Carregant...
 

Decret



Decret del 9-9-2020 d’aprovació del Reglament relatiu a la producció ecològica.

Exposició de motius

La Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris (en endavant, “Llei 18/2018”) defineix el marc normatiu que regula la producció ecològica i els diferents règims de qualitat, i estableix un marc definit de regulació de la producció d’aliments de qualitat diferenciada que respon així a l’exigència creixent dels consumidors de tenir a l’abast productes alimentaris per als quals tinguin plenament garantida la veracitat del procés de producció.

D’acord amb la disposició final primera de la Llei 18/2018, que estableix que el Govern ha d’aprovar els reglaments necessaris per desenvolupar les normes aplicables a la producció ecològica i als règims de qualitat que s’hi fixen, aquest Reglament desenvolupa el capítol relatiu a la producció ecològica i regula els principis, les normes generals de producció, l’etiquetatge i els logotips i els sistemes de control.

Els productes resultants de processos de qualitat diferenciada han de complir el conjunt de normativa general en matèria de salut animal i seguretat alimentària, però a més s’han de produir amb requisits addicionals que donen lloc a productes amb característiques superiors respecte dels productes produïts amb sistemes tradicionals.

En el cas de la producció agrària ecològica, els objectius són aconseguir productes amb característiques nutritives i organolèptiques òptimes que alhora siguin lliures de residus, que es minimitzi l’impacte sobre el medi ambient, que s’utilitzin els recursos naturals de forma respectuosa, que es contribueixi a la preservació de la biodiversitat i que es privilegiï la utilització de productes i mitjans de proximitat.

La voluntat d’aquest Reglament és garantir la competència lleial per als agricultors, els ramaders i els productors del sector agroalimentari i la protecció dels drets i interessos legítims de productors, compradors i consumidors, inclòs l’accés a informació fiable sobre els productes.

Tant la Llei 18/2018 com aquest Reglament s’inspiren en la normativa comunitària, que constitueix el marc legislatiu de referència a escala mundial. En concret aquest Reglament es basa principalment en el nou Reglament (UE) 2018/848 que es va aprovar al 2018 després d’un llarg procés de debat polític a Brussel·les d’aproximadament quatre anys.

Malgrat que el Reglament (UE) 2018/848 encara no s’apliqui, aquest Reglament vol recollir les modificacions principals que hi són introduïdes respecte del Reglament (CE) 834/2007 –actualment en aplicació–, com ara la figura de la certificació grupal, que permet a una agrupació de productors contractar una única empresa certificadora i d’aquesta manera abaratir els costos respecte de la certificació individualitzada.

Els sistemes de control que hi ha als països europeus responen a tres models diferents, en què les autoritats competents, les autoritats de control i els organismes de control desenvolupen rols diferents. En certs països el control de la producció ecològica l’exerceixen les autoritats de control públiques i en altres és competència dels organismes de control privats, i encara hi ha un darrer model mixt, en què actuen autoritats de control i organismes de control als quals l’autoritat competent delega funcions diferents.

En el cas d’Andorra s’ha considerat adient establir un model mixt en què tant l’autoritat de control com els organismes de control certifiquin i exerceixin funcions de control, que en el cas dels organismes de control els seran expressament delegades per l’autoritat competent.

Aquest model ha de permetre –en aquest estadi incipient de la implementació dels sistemes de producció ecològica a Andorra– disposar d’un ventall d’opcions que garanteixin l’objectivitat i la transparència dels sistemes de control tenint en compte sobretot que la producció ecològica a Andorra, llevat d’escasses iniciatives, és inexistent. El temps i l’experiència hauran de marcar l’evolució d’aquest model.

Els operadors són els responsables d’assegurar que els seus productes compleixen la normativa. La certificació, que implica que una tercera part verifica aquest compliment, suposa el control dels processos de producció i la verificació de l’autocontrol de l’operador. Llevat de les excepcions que es preveuen, tots els operadors que produeixin, elaborin, envasin, importin o comercialitzin productes ecològics han de ser certificats per una entitat de control.

L’adopció d’un instrument jurídic equivalent a la normativa europea ha de facilitar a més que en el futur els productes andorrans puguin ser considerats com a equivalents als europeus i que per tant exportar-los al mercat comunitari no requereixi requisits addicionals als que requereixen els productes comunitaris.

El Reglament s’estructura en quatre capítols, que comprenen trenta-quatre articles, una disposició derogatòria i onze annexos.

El capítol primer estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació, inclou les definicions de les expressions que ho requereixen i desenvolupa els principis de la producció ecològica establerts a la Llei 18/2018. Els productes agraris i alimentaris als quals abasta l’àmbit d’aplicació definit a l’article 2 es precisen en l’annex I.

El capítol segon estableix les normes generals de la producció ecològica pel que fa a la gestió íntegra de les explotacions, la minimització de l’ús de productes i substàncies afegits –que es limiten als autoritzats d’acord amb l’article 19– i la impossibilitat de recórrer a pràctiques com la clonació d’animals, la radiació ionitzant o l’ús d’organismes modificats genèticament.

Aquest capítol estableix els principis generals de la conversió, com a període de transició, de la producció tradicional a l’ecològica, que ha d’assegurar l’eliminació de productes i substàncies no permesos en la producció ecològica i que varia segons el producte agrari o alimentari produït, però que de mitjana requereix un termini de dos anys.

L’annex II desenvolupa les normes de producció enunciades als articles 10 al 16 d’aquest capítol i que corresponen a la producció vegetal, ramadera, d’aqüicultura, d’aliments i d’aliment per a animals transformats, del vi i del llevat; tracta, per exemple, aspectes com els períodes de conversió específics, l’origen del material de reproducció vegetal o dels animals, la densitat màxima d’animals i altres aspectes relacionats amb la salut i el benestar animals, les mesures per evitar la barreja de productes ecològics o en conversió amb els no ecològics, els productes autoritzats en la transformació d’aliments i certes pràctiques enològiques.

El capítol tercer es dedica a la regulació de l’etiquetatge i del logotip, estableix les indicacions obligatòries que ha de presentar l’etiquetatge dels productes ecològics i el càlcul del percentatge mínim del 95% dels ingredients que han de ser ecològics perquè un aliment pugui ser considerat com a tal.

Cal entendre que aquestes disposicions relatives a l’etiquetatge s’apliquen sense perjudici de les disposicions de l’article 9 del Reglament relatiu a la informació alimentària facilitada al consumidor, aprovat pel Decret del 18-1-2017 que estableix les mencions obligatòries en matèria d’informació alimentària obligatòria que ha de presentar l’etiquetatge de qualsevol aliment.

Avui dia s’han fet populars molts termes referits a la producció ecològica, com bio, orgànic, etc., però en el cas d’Andorra la voluntat ha estat triar una única denominació, producció ecològica, per evitar confondre el consumidor sobre la veritable natura dels productes. El logotip de la producció ecològica podrà ser utilitzat pels productes obtinguts a Andorra que hagin aconseguit el certificat previst a l’article 26 i aquest logotip podrà conviure amb altres distintius nacionals o internacionals que facilitin l’exportació.

Finalment, el capítol quart regula els sistemes de control, que, com ja s’ha esmentat anteriorment, es basen en un model mixt en què s’ha previst que tant l’autoritat de control pública, l’ACPEA, com els organismes de control privat puguin exercir funcions de certificació i de control.

Cal destacar d’aquest capítol l’exempció prevista a l’article 26, que eximeix els petits productors que comercialitzin directament els seus productes de l’obligació de posseir el certificat, amb el benentès que això no implica que no continuïn sent sotmesos al sistema de control oficial.

A més d’aquesta exempció, el Reglament en preveu altres en casos com la contaminació accidental de conreus o catàstrofes naturals, que per garantir al màxim el seu caràcter excepcional hauran de ser expressament aprovades per l’autoritat competent.

Tenint en compte les consideracions esmentades i amb la finalitat de donar compliment a la disposició final primera de la Llei 18/2018, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 9 de setembre del 2020, ha aprovat aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova el Reglament relatiu a la producció ecològica, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu a la producció ecològica


Índex
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Principis generals
Article 5. Principis aplicables a la producció agrària i a l’aqüicultura ecològiques
Article 6. Principis aplicables a la transformació d’aliments i d’aliment per a animals ecològics
Capítol segon. Normes de la producció ecològica
Article 7. Normes generals de producció
Article 8. Conversió
Article 9. Prohibició de l’ús d’OMG
Article 10. Normes de producció vegetal
Article 11. Normes de producció ramadera
Article 12. Normes de producció d’animals d’aqüicultura
Article 13. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats
Article 14. Normes de producció del vi
Article 15. Normes de producció de llevat utilitzat en l’alimentació humana o animal
Article 16. Normes de producció d’altres productes
Article 17. Normes excepcionals de producció
Article 18. Recollida,, transport i emmagatzematge
Article 19. Ús de productes i substàncies en la producció ecològica
Article 20. Mesures preventives per evitar la presència de productes o substàncies no autoritzats
Article 21. Presència de productes o substàncies no autoritzats
Capítol tercer. Etiquetatge i logotip de la producció ecològica
Article 22. Etiquetatge
Article 23. Indicacions obligatòries en els productes etiquetats com a producció ecològica
Article 24. Logotip de la producció ecològica
Capítol quart. Sistemes de control
Article 25. Certificació ecològica
Article 26. Certificat ecològic
Article 27. Grup d’operadors
Article 28. Controls
Article 29. Normes específiques dels controls oficials
Article 30. Obligacions dels operadors i grups d’operadors
Article 31. Autoritat de control
Article 32. Organismes de control
Article 33. Importació de productes ecològics
Article 34. Règim sancionador
Disposició derogatòria
Annex I. Relació de productes agraris i alimentaris establerta de conformitat amb l’article 2
Annex II. Normes específiques de producció considerades al capítol segon
Annex III. Recollida, envasament, transport i emmagatzematge dels productes
Annex IV. Logotip de producció ecològica i codis numèrics
Annex V. Fitosanitaris i principis actius autoritzats en la producció ecològica
Annex VI. Productes per a la neteja i desinfecció autoritzats en la producció ecològica
Annex VII. Fertilitzants, condicionadors del sòl i nutrients autoritzats en la producció ecològica
Annex VIII. Additius i coadjuvants alimentaris autoritzats en la producció ecològica
Annex IX. Matèries primeres d’origen mineral per a l’alimentació animal autoritzades en la producció ecològica
Annex X. Model de certificat ecològic
Annex XI. Relació de països els productes ecològics dels quals es consideren com a equivalents

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquest Reglament té per objecte:

a) Desenvolupar els principis de la producció ecològica considerats a la Llei 18/2018.
b) Establir les normes aplicables a la producció i a la utilització d’indicacions referides a la producció ecològica, l’etiquetatge i la publicitat.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament s’aplica als productes agraris, d’aqüicultura, d’apicultura següents enumerats en l’annex I i als productes derivats, en la mesura que es produeixin, elaborin, es distribueixin, es comercialitzin, s’importin o s’exportin com a producte ecològic:

a) Productes agraris vius o no transformats, incloent-hi llavors i altres materials de reproducció vegetal.
b) Productes agraris transformats destinats a l’alimentació humana.
c) Aliments per a animals.


2. Aquest Reglament s’aplica:

a) Als operadors que facin activitats en qualsevol etapa de la producció, preparació i distribució dels productes referits en l’apartat 1.


3. Les normes sobre controls oficials establertes en aquest Reglament s’apliquen sense perjudici de la normativa sobre els controls oficials en matèria de compliment de les legislacions alimentària, relativa als aliments per a animals, i relatives a la salut i el benestar animals i a la salut vegetal i els productes fitosanitaris.

4. Aquest Reglament no s’aplica als productes de la caça ni de la pesca d’animals salvatges.
Article 3. Definicions

1. En el marc de les definicions establertes a la Llei 18/2018 i als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:

a) Autoritat competent: l’autoritat pública responsable de l’organització dels controls oficials en l’àmbit de la producció ecològica, que de conformitat amb l’article 4 de la Llei 18/2018 es correspon amb el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia.
b) Producció ecològica: l’ús de mètodes de producció d’acord amb aquest Reglament i en cadascuna de les etapes de producció, preparació i distribució.
c) Producte ecològic: el producte que resulta de la producció ecològica, diferent dels productes obtinguts durant el període de conversió.
d) Matèria primera agrària: un producte agrari que no ha sofert cap procés de conservació o de transformació.
e) Mesures preventives: les mesures que han de prendre els operadors en cada etapa de producció, preparació i distribució per preservar la biodiversitat i garantir la qualitat del sòl, per prevenir i controlar plagues i males herbes i per evitar la contaminació amb productes o substàncies no autoritzats en virtut d’aquest Reglament.
f) Mesures de precaució: les mesures que han de prendre els operadors en cada etapa de producció, preparació i distribució, per evitar la contaminació amb productes o substàncies que no estiguin autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica i per evitar la barreja entre producte ecològic, en conversió i no ecològic.
g) Grup d’operadors: un conjunt d’operadors integrat per agricultors, per ramaders o per operadors que produeixen animals d’aqüicultura i que, a més de produir aliments o aliment per a animals, poden dedicar-se a transformar-ne, preparar-ne o comercialitzar-ne.
h) Agricultor: la persona física o jurídica o el grup de persones físiques o jurídiques, amb independència del règim jurídic que atorga la legislació a aquest grup i als seus membres, que exerceix una activitat agrícola.
i) Ramader: la persona física o jurídica o el grup de persones físiques o jurídiques, amb independència del règim jurídic que atorga la legislació a aquest grup i als seus membres, que exerceix una activitat ramadera.
j) Superfície agrària: qualsevol superfície dedicada a terres de cultiu, pastures permanents i pasturatges permanents o cultius permanents.
k) Explotació: les unitats de producció sota una gestió única a fi d’obtenir productes agraris o de l’aqüicultura.
l) Vegetals: les plantes vives i parts vives de plantes, incloses les fruites fresques, les hortalisses i les llavors.
m) Material de reproducció vegetal: les plantes i totes les seves parts, incloent-hi les llavors en qualsevol fase de creixement, de les quals es puguin obtenir plantes completes.
n) Material heterogeni ecològic: el conjunt de plantes d’un sol taxó botànic, del rang més baix conegut, que:
i. Presenta característiques fenotípiques comunes.
ii. Es caracteritza per una diversitat genètica i fenotípica elevada entre les unitats reproductores individuals, de forma que aquest conjunt de plantes està representat pel material en el seu conjunt i no per un nombre reduït d’unitats.
iii. No és una varietat, en el sentit establert al punt ii anterior.
iv. No és una barreja de varietats.
v. S’ha obtingut de conformitat amb aquest Reglament.

o) Varietat: un grup que es pot distingir dins d’una mateixa espècie, atenent certs caràcters secundaris que no són comuns a tots els individus de l’espècie.
p) Varietat ecològica adequada per a la producció ecològica: una varietat que:
i. Es caracteritza per una varietat genètica i fenotípica elevada entre unitats reproductores individuals.
ii. Procedeix d’activitats de producció ecològica de conformitat amb aquest Reglament.

q) Planta mare: una planta identificada de la qual s’obté material de reproducció vegetal per a la reproducció de noves plantes.
r) Generació: un grup de plantes que constitueix una sola etapa en la filiació de les plantes.
s) Plaga: l’aparició massiva i sobtada d’éssers vius de la mateixa espècie que causen danys greus a poblacions vegetals.
t) Producte fitosanitari: els productes que contenen principis actius, protectors o sinèrgics, o que n’estiguin compostos, i que estiguin destinats a protegir els productes vegetals.
u) Producció animal o producció ramadera: la producció d’animals terrestres domèstics o domesticats.
v) Cobert: la part exterior complementària d’una edificació per a animals, coberta i sense aïllar, que al costat més gran es delimita normalment amb filferro o tela metàl·lica i que està sotmesa a condicions climàtiques exteriors, té il·luminació natural i artificial i disposa de terra amb llit.
w) Polleta: els animals joves de l’espècie Gallus gallus amb menys de divuit setmanes de vida.
x) Gallina ponedora: els animals de l’espècie Gallus gallus destinats a la producció d’ous per al consum humà, i amb almenys divuit setmanes de vida.
y) Superfície útil d’un galliner: el perímetre que delimita la part interior del galliner i proporciona un espai utilitzable amb les característiques següents: superfície de 30 cm d’amplada com a mínim, amb una inclinació màxima del 14%, i amb un espai lliure de com a mínim 45 cm d’alçada. Les superfícies del niu no formen part de la superfície útil.
z) Productes de l’aqüicultura: els organismes aquàtics en totes les fases del seu cicle de vida, resultants d’una activitat d’aqüicultura, o els productes derivats d’aquests animals.
aa) Instal·lació aqüícola amb recirculació tancada: la instal·lació, en terra o en un tanc, en la qual es desenvolupa l’aqüicultura en un entorn tancat que implica la circulació repetida de l’aigua i que depèn d’una aportació d’energia externa permanent per estabilitzar l’entorn dels animals d’aqüicultura.
bb) Energia de fonts renovables: l’energia produïda a partir de fonts d’energia renovables no fòssils, com l’energia eòlica, la solar, la geotèrmica, de l’onatge, mareomotriu i hidràulica, els gasos d’abocador, els gasos de plantes de depuració i el biogàs.
cc) Contaminació de l’aigua: la introducció directa o indirecta, com a conseqüència de l’activitat humana, de substàncies o energia en l’atmosfera, l’aigua o el sòl, que puguin ser perjudicials per a la salut humana o per a la qualitat dels ecosistemes aquàtics o terrestres que depenen directament d’ecosistemes aquàtics, i que causin danys als béns materials o deteriorin o dificultin el gaudi i altres usos legítims del medi ambient.
dd) Tractament veterinari: tot tipus de tractament preventiu o curatiu d’un brot d’una malaltia específica.
ee) Profilaxi: conjunt de mesures, accions o tractaments destinats a protegir contra malalties o prevenir-les.
ff) Medicament veterinari: la substància o el conjunt de substàncies que compleix com a mínim una de les condicions següents:
i. Posseeix propietats per al tractament o la prevenció de malalties en animals.
ii. L’ús està destinat a animals o bé a l’administració a fi de restaurar, corregir o modificar funcions fisiològiques, immunològiques o metabòliques.
iii. El seu ús serveix per establir un diagnòstic mèdic en animals.
iv. Es pot utilitzar en l’eutanàsia d’animals.

gg) Matèries primeres per a aliment per a animals: els productes d’origen vegetal o animal l’objectiu principal dels quals és satisfer les necessitats nutritives dels animals, en estat natural, fresc o conservat. També poden ser productes derivats de la seva transformació industrial, així com les substàncies orgàniques o inorgàniques, tant si contenen additius per a aliment per a animals com si no, però que s’hagin preparat sense dissolvents químics. Estan destinats a l’alimentació dels animals per via oral, directament o transformats, o en la preparació d’aliment per a animals compost o com a suport de premescles.
hh) Producte en conversió: un producte obtingut després que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos des de l’inici del període de conversió a la producció ecològica.
ii) Traçabilitat: la possibilitat de trobar en totes les etapes de producció, preparació i distribució un aliment, un aliment per a animals, un animal destinat a la producció d’aliments o una substància destinats a ser incorporats en aliments o en aliments per a animals o amb possibilitat de ser-ho, i la possibilitat de fer-ne el seguiment.
jj) Aliment envasat: qualsevol unitat de venda destinada a ser presentada sense transformació ulterior al consumidor final i a les col·lectivitats, constituïda per un aliment i l’envàs en el qual hagi estat condicionat abans de ser posat a la venda, tant si l’envàs recobreix l’aliment totalment o només parcialment, però de tal manera que no pugui modificar-se’n el contingut sense obrir o modificar l’envàs; la definició de aliment envasat no inclou els aliments que s’envasin a sol·licitud del consumidor en el lloc de la venda o s’envasin per vendre’ls immediatament.
kk) Galliner: un edifici fix o mòbil per albergar tot tipus d’aviram que té totes les superfícies cobertes per teulades i inclou un cobert; el galliner pot estar dividit en compartiments separats, en cada un dels quals hi ha un únic tipus d’aviram.
ll) Cultiu vinculat a terra: la producció en sòl viu o en sòl que estigui barrejat o fertilitzat amb materials i productes autoritzats en la producció ecològica, en vincle amb el subsòl i la roca mare.
mm) Producte no transformat: els productes alimentaris que no hagin estat sotmesos a una transformació, incloent-hi els productes que s’hagin dividit, partit, seccionat, llescat, desossat, picat, pelat o escorxat, triturat, tallat, netejat, desgreixat, espellofat, molt, refrigerat, congelat, ultracongelat o descongelat.
nn) Transformació: qualsevol acció que alteri substancialment el producte inicial, inclòs el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, l’assecat, el marinat, l’extracció, l’extrusió o una combinació d’aquests procediments.
oo) Integritat del producte ecològic o en conversió: la situació en la qual el producte no presenta cap incompliment que:
i. Afecti, en qualsevol etapa de la producció, preparació i distribució, les seves característiques ecològiques o de conversió; o
ii. Sigui repetitiu o intencionat.

pp) Recinte: un lloc que inclou una part en la qual els animals es puguin protegir contra condicions climàtiques adverses.
qq) Circumstàncies catastròfiques: les circumstàncies derivades de les situacions següents:
i. Adversitat climàtica: les condicions climàtiques com ara gelades, tempestes, calamarsa, gel, pluges torrencials o sequeres greus que puguin assimilar-se a desastres naturals.
ii. Incident mediambiental: un cas específic de contaminació o degradació de la qualitat del medi ambient que està relacionat amb un esdeveniment específic i té un abast geogràfic limitat. No s’entenen per incident mediambiental els riscos mediambientals generals que no estiguin lligats a un esdeveniment específic, com el canvi climàtic o la contaminació atmosfèrica.
iii. Desastre natural: un esdeveniment natural de naturalesa biòtica o abiòtica que ocasiona trastorns importants en els sistemes de producció agrària o en les estructures forestals, i que acaba generant danys econòmics importants en els sectors agraris o forestals.
iv. Catàstrofe: un esdeveniment imprevist de naturalesa biòtica o abiòtica causat per l’activitat humana que ocasiona trastorns importants en els sistemes de producció agrària o les estructures forestals, i que acaba generant danys econòmics importants en els sectors agraris o forestals.

rr) Peixeder: l’espai d’ús on peixen els animals, ja sigui de propietat privada o pública.
ss) Additiu alimentari: qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment, ni s’utilitza com a ingredient característic dels aliments, tingui o no valor nutritiu, l’addició intencionada de la qual amb finalitat tecnològica a un aliment, durant la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, tingui o pugui tenir per efecte que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin directament o indirectament en un component de l’aliment.
tt) Enzim alimentari: el producte obtingut a partir de plantes, animals o microorganismes, inclosos els obtinguts mitjançant un procés de fermentació per microorganismes, que contenen un o més enzims capaços de catalitzar una reacció bioquímica específica, i que s’afegeixen als aliments amb finalitat tecnològica en qualsevol fase de la fabricació, la transformació, la preparació, el tractament, l’envasament, el transport o l’emmagatzematge dels aliments.
uu) Radiació ionitzant: la transferència d’energia en forma de partícules o ones electromagnètiques d’una longitud d’ona igual o inferior a 100 nanòmetres o una freqüència igual o superior a 3 × 1015 hertzs, capaces de produir ions directament o indirectament.
vv) Unitat de producció: tots els elements d’una explotació que puguin utilitzar-se per un sector productiu, com els locals de producció; les parcel·les de terreny; els pasturatges; els espais a l’aire lliure; els edificis per al bestiar; els estanys per a peixos o animals procedents de l’aqüicultura; els locals per a emmagatzematge de collites, cultius o productes vegetals; productes animals; matèries primeres, i qualsevol altra matèria adequada per al sector productiu específic de què es tracti.
ww) Unitat de producció ecològica: la unitat de producció, exclòs el període de conversió, gestionada de conformitat amb els requisits de la producció ecològica.
xx) Unitat de producció en conversió: la unitat de producció gestionada de conformitat amb els requisits de producció ecològica durant el període de conversió. Pot estar constituïda per parcel·les o altres actius amb períodes de conversió que s’inicien en moments diferents.
yy) Unitat de producció no ecològica: la unitat de producció que no està gestionada de conformitat amb els requisits de producció ecològica.


