Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de novembre del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que assenyala les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre d’altres, a la legislació en matèria bancària i financera. Entre d’altres, Andorra s’ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic els reglaments europeus següents:



Aquests reglaments europeus es coneixen com els reglaments EMIR, SFTR i BMR, respectivament (per les sigles en anglès).

També s’aprofita aquesta modificació legislativa per incorporar-hi les modificacions posteriors d’aquests reglaments europeus aprovades a Europa fins ara:



La Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera té una importància significativa al Principat d’Andorra i, en particular, estableix les condicions aplicables a totes les entitats operatives del sistema financer que presten serveis financers, incloent-hi la realització d’operacions basades en derivats financers o la intervenció en operacions de finançament de valors (OFV) per part de les contraparts financeres. Els derivats extraborsaris («contractes de derivats extraborsaris») no tenen transparència, ja que es tracta de contractes negociats amb caràcter privat i només les parts contractants disposen en general d’informació sobre aquests contractes. Aquests contractes creen una xarxa d’interdependències complexa que pot dificultar la determinació de la naturalesa i el nivell dels riscos en joc. Com ha demostrat la crisi financera, aquestes característiques incrementen la incertesa en moments de tensió en els mercats i, en conseqüència, comprometen l’estabilitat financera.

Aquesta modificació legislativa estableix les condicions que han de complir les contraparts financeres d’un contracte de derivats financers que facin principalment amb una contrapart establerta a la UE. Una de les mesures acordades el 26 de setembre del 2009 en la Cimera de Pittsburgh del G20 fou l’obligatorietat que tots els contractes de derivats extraborsaris normalitzats es compensessin a través d’una entitat de contrapartida central (ECC) i que els contractes de derivats extraborsaris es notifiquessin a un registre d’operacions. Resulta necessari, per tant, establir, per a les contraparts financeres andorranes que subscriguin contractes de derivats extraborsaris amb contraparts d’un estat membre de la UE, l’obligació de compensació a través d’una ECC reconeguda per la UE respecte dels contractes de derivats extraborsaris que a més puguin compensar-se de forma centralitzada.

Els contractes de derivats extraborsaris que no es consideren aptes per a la compensació a través d’una ECC per part de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) comporten un risc de crèdit de contrapart i un risc operatiu, així que és procedent dictar normes amb vista a la gestió d’aquests riscos. Per atenuar el risc de crèdit de contrapart, els participants en el mercat que estiguin subjectes a l’obligació de compensació han de comptar amb procediments de gestió de risc que requereixin un intercanvi de garanties oportú i exacte i amb una segregació adequada.

Resulta oportú que les normes relatives a la compensació de contractes de derivats extraborsaris, a la notificació d’operacions amb derivats i a les tècniques de reducció de risc en relació amb contractes de derivats extraborsaris no compensats per una ECC s’apliquin a les contraparts financeres, és a dir, a les entitats financeres d’inversió, les entitats bancàries, les entitats asseguradores i reasseguradores, els organismes d’inversió col·lectiva (OIC) i, si escau, les seves societats gestores (SGOIC), així com als fons de pensions d’ocupació. Algunes contraparts financeres compten amb un volum d’activitat en els mercats de derivats extraborsaris massa reduït per presentar un risc sistèmic per al sistema financer i massa baix perquè la compensació centralitzada sigui econòmicament viable. Aquestes contraparts, a les quals s’anomena comunament contraparts financeres de petita dimensió, han de quedar exemptes de l’obligació de compensació alhora que segueixen estant sotmeses al requisit d’intercanvi de garanties per reduir qualsevol risc sistèmic. No obstant això, quan la posició adoptada per una contrapart financera sobrepassi el llindar de compensació, calculat a nivell de grup, encara que sigui en relació amb una categoria de derivats extraborsaris ha d’activar l’obligació de compensació per a totes les categories de derivats extraborsaris, donada la interconnexió de les contraparts financeres i el risc sistèmic per al sistema financer que pot sorgir si aquests contractes de derivats no es compensen de manera centralitzada.

Les contraparts financeres andorranes que subscriguin, modifiquin o rescindeixin un contracte de derivats amb contraparts d’un estat membre de la UE han de garantir que els detalls d’aquests contractes es notifiquin a un registre d’operacions reconegut oficialment d’acord amb el Reglament (UE) núm. 648/2012.

També ha de determinar-se qui té la responsabilitat de notificar contractes de derivats extraborsaris en què una o dos contraparts siguin un OIC. Per tant, cal especificar que la societat gestora d’un OIC ha d’assumir la responsabilitat, inclosa la legal, de notificar en nom d’aquest OIC els contractes de derivats extraborsaris que aquest últim hagi subscrit amb contraparts d’un estat membre de la UE i de garantir l’exactitud dels detalls notificats.

Altrament, s’ha posat de manifest la necessitat de millorar la transparència i la supervisió no només en el sector bancari tradicional, sinó també en àmbits en què es duen a terme activitats d’intermediació de crèdit similars a les que efectuen les entitats bancàries, que constitueixen el que es coneix com a «banca paral·lela». Qualsevol deficiència relacionada amb aquestes activitats, que són similars a les que desenvolupen les entitats bancàries, té el potencial d’afectar la resta del sector financer. Les operacions de finançament de valors (OFV) possibiliten l’augment del palanquejament, la prociclicitat i la interconnexió en els mercats financers. En particular, la manca de transparència en el recurs a les OFV ha impedit que les autoritats de regulació i supervisió a escala europea, igual que els inversors, avaluïn i controlin correctament els riscos corresponents, assimilables als dels bancs, i el grau d’interconnexió amb el sistema financer. Aquesta modificació de la Llei respon a la necessitat de millorar la transparència dels mercats de finançament de valors i, per tant, del sistema financer, així com de donar a conèixer informació sobre OFV i de permutes de rendiment total als inversors d’organismes d’inversió col·lectiva. Aquestes noves obligacions de transparència en relació amb les OFV han de preveure, doncs, la comunicació de dades sobre les OFV efectuades per tots els participants en el mercat, ja siguin entitats financeres o no financeres, dades que inclouran la composició de la garantia real, la circumstància que la garantia real pugui reutilitzar-se o s’hagi reutilitzat, la substitució de les garanties reals a la fi del dia i els descomptes aplicats.

Les societats gestores d’OIC poden recórrer a les OFV o a les permutes de rendiment total per a una gestió eficaç de carteres. Aquest recurs pot tenir un impacte significatiu sobre el funcionament d’aquests OIC. Les OFV poden servir per assolir els objectius d’inversió o per millorar el rendiment. El recurs a OFV i a permutes de rendiment total podria augmentar el perfil de risc general de l’OIC, si no s’informa d’això adequadament els inversors. És fonamental garantir que els inversors d’aquests OIC puguin triar amb coneixement de causa i avaluar el perfil general de risc i remuneració dels OIC. Efectuar inversions a partir d’informació incompleta o incorrecta sobre l’estratègia d’inversió d’un OIC pot suposar pèrdues importants per als inversors. Per això, és essencial que els OIC facilitin de forma detallada tota la informació pertinent en relació amb el seu recurs a OFV i permutes de rendiment total. Per tal que els inversors puguin tenir coneixement dels riscos associats al recurs a OFV i a permutes de rendiment total, les societats gestores d’OIC han d’incloure en els informes periòdics informació detallada sobre el possible recurs a aquestes tècniques.

