’ordenació del territori i l’urbanisme, han contribuït a l’important creixement immobiliari del Principat. Però les exigències de major formació i competència tècnica, que han canviat durant els darrers anys, fan necessari el degut aclariment competencial en la matèria.

La seguretat i la qualitat de les edificacions, cada dia més complexes, la seguretat jurídica, el respecte a les titulacions universitàries de grau superior i la lluita contra l’intrusisme professional, són valors de primer ordre, pels quals les administracions públiques i els col·legis professionals han de vetllar de manera especial.

No es pot oblidar el passat ni, pel que fa al cas, menystenir els drets d’aquells professionals de les arts de la construcció que han aportat, al llarg dels anys, la seva col·laboració al creixement immobiliari del país.

Tampoc no es pot negligir l’especial atenció que han de merèixer els esforços dels nous titulats universitaris de grau superior que dia a dia s’incorporen, no sense dificultats, al món del treball i que han de poder trobar el suport i la protecció de la societat i de les administracions públiques sota la forma de llei.

Conciliar els drets d’uns i altres, protegir els interessos mutus i reforçar la personalitat i la funció dels col·legis professionals, és l’objecte primordial de la present Llei.

D’acord amb aquestes consideracions, la Llei reguladora de l’exercici dels professionals liberals de l’arquitectura, s’articula com segueix:

Títol únic

Article 1

Objecte

Aquesta Llei regula l’activitat dels professionals liberals de l’arquitectura, els títols universitaris dels quals els habiliten per exercir la seva professió en els camps de l’edificació en general, els equipaments col·lectius i l’urbanisme.

Article 2

Reconeixement i convalidació de títols

1. Mentre els títols universitaris que habiliten per exercir l’arquitectura en els camps de l’edificació, els equipaments col·lectius i l’urbanisme, no siguin expedits per l’autoritat andorrana, es reconeixen únicament aquells lliurats pel Regne d’Espanya i per la República Francesa.

2. Els títols que no siguin lliurats per aquests països veïns, han de ser prèviament convalidats per l’autoritat andorrana. Altrament, en defecte de procediment legal andorrà de convalidació, s’admet la convalidació d’un títol que sigui atorgada pel Regne d’Espanya o per la República Francesa.

3. Sense perjudici de les solucions provisionals regulades a les disposicions transitòries d’aquesta Llei, l’abast de les competències professionals que atorguen els títols universitaris, és el mateix que figura establert per la legislació vigent del país que els hagi expedit.

Article 3

Camps d’actuació

A l’efecte de la present Llei:

1. S’entén per “camp de l’edificació”, o qualsevol altra denominació sinònima, l’activitat professional de concebre i redactar projectes tècnics destinats a bastir edificis de tota mena, qualitat i servei i totes les activitats complementàries i derivades de la seva rehabilitació, restauració, conservació i manteniment.

2. S’entén per “camp de l’urbanisme”, o qualsevol altra denominació sinònima, l’activitat professional de concebre i redactar projectes tècnics destinats a la planificació i l’ordenament del territori i el desenvolupament per a la seva execució.

3. S’entén per “camp dels equipaments col·lectius”, o qualsevol altra denominació sinònima, l’activitat professional de concebre i redactar projectes tècnics destinats a la construcció d’infraestructures i equipaments per a la col·lectivitat i totes les activitats complementàries o derivades de la seva rehabilitació, restauració, conservació i manteniment.

Article 4

Titulació de grau superior i mitjà

A l’efecte de la present Llei:

1. S’entén per tècnic de grau superior aquell professional que, amb la denominació d’arquitecte, hagi obtingut, directament o per convalidació, una titulació universitària, espanyola o francesa, que el faculti per a tal denominació i activitat professional.

2. S’entén per tècnic de grau mitjà aquell professional que, amb la denominació d’arquitecte tècnic, aparellador o una altra de sinònima, hagi obtingut, directament o per convalidació, una titulació universitària, espanyola o francesa que el faculti per a tal denominació i activitat professional.

Article 5

Competència dels TGS

És competència dels tècnics de grau superior l’activitat professional de concepció i redacció de projectes tècnics de tot ordre, dimensió, qualitat i destí i la direcció d’obra, en els camps de l’edificació en general, els equipaments col·lectius i l’urbanisme, de conformitat amb les facultats que els són reconegudes per la legislació vigent del país que ha lliurat o convalidat el seu títol professional.

Article 6

Competències compartides

1. Són competències compartides entre els tècnics de grau superior i els tècnics de grau mitjà la concepció i la redacció de projectes de certes edificacions de volumetria i dimensions específiques, la direcció de l’execució material d’obres d’edificació i d’equipaments col·lectius i els pertinents controls de qualitat, de conformitat amb les facultats que els són reconegudes per la legislació vigent del país que ha lliurat o convalidat el seu títol professional.

2. També és una competència compartida la concepció, la redacció i la direcció executiva dels plans i els projectes de seguretat i d’higiene per a les edificacions en general i en els projectes d’equipaments col·lectius.

Article 7

Altres competències

Les competències descrites en els dos articles precedents són reconegudes als professionals de l’arquitectura sense perjudici d’aquelles que, de forma exclusiva o compartida, corresponen a altres tècnics de grau superior, els quals han d’actuar també dins l’àmbit de les competències que són pròpies de la seva titulació.

