Decret d’aprovació del Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi aplicables als aparells i als equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols

Exposició de motius

La legionel·losi és una malaltia causada pel bacteri legionel·la que es pot presentar de forma esporàdica, com a casos aïllats, o en forma de brots epidèmics que poden afectar un grup de persones de la comunitat.

En els últims anys, en els països industrialitzats s’han detectat, en gran part a causa dels nous mitjans de diagnòstic de què disposen els serveis sanitaris assistencials, un augment en la freqüència d’aparició d’aquest problema de salut pública.

La legionel·la és un microorganisme molt estès a la natura associat al medi hídric. Aquest bacteri normalment hi és present a baixes concentracions però a vegades pot colonitzar algunes instal·lacions que requereixen la utilització de l’aigua per funcionar, com és el cas de les torres de refrigeració i aparells similars, que sense un manteniment adequat poden esdevenir focus de multiplicació i de dispersió de la legionel·la.

Les torres de refrigeració i els condensadors evaporatius formen part d’alguns sistemes de climatització, d’instal·lacions d’humidificació de l’aire i de processos industrials que poden afectar l’ambient exterior a través de la producció d’aerosols, ja que normalment es troben situats als terrats o a les cobertes dels edificis.

En base a la Llei general de sanitat del Consell General, del 20 de març del 1989, que autoritza el Govern a desenvolupar la llei per via de reglaments, i amb l’objectiu de minimitzar al màxim possible el risc d’aparició de brots comunitaris de legionel·losi, cal abordar sense demores la regulació de les condicions tecnicosanitàries que han de complir els aparells i els equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols.

A proposta de la ministra de Salut i Benestar, el Govern, en la sessió del 30 d’octubre de 2002, aprova el present Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi aplicables als aparells i als equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols.

Article únic

S’aprova el Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi aplicables als aparells i als equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi aplicables als aparells i als equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

1. El present Reglament té per objecte definir les mesures de manteniment, neteja, desinfecció i control de la legionel·losi que cal aplicar en els aparells i els equips de transferència d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols que formen part de sistemes de climatització, d’instal·lacions d’humidificació de l’aire i de processos industrials considerats de risc per a la legionel·losi.

2. Les mesures de manteniment, neteja, desinfecció i control analítics definides en el present Reglament s’han d’aplicar a totes les instal·lacions que utilitzin aigua en el seu funcionament, que produeixin aerosols, i que estiguin ubicades a l’interior o l’exterior d’edificis d’ús col·lectiu o privat o a les instal·lacions industrials que puguin ser susceptibles d’esdevenir focus per a la propagació de la malaltia.



3. El present Reglament no s’aplica a les instal·lacions que estiguin ubicades a l’interior d’habitatges destinats exclusivament a habitatge. No obstant això, en cas d’aparició d’un brot de legionel·losi el ministeri responsable de la salut pot adoptar o fer adoptar les mesures de control, de neteja i desinfecció que es considerin necessàries en cada cas.

Article 2

Responsabilitat

Les persones físiques o jurídiques, públiques, parapúbliques o privades titulars de les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 són responsables d’aplicar i/o contractar els serveis necessaris per a l’aplicació dels programes de manteniment, neteja i desinfecció de les instal·lacions i verificar l’eficàcia d’aquests programes mitjançant controls analítics periòdics.

La contractació d’un servei extern de manteniment, neteja, desinfecció i controls analítics no eximeix el titular de la instal·lació de la seva responsabilitat.

Article 3

Notificació de les noves instal·lacions i de les reformes de les actuals i aspectes generals que han de satisfer.

1. Les persones físiques o jurídiques, públiques, parapúbliques o privades titulars d’aparells i equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols disposen de 10 dies hàbils des de l’inici de funcionament de les instal·lacions per notificar al ministeri responsable de la salut el nombre i les característiques d’aquestes instal·lacions, així com les modificacions que afecten el sistema mitjançant el model de fitxa tècnica que figura en l’annex núm. 1.

2. En la fase de disseny de les instal·lacions de nova construcció, així com en les modificacions i reformes de les instal·lacions existents, s’han de tenir en compte els aspectes següents:

Article 4

Notificació de reobertura dels aparells i els equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols

Les persones físiques o jurídiques, públiques, parapúbliques o privades titulars de les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 que hagin estat aturades un mes o més han de notificar al ministeri responsable de la salut la reobertura de la o les instal·lacions en un termini màxim de 5 dies hàbils des de l’inici de funcionament de la instal·lació mitjançant el model de fitxa que figura en l’annex núm. 2.

