Decret d’aprovació del reglament per al subministrament de gasos combustibles

Exposició de motius

El Govern ha de garantir el servei públic del gas als usuaris i als consumidors, i regular les condicions de subministrament d’aquest servei, d’acord amb la Llei d’ordenació del sector de gasos combustibles, del 22 de juny del 2000.

En aquest sentit, aquest Reglament regula els aspectes relacionats amb les concessions i autoritzacions, obligacions i responsabilitats, preceptes tècnics i de seguretat, condicions de subministrament, tarifes, contractació, aparells de mesura i la seva verificació, equitat en la seva facturació, sancions i recursos.

Les disposicions d’aquest Reglament no s’apliquen a les instal·lacions o als emmagatzematges d’altres gasos que no siguin els previstos en l’àmbit d’aplicació.

Aquest reglament tampoc no és aplicable als aparells o instal·lacions subministrats a partir d’envasos de GLP de capacitat inferior a 10 kg.

A proposta del Ministeri d’Economia, en la sessió del 12 de juny del 2002, s’aprova aquest Decret amb el contingut següent.

Article únic

S’aprova el Reglament per al subministrament de gasos combustibles, que entra en vigor l’1 de juliol del 2002.

Reglament per al subministrament de gasos combustibles

Títol I. Disposicions generals

Capítol I. Objecte i competències

Article 1

Competències

1. És competència del Govern:

Article 2

Innovacions tècniques

El Govern pot autoritzar les instal·lacions que, per l’avenç de la tècnica, introdueixin materials o procediments no previstos a la regulació vigent, però que garanteixin com a mínim la mateixa seguretat que els convencionals.

Article 3

Atorgament de concessions i autoritzacions

Les concessions i autoritzacions previstes en aquest Reglament s’entenen sense perjudici i independentment de les autoritzacions, llicències o permisos necessaris per dur a terme les obres de les instal·lacions de gas preceptives, siguin d’àmbit general o local.

És objecte de concessió administrativa la distribució i el subministrament de gasos combustibles per mitjà de la xarxa bàsica de gasificació. La resta del servei s’explota amb autorització administrativa prèvia.

Capítol II. Autoritzacions d’empreses subministradores, distribuïdores, instal·ladores i organismes de control

Article 4

Carnet professional

La persona que vol efectuar instal·lacions de gas, modificacions o ampliacions de les mateixes instal·lacions o reparació d’aparells que consumeixen gas o vol efectuar l’activitat d’empresa subministradora de gas, ha de disposar del carnet d’instal·lador corresponent, de la categoria adequada per al treball que es vol dur a terme, segons les prescripcions de l’article 6 d’aquest Reglament.

Per obtenir el carnet d’instal·lador de gas, cal superar les proves convocades pel Ministeri competent en matèria de seguretat industrial (des d’ara, ministeri competent).

Els requeriments teòrics i pràctics queden determinats en l’ordre ministerial corresponent.

El carnet d’instal·lador és personal i intransferible.

El titular del carnet ha de notificar al departament responsable de seguretat industrial (des d’ara, departament competent) el canvi d’empresa en un termini de 15 dies hàbils des de la data en què s’ha produït la baixa.

Article 5

Competències dels instal·ladors autoritzats

Les competències dels instal·ladors autoritzats de gas són les previstes per a la seva categoria professional.

Article 6

Categories professionals

S’estableixen dues categories d’instal·ladors de gas:

1. Categoria I

Permet realitzar qualsevol tipus d’instal·lació; en conseqüència, els instal·ladors de gas autoritzats d’aquesta categoria no tenen cap limitació en la realització, ampliació, modificació, manteniment i reparació d’instal·lacions de gas o aparells receptors.

2. Categoria II

Els instal·ladors autoritzats de la categoria II poden realitzar les operacions assenyalades en l’article anterior únicament en instal·lacions receptores individuals que no necessiten projecte, i limitades a:

a) Instal·lacions de baixa pressió (BP) i de mitjana pressió A (MPA), per a ús domèstic i exclusivament en l’interior d’habitatges.

b) Connexió, muntatge, ajust si escau, i posada en marxa d’aparells d’utilització en habitatges, que estiguin adaptats al gas d’utilització.

c) Instal·lacions de baixa pressió (BP) de locals de concurrència pública, alimentades amb gas butà en envasos mòbils de 13 kg amb un màxim de 2 envasos connectats simultàniament.

Article 7

Empreses instal·ladores

Per poder exercir les activitats comercials de realització, ampliació, modificació, reparació o manteniment d’instal·lacions i/o d’aparells afectats per aquest Reglament, el titular ha de justificar documentalment que disposa de:

1. Carnet en vigor d’instal·lador de gas de la categoria corresponent, d’acord amb l’article anterior. Si no en té, el titular ha de disposar, com a assalariat amb la categoria de director tècnic, com a mínim d’un instal·lador posseïdor del carnet d’instal·lador en vigència.

2. Els estris i els aparells necessaris que es determinen en l’ordre ministerial corresponent.

3. Una assegurança, que ha de cobrir els riscos de la responsabilitat de les actuacions professionals de l’empresa, per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 euros) en les empreses de la categoria II i de tres milions d’euros (3.000.000 euros) en les empreses de la categoria I. Mentre no es disposi de reglamentació específica, el sublímit per víctima mortal o invalidesa permanent ha de ser superior a cent cinquanta mil euros (150.000 euros).

Article 8

Empreses subministradores

1. Tota persona física o jurídica que vulgui dur a terme l’activitat d’empresa subministradora ha de justificar documentalment que disposa de:



Anualment les empreses subministradores han de lliurar al departament competent un memoràndum en el qual, a més de la renovació de la pòlissa d’assegurances, s’han de fer constar les modificacions efectuades dels punts anteriors, si escau.

Cada tres anys, les empreses subministradores han de justificar que el personal amb categoria I ha assistit a un curs d’intervenció en casos d’urgència.

2. Sense perjudici de les condicions que poden establir les clàusules particulars per obtenir una concessió, les empreses subministradores que vulguin optar a una concessió per subministrament de gas per la xarxa bàsica, han de disposar, com a mínim, d’un tècnic amb titulació universitària degudament autoritzat amb coneixement específic de les instal·lacions d’emmagatzematge, transport i subministrament de gas en qualitat de director tècnic, i també d’uns recursos propis afectes a l’activitat d’un milió cinc-cents mil euros (1.500.000 euros). Si el licitant és un Comú no és necessari presentar la documentació relativa als recursos financers.

Article 9

Procediment per obtenir l’autorització de les instal·lacions i/o dipòsits que es dedicaran a l’explotació de l’activitat d’empresa subministradora

Sense perjudici de les autoritzacions administratives necessàries per a la construcció de les instal·lacions, cal presentar un projecte al ministeri competent. El ministeri ha d’autoritzar o denegar l’autorització en el termini de 2 mesos, d’acord amb el procediment previst en el Codi de l’Administració, en les condicions que preveu l’article 10 de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

Un cop acabada la construcció o les obres de condicionament autoritzades, és necessari per començar l’explotació un informe favorable de la inspecció del departament competent, en les condicions que preveu l’article 10 de la Llei de seguretat i qualitat industrial.

Article 10

Empreses distribuïdores

Tota persona física o jurídica que vol dur a terme l’activitat d’empresa distribuïdora d’envasos mòbils de gas liquat a pressió han de justificar documentalment que disposen de:

1. Zona d’emmagatzematge segons l’ordre ministerial corresponent.

2. Pòlissa d’assegurança de la responsabilitat civil de sis-cents mil euros (600.000 euros). Mentre no es disposi de reglamentació específica, el sublímit per víctima mortal o invalidesa permanent ha de ser superior a cent cinquanta mil euros (150.000 euros). Aquesta pòlissa pot ser, amb l’autorització per escrit de l’empresa asseguradora, la mateixa de l’empresa subministradora.

3. Autorització per a la venda de gas en envasos mòbils de l’empresa subministradora.

Article 11

Procediment per a l’autorització per desenvolupar l’activitat d’empresa distribuïdora de gas

Les persones físiques o jurídiques que volen sol·licitar l’autorització per efectuar les activitats d’empresa distribuïdora de gas, en l’àmbit d’aquest Reglament, han d’adreçar una demanda al Servei de Tràmits, i acompanyar-la amb la documentació justificativa que es determina en l’article anterior, i l’autorització corresponent de les corporacions locals on està ubicada l’activitat.

Article 12

Organismes de control

Per poder exercir l’activitat d’organisme de control, el titular ha de justificar documentalment que compleix els requisits següents:

1. Ser tècnic amb titulació universitària i degudament autoritzat, amb coneixements específics d’instal·lacions, equipaments i aparells d’emmagatzematge, transport, subministrament i consum de gas. En el cas que el titular sigui una persona jurídica, ha de disposar del tècnic anteriorment esmentat com a responsable tècnic de l’activitat. L’Administració pot sol·licitar l’aportació documental dels poders esmentats.