2. Qualsevol terme emprat en aquest Reglament i que no hi estigui definit té el significat que li atribueix la legislació vigent.
Article 4. Principis generals

La producció ecològica és un sistema de gestió agrària sostenible que es basa en els principis generals establerts en el capítol segon de la Llei 18/2018.
Article 5. Principis aplicables a la producció agrària i a l’aqüicultura ecològiques

En el marc de la producció agrària i l’aqüicultura, la producció ecològica es fonamenta específicament en els principis següents:

a) El manteniment i la millora de la vida i la fertilitat natural del sòl; l’estabilitat, la retenció d’aigua i la biodiversitat del sòl, evitant la pèrdua de matèria orgànica; la compactació i l’erosió del sòl i la lluita contra aquests fenòmens, i la nutrició dels vegetals amb nutrients que provenen principalment de l’ecosistema edàfic.
b) La minimització de l’ús de recursos no renovables i medis externs.
c) El reciclatge de residus i subproductes d’origen vegetal i animal com a recursos per a la producció vegetal i animal.
d) El manteniment d’un bon estat fitosanitari mitjançant mesures preventives; en particular, la selecció d’espècies, varietats o materials heterogenis adequats que siguin resistents a plagues i malalties; la rotació de cultius apropiats; el recurs a mètodes mecànics i físics, i la protecció dels predadors naturals de les plagues.
e) L’elecció de les races segons la capacitat dels animals d’adaptar-se a les condicions locals, la vitalitat i la resistència a malalties o problemes veterinaris.
f) El manteniment d’un alt nivell de benestar animal respectant les necessitats pròpies de cada espècie.
g) L’alimentació dels animals amb aliment per a animals ecològic elaborat amb ingredients agrícoles procedents de la producció ecològica i substàncies no agràries naturals.
h) L’exclusió del recurs a l’enginyeria genètica, la clonació animal, la poliploïdia induïda artificialment o la radiació ionitzant en tota la cadena de la producció ecològica.
i) El manteniment del bon estat sanitari del medi aquàtic i la qualitat dels ecosistemes aquàtics i terrestres circumdants.
j) L’alimentació dels organismes aquàtics amb aliment per a animals procedent de l’explotació sostenible de la pesca o amb aliment per a animals ecològic compost d’ingredients procedents de la producció ecològica, inclosa l’aqüicultura ecològica i de substàncies no agràries naturals.
k) El disseny i la gestió adequats dels processos biològics basats en sistemes ecològics i que utilitzin recursos naturals propis del sistema de gestió, mitjançant mètodes que:
i. Utilitzin organismes vius i mètodes de producció mecànics.
ii. Desenvolupin cultius vinculats a la terra i una producció ramadera vinculada al sòl o una aqüicultura que respecti el principi de l’explotació sostenible dels recursos aquàtics.
iii. Excloguin l’ús d’organismes modificats genèticament (en endavant, “OMG”), productes obtinguts a partir d’OMG o mitjançant OMG, llevat dels medicaments veterinaris.
iv. Estiguin basats en l’avaluació de riscos i en l’aplicació de mesures de precaució i preventives, si escau.

l) La restricció de l’ús de mitjans externs. En cas de necessitar mitjans externs o de no haver-hi les pràctiques i els mètodes adequats de gestió establerts en la lletra k, els mitjans externs es limiten a:
i. Mitjans procedents de la producció ecològica. Pel que fa al material de reproducció vegetal, s’ha de donar prioritat a les varietats seleccionades per la seva capacitat de satisfer les necessitats i els objectius específics de l’agricultura ecològica.
ii. Substàncies naturals o derivades de substàncies naturals.
iii. Fertilitzants minerals de baixa solubilitat.

m) L’adaptació del procés de producció, en cas necessari i en el marc d’aquest Reglament, per tenir en compte la situació sanitària, les diferències territorials en matèria d’equilibri ecològic, les condicions locals i climàtiques, les fases de desenvolupament i les pràctiques pecuàries específiques.
n) L’elecció de varietats vegetals atenent les particularitats dels sistemes específics de producció ecològica amb una atenció especial als resultats agronòmics, la resistència a les malalties, l’adaptació a condicions climàtiques i edàfiques diverses i el respecte de les limitacions naturals als encreuaments.
o) L’ús de materials ecològics de reproducció vegetal, com ara els compostos de material heterogeni ecològic i de varietats ecològiques adequades per a la producció ecològica.
p) L’obtenció de varietats ecològiques a través de la capacitat reproductora natural i prestant atenció a les limitacions naturals als encreuaments.
q) La producció ramadera adaptada al lloc i vinculada al sòl.
r) L’aplicació de pràctiques ramaderes que millorin el sistema immunitari i reforcin les defenses naturals contra les malalties, incloent-hi l’exercici físic regular i l’accés a zones a l’aire lliure i a zones de pastures.
s) L’obtenció dels productes de la ramaderia ecològica a partir d’animals criats en explotacions ecològiques durant tota la vida i des que neixen.
t) La prevenció de riscos que la producció ecològica pogués causar en espècies que tinguin un interès de conservació.

Article 6. Principis aplicables a la transformació d’aliments i d’aliment per a animals ecològics

La producció d’aliments i d’aliment per a animals ecològics transformats es fonamenta específicament en els principis següents:

a) La producció d’aliments ecològics a partir d’ingredients agraris ecològics.
b) La producció d’aliment per a animals ecològic a partir de matèries primeres per a aliment per a animals ecològiques.
c) La limitació de l’ús d’additius alimentaris i d’ingredients no ecològics que tinguin essencialment funcions tècniques i sensorials, així com de micronutrients i coadjuvants tecnològics, utilitzats en la menor mesura que sigui possible i només en cas de necessitat tecnològica essencial o amb finalitats específiques nutricionals.
d) La minimització de l’ús d’additius en l’alimentació animal i de coadjuvants tecnològics, i només en cas de necessitat tecnològica o zootècnica essencial o amb fins nutricionals concrets.
e) L’exclusió de substàncies i mètodes que són enganyosos sobre la veritable naturalesa del producte.
f) La transformació curosa d’aliments o d’aliment per a animals, preferentment mitjançant mètodes biològics, físics i mecànics.
g) L’exclusió dels aliments que continguin nanomaterials artificials o estiguin compostos d’aquests materials.

Capítol segon. Normes de la producció ecològica

Article 7. Normes generals de producció

1. Sense perjudici de les normes específiques que s’estableixen en els annexos d’aquest Reglament, les quals resulten aplicables amb caràcter addicional en funció del tipus de producció, els operadors han de complir les normes generals de producció següents:

a) Gestionar la totalitat de l’explotació d’acord amb els requisits d’aquest Reglament.
b) Utilitzar els productes i les substàncies autoritzats d’acord amb el que estableix l’article 19. Es permet l’ús en la producció ecològica de productes i substàncies per a fins diferents dels compresos en l’àmbit d’aquest Reglament sempre que el seu ús respecti els principis establerts en aquest capítol i en la legislació vigent en la matèria.
c) Abstenir-se d’utilitzar les radiacions ionitzants per tractar aliments o aliments per a animals ecològics i per tractar matèries primeres utilitzades en aliments o en aliment per a animals ecològics.
d) Abstenir-se de recórrer a la clonació d’animals i a la cria d’animals poliploides induïts artificialment.
e) Adoptar mesures preventives i de precaució, quan sigui procedent, en cada etapa de producció, preparació i distribució.


2. No obstant el que estableix la lletra a de l’apartat 1, una explotació pot ser dividida en unitats de producció ecològica, en conversió o no ecològica, separades de manera clara i efectiva, sempre que per a les unitats de producció no ecològica:

a) Pel que fa als animals, siguin espècies diferents.
b) Pel que fa als vegetals, siguin varietats diferents que puguin diferenciar-se fàcilment.
c) Pel que fa als animals d’aqüicultura, hi poden ser presents les mateixes espècies, sempre que hi hagi una separació clara i efectiva entre les instal·lacions o unitats de producció.


3. Tot i el que estableix la lletra b de l’apartat 2, en el cas de cultius permanents, que requereixin un període de cultiu de com a mínim tres anys, poden produir-se diferents varietats que no puguin diferenciar-se fàcilment o les mateixes varietats, sempre que la producció de què es tracti estigui inclosa en un pla de conversió i que la conversió a la producció ecològica de la darrera part de la superfície relacionada amb aquesta producció comenci com més aviat millor i s’acabi en un termini màxim de cinc anys.

En aquests casos:

a) L’agricultor ha de notificar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control l’inici de la collita de cada un dels productes considerats amb una antelació d’almenys 48 hores.
b) Un cop acabada la collita, l’agricultor informa l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control de les quantitats exactes collides a les unitats en qüestió i de les mesures preses per separar els productes.
c) El pla de conversió i les mesures que s’hagin de prendre per garantir la separació clara i efectiva seran revisats cada any per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, després de l’inici del pla de conversió.


4. Els requisits relatius a la diversitat d’espècies i de varietats que estableixen les lletres a i b de l’apartat 2 no s’apliquen als centres educatius i de recerca, els vivers, els productors de llavors i les operacions de reproducció.

5. Quan, en els casos indicats en els apartats 2 i 3, no totes les unitats de producció d’una explotació estiguin gestionades d’acord amb normes de producció ecològica, els operadors han de:

a) Mantenir els productes utilitzats per a les unitats de producció ecològica o en conversió separats dels utilitzats en les unitats de producció no ecològica.
b) Mantenir separats els productes procedents de les unitats de producció ecològica, en conversió o no ecològica.
c) Portar registres adequats que demostrin la separació efectiva de les unitats de producció i dels productes.

Article 8. Conversió

1. Els agricultors i els operadors que es vulguin dedicar a la producció d’animals d’aqüicultura, a la producció ramadera o a la producció agrícola ecològiques han de respectar un període previ de conversió durant el qual han d’aplicar les normes establertes en aquest Reglament i, en particular, les normes específiques per a la conversió incloses a l’annex II.

2. El període de conversió s’inicia amb la notificació a l’autoritat competent per part de l’agricultor, el ramader o l’operador dedicat a la producció d’animals d’aqüicultura de l’inici de l’activitat i l’adhesió al sistema de control.

3. No obstant el que estableix l’apartat 2, en el cas dels agricultors que hagin deixat terrenys en guaret abans de la notificació segons determina l’apartat 1 de l’article 25 durant com a mínim el període necessari per a la conversió i sempre que es compleixin els altres requisits necessaris, aquests terrenys no queden sotmesos al règim de conversió.

4. No es pot reconèixer retroactivament cap període previ com a part del període de conversió, llevat que l’operador pugui demostrar que les parcel·les són espais naturals o zones agrícoles que durant un període no inferior a tres anys no han estat tractades amb productes o substàncies no autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica.

5. Els productes obtinguts durant el període de conversió no es poden comercialitzar com a producte ecològic o com a producte en conversió.

6. No obstant el que estableix l’apartat 5, es poden comercialitzar amb la menció producte en conversió els productes següents obtinguts durant el període de conversió i de conformitat amb l’apartat 1:

a) El material de reproducció vegetal, si s’ha respectat un període de conversió de com a mínim dotze mesos.
b) Els aliments d’origen vegetal i l’aliment per a animals d’origen vegetal, si el producte conté un únic ingredient vegetal d’origen agrícola i s’ha respectat un període de conversió de com a mínim dotze mesos abans de la collita.

Article 9. Prohibició de l’ús d’OMG

1. En la producció ecològica no es poden utilitzar organismes modificats genèticament (OMG) ni productes obtinguts a partir d’OMG o mitjançant OMG en aliments, ni en aliment per a animals, ni com a aliments, aliment per a animals, coadjuvants tecnològics, productes fitosanitaris, fertilitzants, condicionadors del sòl, material de reproducció vegetal, de microorganismes o animal. Als efectes d’aquesta prohibició, els operadors poden basar-se en l’etiquetatge que acompanya el producte o en qualsevol altre document adjunt fixat o proporcionat.

2. Els operadors poden concloure que no s’han utilitzat OMG o productes obtinguts a partir d’OMG o mitjançant OMG en la fabricació de productes alimentaris i d’aliment per a animals que hagin adquirit quan aquests productes no vagin etiquetats com a tals o quan no hagin obtingut una altra informació que indiqui que l’etiquetatge dels productes no compleix els requisits d’aquest Reglament.
Article 10. Normes de producció vegetal

1. Els operadors que es dediquen a la producció de vegetals o de productes vegetals han de complir les normes específiques de producció establertes en la part I de l’annex II.

2. Per a la producció de productes vegetals ecològics cal utilitzar llavors i material de reproducció vegetativa ecològics. L’autoritat competent vetlla per divulgar la informació sobre les varietats i els materials heterogenis disponibles com a material de reproducció vegetal ecològic.

3. Els operadors poden sol·licitar a l’autoritat competent la utilització de llavors o material de reproducció vegetativa no ecològic en el cas que no hi hagi varietats i materials heterogenis disponibles com a materials de reproducció vegetal ecològics.

4. Aquesta autorització s’acorda a títol individual, de forma prèvia a la sembra de cada cultiu i per a cada període vegetatiu i per a unes quantitats concretes de material, i en qualsevol cas només es concedeix per a llavors i material de reproducció vegetativa que no hagin estat tractats amb cap producte fitosanitari diferent dels inclosos en el Reglament relatiu a l’ús de productes fitosanitaris, aprovat pel Decret del 12-6-2013, i per als quals el productor/elaborador garanteixi que no és OMG ni s’ha obtingut a partir d’OMG o mitjançant OMG.

5. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció vegetal ecològica que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:

a) Les pràctiques de cultiu.
b) La gestió i la fertilització del sòl.
c) L’estat fitosanitari i la gestió de plagues i males herbes.
d) La gestió de la producció de bolets i altres vegetals específics i sistemes de producció vegetal.
e) L’origen del material de reproducció vegetal.
f) L’ús de varietats autòctones.
g) La recol·lecció de plantes silvestres.

Article 11. Normes de producció ramadera

1. Els operadors que es dediquen a la producció ramadera han de complir les normes específiques de producció establertes en la part II de l’annex II.

2. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció ramadera ecològica que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:

a) L’origen dels animals.
b) L’alimentació.
c) L’allotjament dels animals, incloent-hi superfícies mínimes cobertes i exteriors i el nombre màxim d’animals per hectàrea.
d) Les pràctiques pecuàries.
e) La reproducció.
f) Els tractaments de prevenció i els tractaments veterinaris.
g) El benestar animal.

Article 12. Normes de producció d’animals d’aqüicultura

1. Els operadors que es dediquen a la producció d’animals d’aqüicultura han de complir les normes específiques de producció establertes en la part III de l’annex II.

2. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció d’animals d’aqüicultura ecològica que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:

a) L’adequació del medi aquàtic i el pla de gestió sostenible.
b) L’origen dels animals.
c) Les pràctiques zootècniques aqüícoles, incloent-hi els sistemes de contenció aquàtics, els sistemes de producció, la densitat màxima i, si escau, la densitat mínima d’animals.
d) La reproducció.
e) La gestió.
f) L’alimentació.
g) La profilaxi i els tractaments veterinaris.

Article 13. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats

1. Els operadors que es dediquen a la producció d’aliments i d’aliment per a animals han de complir les normes específiques de producció establertes en la part IV de l’annex II.

2. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats ecològics que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte, en particular, els aspectes següents:

a) Les mesures preventives i de precaució que cal prendre.
b) La composició i les condicions d’ús d’aliments i d’aliment per a animals transformats, incloent-hi productes i substàncies autoritzats per a aliments i per a aliment per a animals.
c) Les mesures de neteja.
d) La comercialització de productes transformats, incloent-hi l’etiquetatge i la identificació.
e) La separació dels productes, els ingredients agrícoles i les matèries primeres per a aliment per a animals ecològics dels que no ho són.
f) La llista d’ingredients agrícoles no ecològics que, excepcionalment, poden ser utilitzats en la producció de productes ecològics transformats.
g) El càlcul del percentatge d’ingredients agraris segons estableixen les lletres a i b de l’apartat 5 de l’article 22.
h) Les tècniques utilitzades en la transformació d’aliments o d’aliment per a animals.

Article 14. Normes de producció del vi

1. Els operadors que es dediquen a la producció de productes del sector vitivinícola han de complir en particular les normes específiques de producció establertes en la part V de l’annex II.

2. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció ecològica del vi que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte la normativa específica vigent en relació amb les normes de producció del vi, les pràctiques enològiques i les restriccions.
Article 15. Normes de producció de llevat utilitzat en l’alimentació humana o animal

1. Els operadors que es dediquen a la producció de llevat que ha de ser utilitzat en aliments o en aliment per a animals han de complir les normes específiques de producció establertes en la part VI de l’annex II.

2. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la producció ecològica de llevat que s’estableix en l’annex II, en funció del progrés científic i tècnic i tenint en compte la normativa específica vigent, i en especial les normes de producció de llevat relatives a la transformació i la utilització de substrats.
Article 16. Normes de producció d’altres productes

El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques específiques de producció ecològica per a altres productes diferents dels considerats en els articles 10 a 15.
Article 17. Normes excepcionals de producció

En cas de circumstàncies catastròfiques i amb caràcter excepcional, l’autoritat competent pot establir derogacions a les normes de producció ecològica durant un període de temps limitat.
Article 18. Recollida, envasament, transport i emmagatzematge

1. Els productes ecològics o en conversió són recollits, envasats, transportats i emmagatzemats d’acord amb les disposicions de l’annex III.

2. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la recollida, l’envasament, el transport i l’emmagatzematge que s’estableix en l’annex III, en funció del progrés científic i tècnic.
Article 19. Ús de productes i substàncies en la producció ecològica

1. Els productes i les substàncies que poden ser utilitzats en la producció ecològica s’estableixen en els annexos V a IX.

2. El seu ús es restringeix a les finalitats següents:

a) Com a productes fitosanitaris o principis actius per a la utilització en productes fitosanitaris.
b) Com a fertilitzants, condicionadors de sòl i nutrients.
c) Com a matèries primeres per a l’alimentació animal.
d) Com a additius per a l’alimentació animal i coadjuvants tecnològics.
e) Com a productes de neteja i desinfecció de basses, gàbies, dipòsits, canonades, locals i instal·lacions emprats en la producció ramadera.
f) Com a productes de neteja i desinfecció de locals i instal·lacions utilitzats en la producció vegetal, incloent-hi l’emmagatzematge en una explotació agrícola.
g) Com a productes de neteja i desinfecció en instal·lacions de transformació i emmagatzematge.
h) Com a additius alimentaris, enzims alimentaris i coadjuvants tecnològics.
i) Com a coadjuvants tecnològics per a la producció de llevats i productes de llevats.
j) Com a ingredients agraris no ecològics que es puguin fer servir en la producció d’aliments ecològics transformats.


3. L’ús dels productes i les substàncies referits a les lletres a a g de l’apartat 2 en la producció ecològica se sotmet als principis establerts en el capítol segon i als criteris següents, que es valoren en conjunt:

a) El seu ús és necessari per a una producció sostenible i essencial per a la utilització desitjada.
b) Tots els productes i substàncies han de ser d’origen vegetal, animal, mineral o microbià, excepte si no es disposa de quantitats suficients de productes o substàncies d’aquest origen, si la qualitat no és adequada o si no hi ha alternatives.
c) En el cas de productes que es vulguin utilitzar com a productes fitosanitaris o principis actius per fer-los servir en productes fitosanitaris, són aplicables les disposicions següents:
i. El seu ús ha de ser essencial per al control de plagues perquè no es disposa d’alternatives biològiques disponibles, físiques o de selecció dels vegetals, o altres pràctiques de cultiu o de gestió eficaces.
ii. Si els productes no són d’origen vegetal, animal, mineral o microbià i no són idèntics als que es donen en la natura, el seu ús només és permès si les condicions d’utilització exclouen el contacte directe amb les parts comestibles de la planta.

d) En el cas de productes que es vulguin utilitzar com a fertilitzants, condicionadors de sòl i nutrients, el seu ús ha de ser essencial per aconseguir o mantenir la fertilitat del sòl o per satisfer necessitats nutritives particulars dels cultius o per a altres finalitats específiques de condicionament del sòl.
e) En el cas de productes que es vulguin utilitzar com a matèries primeres per a l’alimentació animal o com a additius per a l’alimentació animal i coadjuvants tecnològics, són aplicables les disposicions següents:
i. El seu ús és necessari per mantenir la salut, el benestar i la vitalitat dels animals i contribueix a una alimentació adequada que cobreix les necessitats fisiològiques i etològiques de les espècies en qüestió, o el seu ús és necessari per produir o preservar l’aliment per a animals perquè la producció o la conservació d’aquests aliments no és possible sense recórrer a aquestes substàncies.
ii. Els aliments d’origen mineral, els oligoelements, les vitamines o provitamines són d’origen natural, llevat que no es disposi de quantitats suficients de productes o substàncies d’aquest origen, o si la qualitat no és adequada, o si no hi ha alternatives disponibles.
iii. La utilització de matèries primeres per a aliment per a animals no ecològiques d’origen vegetal o animal és necessària perquè no es disposa de matèries primeres per a aliment per a animals d’origen vegetal o animal obtingudes de conformitat amb les normes de producció ecològica en quantitat suficient.
iv. La utilització d’espècies, plantes aromàtiques i melassa no ecològiques és possible quan no es disposi de la variant ecològica d’aquests productes. En tot cas s’han d’obtenir o preparar sense dissolvents químics i el seu ús s’ha de limitar a l’1% de la ració d’aliment per a animals d’una espècie determinada, calculada anualment com a percentatge de la matèria seca d’origen agrari.


4. L’autorització de productes i substàncies a què es refereixen les lletres h a j de l’apartat 2 per a l’ús en la producció ecològica se sotmet als principis establerts en el capítol segon i als criteris següents, que es valoren en conjunt:

a) No es disposa de productes alternatius autoritzats.
b) És impossible produir o conservar els aliments o satisfer necessitats dietètiques concretes sense recórrer a aquests productes o substàncies.
c) Els productes i substàncies es troben a la natura i només poden haver experimentat processos mecànics, físics, biològics, enzimàtics o microbians, llevat que no hi hagi quantitats suficients de productes i substàncies d’aquest origen o si la seva qualitat no és adequada.
d) No es disposa de l’ingredient ecològic de què es tracti en quantitat suficient.


5. La utilització de productes o substàncies químics sintètics es limita exclusivament a casos en què l’ús dels medis externs, com ara varietats seleccionades per la seva capacitat de satisfer les necessitats i els objectius de l’agricultura ecològica, substàncies naturals o derivades de substàncies naturals i fertilitzants minerals de baixa solubilitat, tingui efectes mediambientals inacceptables.

6. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries per adequar i completar el règim aplicable a la utilització dels productes i substàncies a què es refereix l’apartat 1 per a l’ús en la producció ecològica en general i en la producció d’aliments transformats ecològics en particular, i altres requisits i condicions per a l’ús de productes i substàncies autoritzats.
Article 20. Mesures preventives per evitar la presència de productes o substàncies no autoritzats

1. Per evitar la presència de productes o substàncies no autoritzats, els operadors han d’adoptar les mesures preventives següents en cadascuna de les etapes de producció, preparació i distribució:

a) Instaurar i mantenir les mesures adequades per detectar i evitar el risc de contaminació de la producció i dels productes ecològics amb productes o substàncies no autoritzats.
b) Revisar i adequar regularment aquestes mesures.
c) Complir les disposicions d’aquest Reglament per garantir la separació dels productes ecològics, en conversió i no ecològics.


2. Quan un operador sospiti que un producte que es pretén comercialitzar com a ecològic o en conversió no compleix les disposicions d’aquest Reglament degut a la presència d’un producte o substància no autoritzat per a la producció ecològica, ha de dur a terme les actuacions següents:

a) Identificar i separar el producte en qüestió.
b) Comprovar si la sospita es pot verificar.
c) No comercialitzar el producte en qüestió com a producte ecològic o en conversió ni utilitzar-lo en la producció ecològica mentre no quedi descartada la sospita.
d) Quan es confirmi la sospita o no es pugui descartar, ha d’informar amb caràcter immediat l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, i posar a la seva disposició tots els elements de què disposi.
e) Cooperar plenament amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, per identificar i verificar els motius de la presència del producte o substància no autoritzat.


3. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques necessàries que estableixin disposicions sobre:

a) Els procediments que han de seguir els operadors, d’acord amb l’apartat 2, i la documentació que han d’aportar.
b) Les mesures apropiades i proporcionades que han d’adoptar i revisar els operadors per evitar el risc de contaminació, d’acord amb l’apartat 1.

Article 21. Presència de productes o substàncies no autoritzats

1. En el cas que es confirmi la presència de productes o substàncies no autoritzats d’acord amb aquest Reglament, es prohibeix comercialitzar com a productes ecològics o en conversió els productes en què es detectin, així com la utilització en la producció ecològica.

2. L’autoritat competent, davant de pèrdues sofertes per una contaminació accidental dels productes agraris, per productes o substàncies no autoritzats, que hagin impedit la comercialització com a producte ecològic, pot sotmetre a l’aprovació del Govern la compensació de les pèrdues sofertes sempre que quedi acreditat que els operadors havien pres totes les mesures necessàries per evitar el risc de contaminació.

3. L’autoritat competent, quan sigui necessari per garantir l’accés a determinats ingredients agraris i en el cas que aquests ingredients no estiguin disponibles en la variant ecològica en quantitat suficient, a petició d’un operador, pot autoritzar provisionalment l’ús d’ingredients agraris no ecològics en la producció d’aliments ecològics transformats per un període màxim de sis mesos. Aquesta autorització s’aplica a tots els operadors.

4. L’autoritat competent pot prorrogar de forma excepcional fins a dos vegades l’autorització establerta en l’apartat anterior, per dos períodes de fins a sis mesos cadascun.

Capítol tercer. Etiquetatge i logotip de la producció ecològica

Article 22. Etiquetatge

1. Als efectes d’aquest Reglament, es considera que un producte inclou termes que es refereixen a la producció ecològica quan, en l’etiquetatge, la publicitat o els documents comercials, el producte, els seus ingredients o les matèries primeres per a aliment per a animals utilitzats es descriguin en termes que suggereixin al consumidor que aquest producte, els seus ingredients o les matèries primeres per a aliment per a animals han estat obtinguts d’acord amb aquest Reglament.

2. Els productes obtinguts a Andorra han d’incorporar en l’etiquetatge del producte el terme producció ecològica. Aquest terme només pot ser utilitzat en l’etiquetatge, la publicitat o els documents comercials dels productes per als quals s’hagi certificat el respecte de les disposicions d’aquest Reglament.

3. Està prohibit fer servir en l’etiquetatge o en la publicitat altres termes, inclosos els utilitzats en marques registrades o en denominacions socials, ni pràctiques que puguin induir a error el consumidor o l’usuari en suggerir que un producte o els seus ingredients compleixen les disposicions d’aquest Reglament.

4. Els productes obtinguts durant el període de conversió no s’etiqueten ni es publiciten com a producte ecològic o producte en conversió, llevat de les excepcions establertes a l’apartat 6 de l’article 8.

