Decret d’aprovació del Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia

Exposició de motius

La Llei 11/2016 de tinença i protecció dels animals, aprovada pel Consell General el 28 de juny del 2016, regula a l’article 18 la identificació i el registre d’animals de companyia. La identificació dels animals de companyia permet establir un lligam administratiu entre l’animal i el seu propietari i permet localitzar ràpidament la persona responsable de l’animal en cas de necessitat. Així, la Llei pretén una tinença responsable amb un doble objectiu: d’una banda, en cas d’abandonament d’un animal, fet tipificat com una infracció greu, poder esbrinar qui n’és el responsable i, en conseqüència, fer complir la Llei; i de l’altra, en els casos de pèrdua, poder avisar el propietari.

Els sistemes d’identificació han de ser en tot cas adaptats a la normativa vigent a la Unió Europea, no poden representar cap perjudici per a la salut dels animals i, a efectes de registre, han d’incorporar, a més de les dades de l’animal, el nom de la persona que en sigui responsable i les seves dades de contacte.

El registre centralitza les dades de tots els animals de companyia d’Andorra i permet, per tant, tenir un coneixement exacte del nombre d’animals i de la seva localització, i també facilita l’aplicació d’un programa de lluita sanitària en cas que es detecti algun risc sanitari rellevant.

El registre ha de consignar també les dades relatives a les especificitats de certs animals que poden ser utilitzats pels serveis de l’Administració per a diverses tasques de servei públic, o bé que han estat ensinistrats per utilitzar-los com a gos de teràpia o gos d’assistència i desenvolupen la seva activitat en l’àmbit privat.

L’aprovació de la Llei 11/2016, del 28 de juny del 2016, de tinença i protecció dels animals, remet a disposar reglamentàriament els terminis màxims per a la identificació i el registre dels animals de companyia i remarca la implicació necessària dels centres veterinaris privats, dels propietaris dels animals i de l’Administració per aconseguir una població d’animals de companyia degudament identificada i registrada. El Reglament, vigent fins a l’actualitat, no respon de manera precisa al mandat de la Llei i per tant és necessari modificar-lo.

Per raons de seguretat jurídica i amb l’objectiu d’adequar el Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia a la nova numeració de l’articulat de la Llei 11/2016, de tinença i protecció dels animals, i tenint en compte que aquesta Llei incorpora nous conceptes que cal reglamentar, es considera adient publicar una modificació íntegra del text del Reglament i derogar el text anterior.

A proposta del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 8 de març del 2017, aprova el Reglament per a la identificació i el registre dels animals de companyia.

Article únic

S’aprova el Reglament per a la identificació i el registre dels animals de companyia, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament per a la identificació i el registre dels animals de companyia, del 27 de novembre del 2013, i totes les disposicions anteriors de rang igual o inferior que s’oposin a aquest Reglament, el contradiguin o hi resultin incompatibles.

Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia

Article 1. Definicions

A efectes d’aquest Reglament, s’entén per:

1) Animal de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure.

2) Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de manera demostrable.

3) Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu.

4) Identificar: reconèixer o provar la identitat d’un animal de companyia.

5) Identificació: senyal distintiu que permet reconèixer l’animal o provar la seva identitat.

6) Sistemes d’identificació: mitjans que s’utilitzen per a la identificació d’un animal de companyia.

7) Microxip: càpsula portadora d’un dispositiu electrònic que conté un codi alfanumèric que permet la identificació de l’animal.

8) Ressenya completa: descripció detallada de l’animal amb les seves característiques generals (espècie, raça, sexe, data de naixement, talla, color, tipus de pelatge, forma de les orelles i cua) i on s’especifiquen els accidents i les marques de l’animal amb indicació de la seva naturalesa i el lloc on es troben. Permet un complement d’identificació en suport paper.

Article 2. Obligació d’identificar

L’article 18 de la Llei de tinença i protecció dels animals prescriu que tot animal de companyia ha d’estar identificat.

1) Tot propietari d’un animal de companyia té l’obligació de proveir-lo d’identificació en un termini màxim de tres mesos a partir de la data de naixement mitjançant el procés d’identificació establert en aquest Reglament.

2) Tot animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció, ha de lliurar-se identificat. És obligació de qui lliura l’animal entregar-lo identificat i obligació de qui el rep exigir aquesta identificació. En cas d’incompliment, el nou propietari de l’animal queda igualment obligat a identificar-lo en els termes previstos en aquest Reglament.