2. Una pòlissa d’assegurança que cobreix el risc de la responsabilitat de les actuacions professionals de l’empresa per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000 euros). Mentre no es disposi de reglamentació específica, el sublímit per víctima mortal o d’invalidesa permanent ha de ser superior a cent cinquanta mil euros (150.000 euros).

3. Els estris i els aparells necessaris que es determinen en l’ordre ministerial corresponent.

Article 13

Tècnics autoritzats per projectar i dirigir les instal·lacions de gas

Els tècnics autoritzats pel Govern per projectar i dirigir les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament han de disposar d’una assegurança de la responsabilitat civil que ha de cobrir el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000 euros). Mentre no es disposi de reglamentació específica, el sublímit per víctima mortal o invalidesa permanent no ha de ser inferior a cent cinquanta mil euros (150.000 euros).

Article 14

Suspensió de les autoritzacions

No disposar dels requisits exigits en aquest Reglament per dur a terme l’activitat comporta la suspensió de l’autorització i el tancament automàtic, amb caràcter provisional, de les activitats que incompleixin. El cessament de l’activitat ha de ser determinat pel ministeri competent.

Queda prohibit realitzar subministrament de gas liquat a granel o en envasos mòbils amb vehicles que no pertanyin a la pròpia empresa subministradora degudament autoritzats per al transport d’aquests productes.

Qualsevol modificació de les condicions en què s’han autoritzat les diferents activitats ha de ser notificada al departament competent als efectes oportuns, cosa que comporta un tràmit de modificació de l’activitat.

Article 15

Cobertura de les pòlisses de les assegurances

Les pòlisses de l’assegurança no poden establir clàusules que limitin la responsabilitat no previstes en aquest Reglament.

Article 16

Obligacions generals de les empreses subministradores

Les empreses subministradores estan obligades a complir les directrius del ministeri competent en matèria de seguretat, garantia del subministrament, respecte a les seves instal·lacions i al seu manteniment, qualitat dels productes i a facilitar la seva informació, així com les condicions que s’estableixin per a l’aprovació, revisió i execució dels seus respectius plans d’aprovisionament. Resten obligades a atendre els serveis prioritaris que es determinin per raons d’estratègia o dificultat en el subministrament.

Capítol III. Règim de concessions

Article 17

Procés de tramitació

1. El ministeri competent en matèria d’indústria ha de convocar, mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, concurs públic per a la concessió de la distribució i el funcionament de la xarxa bàsica de gasificació.

2. Els licitants hauran de presentar la documentació següent:



3. Els criteris per a l’adjudicació són les garanties de seguretat, la importància, la qualitat, la regularitat i els preus dels subministraments que hagin d’efectuar-se, així com qualsevol altra raó d’interès general.

Quan la sol·licitud de concessió es limiti dintre del terme d’una parròquia tindrà dret preferent per a la concessió el Comú.

Article 18

Clàusula de salvaguarda i terminis

Les concessions s’atorguen sempre amb la clàusula de “sense perjudici de tercers” i salvant els drets particulars per un termini màxim de vint-i-cinc anys, i es poden sol·licitar pròrrogues successives fins al límit establert en la Llei de contractació pública vigent.

Article 19

Adjudicació i ratificació

L’adjudicació s’ha d’efectuar d’acord amb el que preveu l’article 20 de la Llei de contractació pública.

Una vegada adjudicada amb caràcter definitiu la concessió per part del Govern, tot seguit s’ha de trametre al Consell General perquè la ratifiqui d’acord amb el previst en l’article 3 de la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Article 20

Fiances i garanties

Una vegada atorgada la concessió i ratificada en les condicions establertes a l’article anterior, i als efectes de garantir el compliment de les seves obligacions, el concessionari ha de constituir, en el termini d’un mes, una fiança o garantia per un import del 5% del pressupost de les instal·lacions afectades, fiança de la qual quedaran exceptuats els comuns que sol·licitin la concessió.

Article 21

Cessió de la concessió i subcontractació de prestacions accessòries

No està permesa la cessió de la concessió. Això no obstant, es pot contractar la gestió de prestacions accessòries, prèvia autorització del ministeri competent.

Article 22

Modificació de les clàusules de la concessió

Per raons d’interès públic, es poden modificar les clàusules de la concessió atorgada mitjançant decret del Govern, però si la modificació afecta el seu règim financer, l’Administració ha de compensar el concessionari de manera que es mantinguin en equilibri els supòsits econòmics en què es va atorgar la concessió.

Si el concessionari no accepta les modificacions, es resol la concessió atorgada i es convoca un concurs públic d’acord amb el previst a l’article 17.

Article 23

Pròrrogues i resolució de la concessió

El titular de la concessió pot sol·licitar la pròrroga de la concessió amb una antelació màxima de dos anys i mínima d’un any, abans de la data de termini de la concessió, en les condicions prescrites en la Llei de contractació pública vigent.

Són causes d’extinció de les concessions atorgades, a més de les que inclou l’article 41 de la Llei de contractació pública, les següents:

1. L’incompliment dels terminis indicats en la concessió per a la implantació del servei, llevat de pròrrogues per causes justificades.

2. El fet que el concessionari no accepti les modificacions que proposi l’Administració, d’acord amb el que preveu l’article 21.

3. La caducitat per l’acabament del termini de vigència determinat en l’atorgament de la concessió i, si escau, el de la seva pròrroga o pròrrogues.

En els casos d’autorització de pròrroga o de resolució per acord mutu entre l’Administració i el concessionari, cal trametre la proposta acordada pel Govern al Consell General, a fi que sigui ratificada d’acord amb l’article 3 de la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Capítol IV. Règim d’autorització de les instal·lacions no sotmeses a concessió

Article 24

Instal·lacions sotmeses a autorització prèvia abans d’iniciar la seva construcció

Necessiten autorització prèvia del Govern abans de la seva construcció les instal·lacions següents:

Article 25

Demanda d’autorització de les instal·lacions previstes a l’article anterior

El titular, o el seu representant legal, ha de demanar l’autorització mitjançant el full de sol·licitud corresponent, i acompanyar-lo de tres còpies del projecte tècnic de la instal·lació que es demana, signat per un enginyer autoritzat i competent, i que com a mínim ha d’incloure:

1. Memòria general relativa a les característiques de les instal·lacions, dels materials i dels equipaments.

2. Càlculs justificatius de les instal·lacions.

3. Plànols general i parcials de planta i perfil de les instal·lacions a escala 1/5.000 o inferior perquè puguin ser identificades.

4. Esquemes de les instal·lacions fets amb prou detall per identificar-ne tots els elements.

5. Plec de condicions tècniques dels materials, execució de l’obra, proves, controls, procediment de posada en funcionament, manteniment i conservació.

6. Pressupost de les instal·lacions, definició del mercat domèstic, comercial i industrial de l’àmbit territorial a subministrar si escau, estudi de viabilitat i costos previstos d’explotació.

Article 26

Instal·lacions que no necessiten autorització prèvia del Govern

L’autorització d’instal·lacions que no pertanyin a la xarxa bàsica o que no estiguin sotmeses a concessió o no estiguin incloses en el supòsits previstos a l’article 24, es regeix per allò que estableix el Reglament de gas vigent.

Article 27

Execució de les instal·lacions previstes a l’article 24 i les previstes en l’article 26 que necessiten projecte constructiu

Una vegada autoritzada la instal·lació, el titular pot executar el projecte autoritzat, sota la direcció d’un tècnic autoritzat i competent que n’és el responsable, seguint les directrius establertes en el projecte.

Les empreses que executin el projecte han de disposar de l’autorització corresponent per realitzar les instal·lacions d’acord amb la normativa vigent.

Qualsevol modificació o ampliació del projecte autoritzat que pugui comportar alteracions en la capacitat de producció, d’emmagatzematge o de transport, segons correspongui, de la superfície o traçat, de les característiques dels materials que pugin afectar la seguretat, dels sistemes de prevenció, dels procediments de construcció, de control, de les proves, de la posada en funcionament, i del seu manteniment i conservació, obliga el titular i la direcció d’obra a sol·licitar l’autorització corresponent al ministeri competent.

Una vegada executada l’obra, parcialment o totalment segons es disposi en el projecte autoritzat, s’ha de comunicar al departament competent a fi que aquest departament pugui assistir a les proves previstes al reglament de gas i aixecar, en aquest cas, l’acta corresponent.