5. En el cas d’aliments transformats, el terme producció ecològica es pot utilitzar:

a) En la denominació de venda, sempre que:
i. Els aliments transformats compleixin amb les normes de producció establertes en la part IV de l’annex II.
ii. Com a mínim el 95% en pes dels ingredients agraris sigui ecològic.
iii. En el cas de les aromes, únicament es pot utilitzar per a les substàncies aromatitzants naturals i els preparats aromatitzants naturals, quan tots els components aromatitzants i els portadors de components aromatitzants siguin ecològics.

b) Només en la llista d’ingredients, quan almenys el 95% dels ingredients agraris del producte sigui ecològic i sempre que aquests ingredients compleixin amb les normes de producció establertes en aquest Reglament. En aquest cas:
i. La llista d’ingredients per a aliments transformats ha d’indicar quins són els ingredients ecològics.
ii. Les referències a la producció ecològica només poden aparèixer en relació amb els ingredients ecològics.
iii. La llista d’ingredients ha d’incloure una indicació del percentatge total d’ingredients ecològics en relació amb la quantitat total d’ingredients agraris.
iv. El terme producció ecològica utilitzat a la llista d’ingredients, així com la indicació del percentatge total d’ingredients ecològics en relació amb la quantitat total d’ingredients agraris, ha de figurar en el mateix color i amb una mida i un estil tipogràfic idèntics al de les altres indicacions de la llista d’ingredients.

c) En la denominació de venda i en la llista d’ingredients sempre que:
i. L’ingredient principal sigui un producte de la caça o la pesca.
ii. El terme producció ecològica estigui clarament relacionat en la denominació de venda amb un altre ingredient que és ecològic i diferent de l’ingredient principal.
iii. Tots els altres ingredients agraris siguin ecològics.
iv. Els aliments compleixin el que estableix aquest Reglament sobre els productes transformats.


6. En el cas de l’aliment per a animals transformat, el terme producció ecològica es pot utilitzar en la denominació de venda i en la llista d’ingredients sempre que:

a) L’aliment per a animals transformat compleixi les normes de producció que estableix aquest Reglament.
b) Tots els ingredients d’origen agrari continguts en els aliments per a animals transformats siguin ecològics.
c) Almenys un 95% de la matèria seca del producte sigui ecològic.

Article 23. Indicacions obligatòries en els productes etiquetats com a producció ecològica

1. En l’etiquetatge dels productes ecològics hi ha de constar, si escau, el codi numèric de l’organisme de control del qual depengui l’operador responsable de la darrera operació de producció o de preparació i, en el cas dels aliments preenvasats, també ha de figurar en l’embalatge el logotip de la producció ecològica.

2. Quan s’utilitza el logotip de la producció ecològica, tant en la producció agrària com en aqüicultura, la indicació del lloc on s’han obtingut les matèries agràries de les quals es compon el producte ha de figurar en el mateix camp visual que el logotip.

3. Les indicacions establertes en els apartats anteriors han d’aparèixer en un lloc destacat de manera que siguin fàcilment visibles, clarament llegibles i indelebles.
Article 24. Logotip de la producció ecològica

1. El logotip de la producció ecològica constitueix un certificat oficial i pot ser utilitzat en l’etiquetatge, la presentació i la publicitat dels productes obtinguts a Andorra que compleixin aquest Reglament.

2. El logotip de la producció ecològica es pot utilitzar amb fins informatius i educatius, sempre que no porti a confusió el consumidor pel que fa a la producció ecològica de productes específics.

3. En els productes ecològics obtinguts a Andorra hi poden figurar, a més del logotip de producció ecològica, altres logotips oficials o privats.

4. El model del logotip de producció ecològica per als productes ecològics obtinguts a Andorra s’estableix en l’annex IV d’aquest Reglament.

Capítol quart. Sistemes de control

Article 25. Certificació ecològica

1. Abans de comercialitzar qualsevol producte com a ecològic o en conversió o abans del període de conversió, els operadors o grups d’operadors que produeixin, preparin, distribueixin o emmagatzemin productes ecològics o productes en conversió, que importin o exportin aquests productes o que els comercialitzin, han de notificar la seva activitat a l’autoritat competent. Han d’indicar en aquesta notificació quina és l’entitat de control (ja sigui l’autoritat de control o un organisme de control) que verifica que l’activitat és conforme amb aquest Reglament i que lliura el certificat establert a l’apartat 1 de l’article 26.

2. Aquests operadors o grups d’operadors accepten a partir d’aquest moment ser sotmesos al sistema de control establert en la Llei 18/2018.

3. Els operadors o grups d’operadors mantenen registres de les activitats que porten a terme, d’acord amb aquest Reglament. Aquesta obligació s’estén també als tercers a qui subcontractin alguna de les seves activitats.

4. Els operadors que venguin productes ecològics preenvasats directament al consumidor o l’usuari final estan exempts de l’obligació de notificar la seva activitat establerta a l’apartat 1 i de l’obligació d’estar en possessió del certificat establerta a l’apartat 3 de l’article 26, a condició que no produeixin, preparin o emmagatzemin en un lloc altre que el lloc de venda ni que importin aquests productes, o que subcontractin activitats a un altre operador.

5. L’autoritat competent manté la relació actualitzada dels operadors i grups d’operadors que hagin notificat la seva activitat de conformitat amb l’apartat 1. Aquesta relació inclou la informació relativa als certificats establerts a l’apartat 1 de l’article 26.
Article 26. Certificat ecològic

1. Els operadors i grups d’operadors que han notificat la seva activitat de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 25 i compleixen les disposicions d’aquest Reglament tenen dret a obtenir un certificat ecològic.

2. El certificat ecològic és un certificat oficial lliurat per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control i s’expedeix, en la mesura que sigui possible, electrònicament i permet identificar com a mínim l’operador o grup d’operadors, la categoria del producte certificat i el període de validesa.

3. Sense perjudici del que estableix l’apartat 10, els operadors no poden comercialitzar els seus productes com a productes ecològics o en conversió si no estan en possessió del certificat establert a l’apartat 1.

4. Els productes que constin en el certificat s’han de classificar en una de les categories següents:

a) Vegetals i productes vegetals no transformats, incloses llavors i altres materials de reproducció vegetal.
b) Animals i productes animals no transformats.
c) Productes de l’aqüicultura no transformats.
d) Productes agraris transformats, inclosos els productes de l’aqüicultura, destinats a ser utilitzats en l’alimentació humana.
e) Aliments per a animals.
f) Vi.
g) Altres productes no inclosos en les categories anteriors.


5. El certificat es renova anyalment. Cal sol·licitar la renovació abans del 31 de gener de cada any. A finals d’any, l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control faciliten a cada operador la documentació necessària per sol·licitar la renovació.

6. Els resultats de la verificació de la conformitat dels apartats 1 a 4 de l’article 29 condicionen el lliurament o la renovació del certificat.

7. Els operadors i grups d’operadors no poden obtenir de diferents autoritats o organismes de control un certificat ecològic per al mateix grup de productes, fins i tot quan aquests operadors i grups d’operadors participin en diverses etapes de producció, preparació i distribució.

8. Els membres d’un grup d’operadors no poden obtenir un certificat ecològic individual respecte de qualsevol de les activitats cobertes per la certificació del grup a què pertanyen.

9. Els operadors han de comprovar sistemàticament el certificat ecològic dels operadors que siguin els seus proveïdors.

10. Estan exempts de l’obligació de posseir el certificat ecològic els operadors que venguin directament en l’explotació al consumidor final productes ecològics no envasats que no siguin aliments per a animals, sempre que aquests operadors no produeixin, elaborin o emmagatzemin en un altre lloc diferent del lloc de venda o importin aquests productes i subcontractin aquestes activitats.

11. El model de certificat ecològic s’estableix en l’annex X d’aquest Reglament.
Article 27. Grup d’operadors

1. Cada grup d’operadors:

a) Està format únicament per agricultors, per ramaders o per operadors d’aqüicultura que a més es dediquin a activitats de transformació, preparació o comercialització d’aliments o d’aliments per a animals.
b) Està format únicament per membres que tinguin explotacions d’un màxim de 5 hectàrees o de 0,5 hectàrees en el cas d’hivernacles, o de 15 hectàrees exclusivament en el cas de pastures permanents.
c) Està dotat de personalitat jurídica.
d) Duu a terme les activitats de producció en el territori nacional.
e) Disposa d’un sistema de comercialització conjunt.
f) Disposa d’un sistema de control intern, amb activitats documentades i procediments de control que permetin comprovar el compliment d’aquest Reglament per part de cada membre del grup. Aquest sistema de control ha de ser verificat per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control.


2. L’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control retira a la totalitat del grup el certificat establert de conformitat amb l’article 26 quan la integritat dels productes ecològics i en conversió quedi afectada per deficiències en la implantació o el funcionament del sistema de control intern.

3. El Govern fixa mitjançant decret les normes tècniques específiques referides als aspectes següents:

a) Les responsabilitats individuals dels membres d’un grup d’operadors.
b) Els criteris per determinar la proximitat geogràfica dels membres del grup, com l’ús compartit d’instal·lacions.
c) La configuració i el funcionament del sistema de control intern, inclòs l’abast, el contingut i la freqüència dels controls que s’han de dur a terme i els criteris per identificar les deficiències en la configuració o el funcionament del sistema de control intern.

Article 28. Controls

1. El ministeri competent en matèria d’agricultura, que actua com a autoritat competent d’acord amb la Llei 18/2018, és el responsable de l’organització i la supervisió del programa de control.

2. L’autoritat competent vetlla perquè els controls fets per l’autoritat de control i pels organismes de control siguin objectius i independents.

3. La verificació del compliment d’aquest Reglament prèvia a la comercialització del producte és assegurada per:

a) L’autoritat de control, i/o
b) Un o diversos organismes de control,


que actuen com a organismes de certificació.

4. Els costos derivats de la verificació del compliment d’aquest Reglament es graven de conformitat amb el capítol sisè de la Llei 18/2018.

5. L’autoritat competent publica i actualitza de manera periòdica la relació d’organismes de control autoritzats als quals delega competències de control oficial en l’àmbit de la producció ecològica, amb indicació de les dades de contacte corresponents.
Article. 29. Normes específiques dels controls oficials

1. Els controls oficials per a la verificació del compliment d’aquest Reglament han d’abastar els aspectes següents:

a) La verificació de l’aplicació per part dels operadors de mesures preventives i de precaució en cada etapa de producció, preparació i distribució.
b) Quan l’explotació inclogui unitats de producció no ecològiques o en conversió, la verificació dels registres i de les mesures, els procediments o els mecanismes per garantir la separació clara i efectiva de les diferents unitats, així com entre els productes respectius obtinguts en aquestes unitats i els productes i substàncies utilitzats.
Aquesta verificació inclou els controls de parcel·les per a les quals s’hagi reconegut retroactivament un període anterior com a part del període de conversió i el control de les unitats de producció no ecològica.
c) Quan els productes ecològics, en conversió i no ecològics siguin recollits simultàniament pels operadors, es preparin o s’emmagatzemin a la mateixa unitat, zona o local, o siguin transportats a altres operadors o unitats, la verificació dels registres i de les mesures, els procediments o els mecanismes existents per garantir que les operacions es fan per separat en l’espai o en el temps, que es prenen les mesures de neteja adequades i mesures per evitar la substitució de productes, que els productes ecològics i no ecològics estiguin identificats en tot moment i que s’emmagatzemin per separat els uns dels altres, en l’espai o en el temps.
d) La verificació del sistema de control intern dels grups d’operadors.
e) Quan els operadors no tinguin obligació de notificar la seva activitat o no estiguin obligats a disposar del certificat ecològic, la verificació que compleixen els requisits per a l’aplicació d’aquesta exempció i la verificació dels productes venuts per aquests operadors.


2. Els controls oficials per verificar el compliment d’aquest Reglament s’han de fer en tot el procés, en totes les etapes de producció, preparació i distribució, sobre la base de la probabilitat d’incompliment, la qual es determina tenint en compte:

a) El tipus, la magnitud i l’estructura dels operadors i grups d’operadors.
b) El període de temps durant el qual els operadors i grups d’operadors hagin produït, preparat i distribuït productes ecològics.
c) Els resultats dels controls efectuats.
d) El moment pertinent per a les activitats realitzades.
e) La categoria dels productes.
f) El tipus, la quantitat i el valor dels productes i l’evolució en el temps.
g) La possibilitat de barreja de productes o de contaminació amb productes o substàncies no autoritzats.
h) L’aplicació de derogacions o exempcions de les normes als operadors i grups d’operadors.
i) Els punts crítics en cas d’incompliment i la probabilitat d’incompliment en cada etapa de producció, preparació i distribució.
j) Les activitats de subcontractació.


3. Tots els operadors i grup d’operadors, excepte els considerats a l’apartat 4 de l’article 25, han d’estar subjectes a la verificació del compliment una vegada a l’any.

Aquesta verificació inclou una inspecció física in situ, excepte quan:

a) Els controls anteriors dels operadors o grups d’operadors afectats no hagin manifestat cap incompliment que afecti la integritat del producte ecològic o en conversió durant com a mínim tres anys consecutius.
b) L’operador o grup d’operadors hagi estat avaluat sobre la base dels elements indicats en l’apartat 2 amb un grau baix de probabilitat d’incompliment.


En aquests casos, l’interval de temps entre dos inspeccions físiques in situ no pot superar els 24 mesos.

4. Els controls oficials han de:

a) Fer-se de forma suplementària a la normativa sobre els controls oficials en matèria de compliment de les legislacions alimentària, relativa als aliments per a animals, relatives a la salut i el benestar animals i a la salut vegetal i els productes fitosanitaris i garantint que com a mínim un 10% dels controls oficials es realitzen sense avís previ.
b) Garantir que s’efectua com a mínim un 10% de controls addicionals.
c) Dur a terme un mínim de presa de mostres tenint en compte els percentatges establerts a la normativa referida a la lletra a.
d) Garantir que un mínim d’operadors membres d’un grup d’operadors siguin controlats en el marc de la verificació del compliment de l’apartat 3.


5. L’acta que s’ha de redactar sobre els controls oficials efectuats ha de ser ratificada per l’operador o grup d’operadors per confirmar-ne la recepció.
Article 30. Obligacions dels operadors i grups d’operadors

1. Sense perjudici de l’aplicació de la normativa en matèria de compliment de les legislacions alimentària, relativa als aliments per a animals, relatives a la salut i el benestar animals i a la salut vegetal i els productes fitosanitaris, els operadors i grups d’operadors han de:

a) Prendre les mesures apropiades per complir les disposicions d’aquest Reglament i conservar els registres que permetin verificar-ho.
b) Comunicar, sota forma de declaració escrita signada i actualitzada, quan escaigui, la informació següent:
i. Les mesures pràctiques apropiades que cal dur a terme per garantir el compliment d’aquest Reglament.
ii. La descripció detallada de les unitats de producció ecològica o en conversió, així com de les activitats que cal dur a terme de conformitat amb aquest Reglament.
iii. El compromís d’informar sense retard i d’intercanviar informació amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control sobre qualsevol sospita d’incompliment d’aquest Reglament.
iv. L’acceptació de la transmissió del seu dossier en el cas de canvi d’organisme de control.

c) Efectuar la totalitat de les declaracions o altres comunicacions necessàries per als controls oficials.
d) Col·laborar en la realització dels controls, proporcionant la informació que se’ls sol·liciti i permetent l’accés a la totalitat de l’explotació o l’empresa i a la documentació requerida i la presa de mostres quan escaigui.
e) Acceptar l’intercanvi d’informació amb altres autoritats de control o organismes de control, en cas que els operadors subcontractats siguin inspeccionats per autoritats de control o organismes de control diferents.
f) Acceptar transferir l’expedient de control en cas de canvi d’organisme de control i mantenir l’expedient de control efectuat pel darrer organisme de control durant almenys cinc anys.
g) En el cas d’infracció, acceptar l’aplicació de les mesures previstes en aquest Reglament i informar-ne per escrit els compradors del producte, a fi de garantir que les referències al mode de producció ecològica se suprimeixin.
h) Informar immediatament l’autoritat competent en cas de retirada de la producció ecològica i acceptar de conservar la informació sobre els controls durant almenys cinc anys.

Article 31. Autoritat de control

1. L’Autoritat de Control de la Producció Ecològica a Andorra (en endavant, “ACPEA”) és l’òrgan administratiu col·legial en el qual l’autoritat competent delega competències de control i certificació en l’àmbit de la producció ecològica.

2. Els informes emesos per l’ACPEA tenen caràcter vinculant i correspon al president dictar la resolució corresponent.

3. A més de les funcions establertes a l’apartat 1, l’ACPEA té atribuïdes les funcions següents:

a) Instruir els expedients sancionadors en matèria de producció ecològica i proposar a l’autoritat competent la imposició de les sancions corresponents.
b) Redactar el reglament intern de funcionament i sotmetre’l a l’aprovació de l’autoritat competent.
c) Proposar a l’autoritat competent l’adopció de quaderns de normes tècniques sobre la producció ecològica.
d) Proposar a l’autoritat competent l’adopció d’instruccions, circulars o procediments en matèria de producció ecològica, de divulgació dels sistemes de producció ecològica i de promoció genèrica del logotip de la producció ecològica.
e) Emetre els informes amb caràcter preceptiu però no vinculant que li requereixi l’autoritat competent sobre l’atorgament de derogacions a les normes de producció ecològica o sobre desenvolupament normatiu, entre altres.


4. L’ACPEA té les funcions següents:

a) Establir el procediment normalitzat de control, en què constin de forma detallada les mesures de control que es compromet a aplicar als operadors sotmesos al seu control i les mesures cautelars que preveu proposar en cas d’irregularitats.
b) Garantir la independència i l’objectivitat i evitar els conflictes d’interessos dels processos de certificació i control.
c) Trametre a l’autoritat competent la memòria anyal sobre els controls efectuats.
d) Trametre a l’autoritat competent, com a molt tard el 31 de març de cada any, la relació dels operadors que es trobaven subjectes al seu control el 31 de desembre de l’any anterior.


5. Integren l’ACPEA, amb caràcter ad honorem, un membre titular i un membre suplent experts en els àmbits de la producció agrària, la seguretat alimentària, el comerç i el consum designats pels titulars dels ministeris competents.

6. Els ministres competents en cadascun dels àmbits esmentats a l’apartat 4 nomenen un representant titular i un de suplent. La presidència recau en l’expert en l’àmbit de la producció agrària i la secretaria és exercida per torn de sis mesos per cadascun dels membres. L’autoritat competent pot sol·licitar la integració d’altres membres per raó de la matèria.

7. L’ACPEA pot recórrer per a qüestions tècniques als serveis tècnics necessaris.
Article 32. Organismes de control

1. Els organismes de control són entitats privades autoritzades que duen a terme la certificació.

2. L’autoritat competent pot delegar en un o diversos organismes de control els controls oficials de la producció ecològica.

3. Els organismes de control tenen les funcions següents:

a) Informar l’autoritat competent dels resultats de la verificació del compliment dels requisits per part dels operadors i grups d’operadors que han efectuat la notificació prèvia d’activitat d’acord amb l’article 25.
b) Comunicar a l’autoritat competent els certificats atorgats als operadors i grups d’operadors sotmesos al sistema de control de la producció ecològica.
c) Sotmetre a l’autoritat competent, perquè l’aprovi, el procediment normalitzat de control, en què han de constar les mesures de control que l’organisme es compromet a aplicar als operadors i grups d’operadors sotmesos al seu control i les mesures cautelars que preveu proposar en cas d’irregularitats, així com el sistema d’avaluació de riscos que cal tenir en compte per fer els controls.
d) Comunicar a l’autoritat competent, anyalment o quan li ho requereixi, el resultat dels controls fets.
e) Informar l’autoritat competent de forma immediata quan els controls efectuats constatin incompliments de la normativa.
f) Trametre a l’autoritat competent, com a molt tard el 31 de març de cada any, la relació d’operadors que es trobaven subjectes als seus controls el 31 de desembre de l’any anterior.
g) Trametre a l’autoritat competent, com a molt tard el 31 de març de cada any, l’informe anyal de les activitats de control dutes a terme.
h) Permetre l’accés de l’autoritat competent i de l’autoritat de control a les seves oficines i instal·lacions i proporcionar tota la informació i l’assistència que considerin necessàries per al compliment de les seves funcions.
i) Garantir l’aplicació als operadors sotmesos a control de les mesures cautelars establertes en el procediment de control.


4. El procediment de control determina la documentació que han de facilitar els operadors, la metodologia per detectar i avaluar la presència de productes i substàncies no autoritzats i les condicions relatives a l’adopció de les mesures que hagin de prendre els operadors, tant de caràcter preventiu com un cop confirmada la presència de productes o substàncies no autoritzats, així com qualsevol altra comunicació o actuació que es consideri necessària per garantir el compliment d’aquest Reglament.

5. Els organismes de control poden exercir altres funcions relacionades amb activitats oficials que els siguin delegades per l’autoritat competent en els termes que estableixi la delegació.
Article 33. Importació de productes ecològics

1. De conformitat amb l’article 13 de la Llei 18/2018, un producte importat d’un altre país pot ser comercialitzat com a ecològic quan compleixi les condicions establertes en la Llei esmentada i en aquest Reglament.

2. Els importadors de productes ecològics ho han de notificar a l’autoritat competent amb caràcter previ al despatx duaner. El control documental en el moment de la importació es fa de forma sistemàtica i en cas de conformitat dels controls documental i físic, en el cas que es dugui a terme, cal visar la casella corresponent del certificat que acompanya la mercaderia.

3. El Govern, a proposta de l’autoritat competent, aprova i modifica la relació de països i d’autoritats de control o organismes de control que considera com a equivalents i els productes ecològics dels quals o sotmesos al seu control, no obstant el que estableix l’apartat 2, exempta de l’expedició del certificat de control corresponent. Aquesta relació s’estableix a l’annex XI.

4. Els importadors han de poder presentar, en tot moment, a les autoritats oficials concernides la informació que permeti identificar els operadors dels quals es proveeixen i les autoritats o els organismes de control d’aquests proveïdors per garantir la traçabilitat del producte concernit.
Article 34. Règim sancionador

Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions d’aquest Reglament se sancionen d’acord amb el capítol cinquè de la Llei 18/2018.

Disposició derogatòria

Es deroguen totes les disposicions legals de rang igual o inferior a aquest Reglament en tot el que s’hi oposin, el contradiguin o hi resultin incompatibles.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 9 de setembre del 2020

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern

Annex I
Relació de productes agraris i alimentaris establerta de conformitat amb l’article 2


Nomenclatura
duanera
Designació del producte
Capítol 1 Animals vius
Capítol 2 Carns i despulles comestibles
Capítol 3 Peix, crustacis i mol·luscs
Capítol 4 Llet i productes làctics, ous d’aus, mel natural
Capítol 5
05.04 Budells, bufetes i estómacs d’animals (altres que els dels peixos), sencers o trossejats
05.15 Productes d’origen animal no esmentats ni compresos en altres classes; animals morts dels capítols 1 o 3 no aptes per al consum humà
Plantes vives i productes de la floricultura
Capítol 7 Verdures, plantes, arrels i tubercles alimentaris
Capítol 8 Fruits comestibles; pell de cítrics i de melons
Capítol 9 Cafè, te i espècies, llevat del mate (núm. 09.03)
Capítol 10 Cereals
Capítol 11 Productes de la farinera; malta; midons i fècules; gluten, inulina
Capítol 12 Llavors i fruits oleaginosos; llavors, grans i fruits diversos; plantes industrials i medicinals; palla i farratge
Capítol 13
ex 13.03 Pectina
Capítol 15
15.01 Llard i altres greixos de porc premsats o fosos, greix d’aviram premsat o fos
15.02 Seu (de les espècies bovina, ovina i caprina) en brut o fos, excepte les incloses al codi 15.03
15.03 Estearina solar, oleoestearina; oli de llard i oleomargarina no emulsionada, sense barreja ni cap preparació
15.04 Greixos i olis de peixos i de mamífers marins inclús refinats
15.07 Olis vegetals fixos, fluids o concrets, bruts, depurats o refinats
15.12 Greixos i olis animals o vegetals hidrogenats, inclús refinats però no preparats
15.13 Margarina, succedanis del llard i altres greixos alimentaris preparats
15.17 Residus procedents del tractament de cossos grassos o de ceres animals o vegetals
Capítol 16 Preparacions a base de carn, peix, crustacis i mol·luscs
Capítol 17
17.01 Sucres de remolatxa i de canya, en estat sòlid
17.02 Altres sucres; xarops; succedanis de la mel, inclús barreges de mel natural; sucres i melasses caramel·litzades
17.03 Melasses, inclús decolorades
17.05 Sucres, xarops i melasses aromatitzats o amb colorants addicionats (incloent-hi el sucre amb vainilla o vainil·lina), excepte els sucs de fruites addicionats de sucre en qualsevol proporció
Capítol 18
18.01 Cacau en gra, sencer o partit, cru o torrat
18.02 Closques, pellofes, pel·lícules i residus de cacau
Capítol 20 Preparacions de verdures, de plantes hortícoles, de fruites i altres plantes o parts de plantes
Capítol 22
22.04 Most de raïm parcialment fermentat, inclús apagat sense utilitzar alcohol
22.05 Vi de raïm; most de raïm apagat amb alcohol (incloent-hi la mistela)
22.07 Sidra, licor de pera, hidromel i altres begudes fermentades
ex 22.08
ex 22.09		 Alcohol etílic, desnaturalitzat o sense desnaturalitzar, de qualsevol graduació i obtingut a partir de productes agrícoles que figurin a l’annex I, excloent-ne els aiguardents, licors i altres begudes espirituoses, preparats alcohòlics compostos (anomenats extractes concentrats) per a la fabricació de begudes
22.10 Vinagres comestibles i els seus succedanis comestibles
Capítol 23 Residus i deixalles de les indústries alimentàries; aliments preparats per a animals
Capítol 24
24.01 Tabac brut o sense elaborar; deixalles de tabac
Capítol 45
45.01 Suro natural brut i deixalles de suro; suro triturat, granulat o en pols
Capítol 54
54.01 Lli brut, amarat, espalillat, cardat o tractat de qualsevol altra manera, però sense filar; estopes i deixalles (incloent-hi les filagarses)
Capítol 57
57.01 Cànem (Cannabis sativa) brut, amarat, espalillat, cardat o tractat de qualsevol altra manera, però sense filar, estopes i deixalles (incloent-hi les filagarses)

Altres productes considerats a l’article 2

a) Llevats utilitzats en l’alimentació humana o en els aliments per a animals.
b) Mate, blat de moro dolç, fulles de vinya, margallons, brots de llúpol i altres parts comestibles similars de vegetals i de productes derivats d’aquests productes.
c) Sal marina i altres sals destinades a l’alimentació humana i als aliments per a animals.
d) Capolls de seda aptes per ser debanats.
e) Gomes i resines naturals.
f) Cera d’abella.
g) Olis essencials.
h) Taps de suro natural, no aglomerats i sense substàncies aglutinants.
i) Cotó, sense cardar ni pentinar.
j) Llanes, sense cardar ni pentinar.
k) Pells en brut i sense tractar.
l) Preparacions tradicionals a base de plantes.