Article 3. Sistema d’identificació

1) Els animals de companyia han d’identificar-se mitjançant la implantació d’un microxip que s’adapti al que estableix aquest article. Amb aquest sistema es dota l’animal d’un codi únic que permet identificar-lo mitjançant un sistema d’assignació reconegut i irrepetible.

El microxip s’implanta a la banda esquerra del coll de l’animal. En cas que, per una circumstància justificada, no sigui possible, s’implanta a la zona de la creu, entre les dos espatlles, i es fa constar expressament en el document establert a l’article 4, apartat 2, el lloc en què s’ha implantat. A més, el microxip, que pot ser lliurat pel Departament d’Agricultura, compleix les característiques següents:



2) El codi d’identificació de l’animal ha de figurar en tota documentació que hi faci referència.

3) Només en el cas d’animals de companyia d’edat inferior a tres mesos, es permet que es dugui a terme una preidentificació mitjançant la seva ressenya completa.

Article 4. Acreditació de la identificació

1) La identificació l’ha de fer en condicions d’asèpsia un veterinari legalment establert a Andorra.

2) El veterinari responsable de la identificació de l’animal ha d’omplir les tres còpies del document oficial d’identificació, segons el model establert a l’annex 1, on han de constar, almenys, les dades següents: el sistema d’identificació utilitzat i la part del cos on s’ha aplicat, el codi d’identificació, les dades del veterinari que fa la identificació, l’espècie animal i la raça, el sexe i la data de naixement de l’animal. Una còpia del document oficial d’identificació és per al propietari de l’animal, l’altra és per al veterinari que hagi fet la identificació i la tercera l’ha d’entregar el veterinari a la seu del Registre d’Animals de Companyia.

3) Segons el que estableix l’article 18.4 de la Llei de tinença i protecció dels animals, en cas que el propietari de l’animal refusi fer la identificació, el veterinari responsable ha de notificar el fet al Registre d’Animals de Companyia mitjançant la declaració jurada corresponent i utilitzant el model que figura en l’annex 2 d’aquest Reglament. Una còpia de la declaració jurada és per al propietari de l’animal, l’altra és per al veterinari i la tercera l’ha d’entregar el veterinari a la seu del Registre d’Animals de Companyia.

4) En qualsevol transacció d’un animal de companyia s’ha de lliurar al nou propietari de l’animal el document oficial d’identificació que estableix l’apartat 2 i el passaport oficial per a animals de companyia.

5) En el cas d’il·legibilitat d’una identificació s’ha de reidentificar l’animal. En aquest cas, el veterinari que faci la reidentificació ho ha de fer constar en el document oficial d’identificació.

Article 5 .Lectura de la identificació

Per poder acreditar amb efectes legals o administratius la identificació d’un animal de companyia mitjançant la implantació d’un microxip, el Govern estableix com a centres de referència:



Aquests centres han de disposar de lectors que permetin llegir tots els sistemes homologats amb els quals es fa la identificació.

Article 6. Gestió dels sistemes d’identificació

1) Els veterinaris legalment establerts que facin la identificació d’animals de companyia s’han de proveir del material necessari descrit en l’article 3 d’aquest Reglament. La gestió de les dades generades pel procés d’identificació d’un animal de companyia correspon al Registre d’Animals de Companyia, per garantir-ne la fiabilitat i la confidencialitat.

2) Són vàlides les identificacions dels animals que provinguin de fora d’Andorra sempre que s’ajustin al que estableix l’article 3, quan hagin estat elaborades per entitats o persones autoritzades i d’acord amb la normativa aplicable en el lloc de procedència de l’animal, i quan se n’acrediti la identificació mitjançant un document que estableixi, almenys, les dades que preveu l’article 4.2. En cas contrari, els animals s’han d’identificar segons els sistemes i en els terminis fixats en aquest Reglament.

Article 7. El Registre d’Animals de Companyia (RAC)

1) El ministeri responsable del Departament d’Agricultura té la tutela del Registre d’Animals de Companyia (RAC) i en garanteix la confidencialitat de les dades. El Departament d’Agricultura té un accés directe al Registre.

2) Aquest Registre està constituït pel conjunt d’inscripcions dels animals de companyia i conté, almenys, les dades d’identificació de l’animal, i les dades personals, de contacte i el domicili del seu propietari o posseïdor.