Una vegada finalitzada i provada l’obra amb resultats favorables, la direcció tècnica ha de presentar el corresponent certificat final de direcció d’obra, adjuntant-hi la documentació que calgui d’acord amb la reglamentació vigent, i sol·licitar l’autorització per poder posar la instal·lació en càrrega i/o funcionament.

El departament competent pot informar favorablement sobre la posada en funcionament de la instal·lació d’ofici, en funció de la documentació aportada, o ordenar que la posada en funcionament es faci en la seva presència, i en aquest cas ha d’aixecar l’acta corresponent.

Article 28

Posada en funcionament definitiva de les instal·lacions previstes en l’article 24

El Govern ha d’autoritzar la posada en funcionament definitiva de les instal·lacions amb informe favorable previ del ministeri competent en matèria d’Indústria.

Queda prohibit posar en funcionament les instal·lacions previstes en l’article 24 sense l’autorització prèvia del Govern.

Aquesta autorització es dóna sense perjudici de totes aquelles autoritzacions que siguin preceptives per a la posada en servei de l’activitat, quan correspongui, sense les quals el titular no pot iniciar-la.

Títol II. Instal·lacions. Límits de propietat. Responsabilitats

Article 29

Classificació i característiques dels gasos combustibles

Els gasos combustibles es classifiquen en tres famílies.

Família primera:



Família segona:



Família tercera:



Les característiques dels gasos són aquelles que els identifiquen per ser utilitzats com a combustibles i, entre altres, les de la composició química, poder calorífic superior (PCS), poder calorífic inferior (PCI), índex de Wobbe i de combustió, densitat, olor, toxicitat, corrosió i humitat.

Únicament s’autoritzarà el subministrament de gasos de la segona i tercera família.

Article 30

Classificació de les instal·lacions segons la pressió de servei

Segons la pressió màxima de servei, les instal·lacions de gas es classifiquen en:

Article 31

Condicions tècniques de les instal·lacions

Les condicions tècniques dels aparells, dels accessoris, dels materials, del muntatge, de la qualitat de protecció i seguretat que han de reunir les instal·lacions de gas a què es refereix aquest Reglament estan referits en el Reglament de gas.

Article 32

Posada en servei de les instal·lacions

Les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament, abans de ser posades en servei, han de ser sotmeses als reconeixements i a les proves que s’estableixen a la reglamentació vigent. Acabades les instal·lacions, se n’han de fer les proves de funcionament.

La posada en servei d’instal·lacions sotmeses a règim de concessió es regula per allò que es disposa en el títol I capítol III.

La posada en servei d’instal·lacions no sotmeses a règim de concessió però per a les quals és necessària l’aprovació prèvia del Govern, es regula per allò que es disposa en el títol I, capítol IV.

La posada en servei d’instal·lacions receptores dels abonats o instal·lacions no previstes en els dos paràgrafs anteriors han de disposar dels corresponents certificats emesos per les empreses instal·ladores i, quan correspongui, pel director d’obra, segons es disposa en el Reglament de gas vigent.

Article 33

Propietat de les instal·lacions subministrades a granel

La instal·lació aigües amunt del dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat és propietat de l’empresa subministradora, i des d’aquest punt fins als aparells de consum inclosos, de l’abonat.

En subministraments no sotmesos a concessió, l’empresa subministradora és la titular de les instal·lacions destinades a poder subministrar el gas combustible; és a dir, des de la boca de càrrega en fase líquida del dipòsit fix fins al dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat, inclosos els terrenys i tancaments per on circula la instal·lació, que en cap cas no pot ser de domini públic; per tant, l’empresa subministradora és l’única responsable del seu manteniment, la seva conservació i la seva explotació.

Aquesta titularitat és sota règim de servitud temporal per part del propietari o de la comunitat de propietaris que se serveixen de la instal·lació, durant un termini de quinze (15) anys, transcorreguts els quals l’empresa subministradora ha de retornar les instal·lacions en un estat de servei correcte a la propietat, que pot continuar amb la mateixa empresa subministradora o cedir-la a una altra empresa per terminis de la mateixa durada. En el segon supòsit s’ha de fer el tràmit administratiu corresponent, revisió prèvia de les instal·lacions per part d’un organisme de control.

La compensació econòmica de les despeses originades per la construcció de la instal·lació corresponent a l’empresa subministradora per poder subministrar els abonats es realitzarà de la següent manera:



Si el propietari o la comunitat de propietaris volen rescatar la instal·lació abans del seu terme, els abonats, en el moment de presentar la baixa del contracte de subministrament, han de satisfer a l’empresa subministradora el romanent pendent incrementat en l’interès legal del diner, més el cost del desmantellament de la instal·lació. Per contra, si el desmantellament és com a conseqüència de l’acabament de la vigència del contracte i per tant la instal·lació ja ha estat amortitzada, els costos resultants de l’aplicació de paràgraf següent seran a càrrec de l’empresa subministradora.

L’empresa subministradora, una vegada rescindit el contracte, ha de procedir, amb caràcter general i llevat de força major, a realitzar el buidat del gas de la seva propietat i l’inertitzat del dipòsit i les canalitzacions en un termini màxim d’1 dia hàbil, prenent i facilitant a la propietat la lectura dels comptadors en el moment de deixar de prestar el subministrament. En qualsevol cas, si les parts arriben a un acord, l’empresa subministradora pot continuar el servei fins que la nova empresa iniciï la prestació del servei.

El subministrament i la facturació del gas solament pot ser efectuat per l’empresa subministradora autoritzada.

Article 34

Propietat de les instal·lacions subministrades amb envasos mòbils

En les instal·lacions subministrades amb envasos mòbils el límit de propietat es troba situat a la sortida del dispositiu de doble regulació o, en el seu defecte, del limitador de pressió que protegeix la xarxa i que regula la sortida lliure de l’envàs a una pressió màxima de 4 bar (MPB). Fins a aquest punt és propietat de l’empresa subministradora i a partir d’aquest punt és propietat de l’abonat.

Quan aquestes instal·lacions estiguin situades en edificis destinats a usos no industrials, siguin domèstics, residencials, col·lectius, institucionals o comercials, la pressió màxima de servei de l’escomesa s’ha de limitar a un màxim de 0,4 bar (MPA) si els envasos són de capacitat nominal superior a 13 kg i a 28 mbar per al gas butà i 37 mbar (BP) per al gas propà si són de capacitat inferior.

Queden inclosos en la part d’envasos mòbils els limitadors de cabal, les connexions flexibles, les vàlvules antiretorn, el col·lector, l’inversor, el regulador de doble regulació i, si escau, el limitador de pressió.

En les instal·lacions domèstiques alimentades amb envasos mòbils de capacitat unitària igual o inferior a 13 kg de gas butà, i els envasos estan situats dintre de locals privatius de l’habitatge, la instal·lació d’abonat comença al dispositiu d’unió entre l’envàs i la mateixa instal·lació. També forma part de la instal·lació de l’abonat els locals privatius, així com els conductes d’evacuació de residus de la combustió i els corresponents a l’aportació d’aire per a la combustió, ambdós casos quan es trobin en propietat privativa del subministrat.

Article 35

Condicions del subministrament

El subministrament de gas als usuaris s’ha de fer per un dels sistemes següents:

1. Per comptador en fase gasosa.

2. Per lliurament d’envasos mòbils de capacitat unitària autoritzada.

Article 36

Construcció d’edificis o urbanitzacions

Quan es construeix un edifici o un conjunt d’edificis, la propietat de l’immoble o de la urbanització que vulgui disposar de gas ha de consultar amb l’empresa subministradora la necessitat de preveure la ubicació de les instal·lacions, d’acord amb aquest Reglament.

També, quan sigui necessari un projecte o un estudi tècnic d’una instal·lació determinada, el titular ha de consultar l’empresa subministradora amb la mateixa finalitat.

Quan les instal·lacions afectin vies públiques, siguin de titularitat pública o privada, és necessària la reserva d’espai per a les canalitzacions. Ensems, cal presentar l’autorització del titular de la via pública, llevat dels casos en què l’empresa subministradora disposi de la corresponent concessió administrativa.

En edificis de nova construcció o en aquells en què es facin obres d’adequació, s’han de disposar les ventilacions reglamentàries, tant en els habitatges com en els locals comercials, independentment de si hi ha instal·lacions o no de gas. Les ventilacions s’han de fer d’acord amb el reglament de gas.

En conseqüència, el tècnic redactor del projecte de la construcció de nova planta o de la reforma de l’edifici ha de grafiar en els plànols de planta les ventilacions, juntament amb les seves característiques, i fer constar en la memòria tècnica l’apartat corresponent a instal·lacions de gas.

El tècnic director d’obra ha de comprovar el funcionament correcte de les ventilacions abans de lliurar el certificat final d’obra de la construcció.