Article 5

Manteniment, neteja, desinfecció i control analític

Les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 estan subjectes a normes d’autocontrol basades en el sistema d’anàlisi de perills i punts de control crítics. Aquestes mesures inclouen, com a mínim:

Article 6

Registre de les operacions de manteniment, neteja, desinfecció i control analític

Les persones físiques o jurídiques, públiques, parapúbliques o privades titulars de les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 han de disposar, per cada instal·lació, dels registres següents:



Tots aquests registres han d’estar a disposició de l’Administració i de les empreses que en delegació d’aquesta desenvolupin tasques d’inspecció.

Article 7

Certificat de neteja i desinfecció

Les empreses que efectuïn les operacions de neteja i desinfecció dels aparells i equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols han d’emetre el certificat de desinfecció seguint el model de certificat de l’annex núm. 5 del present Reglament.

Article 8

En cas d’aparició d’un brot de legionel·losi:

1. Les actuacions són coordinades pel ministeri encarregat de la salut, que pot ordenar als titulars de les instal·lacions la neteja i la desinfecció i, fins i tot, ordenar l’aturada d’una o més instal·lacions. Les actuacions que s’han de dur a terme en cas de brot de legionel·losi són les previstes en l’annex núm. 4 del present Reglament.

2. Les proves analítiques s’han de realitzar en laboratoris oficials.

3. Les persones físiques o jurídiques, públiques, parapúbliques o privades titulars de les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 del present Reglament han de presentar al ministeri responsable de la salut el certificat de neteja i desinfecció, que figura en l’annex núm. 6, lliurat per una empresa autoritzada.

4. Si el ministeri encarregat de la salut ha ordenat la paralització parcial o total de la instal·lació, aquest, conjuntament amb el departament encarregat de la seguretat industrial, haurà d’indicar si cal o no efectuar reformes en la instal·lació afectada i si cal netejar-la i desinfectar-la. En el supòsit que s’ordeni la realització de reformes, aquestes han d’efectuar-se d’acord amb el previst en el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis.

5. Resta prohibit posar en funcionament les instal·lacions que hagin estat paralitzades sense l’autorització del departament encarregat de la seguretat industrial i del ministeri responsable de la salut.

Article 9

Infraccions i sancions

En cas d’incompliment de les disposicions del present Reglament, les sancions a aplicar i les responsabilitats dels infractors són les que preveu el títol desè de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989.

Disposició transitòria primera

Les persones físiques o jurídiques, públiques, parapúbliques o privades titulars de les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 que estiguin en funcionament abans de l’entrada en vigor del present Reglament tenen un termini de 10 dies hàbils, a partir de l’entrada en vigor del Reglament, per notificar al ministeri responsable de la salut el nombre i les característiques d’aquestes instal·lacions mitjançant el model de fitxa tècnica que figura en l’annex núm. 1.

Disposició transitòria segona

Les persones físiques o jurídiques, públiques, parapúbliques o privades titulars de les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 que estiguin en funcionament abans de l’entrada en vigor del present Reglament tenen un termini de dos mesos a partir de l’entrada en vigor del Reglament per presentar al ministeri responsable de la salut el document de certificació de neteja i desinfecció, d’acord amb l’annex núm. 5.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 30 d’octubre del 2002

Annexos

Annex núm. 1

Annex núm. 2

Annex núm. 3

D: Diari
SE: Setmanal
M: Mensual
T: Trimestral
S: Semestral
A: Anual

Protocol de neteja i desinfecció semestral

En equips que es poden aturar:

1. Desconnectar els ventiladors i tancar les obertures per evitar les sortides d’aerosols a l’exterior.

2. Clorar l’aigua del sistema a 5 mg/l de clor residual lliure, mantenir el pH entre 7 i 8, afegir biodispersants i anticorrosius compatibles amb el clor i a les dosis operatives indicades pel fabricant.

3. Fer recircular l’aigua durant 3 hores i controlar la concentració de clor lliure cada hora i reposar les pèrdues.

4. Neutralitzar el clor amb tiosulfat sòdic, buidar i esbandir amb aigua a pressió. La quantitat de tiosulfat sòdic a afegir, expressada en kg, es calcula multiplicant 0,005 x m 3 d’aigua a neutralitzar x número de ppm de clor que té l’aigua a neutralitzar.

5. Buidar la totalitat de l’aigua del sistema.

6. Reparar les avaries detectades.

7. Les peces desmuntables s’han de submergir en una solució de clor residual lliure de 15 mg/l durant 20 minuts, s’han de netejar mecànicament i esbandir bé, i tornar a muntar.

8. Les peces no desmuntables o de difícil accés s’han de polvoritzar amb un polvoritzador manual de broc llarg amb una solució de 15 mg/l durant 20 minuts.