3) Els requisits necessaris per registrar un animal de companyia són:



4) Els propietaris o posseïdors dels animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al Registre d’Animals de Companyia en un termini màxim de tres mesos a partir de la data de naixement, d’acord amb el que estableix l’article 18.5 de la Llei de tinença i de protecció dels animals. Amb la finalitat d’informar degudament els propietaris d’animals de companyia de l’obligació de registrar-los, els veterinaris utilitzen el model de declaració jurada que figura en l’annex 2. Una còpia de la declaració jurada és per al propietari de l’animal, l’altra és per al veterinari i la tercera l’ha d’entregar el veterinari a la seu del Registre d’Animals de Companyia.

5) El propietari d’un animal de companyia identificat fora d’Andorra, sempre que la identificació es consideri vàlida d’acord amb l’article 6.2, està obligat a registrar-lo en el RAC en un termini màxim de dos mesos després que entri a Andorra.

6) Quan un animal és cedit o venut, el nou propietari està obligat a registrar aquesta incidència al RAC mitjançant la presentació del passaport oficial per a animals de companyia degudament signat per l’antic i pel nou propietari en un termini màxim de dos mesos.

7) Quan l’animal es mor, el propietari està obligat a declarar-ho al RAC mitjançant el passaport oficial per a animals de companyia degudament omplert, en un termini màxim de dos mesos.

8) Quan el propietari d’un animal de companyia es presenta al RAC amb el document oficial d’identificació mencionat en l’article 4.2, el RAC verifica les dades d’identificació i emet el full de liquidació corresponent a la taxa per registre d’animals fixada per la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària. Un cop el propietari ha satisfet l’import de la taxa, el Departament d’Agricultura segella el document oficial d’identificació, registra les dades de l’animal i del propietari i legalitza, mitjançant l’aplicació del segell oficial oportú, el passaport oficial per a animals de companyia degudament omplert.

9) El passaport oficial per a animals de companyia, segons el model que figura en l’annex 3 del Reglament pel qual es fixen les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial, del 5 de març del 2008, recull la informació relativa al propietari de l’animal, així com les dades que configuren l’historial de vacunacions de l’animal i altres informacions rellevants relacionades amb els esdeveniments clínics i els canvis de propietari o titular. El passaport oficial per a animals de companyia és subministrat als propietaris d’animals de companyia pels veterinaris legalment establerts, que hi han de consignar les dades oportunes abans que el Registre d’Animals de Companyia el legalitzi, tal com s’estableix en l’apartat 8 d’aquest article.

10) El document oficial d’identificació i el passaport oficial per a animals de companyia són subministrats pel Govern als veterinaris legalment establerts. Cada document ha d’anar singularitzat amb un número d’ordre.

Article 8. Validesa del passaport oficial per a animals de companyia

Únicament es consideren vàlids els passaports que hagin estat degudament legalitzats mitjançant l’aplicació del segell oficial a la pàgina 5 del mateix document pel Registre d’Animals de Companyia.

Article 9. Reconeixement de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència

1) El reconeixement de la condició de gos utilitzat amb un objectiu terapèutic o assistencial es du a terme amb la sol·licitud prèvia mitjançant el Servei de Tràmits i el propietari o titular del gos l’ha de dirigir al Registre d’Animals de Companyia. En aquesta sol·licitud, el propietari o titular ha d’incloure la informació següent:



2) El Departament d’Agricultura verifica que les dades del Registre són correctes, en cas que es tracti de gossos prèviament registrats al RAC, o bé procedeix a registrar l’animal de conformitat amb el que estableix l’article 7 d’aquest Reglament, prèviament a atorgar el reconeixement de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència.

3) El Departament d’Agricultura revisa la documentació acreditativa presentada i valora l’atorgament del reconeixement en funció de la informació continguda en la sol·licitud. En cas de denegar el reconeixement sol·licitat, es pot presentar un recurs en els termes establerts al Codi de l’Administració.

4) El Departament d’Agricultura pot sol·licitar l’opinió d’altres serveis de l’Administració en el moment de valorar el contingut documental acreditatiu presentat, especialment pel que fa als resultats provats sobre les persones que es beneficien de l’acompanyament de gossos amb finalitats terapèutiques o assistencials.

5) En la inscripció al RAC, el Departament d’Agricultura fa constar, a més de les dades referenciades en l’article 7, l’especialitat terapèutica o assistencial del gos.

6) Un cop realitzada la inscripció al Registre, el Departament d’Agricultura emet, a banda de la resolució corresponent, un carnet acreditatiu de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència, en el qual figura el nom i el número de microxip del gos, l’especialitat terapèutica o assistencial i la identitat del propietari o titular del gos.

7) Els titulars de gossos de teràpia i d’assistència degudament inscrits en el RAC han de presentar anualment al Departament d’Agricultura una còpia dels documents de control i seguiment de l’estat de salut físic i psíquic dels animals, emesos per un veterinari legalment establert a Andorra.