Article 37

Plans d’incentivació del consum de gas

Les empreses subministradores poden finançar de manera total o parcial el cost de les instal·lacions dels seus abonats, siguin de nova implantació o reforma. En aquest segon cas, solament es podrà efectuar per a la millora de la seguretat i de l’estalvi energètic.

En el supòsit que es financ noves instal·lacions corresponents a la part dels abonats, l’empresa subministradora ha de signar l’acord, fent constar expressament el cost de la instal·lació, el termini de finançament, el nombre de quotes i el seu import, amb el promotor, propietari o propietaris de l’edifici, i aquests han de fer constar aquesta servitud en l’escriptura de venda o en el contracte de lloguer, segons correspongui, i el nou titular pot optar entre subrogar el deute o liquidar-lo.

Si el finançament correspon a modificacions o reformes de la instal·lació de l’abonat, l’acord s’ha de signar amb l’abonat, i s’hi ha de fer constar els mateixos conceptes que es determinen a l’apartat anterior. En aquest cas, quan l’abonat causi baixa, ha de liquidar a l’empresa subministradora el valor romanent.

El concepte d’amortització ha de figurar en el rebut en un apunt completament diferenciat dels altres conceptes, i s’hi ha d’indicar, a més, el romanent pendent d’abonar.

Títol III. Contractes, tarifes, preus, facturació, fraus, drets i obligacions

Article 38

Drets i obligacions

1. De les empreses subministradores i de les empreses distribuïdores.



2. Quant als abonats i usuaris.

Article 39

Característiques, toleràncies i preu del gas subministrat

1. El departament competent pot revisar les característiques físiques i químiques del gas, així com les quantitats subministrades en qualsevol modalitat, i la pressió de servei, amb la finalitat de comprovar que es mantenen dintre dels límits autoritzats.

En tot cas, la variació admissible, en menys, del poder calorífic superior (PCS) ha de ser el 2 per 100 del valor fixat com a base, i la seva variació màxima instantània no pot excedir el ± 5 per 100.

2. Les variacions que s’admeten en baixa pressió (BP), mesurades en qualsevol punt de la distribució, no poden ser superiors al ±15 per 100 per distribucions a més de 20 mbar. Per distribucions a menys de 20 mbar s’admetrà fins a 0,2 mbar per sota de la pressió nominal i fins a 0,3 mbar per sobre.

Els gasos subministrats han de complir, entre altres, les condicions següents:



En la modalitat de subministrament en envasos mòbils, la quantitat de gas servida en pes no pot ser inferior al 5 per 100 del valor nominal.

3. A aquest efecte, les empreses subministradores han de facilitar els valors nominals i les seves toleràncies vigents en el país de què es proveeixin.

Les empreses subministradores han de tenir a disposició del departament competent els certificats dels assaigs realitzats pel proveïdor o de l’organisme competent del país del proveïdor.

En el supòsit que les anàlisis no es puguin efectuar en el domicili de l’empresa subministradora, les mostres s’han de transmetre a un laboratori acreditat perquè siguin efectuades les proves i els assaigs corresponents. El cost de l’assaig va a càrrec de l’empresa subministradora. Per contra, si les anàlisis són promogudes per la denúncia d’un abonat o usuari, el cost va a càrrec d’aquest si els resultats estan de conformitat amb la legislació vigent aplicable. Si dels resultats es desprèn un incompliment dels valors que es determinen en aquest mateix article, es procedeix a instruir un expedient sancionador com a infracció greu a aquest Reglament.

Les empreses subministradores estan obligades a oferir la informació suficient i certa a l’Administració i als usuaris, sobre les característiques de les diverses modalitats de subministrament, fent referència, com a mínim, als aspectes següents:

Article 40

Obligatorietat del subministrament del gas

Les empreses subministradores i les seves respectives distribuïdores autoritzades estan obligades a efectuar el subministrament a tota persona que ho demani, sempre que la instal·lació estigui de conformitat amb aquest Reglament i disposi de la documentació corresponent justificativa, i han de subscriure a aquest efecte el contracte corresponent de subministrament, mentre disposin dels mitjans tècnics adequats. Aquesta obligació es fa extensiva a les ampliacions que pugui sol·licitar qualsevol dels abonats; en aquest cas, l’empresa subministradora no pot variar les característiques del gas del subministrament primitiu.

Es consideren factors bàsics per avaluar si està justificada la manca de subministrament:

1. La capacitat de producció autoritzada a l’empresa subministradora, les capacitats d’emmagatzematge i de reposició que pugui tenir.

2. La capacitat de la xarxa de distribució autoritzada a l’empresa subministradora.

Si alguna empresa negués per insuficiència de mitjans tècnics el subministrament de gas a qualsevol peticionari, el departament competent ha de comprovar si aquesta negativa té fonament tècnic i, en cas contrari, ha de fer obligatori el subministrament, i instruir l’expedient sancionador corresponent. En el supòsit que el departament competent trobés justificada la negativa de l’empresa a subministrar a un usuari per manca de mitjans tècnics, l’empresa subministradora no pot admetre cap més petició d’altres nous abonats fins que s’hagi efectuat el subministrament esmentat. Si les peticions rebudes justifiquen econòmicament l’ampliació de les instal·lacions, l’empresa subministradora està obligada a realitzar aquestes ampliacions dintre dels terminis de la concessió o de la cessió.

Quan hi hagi una instal·lació de gas en un edifici o en una urbanització, de la modalitat que es descriu en l’article 33, no es poden contractar subministraments amb la modalitat prevista en l’article 34.

Igualment quan una zona estigui coberta amb règim de concessió no es pot instal·lar gas en cap altra modalitat.

Article 41

Contracte de subministrament del gas

1. Tot subministrament de gas queda condicionat a la formalització d’un contracte de subministrament entre l’empresa subministradora i l’usuari, segons el model previst en l’annex número I d’aquest Reglament.

En el contracte han de quedar clarament reflectides les especificacions mínimes que es detallen a continuació.



2. Els contractes disposen de clàusules generals comunes a tots els tipus de subministrament i de tipus particular en funció del tipus de subministrament acordat.



2.1. Clàusules generals:

En el contracte hi ha de figurar, com a mínim:



2.2. Clàusules particulars:

a) Per a envasos mòbils.



El preu de la consignació dels envasos, amb indicació en el contracte si són en qualitat de venda sense posterior adquisició a l’acabament del contracte, o si són en qualitat de cessió amb el retorn dels envasos al finalitzar el contracte. En aquest cas, té consideració de fiança i l’empresa està obligada a retornar la quantitat inicialment cobrada en ser-li retornats els envasos.

S’ha de fer constar que els envasos estan assignats únicament a la instal·lació autoritzada, i queda prohibida la cessió o la utilització dels envasos en altres instal·lacions, que és la responsabilitat de l’usuari que signa el contracte.

S’ha de fer constar el nombre màxim d’envasos permesos en la instal·lació, i l’usuari és responsable de no sobrepassar el nombre màxim permès.

3. Per al subministrament amb comptador.



4. Factor de conversió:

El factor de conversió ve donat per la fórmula següent:



on
F = factor de conversió de m³ a kg
D = massa específica del gas en kg/Nm³
H = pressió relativa de l’aire corregida en mbar
h = pressió relativa del gas en mbar
t = temperatura mitjana ponderada del lloc en ºC

Altrament:



on

Ho = 10332 kg/m³ (condicions normals)
d = massa específica de l’aire en condicions normals (d=1,293 kg/m³)
a = altitud sobre el nivell del mar, en metres

Atenent els paràmetres anteriors i fixant la temperatura mitjana ponderada i l’alçada, segons el quadre següent, pel gas propà subministrat amb comptador s’aplicarà el factor resultant, depenent de la pressió relativa a l’entrada del comptador:


Pr: Pressió relativa en mbar en el comptador.

5. Cas particular d’envasos mòbils de butà fins a 15 kg per ser utilitzats en habitatges.

El subministrament del gas en aquests envasos no requereix contracte de subministrament: els envasos poden ser adquirits a qualsevol de les empreses subministradores o a les seves revenedores.

L’usuari té la responsabilitat exclusiva de mantenir en un estat correcte les seves instal·lacions, de fer-les revisar periòdicament i emmagatzemar els envasos en les quantitats i els llocs que determina aquest Reglament i el Reglament de gas.

Article 42

Instal·lacions perilloses o sense contracte de subministrament i/o manteniment

Les empreses subministradores i les seves respectives revenedores s’han de negar a subministrar gas quan l’usuari es negui a subscriure el contracte, o quan no es disposi del contracte de manteniment de les instal·lacions quan aquest sigui obligatori, llevat del que hi ha previst a l’article anterior.