Resulta oportú que la política d’inversió d’un OIC, pel que fa a les OFV i a les permutes de rendiment total, es doni a conèixer clarament en els documents precontractuals, com el prospecte complet d’un OIC. D’aquesta manera es garantirà que els inversors comprenguin i valorin els riscos inherents abans de decidir invertir en un determinat OIC.

Per altra banda, la reutilització de garanties reals proporciona liquiditat i permet a les contraparts reduir els costos de finançament. No obstant això, sol generar complexes cadenes de garantia entre la banca tradicional i la banca paral·lela i dona lloc a riscos per a l’estabilitat financera. La manca de transparència sobre el grau de reutilització dels instruments financers aportats com a garantia real, i els riscos corresponents en cas de fallida, pot soscavar la confiança en les contraparts i amplificar els riscos per a l’estabilitat financera. Per augmentar la transparència de les operacions de reutilització, convé establir unes obligacions mínimes de notificació. La reutilització s’ha de produir únicament amb el coneixement i el consentiment expressos de la contrapart aportant, i s’ha de comptabilitzar en el seu compte de valors. L’aplicació dels requisits en matèria de reutilització ha d’ajornar-se sis mesos després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei perquè les contraparts tinguin temps suficient per adaptar els seus acords de garantia, inclosos els acords marc, i perquè els nous acords de garantia siguin conformes a aquesta Llei.

Per una altra part, els preus fixats en molts instruments financers i contractes financers depenen de l’exactitud i la integritat dels índexs de referència. Una sèrie de casos greus de manipulació dels índexs de referència de tipus d’interès, com el líbor i l’euríbor, i denúncies en tercers països sobre la manipulació d’índexs de referència en els sectors de l’energia, el petroli i les divises demostren que els índexs de referència poden estar subjectes a conflictes d’interessos. Els índexs de referència són vitals per fixar els preus de les operacions financeres i afavorir així un funcionament eficaç dels mercats financers en relació amb una àmplia gamma d’instruments i serveis financers. Molts índexs utilitzats al Principat d’Andorra com a tipus de referència en els contractes financers s’elaboren en un estat membre de la UE. A més, les entitats bancàries i financeres andorranes sovint cobreixen els seus riscos o obtenen el finançament necessari per subscriure aquests contractes financers en el mercat interbancari transfronterer. Així mateix, el sector financer també depèn dels índexs de referència per mesurar la rendibilitat d’un OIC amb l’objectiu de fer un seguiment del rendiment, determinar l’assignació òptima d’actius d’una cartera o calcular les taxes de rendiment obtingudes. És per tots aquests motius, així com per donar compliment als compromisos adquirits amb la signatura de l’Acord monetari, que cal transposar les disposicions rellevants per a Andorra del Reglament (UE) 2016/1011. En aquest sentit, és necessari regular la utilització d’índexs de referència en contractes financers i instruments financers, així com per mesurar la rendibilitat de l’OIC, perquè les entitats operatives del sistema financer que facin servir un índex de referència o una combinació d’índexs de referència utilitzin un dels índexs de referència autoritzats i inscrits en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM.

La metodologia de la Llei de modificació no altera l’estructura actual de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, si bé s’hi incorporen dos capítols nous, el capítol sisè, relatiu a les operacions en derivats extraborsaris, i el capítol setè, relatiu a les operacions de finançament de valors, i s’introdueixen articles nous al capítol cinquè i es fan modificacions als articles ja existents. En primer lloc, el capítol primer, relatiu a les disposicions generals, es modifica mitjançant la inclusió de definicions noves.

En el capítol segon, relatiu als requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, s’hi afegeix dos articles nous i es modifica un article. El primer article que s’hi afegeix és referent a la utilització d’índexs de referència reconeguts a la UE per les entitats operatives del sector financer, així com a l’obligació d’elaborar i tenir plans rigorosos en cas de modificació significativa o cessació d’un índex de referència que s’utilitzarà. El segon article afegit regula la substitució normativa d’índexs de referència per als quals els seus administradors han cessat l’administració o s’han liquidat, de tal manera que no requereixi la renegociació per incloure una clàusula contractual supletòria abans de la cessació d’aquest índex de referència en els contractes financers i instruments financers. A l’últim, es modifica l’article 5, relatiu a les normes de conducta de les entitats operatives del sector financer, per tal d’evitar possibles represàlies als empleats que comuniquin possibles infraccions d’acord amb el que estableix l’article 4 ter de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

En el capítol quart, relatiu a l’abús de mercat, es trasllada la definició de entitat financera al capítol primer perquè aquest terme s’empra en altres capítols de la mateixa Llei 8/2013, i es corregeix un error de referència a l’apartat 4 de l’article 45.

Pel que fa al capítol cinquè, relatiu als acords de compensació contractual i garantia financera, en la secció primera, de disposicions generals, es modifica l’article 74, de l’objecte i l’àmbit d’aplicació, per especificar l’àmbit territorial de les obligacions de transparència en relació amb les operacions de reutilització dels instruments financers rebuts en el marc d’un acord de garantia financera, així com l’article 76 per introduir-hi la definició de reutilització. En la secció segona, relativa al règim dels acords de compensació contractual i de les garanties financeres, es modifica l’article 81 i s’hi insereix l’article 81 bis per establir els requisits de transparència de les reutilitzacions dels instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia financera pignorativa o amb canvi de titularitat.

S’hi incorpora el capítol sisè, relatiu als derivats extraborsaris, que conté tres seccions amb divuit articles nous. La secció primera estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació dels requisits en matèria de derivats extraborsaris, així com la definició de termes rellevants i el tractament de les operacions intragrup. En la secció segona, s’estableixen les obligacions de compensació, notificació i reducció del risc dels derivats extraborsaris. Així doncs, s’estableix l’obligatorietat de compensació de derivats extraborsaris subscrits per les contraparts financeres andorranes amb contraparts d’un estat membre de la Unió Europea, així com amb contraparts de tercers països que puguin tenir un efecte directe, important i predictible dins de la Unió Europea. Per una altra part, s’estableix l’obligació de notificar els detalls de tot contracte de derivats que hagin subscrit les contraparts financeres andorranes amb una contrapart d’un estat membre de la Unió Europea, així com les modificacions i resolucions de contractes, i, a l’últim, l’obligació d’aplicar tècniques de reducció del risc als contractes de derivats extraborsaris no compensats en una entitat de contrapartida central. En la secció tercera s’estableix el règim sancionador relatiu a les operacions amb derivats financers aplicable a les contraparts financeres.

També s’hi incorpora el capítol setè, relatiu a la transparència de les operacions de finançament de valors, que conté tres seccions i quinze articles nous. En la secció primera, de disposicions generals, s’estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació dels requisits de transparència en relació amb les operacions de finançament de valors, així com la definició de termes rellevants referents a aquest tipus d’operacions. En la secció segona, s’estableix l’obligació de notificació i conservació respecte de les operacions de finançament de valors. A l’últim, en la secció tercera, s’estableix el règim sancionador relatiu a les operacions de finançament de valors aplicable a les contraparts financeres.