Article 10. Suspensió o pèrdua de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència

La condició de gos de teràpia o gos d’assistència, obtinguda segons el que estableix l’article 9, pot ser suspesa o retirada en els casos següents:

1) El propietari o titular de l’animal notifica al RAC la sortida del gos fora d’Andorra de manera definitiva.

2) El propietari o titular de l’animal notifica per escrit al RAC la seva voluntat expressa de prescindir de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència per al seu animal.

3) Es produeix la suspensió temporal de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència sempre que el gos estigui immers en la incoació d’un expedient administratiu o judicial per motiu de danys provocats a persones o a altres animals.

4) Es pot produir la pèrdua de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència quan la resolució de l’expedient no és favorable al propietari o titular de l’animal.

5) Es produeix la suspensió temporal de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència en els casos en què el propietari o titular del gos és objecte de la incoació d’un expedient administratiu o judicial per motiu d’actuacions contràries al contingut de la Llei 11/2016, de tinença i protecció dels animals, o dels articles 297 i 298 del Codi penal.

Article 11. Infraccions i sancions

Les infraccions al que estableix aquest Reglament se sancionen d’acord amb el que estableix la Llei 11/2016, de tinença i protecció dels animals.

Article 12. Protecció de dades

La comunicació de dades de caràcter personal (a partir d’ara, “dades”) entre les parts identificades en el corresponent Decret de regulació dels fitxers de dades personals del Departament d’Agricultura, s’efectua tenint en compte les obligacions establertes per a cada part, així com el nivell de protecció suficient de la vida privada i de les llibertats i drets fonamentals de les persones requerit respecte del tractament que es fa o que l’altra part pot fer d’aquestes dades.

Si la part emissora constata que la part destinatària garanteix un nivell suficient de protecció de dades en relació amb la seva legislació, la comunicació d’aquestes dades s’efectua respectant les normes següents:

1) Les dades han de ser adequades, pertinents i no excessives respecte de les finalitats per a les quals s’han comunicat. Les informacions que contenen dades només es poden haver obtingut de tractaments de dades recollides en el marc de la identificació i el registre dels animals de companyia. La part destinatària de les dades esmentades només les podrà transmetre a tercers una vegada hagi obtingut l’autorització expressa per escrit de l’òrgan competent de la part emissora.

2) La part destinatària de les dades només les pot utilitzar per a les finalitats i condicions que hagi definit la part emissora.

3) Les dades comunicades s’han d’eliminar en el termini màxim previst per a la conservació de dades segons el dret nacional de la part emissora, que indica a la part destinatària quin és aquest termini màxim en el moment en què es comuniquen les dades. No obstant això, la part destinatària no pot prevaler-se d’aquest termini màxim per conservar les dades més temps del que li autoritza la seva legislació nacional. Les dades s’eliminen abans de l’acabament d’aquest termini si ja no són necessàries per a l’acompliment de la tasca que havia motivat que es comuniquessin.

4) La part emissora garanteix l’exactitud de les dades comunicades. Si es constata que s’han transmès dades inexactes o que no es podien comunicar, la part emissora n’informa el més aviat possible a la part destinatària que corregeix les dades inexactes o elimina les dades que no es podien comunicar.

5) Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat té dret a interpel·lar el Departament d’Agricultura amb la finalitat de saber si tenen dades seves i, si escau, que se li puguin comunicar. Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat també té dret a demanar al Departament d’Agricultura que es rectifiquin, completin, s’actualitzin o s’eliminin les seves dades si són inexactes, incomplertes, caducades, o si es tracten de manera que es violen les disposicions del dret intern relatives a la protecció de dades.

6) Les parts prenen les mesures apropiades per garantir la protecció de les dades que se’ls comuniquen contra la destrucció accidental o no autoritzada, o la pèrdua accidental, així com contra l’accés, la modificació o la difusió no autoritzats.

7) Cada part porta un registre de les dades comunicades i de la seva destrucció.

8) La part destinatària de les dades informa la part emissora, quan ho demani, de l’ús que en fa.

Disposició addicional

Els preus de l’imprès del document oficial d’identificació (DOI), del material d’identificació i del passaport oficial per a animals de companyia s’estableixen per decret.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 8 de març del 2017

ANNEX 1: Document oficial d’identificació per a animals de companyia

ANNEX 2: Declaració jurada relativa al coneixement de l’obligació d’identificació i de registre dels animals de companyia