Annex II
Normes específiques de producció considerades al capítol segon

Part I. Normes de producció vegetal

A més de les normes de producció establertes als articles 7 a 10, ambdós inclosos, s’apliquen les normes següents:

1. Requisits generals

1.1. Els cultius ecològics, excepte els que es cultivin en aigua de forma natural, es produiran en sòl viu, o en sòl viu barrejat o fertilitzat amb materials i productes autoritzats en la producció ecològica en relació amb el sòl i la roca mare.
Es permet, però, la producció de llavors germinades quan les llavors siguin ecològiques, i l’obtenció de cabdells d’endívies per immersió en aigua clara.
1.2. Està prohibida la producció hidropònica, que és un mètode de cultiu de plantes les arrels de les quals queden introduïdes en una solució nutritiva o en un medi inert al qual s’afegeix una solució nutritiva.
1.3. Totes les tècniques de producció vegetal utilitzades han d’evitar o minimitzar qualsevol contribució a la contaminació del medi ambient.
1.4. Està permès:
a) El cultiu de plantes per a la producció de plantes ornamentals i aromàtiques en testos per a la venda amb test al consumidor final.
b) El cultiu de plàntules o empelts en contenidors a l’efecte del trasplantament posterior.


2. Conversió

2.1. Perquè plantes i productes vegetals siguin considerats productes ecològics, les normes de producció establertes en aquest Reglament han de ser aplicades en les parcel·les concernides durant un període de conversió d’almenys dos anys abans de sembrar o, en el cas de peixeders o de farratges perennes, d’almenys dos anys abans de l’explotació com a alimentació animal procedent de la producció ecològica, o, en el cas de cultius permanents diferents dels farratges, de com a mínim tres anys abans de la primera collita com a producte ecològic.
2.2. En els casos en què les terres o una o diverses parcel·les d’aquestes terres hagin estat contaminades amb productes o substàncies no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent pot decidir estendre el període més enllà del termini referit al punt 2.1.
2.3. En el cas de tractament amb un producte o una substància no autoritzats per a la producció ecològica, l’autoritat competent ha d’imposar un nou període de conversió, d’acord amb les normes del punt 2.1.
Aquest període pot ser més curt en els dos casos següents:
a) El tractament amb un producte o substància no autoritzats per a la producció ecològica com a part d’una mesura obligatòria per al control de plagues o de males herbes, incloent-hi organismes de quarantena o espècies invasores, imposats per l’autoritat competent.
b) El tractament amb un producte o una substància no autoritzats per a la producció ecològica com a part d’una prova científica aprovada per l’autoritat competent.

2.4. En els casos referits als punts 2.2 i 2.3, la durada del període de conversió es determina tenint en compte els elements següents:
a) El procés de degradació del producte o de la substància amb què s’ha fet el tractament ha de garantir, al final del període de conversió, un nivell de residus en el sòl insignificant i, si és un cultiu permanent, en la planta.
b) Els productes de la collita següent al tractament no es poden comercialitzar com a producte ecològic o en conversió.

2.5. Les normes de conversió específiques aplicables a terres associades amb la producció ramadera ecològica han de ser les següents:
a) Les normes de conversió s’apliquen a la totalitat de la superfície de la unitat de producció en què es produeix l’alimentació per a animals.
b) Malgrat el que estableix la lletra a, el període de conversió pot ser reduït a un any per a pastures i espais exteriors utilitzats per espècies no herbívores.


3. Origen de les plantes, incloent-hi el material de reproducció vegetal

3.1. Per a la producció de plantes i productes vegetals només es pot utilitzar material ecològic de reproducció vegetal. Per a aquest fi, la planta destinada a la producció de material de reproducció vegetal i, si escau, la planta mare s’han produït d’acord amb aquest Reglament durant almenys una generació o, en el cas de cultius permanents, com a mínim una generació al llarg de dos períodes vegetatius.
3.2. Ús de material de reproducció vegetal no obtingut de la producció ecològica:
El material de reproducció vegetal que no s’obté de la producció ecològica només es pot utilitzar, amb l’autorització de l’autoritat competent, quan procedeixi d’una unitat de producció en conversió a la producció ecològica, o quan estigui justificat el seu ús en investigació o estudis amb assajos de camp a petita escala, o amb fins de conservació de recursos genètics.
3.3. Per a la reproducció de varietats ecològiques adequades per a la producció ecològica, les activitats de millora vegetal ecològica s’efectuen en condicions ecològiques i amb el fi de la millora de la diversitat genètica i la dependència de la capacitat reproductora natural, així com els resultats agronòmics, la resistència a les malalties i l’adaptació a condicions climàtiques i edàfiques diverses.


4. Gestió i fertilització del sòl

4.1. La producció vegetal ecològica pot recórrer a pràctiques de cultiu per mantenir o augmentar la matèria orgànica del sòl, millorar l’estabilitat i la biodiversitat i evitar l’erosió i compactació del sòl.
4.2. La fertilitat i l’activitat biològica del sòl s’han de mantenir o augmentar gràcies a la rotació pluriennal de cultius i en el cas d’hivernacles o cultius permanents diferents dels farratges, incloent-hi lleguminoses i altres cultius d’adob verd i l’aplicació de fems o matèria orgànica, ambdós preferentment compostats, procedents de la producció ecològica (no es permet l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva).
L’operador ha d’establir i seguir un programa pluriennal de cultius que inclogui dins de la rotació alguna espècie lleguminosa i/o d’adob en verd com a mínim cada tres anys de cultiu. Dins dels tres anys del programa pluriennal de cultius, no es comptabilitza el temps en què una parcel·la romangui en guaret. El cultiu d’un adob en verd ha de tenir una durada mínima de 70 dies.
4.3. Quan les necessitats nutricionals de les plantes no es puguin satisfer a través de les mesures esmentades en els punts 4.1 i 4.2, només es poden utilitzar (i només en la mesura necessària) fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de portar un registre de l’ús d’aquests productes.
4.4. La quantitat total de fems escampats sobre l’explotació no pot excedir els 170 kg de nitrogen anual per hectàrea de superfície agrícola utilitzada. S’aplica aquest límit només a l’ús de fems de corral, fems deshidratats i gallinassa deshidratada, excrements animals compostats, incloent-hi gallinassa, fems de granja compostats i excrements animals líquids (no es considera l’ús de fems i gallinassa procedents de la ramaderia intensiva).
4.5. Les explotacions agràries ecològiques poden establir acords de cooperació per escrit, exclusivament amb altres explotacions agràries i amb empreses que compleixin les normes de producció ecològica, amb la intenció d’escampar fems excedentaris procedents de la producció ecològica. El llindar màxim esmentat en el punt 4.4 es calcula tenint en compte totes les unitats de producció ecològica que participen en aquesta cooperació.
4.6. Poden utilitzar-se preparacions de microorganismes per millorar les condicions generals del sòl o la disponibilitat de nutrients en el sòl o en els cultius.
4.7. Per activar el compost es poden utilitzar preparats a base de plantes o preparats de microorganismes.
4.8. No està permès l’ús d’adobs minerals nitrogenats.
4.9. Està permès l’ús de preparats biodinàmics.


5. Gestió de plagues i males herbes

5.1. La prevenció dels danys causats per les plagues i les males herbes es fonamenta principalment en la protecció mitjançant:
a) Els enemics naturals.
b) L’elecció d’espècies, de varietats i de material heterogeni.
c) La rotació de cultius.
d) Les tècniques de cultiu com la biofumigació, i els mètodes mecànics i físics.
e) Els processos tèrmics com la insolació i el tractament superficial del sòl amb vapor (fins a una profunditat màxima de 10 cm).

5.2. Quan les plantes no puguin ser protegides adequadament de les plagues amb les mesures referides en el punt 5.1, o en el cas que s’acrediti l’existència d’una amenaça per a un conreu, només es poden utilitzar (i només en la mesura requerida) productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19. Els operadors han de registrar aquests productes per als quals acreditin la necessitat d’ús.
5.3. En el cas dels productes i substàncies utilitzats en les trampes o les distribuïdores de productes diferents de les feromones, aquestes trampes o distribuïdores eviten que els productes o les substàncies es disseminin al medi, així com el contacte entre els productes i les substàncies i els cultius. Cal retirar totes les trampes, incloses les trampes de feromones, i eliminar-les de manera segura.


6. Productes de neteja i desinfecció

6.1. Pel que fa a la neteja i desinfecció, només poden ser utilitzats per a la neteja i desinfecció en la producció vegetal els productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.


7. Registres

Els operadors o grup d’operadors tenen l’obligació de mantenir registres de les parcel·les concernides i de les quantitats de collita.

8. Normes aplicables a determinats vegetals i productes vegetals

8.1. Normes aplicables a la producció de bolets
Per a la producció de bolets es poden utilitzar substrats sempre que estiguin formats únicament de les matèries següents:
a) Fems de granja i excrements d’animals:
i. Procedents d’explotacions agràries que siguin conformes als estàndards de producció ecològica, o en el segon any de conversió.
ii. Referit al punt 4.3, només quan no estigui disponible el producte esmentat al subapartat i, sempre que aquests fems de granja i excrements d’animals no superin el 25% en pes del total dels ingredients del substrat (excloent-ne el material de cobertura o l’aigua afegida) abans del compostatge.

b) Productes d’origen agrari, diferents dels esmentats en la lletra a, procedents d’unitats de producció ecològica.
c) Torba que no ha estat tractada amb productes químics.
d) Fusta que no ha estat tractada amb productes químics després de la tala.
e) Productes minerals considerats en el punt 1.5.3, aigua i sòl.

8.2. Normes sobre la recol·lecció de plantes silvestres i bolets
La recol·lecció de plantes silvestres, o parts d’aquestes plantes, i de bolets que creixin espontàniament en espais naturals, boscos i zones agrícoles es considera com a producció ecològica sempre que:
a) Aquestes zones no hagin rebut, durant un període mínim de tres anys abans de la recol·lecció, tractaments amb productes diferents dels autoritzats per a la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
b) La recol·lecció no comprometi l’estabilitat de l’hàbitat natural o el manteniment de les espècies de la zona de recol·lecció.

Part II. Normes de producció ramadera

A més de les normes de producció establertes de conformitat amb els articles 7, 8, 9 i 11, s’apliquen les normes de producció animal establertes en aquesta part.

1. Requisits generals

1.1. Llevat de l’apicultura, està prohibida la producció animal sense terra o superfície agrària si el productor no gestiona cap superfície agrària i no té cap acord de cooperació per escrit amb un altre productor pel que fa a l’ús d’unitats de producció ecològica o en conversió per a aquests animals.
1.2. Conversió
1.2.1. En el cas que s’iniciï simultàniament la conversió de la unitat de producció, i dels animals existents en aquesta unitat de producció, els animals i els productes animals poden considerar-se ecològics al final del període de conversió d’aquesta unitat, també en els casos en què el període de conversió establert en el punt 1.2.3 sigui superior al període de conversió per a la unitat de producció.
En aquest cas de conversió simultània i durant el període de conversió, els animals presents en la unitat des de l’inici del període de conversió poden alimentar-se amb aliment per a animals en conversió obtingut en aquesta unitat de producció en conversió durant el primer any de conversió o amb aliment per a animals conforme amb el punt 1.4.3.1, o amb aliment per a animals ecològic.
1.2.2. El període de conversió s’inicia, com a molt aviat, quan el productor ha notificat la seva activitat a l’autoritat competent i s’hagi sotmès al sistema de control d’acord amb la Llei 18/2018 i amb aquest Reglament.
1.2.3. Els períodes de conversió específics segons el tipus de producció animal s’estableixen de la manera següent:
a) Dotze mesos en el cas d’animals bovins i equins destinats a la producció de carn i, en qualsevol cas, durant tres quartes parts del temps de vida com a mínim.
b) Sis mesos en el cas d’animals ovins, caprins i porcins i en els animals destinats a la producció de llet.
c) Deu setmanes en el cas d’aus de corral destinades a la producció de carn introduïdes abans dels tres dies de vida, excepte en el cas dels ànecs de Pequín.
d) Set setmanes en el cas dels ànecs de Pequín, introduïts abans dels tres dies de vida.
e) Sis setmanes en el cas de les aus de corral destinades a la producció d’ous, introduïdes abans dels tres dies de vida.
f) Dotze mesos en el cas de les abelles. Durant el període de conversió la cera se substitueix per cera procedent d’apicultura ecològica. No obstant això, es pot utilitzar cera no ecològica:
i. Si en el mercat no hi ha disponibilitat de cera d’apicultura ecològica.
ii. Si s’ha demostrat que no està contaminada amb productes o substàncies no autoritzats.
iii. Sempre que procedeixi d’opercles.
g) Tres mesos en el cas dels conills.
h) Dotze mesos en el cas dels cèrvids.

1.2.4. Els animals i els productes animals produïts durant el període de conversió no es comercialitzen com a ecològics.
1.2.5. Els animals i els productes animals poden ser considerats ecològics al final del període de conversió en cas de conversió simultània de tota la unitat de producció, que inclogui els animals, les pastures o qualsevol terra utilitzada per a l’alimentació animal, peixeders inclosos.


1.3. Origen dels animals

1.3.1 Els animals ecològics han d’haver nascut i haver estat criats en explotacions agràries ecològiques.
1.3.2. Els animals existents a l’inici del període de conversió i els seus productes es poden considerar ecològics després de superar el període de conversió aplicable esmentat en el punt 1.2.3.
1.3.3. En relació amb la reproducció d’animals ecològics:
a) Per a la reproducció s’utilitzen mètodes naturals; no obstant això, es permet la inseminació artificial.
b) La reproducció no serà induïda pel tractament amb hormones o substàncies similars, excepte com a tractament terapèutic veterinari en el cas d’un animal determinat.
c) No es poden utilitzar altres formes de reproducció artificial, com ara la clonació o la transferència d’embrions.
d) L’elecció de la raça ha de ser l’apropiada i ha de contribuir a prevenir tot patiment i evitar la necessitat de mutilar els animals.

1.3.4. En seleccionar les races o les estirps es té en compte la capacitat dels animals per adaptar-se a les condicions locals, sense deteriorament del seu benestar, de la seva vitalitat i la seva resistència a les malalties. A més, aquesta selecció es fa tenint en compte la necessitat d’evitar malalties o problemes sanitaris específics associats a certes races o estirps utilitzades en la cria d’animals intensius com, per exemple, la síndrome d’estrès porcí, la síndrome de carn pàl·lida, tova i exsudativa (PSE), la mort sobtada, els avortaments espontanis i els parts distòcics que requereixin cesària. En el cas dels bovins es dona preferència a la raça Bruna d’Andorra.
1.3.5. Amb fins de reproducció es poden introduir en una unitat de producció ecològica animals procedents d’una granja de cria no ecològica quan hi hagi races en perill d’abandó: el llindar que cal tenir en compte és que no superin el 10% del cens de l’explotació ecològica. Els animals d’aquestes races no han de ser necessàriament nul·lípars.
1.3.6. Com a excepció del punt 1.3.5, per a la renovació dels ruscs, un 20% anual de les abelles reines i eixams d’una unitat de producció ecològica pot ser substituït per abelles reines i eixams no ecològics, sempre que es col·loquin en ruscs amb bresques o làmines de cera procedents d’unitats ecològiques.
1.3.7. Com a excepció del punt 1.3.5, quan es formi un ramat per primera vegada, es renovi o es reconstitueixi i no pugui satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives dels productors, l’autoritat competent pot autoritzar que puguin introduir-se aus de corral criades de manera no ecològica en una unitat de producció d’aus de corral ecològiques, sempre que les aus destinades a la producció d’ous i les aus per a la producció de carn tinguin menys de tres dies. Els subproductes només es poden considerar ecològics quan es respecti el període de conversió.
1.3.8. Per a la cria, quan es constitueixi un ramat per primera vegada s’hi pot introduir animals joves no ecològics que es crien conforme a les normes de producció ecològica immediatament després del deslletament. Però, tot i això, s’apliquen les restriccions següents quan els animals entrin al ramat:
a) Els animals bovins, equins i cèrvids han de tenir menys de sis mesos.
b) Els animals ovins i caprins han de tenir menys de 60 dies.
c) Els animals porcins han de pesar menys de 35 kg.
d) Els conills han de tenir menys de tres mesos.

1.3.9. Per a la cria, poden incorporar-se animals mascles no ecològics i femelles nul·lípares adultes no ecològiques, destinades a la renovació del ramat. Es criaran posteriorment de conformitat amb les normes de producció ecològica. A més, el nombre de femelles està sotmès a les restriccions següents:
a) Es pot incorporar un màxim d’un 10% d’animals adults equins o bovins i un 20% d’animals adults porcins, ovins o caprins, conills o cèrvids.
b) En les unitats amb menys de deu animals equins, cèrvids, bovins o conills, o menys de cinc animals porcins, ovins o caprins, tota renovació es limita a un màxim d’un animal per any.

1.3.10. Els percentatges del punt anterior poden incrementar-se fins al 40% sempre que l’autoritat competent confirmi que: s’hagi ampliat l’explotació, o s’hagi substituït una raça per una altra o s’hagi iniciat una nova especialització ramadera.
1.3.11. En els casos dels punts 1.3.8 a 1.3.10, els animals no ecològics es mantenen separats de la resta o s’han d’identificar fins a la fi del període de conversió.
1.3.12. Únicament es poden considerar ecològics els animals no ecològics si es respecta el període de conversió del punt 1.2 i s’inicia el període un cop s’introdueixen els animals en la unitat de producció.


1.4. Alimentació

1.4.1. Requisits nutricionals generals
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
a) Els aliments procedeixen bàsicament de l’explotació agrària on estan ubicats aquests animals, o bé d’altres explotacions ecològiques i en conversió, de la mateixa zona.
b) Els animals s’alimenten amb aliments ecològics i en conversió que cobreixin les seves necessitats nutricionals en les diferents etapes del seu desenvolupament; no es permet en la producció ramadera el subministrament restringit de menjar, sempre que no sigui justificable per raons veterinàries.
c) Es prohibeix sotmetre els animals a unes condicions o una dieta que puguin afavorir l’aparició d’anèmia.
d) Les pràctiques d’engreix respecten sempre els models nutricionals normals de cada espècie i el benestar animal, en qualsevol fase del procés de cria; està prohibida l’alimentació forçada.
e) Els animals, excepte els porcs, les aus de corral i les abelles, tenen accés permanent a les pastures o farratges.
f) Es prohibeix l’ús de factors de creixement i d’aminoàcids sintètics.
g) Els animals lactants s’alimenten preferentment amb la llet materna durant un període mínim determinat per a cada espècie, que en el cas dels bovins és de quatre mesos. Està prohibit l’ús, durant aquest període, d’aliments d’alletament de substitució que continguin ingredients químics de síntesi o components d’origen vegetal.
h) Les matèries primeres per a aliment per a animals d’origen vegetal, algal, animal o llevats han de ser ecològiques.
i) Les matèries primeres per a aliment per a animals no ecològiques d’origen vegetal, algal, animal o llevats, les matèries primeres d’origen microbià o mineral per a aliment per a animals, els additius per a l’alimentació animal i els coadjuvants tecnològics només poden utilitzar-se si han estat autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

1.4.2. Pastura en terres comunals i transhumància
1.4.2.1. Els animals ecològics poden pasturar en terres comunals, sempre que:
a) Aquestes terres no s’hagin tractat amb productes no autoritzats per a la producció ecològica durant almenys tres anys.
b) Els animals no ecològics que facin ús de les terres comunals siguin originaris d’un sistema de producció respectuós amb el medi ambient, que pasturin durant un període limitat a l’any i que procedeixin d’una producció ramadera extensiva.
c) Els productes animals obtinguts d’animals ecològics mentre s’hagi fet ús de terres comunals no es consideren ecològics a menys que es pugui demostrar que aquests animals han estat correctament segregats d’animals no ecològics. Aquesta separació es pot fer mitjançant una barrera física o bé en el temps de pastura.
1.4.2.2. Durant la transhumància els animals poden pasturar en terres no ecològiques quan es desplacen a peu d’una zona de pastura a una altra. El consum d’aliment no ecològic, en forma d’herba o una altra vegetació que pasturin els animals, serà autoritzat per un període màxim de 35 dies, tenint en compte tant el viatge d’anada com el de tornada i fins a un 10% de l’aliment per a animals total anual calculat com a percentatge de matèria seca d’aliment per a animals d’origen agrícola.

1.4.3. Aliment per a animals en conversió
1.4.3.1. En el cas d’explotacions agràries en procés de conversió, fins a un 20% de la quantitat mitjana total dels aliments consumits pels animals pot procedir de les pastures o de la recol·lecció de pastures permanents, de parcel·les de farratges perennes o de cultius proteaginosos, sembrats d’acord amb la gestió ecològica en superfícies en el primer any de conversió, sempre que formin part de la mateixa explotació. Els aliments, en el primer any de conversió, no es poden utilitzar per a la producció d’aliment per a animals ecològic transformat. Quan s’utilitzi simultàniament tant aliment per a animals en conversió com aliment procedent de parcel·les en el primer any de conversió, el percentatge combinat total d’aquests aliments no pot excedir els percentatges màxims establerts en el punt 1.4.3.2.
1.4.3.2. En el cas de les explotacions ecològiques, fins a un 25% per terme mitjà de la fórmula alimentària de les racions pot ser amb aliments en conversió, en particular aliments a partir del segon any de conversió. En el cas d’explotacions en conversió, quan els aliments en conversió procedeixin de la mateixa explotació, aquest percentatge pot incrementar-se fins al 100%.
1.4.3.3. Les xifres esmentades en els punts 1.4.3.1 i 1.4.3.2 han de calcular-se anualment com a percentatge de matèria seca dels aliments d’origen vegetal.


1.5. Atenció sanitària

1.5.1. Profilaxi
1.5.1.1. La profilaxi es basa en la selecció de races i estirps, les pràctiques de gestió pecuària, l’alimentació d’alta qualitat i l’exercici, la densitat de població adequada i l’allotjament apropiat i en bones condicions higièniques.
1.5.1.2. Es permet l’ús de medicaments veterinaris immunològics.
1.5.1.3. Es prohibeix l’ús de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics com a tractament preventiu.
1.5.1.4. Es prohibeix l’ús de substàncies per estimular el creixement o la producció (incloent-hi antibiòtics, coccidiostàtics i altres substàncies artificials per estimular el creixement) i el d’hormones o substàncies anàlogues per al control de la reproducció (per exemple, inducció o sincronització del zel) o per a altres finalitats.
1.5.1.5. En el cas que els animals procedeixen d’unitats no ecològiques, s’apliquen mesures especials, com ara períodes de quarantena i proves de detecció, depenent de les circumstàncies locals.
1.5.1.6. En relació amb la neteja i desinfecció, només s’utilitzen en edificis i instal·lacions d’animals productes de neteja i desinfecció autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
1.5.1.7. Els allotjaments, les instal·lacions, els equips i els estris s’han de netejar i desinfectar adequadament per prevenir infeccions encreuades i el desenvolupament d’organismes patògens. Els fems, l’orina i els aliments vessats o no consumits es retiren amb la freqüència necessària per reduir al màxim les males olors i no atreure insectes o rosegadors. Es pot utilitzar raticides (només en trampes) i productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 per eliminar els insectes i altres plagues d’edificis i altres instal·lacions on s’allotgen els animals.


1.5.2. Tractament veterinari
1.5.2.1. Quan, malgrat les mesures preventives per garantir la salut animal, els animals es lesionin o emmalalteixin, han de ser tractats immediatament.
1.5.2.2. Les malalties són tractades immediatament per evitar el patiment de l’animal; es poden usar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics, si escau, en condicions estrictes i sota la responsabilitat d’un veterinari, quan no resulti apropiat l’ús de productes fitoterapèutics, homeopàtics i d’altres tipus. En particular s’han de definir restriccions respecte dels tractaments i dels períodes de supressió.
1.5.2.3. Les matèries primeres per a l’alimentació d’origen mineral i els additius nutricionals autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 i els productes fitoterapèutics i homeopàtics s’utilitzen amb preferència abans que els tractaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, inclosos els antibiòtics, sempre que els efectes terapèutics siguin eficaços per a l’espècie animal i l’afecció a la qual es dirigeix el tractament.
1.5.2.4. A excepció de les vacunacions, els programes de tractament antiparasitaris i els programes d’erradicació obligatoris, quan un animal o un grup d’animals rebin més de tres tandes de tractament amb medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, incloent-hi antibiòtics, en un termini de dotze mesos (o més d’una tanda de tractament si el seu cicle de producció és inferior a un any), els animals afectats o els productes derivats no poden ser venuts com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió tal com s’estableix en el punt 1.2.3. S’entén que en una tanda de tractament pot haver-hi més d’una intervenció a l’animal o als grups d’animals.
1.5.2.5. El temps de supressió entre l’última administració d’un medicament veterinari al·lopàtic a un animal en condicions normals d’ús i l’obtenció de productes alimentaris ecològics que procedeixin d’aquest animal es duplica en relació amb el temps; en cas que no estigui especificat, el temps de supressió serà de 48 hores.
1.5.2.6. Es permeten tractaments relacionats amb la protecció de la salut humana i animal imposats normativament.