Addicionalment, s’introdueixen dos disposicions transitòries a la Llei 8/2013. La disposició transitòria quarta estableix l’exempció temporal de l’obligació de notificar operacions de finançament de valors per als diferents tipus de contraparts, així com en relació amb les obligacions de transparència respecte a la reutilització dels instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia financera. La disposició transitòria cinquena estableix l’exempció temporal d’utilització d’índexs de referència preexistents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei que no es trobin autoritzats i inscrits en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM, així com per a la utilització d’índexs de referència elaborats per un administrador radicat en un tercer país no estat membre de la UE no inclòs en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM, i per a l’elaboració de plans documentats per part de les entitats que especifiquin les mesures que prendrien si l’índex de referència que utilitzen variés de forma important o deixés d’elaborar-se.

La Llei de modificació de la Llei 8/2013 té cinc disposicions finals.

La disposició final primera modifica parcialment el títol preliminar de definicions de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, així com l’article 56, sobre el contingut mínim del prospecte complet i el prospecte simplificat, perquè s’hi indiqui si els OIC recorren a operacions de finançament de valors i permutes de rendiment total, així com la utilització d’índexs de referència. Consegüentment, es modifiquen els annexos I i II de la mateixa Llei 10/2008 per concretar la informació que s’ha de detallar en relació amb el recurs a aquest tipus d’operacions per part de les OIC en el prospecte complet i en els informes periòdics. També s’hi introdueix una disposició transitòria segona perquè les societats gestores d’OIC i les societats d’inversió actualitzin el contingut del prospecte complet, així com dels informes periòdics.

La disposició final segona modifica la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per complementar el règim d’infraccions i sancions en relació amb la utilització d’índexs de referència.

Les disposicions finals tercera i quarta regulen la publicació dels textos consolidats de les lleis modificades i el desenvolupament reglamentari.

La disposició final cinquena regula l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Article 1. Modificació del títol de la Llei

Es modifica el títol de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que passa a anomenar-se Llei 8/2013, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat, els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors.

Article 2. Modificació de l’article 2

S’afegeixen els punts 7 bis, 11 bis, 11 ter, del 32 bis al 32 quinquies i del 46 al 53 a l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats de la manera següent:

“Article 2. Definicions

[…]

7 bis) Entitat financera: té el mateix significat que el que està establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

[…]

11 bis) Derivat o contracte de derivats: un instrument financer dels enumerats a les lletres d) a k) del punt 11.

11 ter) Derivat extraborsari o contracte de derivats extraborsaris: un contracte de derivats, l’execució dels quals no té lloc en un mercat regulat, tal com es defineix al punt 12.

[…]

32 bis) Préstec de valors o matèries primeres o presa de valors o matèries primeres en préstec: una operació per la qual una contrapart cedeix valors o matèries primeres amb la condició que el prestatari retorni valors o matèries primeres equivalents en una data futura o quan així ho sol·liciti la part cedent; aquesta operació constitueix un préstec de valors o matèries primeres per a la contrapart que cedeixi els valors o les matèries primeres i una presa de valors o matèries primeres en préstec per a l’entitat que els rebi.

32 ter) Operació simultània de compra-retrovenda o operació simultània de venda-recompra: qualsevol operació en la qual una contrapart compra o ven valors, matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres i acorda, respectivament, vendre o recomprar valors, matèries primeres o drets garantits de la mateixa descripció a un preu especificat en una data futura, operació que és una operació simultània de compra-retrovenda per a la contrapart que adquireixi els valors, les matèries primeres o els drets garantits o una operació simultània de venda-recompra per a la contrapart que els vengui, sense que aquestes operacions simultànies de compra-retrovenda o de venda-recompra estiguin regulades per un acord de recompra ni per un acord de recompra inversa, en el sentit del punt 32 quater.

32 quater) Operació de recompra: tota operació regida per un acord pel qual les transferències d’una contrapart de valors o de matèries primeres o de drets garantits relatius a la titularitat de valors o matèries primeres quan aquesta garantia hagi estat emesa per un mercat organitzat que tingui els drets sobre els valors o matèries primeres i per als quals l’acord no autoritzi l’entitat a fer cessions o pignoracions d’un valor o matèria primera determinada amb més d’una contrapart simultàniament, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres, o valors o matèries primeres substitutius de les mateixes característiques a un preu estipulat i en una data futura i estipulada o per estipular per la part cedent; aquesta cessió constituirà un pacte de recompra per a l’entitat que vengui els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els compri.

32 quinquies) Operació de préstec amb reposició de la garantia: les transaccions en les quals una contrapart concedeix un crèdit relacionat amb la compra, la venda, la transferència o la negociació de valors, excepte altres préstecs garantits mitjançant garanties reals en forma de valors.

[…]

46) Contraparts: a efectes dels capítols sisè i setè, s’entén com a contrapart tant les contraparts financeres com les contraparts no financeres.

47) Contrapart financera: s’entén per contrapart financera els tipus d’entitats o institucions següents:



48) Contrapart no financera: empresa, establerta al Principat d’Andorra o en un tercer país, diferent de les entitats esmentades al punt 47 d’aquest article i al punt 5 de l’article 91.

49) Administrador (d’índex de referència): la persona física o jurídica sota el control de la qual s’elabora un índex de referència.

50) Índex: tota xifra:



A efectes de la lletra a), s’entén que una xifra s’ha posat a disposició del públic quan hi tingui accés un nombre potencialment indeterminat de persones físiques i jurídiques diferents del proveïdor de l’índex o un nombre determinat de destinataris relacionats o vinculats amb aquest proveïdor, ja sigui directament o indirectament com a conseqüència, entre altres coses, de la seva utilització per una o diverses entitats supervisades com a referència per a un instrument financer que emetin, o per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC o facilitar un tipus deutor calculat com a diferencial o increment respecte a aquesta xifra.

51) Índex de referència: tot índex que s’utilitzi com a referència per determinar l’import que s’ha de pagar en relació amb un instrument financer o un contracte financer, o el valor d’un instrument financer o un contracte financer, o per mesurar la rendibilitat d’un OIC, per fer un seguiment del rendiment d’aquest índex o definir l’assignació d’actius d’una cartera o calcular les taxes de rendiment.

52) Utilització d’un índex de referència: comprèn els casos següents:



A l’efecte del que s’estableix a la lletra d), la determinació, per part de persones físiques o jurídiques, d’un tipus deutor fix o variable, fixat mitjançant decisions internes i aplicables únicament als contractes financers subscrits per elles o per empreses del mateix grup amb els clients respectius, de cara a la concessió o la promesa de concessió de crèdits en l’exercici de l’activitat comercial o professional, no es considera utilització d’un índex de referència subjecte a les obligacions establertes en els articles 15 bis o 15 ter.

53) Contracte financer: als efectes dels articles 15 bis i 15 ter, comprèn els tipus de contractes següents:

Article 3. Modificació de l’article 5

S’afegeix un paràgraf segon a l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat de la manera següent:

“Article 5. Normes de conducta

[…]

La notificació d’informació a l’AFA en el marc del procediment de comunicació de possibles infraccions d’acord amb el que estableix l’article 4 ter de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances no es considera infracció de cap restricció de comunicació d’informació imposada per via contractual o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa, ni pot implicar per a la persona que ho notifiqui cap tipus de responsabilitat en relació amb aquesta notificació.”