Article 8

Col·legiació obligatòria

1. Els tècnics de grau superior que, de conformitat amb les disposicions legals vigents que regulen l’exercici de professions liberals al Principat i la present Llei, poden i volen exercir la seva professió d’arquitecte, a més d’obtenir l’autorització d’exercici professional del Govern, han d’estar obligatòriament col·legiats al Col·legi d’Arquitectes d’Andorra.

2. Els sol·licitants d’autorització d’exercici de la professió d’arquitecte, en presentar la seva petició al Govern, a més de la preceptiva documentació acreditativa del compliment dels requisits legals, han de lliurar un informe previ favorable lliurat pel Col·legi d’Arquitectes d’Andorra.

3. En lliurar l’informe favorable, el Col·legi d’Arquitectes d’Andorra ha verificat la conformitat de la titulació universitària en els termes de la present Llei i tots els altres requisits exigits per les restants disposicions vigents.

4. Un cop obtinguda l’autorització del Govern per a l’exercici de la professió, el Col·legi d’Arquitectes d’Andorra dóna l’alta col·legial definitiva a la persona interessada.

5. En el supòsit que el Col·legi d’Arquitectes d’Andorra es negui a lliurar l’informe, el lliuri desfavorable o de qualsevol altra forma s’oposi a la col·legiació d’un professional, haurà de notificar-ho a la persona interessada mitjançant escrit motivat. La persona interessada pot defensar el seu dret davant la jurisdicció administrativa.

Article 9

Visat col·legial

Tot estudi, pla, avantprojecte, projecte bàsic, projecte d’execució o urbanístic, relatiu als camps de l’edificació en general, els equipaments col·lectius i l’urbanisme, redactat per un arquitecte, en presentar-lo a l’aprovació de l’Administració, cal necessàriament i prèvia que sigui visat pel Col·legi d’Arquitectes d’Andorra.

Article 10

Assegurança professional

El visat col·legial pressuposa que l’arquitecte signatari del projecte té coberta la responsabilitat civil i professional mínima establerta pel Col·legi. Més enllà del mínim de cobertura col·legial, cada professional ha de preveure la seva cobertura addicional i suficient en funció del risc derivat de la seva activitat.

Disposicions transitòries

Primera

El Col·legi d’Arquitectes d’Andorra ha de procedir a la revisió i l’adaptació dels seus estatuts de conformitat amb els preceptes de la present Llei dins del termini de tres mesos comptats a partir de la publicació d’aquesta Llei.

Segona

1. Els tècnics que gaudeixen d’una autorització vigent d’exercici de la professió atorgada abans de l’11 de juliol de 1977 (data del Decret que regula l’exercici de professions liberals) i que han exercit, efectivament i continuada a Andorra, activitats pròpies de la competència de tècnics de grau superior en arquitectura i en els camps de l’edificació i/o dels equipaments col·lectius, queden habilitats d’ofici per seguir exercint en les mateixes condicions anteriors en els camps de l’edificació i/o dels equipaments col·lectius.

2. Aquests professionals s’han de donar d’alta obligatòriament al Col·legi d’Arquitectes d’Andorra, dins el termini dels sis mesos subsegüents a la publicació d’aquesta Llei. En defecte d’alta, s’entendrà la seva renúncia tàcita.

Tercera

1. Els tècnics que gaudeixen d’una autorització vigent d’exercici de la professió atorgada després de l’11 de juliol de 1977 i abans de la data de publicació de la present Llei i que han exercit, efectivament i continuada a Andorra, a títol individual o en equips de tècnics del mateix o diferent grau, activitats pròpies de la competència de tècnics de grau superior en arquitectura, han d’obtenir habilitació del Govern per poder seguir exercint en les mateixes condicions anteriors, limitades als camps de l’edificació i/o dels equipaments col·lectius i als tipus de projectes efectivament realitzats, aprovats i executats, segons tipologies d’actuació que es defineixen en la disposició transitòria següent.

2. Aquesta habilitació l’han de demanar al Govern dins del termini màxim de sis mesos comptadors des de la publicació de la present Llei. Han d’acompanyar la petició d’habilitació amb el seu currículum tècnic i professional, amb els documents acreditatius pertinents, un informe de verificació lliurat pel Col·legi d’Arquitectes i precisar les tipologies d’actuació per a les quals sol·liciten l’habilitació. El decret del Govern donant lloc a l’habilitació precisarà les tipologies d’actuació per a les quals és atorgada.

3. El Col·legi d’Arquitectes establirà un fitxer de tècnics habilitats amb vista al control del visat col·legial i l’assegurança mínima de responsabilitat civil i professional.

Quarta

1. A l’efecte de les habilitacions previstes en la disposició transitòria precedent, es defineixen les tipologies d’actuació següents dins els camps de l’edificació i els equipaments col·lectius.

2. Totes i cadascuna de les catorze tipologies que es defineixen s’entenen dividides en trams de 500 metres quadrats o fracció de planta.

Cinquena

Transcorreguts sis mesos des de l’entrada en vigència de la present Llei i salvada l’excepció prevista a l’article 7, els comuns i el Govern no autoritzaran cap projecte d’edificació, d’equipaments col·lectius o d’urbanisme, sigui quina sigui la seva entitat i destí, que no hagi estat prèviament visat pel Col·legi d’Arquitectes d’Andorra.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions anteriors que contradiguin o s’oposin a allò que s’estableix en la present Llei.

Disposicions finals

Primera

Es faculta el Govern per desplegar reglamentàriament aquells aspectes d’aquesta Llei que, per a la seva operativitat, així ho necessitin.

Segona

La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 30 de juny de 1999


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.