1.6. Condicions d’allotjament i pràctiques pecuàries

1.6.1. L’aïllament, la calefacció i la ventilació de l’edifici han de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l’aire i la concentració de gasos es mantinguin dins d’uns llindars que assegurin el benestar animal. L’edifici ha de permetre la ventilació i l’entrada de llum natural abundants.
1.6.2. És obligatori disposar d’allotjament per al bestiar. Els animals tenen accés a zones a l’aire lliure, preferiblement pasturatges, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin i sempre que no hi hagi restriccions i obligacions relacionades amb la protecció de la salut humana i animal. El bestiar té accés a refugis o zones d’ombra per protegir-se de les condicions climàtiques adverses.
1.6.3. La densitat de població en els edificis ha de garantir el confort i el benestar dels animals, així com la presa en consideració de les necessitats específiques de l’espècie, factors que depenen, en particular, de l’espècie, la raça i l’edat dels animals. Es tenen en compte també les necessitats inherents al comportament dels animals, que depenen principalment de la mida del grup i del sexe d’aquests animals. La densitat ha d’assegurar el benestar dels animals, donant-los l’espai suficient per romandre en posició vertical d’una manera natural, moure’s, estirar-se fàcilment, girar-se, netejar-se, adoptar qualsevol posició natural i fer tots els moviments naturals, com fer estiraments i batre les ales.
1.6.4. Les superfícies mínimes de les zones interiors i exteriors, així com els detalls tècnics de l’allotjament per a diferents espècies i categories d’animals, s’ajusten a les disposicions de l’article 11.
1.6.5. Les zones a l’aire lliure poden estar parcialment cobertes. Els coberts no es consideren zones a l’aire lliure.
1.6.6. La densitat de població total no ha de superar el límit de 170 kg de nitrogen orgànic anual per hectàrea de superfície agrària.
1.6.7. La densitat de població adequada a què fa referència el punt 1.6.6 es determina a partir del nombre d’unitats de bestiar gros (UBG) equivalents al límit referit al punt 1.6.6, segons les xifres establertes en el punt 2 sobre requisits específics segons el tipus de producció animal.
1.6.8. No es poden utilitzar per a la cria de cap espècie animal gàbies, caixes o plataformes.
1.6.9. Quan es tractin animals de forma individual per motius veterinaris, han de mantenir-se en espais que disposin d’un sòl ferm i s’ha de facilitar palla o zones de descans apropiades. Els animals han de poder girar-se sense dificultat i poder estirar-se amb comoditat.
1.6.10. No es poden criar animals ecològics en recintes amb sòls humits o pantanosos.


1.7. Benestar animal

1.7.1. Totes les persones implicades en el maneig dels animals, incloent-hi el transport i el sacrifici, han de tenir els coneixements bàsics i la formació necessària en relació amb els requisits de benestar animal.
1.7.2. Les pràctiques pecuàries, com ara la densitat de població i les condicions d’allotjament, han de satisfer les necessitats fisiològiques, conductuals i de desenvolupament dels animals.
1.7.3. Els animals tenen accés permanent a espais a l’aire lliure, preferentment pastures, sempre que les condicions climàtiques i l’estat del sòl ho permetin, llevat que hi hagi restriccions i obligacions en relació amb la protecció de la salut humana i animal.
1.7.4. El nombre d’animals es limita per minimitzar el sobrepasturatge i el deteriorament, l’erosió i la contaminació del sòl causats pels animals o pel fet d’escampar els seus excrements.
1.7.5. Els animals ecològics es mantenen de forma separada de la resta d’animals.
1.7.6. Està prohibit estacar i aïllar els animals, excepte en el cas d’animals determinats per un període limitat i que es justifiqui per raons veterinàries. L’autoritat competent pot autoritzar que es mantinguin lligats animals de microexplotacions quan no es puguin mantenir en grups adequats a les seves necessitats de comportament, sempre que tinguin accés a les pastures durant el període de pasturatge i puguin sortir com a mínim dos vegades a la setmana a zones a l’aire lliure quan el pasturatge no sigui possible.
1.7.7. El temps de transport dels animals s’ha de reduir al mínim.
1.7.8. El patiment, el dolor o l’estrès s’han de reduir al mínim durant tota la vida dels animals, fins i tot en el moment del sacrifici.
1.7.9. Està prohibit mutilar els animals. A excepció del tall de cua d’ovelles, talls de bec d’aus de corral de no més de tres dies o l’esbanyat amb caràcter excepcional, cas per cas, i quan aquestes pràctiques aportin millores en la salut, el benestar i/o la higiene dels animals o perilli la seguretat dels treballadors. L’autoritat competent pot autoritzar algunes pràctiques quan es justifiquin degudament i les dugui a terme personal qualificat.
1.7.10. El patiment dels animals es redueix al mínim amb l’aplicació d’una anestèsia o analgèsia adequades i l’execució de l’operació únicament es du a terme a l’edat més adequada i la fa personal qualificat.
1.7.11. Es permet la castració física amb l’objectiu de mantenir la qualitat dels productes i les pràctiques tradicionals de producció, tot i que només es pot fer sota anestèsia o analgèsia adequades i executant l’operació només a l’època més adequada per personal qualificat.
1.7.12. La càrrega i descàrrega dels animals s’ha d’efectuar sense utilitzar qualsevol sistema d’electroestimulació o d’altres tipus que causi dolor per forçar els animals. Està prohibit l’ús de tranquil·litzants al·lopàtics abans i durant el transport.


1.8. Preparació de productes sense transformar

Si es fan operacions de preparació dels animals, que no siguin de transformació, s’apliquen els requisits generals de la part IV.

2. Requisits específics de diverses espècies animals
2.1. Producció de boví, oví, caprí i cèrvids
2.1.1. Conversió
Perquè el bestiar boví, oví, caprí i els cèrvids i els seus productes es considerin ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció establertes en aquest Reglament com a mínim durant:
a) Dotze mesos en el cas dels cèrvids i de boví destinat a la producció de carn i, en tot cas, com a mínim tres quartes parts del temps de vida.
b) Sis mesos en el cas d’oví i caprí i d’animals destinats a la producció de llet.

2.1.2. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
a) El bestiar boví, oví, caprí i els cèrvids té accés a les pastures per pasturar cada vegada que ho permetin les condicions climàtiques.
b) No obstant el que estableix la lletra a, els mascles de la raça bovina de més d’un any d’edat tenen accés a les pastures o a un espai a l’aire lliure.
c) Quan el bestiar tingui accés a les pastures durant el període de pasturatge i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti llibertat de moviments als animals, l’autoritat competent pot decidir suspendre l’obligació de facilitar espais a l’aire lliure durant l’hivern.
d) Exceptuant l’etapa de cada any en què es practica la transhumància referida al punt 1.4.2.2, almenys el 70% de l’alimentació ha de procedir de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres explotacions ecològiques o en conversió, i operadors que utilitzin aliment per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
e) Els sistemes de cria d’aquest bestiar es basen en l’aprofitament màxim de les pastures, segons la seva disponibilitat en diferents moments de l’any; com a mínim el 60% de la matèria seca que compon la ració diària del bestiar boví, oví i caprí ha de ser de farratge bast, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat. Està permès reduir aquest percentatge al 50% per als animals de producció de llet per un període màxim de tres mesos a l’inici de la lactació.
f) Tots els animals de les espècies bovina, ovina i caprina en lactació són alimentats amb preferència a base de llet materna durant un període mínim de quatre mesos en el cas dels bovins i de 45 dies en el cas dels ovins i caprins. En el cas en què la mare es mori o rebutgi la cria, poden ser alimentats amb llet natural ecològica. Si no es disposa de llet ecològica, no poden vendre’s com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió establerts en aquest Reglament.

2.1.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
a) L’allotjament del bestiar té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar boví, oví i caprí establerta en el punt 2.1.4 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.
b) L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
c) No obstant el que estableix la lletra a, l’allotjament dels vedells en tancats individuals està prohibit des del compliment d’una setmana d’edat, excepte per a animals concrets per un període limitat i si es justifica per raons veterinàries.
d) Quan els vedells es tractin individualment per raons veterinàries, han de mantenir-se en espais amb terra ferm i llit de palla. Els animals han de poder girar-se sense dificultat i estirar-se amb comoditat.

2.1.4. Densitat de població
El nombre d’animals bovins, ovins i caprins per hectàrea respecta els límits següents:


Espècie o categoria
Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any)
Vedells d’engreix 5
Altres bovins de menys d’un any 5
Anolls 3,3
Anolles 3,3
Bovins mascles de dos anys d’edat o més 2
Jònegues de cria 2,5
Jònegues d’engreix 2,5
Vaques lleteres 2
Vaques lleteres de reposició 2
Altres vaques 2,5
Ovelles 13,3
Caprins 13,3

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les espècies bovina, ovina i caprina s’ajusten als paràmetres següents:

Zona coberta
(superfície neta disponible)
 Zona a l’aire lliure
(superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures)
Pes mínim en viu (kg)
m2/cap
m2/cap
Animals bovins de reproducció i d’engreix Fins a 100 1,5 1,1
Fins a 200 2,5 1,9
Fins a 350 4,0 3
Més de 350 5 amb un mínim d’1 m2 / 100 kg 3,7 amb un mínim d’1 m2 / 100 kg
Vaques lleteres 6 4,5
Toros destinats a la reproducció 10 30
Ovins i caprins 1,5 per oví o caprí 2,5
0,35 per corder o cabrit 2,5 amb 0,5 per corder/cabrit

2.2. Producció equina

Perquè els animals equins i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim:

a) Dotze mesos en el cas de la producció de carn i, en qualsevol cas, com a mínim durant tres quartes parts del seu temps de vida.
b) Sis mesos en cas d’animals destinats a la producció de llet.


2.2.1. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
a) Els animals equins tenen accés a les pastures per pasturar cada vegada que les condicions ho permetin.
b) Quan els animals equins tinguin accés a pastures durant el període de pasturatge i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti la llibertat de moviment dels animals, es pot suspendre l’obligació de proporcionar espais a l’aire lliure durant els mesos d’hivern.
c) Almenys el 70% de l’alimentació ha de procedir de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres explotacions ecològiques o en conversió i operadors que utilitzin aliments per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
d) Els sistemes de ramaderia equina es basen en l’ús màxim de pastures, d’acord amb la disponibilitat de pastura en les diferents etapes de l’any; com a mínim un 60% de la matèria seca que compon la ració diària dels animals equins està constituït de farratges bastos, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat.
e) Tots els animals de l’espècie equina en lactació són alimentats amb preferència a base de llet materna durant un període mínim de tres mesos. En cas que la mare es mori o rebutgi la cria, poden ser alimentats amb llet natural ecològica. Si no es disposa de llet ecològica, no poden vendre’s com a producte ecològic i els animals han de sotmetre’s als períodes de conversió establerts en aquest Reglament.

2.2.2. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
a) L’allotjament del bestiar equí té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar equí establerta en el punt 2.2.3 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.
b) L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

2.2.3. Densitat de població
El nombre d’animals equins per hectàrea respecta els límits següents:


Espècie o categoria Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any)
Animals equins de més de sis mesos d’edat 2

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals equins s’ajusten als paràmetres següents:

Zona coberta
(superfície neta disponible)
 Zona a l’aire lliure
(superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures)
Pes mínim en viu (kg)
 m2/cap m2/cap
Animals equins de reproducció i d’engreix Fins a 100 1,5 1,1
Fins a 200 2,5 1,9
Fins a 350 4,0 3
Més de 350 5 amb un mínim d’1 m2/100 kg 3,7 amb un mínim d’1 m2/100 kg

2.3. Producció de bestiar porcí

2.3.1. Conversió
Perquè el bestiar porcí i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim sis mesos.
2.3.2. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
a) Com a mínim el 30% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, es produeix en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries ecològiques o en conversió, o operadors que utilitzin aliments per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
b) Tots els animals de l’espècie porcina en lactació són alimentats de preferència a base de llet materna durant un període mínim de quaranta dies.
c) A les racions diàries s’hi afegeix farratge bast, farratge comú fresc o sec o farratge ensitjat.
d) Quan no es pugui obtenir aliment per a animals proteic exclusivament de producció ecològica i l’autoritat competent ho autoritzi, es pot utilitzar aliment proteic no ecològic sempre que es compleixin les condicions següents:
i. La variant ecològica no està disponible.
ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics.
iii. La utilització està limitada a l’alimentació de garrins de fins a 35 kg amb compostos proteics.
iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%.

2.3.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
a) L’allotjament del bestiar porcí té el terra llis, però no relliscós; almenys la meitat de la superfície interior especificada en la taula sobre superfícies mínimes per al bestiar porcí establerta en el punt 2.3.4 ha de ser contínua, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta.
b) L’allotjament té una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
c) Les truges es mantenen en grups, excepte en les darreres etapes de la gestació i durant el període d’alletament.
d) Uns dies abans del part, les truges han de tenir disponible una quantitat de palla o un altre material natural adequat i suficient per construir el niu.
e) Les àrees d’exercici han de permetre al bestiar porcí defecar i furgar; per permetre’ls furgar poden utilitzar-se diferents substrats.
f) Hi ha sempre un llit de palla o d’un altre material adequat prou gran per garantir que tots els porcs puguin estirar-se a la vegada de la manera que requereixi més espai.

2.3.4. Densitat de població
El nombre d’animals porcins per hectàrea respecta els límits següents:


Espècie o categoria
Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg/N/ha/any)
Garrins 74
Truges reproductores 6,5
Porcí d’engreix 14
Altre bestiar porcí 14

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament dels animals porcins s’ajusten als paràmetres següents:

Zona coberta
(superfície neta disponible)		 Zona a l’aire lliure
(superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures)
Pes mínim en viu (kg) m2/cap m2/cap
Truges en lactància amb garrins de fins a 40 dies 7,5 per truja 2,5
Fins a 50 0,8 0,6
Fins a 85 1,1 0,8
Fins a 110
 1,3 1
Garrins De més de 40 dies i de fins a 30 kg 0,6 0,4
Porcins reproductors 2,5 per femella 1,9
6 per mascle
Quan s’utilitzi recinte per a cobriment:
10 m2/verro		 8,0

2.4. Producció d’aviram

2.4.1. Origen de l’aviram
Les aus de corral es crien fins que arriben a l’edat mínima, o bé procedeixen d’estirps de creixement lent que estableixi l’autoritat competent. Quan l’operador no utilitzi estirps de creixement lent, les edats mínimes en el moment del sacrifici són les següents:
a) 81 dies per als pollastres.
b) 150 dies per als capons.
c) 49 dies per als ànecs de Pequín.
d) 70 dies per als ànecs femelles de Berberia.
e) 84 dies per als ànecs mascles de Berberia.
f) 92 dies per als ànecs de coll verd.
g) 94 dies per a les pintades.
h) 140 dies per als galls dindis mascles i les oques per rostir.
i) 100 dies per als galls dindis femelles.

2.4.2. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
a) Com a mínim el 30% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, es produeix en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries o operadors d’alimentació que siguin ecològics.
b) A les racions diàries s’hi afegeixen farratges bastos, farratges comuns frescos o secs o farratge ensitjat.
c) Quan no es pugui obtenir aliment per a animals proteic exclusivament de producció ecològica i l’autoritat competent ho autoritzi, es pot utilitzar aliment proteic no ecològic sempre que es compleixin les condicions següents:
i. La variant ecològica no està disponible.
ii. S’ha produït o preparat sense dissolvents químics.
iii. La seva utilització està limitada a l’alimentació d’aus de corral joves amb compostos proteics.
iv. El percentatge màxim autoritzat per períodes de dotze mesos per a aquests animals no supera el 5%.

2.4.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
a) Les aus de corral no es crien en gàbies.
b) Quan les condicions climàtiques i higièniques ho permetin, les aus aquàtiques tenen accés a un rierol, un toll, un llac o un estany per respectar les necessitats específiques de les diferents espècies i els requisits de benestar animal; quan les condicions climàtiques no ho permetin, tenen accés a l’aigua de manera que puguin submergir el cap per tal de netejar-se el plomatge.
c) Les aus de corral tenen accés a un espai a l’aire lliure durant almenys un terç de la seva vida; els espais a l’aire lliure per a les aus de corral estan coberts de vegetació en la major part i estan equipats amb instal·lacions de protecció i permeten que els animals puguin accedir fàcilment a un nombre adequat d’abeuradors.
d) L’accés continu durant hores diürnes a un espai a l’aire lliure es facilita a les aus a partir de l’edat més curta que sigui possible, sempre que les condicions fisiològiques i físiques ho permetin.
e) Com a derogació al punt 1.6.5, en el cas de les aus reproductores i les polletes de menys de divuit setmanes, els coberts es consideren espais a l’aire lliure i tenen una tanca metàl·lica per mantenir fora la resta de les aus.
f) Els espais a l’aire lliure han de ser majoritàriament coberts de vegetació.
g) Quan les aus de corral es mantinguin en l’interior per restriccions o obligacions imposades per la normativa vigent, tenen accés en tot moment a quantitats suficients de farratges bastos i a altres materials adequats per satisfer les seves necessitats etològiques.
h) Els edificis per a les aus de corral han de complir les condicions següents:
i. Un terç com a mínim del sòl és de construcció continuada, és a dir, no en forma de llistons o de reixeta, llit de palla, encenalls, sorra o torba.
ii. Als galliners de gallines ponedores una part prou gran del sòl disponible per a les gallines ha de ser utilitzat per a la recollida de les dejeccions.
iii. Les aus de corral tenen penjadors en unes dimensions i un nombre que es corresponen amb la importància del grup i la mida de l’au, segons el que disposa la taula de les superfícies mínimes cobertes i a l’aire lliure i altres característiques de l’allotjament per a la producció d’aviram establerta en el punt 2.4.4.
iv. Els límits exteriors del galliner, és a dir, incloent-hi el cobert eventual, estan equipats amb trapes per a l’entrada i la sortida de les aus d’una mida adequada per a les aus, amb una longitud combinada de com a mínim 4 m per 100 m² de superfície de galliner que estigui disponible per a les aus; quan hi hagi cobert, les trapes interiors entre el galliner i el cobert tenen una longitud combinada de 2 m per 100 m² de superfície del galliner; s’ha de permetre l’accés al cobert les 24 hores del dia.
v. Els galliners es construeixen de forma que totes les aus tinguin accés fàcil a una zona a l’aire lliure, és a dir, la distància màxima des de qualsevol punt situat dins el galliner a la trapa exterior més pròxima no ha de ser de més de 15 m.
vi. Els sistemes multicapa no poden tenir més de tres nivells de zona utilitzable, inclòs el nivell del sòl; no hi ha més d’1 m de distància entre nivells o zones intermèdies com àrees de nidificació; en els nivells superiors es poden retirar els fems mitjançant un sistema automatitzat.
i) La llum natural pot ser complementada amb mitjans artificials per obtenir un màxim de setze hores de llum al dia, amb un període de descans nocturn continu sense llum artificial d’almenys vuit hores.
j) Els edificis s’han de buidar d’animals després de la cria de cada lot d’aus de corral per netejar i desinfectar els edificis i el material que s’ha utilitzat. A més, cada vegada que es completi un lot de cria d’aus de corral cal deixar buits els espais a l’aire lliure durant set setmanes, perquè pugui créixer la vegetació; s’exoneren d’aquests requisits les aus de corral que no es crien en lots, que no es mantenen en corrals i que puguin moure’s d’un costat a un altre al llarg de tot el dia.
k) Quan les condicions climàtiques i higièniques ho permetin, les aus aquàtiques tenen accés a aigua corrent, una bassa, un llac o un estany a fi de respectar les necessitats específiques de les espècies i els requisits de benestar animal. Si les condicions climàtiques no ho permeten, han de tenir accés a aigua de manera que els sigui possible submergir el cap per netejar-se les plomes.
l) La superfície útil total per a l’engreix d’aus de corral en galliners de qualsevol unitat no excedeix els 1.600 m2.
m) No es permet allotjar en un únic compartiment del galliner més de 3.000 gallines ponedores.

2.4.4. Densitat de població


El nombre màxim d’animals per hectàrea respecta els límits següents:

Espècie o categoria
Nombre màxim d’animals /ha
(equivalent a 170 kg/N/ha/any)
Pollastres per a carn 580
Gallines ponedores 230

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les aus de l’espècie Gallus gallus s’ajusten als paràmetres següents:

Reproductores
Animals joves
Aus d’engreix
Capons
Aus ponedores
Edat
Aus reproductores
Polletes de 0-8 setmanes
Polletes de 9-8 setmanes
Inicials 0-21 dies
Finals 22-81 dies
22-150 dies
Gallines ponedores a partir de les 19 setmanes
Densitat de població en l’interior (aus/m² de superfície útil) dels galliners fixos o mòbils 6 aus 24 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 15 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 20 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 6 aus
Espai de perxa 18
Límits addicionals dels sistemes multicapa (aus/m² de superfície del sòl, inclòs el cobert si és accessible les 24 h del dia) 9 aus 36 aus excepte la zona de la galeria 22 aus Normalment no aplicable 9 aus
Límits de mida del ramat 3.000, inclosos els mascles 10.000* 3.300 10.000* 4.800 2.500 3.000
Densitat de població en els espais a l’aire lliure (aus/m²), sempre que no superi el límit de 170 kg d’N/ha/any 4 1 4 1 4 4 4

* Subdivisible per produir-ne tres lots de 3.000 o dos lots de 4.800.


Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament de les aus diferents de les de l’espècie Gallus gallus s’ajusten als paràmetres següents:

Galls dindis
Oques
Ànecs
Pintades
Tipus
Mascle
Femella
Tots
De Pequín
Mascles de Berberia
Femelles de Berberia
Anada real
Totes
Densitat de població en l’interior (aus/m² de zona utilitzable) dels galliners fixos o mòbils 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m² 10 aus amb un màxim de 21 kg de pes en viu/m²
Espai de perxa 40 40 Normalment no aplicable Normalment no aplicable 40 40 Normalment no aplicable 20
Límits de mida del ramat 2.500 2.500 2.500 4.000 femelles
3.200 mascles		 3.200 4.000 3.200 5.200
Densitat de població en els espais a l’aire lliure (aus/m²), sempre que no superi el límit de 170 kg d’N/ha/any 10 10 15 4,5 4,5 4,5 4,5 4

2.4.5. Accés als espais a l’aire lliure
Pel que fa a l’accés als espais a l’aire lliure, s’apliquen les normes següents:
a) Les aus de corral tenen accés a un espai a l’aire lliure durant almenys un terç de la seva vida; en particular, l’accés continu durant les hores diürnes a espais a l’aire lliure es facilita a les aus des de l’edat més curta cada vegada que sigui possible, sempre que les condicions fisiològiques i físiques ho permetin, excepte en casos de restriccions temporals imposades normativament.
b) Els espais a l’aire lliure per a les aus són principalment coberts de vegetació formada per una gran varietat de plantes i estan equipats amb instal·lacions de protecció, i permeten a les aus l’accés fàcil a un nombre suficient d’abeuradors; la vegetació en l’espai a l’aire lliure s’ha de recollir i eliminar a intervals regulars per reduir la possibilitat que els nutrients siguin excessius; els espais a l’aire lliure no tenen un radi més gran de 150 m des de la trapa a la porta del galliner; no obstant això, aquesta distància es pot estendre a 350 m des de la trapa al galliner més pròxim, sempre que al llarg de l’espai a l’aire lliure estiguin distribuïts de forma equilibrada un nombre suficient de refugis i abeuradors, amb un mínim de quatre refugis per hectàrea.
c) En condicions en què es limita la disponibilitat d’aliments en l’espai a l’aire lliure, degut, per exemple a la presència de neu o condicions de temps àrid durant molt de temps, s’ha d’incloure com a part de la dieta una aportació suplementària de farratges bastos.
d) Quan les aus de corral es mantinguin a l’interior per restriccions o obligacions imposades per la normativa, han de tenir accés en tot moment a farratges bastos i altres materials adequats per satisfer les seves necessitats etològiques.

2.4.6. Benestar dels animals
Està prohibit desplomar les aus de corral vives.


2.5. Apicultura

2.5.1. Conversió
Perquè les abelles i els seus productes siguin considerats ecològics, s’han d’aplicar les normes de producció d’aquest Reglament com a mínim dotze mesos.
Durant el període de conversió, la cera se substitueix per cera procedent de l’apicultura ecològica.
No obstant això, es pot utilitzar cera no ecològica:
a) Si en el mercat no hi ha cera disponible procedent de l’apicultura ecològica.
b) Si s’ha demostrat que no està contaminada amb productes o substàncies no autoritzats per a l’ús en la producció ecològica.
c) Sempre que procedeixi d’opercles.

2.5.2. Origen de les abelles
Es dona prioritat a l’ús d’Apis mellifera i els seus ecotips locals.
2.5.3. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
a) Al final de l’estació productiva cal deixar en els ruscs reserves de mel i de pol·len suficients per passar l’hivern.
b) L’alimentació artificial de colònies d’abelles només es permet quan la supervivència del rusc estigui amenaçada a causa de les condicions climàtiques; aquesta alimentació s’efectua mitjançant mel ecològica, pol·len ecològic, xarop de sucre ecològic o sucre ecològic.