Les empreses subministradores han de suspendre temporalment, i pel temps indispensable, el subministrament a part, o en el seu cas, a la totalitat dels seus usuaris per procedir a les reparacions o les revisions imprescindibles de les seves instal·lacions, prèvia comunicació al departament competent, i avisant els usuaris afectats, directament o amb els mitjans de comunicació escaients.

L’inspector pot ordenar amb caràcter immediat el tancament o la paralització de les instal·lacions quan el seu funcionament sigui perillós, amb caràcter general. La responsabilitat pels danys i perjudicis originats per la manca de subministrament recau sobre qui, per acció o omissió, hagi originat el perill que ha motivat la suspensió i subsidiàriament sobre el titular de la instal·lació defectuosa.

Article 43

Autoritzacions dels propietaris per al subministrament del gas

1. Les instal·lacions que han d’utilitzar o han de circular per parts comunitàries dels immobles o de les urbanitzacions privades han de disposar prèviament de l’autorització expressa del propietari de l’immoble o de la urbanització, o de l’acord favorable adoptat pels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, acordat amb el procediment establert de conformitat amb els estatuts aprovats.

2. Si prèviament, ja es disposa de la xarxa de gas i les parts comunes de l’edifici han estat dissenyades per al subministrament del gas, i se subministra a d’altres usuaris de l’immoble o del conjunt residencial, no és necessària l’autorització esmentada en el punt anterior. Igualment, no és necessària quan la sol·licitud del servei estigui motivada pel canvi del titular d’una instal·lació existent i autoritzada.

El propietari de l’immoble o la comunitat de propietaris no poden autoritzar la utilització d’altres combustibles quan els residus de la combustió d’aquests combustibles hagi de ser evacuada forçosament pels conductes d’evacuació dels residus de combustió del gas.

Article 44

Suspensió provisional del subministrament del gas

Es suspendrà provisionalment el subministrament de gas en els casos següents:

1. Si no s’ha hagués abonat amb la deguda puntualitat l’import del subministrament d’acord amb les estipulacions del contracte, llevat que s’hagués formulat abans una reclamació sobre l’import esmentat.

2. En aquest últim cas, l’usuari no està obligat a satisfer l’import de la quantitat impugnada, si bé el departament competent pot acordar que la quantitat esmentada sigui dipositada pel reclamant, i autoritza a privar del gas l’usuari si aquest no efectua el dipòsit en el termini que assenyali, que en cap cas pot ser superior a quinze dies.

3. Per falta d’abonament de les quantitats resultants de la liquidació del frau o en el cas que se n’hagi provat la reincidència.

4. En tots el casos en què l’abonat o usuari faci ús del gas en forma o utilització diferent de l’establert en el contracte.

5. Quan l’abonat o usuari realitza o permet realitzar derivacions de la seva instal·lació per a altres locals o habitatges diferents dels consignats en el seu contracte, o realitza la revenda o la cessió a tercers del gas subministrat.

Quan no es permet l’entrada en el local que afecta el servei contractat, en hores hàbils o de relació normal amb l’exterior, per revisar les instal·lacions al personal autoritzat per l’empresa subministradora, proveït del seu document corresponent d’identificació, i sempre que s’hagi fet constar la negativa davant de testimonis o persona jurada.

En els casos 3, 4 i 5 s’ha de procedir a la comprovació de la instal·lació i a l’autorització prèvia de la suspensió provisional del subministrament de gas per part del departament competent, i es considera que l’empresa subministradora queda autoritzada per procedir a privar del subministrament, si no rep ordre en contra en un termini de deu dies, a comptar de la notificació de les irregularitats observades cursada per l’empresa subministradora.

Si l’empresa subministradora comprova derivacions clandestines o no autoritzades, pot precintar-les immediatament i posar-ho en coneixement del departament competent, en un termini màxim de 24 hores hàbils a comptar del moment que s’hagi constatat la infracció. Si de la comprovació de la instal·lació es desprèn que no presenta un risc immediat per a la seguretat, l’empresa subministradora pot donar un termini no superior a 3 dies hàbils per procedir a regularitzar administrativament la instal·lació irregular.

No obstant el que s’ha exposat en l’apartat anterior, l’empresa subministradora no es pot negar a efectuar el subministrament a les instal·lacions o els locals que estan de conformitat amb aquest Reglament a un nou abonat, quan l’anterior ha deixat d’abonar els imports corresponents, i en cap cas pot exigir-li la subrogació dels deutes.

Article 45

Suspensió definitiva del subministrament del gas

L’empresa subministradora ha de suspendre el servei definitivament en els casos següents:



Quan hi hagi una suspensió definitiva del contracte de subministrament, és necessària la formalització d’un nou contracte per iniciar el servei.

Article 46

Terminis de subministrament d’envasos mòbils

Els usuaris que han contractat el subministrament del gas en la modalitat d’envasos mòbils tenen dret que els siguin facilitats en el domicili que figura en el contracte les botelles o els envasos dintre el termini de 24 hores, comptats a partir de la demanda a l’empresa distribuïdora. Si el termini de 24 hores finalitza en una hora inhàbil, es considerarà fi del termini la primera hora hàbil següent.

El lliurament a domicili s’ha de fer constar en el contracte.

Article 47

Inspeccions de les instal·lacions a demanda de les empreses subministradores

Les empreses subministradores poden sol·licitar, per escrit, al departament competent, que es procedeixi a la inspecció de qualsevol instal·lació dels abonats o usuaris, amb l’objecte de comprovar l’existència d’un possible frau o l’existència de perill per a la seguretat.

Prèviament a la inspecció s’ha de convocar a cada una de les parts o als seus representants legals, i s’ha d’aixecar acta dels fets constatats.

De l’acta, se n’ha de lliurar còpia a les parts, i s’hi ha de fer constar la signatura dels assistents, sense que la negativa a signar disminueixi la validesa legal del que hi ha expressat en el document.

Si l’usuari o abonat es nega a autoritzar la inspecció de la instal·lació, automàticament se li suspèn cautelarment el servei, fins al moment en què pugui ser revisada la instal·lació. L’abonat ha d’abonar a l’empresa subministradora els drets de consignació per al nou subministrament.

Si dels fets constatats es desprenen infraccions a aquest Reglament, s’ha de procedir a iniciar l’expedient sancionador corresponent, independentment de la bonificació a l’empresa de l’import del frau, d’acord amb l’article següent.

Article 48

Recàrrec per frau

Per calcular l’import del frau, s’ha de procedir de la manera següent:

1. Si s’han falsejat les indicacions del comptador per qualsevol procediment o dispositiu que origini un funcionament anormal de l’aparell, però sense que hi deixi de passar la totalitat del gas que consumeix la instal·lació i no es coneix el temps en què s’ha consumit el gas, i per tant, del consum fraudulent, s’ha d’estimar com de sis hores diàries en cas d’usos domèstics, des que es va efectuar l’última inspecció oficial, o en el seu defecte des de la data que va començar el subministrament, sense que en cap cas pugui excedir el temps computat de 1.100 hores. Per a d’altres usos, el nombre d’hores s’ha d’estimar en cada cas. S’ha de fixar com a volum consumit el determinat per la meitat de la capacitat nominal de mesura del comptador, i com a preu el de la tarifa contractada en vigència en el moment que s’ha detectat el frau.

Quan sigui possible conèixer, per a tots o per a alguns receptors de la instal·lació, el temps que han estat funcionant, s’ha de tenir en compte per determinar el valor de la suma de l’import del consum que correspongui als receptors que es trobin en aquest últim cas, calculant la resta com en el cas anterior.

En un cas i en l’altre s’ha de descomptar de l’import del frau la quantitat corresponent que hagués assenyalat el comptador i s’hagués facturat i cobrat.

2. Si el frau ha tingut lloc per preses efectuades abans del comptador, s’ha d’aplicar als receptors alimentats fraudulentament allò que s’assenyala a l’apartat 1 sense que es descompti el que hi ha assenyalat en el comptador.

L’import de la liquidació, deduït d’acord amb el procediment establert, ha d’estar sempre subjecte a les taxes que siguin aplicables, d’acord amb la legislació en vigor en el moment de la constatació del frau.

Si en el moment de l’estimació del frau és aplicable la imposició de taxes per raó del consum, s’ha de trametre la liquidació al ministeri competent, als efectes oportuns.

Les liquidacions per concepte de frau que realitza el departament competent tenen exclusivament efectes de caràcter administratiu, sense perjudici de les sancions que puguin imposar-se. Les parts poden executar les accions legals que creguin oportunes.

Article 49

Facturació pel consum del gas

Tipus de facturació.