Article 4. Addició dels articles 15 bis i 15 ter

S’afegeixen els articles 15 bis i 15 ter a la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats de la manera següent:

“Article 15 bis. Utilització d’índexs de referència

1. Les entitats operatives del sistema financer poden utilitzar un índex de referència o una combinació d’índexs de referència, en el sentit del punt 52 de l’article 2, si l’índex de referència està elaborat per un administrador radicat a la Unió Europea i inscrit en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) o si es tracta d’un índex inscrit en aquest mateix Registre.

La utilització d’un índex de referència administrat, elaborat o controlat per una autoritat pública andorrana o d’un tercer país o per un banc central no està subjecta al compliment dels requisits del paràgraf primer.

2. Les entitats operatives del sistema financer també poden utilitzar un índex substitutiu d’un índex de referència de conformitat amb l’article 15 ter.

3. Les entitats operatives del sistema financer que utilitzin un índex de referència han d’elaborar i conservar per escrit plans sòlids que especifiquin les mesures que prendrien si l’índex de referència variés de forma important o deixés d’elaborar-se. Quan sigui factible i adequat, en aquests plans s’han de designar un o diversos índexs de referència alternatius que puguin servir de referència per substituir els índexs de referència que deixin d’elaborar-se, i s’ha d’exposar el motiu pel qual aquests índexs constitueixen una alternativa adequada. Les entitats subjectes a aquesta obligació han de facilitar a l’AFA, prèvia petició i sense demora injustificada, aquests plans i les possibles actualitzacions, i s’han de reflectir en la relació contractual amb els clients.

4. En el cas de les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, els són aplicables les disposicions d’aquest article.

5. Si un índex de referència preexistent no es troba inscrit en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM, però la cessació o modificació d’aquest índex per tal d’adaptar-se al que estableix en aquesta Llei donaria lloc a una causa de força major, frustraria o d’alguna altra manera infringiria les condicions de qualsevol contracte financer o instrument financer o les regles de qualsevol OIC que utilitzi aquest índex com a referència, l’AFA pot permetre la utilització d’aquest índex de manera excepcional per als contractes, instruments o OIC preexistents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei fins al seu venciment o liquidació. Cap instrument financer, contracte financer, prospecte complet o informe periòdic d’OIC no pot afegir una referència a aquest índex de referència preexistent després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Article 15 ter. Substitució normativa d’un índex de referència

1. Aquest article és aplicable a:



2. Així mateix, aquest article és aplicable als índexs de referència de tercers països si cessar-los o liquidar-los pertorbés de manera significativa el funcionament del sistema financer o plantegés un risc sistèmic per a aquest darrer.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar un reglament tècnic de regulació que designi un o diversos índexs substitutius d’un índex de referència sempre que es produeixi alguna de les circumstàncies següents:



4. L’índex substitutiu d’un índex de referència determinat en virtut de l’apartat 3 substitueix totes les referències al dit índex en els contractes financers i instruments financers a què es refereix l’apartat 1 a partir de la data en què sigui aplicable l’índex de referència substitutiu i quan aquests contractes financers i instruments financers no continguin:



5. Als efectes de la lletra b) de l’apartat 4, una clàusula supletòria es considera inadequada quan:



6. Un índex substitutiu d’un índex de referència no és aplicable quan totes les parts o la majoria de les parts requerides d’un contracte financer o un instrument financer a què fa referència l’apartat 1 hagin acordat aplicar un índex substitutiu diferent de l’índex de referència, ja sigui abans o després de la data d’aplicació del reglament tècnic de regulació de substitució de l’índex de referència d’acord amb l’apartat 3.

Article 5. Modificació de l’article 42

S’elimina el punt 4 de l’article 42 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda sense contingut.

Article 6. Modificació de l’article 45

Es modifica el paràgraf segon de l’apartat 4 de l’article 45 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat de la manera següent:

“Article 45. Autoritat competent en matèria d’abús de mercat

[…]

La notificació d’informació a l’AFA d’acord amb aquest capítol no es considera infracció de cap restricció de comunicació d’informació imposada per via contractual o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa, ni pot implicar per a la persona que ho notifiqui cap tipus de responsabilitat en relació amb aquesta notificació.”

Article 7. Modificació de l’article 74

Es modifica l’apartat 3 i s’afegeix l’apartat 4 a l’article 74 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queda redactat de la manera següent:

“Article 74. Objecte i àmbit d’aplicació

[…]

3. L’apartat 1 de l’article 78 i els articles 81, 81 bis i 86 no són aplicables en els supòsits en què s’impedeixi o es limiti l’execució dels acords sobre garanties financeres o es limiti l’eficàcia dels acords sobre actius pignorats, els acords de liquidació per compensació anticipada o els acords de compensació recíproca, en els termes previstos en els capítols relatius a la recapitalització interna i a les facultats de l’AREB de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió i la seva normativa de desenvolupament, o en els termes previstos en una altra normativa aplicable que persegueixi les finalitats i compti amb salvaguardes equivalents a les contingudes en la Llei mencionada.

4. Els apartats 1 bis i 2 bis de l’article 81 i l’article 81 bis s’apliquen a tota contrapart, excepte a l’AFA o altres organismes públics del Principat d’Andorra que s’encarreguin de la gestió del deute públic o que intervinguin en aquesta gestió, que dugui a terme operacions de reutilització i que estigui establerta:

Article 8. Modificació de l’article 76

S’afegeix la lletra o) a l’apartat 1 de l’article 76 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

“Article 76. Definicions

1. A efectes d’aquest capítol, s’entén per:

[…]

o) Reutilització: la utilització, per la contrapart destinatària, al seu propi nom i per compte propi o per compte de la contrapart, inclosa qualsevol persona física, d’instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia financera; aquest ús inclou la transferència de la titularitat o l’exercici d’un dret d’ús de conformitat amb l’article 81, però no inclou la liquidació de l’instrument financer en cas d’impagament de la contrapart aportant.”

Article 9. Modificació de l’article 81

S’afegeixen els apartats 1 bis i 2 bis a l’article 81 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

“Article 81. Dret de substitució i utilització de l’objecte de la garantia pignorativa

[…]

1 bis. Tot dret del beneficiari a la reutilització dels instruments financers rebuts en garantia queda sotmès almenys a les dos condicions següents:



[…]

2 bis. Tot exercici per les contraparts del seu dret a la reutilització queda sotmès almenys a les dos condicions següents:



No obstant el que es disposa en la lletra b) del paràgraf primer, en cas que una contrapart en un acord de garantia estigui establerta en un tercer país i que el compte del garant estigui obert en un tercer país i subjecte a la seva legislació, la reutilització ha d’acreditar-se bé mitjançant una transferència des del compte del garant, o bé per altres mitjans adequats.”

Article 10. Addició de l’article 81 bis

S’afegeix l’article 81 bis a la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

“Article 81 bis. Transparència en la reutilització dels instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia amb canvi de titularitat

1. Tot dret del beneficiari a la reutilització dels instruments financers rebuts en garantia en virtut d’un acord de garantia amb canvi de titularitat queda sotmès almenys a les dos condicions següents:



2. Tot exercici per les contraparts del seu dret a la reutilització queda sotmès almenys a les dos condicions següents:



No obstant el que es disposa en la lletra b) del paràgraf primer de l’apartat 2, en cas que una contrapart en un acord de garantia estigui establerta en un tercer país i que el compte del garant estigui obert en un tercer país i subjecte a la seva legislació, la reutilització ha d’acreditar-se bé mitjançant una transferència des del compte del garant, o bé per altres mitjans adequats.”