2.5.4. Normes específiques per a la profilaxi i el tractament veterinari en l’apicultura
Pel que fa al tractament profilàctic i veterinari, s’apliquen les normes següents:
a) Per a la protecció dels marcs, els ruscs i les bresques en particular, per fer front a les plagues, només es permeten raticides (només trampes) i productes autoritzats per a l’ús en producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
b) S’admeten tractaments físics per a la desinfecció dels ruscs, com l’aplicació de vapor o flama directa.
c) La pràctica de l’eliminació dels mascles joves s’autoritza només com a mitjà per limitar la infestació per Varroa destructor.
d) Si, malgrat les mesures preventives, les colònies emmalalteixen o s’infesten, s’han de tractar immediatament i, quan sigui necessari, es poden traslladar a ruscs d’aïllament.
e) En el cas d’infestació per Varroa destructor, es pot utilitzar àcid fòrmic, àcid làctic, àcid acètic i àcid oxàlic, així com mentol, timol, eucaliptol o càmfora.
f) Si s’aplica un tractament amb productes al·lopàtics de síntesi química, durant aquest període les colònies tractades s’han de traslladar a ruscs d’aïllament i tota la cera ha de ser substituïda per cera procedent de l’apicultura ecològica; posteriorment, a aquestes colònies se’ls aplica el període de conversió d’un any establert en el punt 2.5.1.
g) La lletra f no s’aplica als productes autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

2.5.5. Condicions d’allotjament específiques aplicables a l’apicultura
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’apliquen les normes següents:
a) Els ruscos s’han de situar en zones que assegurin fonts de nèctar i pol·len formades essencialment de cultius ecològics o, si escau, de vegetació silvestre, o de boscos o cultius gestionats de forma no ecològica que només són tractats amb mètodes de baix impacte mediambiental.
b) Els ruscos han d’estar a una distància suficient de fonts que puguin contaminar els productes apícoles o danyar la salut de les abelles.
c) La localització dels ruscos s’escull de forma que en un radi de 3 km des de la ubicació del rusc les fonts de nèctar o el pol·len siguin fonamentalment cultius produïts ecològicament, de vegetació silvestre o de cultius tractats amb mètodes de baix impacte mediambiental, que no afectin la qualificació de producció ecològica; aquests requisits no s’apliquen a les zones on no hi hagi floració o quan els ruscs estiguin en repòs.
d) Els ruscs i materials utilitzats en apicultura s’utilitzen principalment amb materials naturals que no comportin risc de contaminació per al medi ambient o per als productes de l’apicultura.
e) La cera per als nous marcs procedirà d’unitats de producció ecològica.
f) Només es pot utilitzar en els ruscs productes naturals com el pròpolis, la cera i els olis vegetals.
g) No es poden utilitzar bresques de cria de recol·lecció de mel.

2.5.6. Normes específiques sobre les pràctiques en l’apicultura
Pel que fa a les pràctiques en l’apicultura, s’apliquen les normes següents:
a) La cera per a nous quadres procedeix d’unitats de producció ecològica.
b) Només es poden utilitzar productes naturals en els ruscs com el pròpolis, la cera i olis vegetals.
c) Està prohibit l’ús de repel·lents de síntesi química durant les operacions de recol·lecció de la mel.
d) Està prohibida la recol·lecció de mel en bresques de cria.
e) L’apicultura no es considera ecològica quan es practiqui en zones designades per l’autoritat competent com a zones on no es pot practicar l’apicultura ecològica.

2.5.7. Benestar dels animals
Pel que fa al benestar dels animals, s’apliquen les normes següents:
a) Està prohibida la destrucció de les abelles en les bresques com a mètode associat a la recol·lecció dels productes d’apicultura.
b) Està prohibida la mutilació com ara tallar la punta de les ales de les abelles reines.


2.6. Cunicultura

2.6.1. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació, s’apliquen les normes següents:
a) Com a mínim el 70% de l’alimentació procedeix de la mateixa explotació o, si no és possible, s’ha de produir en zones properes en cooperació amb altres explotacions agràries o operadors d’alimentació que siguin ecològics o en conversió.
b) Tenen accés a pastures sempre que les condicions ho permetin.
c) Els sistemes de cria es basen a utilitzar al màxim les pastures, d’acord amb la disponibilitat de la pastura durant les diferents èpoques de l’any.

2.6.2. S’ha de subministrar aliments amb fibra com palla o fenc quan l’herba no sigui suficient. El farratge constitueix el 60% de la dieta.
2.6.3. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a l’allotjament, s’apliquen les normes següents: l’allotjament disposa d’una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin reixes. La zona de descans està proveïda d’un llit ampli i sec amb palla o altres materials naturals adequats i autoritzats on:
a) Els conills es mantenen en grups.
b) S’han d’utilitzar races resistents adaptades a les condicions de vida a l’aire lliure.
c) Tenen accés a:
i. Refugis coberts que tinguin zones obscures per amagar-se.
ii. Un corral exterior amb vegetació, preferentment amb pastures.
iii. Una plataforma elevada on es puguin col·locar, a dins i fora.
iv. Material de nidificació per a les femelles lactants.


2.7. Cèrvids

2.7.1. Alimentació
Pel que fa a l’alimentació dels cèrvids, s’apliquen les normes següents:
a) Almenys el 70% de l’aliment per a animals procedeix de la mateixa explotació i, si això no és possible, s’ha de produir en cooperació amb altres unitats de producció ecològica o en conversió i operadors que utilitzin aliment per a animals i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de zones properes.
b) Els animals tenen accés a pastures sempre que les condicions ho permetin.
c) Quan els animals tinguin accés a pastures i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti als animals moure’s lliurement, es pot dispensar de l’obligació de facilitar espais a l’aire lliure durant els mesos d’hivern.
d) Els sistemes de cria es basen en la utilització màxima de pastures, en relació amb la seva disponibilitat en les diferents èpoques de l’any.
e) Almenys un 60% de la matèria seca que compon la ració diària dels cèrvids està constituït per farratges bastos, comuns, frescos o dessecats, o ensitjats. Es pot reduir aquest percentatge al 50% per a les femelles productores de llet durant un període màxim de tres mesos al principi de la lactació.
f) S’ha de garantir la pastura natural en un recinte durant el període de vegetació. Els recintes que no puguin garantir l’alimentació amb pastures no estan permesos.
g) Està permesa l’alimentació amb pinso, en cas de manca de pastures per condicions climàtiques desfavorables.
h) Els animals criats en un recinte han de disposar d’aigua neta i fresca. Si no es disposa d’una font d’aigua natural de fàcil accés per als animals, s’han de facilitar abeuradors.

2.7.2. Condicions específiques d’allotjament
Pel que fa a les condicions d’allotjament, s’han d’aplicar les normes següents:
a) Els cèrvids han de disposar de refugis, zones cobertes i tanques que no facin mal als animals.
b) En els recintes per als cèrvids vermells, els animals han de poder rebolcar-se en el fang per garantir la cura de la pell i la regulació de la calor.
c) Els allotjaments han de tenir terres llisos, però no relliscosos.
d) L’allotjament ha de tenir una zona còmoda, neta i seca per dormir o descansar, prou gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons; ha de disposar d’una zona de descans ampla amb llit sec; aquests llits han de contenir palla o altres materials naturals adequats; aquests llits es poden millorar i enriquir amb qualsevol producte mineral autoritzat com a fertilitzant o condicionador del sòl autoritzat en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
e) Les zones on s’alimenten s’han de situar en llocs protegits de la intempèrie i han de ser accessibles tant per als animals com per als cuidadors. El sòl ha de ser ferm i els dispositius per a alimentació han d’estar proveïts de sostre.
f) Si no es pot garantir un accés permanent, les zones d’alimentació han d’estar dissenyades de manera que tots els animals es puguin alimentar simultàniament.
2.7.3. Densitat de població
El nombre d’animals per hectàrea ha de respectar els límits següents:


Espècie o categoria
 Nombre màxim d’animals/ha (equivalent a 170 kg N/ha/any)
Cèrvids adults 5
Cèrvids mascles menors de 3 anys 3,3
Cèrvids femelles menors de 2 anys 3,3

Les superfícies mínimes, cobertes i a l’aire lliure, i altres característiques de l’allotjament s’ajusten als paràmetres següents:

Zona coberta
(superfície neta disponible)
 Zona a l’aire lliure
(superfície d’exercici, sense incloure-hi pastures)
Pes mínim en viu (kg)
 m2/cap m2/cap
Tots els cèrvids Fins a 80 1,5 1,1
Fins a 200 2,5 1,9

Part III. Normes de producció d’animals d’aqüicultura

1. Als efectes d’aquesta part, s’entén per:

a) Criador: un lloc de reproducció, eclosió i cria per a les primeres etapes de la vida dels animals d’aqüicultura, en particular de peixos i mariscs.
b) Viver: un lloc on s’aplica un sistema de producció d’aqüicultura, reproducció, incubació i cria artificial en les primeres etapes i intermedi entre el criador i les fases d’engreix final en el qual la fase de viver es completa en el primer terç del cicle de producció, excepte en el cas de les espècies sotmeses a un procés d’esmoltificació.
c) Vivàrium: lloc on s’aplica un sistema de producció intermedi entre el viver i les fases d’engreix finals.
d) Policultiu: la cria de dos o més espècies que solen ser de diferents nivells tròfics en la mateixa unitat de cultiu.
e) Cicle de producció: el període de vida d’un animal d’aqüicultura des de la primera fase (ous fecundats) fins a la recol·lecció.
f) Espècies autòctones: les espècies que no són exòtiques i que es troben dins de la seva àrea de distribució natural (espècie o subespècie d’un organisme aquàtic).
g) Densitat de població: el pes viu dels animals d’aqüicultura per metre cúbic d’aigua en qualsevol moment durant la darrera fase d’engreix i, en el cas dels peixos plans i gambetes, el pes per metre quadrat de superfície.


2. Requisits generals

2.1. Les instal·lacions aqüícoles es troben situades en llocs que no siguin objecte de contaminació per productes o substàncies l’ús dels quals no estigui autoritzat per a la producció ecològica o per contaminants que comprometin la naturalesa ecològica dels productes.
2.2. Les unitats de producció ecològica han d’estar separades de les no ecològiques adequadament i de conformitat amb les distàncies mínimes de separació establertes. Aquestes mesures de separació han de basar-se en la situació natural, els sistemes de distribució d’aigua separats, les distàncies i la situació de la unitat de producció ecològica a la part superior o inferior del corrent.
2.3. És necessària una avaluació mediambiental proporcionada a les dimensions i necessitats de la instal·lació a la unitat de producció per a totes les noves instal·lacions aqüícoles que sol·licitin produir ecològicament i que prevegin produir anualment més de vint tones de productes aqüícoles, per verificar les condicions de la unitat de producció i el seu entorn immediat, així com els efectes probables del seu funcionament. L’operador proporciona l’avaluació mediambiental a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control d’acord amb els principis i obligacions de la normativa vigent en matèria d’impacte mediambiental.
2.4. L’operador facilita un pla de gestió sostenible proporcionat a les dimensions i necessitats de la instal·lació a la unitat de producció per a l’aqüicultura.
2.5. El pla s’adapta anualment i es detallen els efectes mediambientals de les instal·lacions d’aqüicultura, el seguiment mediambiental que s’hagi de portar a terme i la llista de mesures que han de prendre’s per minimitzar els impactes negatius sobre els entorns aquàtics i terrestres adjacents, inclosa, si escau, la descàrrega de nutrients al medi ambient per cicle de producció o per any. El pla registra la vigilància i la reparació d’equips tècnics.
2.6. Els operadors d’empreses d’aqüicultura redacten dins del pla de gestió sostenible un calendari de reducció de residus que es posa en marxa a l’inici de les activitats. En la mesura que sigui possible, l’ús de calor residual es limita a l’energia de fonts renovables.
2.7. En el pla de gestió es registren les mesures defensives i preventives preses contra els depredadors de conformitat amb la normativa vigent.
2.8. Quan sigui procedent, els operadors veïns es coordinen per a l’elaboració del pla de gestió.
2.9. Preparació de productes sense transformar
Si es fan operacions de preparació dels animals que no siguin de transformació, s’apliquen els requisits generals de la part IV.


3. Requisits específics per a animals d’aqüicultura

A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 8, 9 i 12, les normes establertes en aquest punt 3 s’apliquen a les espècies de peixos, crustacis, equinoderms i mol·luscs, tal com es consideren en el punt 2. Aquestes normes s’apliquen mutatis mutandis al zooplàncton, els microcrustacis, els rotífers, els cucs i altres animals aquàtics per a aliment per a animals.

3.1. Requisits generals
3.1.1. Conversió
3.1.1.1. Els períodes següents de conversió de les unitats de producció aqüícola són aplicables als tipus d’instal·lacions aqüícoles següents:
a) Un període de conversió de vint-i-quatre mesos per a instal·lacions que no es puguin buidar d’aigua, netejar-se i desinfectar-se.
b) Un període de conversió de sis mesos per a les instal·lacions que s’hagin buidat d’aigua i/o d’animals, netejat i desinfectat.
3.0.0.2 Durant el període de conversió, l’explotació aqüícola pot dividir-se en unitats clarament diferenciades de les que no es gestionin segons la producció ecològica. Pel que fa a la producció d’animals d’aqüicultura, es pot referir a les mateixes espècies, sempre que hi hagi una separació adequada entre unitats corresponents.

3.1.2. Origen dels animals d’aqüicultura
3.1.2.1 Pel que fa a la procedència dels animals d’aqüicultura, s’apliquen les normes següents:
a) L’aqüicultura ecològica es basa en la cria d’alevins a partir de reproductors ecològics i d’explotacions ecològiques.
b) S’utilitzen espècies autòctones locals i la seva reproducció ha d’aspirar a generar estirps que estiguin més adaptades a les condicions de producció, a garantir el benestar i la salut dels animals i a permetre un bon ús dels recursos alimentaris; s’han de facilitar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control els documents justificatius de la seva procedència i tractament.
c) S’han de seleccionar espècies que siguin robustes i puguin produir-se sense causar danys significatius a les poblacions salvatges.
d) En situacions justificades i amb l’objectiu de millorar el pool genètic, poden introduir-se en una explotació animals salvatges capturats o animals procedents de l’aqüicultura no ecològica. Aquests animals es gestionen ecològicament durant com a mínim tres mesos abans que es puguin utilitzar per a la reproducció.
e) Per a fins de cria posterior, la recol·lecció de juvenils silvestres de l’aqüicultura està específicament restringida als casos següents:
i. Afluència natural de larves o juvenils de peixos o crustacis en reomplir estancs, sistemes de contenció o tancats.
ii. A la repoblació d’alevins silvestres o larves de crustacis d’espècies que no figurin a la Llista vermella d’espècies amenaçades de la UICN, sempre que la repoblació estigui en consonància amb les mesures de gestió aprovades per l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control, i els animals siguin alimentats exclusivament amb aliments disponibles de forma natural en el medi ambient.
Com a excepció, l’autoritat competent pot autoritzar la introducció, en el cas de cria posterior, en una unitat de producció ecològica d’un màxim d’un 50% de juvenils no ecològics, sempre que la gestió sigui ecològica almenys durant els dos últims terços del cicle de producció. L’autoritat competent pot concedir aquesta derogació per un període màxim de dos anys i no és renovable.
3.1.2.2. Pel que fa a la reproducció, s’apliquen les normes següents:
a) Està prohibit l’ús d’hormones i de derivats d’hormones.
b) No es pot recórrer a la producció artificial d’estirps d’un sol sexe, excepte per selecció manual, ni a la inducció de poliploïdia, ni a la hibridació artificial ni a la clonació.
c) S’han de triar les estirps apropiades.
3.1.2.3. Producció de juvenils
En la cria de larves d’espècies de peixos marins, es poden utilitzar sistemes de cria (preferentment mesocosmos o cria de gran volum). Aquests sistemes de cria compleixen els requisits següents:
a) La densitat de població inicial és inferior a vint ous o larves per litre.
b) El tanc per a la cria de larves té un volum mínim de 20 m3.
c) Les larves s’alimenten del plàncton natural que es desenvolupa al tanc, complementat, si escau, amb fitoplàncton i zooplàncton produïts externament.

3.1.3. Alimentació
3.1.3.1. Pel que fa a l’alimentació de peixos i crustacis, s’apliquen les normes següents:
a) Els animals s’alimenten amb aliments que satisfacin les seves necessitats nutricionals en les diverses etapes del desenvolupament.
b) Els règims alimentaris es conceben tenint en compte les prioritats següents:
i. La salut i el benestar dels animals.
ii. La qualitat òptima del producte, inclosa la composició nutricional, que condiciona l’alt nivell de qualitat del producte final comestible.
iii. Un baix impacte ambiental.
c) La fracció vegetal de l’aliment per a animals ha de procedir de l’agricultura ecològica i la fracció de l’aliment per a animals derivada d’animals aquàtics ha de procedir de l’aqüicultura ecològica o d’una explotació pesquera sostenible reconeguda.


Les matèries primeres no ecològiques per a aliment per a animals d’origen vegetal, d’origen animal, d’algues o de llevats; les matèries primeres d’aliment per a animals d’origen mineral o microbià i els additius per a l’alimentació animal, així com certs productes utilitzats com a coadjuvants tecnològics, només s’utilitzen si han estat autoritzats per fer-los servir en la producció ecològica de conformitat amb aquest Reglament.

d) Està prohibit l’ús de factors de creixement i d’aminoàcids sintètics.
e) Només es poden utilitzar matèries primeres per a aliment per a animals d’origen mineral autoritzades per a l’ús en aqüicultura ecològica de conformitat amb l’article 19.
f) En relació amb els mol·luscs bivalves i altres espècies no alimentades per l’ésser humà, sinó per plàncton natural, s’apliquen les normes següents:
i. Aquests animals, que s’alimenten per filtració, cobreixen totes les seves necessitats nutricionals a la natura, a excepció dels casos dels juvenils criats en vivers.
ii. Les zones de cria han de ser adequades des del punt de vista sanitari i han de presentar un bon estat ecològic i mediambiental d’acord amb la normativa vigent.
3.1.3.2. Normes específiques sobre l’alimentació dels animals d’aqüicultura carnívors
L’alimentació per a animals d’aqüicultura carnívors procedeix prioritàriament de les categories següents:
a) Aliments procedents de l’aqüicultura ecològica.
b) Farina i oli de peix procedents de rebuigs de peixos, de crustacis o de mol·luscs procedents d’aqüicultura ecològica.
c) Farina de peix, oli de peix i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de rebuigs de peixos, de crustacis o de mol·luscs capturats per al consum humà en pesqueries sostenibles.
d) Farina de peix, oli de peix i matèries primeres per a aliment per a animals procedents de peixos, de crustacis o de mol·luscs sencers capturats en pesqueries sostenibles i no destinats al consum humà.
e) Matèries primeres ecològiques d’origen animal o vegetal per a aliments per a animals.
3.1.3.3. Normes específiques aplicables a l’alimentació de determinats animals d’aqüicultura
Els peixos d’aigües continentals, els peneids i les gambetes d’aigua dolça i els peixos tropicals d’aigua dolça s’alimenten de la manera següent:
a) Amb aliments disponibles de manera natural en estanys i llacs.
b) Quan no es disposi en quantitat suficient dels aliments naturals esmentats en la lletra a, es poden utilitzar aliments ecològics d’origen vegetal, preferentment produïts en la mateixa explotació, o bé algues. Els operadors concernits han de conservar la documentació que justifica la necessitat de recórrer a un suplement alimentari.
c) Quan es complementin els aliments naturals de conformitat amb la lletra b, la ració alimentària de les espècies de peneids i de les gambetes d’aigua dolça comprèn un màxim del 25% de farina de peix i un 10% d’oli de peix derivats de la pesca. La ració alimentària dels peixos del gènere Pangasius pot incloure un màxim d’un 10% de farina de peix o oli de peix obtinguts de la pesca sostenible.

3.1.4. Atenció sanitària
3.1.4.1. Profilaxi
Pel que fa a la profilaxi, s’apliquen les normes següents:
a) La profilaxi es basa en el manteniment dels animals en condicions òptimes mitjançant una ubicació apropiada de les explotacions, tenint en compte, entre altres aspectes, els requeriments de les espècies quant a la qualitat de l’aigua, el flux i la taxa de renovació de l’aigua, la concepció òptima de les explotacions, l’aplicació de bones pràctiques de gestió aqüícola, inclosa la neteja i desinfecció periòdica de les instal·lacions, els aliments d’alta qualitat, una densitat de població adequada i la selecció de reproductors i d’estirps.
b) Està permès l’ús de medicaments veterinaris immunològics.
c) Un pla de gestió zoosanitària detalla les pràctiques en matèria de bioseguretat i de profilaxi; inclou en particular un acord escrit d’assessoria sanitària proporcionada a la unitat de producció establert amb un servei qualificat en matèria de salut animal d’aqüicultura que visita l’explotació amb una freqüència mínima d’un cop l’any.
d) Els sistemes, l’equip i els utensilis de l’explotació es netegen i desinfecten adequadament.
e) Els organismes bioincrustants s’eliminen únicament per mitjans físics o a mà i, quan calgui, es retornen al medi a una distància suficient de l’explotació.
f) En la neteja i desinfecció de l’equip i de les instal·lacions únicament es poden utilitzar productes o substàncies autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
g) Pel que fa al buit sanitari d’animals, s’apliquen les normes següents:
i. No és obligatori en el cas del cultiu de mol·luscs bivalves.
ii. Durant el buit sanitari, la gàbia o una altra estructura utilitzada per a la producció d’animals es buida, es desinfecta i es manté buida fins a reutilitzar-la.
h) L’aliment per a animals per a peixos que no s’hagi consumit, les femtes i els animals morts s’eliminen ràpidament per evitar qualsevol risc mediambiental important pel que fa al nivell de la qualitat de l’aigua, reduir al mínim els riscos de malalties i evitar atraure insectes o rosegadors.
i) Es poden utilitzar la llum ultraviolada i l’ozó únicament en vivers.
j) Per al control biològic dels ectoparàsits, es dona preferència a l’ús de peixos netejadors.
3.1.4.2. Tractaments veterinaris
Pel que fa als tractaments veterinaris, s’apliquen les normes següents:
a) Les malalties es tracten immediatament per evitar el patiment dels animals; es poden utilitzar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química, com ara antibiòtics, si escau, en condicions estrictes i sota la responsabilitat d’un veterinari, quan no resulti apropiat l’ús de productes fitoterapèutics, homeopàtics o altres; si escau, s’estableixen restriccions sobre els tractaments i els períodes de supressió.
b) Es permeten els tractaments relacionats amb la protecció de la salut humana i animal.
c) Quan, malgrat les mesures preventives per garantir la salut animal, de conformitat amb el punt 3.1.4.1, sorgeix un problema sanitari, es poden administrar tractaments veterinaris segons l’ordre de preferència següent:
i. Substàncies d’origen vegetal, animal o mineral en dilució homeopàtica.
ii. Plantes i els seus extractes que no tinguin cap efecte anestèsic.
iii. Substàncies com oligoelements, metalls, immunoestimulants naturals o probiòtics autoritzats.
d) L’ús de tractaments al·lopàtics es limita a dos tractaments anuals, a excepció de les vacunacions i els programes d’erradicació obligatoris; no obstant això, en els casos en què el cicle de producció sigui inferior a un any, s’aplica el límit d’un únic tractament al·lopàtic; si se superen els límits dels tractaments al·lopàtics esmentats, els animals d’aqüicultura afectats no poden ser venuts com a producte ecològic.
e) L’ús de tractaments antiparasitaris, excloent-ne els programes de sanejament obligatori, està limitat a dos cops l’any o una vegada a l’any si el cicle de producció és de menys de divuit mesos.
f) El temps de supressió després dels tractaments veterinaris al·lopàtics i tractaments antiparasitaris considerats a la lletra e, inclosos els tractaments aplicats en virtut de programes de sanejament i d’erradicació obligatoris, és de quaranta-vuit hores, llevat que no s’especifiqui un altre període. Quan s’utilitzin medicaments veterinaris, aquest ús s’ha de declarar a l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control abans que els animals es comercialitzin com a ecològics; les poblacions tractades han de ser clarament identificables.