Les facturacions s’han de realitzar de la manera següent:



2. Conceptes mínims que han d’incloure els rebuts.



3. En les instal·lacions col·lectives antigues, on el comptador està situat en un lloc no accessible per a l’empresa subministradora, i aquesta en hores hàbils no pot efectuar la lectura del comptador, ha de procedir-se de la forma següent:

Títol IV. Aparells de mesura i verificació

Article 50

Homologació o certificació dels aparells de mesura

Els aparells utilitzats per a la mesura del consum de gas han de ser sistemes i models aprovats oficialment en el seu país d’origen, i de conformitat amb la normativa vigent en l’àmbit de la Unió Europea.

De cada marca i model que es vulgui emprar s’ha de trametre, abans de posar-lo en funcionament, un certificat de conformitat lliurat per l’organisme oficial corresponent del país d’origen al departament competent en matèria d’indústria.

Si per al tipus de subministrament no és possible utilitzar un model homologat, l’empresa subministradora ha de procedir a fer verificar el model esmentat per un laboratori nacional o estranger de prestigi reconegut, i lliurar el certificat corresponent abans de la seva instal·lació.

Article 51

Obligatorietat de precintar els aparells de mesura

Els comptadors han d’estar precintats pel departament competent abans d’instal·lar-los, de tal manera que no es puguin efectuar modificacions de l’equip de mesura si no s’anul·la el precinte.

Si els comptadors ja estan precintats per un organisme oficial del país d’origen, els precintes existents han de tenir la mateixa consideració que els oficials descrits en el punt anterior.

Article 52

Aixecament dels precintes

Solament es poden treure el precintes amb l’autorització expressa del departament competent, i sempre en el domicili de l’empresa subministradora.

El trencament del precinte obliga l’empresa subministradora a la substitució immediata del comptador.

Quan no es pot determinar l’autor de l’aixecament no autoritzat d’un precinte, la responsabilitat civil recau sobre qui té la titularitat del lloc on s’ha produït l’aixecament.

Article 53

Comptador patró

L’empresa distribuïdora ha de tenir a disposició del departament competent un comptador patró, per a cada tipus de pressió, amb les seves corbes o taules d’error, per poder contrastar els comptadors instal·lats en cas de reclamació.

Aquest comptador ha de ser contrastat i calibrat, com a mínim, cada dos anys per un laboratori oficial acreditat i cada vegada que ha estat reparat o que s’estima que funciona incorrectament.

Article 54

Revisió dels aparells de mesura

En cas de dubte en la lectura d’un comptador, s’ha de procedir a sol·licitar, per escrit, al departament competent, la comprovació oficial. Aquest departament procedeix a la revisió de la unitat de mesura mitjançant el comptador patró, i aixeca l’acta corresponent.

Si en la comprovació del comptador es constata que la lectura és superior a les toleràncies admeses, el departament competent ha d’obligar l’empresa subministradora a substituir el comptador i a liquidar la diferència, d’acord amb el que estableix l’article 48. Les despeses de la revisió van a càrrec del sol·licitant de la revisió, o a la part contrària si en resulta que les lectures errònies del comptador són imputables a la part contrària.

Article 55

Propietat dels aparells de mesura

L’empresa subministradora és sempre la propietària dels comptadors, i se n’ha de fer càrrec del manteniment. A aquest efecte pot incloure en la facturació mensual un càrrec de manteniment, que en cap cas ha de ser superior a la cent vint-i-unena part del cost del comptador, que el departament competent en matèria d’Indústria pot valorar en qualsevol moment.

Títol V. Venda de gas per part de les empreses revenedores

Article 56

Tipus d’envàs permès per vendre a les empreses revenedores

Solament es pot autoritzar la venda de botelles de gas butà de capacitat inferior a 15 kg, llevat de les activitats de venda de carburants i càmping que poden realitzar la venda de gas propà, en les condicions que es determinen a continuació.

Article 57

Venda de gas en càmpings

La venda de botelles de gas en càmpings, queda regulada de la manera següent:

Article 58

Venda de gas en gasolineres

La venda de gas en gasolineres queda regulada de la manera següent:

Títol VI. Manteniment i revisions de les instal·lacions de gas

Article 59

Conservació de les instal·lacions

Les instal·lacions de gas han de ser conservades en les condicions de seguretat degudes.

Els titulars de les respectives parts són els responsables de vetllar perquè es faci un manteniment correcte per part d’empreses autoritzades de la categoria que correspongui, d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

Les revisions periòdiques de les instal·lacions tenen la finalitat de comprovar-ne l’estat i fer-ne el manteniment correcte. Les revisions periòdiques no s’han de confondre amb el contracte de manteniment de la instal·lació.

Les despeses originades pel manteniment de les instal·lacions i de les revisions periòdiques van a càrrec del titular de la instal·lació.

Article 60

Manteniment de les instal·lacions i dels aparells

En les instal·lacions i els aparells que, segons les disposicions reglamentàries, han de disposar del contracte de manteniment, aquest ha de ser efectuat per les empreses autoritzades de la categoria corresponent al tipus instal·lació.

L’empresa subministradora no pot subscriure cap contracte de subministrament sense disposar de la corresponent còpia formalitzada del contracte de manteniment quan aquest sigui necessari.

El contracte de manteniment ha de ser segons preveu el Reglament de gas, i en cap cas pot preveure condicions especials que disminueixin els drets dels abonats i usuaris.

S’ha de disposar de quatre còpies:



Els titulars d’instal·lacions que han de disposar obligatòriament, segons aquest Reglament, del contracte de manteniment, l’han de presentar al departament competent, ells mateixos o l’empresa instal·ladora que realitza el manteniment, juntament amb la resta de la documentació, en sol·licitar l’autorització de posada en servei de les instal·lacions.

Les empreses o els establiments que, per la seva magnitud o les seves característiques, disposen d’un servei de manteniment propi, constituït per empleats de l’empresa, poden dur a terme el manteniment de les seves instal·lacions, sempre que dins el servei de manteniment figuri el personal posseïdor del carnet d’instal·lador de gas de la categoria que correspongui al tipus d’instal·lació, i disposi dels equipaments i de l’assegurança que per al tipus d’instal·lació es determina en el títol I d’aquest Reglament. En aquest cas, s’ha de justificar al departament competent el compliment de les prescripcions establertes.

Article 61

Termini de vigència del contracte de manteniment

El contracte de manteniment es considera tàcitament renovat d’any en any, llevat que una de les parts comuniqui a l’altra la revocació del contracte, en un termini no inferior a 15 dies naturals abans del seu venciment.

L’empresa instal·ladora que realitza el manteniment ha de notificar, per escrit, al departament competent la resolució del contracte.

Mentre no sigui comunicada la resolució, en les condicions descrites en l’apartat anterior, es considera que el contracte de manteniment continua en vigor i assumint l’empresa mantenidora les responsabilitats que se’n deriven del contracte.

Article 62

Costos

Els costos derivats del contracte de manteniment són a càrrec del titular de la instal·lació.

Article 63

Manteniment de les instal·lacions corresponents a les empreses subministradores

La conservació i el manteniment de les instal·lacions que pertanyen a les empreses subministradores poden ser efectuades pel personal tècnic propi sota la seva responsabilitat.

Article 64

Terminis de les revisions periòdiques de les instal·lacions

Les revisions han de ser efectuades, com a mínim, en els terminis que es determinen en la reglamentació vigent.

Article 65

Empreses autoritzades per a la realització de les revisions periòdiques

Les revisions de les instal·lacions han de ser efectuades per organismes de control degudament autoritzats.

Les instal·lacions domèstiques que disposen del subministrament del gas butà en envasos mòbils de capacitat inferior a 15 kg, les revisions poden ser efectuades a més per empreses instal·ladores autoritzades de les categories I i II.

Article 66

Procediment d’actuació en les revisions periòdiques

Les empreses subministradores han de notificar als abonats l’obligatorietat de procedir a la revisió de les instal·lacions interiors quan calgui fer-ho, mitjançant carta certificada o qualsevol altre sistema fefaent, amb l’única condició que ha de quedar constància que ha estat tramesa la notificació, o que havent estat tramesa l’abonat no l’ha rebuda.

En la comunicació esmentada han de constar els terminis en què ha de ser realitzada la revisió periòdica, i el lloc i la forma en què que ha de ser efectuada. S’ha d’advertir a l’abonat que, en cas de no rebre el certificat o l’acta corresponent de revisió amb caràcter favorable, s’ha de procedir a notificar-ho al departament competent, als efectes oportuns.

Si amb motiu de la revisió de la instal·lació es comprova que presenta deficiències que poden posar en perill la seguretat de les persones, s’ha de procedir a reparar-la, de manera immediata, o deixar fora de servei la part de la instal·lació defectuosa.