Article 11. Addició d’un capítol sisè, relatiu als derivats extraborsaris

S’introdueixen tres seccions a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, els enunciats de les quals queden redactats en els termes següents:



S’afegeixen els articles 89 a 106 al nou capítol sisè de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats en els termes següents:

“Capítol sisè. Derivats extraborsaris

Secció primera. Disposicions generals

Article 89. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest capítol estableix requisits en matèria de compensació i gestió bilateral del risc per als contractes de derivats extraborsaris i requisits d’informació per als contractes de derivats.

2. Aquest capítol s’aplica a les contraparts financeres.

3. Aquest capítol no s’aplica a l’AFA ni a altres organismes públics del Principat d’Andorra que s’encarreguin de la gestió del deute públic o hi intervinguin.

Article 90. Autoritat competent

L’AFA és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol en relació amb les operacions de derivats extraborsaris subscrits per una contrapart financera establerta al Principat d’Andorra.

Les facultats conferides a l’AFA en virtut del que disposen els articles 4 i 4 bis de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances són aplicables a les contraparts financeres indicades en la lletra e) del punt 47 de l’article 2. Consegüentment, aquestes contraparts financeres queden obligades a posar a disposició de l’AFA tots els llibres, registres i documents, sigui quin sigui el seu suport, que aquesta última consideri necessaris, inclosos els programes informàtics i els arxius magnètics, òptics o de qualsevol altra classe, incloses les converses telefòniques, quant a les seves actuacions en els mercats de derivats financers.

Article 91. Definicions

A efectes d’aquest capítol s’entén per:

1. Categoria de derivats: un subconjunt de derivats que comparteixen característiques comunes i essencials que inclouen almenys la relació amb l’actiu subjacent, el tipus d’actiu subjacent i la moneda de valor nacional. Els derivats pertinents a la mateixa categoria poden tenir terminis diferents.

2. Client: empresa que manté una relació contractual amb un membre compensador d’una ECC que li permet compensar les seves operacions amb l’ECC.

3. Compensació: procés que consisteix a establir posicions, inclòs el càlcul de les obligacions netes, i a assegurar que es disposa d’instruments financers o efectiu, o de tots dos, per cobrir les exposicions derivades de les dites posicions.

4. Empresa de serveis auxiliars: té el mateix significat que el que està establert al punt 17 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

5. Entitat de contrapartida central o ECC: una persona jurídica que media entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a compradora enfront de tot venedor i com a venedora enfront de tot comprador, autoritzada a l’empara de l’article 14 del Reglament (UE) 648/2012, del Parlament Europeu i del Consell, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions o reconeguda a l’empara de l’article 25 del mateix Reglament europeu.

6. Membre compensador: empresa que participa en una ECC i que és responsable del compliment de les obligacions financeres derivades de la dita participació.

7. Registre d’operacions de derivats: una persona jurídica que recopila i manté de forma centralitzada les inscripcions de derivats.

8. Risc de crèdit de contrapart: risc que la contrapart en una operació pugui incórrer en incompliment abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa d’aquesta operació.

9. Sistema de plans de pensions:



10. Societat financera de cartera: té el mateix significat que el que està establert en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 92. Operacions intragrup

1. S’entén per operació intragrup un dels supòsits següents:



2. A efectes d’aquest article, s’entén que les contraparts estan compreses en la mateixa consolidació quan totes dos estiguin:



Secció segona. Compensació, notificació i reducció del risc dels derivats extraborsaris

Article 93. Obligació de compensació

1. Les contraparts financeres han de compensar tots els contractes de derivats extraborsaris pertanyents a una categoria de derivats extraborsaris que ha sigut declarada subjecta a l’obligació de compensació de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament (UE) núm. 648/2012, del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, si els dits contractes compleixen una de les condicions següents:



2. Sense prejudici de les tècniques de reducció del risc previstes en l’article 96, els contractes de derivats extraborsaris que constitueixin operacions intragrup segons el que està definit en l’article 92 no estan subjectes a l’obligació de compensació.

L’exempció establerta al paràgraf primer del segon apartat solament s’aplica a contractes de derivats extraborsaris subscrits entre dos contraparts pertanyents al mateix grup, però establertes al Principat d’Andorra i en un tercer país, quan la contrapart financera establerta al Principat d’Andorra hagi estat autoritzada a aplicar aquesta exempció per l’AFA en els 30 dies naturals següents a la notificació efectuada, sempre que es compleixin les condicions establertes en l’article 92.

3. Els contractes de derivats extraborsaris que estan subjectes a l’obligació de compensació de conformitat amb l’apartat 1 s’han de compensar en una ECC autoritzada o reconeguda per compensar aquesta categoria de derivats extraborsaris i que figuri en el registre públic de l’AEVM de conformitat amb l’article 6 del Reglament (UE) núm. 648/2012.

A aquest efecte, la contrapart financera s’ha de convertir en membre compensador o en client, o ha d’establir acords de compensació indirectes amb un membre compensador, sempre que aquests acords no incrementin el risc de contrapart i que garanteixin que els actius i les posicions de la contrapart es beneficien d’una protecció d’efecte equivalent a la prevista en els articles 39 i 48 del Reglament (UE) núm. 648/2012.

Article 94. Contraparts financeres subjectes a l’obligació de compensació

1. Una contrapart financera que prengui posicions en contractes de derivats extraborsaris pot calcular, cada dotze mesos, la seva posició mitjana agregada a final de mes per als dotze mesos anteriors, de conformitat amb l’apartat 3.

Quan la contrapart financera no calculi les seves posicions o quan el resultat d’aquest càlcul superi qualsevol dels llindars de compensació determinats segons l’apartat 4, la contrapart financera:



2. Una contrapart financera que hagi quedat subjecta a aquesta obligació de conformitat amb el paràgraf segon de l’apartat 1 hi roman subjecta i ha de continuar compensant fins que la contrapart financera esmentada demostri a l’AFA que la seva posició mitjana agregada a final de mes per als dotze mesos anteriors no supera el llindar de compensació determinat d’acord amb l’apartat 4.

La contrapart financera ha de poder demostrar a l’AFA que el càlcul de la posició mitjana agregada a final de mes per als dotze mesos anteriors no condueix a una infravaloració sistemàtica de la posició.

3. En el càlcul de les posicions a què es refereix l’apartat 1, la contrapart financera hi ha d’incloure tots els contractes de derivats extraborsaris subscrits per aquesta contrapart financera o per altres entitats del grup al qual pertanyi aquesta contrapart financera subscrits amb contraparts establertes en un estat membre de la Unió.

No obstant el que es disposa al paràgraf primer, per als OIC, les posicions a què es refereix l’apartat 1 s’han de calcular per a cada OIC.

Les societats gestores d’OIC que gestionin més d’un OIC han de poder demostrar a l’AFA que el càlcul de posicions per a cada OIC no suposa:



4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació que especifiqui els valors dels llindars de compensació.

Article 95. Obligació d’informació

1. Les contraparts financeres han de vetllar perquè els detalls de tot contracte de derivats que hagin subscrit amb una contrapart d’un estat membre de la UE i de tota modificació o resolució del contracte es notifiquin de conformitat amb els apartats 2 a 5 a un registre d’operacions de derivats. Aquests detalls s’han de notificar a tot tardar el dia hàbil següent al de la subscripció, modificació o resolució del contracte.