9. Netejar a fons totes les superfícies interiors de l’equip amb detergents i aigua a pressió i esbandir.

10. Muntar totes les peces.

11. Omplir el circuit amb aigua neta i clorar fins a 15 mg/l.

12. Fer recircular l’aigua durant 2 hores.

13. Neutralitzar amb tiosulfat sòdic, buidar la totalitat de l’aigua del sistema i esbandir. La quantitat de tiosulfat sòdic a afegir, expressada en kg, es calcula multiplicant 0,005 x m 3 d’aigua a neutralitzar x nombre de ppm de clor que té l’aigua a neutralitzar.

14. Omplir d’aigua neta el circuit i afegir el clor a concentracions operatives. S’ha de mantenir una concentració de clor lliure de 2 mg/l mitjançant un dosificador automàtic en continu. També s’hi ha d’afegir l’anticorrosiu en concentracions adequades.

En equips que no es poden aturar:

1. Desconnectar els ventiladors i tancar les obertures per evitar les sortides d’aerosols a l’exterior.

2. Clorar l’aigua del sistema a 5 mg/l de clor residual lliure, mantenir el pH entre 7 i 8.

3. Afegir biodispersants i anticorrosius compatibles amb el clor en les dosis operatives indicades pel fabricant.

4. Fer recircular l’aigua durant 4 hores i controlar la concentració de clor lliure cada hora i reposar les pèrdues.

5. Neutralitzar el clor amb tiosulfat sòdic. La quantitat de tiosulfat sòdic a afegir, expressada en kg, es calcula multiplicant 0,005 x m3 d’aigua a neutralitzar x nombre de ppm de clor que té l’aigua a neutralitzar.

6. Renovar tota l’aigua del circuit obrint la purga i mantenint el nivell adequat de funcionament d’aigua a la bassa.

7. Tornar a les condicions operatives mantenint la concentració de clor a 2 mg/l.

Annex núm. 4

Actuacions de neteja i de desinfecció de les instal·lacions definides en l’article 1 apartat 2 en cas de brot epidèmic de legionel·losi

1. Desconnectar els ventiladors i tancar les obertures per evitar les sortides d’aerosols a l’exterior.

2. Clorar l’aigua del sistema a 20 mg/l de clor residual lliure, mantenir el pH entre 7 i 8. Afegir biodispersants i anticorrosius compatibles amb el clor i en les dosis operatives indicades pel fabricant.

3. Fer recircular l’aigua durant 3 hores i controlar la concentració de clor lliure cada hora, i reposar les pèrdues.

4. Neutralitzar el clor amb tiosulfat sòdic, buidar i esbandir amb aigua a pressió. La quantitat de tiosulfat sòdic a afegir, expressada en kg, es calcula multiplicant 0,005 x m3 d’aigua a neutralitzar x nombre de ppm de clor que té l’aigua a neutralitzar.

5. Buidar la totalitat de l’aigua del sistema.

6. Reparar les avaries detectades.

7. Les peces desmuntables s’han de submergir en una solució de clor residual lliure de 20 mg/l durant 20 minuts, s’han de netejar mecànicament i esbandir bé, i tornar a muntar.

8. Les peces no desmuntables o de difícil accés s’han de polvoritzar amb un polvoritzador manual de broc llarg amb una solució de 20 mg/l durant 20 minuts.

9. Netejar a fons totes les superfícies interiors de l’equip amb detergents i aigua a pressió i esbandir.

10. Muntar totes les peces.

11. Omplir el circuit amb aigua neta i clorar fins a 20 mg/l.

12. Fer recircular l’aigua durant 2 hores.

13. Neutralitzar amb tiosulfat sòdic. Buidar la totalitat de l’aigua del sistema i esbandir. La quantitat de tiosulfat sòdic a afegir, expressada en kg, es calcula multiplicant 0,005 x m3 d’aigua a neutralitzar x nombre de ppm de clor que té l’aigua a neutralitzar.

14. Omplir d’aigua neta el circuit i afegir el biocida en concentracions operatives. Si és clor s’ha de mantenir una concentració de 2 mg/l mitjançant un dosificador automàtic continu. També cal afegir l’anticorrosiu en concentracions adequades.

Annex núm. 5

Annex núm. 6

Annex núm. 7

Annex núm. 8

Presa de mostres de control per aïllar la legionel·la

La mostra d’aigua s’ha d’agafar de la bassa, del banc de polvoritzadors i de la part més baixa del circuit de recirculació de l’aigua de la instal·lació; s’han de rascar les parets de la bassa amb un escobilló que s’ha d’introduir en el flascó en què s’ha recollit l’aigua.

A les safates (o dipòsits) dels humidificadors s’ha de recollir, si és possible, 1 litre d’aigua, procurant recollir sediments o incrustacions.

Els laboratoris que portin a terme la determinació de la legionel·la han de disposar d’un sistema intern de control de qualitat i acreditar que participen en exercicis interlaboratoris. Així mateix, les butlletes d’anàlisi han d’especificar el mètode analític i el seu límit de detecció.

Annex núm. 9