Una vegada la revisió és favorable, es lliura al titular de la instal·lació el certificat de revisió corresponent, i aquest n’ha de trametre una còpia a l’empresa subministradora als efectes oportuns.

Si no es presenta el certificat de revisió a l’empresa subministradora es considera que no ha estat efectuada.

Anualment, durant els tres primers mesos de l’any següent, les empreses subministradores han de trametre al departament competent la llista de les instal·lacions a les quals subministren. Hi ha de constar la data d’inici del subministrament, la data de baixa, si aquesta s’ha produït durant l’any en curs, i si s’havia de realitzar o no la revisió i si ha efectuat o no la mateixa.

El departament competent ha de demanar a l’abonat o usuari que no ha efectuat la revisió que efectuï aquesta revisió obligatòria de les seves instal·lacions en un termini no superior a un mes, a partir de la data de la comunicació.

Si no s’efectua la revisió esmentada es procedeix a instruir l’expedient sancionador corresponent i a ordenar cautelarment la suspensió del servei.

El departament competent ha de notificar a l’empresa subministradora les revisions efectuades.

Les despeses originades per la revisió van a càrrec del titular de la instal·lació.

Article 67

Prohibició del subministrament a les instal·lacions que no disposen del certificat de la revisió periòdica

Les empreses subministradores no poden efectuar el subministrament del gas a les instal·lacions que no disposen del certificat de revisió en vigor.

En les instal·lacions de nova autorització, el certificat d’instal·lació té la consideració de primer certificat de revisió.

Si una empresa subministradora vol efectuar per primera vegada el subministrament del gas a les instal·lacions existents, ha de disposar del certificat de revisió corresponent.

Títol VII. Infraccions i sancions

Article 68

Responsabilitats, infraccions i sancions

Les infraccions, els subjectes responsables i les sancions del present Reglament es regulen per allò que disposa el títol V de la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles vigent.

Disposició transitòria primera

Les empreses subministradores, les revenedores, les instal·ladores, les reparadores, de manteniment o d’inspecció i de control, afectades per aquest Reglament i autoritzades en la data de l’aprovació d’aquest Reglament, han de justificar documentalment que disposen de l’equipament que es defineix en el títol cinquè, en un termini màxim de dotze mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Disposició transitòria segona

Les empreses instal·ladores autoritzades en la data d’aprovació d’aquest Reglament, que justifiquin que han realitzat un mínim de 10 instal·lacions de la categoria II, durant els darrers dos anys, quedaran incloses dintre d’aquesta categoria.

Disposició transitòria tercera

Les empreses subministradores, les revenedores, les instal·ladores, les reparadores, les mantenidores o d’inspecció i de control, afectades per aquest Reglament, i autoritzades en la data de l’aprovació d’aquest, han de justificar documentalment que disposen de l’assegurança que es defineix en el títol cinquè, en un termini màxim de 60 dies naturals des de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Disposició transitòria cinquena

Les instal·lacions corresponents a l’empresa subministradora d’acord amb el previst en l’article 33 d’aquest reglament, i que estiguin en servei a l’entrada en vigor d’aquest disposaran d’un termini de tres mesos perquè sigui determinat el seu valor actual residual, a l’efecte de poder procedir a la seva amortització.

El valor residual es comptabilitza aplicant al valor de reposició de les instal·lacions existents en funció de la data de la seva instal·lació o renovació un factor de reducció segons la taula següent, en concepte d’amortització efectuada:


El valor de reposició s’obtindrà per avaluació pericial acordada entre les parts. Si els valors obtinguts són clarament divergents les parts podran acordar un tercer peritatge que serà definitiu.

En qualsevol cas, el procediment anterior és sense perjudici dels drets que puguin correspondre a les parts.

Una vegada determinat el valor residual es procedirà d’acord amb l’establert en l’article 33.

Disposició final

Aquest Reglament entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Andorra la Vella, 12 de juny del 2002

Annex 1. Model del contracte de subministrament

Condicions de caràcter general

1a. Obligacions del subministrament. L’empresa subministradora està obligada a efectuar el subministrament a tot peticionari, mentre disposi de mitjans tècnics per fer-ho. A aquest efecte, s’ha de subscriure el contracte corresponent de subministrament. Aquesta obligació es fa extensiva a les ampliacions que pugui sol·licitar qualsevol dels abonats. L’empresa subministradora, en qualsevol cas, pot negar-se a efectuar el subministrament en els supòsits previstos en el Reglament.

2a. Facultat per elegir la tarifa. És facultat dels sol·licitants del subministrament de gas elegir la modalitat de facturació, dintre de les establertes per l’empresa subministradora i, si escau, aprovades oficialment. L’empresa subministradora resta obligada a informar el sol·licitant de quina de les modalitats resulta més beneficiosa per a ell.

3a. Compra de material. No es pot imposar als abonats l’obligació d’adquirir els materials per a les seves instal·lacions en els magatzems de l’empresa subministradora, així com tampoc en altres d’indicats per l’empresa.

4a. Escomeses i canalitzacions. En el supòsit que els abonats hagin pagat part de la instal·lació, quedarà en propietat d’ús de l’empresa subministradora però no en podrà disposar lliurement per a la connexió de noves escomeses o derivacions, llevat d’acord exprés dels usuaris que varen contribuir en la seva execució, els quals tindran dret a rescabalar-se, parcialment o totalment, de les despeses que en el seu dia van tenir per aquest concepte, d’acord amb el que preveu el Reglament per al subministrament de gasos combustibles.

En qualsevol cas l’empresa subministradora és responsable de l’estat de conservació i del manteniment d’aquestes instal·lacions.

5a. Condicions de les instal·lacions interiors. Totes les instal·lacions receptores a l’interior d’edificis habitats, per habitatges, comerços, oficines o indústries destinats a subministrar qualsevol tipus de gas combustible a un o més abonats, han de complir els requisits que siguin necessaris perquè quedi garantida la regularitat i seguretat del servei i ajustar-se a les prescripcions de la reglamentació vigent. Aquestes instal·lacions solament podran ser efectuades, mantingudes i reparades per empreses autoritzades.

L’empresa subministradora pot revisar les instal·lacions de l’abonat en qualsevol moment quan hi hagi raons fonamentades per sospitar que la instal·lació pot suposar un perill per a la seguretat de les persones. Si l’abonat no permet aquesta revisió, l’empresa subministradora pot deixar fora de servei la instal·lació comunicant-ho immediatament, als efectes pertinents, al departament competent en matèria d’indústria.

6a. Aparells instal·lats. Si els aparells de mesura instal·lats per l’empresa subministradora a l’interior dels habitatges sofreixen desperfectes per causes atribuïbles als abonats, les despeses de les reparacions seran a compte d’aquests. Si els aparells de mesura estan instal·lats en locals de la comunitat de propietaris, les despeses seran a càrrec de la comunitat.

Contràriament, si per causes imputables a l’empresa subministradora sofreixen desperfectes els aparells dels abonats, les reparacions aniran a càrrec d’aquesta.

7a. Conservació de les instal·lacions. És responsabilitat de l’usuari mantenir en perfecte estat de conservació les seves instal·lacions, des del límit de propietat, així com fer-ne un ús adequat, i per això ha de contractar les revisions periòdiques que determina la reglamentació vigent per part d’una empresa autoritzada, que ha d’estendre un certificat acreditatiu de la revisió efectuada i la data en què s’ha realitzat, i lliurar una còpia a l’usuari i una còpia a l’empresa subministradora.

El propietari, o qui representi la propietat, es responsabilitza del manteniment i la conservació de les instal·lacions de gas comunes de l’edifici i de les ventilacions i evacuacions dels residus de la combustió comunitaris.

L’empresa subministradora és responsable de la conservació i el manteniment de les instal·lacions fins al límit de la seva propietat, i per això ha de fer efectuar les revisions periòdiques que determina la reglamentació vigent per part d’una empresa autoritzada, que ha d’estendre un certificat acreditatiu de la revisió efectuada i la data en què s’ha realitzat, i lliurar-ne una còpia a l’usuari i una còpia al departament competent en matèria d’Indústria.

8a. Sistema de mesura del consum. Els aparells utilitzats per mesurar el consum de gas són els sistemes i models aprovats oficialment pel ministeri competent, i sense aquest requisit no es pot instal·lar cap comptador.

9a. Instal·lació de comptadors. Els abonats tenen dret a instal·lar comptadors de la seva propietat o llogar-los lliurement a persones alienes a l’empresa subministradora, sempre que aquells aparells pertanyin a un sistema i tipus aprovat i estiguin verificats oficialment amb resultat favorable.