No obstant el que disposa l’article 92, l’obligació de notificació no s’aplica als contractes de derivats extraborsaris dins del mateix grup quan almenys una de les contraparts sigui una contrapart no financera o si, en cas d’haver estat establerta a la UE, hauria estat considerada una contrapart no financera, sempre que:



Les contraparts financeres han de notificar a l’AFA la intenció d’aplicar l’exempció a què es refereix el paràgraf tercer. L’exempció és vàlida tret que l’AFA hagi indicat, en el termini de tres mesos a partir de la data de la notificació, que considera que no es compleixen les condicions esmentades en el paràgraf tercer.

2. La societat gestora d’un OIC assumeix la responsabilitat, inclosa la legal, de notificar els detalls dels contractes de derivats extraborsaris dels quals l’OIC sigui contrapart, i també ha de garantir la correcció dels detalls notificats.

3. L’entitat autoritzada responsable de la gestió i representació d’un fons de pensions d’ocupació que, de conformitat amb el dret andorrà, no tingui personalitat jurídica assumeix la responsabilitat, inclosa la legal, de notificar els detalls dels contractes de derivats extraborsaris dels quals aquest fons de pensions d’ocupació sigui contrapart, així com de garantir la correcció dels detalls notificats.

4. Les contraparts financeres que hagin de notificar els detalls dels contractes de derivats han de vetllar perquè no es produeixin repeticions en la notificació d’aquests detalls.

5. Les contraparts financeres que estan subjectes a l’obligació de notificació a què es refereix l’apartat 1 poden delegar aquesta obligació.

6. Les contraparts financeres han de portar un registre de tot contracte de derivats que hagin subscrit i de tota modificació durant almenys els cinc anys següents a la resolució del contracte.

Aquest registre ha de ser accessible en qualsevol moment per l’AFA.

7. En cas que no estigui disponible un registre d’operacions de derivats per consignar les dades d’un contracte de derivats que ha de notificar-se d’acord amb l’apartat 1, les contraparts financeres s’han d’assegurar que aquestes dades es comuniquin a l’AFA.

8. El fet que una contrapart financera comuniqui les dades d’un contracte de derivats al registre d’operacions de derivats, o que una entitat comuniqui aquestes dades en nom d’una contrapart financera, no es considera violació de les restriccions sobre divulgació d’informació que imposi aquest contracte o qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa.

La divulgació d’aquesta informació no implica cap mena de responsabilitat per a l’entitat notificant o per als seus directors o treballadors.

9. En la notificació de qualsevol subscripció, modificació o resolució de contractes de derivats amb contrapart de la UE indicades en l’apartat 1, les contraparts andorranes han de seguir les normes tècniques reglamentàries i d’execució que s’especifiquin d’acord amb els apartats 5 i 6 de l’article 9 del Reglament (UE) núm. 648/2012.

Article 96. Tècniques de reducció del risc aplicables als contractes de derivats extraborsaris no compensats per una ECC

1. Les contraparts financeres que subscriguin un contracte de derivats extraborsaris no compensat per una ECC han de vetllar amb la diligència deguda per la instauració de procediments i mecanismes adequats per mesurar, controlar i reduir el risc operatiu i el risc de crèdit de la contrapart, entre els quals han de figurar, com a mínim, els següents:



2. Les contraparts financeres han de valorar diàriament a preus de mercat els contractes pendents. Quan les condicions del mercat impedeixin procedir a una valoració a preus de mercat, s’ha d’utilitzar un model fiable i prudent.

3. Les contraparts financeres han de dotar-se de procediments de gestió del risc que requereixin l’intercanvi de garanties oportú, exacte i amb una segregació adequada respecte dels contractes de derivats extraborsaris que se subscriguin.

4. Les contraparts financeres han de posseir un capital adequat i proporcionat per gestionar el risc no cobert per l’intercanvi apropiat de garanties.

5. El requisit establert en l’apartat 3 no s’aplica a les operacions intragrup previstes en l’article 92 efectuades per contraparts que estiguin establertes al Principat d’Andorra sempre que no hi hagi ni es prevegi que hi haurà cap impediment pràctic o jurídic per a la ràpida transferència de fons propis o el reemborsament de passius entre les contraparts.

6. Les operacions intragrup previstes en les lletres a) a c) de l’apartat 1 de l’article 92 subscrites per una contrapart financera establerta al Principat d’Andorra i una contrapart establerta al territori d’un tercer país queden totalment o parcialment exemptes del requisit establert en l’apartat 3, sempre que existeixi una decisió favorable de l’AFA, si es compleixen les condicions següents:



7. La contrapart de l’operació intragrup que hagi quedat exempta del requisit establert en l’apartat 3 ha de fer pública la informació sobre l’exempció.

8. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar:



Secció tercera. Règim sancionador relatiu a les operacions amb derivats financers

Article 97. Subjectes infractors

Són subjectes autors i responsables de les infraccions les contraparts financeres que porten a terme les accions o omissions tipificades com a infraccions en els articles següents.

Són subjectes autors i responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, i els responsables de les funcions de control previstes en el punt 19 de l’article 2, de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Cap infracció de les disposicions d’aquest capítol no afecta la validesa d’un contracte de derivats extraborsaris ni la possibilitat que les parts executin els termes d’un contracte de derivats extraborsaris. Cap infracció de les disposicions d’aquest capítol justifica cap reclamació per danys i perjudicis contra una de les parts d’un contracte de derivats extraborsaris.

Article 98. Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus les accions o omissions següents:



Article 99. Infraccions greus

Es consideren infraccions greus l’incompliment de les obligacions a què es refereix l’article 98, quan no constitueixin una infracció molt greu.

Article 100. Infraccions lleus

Constitueixen infraccions lleus en relació amb aquest capítol la manca de remissió a l’AFA, dins del termini, de tots els documents, dades o informacions que se li hagin de remetre en l’exercici de les funcions que li siguin assignades, així com faltar al deure de col·laboració davant d’actuacions de supervisió de l’AFA, incloent-hi la no compareixença davant d’una citació per a la presa de la declaració, quan aquestes conductes no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que preveuen els articles 98 i 99.

Així mateix, tenen la consideració d’infraccions lleus l’incompliment de les obligacions derivades d’aquest capítol que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els articles 98 i 99.

Article 101. Procediment sancionador per infraccions en relació amb les operacions amb derivats financers

El procediment sancionador per infraccions en relació amb les operacions amb derivats financers es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

Article 102. Sancions per infraccions molt greus

1. En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció molt greu, s’ha d’imposar a l’infractor una de les sancions següents o més:



2. Si l’entitat infractora és una matriu o una filial de l’empresa matriu que hagi d’elaborar estats financers consolidats, el volum de negocis total anual aplicable és el que figuri en els últims estats financers consolidats requerits al Principat d’Andorra disponibles.

Article 103. Sancions per infraccions greus

En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció greu, s’ha d’imposar a l’infractor una multa per un import de fins a la més gran de les quantitats següents:



Article 104. Sancions lleus

A les infraccions lleus se’ls apliquen les sancions següents:



Article 105. Criteris de graduació de les sancions

Els criteris de graduació de les sancions que s’hagin d’imposar a les persones o entitats que hagin comès algun incompliment de les obligacions establertes en aquest capítol en relació amb les operacions en derivats financers són els establerts a l’article 19 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

Article 106. Normes complementàries del règim sancionador en relació amb les operacions en derivats financers

Pel que fa al règim de prescripció de les infraccions relacionades amb les obligacions incloses en aquest capítol en relació amb les operacions en derivats financers, així com als procediments associats a l’ingrés de l’import de les sancions associades i a la inscripció i la publicitat de les dites sancions, és aplicable el que s’estableix en el capítol sisè de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.”