3.1.5. Condicions d’allotjament i pràctiques de cria
3.1.5.1. Estan prohibides les instal·lacions de producció animal d’aqüicultura amb recirculació tancada, a excepció dels vivers o per a la producció d’espècies utilitzades en aliment per a animals ecològic.
3.1.5.2. L’ús de sistemes artificials d’escalfament o refredament d’aigua està permès només en vivers. Es pot utilitzar aigua de perforació natural per escalfar o refredar l’aigua en totes les fases de producció.
3.1.5.3. El medi per a la cria d’animals d’aqüicultura s’ha de dissenyar perquè, de conformitat amb les necessitats específiques de les espècies, els animals d’aqüicultura:
a) Tinguin prou espai per al seu benestar i, si escau, una densitat de població mínima.
b) Es mantinguin en una aigua de bona qualitat amb, entre altres coses, un flux i una taxa de renovació d’aigua adequats, suficient nivell d’oxigen i un nivell de metabòlits baix.
c) Es mantinguin les condicions de temperatura i lluminositat que responen a les necessitats de l’espècie i en relació amb la situació geogràfica.
d) En el cas dels peixos d’aigua dolça, el fons s’ha d’assemblar tant com sigui possible a les condicions naturals. En el cas de la carpa i espècies similars, el fons és de terra natural.
e) La fertilització ecològica i mineral dels estanys i llacs es fa amb fertilitzants i condicionadors del sòl que estiguin autoritzats de conformitat amb aquest Reglament, amb una aplicació màxima de 20 kg de nitrogen per hectàrea.
f) Estan prohibits els tractaments que impliquin la utilització de productes de síntesi química per al control d’hidròfits i cobertura vegetal present en les aigües de producció.
3.1.5.4. El disseny i la construcció dels sistemes de contenció aquàtics han de facilitar nivells de flux i paràmetres fisicoquímics que protegeixin la salut i el benestar dels animals i responguin a les necessitats inherents al seu comportament.
3.1.5.5. Les unitats de cria en terra ferma han de complir les condicions següents:
a) En els sistemes de circulació lliure, ha de ser possible vigilar i controlar el cabal i la qualitat de l’aigua, tant per al flux d’entrada com de sortida.
b) Com a mínim un 10% del perímetre (interfície aigua-terra) compta amb vegetació natural.
3.1.5.6. Els sistemes de contenció es conceben, se situen i es gestionen de manera que es minimitzi el risc d’incidents d’escapament.
3.1.5.7. Si s’escapen peixos o crustacis, es prenen les mesures adients per reduir l’impacte en l’ecosistema local, incloent-hi la recuperació, si escau. Es mantenen proves documentals en aquest sentit.
3.1.5.8. En el cas de la producció d’animals d’aqüicultura en estanys, dipòsits o estanys de corrent, les explotacions han d’estar equipades amb llits de filtració natural, basses de decantació, filtres biològics o filtres mecànics per recollir els nutrients residuals, o utilitzar plantes aquàtiques o animals (bivalves i algues) que contribueixin a millorar la qualitat de l’efluent. La vigilància de l’efluent es du a terme periòdicament.
3.1.5.9. Densitat de població
En considerar els efectes de la densitat de població en el benestar dels peixos produïts, s’ha de tenir en compte l’estat dels peixos (com, per exemple, danys a les aletes, altres lesions, el ritme de creixement, el comportament i la salut en general) i la qualitat de l’aigua.
La densitat de població s’ajusta als paràmetres descrits a continuació per espècie o grup d’espècies:
a) Producció ecològica de salmònids en aigua dolça:
Espècies concernides: truita comuna (Salmo trutta), truita irisada (Oncorhynchus mykiss), truita de rierol (Salvelinus fontinalis), salmó (Salmo salar), truita alpina (Salvelinus alpinus), Grayling (Thymallus thymallus), truita (Salvelinus namaycush) i salmó del Danubi (Hucho hucho).


Sistema de producció Els sistemes d’explotacions d’engreix han de ser alimentats per sistemes oberts. El cabal ha de garantir un mínim de saturació d’oxigen del 60% per a la població i ha de garantir la seva comoditat i l’eliminació de l’efluent de producció
Densitat màxima de població - Espècies de salmònids no recollides a continuació: 15 kg/m3
- Salmó: 20 kg/m3
- Truita comuna i truita irisada: 25 kg/m3
- Truita alpina: 20 kg/m3

b) Producció ecològica d’esturió en aigua dolça
Espècies concernides: família de l’esturió (Acipenseridae)


Sistema de producció El flux d’aigua en cada unitat de cria ha de ser suficient per garantir el benestar animal
Densitat màxima de població 30 kg/m3

c) Producció ecològica de peixos en aigües continentals:
Espècies concernides: família de la carpa (Cyprinidae) i altres espècies associades en el context del policultiu, inclosos la perca, el lluç, el peix gos, el Coregonus i l’esturió.


Sistema de producció En els estanys, que es buiden totalment i periòdicament, i en els llacs.
Els llacs han de ser exclusivament dedicats a la producció ecològica, inclosos els cultius que ocupen zones seques.
La zona de captura de pesca ha d’estar equipada amb una entrada d’aigua neta i d’una mida que permeti als peixos el màxim confort. Després de la recollida, els peixos han de ser emmagatzemats en aigua neta.
La fertilització orgànica i mineral dels estanys i llacs s’ha de fer només amb fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19, amb una aplicació màxima de 20 kg de nitrogen per hectàrea.
Estan prohibits els tractaments que impliquin l’ús de productes de síntesi química per al control d’hidròfits i de la cobertura vegetal present a les aigües de producció.
S’han de mantenir zones de vegetació natural al voltant de les unitats de producció en aigües interiors com la zona amortidora enfront de les zones de terra exteriors que no s’inclouen en l’activitat de producció gestionada de conformitat amb les normes de l’aqüicultura ecològica.
En les etapes d’engreix final, s’utilitza el policultiu a condició que es respectin degudament els criteris establerts en les especificacions aplicables a altres espècies lacustres.
Rendiment de la producció La producció total de les espècies queda limitada a 1.500 kg de peix anual per hectàrea.

d) Producció ecològica de peneids i gambetes d’aigua dolça (Macrobrachium spp)


Establiment de les unitats de producció Localització en zones argiloses estèrils per reduir al mínim l’impacte mediambiental de la construcció dels estanys. Aquestes unitats han de ser construïdes amb argila natural preexistent.
No es permet la destrucció de manglars.
Període de conversió Sis mesos per estanc, els quals corresponen al període de vida normal d’una gambeta.
Origen dels reproductors Després de tres anys de funcionament, almenys la meitat dels reproductors han de ser domèstics. La resta han de ser reproductors silvestres lliures de patògens i procedents de la pesca sostenible. La primera i la segona generació se sotmeten a un procediment de cribratge obligatori, abans de la introducció en l’explotació.
Ablació peduncular simple Prohibida.
Densitats de població i límits màxims de producció de l’explotació Sembra: màxim de 22 postlarves/m2.
Biomassa instantània màxima: 240 g/m2.

e) Peixos tropicals d’aigua dolça: xanos (Chanos chanos), tilàpia (Oreochromis spp), peixos del gènere Pangasius:


Sistema de producció
Estanys i gàbies de xarxa
Densitat màxima de població Pangasius: 10 kg/m3
Oreochromis: 20 kg/m3

3.1.6. Benestar animal
3.1.6.1. Totes les persones encarregades del manteniment dels animals tenen els coneixements i la capacitació bàsica necessaris en relació amb els requisits de benestar dels animals.
3.1.6.2. El maneig d’animals d’aqüicultura es redueix al mínim i es du a terme amb cura i amb l’equipament i els protocols adequats per evitar l’estrès i els danys derivats dels procediments de manipulació.
Els reproductors es manipulen de manera que es redueixin al mínim els danys físics i l’estrès i, si escau, sota anestèsia. Les operacions de calibratge es redueixen al mínim i segons les necessitats per garantir el benestar dels animals.
3.1.6.3. L’ús de llum artificial està subjecte a les restriccions següents:
a) L’extensió de la llum natural del dia no supera el màxim que respecti les necessitats etològiques, les condicions geogràfiques i la salut general dels animals; aquest màxim no supera les setze hores al dia, excepte amb finalitats reproductives.
b) S’eviten canvis bruscos en la intensitat de la llum en el moment de la transició mitjançant l’ús de llums amb intensitat regulable o llums de fons.
3.1.6.4. Està permesa la ventilació per garantir el benestar i la salut dels animals amb la condició que els airejadors mecànics treballin preferentment amb energia de fonts renovables.
3.1.6.5. L’ús d’oxigen només es permet per a usos vinculats a requisits de salut i benestar dels animals i períodes crítics de producció o transport, en els casos següents:
a) Casos excepcionals d’augment de la temperatura o de caiguda de la pressió atmosfèrica o de contaminació accidental.
b) Procediments ocasionals de gestió de poblacions, com el mostreig i la classificació.
c) Amb l’objectiu de garantir la supervivència de les poblacions de l’explotació.
3.1.6.6. Es prenen mesures per minimitzar la durada del transport dels animals d’aqüicultura.
3.1.6.7. Es redueix al mínim el patiment durant la vida dels animals, fins i tot en el moment del sacrifici.
3.1.6.8. Les tècniques de sacrifici han d’aconseguir que els peixos quedin immediatament inconscients i insensibles al dolor. La manipulació abans del sacrifici es fa de manera que s’evitin lesions i reduint el patiment i l’estrès al mínim. Les diferències entre les mides de la recol·lecció, les espècies i els llocs de producció s’han de tenir en compte a l’hora de considerar els mètodes òptims de sacrifici.
3.1.6.9. Està prohibida l’ablació peduncular simple, incloses les pràctiques similars com la lligadura, la incisió i l’aixafament.

3.1.7. Condicions d’allotjament i pràctiques de producció
Pel que fa a les condicions d’allotjament i de pràctiques de producció, s’apliquen les normes següents:
a) La producció es pot dur a terme a la mateixa zona d’aigua que la producció ecològica de peixos en un règim de policultiu que ha d’estar documentat en el pla de gestió sostenible.
b) La producció ecològica de mol·luscs bivalves es fa en zones delimitades per pals, flotadors o altres marcadors visibles, i retinguts mitjançant malles, gàbies o altres mitjans artificials.

3.1.8. Gestió
Pel que fa a la gestió, s’apliquen les normes següents:
a) La producció es fa amb una densitat de població que no superi la densitat usual corresponent no ecològica. Es duen a terme processos de selecció, aclariment i ajust de la densitat de població en funció de la biomassa.
b) Els organismes bioincrustants s’eliminen únicament per mitjans físics o a mà i, si escau, es retornen al medi natural. Els mol·luscs es poden tractar un cop durant el cicle de producció amb una solució de calç per controlar els organismes incrustants competidors.

Part IV. Normes de producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats

A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 9 i 13, s’apliquen als aliments i a l’aliment per a animals transformats les normes d’aquesta part.

1. Requisits generals per a la producció d’aliments i d’aliment per a animals transformats

1.1. Els additius alimentaris, els coadjuvants tecnològics i altres substàncies i ingredients utilitzats en la transformació de l’aliment o de l’aliment per a animals i les pràctiques eventuals de transformació utilitzades, com el fumat, han de complir els principis de bones pràctiques de fabricació.
1.2. Els operadors que produeixen aliments o aliment per a animals transformats han d’establir i actualitzar els procediments pertinents a partir d’una identificació sistemàtica de les etapes de transformació crítiques.
1.3. L’aplicació dels procediments referits en el punt 1.2 ha de garantir en tot moment que els productes transformats compleixin les disposicions d’aquest Reglament.
1.4. Els operadors respecten i apliquen els procediments referits en el punt 1.2 i, en particular:
a) Han d’adoptar mesures preventives per evitar el risc de contaminació amb productes o substàncies no autoritzats.
b) Apliquen mesures de neteja adequades, en controlen l’eficàcia i porten un registre d’aquestes operacions.
c) S’asseguren que no es comercialitzin productes no ecològics amb una indicació que faci referència a la producció ecològica.

1.5. La preparació de productes ecològics transformats es manté separada en el temps o en l’espai dels productes no ecològics o en conversió. Quan també es preparin o s’emmagatzemin productes no ecològics o en conversió a la unitat de preparació afectada, l’operador:
a) Informa d’aquest fet l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control. Si s’efectuen de forma contínua durant una campanya, s’ha de notificar, amb un mínim de cinc dies d’antelació, l’inici de l’elaboració, així com els dies de la setmana i l’horari previst per a la preparació dels productes ecològics. En finalitzar la campanya d’elaboració, cal comunicar-ho.


Si les operacions de preparació no s’efectuen en dates i hores fixes, s’ha de notificar, amb un mínim de cinc dies d’antelació, cada vegada que s’hagi previst elaborar productes ecològics. En la comunicació s’indica el dia i l’horari de les operacions.

En el cas que l’operador, per les característiques especials d’un determinat procés d’elaboració, no pugui complir les disposicions dels dos apartats anteriors, acorda amb l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control el sistema de notificació previ de les operacions.

b) Fa les operacions de forma contínua per sèries completes, separades físicament o en el temps, d’operacions similars que es portin a terme amb productes no ecològics.
c) Emmagatzema els productes ecològics, abans i després de les operacions, separats en l’espai o en el temps de productes no ecològics.
d) Manté disponible un registre actualitzat de totes les operacions i quantitats transformades.
e) Pren les mesures necessàries per garantir la identificació de lots i evitar barreges o intercanvis amb productes no ecològics.
f) Efectua les operacions amb productes ecològics només després d’haver netejat adequadament l’equip de producció.
g) Quan la neteja manual o automàtica no sigui possible o no garanteixi la separació dels productes, s’ha d’aplicar una operació de neteja que ho permeti. Aquesta operació ha de quedar reflectida i degudament detallada en una memòria tècnica a disposició de l’autoritat de control o, si escau, l’organisme de control. En el cas de fer una neteja per arrossegament, a la memòria s’han d’indicar les quantitats utilitzades i el seu destí, que han de descartar-se i no es poden comercialitzar amb la denominació ecològica. Les quantitats descartades durant cada procés d’elaboració s’han d’anotar al full de fabricació. S’ha de mantenir un registre de les operacions esmentades.


1.6. No s’utilitzen productes, substàncies o tècniques que reconstrueixin propietats perdudes en la transformació i l’emmagatzematge d’aliments ecològics, que corregeixin les conseqüències d’un comportament negligent en la transformació d’aliments ecològics o que d’una altra manera puguin induir a error sobre la veritable naturalesa dels productes destinats a ser comercialitzats com a ecològics.


2. Requisits específics per a la producció d’aliments transformats

2.1. La composició dels aliments ecològics transformats està subjecta a les condicions següents:
a) El producte s’obté principalment a partir d’ingredients agraris (ingredient d’origen agrari >50% del pes dels ingredients); a l’hora de determinar si un producte s’obté principalment a partir d’ingredients agraris, no es té en compte l’aigua ni la sal afegides.
b) Només es poden utilitzar additius alimentaris, coadjuvants tecnològics, aromatitzants, aigua, sal, preparats a base de microorganismes i enzims alimentaris, minerals, oligoelements i vitamines, així com aminoàcids i altres micronutrients, en productes alimentaris per a usos nutricionals particulars que estiguin autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
c) No poden ser-hi presents simultàniament un ingredient ecològic i el mateix ingredient en conversió o obtingut de manera no ecològica.

2.2. Ús de certs productes i substàncies en la transformació d’aliments
2.2.1. Només es poden utilitzar en la transformació d’aliments els productes i substàncies referits en el punt 2.1.b, així com els productes i substàncies referits als punts 2.2.2, 2.2.4 i 2.2.5, a excepció dels productes i substàncies del sector vitivinícola, als quals s’aplica el punt 2 de la part V.
2.2.2. En la transformació d’aliments, està autoritzat l’ús dels productes i substàncies següents:
a) Preparats a base de microorganismes i enzims alimentaris utilitzats habitualment en la transformació d’aliments; no obstant això, els enzims alimentaris utilitzats com a additius alimentaris han de ser autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
b) Productes i substàncies definits com a substància aromatitzant natural, substància aromatitzant obtinguda per procediments físics, enzimàtics o microbiològics apropiats a partir de matèria d’origen vegetal, animal o en estat natural o transformats per al consum humà per un o diversos dels procediments tradicionals de preparació d’aliments. Les substàncies aromatitzants naturals són substàncies que són presents de manera natural i que han sigut identificades en la natura.
c) Els colorants per al marcatge de la carn i de les closques d’ou.
d) L’aigua potable i la sal (que tingui com a component bàsic el clorur sòdic o el clorur potàssic) utilitzades normalment en la transformació d’aliments.
e) Els minerals (oligoelements inclosos), les vitamines, els aminoàcids i els micronutrients, sempre que el seu ús en aliments de consum habitual s’exigeixi legalment de forma directa, pel que fa als productes alimentaris comercialitzats amb la pretensió de posseir característiques particulars o efectes en relació amb la salut o nutricionals, o en relació amb les necessitats de grups específics de consumidors.

2.2.3. De conformitat amb l’apartat 5 de l’article 22, s’apliquen les normes següents:
a) Certs additius alimentaris autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 es compten com a ingredients agraris.
b) Els preparats i les substàncies referits en el punt 2.2.2 no es compten com a ingredients agraris.
c) El llevat i els productes del llevat es compten com a ingredients agraris.

2.2.4. Els ingredients agraris no ecològics següents poden ser utilitzats en la transformació d’aliments ecològics:
a) Productes animals:
i. Organismes aquàtics, no procedents d’aqüicultura, autoritzats per a la preparació de productes alimentaris no ecològics.
ii. Gelatina.
iii. Budells.
b) Productes vegetals sense transformar i productes derivats per transformació:
i. Fruites i fruita seca comestibles:
- Nou de cola (Cola acuminata).
ii. Plantes aromàtiques i espècies comestibles:
- Llavors de rave picant (Armoracia rusticana).
- Flors de càrtam (Carthamus tinctorius).
- Créixens (Nasturtium officinale).
iii. Diversos: algues, incloent-hi algues marines.
c) Productes vegetals transformats:
i. Sucres, midons i altres productes de cereals i tubèrculs:
- Paper d’arròs.
- Midó d’arròs i cera de blat de moro, no modificats químicament.
ii. Diversos:
- Rom obtingut exclusivament a partir de suc de la canya de sucre.
2.2.5. Greixos i olis, refinats o no, però no modificats químicament, es poden utilitzar en la forma no ecològica si procedeixen de vegetals diferents dels següents:
- Cacau (Theobroma cacao)
- Coco (Cocos nucífera)
- Oliva (Olea europaea)
- Gira-sol (Helianthus annuus)
- Palmera d’oli de Guinea (Elaeis guineensis)
- Colza (Brassica napus)
- Rapa (Arisarum vulgare)
- Càrtam (Carthamus tinctorius)
- Sèsam (Sesamum indicum)
- Soja (Glycine max)


3. Requisits específics per a la producció d’aliment per a animals transformat

3.1. En la composició de l’aliment per a animals ecològic no poden ser presents simultàniament matèries primeres per a aliment per a animals procedent de l’agricultura ecològica o en conversió amb matèries primeres produïdes per transformació no ecològica.
3.2. Cap matèria primera per a aliment per a animals que s’utilitzi o es transformi en la producció ecològica no pot ser transformada amb l’ajuda de dissolvents de síntesi química.
3.3. Només s’utilitzen productes de neteja i desinfecció autoritzats de conformitat amb aquest Reglament.

Part V. Normes de producció en el sector vitivinícola

1. Àmbit d’aplicació

1.1. A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 8, 9 i 14, són aplicables a la producció ecològica dels productes del sector vitivinícola les normes establertes en aquesta part.


2. Ús de certs productes i substàncies

2.1. Els productes del sector vitivinícola s’obtenen a partir de matèries primeres ecològiques.
2.2. Només els productes i les substàncies autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19 poden utilitzar-se en la fabricació de productes del sector vitivinícola.


3. Pràctiques enològiques i restriccions

3.1. Sense perjudici del que estableixen els articles 14, 19, 20 i 21, només estan permeses les pràctiques, els processos i els tractaments enològics que garanteixin una bona vinificació, una bona conservació o una criança adequada del producte.
3.2. Està prohibit l’ús de les pràctiques, els processos i els tractaments enològics següents:
a) La concentració parcial pel fred.
b) L’eliminació del diòxid de sofre per processos físics.
c) El tractament per electrodiàlisi per a l’estabilització tartàrica del vi.
d) La desalcoholització parcial del vi.
e) El tractament amb intercanviadors de cations per a l’estabilització tartàrica del vi.

3.3. S’autoritza l’ús de les pràctiques, els processos i el tractament enològics següents, subjectes a les condicions següents:
a) En el cas de tractaments tèrmics, la temperatura no pot excedir els 75 °C.
b) En el cas de centrifugació i filtració, amb coadjuvants de filtració inerts o sense, la mida dels porus no pot ser inferior a 0,2 micròmetres.

Part VI. Normes de producció de llevats destinats al consum humà o animal

A més de les normes de producció establertes en els articles 7, 9 i 15, s’apliquen als llevats ecològics destinats al consum humà o animal les normes establertes en aquesta part.

1. Requisits generals

1.1. Per a la producció de llevat ecològic només s’utilitzen substrats produïts ecològicament.
1.2. En els aliments o en l’aliment per a animals ecològics no hi pot haver simultàniament llevat ecològic i no ecològic.
1.3. Es poden utilitzar les substàncies següents per a la producció, la mescla i la formulació del llevat ecològic:
a) Coadjuvants tecnològics autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.
b) Els productes i les substàncies referits al punt 2.2.2, a i d, de la part IV.

1.4. Només s’utilitzen productes de neteja i desinfecció autoritzats de conformitat amb aquest Reglament per a l’ús en la transformació.

Annex III
Recollida, envasament, transport i emmagatzematge dels productes

1. Recollida i transport de productes a les unitats de preparació

Els operadors poden recollir simultàniament productes ecològics i no ecològics només quan es prenguin mesures oportunes per evitar qualsevol mescla possible o intercanvi amb productes no ecològics i per assegurar la identificació dels productes ecològics. L’operador ha de mantenir a disposició de l’autoritat de control o, si escau, de l’organisme de control les dades relatives als dies, les hores i els circuits de recollida i les dates i les hores de la recepció dels productes.

Els vehicles utilitzats per al transport de productes ecològics han d’estar subjectes a programes regulars de neteja. Si han estat emprats prèviament per al transport de productes no ecològics, han de ser netejats acuradament abans de fer-los servir per al transport de productes de producció ecològica.

S’han de revisar els vehicles i equips per garantir la neteja correcta i que estan lliures de restes de materials que puguin ser un risc de contaminació. Els recipients per a productes ecològics han de ser d’ús exclusiu per a aquest tipus de productes.

2. Envasament i transport de productes a altres operadors o unitats

2.1. Els operadors han d’assegurar que els productes ecològics són transportats a altres operadors o unitats, incloent-hi majoristes i minoristes, només en envasos, contenidors o vehicles adequats i tancats, de manera que sigui impossible substituir-ne el contingut sense manipular o deteriorar el precinte, i que vagin amb una etiqueta en què es mencionin, a més del que estableix la normativa vigent, les dades següents:
a) El nom i l’adreça de l’operador i, si és diferent, del propietari o venedor del producte.
b) El nom del producte o la descripció de l’aliment per a animals acompanyat d’una referència a la producció ecològica.
c) El nom o el codi numèric de l’autoritat de control o de l’organisme de control del qual depengui l’operador.
d) Si escau, la marca d’identificació del lot, segons un sistema de marcatge convingut amb l’autoritat o l’organisme de control i que permeti vincular el lot amb els operadors concernits.


La informació considerada a les lletres a a d també pot presentar-se en un document d’acompanyament, sempre que aquest document pugui relacionar-se de manera que no porti a confusió amb l’envàs, el contenidor o el vehicle de transport del producte. Aquest document d’acompanyament ha d’incloure informació sobre el proveïdor o transportista.

2.2. No s’exigeix el tancament dels envasos, contenidors o vehicles quan:
a) El transport es faci directament entre un operador i un altre operador i tots dos estiguin subjectes al sistema de control ecològic.
b) Els productes vagin acompanyats d’un document que conté tota la informació requerida en el punt 2.1, i
c) Tant l’operador emissor com el receptor mantinguin registres documentals d’aquestes operacions de transport a disposició de l’autoritat de control o, si escau, de l’organisme de control.
d) El transport inclogui només productes ecològics o només productes en conversió.


3. Normes específiques per al transport d’aliment per a animals a les altres unitats de producció o preparació o a locals d’emmagatzematge

A l’hora de transportar aliment per a animals a altres unitats de producció o preparació o a locals d’emmagatzematge, els operadors vetllen perquè es compleixin les condicions següents:

a) Durant el transport estan físicament separats de manera efectiva l’aliment per a animals produït ecològicament, l’aliment per a animals en conversió i l’aliment per a animals no ecològic.
b) Els vehicles o contenidors que hagin transportat productes no ecològics només es poden utilitzar per al transport de productes ecològics si:
i. Abans d’iniciar el transport de productes ecològics s’ha fet una neteja adequada, l’eficàcia de la qual hagi estat controlada, i els operadors enregistrin aquestes operacions.
ii. S’apliquen les mesures adequades segons els riscos avaluats d’acord amb els sistemes de control i, si escau, els operadors assegurin que els productes no ecològics no es comercialitzen amb una indicació que faci referència a la producció ecològica.
iii. L’operador manté registres documentals d’aquestes operacions de transport a disposició de l’autoritat de control o, si escau, de l’organisme de control.

c) El transport de l’aliment per a animals ecològic se separa físicament o temporalment del transport d’altres productes acabats.
d) Durant el transport, es registren les quantitats inicials dels productes i cadascuna de les quantitats lliurades al llarg d’un circuit de repartiment.


4. Transport de peixos vius

4.1. Els peixos vius es transporten en dipòsits adequats amb aigua neta que respongui a les necessitats fisiològiques en termes de temperatura i oxigen dissolt.
4.2. Abans del transport de peixos i productes de pesca ecològics, els dipòsits han d’haver estat netejats, desinfectats i esbandits en profunditat.
4.3. Es prenen precaucions per reduir l’estrès. Durant el transport, la densitat no arriba a un nivell que sigui perjudicial per a l’espècie.
4.4. Es mantenen proves documentals de les operacions esmentades en els punts anteriors.


5. Recepció de productes procedents d’altres operadors d’unitats

5.1. En cas de rebre un producte ecològic o en conversió, l’operador comprova el tancament dels envasos o contenidors sempre que sigui necessari i la presència de les indicacions esmentades en el punt 2.
5.2. L’operador confronta la informació de l’etiqueta a què es refereix el punt 2 amb la informació dels documents d’acompanyament. El resultat d’aquestes comprovacions s’ha d’esmentar explícitament en els registres establerts en l’article 25.


6. Emmagatzematge dels productes

Les zones dedicades a l’emmagatzematge s’han de gestionar de manera que es garanteixi la identificació dels lots i s’eviti qualsevol mescla o contaminació amb productes o substàncies que no compleixin les normes de producció ecològica. Els productes ecològics han de poder ser clarament identificats en tot moment.

En cas d’unitats de producció ecològica de vegetals i animals, està prohibit emmagatzemar en la unitat de producció entrants diferents dels autoritzats per a l’ús en la producció ecològica de conformitat amb l’article 19.