Si el consumidor no fa ús del dret que li atorga el paràgraf anterior, l’empresa subministradora està obligada a subministrar l’aparell i cobrar, aleshores, en concepte de lloguer, les quantitats assenyalades en les tarifes que tinguin legalment autoritzades.

En tots els casos, el comptador ha de ser col·locat per l’empresa subministradora sense percebre cap quantitat en concepte de despeses d’instal·lació.

10a. Verificació dels comptadors. Són obligatoris, sense cap excepció, la verificació i el precintament oficial de tot aparell de mesura del consum de gas, en les condicions reglamentàries previstes, quan aquest serveixi de base per a la facturació d’un subministrament.

La verificació i el precintament dels aparells de mesura del consum de gas s’han de realitzar d’acord amb el que estableix la reglamentació vigent, en els casos següents.



Si l’aparell no compleix les condicions reglamentaries ha de ser reparat i verificat novament.

11a. Comprovació dels comptadors. L’empresa subministradora i/o l’abonat poden sol·licitar del departament competent una verificació dels comptadors. En el supòsit d’un mal funcionament d’un aparell, comprovat pel departament competent, ha d’efectuar la liquidació corresponent en la forma reglamentàriament establerta. Excepcionalment, i mentre dura la reparació del comptador, si no disposa d’un altre comptador apropiat, i durant un termini màxim d’un mes, l’empresa subministradora pot instal·lar un pas directe de gas, i liquidar el consum d’acord amb els usos de l’abonat.

Els drets de verificació, les despeses de desplaçament i les dietes seran satisfets per qui hagi demanat la verificació o per la part contrària si resulta que les lectures del comptador són incorrectes per causes imputables a l’empresa subministradora.

12a. Característiques de pressió i de poder calorífic. L’empresa subministradora de gas està obligada a mantenir la pressió del gas i el seu poder calorífic dintre dels límits reglamentaris. L’empresa subministradora i/o l’abonat pot sol·licitar al departament competent en matèria d’indústria la comprovació corresponent d’aquestes característiques, abonant en cada cas els drets corresponents.

13a. Tarifes. Les tarifes d’aplicació, que són les publicades al BOPA, no poden ser modificades sense l’autorització del ministeri competent.

14a. Descompte de les facturacions. Quan el departament competent comprovi que respecte als valors fixats en els terminis de la concessió o autorització la diferència de la mitjana de les pressions mesurades no està dintre del _ 15 %, o si el poder calorífic d’una mesura resulta inferior al 15 %, fetes les mesures en dos ocasions diferents i amb un interval de quatre hores, o fetes per mitjà d’un registrador, queda demostrat aquest fet durant un període de vuit hores, totalitzades en el transcurs d’un dia complet, l’empresa subministradora restarà obligada a descomptar en les factures del mes el 10% de l’import per cada tres dies de la irregularitat observada o registrada, i aquest descompte és aplicable únicament als abonats de la zona afectada, sense perjudici de ser imposades a l’empresa subministradora les sancions que corresponguin. El descompte esmentat no pot excedir en cap cas el 50% de l’import de la facturació del mes. Aquest abonament s’efectua en les dos facturacions següents a l’aixecament de l’acta.

El departament competent ha de comunicar el resultat al denunciant i a l’empresa subministradora. En el supòsit que la insuficiència afecti un sector de distribució, es publica en el BOPA i en un diari nacional, a càrrec de l’empresa subministradora, per al coneixement dels interessats que tinguin dret als descomptes corresponents.

Si el departament competent comprova interrupcions del servei no justificades degudament, s’ha d’efectuar un descompte del 10 per 100 en les factures mensuals corresponents als abonats afectats per cada dues interrupcions registrades en el mateix sector en el mes, sempre que cap sigui superior a cinc hores.

Quan la durada de les interrupcions esmentades sigui superior a aquest temps i inferior a un dia, es computa cada una com dues interrupcions als efectes del descompte assenyalat. Si la interrupció dura un o més dies, es compten tres interrupcions per dia. En qualsevol cas, el descompte esmentat no pot ser superior al 50% de l’import de la factura i l’abonament s’ha d’efectuar en els dos mesos següents.

Si l’empresa subministradora aporta proves que les anormalitats del servei es deuen a causa de força major, comprovada pel departament competent, no s’apliquen les reduccions per deficiències en el subministrament.

15a. Contractes. Els contractes de subministrament s’estableixen per a cada servei, i per tant és obligatori formalitzar contractes separats per a tots aquells que exigeixin aplicació de tarifes o condicions diferents.

16a. Trasllats o canvis d’abonats. Els trasllats de domicili i l’ocupació del domicili per una persona diferent a la que va subscriure el contracte exigeixen la formalització d’un nou contracte.

17a. Clàusules addicionals. Les clàusules addicionals o especials que es poden inserir en el contracte no poden contenir cap precepte contrari als reglaments aprovats, ni preus superiors a les tarifes autoritzades i posades en vigor amb caràcter general.

18a. Acabament del contracte. L’acabament o la rescissió del contracte per iniciativa de l’empresa subministradora, llevat de manca de pagament, no l’autoritza a deixar de subministrar gas fins a la fi del termini de preavís fixat per les parts.

19a. Augment de la capacitat del subministrament. Si l’abonat necessita consumir més quantitat de gas que la controlada, ha de sol·licitar-ho per escrit a l’empresa subministradora, a l’efecte que es consigni en el seu contracte, i es modifica el que calgui de les condicions del contracte que quedin afectades per aquest augment de subministrament. És obligació de l’empresa subministradora concedir aquest augment del subministrament sol·licitat, llevat dels casos en què no ho permetin les condicions tècniques del servei, d’acord amb el que preveu el Reglament.

20a. Privació del subministrament. L’empresa subministradora pot privar el subministrament de gas en els casos següents:



Si l’empresa subministradora comprova derivacions clandestines pot precintar-les immediatament, i informar-ne el departament competent en matèria d’indústria.

21a. Inspeccions. L’empresa subministradora està autoritzada per vigilar les instal·lacions i la manera en què els usuaris utilitzen el gas.

A aquest efecte, els empleats dedicats a aquest servei han de disposar d’una targeta d’identificació, en què es fixi la fotografia de l’interessat, emesa pel departament competent i en què es facin constar les atribucions d’aquests empleats.

22a. Precintes. Els precintes col·locats pel departament competent o per l’empresa subministradora no poden ser alterats sota cap concepte per l’abonat.

23a. Traspàs del contracte. L’abonat no pot traspassar aquest contracte sense l’autorització escrita de l’empresa subministradora. Recíprocament, l’empresa subministradora no pot transferir els drets que se’n deriven, llevat que l’empresa cessi en la seva activitat i transfereixi els drets a la nova empresa subministradora, cas en què ho haurà de comunicar a l’abonat.

24a. Fiances. Les empreses subministradores que hagin estat obligant els seus abonats a dipositar fiances com a garantia de pagament del subministrament no poden variar-les després de la publicació del Reglament en els contractes anteriors a aquesta publicació. En els contractes que s’estableixin a partir d’aquesta data, la fiança, si s’exigeix, ha de ser, com a màxim, la quantitat que resulti d’aplicar la tarifa corresponent als metres cúbics que corresponguin a la capacitat de mesura del comptador durant quaranta hores.

25a. Jurisdicció. Ambdues parts contractants se sotmeten a la jurisdicció dels tribunals d’Andorra.

26a. Característiques del servei contractat. L’empresa subministradora pot modificar els límits de pressió i poder calorífic del gas subministrat en la mesura i proporció que les necessitats del servei i els avanços de la tècnica així ho aconsellin, fins i tot per al tipus de gas, sense que per això l’abonat tingui dret a reclamació o indemnització de cap tipus, sempre que aquestes variacions del tipus de gas i de les seves característiques siguin autoritzades pel ministeri competent.

En el supòsit que l’empresa subministradora modifiqui les característiques del gas subministrat, queda obligada amb els titulars dels contractes en vigor en aquell moment a substituir o adaptar tots els elements de les instal·lacions receptores afectades pel canvi, i aquells aparells d’utilització declarats en el contracte, en el termini més breu possible, i, en el seu cas, el comptador, sense que això pugui suposar cap cost pel usuari.

29a. Cobrament de factures. L’empresa subministradora podrà modificar els períodes de cobrament, prèvia autorització del departament competent. L’abonat haurà de satisfer l’import de cada rebut en el moment de que es presenti al cobrament o dintre els cinc dies següents en les oficines de l’empresa subministradora.

30a. Subministrament de gas amb envasos mòbils. Els usuaris que hagin contractat el subministrament del gas en forma liquada, efectuat en envasos mòbils, tenen dret que els siguin facilitats en el seu propi domicili els envasos mòbils com a màxim l’endemà de ser sol·licitat, o el dia hàbil següent si és un inhàbil.