Article 12. Addició d’un capítol setè

S’introdueixen tres seccions a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, els enunciats de les quals queden redactats en els termes següents:



S’afegeixen els articles 107 a 121 al nou capítol setè de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactats en els termes següents:

“Capítol setè. Transparència de les operacions de finançament de valors

Secció primera. Disposicions generals

Article 107. Objecte

Aquest capítol estableix normes sobre la transparència de les operacions de finançament de valors (OFV).

Article 108. Àmbit d’aplicació

1. Aquest capítol és aplicable:



2. L’article 111 no s’aplica:



Article 109. Autoritat competent

L’AFA és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol en relació amb les OFV subscrites per una contrapart financera establerta al Principat d’Andorra.

Les facultats conferides a l’AFA en virtut del que disposen els articles 4 i 4 bis de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances són aplicables a les contraparts financeres indicades en la lletra e) del punt 47 de l’article 2. Consegüentment, aquestes contraparts financeres queden obligades a posar a disposició de l’AFA tots els llibres, registres i documents, sigui quin sigui el seu suport, que aquesta última consideri necessaris, inclosos els programes informàtics i els arxius magnètics, òptics o de qualsevol altra classe, incloses les converses telefòniques, quant a les seves actuacions en els mercats de derivats financers.

Article 110. Definicions específiques

A efectes d’aquest capítol s’entén per sucursal un centre d’activitat, diferent de la seu central, que forma part d’una contrapart i que no té personalitat jurídica.

Secció segona. Transparència de les operacions de finançament de valors

Article 111. Obligació de notificació i conservació respecte de les OFV

1. Les contraparts financeres en OFV han de notificar les dades de tota OFV que hagin efectuat, així com la seva modificació o finalització, a l’AFA. Les dades de formalització, modificació o finalització de l’operació s’han de notificar amb la freqüència que determini l’AFA.

L’obligació d’informació establerta al paràgraf primer s’aplica a les OFV que:



Les OFV a què fa referència la lletra a) del segon paràgraf han de notificar-se dins dels 190 dies següents a la data d’aplicació corresponent a què fa referència l’apartat 1 de la disposició transitòria quarta.

2. Quan un OIC gestionat per una societat gestora sigui la contrapart de l’operació de finançament de valors, correspon a la societat gestora l’obligació de notificació en nom d’aquest OIC.

3. Les contraparts financeres han de conservar constància documental de tota OFV que hagin formalitzat, modificat o finalitzat durant almenys els cinc anys següents a la fi de l’operació.

4. El fet que una contrapart financera comuniqui les dades d’una OFV a l’AFA no es considera violació de les restriccions sobre divulgació d’informació imposades per contracte o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa.

5. La divulgació d’aquesta informació no implica cap mena de responsabilitat per a l’entitat notificant o per als seus administradors o treballadors.

6. L’AFA pot elaborar un comunicat tècnic amb les normes tècniques que especifiquin les dades de les notificacions esmentades en l’apartat 1, corresponent als diferents tipus d’OFV, així com el format i la freqüència de les notificacions.

7. Les contraparts financeres han de disposar de procediments interns adequats perquè els seus empleats puguin notificar les infraccions en l’obligació de notificació de les dades de tota OFV.

Secció tercera. Règim sancionador relatiu a les operacions de finançament de valors

Article 112. Subjectes infractors

Són subjectes autors i responsables de les infraccions les contraparts financeres que porten a terme les accions o omissions tipificades com a infraccions en els articles següents.

Són subjectes autors i responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, i els responsables de les funcions de control previstes en el punt 19 de l’article 2, de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Article 113. Infraccions molt greus

Es considera una infracció molt greu l’incompliment de les obligacions establertes en l’article 111, sobre l’obligació de les contraparts financeres de les OFV de notificar i conservar la informació relativa a aquestes operacions, quan s’hagi posat en risc greu la transparència i la integritat del sistema financer andorrà.

Article 114. Infraccions greus

Es consideren infraccions greus:



Article 115. Infraccions lleus

Té la consideració d’infracció lleu l’incompliment de les obligacions derivades d’aquest capítol que no constitueixi una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els articles 113 i 114.

Article 116. Procediment sancionador per infraccions en relació amb la transparència d’operacions de finançament de valors

El procediment sancionador per infraccions en relació amb les operacions de finançament de valors es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

Article 117. Sancions per infraccions molt greus

1. En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció molt greu, s’ha d’imposar a l’infractor una de les sancions següents o més:



2. Si l’entitat infractora és una matriu o filial de l’empresa matriu que hagi d’elaborar estats financers consolidats, el volum de negocis total anual aplicable és el que figuri en els últims estats financers consolidats requerits al Principat d’Andorra disponibles.

Article 118. Sancions per infraccions greus

En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció greu, s’ha d’imposar a l’infractor una multa per un import de fins a la quantitat més gran de les següents:



Article 119. Sancions lleus

A les infraccions lleus se’ls apliquen les sancions següents:



Article 120. Criteris de graduació de les sancions

Els criteris de graduació de les sancions que s’hagin d’imposar a les persones o entitats que hagin comès algun incompliment de les obligacions establertes en aquest capítol en relació amb les operacions de finançament de valors són els establerts a l’article 19 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

Article 121. Normes complementàries del règim sancionador en relació amb operacions de finançament de valors

Pel que fa al règim de prescripció de les infraccions relacionades amb les obligacions incloses en aquest capítol en relació amb les operacions de finançament de valors, així com als procediments associats a l’ingrés de l’import de les sancions associades i a la inscripció i la publicitat de les dites sancions, és aplicable el que s’estableix en el capítol sisè de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.”

Article 13. Addició de dos noves disposicions transitòries

S’afegeixen dos noves disposicions transitòries, quarta i cinquena, a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, que queden redactades en els termes següents:

“Disposició transitòria quarta

1. El requisit de notificació respecte de les OFV establert en l’apartat 1 de l’article 111 s’ha d’aplicar divuit mesos després de la data d’aprovació del comunicat tècnic de l’AFA referenciat en l’apartat 6 de l’article 111.

2. Els apartats 1 bis i 2 bis de l’article 81 i l’article 81 bis d’aquesta Llei s’han d’aplicar en un termini màxim de sis mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

“Disposició transitòria cinquena

1. Si un índex de referència preexistent al Principat d’Andorra no es troba inscrit en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats, però la cessació d’aquest índex donaria lloc a una causa de força major, frustraria o d’alguna altra manera infringiria les condicions de qualsevol contracte financer o instrument financer o les regles de qualsevol OIC que utilitzi aquest índex com a referència, l’AFA pot autoritzar la utilització, temporal o fins al seu venciment o liquidació, d’aquest índex de manera excepcional per als contractes, instruments o OIC preexistents a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Aquesta sol·licitud s’ha de presentar en un termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei. Cap instrument financer, contracte financer, prospecte complet o informe periòdic d’OIC no pot afegir una referència a aquest índex de referència preexistent després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

2. Les entitats operatives del sistema financer, així com les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, únicament poden utilitzar un índex de referència elaborat per un administrador radicat en un tercer país no estat membre de la UE no inclòs en el Registre d’Administradors i Índex de Referència de l’AEVM per als instruments financers o contractes financers o per mesurar la rendibilitat d’una OIC que ja facin referència a aquest índex, o que afegeixen una referència a aquest índex abans del 31 de desembre del 2023. El ministeri encarregat de les finances pot prorrogar aquesta disposició transitòria fins al 31 de desembre del 2025 si la utilització continuada dels índexs de referència de tercers països no estats membres de la UE es veu obstaculitzada de manera significativa o suposaria una amenaça a l’estabilitat financera.