Es permet l’emmagatzematge de medicaments veterinaris al·lopàtics i antibiòtics en les explotacions agràries i aqüícoles sempre que hagin sigut prescrits pel veterinari en relació amb un tractament, que s’emmagatzemin en un entorn supervisat i que s’inscriguin al registre ramader.

Quan els operadors manipulin tant productes no ecològics com productes ecològics i els productes ecològics s’emmagatzemin en instal·lacions on també s’emmagatzemin altres productes agraris o alimentaris:

a) Els productes ecològics es mantenen separats de la resta de productes agraris o alimentaris.
b) Es prenen totes les mesures necessàries per garantir la identificació dels lots i evitar barreges o intercanvis entre productes ecològics, en conversió i productes no ecològics.
c) S’han d’aplicar mesures de neteja adequades, l’eficàcia de les quals hagi estat comprovada abans de l’emmagatzematge de productes ecològics, i els operadors registren aquestes operacions.

Annex IV
Logotip de producció ecològica i codis numèrics


1. Logotip

El logotip de producció ecològica s’ha d’ajustar al model següent:

R20200909B 1


Els colors de referència en Pantone són: 477C, 375C i White.

El logotip de producció ecològica es pot utilitzar en blanc i negre, com es mostra a continuació, però només quan no sigui factible aplicar-lo en color.

R20200909B 2


En cas que el color de fons de l’envàs o de l’etiqueta sigui fosc, es poden utilitzar els símbols en negatiu, usant el color de fons de l’embalatge o de l’etiqueta.

En cas que s’utilitzi el logotip en color sobre un fons acolorit que faci difícil la visualització, es pot fer servir una línia de demarcació al voltant del logotip per millorar el contrast amb els colors de fons.

En circumstàncies determinades, on hi hagi indicacions en l’envàs en un sol color, el logotip de producció ecològica es pot utilitzar en el mateix color.

El logotip de producció ecològica ha de tenir una alçària mínima de 9 mm i una amplada mínima de 13,50 mm; la proporció entre l’alçària i l’amplada ha de ser en tots els casos d’1/1,5. Excepcionalment, la mida mínima es pot reduir a una alçària de 6 mm en el cas d’envasos molt petits.

El logotip de producció ecològica pot anar acompanyat d’elements gràfics o textos referits a la producció ecològica, sempre que aquests elements no modifiquin o canviïn la naturalesa del logotip de producció ecològica ni cap de les indicacions establertes a l’article 23.

2. Codis numèrics

El format general dels codis numèrics dels organismes de control serà el següent:

AD-BIO-999


en què:

a) “AD” és el codi ISO corresponent a Andorra com a lloc on es duen a terme els controls;
b) “BIO” és el terme que fa referència a la producció ecològica;
c) “999” és el número de referència compost d’un nombre màxim de tres xifres que atribueix l’autoritat competent a cada organisme de control al qual delega funcions de control.

Annex V
Fitosanitaris i principis actius autoritzats en la producció ecològica


Principi actiu
Funció
(E,Z)-2,4-decadienoat d’etil Atraient
(Z/E)-8 dodecenil acetat Atraient
Acetat de (E)-11-tetradecen-1-il Atraient
Acetat de (E)-5-decen-1-il Atraient
Alcohol gras (1-decanol) Atraient
Coniothyrium minitans Atraient
E,E-8,10 dodecadienol Atraient
E/Z-7,9-dodecadienil acetat Atraient
Proteïnes hidrolitzades Atraient
Rescalure Atraient
Z,E/Z,Z-7,11-hexadecadienil acetat Atraient
Z-11-hexadecenal Atraient
Z-9-hexadecenal Atraient
Z-13-octadecenal Atraient
Oli de clau Bactericida, fungicida
Aureobasidium pullulans (soca DSM 14940) Bactericida, fungicida
Hidròxid cúpric Bactericida, fungicida
Oxiclorur de coure Bactericida, fungicida
Òxid cuprós Bactericida, fungicida
Sulfat cuprocàlcic Bactericida, fungicida
Sulfat tribàsic de coure Bactericida, fungicida
Oli de menta Fitoregulador
Etilè Fitoregulador
Ampelomices quisqualis Fungicida
Bacillus amyloliquefaciens subesp. plantarum Fungicida
Carbonat d’hidrogen de potassi Fungicida
Gliocladium catenulatum (soca J1446) Fungicida
Polisulfur de calci Fungicida
Pseudomonas chlororaphis Fungicida
Pseudomonas sp. (soca DSMZ 13134) Fungicida
Trichoderma asperellum (soca ICC012) + Trichoderma gamsii (soca ICC080) Fungicida
Trichoderma asperellum Fungicida
Trichoderma harzianum + Trichoderma viride Fungicida
Trichoderma harzianum rifai (soca T-22) Fungicida
Verticillium lecani Fungicida
Sofre Fungicida, acaricida
Sofre micronitzat + oxiclorur de coure (expr. en Cu) Fungicida, acaricida
Sofre + Bacillus thuringiensis kurstaki Fungicida, acaricida, insecticida
Bacillus subtilis (soca QST 713) Fungicida, bactericida
Bacillus subtilis Fungicida, bactericida
Laminarina Inductor dels mecanismes d’autodefensa del cultiu
Oli de taronja Insecticida
Azadiractin (com a Azadiractin A) Insecticida
Bacillus firmus I-1582 Insecticida
Bacillus thuringiensis aizawai Insecticida
Bacillus thuringiensis israelensis Insecticida
Bacillus thuringiensis kurstaki (soca ABTS-351) Insecticida
Bacillus thuringiensis kurstaki (soca SA-12) Insecticida
Bacillus thuringiensis kurstaki (EG 2348) Insecticida
Bacillus thuringiensis kurstaki (kurstaki 30.36, soca SA-11) Insecticida
Bacillus thuringiensis tenebrionis Insecticida
Beauveria bassiana (soca GHA) Insecticida
Beauveria bassiana Insecticida
Deltametrín Insecticida
Granulovirus de Cydia pomonella (aïllat R5) Insecticida
Paecilomyces fumosoroseus (soca FE 9901) Insecticida
Paecilomyces lilacinus (soca 251) Insecticida
Piretrines Insecticida
Sals potàssiques d’àcids grassos vegetals Insecticida
Spinosad Insecticida
Virus de la poliedrosi nuclear d’Helicoverpa armigera Insecticida
Virus de la poliedrosi nuclear de Spodoptera exigua (aïllat SEMNPV-SP2) Insecticida
Virus de la poliedrosi nuclear de Spodoptera littoralis (SpliNPV-BV0005) Insecticida
Virus del mosaic del cogombre (soca CH2, aïllat 1906) Insecticida
Virus de la granulosi de la carpocapsa Insecticida
Oli de colza + piretrines Insecticida, acaricida
Oli de colza (expr. com a èster metílic d’àcids grassos vegetals) Insecticida, acaricida
Oli de colza Insecticida, acaricida
Oli de parafina Insecticida, acaricida
Terra de diatomees Insecticida, acaricida
Fosfat fèrric Mol·lusquicida
Caolí Repel·lent

Annex VI
Productes per a la neteja i desinfecció autoritzats en la producció ecològica


1. Productes de neteja i de desinfecció d’edificis i instal·lacions per a la producció animal:

- Sabó de potassa i de sosa
- Aigua i vapor
- Llet de calç
- Calç
- Calç viva
- Hipoclorit de sodi (per exemple, lleixiu líquid)
- Sosa càustica
- Potassa càustica
- Peròxid d’hidrogen
- Essències naturals de plantes
- Àcid cítric, peracètic, fòrmic, làctic, oxàlic i acètic
- Alcohol
- Àcid nítric (equipament de lleteries)
- Àcid fosfòric (equipament de lleteries)
- Formaldehid
- Productes de neteja i desinfecció de les tetines i de les instal·lacions de munyir
- Carbonat de sodi


2. Productes utilitzats per a la neteja i desinfecció de l’equipament i les instal·lacions de producció aqüícola en absència d’animals

Els productes utilitzats per a la neteja i desinfecció en absència d’animals d’aqüicultura poden contenir els principis actius següents:

- Ozó
- Hipoclorit de sodi
- Hipoclorit de calci
- Hidròxid càlcic
- Òxid de calci
- Sosa càustica
- Alcohol
- Permanganat de potassi
- Coques de llavors de te fet de llavors naturals de camèlies (utilització reservada a la producció de gambes)
- Mescles de peroximonosulfat de potassi i de clorur de sodi que produeixen àcid hipoclorós


3. Productes utilitzats per a la neteja i desinfecció de l’equipament i les instal·lacions en presència o en absència d’animals d’aqüicultura que poden contenir els principis actius següents:

- Roca calcària (carbonat de calci) per a la regulació del pH
- Dolomita per a la correcció del pH (utilització reservada a la producció de gambes)
- Clorur de sodi
- Peròxid d’hidrogen
- Percarbonat de sodi
- Àcids orgànics (àcid acètic, àcid làctic, àcid cítric)
- Àcid húmic
- Àcids peroxiacètics
- Àcids peracètic i peroctanoic
- Lodòfors (només en presència d’ous)


4. Productes de neteja i desinfecció de locals i instal·lacions utilitzats en producció vegetal, incloent-hi l’emmagatzematge en una explotació agrícola

Per a la neteja de locals, instal·lacions i equips es poden fer servir els productes i les tècniques següents, sempre que es prenguin les mesures necessàries per assegurar que no quedin residus en les superfícies en contacte amb els aliments:

- Neteja per aspiració
- Neteja per vapor d’aigua
- Neteja amb aigua a pressió
- Aigua potable i aigua clorada
- Essències naturals de plantes
- Sabons, detergents i desinfectants
- Solucions d’hipoclorit alcalí (lleixiu)
- Sosa i potassa càustiques
- Carbonat de sodi
- Àcid cítric, peracètic, fòrmic, làctic, oxàlic i acètic
- Alcohol
- Peròxid d’hidrogen
- Formaldehid


Per a la desinsectació de locals i magatzems es poden fer servir els productes i els mètodes que s’indiquen a continuació, aplicats únicament quan no hi hagi productes emmagatzemats i sempre que posteriorment quedi exclosa la contaminació dels aliments:

- Emblanquinament amb calç, calç viva i lletada de calç
- Polvoritzacions i nebulitzacions amb piretrines naturals per al control d’insectes
- Vapors de sofre (metxes de sofre)

Annex VII
Fertilitzants, condicionadors del sòl i nutrients autoritzats en la producció ecològica

Productes compostos o que contenen únicament les matèries enumerades en la llista següent
Descripció, requisits de composició i condicions d’utilització
Fems de granja Producte constituït per la mescla d’excrements d’animals i de matèria vegetal
Està prohibida la procedència de ramaderia intensiva
Fems dessecats i gallinassa deshidratada Està prohibida la procedència de ramaderia intensiva
Humus d’excrements sòlids, inclosos la gallinassa i els fems compostats Està prohibida la procedència de ramaderia intensiva
Excrements líquids d’animals Utilització després d’una fermentació controlada o dilució adequada
Està prohibida la procedència de ramaderia intensiva
Residus domèstics compostats o fermentats Producte obtingut a partir de residus domèstics separats en origen, sotmès a un procés de compostatge o a una fermentació anaeròbica per a la producció de biogàs
Únicament residus domèstics vegetals i animals
Concentracions màximes en mg/kg de matèria seca: cadmi: 0,7; coure: 70; níquel: 25; plom: 45; zinc: 200; mercuri: 0,4; crom (total): 70; crom (VI): no detectable
Torba Utilització limitada a l’horticultura (hortofructicultura, floricultura, arboricultura, vivers)
Humus procedent de cultius de bolets La composició inicial del substrat ha de limitar-se a productes d’aquest annex
Humus de cucs i insectes
Guano
Mescla de matèries vegetals compostades o fermentades Producte obtingut a partir de mescles de matèries vegetals, sotmeses a un procés de compostatge o de fermentació anaeròbica per a la producció de biogàs
Digestat de biogàs que contingui subproductes animals digerits conjuntament amb matèries d’origen vegetal o animal indicades en aquest annex
Els subproductes animals no han de procedir de la ramaderia intensiva
No s’ha d’aplicar sobre les parts comestibles de la planta
Productes o subproductes d’origen animal esmentats a continuació:
Farina de sang
Pols de peülla
Pols de banya
Pols d’os o pols d’os desgelatinitzat
Farina de peix
Farina de carn
Farina de ploma, pèls i chiquettes
Llana
Aglomerats de pèls i pell1
Pèls
Productes làctics
Proteïnes hidrolitzades2		 1. Concentració màxima en mg/kg de matèria seca de crom (VI): no detectable
2. No s’ha d’aplicar sobre les parts comestibles de la planta
Productes i subproductes d’origen vegetal per a adob Per exemple: farina de coques oleaginoses, closques de cacau i radícules de malta
Proteïnes hidrolitzades d’origen vegetal
Algues i productes d’algues En la mesura en què s’obtinguin directament mitjançant:
i. Procediments físics, inclosos la deshidratació, la congelació i la trituració
ii. Extracció amb aigua o amb solucions aquoses àcides i/o alcalines
iii. Fermentació
Serradures i encenalls de fusta Fusta no tractada químicament després de la tala
Escorces compostades Fusta no tractada químicament després de la tala
Cendres de fusta A base de fusta no tractada químicament després de la tala
Fosfat natural tou Contingut de cadmi inferior o igual a 90 mg/kg de P205
Fosfat aluminocàlcic Contingut de cadmi inferior o igual a 90 mg/kg de P205
Utilització limitada als sòls bàsics (pH > 7,5)
Escòries de desfosforació
Sal potàssica en brut o caïnita
Sulfat de potassi que pot contenir sal de magnesi Producte obtingut a partir de sal potàssica en brut mitjançant un procés d’extracció física i que també pot contenir sals de magnesi
Brisat i extractes de brisat Excloses les brises amoniacals
Carbonat de calci
(creta, marga, roca calcària molta, sorra calcària, creta fosfatada)		 Únicament d’origen natural
Residus de mol·luscs Únicament si s’han obtingut de la pesca sostenible o de l’aqüicultura ecològica
Closques d’ous Prohibida la procedència de ramaderia intensiva
Magnesi i carbonat de calci Únicament d’origen natural
Per exemple: creta de magnesi, roca de magnesi calcària molta
Sulfat de magnesi (kieserita) Únicament d’origen natural
Solució de clorur de calci Tractament foliar dels pomers, arran d’una carència de calci
Sulfat de calci (guix) Únicament d’origen natural
Calç industrial procedent de la producció de sucre Subproducte de la producció de sucre de remolatxa i de canya
Calç industrial procedent de la producció de sal al buit Subproducte de la producció de sal al buit a partir de la salmorra natural de les muntanyes
Sofre elemental
Oligoelements
Clorur de sodi
Pols de roca i argila
Leonardita (sediment orgànic brut ric en àcids húmics) Únicament si s’obté com a subproducte d’activitats mineres
Àcids húmics i fúlvics Únicament si s’obtenen a partir de sals o de solucions inorgàniques, excloent-ne les sals d’amoni, o a partir del tractament d’aigües potables
Xilita Únicament si s’obté com a subproducte d’activitats mineres (per ex.: subproducte de l’extracció de lignit)
Quitina (polisacàrid obtingut a partir de la closca de crustacis) Únicament si s’obté de la pesca sostenible o de l’aqüicultura ecològica
Sediment anaeròbic ric en matèria orgànica procedent de masses d’aigua dolça (per exemple, sapropel) Únicament sediments orgànics que siguin subproductes de la gestió de masses d’aigua dolça o que s’hagin extret d’antigues masses d’aigua dolça
Si escau, l’extracció ha d’efectuar-se limitant al màxim l’impacte sobre el medi aquàtic
Únicament sediments procedents de fonts lliures de contaminació per plaguicides, contaminants orgànics persistents i substàncies com la gasolina
Concentracions màximes en mg/kg de matèria seca: cadmi: 0,7; coure: 70; níquel: 25; plom: 45; zinc: 200; mercuri: 0,4; crom (total): 70; crom (VI): no detectable
Biocarbó producte de la piròlisi obtingut a partir d’una gran varietat de matèries orgàniques d’origen vegetal i aplicat com a condicionador del sòl Únicament a partir de matèries vegetals no tractades o tractades amb productes indicats a l’annex V
Valor màxim de 4 mg d’hidrocarburs aromàtics policíclics per quilogram de matèria seca. Aquest valor es reexamina cada dos anys, atès el risc d’acumulació lligat a múltiples aplicacions

Annex VIII
Additius i coadjuvants alimentaris autoritzats en la producció ecològica

1. Additius alimentaris, inclosos els excipients

Codi
Denominació
 Origen vegetal Origen animal
Condicions específiques
E 153 Carbó vegetal medicinal X Formatge de cabra recobert de cendra
Formatge Morbier
E 160b* Annato, bixina, norbixina X Formatge Red Leicester
Formatge Double Gloucester
Cheddar
Mimolette
E 170 Carbonat de calci X X No s’ha d’utilitzar com a colorant o per a l’enriquiment en calci dels productes
E 220 Diòxid de sofre X X En vins de fruita (vi elaborat a partir de fruita diferent del raïm) sense addició de sucre (inclosa la sidra i el suc de pera) o en hidromel: 50 mg5
o
E 224 Metabisulfit de potassi X X En sidra i sucs de pera elaborats amb addició de sucre o de suc concentrat després de la fermentació; 100 mg 5
E 250
o
E 252		 Nitrit de sodi
Nitrat de potassi		 X
X		 Per a productes carnis (1):
E 250: quantitat afegida indicativa expressada en NaNO2: 80 mg/kg
E 252: quantitat afegida indicativa expressada en NaNO3: 80 mg/kg
E 250: quantitat afegida indicativa expressada en NaNO2: 50 mg/kg
E 252: quantitat afegida indicativa expressada en NaNO3: 50 mg/kg
E 270 Àcid làctic X X
E 290 Diòxid de carboni X X
E 296 Àcid màlic X
E 300 Àcid ascòrbic X X Productes carnis (2)
E 301 Ascorbat de sodi X Productes carnis (2) en combinació amb nitrits i nitrats
E 306* Extracte ric en tocoferols X X Antioxidant
E 322* Lecitina X X Productes làctics (2)
Únicament si deriven de matèries primeres ecològiques
E 325 Lactat de sodi X Productes làctics i productes carnis
E 330 Àcid cítric X Crustacis i mol·luscs (2)
E 331 Citrat de sodi X
E 333 Citrats de calci X
E 334 Àcid tartàric
[L(+)–]		 X
E 335 Tartrats de sodi X
E 336 Tartrat de potassi X
E 341 (i) Fosfat monocàlcic X Gasificant per a farina fermentant
E 392* Extractes de romaní X X Únicament quan procedeixi de producció ecològica
E 400 Àcid algínic X X Productes làctics (2)
E 401 Alginat de sodi X X Productes làctics (2)
E 402 Alginat de potassi X X Productes làctics (2)
E 406 Agar-agar X X Productes làctics i productes carnis (2)
E 407 Carraguenina X X Productes làctics (2)
E 410* Goma de garrofí X X
E 412* Goma de guar X X
E 414* Goma aràbiga X X
E 415 Goma xantana X X
E 418 Goma gellan X X Únicament amb un índex elevat d’acil
E 422 Glicerol X Per a extractes vegetals
E 440 (i)* Pectina X X Productes làctics (2)
E 464 Hidroxipropil-
metil-cel·lulosa		 X X Material d’encapsulat per a càpsules
E 500 Carbonats de sodi X X
E 501 Carbonats de potassi X
E 503 Carbonats d’amoni X
E 504 Carbonats de magnesi X
E 509 Clorur de calci X Coagulació de la llet
E 516 Sulfat de calci X Excipient
E 524 Hidròxid de sodi X Tractament superficial dels Laugengebäck i correcció de l’acidesa en les aromes ecològiques
E 551 Gel o solució col·loidal de diòxid de silici X Antiaglomerant per a plantes aromàtiques i espècies
E 553b Talc X X Agent de recobriment per a productes carnis
E 901 Cera d’abelles Només com a agent de recobriment en confiteria
Cera d’abella procedent de l’apicultura ecològica
E 903 Cera carnauba Només com a agent de recobriment en confiteria
Només quan s’obté de matèries primeres ecològiques
E 938 Argó X X
E 939 Heli X X
E 941 Nitrogen X X
E 948 Oxigen X X
E 968 Eritritol X X Únicament si deriva de la producció ecològica sense utilitzar tecnologia d’intercanvi de ions

2. Coadjuvants tecnològics i altres productes que poden utilitzar-se per a la transformació d’ingredients d’origen agrari derivats de la producció ecològica

Denominació
Preparació d’aliments d’origen vegetal
Preparació d’aliments d’origen animal
Condicions específiques
Aigua X X Potable
Clorur de calci X Coagulant
Carbonat de calci X
Hidròxid de calci X
Sulfat de calci X Coagulant
Clorur de magnesi (o nigari) X Coagulant
Carbonat de potassi X Dessecat de raïm
Carbonat de sodi X
Àcid làctic X Per regular el pH del bany de salmorra en la fabricació de formatge (6)
Àcid cítric X X
Hidròxid de sodi X Producció de sucre. Producció d’oli excepte d’oli d’oliva
Àcid sulfúric X X Producció de gelatina (6)
Producció de sucre(s) (7)
Àcid clorhídric X Producció de gelatina
Per regular el pH del bany de salmorra en la fabricació dels formatges Gouda, Edam i Maasdammer, Boerenkaas, Friese i Leidse Nagelkaas
Hidròxid d’amoni X Producció de gelatina
Peròxid d’hidrogen X Producció de gelatina
Diòxid de carboni X X
Nitrogen X X
Etanol X X Dissolvent
Àcid tànnic X Coadjuvant de filtració
Albúmina d’ou X
Caseïna X
Gelatina X
Cua de peix X
Olis vegetals X X Agent engreixant, desmodelador
o antiescumejant
Només quan s’obtinguin de la producció ecològica
Gel o solució col·loidal de diòxid de silici X
Carbó actiu X
Talc X D’acord amb el criteri específic de puresa de l’additiu alimentari E 553b
Bentonita X X Agent col·loidal per a hidromel (6)
Cel·lulosa X X Producció de gelatina (6)
Terra de diatomees X X Producció de gelatina (6)
Perlita X X Producció de gelatina (6)
Closques d’avellana X
Farina d’arròs X
Cera d’abelles X Desmodelador
Només quan s’obté de matèries primeres ecològiques
Cera carnauba X Desmodelador
Només quan s’obté de matèries primeres ecològiques
Àcid acètic / vinagre X Únicament quan deriven de la producció ecològica
Per a la transformació del peix, exclusivament de font biotecnològica, excepte si s’ha produït per OMG o a partir d’OMG
Clorhidrat de tiamina X X Únicament per a la utilització en la transformació de vins de fruita, inclosa la sidra, la perada i l’hidromel
Fosfat diamònic X X Únicament per a la transformació de vins de fruita, inclosa la sidra, la perada i l’hidromel
Fibra de fusta X X L’origen de la fusta hauria de limitar-se al producte certificat com a collit de forma sostenible
La fusta utilitzada no ha de contenir components tòxics (tractament després de la collita, toxines naturals o obtingudes a partir de microorganismes)

3. Coadjuvants tecnològics per a la producció de llevat i de productes a base de llevats

Denominació
Llevats primaris
Fabricació i elaboració de llevats
Condicions específiques
Clorur de calci X
Diòxid de carboni X X
Àcid cítric X Per regular el pH en la producció de llevats
Àcid làctic X Per regular el pH en la producció de llevats
Nitrogen X X
Oxigen X X
Fècula de patata X X Per al filtratge
Únicament quan deriva de la producció ecològica
Carbonat de sodi X X Per regular el pH
Olis vegetals X X Agent engreixant, desmodelador o antiespumant. Únicament si deriven de la producció ecològica

(1) La restricció es limita als productes d’origen animal.
(2) Aquest additiu només es pot utilitzar si es demostra que no hi ha cap alternativa tecnològica que ofereixi les mateixes garanties o permeti mantenir les característiques específiques del producte.
(4) En aquest context, s’entén per “vi de fruita” el vi elaborat a partir d’una fruita diferent del raïm.
(5) Continguts màxims disponibles de tots els orígens, expressats en mg/l de S02.
(6 ) La restricció es limita als productes d’origen animal.
(7) La restricció es limita als productes d’origen vegetal.

Annex IX
Matèries primeres d’origen mineral i altres productes per a l’alimentació animal autoritzats en la producció ecològica

1. Matèries primeres d’origen mineral

- Petxines marines calcàries
- Merl
- Lithotamnium
- Gluconat de calci
- Carbonat de calci
- Fosfat monocàlcic desfluorat
- Fosfat dicàlcic desfluorat
- Òxid de magnesi (magnesi anhídrid)
- Sulfat de magnesi
- Clorur de magnesi
- Carbonat de magnesi
- Fosfat càlcic-magnèsic
- Fosfat de magnesi
- Fosfat monosòdic
- Fosfat càlcic-sòdic
- Clorur sòdic
- Bicarbonat sòdic
- Carbonat de sodi
- Sulfat de sodi
- Clorur de potassi


2. Altres productes

Productes i subproductes de processos de fermentació de microorganismes les cèl·lules dels quals han sigut atenuades o mortes:

- Saccharomyces cerevisiae
- Saccharomyces carlsbergiensis

Annex X
Model de certificat ecològic



Annex XI
Relació de països els productes ecològics dels quals es consideren com a equivalents

Estats membres de la Unió Europea

Islàndia
Liechtenstein
Noruega
Suïssa


Portal Jurídic del Principat d’Andorra


Objecte i contingut | Avís legal | Manual d'ús | Contacte