3. Les entitats operatives del sistema financer, així com les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, han de disposar de plans documentats que especifiquin les mesures que prendrien si l’índex de referència que utilitzen variés de forma important o deixés d’elaborar-se, com a molt tard en un termini màxim de dotze mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.”

Disposició final primera. Modificació de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

1. S’introdueixen els punts 17 a 21 al títol preliminar de definicions, que queden redactats de la manera següent:

“Títol preliminar. Definicions

A efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

[…]

17. Operació de finançament de valors o OFV: una operació de finançament de valors tal com està definida al punt 32 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

18. Permuta de rendiment total: un contracte de derivats definit en el punt 11 ter de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, en el qual una contrapart transfereix el rendiment econòmic total, inclosos els ingressos per interessos i comissions, els guanys i pèrdues pels moviments de preus, i les pèrdues de crèdit, d’una obligació de referència a una altra contrapart.

19. Índex: tota xifra tal com es defineix en el punt 50 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

20. Índex de referència: tot índex tal com es defineix en el punt 51 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

21. Utilització d’índex de referència: l’ús d’un índex de referència tal com el que es preveu en la lletra e) del punt 52 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.”

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 56, que queda redactat de la manera següent:

“Article 56. Prospecte complet i prospecte simplificat

1. El prospecte complet i els seus documents annexos han de contenir la informació establerta en l’annex I d’aquesta Llei i l’altra informació necessària perquè els inversors puguin fer-se una opinió de la inversió que se’ls proposa i, particularment, sobre els riscos que hi són inherents. En particular, el prospecte complet ha d’incloure una explicació clara i fàcilment comprensible sobre el perfil de risc de l’OIC, si es recorre a operacions de finançament de valors i permutes de rendiment total, indicant clarament si s’utilitzen aquestes operacions i instruments. A aquest efecte, el prospecte complet ha d’estar estructurat i redactat de manera que pugui ser entès pel tipus d’inversor al qual va dirigit.

[…]”

3. S’afegeix a la Llei una disposició transitòria segona, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria segona

1. Les societats gestores d’OIC, així com les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18, han d’adaptar el contingut mínim dels informes periòdics referenciat en l’annex II, així com el contingut del prospecte complet referenciat en l’annex I, per informar de les OFV i de les permutes de rendiment total d’acord amb el calendari següent:



2. Les societats gestores d’OIC, així com les societats d’inversió que no hagin designat una societat gestora d’OIC, tal com preveu l’apartat 4 de l’article 18, han d’adaptar el contingut mínim del prospecte complet referenciat en l’annex I per informar de la utilització d’índex de referència, a partir dels divuit mesos següents a l’entrada en vigor de la present Llei. En relació amb els prospectes complets aprovats abans dels divuit mesos següents a l’entrada en vigor de la present Llei, els documents de base s’han d’actualitzar quan es faci qualsevol modificació de prospecte complet, o com a molt tard, en els primers dotze mesos següents a aquesta data.”

4. Es modifica la secció corresponent a “Informació sobre les inversions” de l’annex I, “Contingut mínim del prospecte complet”, que queda redactada de la manera següent:

“Informació sobre les inversions



5. Es modifica la secció corresponent a “Informació addicional” de l’annex I, “Contingut mínim del prospecte complet”, que queda redactada de la manera següent:

“Informació addicional



6. Es modifica l’apartat 1 de la secció corresponent a “Dades relatives a la gestió” de l’annex II, “Contingut mínim dels informes”, que queda redactat de la manera següent:

“Dades relatives a la gestió

1. Les dades relatives a la gestió aporten informació relativa al desenvolupament de la gestió per part de la societat gestora i els criteris seguits a l’hora d’aplicar la política d’inversions (inversió en derivats a l’efecte de cobertura o d’especulació; inversió en mercats reglamentats o no; per a les inversions en actius emesos o gestionats per entitats vinculades, recurs a operacions de finançament de valors i permutes de rendiment total, es donaran els detalls corresponents, etc.).”

7. Es modifica l’apartat 4 de la secció corresponent a “Dades relatives als resultats de la gestió” de l’annex II, en què s’afegeixen els punts següents:

“Dades relatives als resultats de la gestió

[…]

4. Pel que fa al comportament de l’OIC, s’han de facilitar les dades següents:

[…]



8. Es modifica l’apartat 2 de la secció corresponent a “Fets rellevants” de l’annex II, que queda redactat de la manera següent:

“Fets rellevants

[…]

2. S’entén per fets rellevants, entre d’altres:



En els casos en què, per les característiques de l’OIC, les informacions enunciades en aquest annex no siguin procedents, s’ha de fer constar aquesta circumstància.”

Disposició final segona. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

1. S’afegeixen les lletres k) bis i k) ter a l’article 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, que queden redactades de la manera següent:

“k bis) L’ús no merament ocasional o aïllat d’índexs de referència per part de les entitats operatives del sistema financer amb incompliment de l’obligació establerta a l’apartat 1 de l’article 15 bis de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

k ter) L’incompliment del deure d’elaborar i conservar per escrit plans per a la modificació o substitució d’índexs de referència tal com s’estableix en l’apartat 3 de l’article 15 bis de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.”

2. S’afegeix la lletra i) a l’apartat 2 de l’article 18 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, que queda redactada de la manera següent:

Disposició final tercera

S’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament de Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis següents:

Disposició final quarta

Es faculta el Govern per redactar, adaptar o actualitzar, segons escaigui, els reglaments necessaris per aplicar aquesta Llei. En particular, el Govern ha de dictar el reglament de desenvolupament general de la Llei.

Disposició final cinquena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

No obstant això, pel que fa a l’article 4 de la Llei que proposa l’addició d’un article 15 bis, en el cas dels contractes financers amb clients de data anterior a la data d’entrada en vigor de la Llei que no s’hagin rescindit, s’han d’actualitzar perquè s’especifiqui un o diversos índexs de referència alternatius, quan sigui possible i sobre la base del millor esforç possible.

En quant a l’article 11 de la Llei que proposa l’addició d’un article 95, l’obligació de notificació s’aplica als contractes de derivats que se subscriguin en la data d’entrada en vigor de la Llei o amb posterioritat.

Finalment, referent a l’article 11 de la Llei que proposa l’addició d’un article 96, les contraparts financeres han de dotar-se de procediments de gestió del risc que requereixin l’intercanvi de garanties oportú, exacte i amb una segregació adequada respecte dels contractes de derivats extraborsaris que se subscriguin en la data d’entrada en vigor de la Llei i amb posterioritat.


Casa de la Vall, 24 de novembre del 2022


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.