Carregant...
 

Decret d’aprovació del Reglament pel qual es regula la gestió dels residus sanitaris



Derogat en tot el que s’oposi al Reglament, del 20 de febrer del 2019, pel qual es regula la gestió dels residus de medicaments.
Segueix regulant els residus de medicaments citotòxics, els residus sanitaris del grup IV i els residus de medicaments de rebuig, residus sanitaris del grup V, generats en centres sanitaris juntament amb altres tipologies de residus sanitaris.


Exposició de motius

Les activitats sanitàries generen tota una sèrie de residus específics que han de ser gestionats de forma eficaç, integrant tots els agents implicats i les operacions efectuades des dels centres productors fins als centres de tractament i/o eliminació, a fi d’evitar que es generin riscos per la salut de les persones i riscos de contaminació mediambiental.

Existeixen altres activitats, realitzades en negocis destinats a prestar serveis especials per tenir cura del cos i la imatge personal que sense tenir la consideració de sanitàries són generadores de residus que sovint es poden catalogar de forma més o menys específica com a residus sanitaris.

La Llei 25/2004 de residus de 14 de desembre del 2004, fa èmfasi en la necessitat d’adequar progressivament les polítiques de gestió de residus a les normatives europees en concordància amb el que estableixen les convencions internacionals en la matèria, promovent les accions encaminades a prevenir i minimitzar la generació de residus i fomentant la recollida selectiva, la reutilització i el reciclatge com a elements claus de les polítiques de gestió dels residus, elements que queden àmpliament plasmats en el Pla nacional de residus, pla que ha esdevingut l’eina de referència per a la gestió dels residus al Principat d’Andorra.

Cal doncs adequar la normativa de residus sanitaris als principis establerts en la Llei de residus en concret la necessitat de desenvolupar sistemes de gestió global dels residus des dels centres generadors, l’emmagatzematge i el transport fins als centres de tractament i/o eliminació.

En la gestió d’aquests residus intervenen diferents agents cada un dels quals ha de responsabilitzar-se d’activitats concretes amb l’objectiu de protegir el medi ambient i alhora evitar riscos per a la salut tant de les persones que desenvolupen activitats professionals en l’àmbit sanitari, com de les empreses que han de manipular aquests residus i de la població en general.

Aquest reglament desenvolupa els articles 1, 13, 15, 16 i 17 punt 1 de la Llei 25/2004 de residus, de 14 de desembre del 2004 en concordança i complementàriament amb els articles 16, 17, 18, 19 i 20 apartat d) de la Llei general de sanitat de 20 de març de 1989, que respectivament fixen entre altres les obligacions dels productors i posseïdors dels residus sanitaris com a residus específics i la necessitat de regular-los convenientment com a factor determinant de la protecció mediambiental i conseqüentment de la protecció de la salut i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Considerant la disposició transitòria tercera de la Llei 25/2004 de residus, de 14 de desembre del 2004, a proposta del Ministeri de Salut, Benestar Social i Família i del Ministeri de Turisme i Medi Ambient, el Govern, en la sessió del 17 de gener del 2007 acorda:
Article únic

S’aprova el Reglament pel qual es regula la gestió dels residus sanitaris, que entra en vigor al cap de quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament pel qual es regula la gestió dels residus sanitaris

Capítol primer. Objecte, definicions, classificació i àmbit d’aplicació

Article 1
Objecte
L’objectiu del present reglament és el de regular la gestió dels residus sanitaris produïts en els centres i els serveis sanitaris nacionals, amb la finalitat de garantir la protecció tant de les persones directament exposades com de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals.
Article 2
Definicions
A l’efecte d’aquest Reglament s’entén per:

1. Activitat sanitària: la desenvolupada en hospitals, clíniques, consultes mèdiques, centres sociosanitaris, laboratoris d’anàlisis clíniques, laboratoris de salut pública, oficines de farmàcia, centres d’atenció primària, centres d’investigació biomèdica i en general la desenvolupada en qualsevol centre o establiment en el qual es duguin a terme activitats relacionades amb la salut humana. A efectes d’aquest Reglament, són també considerades activitats sanitàries les prestacions assistencials veterinàries que es duguin a terme als hospitals,a les clíniques i en general a qualsevol centre o establiment de consulta veterinària, així com als centres en els quals es duguin a terme activitats relacionades amb la investigació en salut animal.

2. Centre sanitari: establiment, de titularitat pública o privada, on es realitzen activitats sanitàries.

3. Gestió de residus sanitaris: conjunt d’activitats encaminades a donar als residus sanitaris el destí final més adequat d’acord amb les seves característiques. Comprèn les operacions de classificació, recollida, envasat, emmagatzematge, transport, tractament, eliminació i la vigilància d’aquestes operacions.

La gestió dels residus sanitaris s’estableix en els àmbits següents:

a) Gestió intracentre: comprèn les operacions de gestió que es porten a terme a l’interior dels centres i dels establiments sanitaris; i
b) Gestió extracentre: comprèn les operacions de gestió que es porten a terme a l’exterior dels centres sanitaris.


4. Gestor: persona física o jurídica pública o privada autoritzada a realitzar operacions de gestió de residus sanitaris, tant si n’és productora com si no.

5. Residu sanitari: qualsevol substància, producte o objecte generat per l’activitat sanitària del qual el seu productor o posseïdor se’n desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre-se’n, en virtut de les disposicions legals vigents en matèria de residus.

6. Productor: persona física o jurídica, pública o privada que posseeixi la titularitat administrativa d’un centre o d’un establiment que genera, per les activitats que s’hi desenvolupen, residus sanitaris.
Article 3
Classificació dels residus sanitaris
Els residus sanitaris es classifiquen en els següents grups:

1. Residus sense risc o inespecífics:

a) Grup I: residus assimilables a residus sòlids urbans
En aquest grup s’inclouen tots els residus i les deixalles que es generen en als centres o establiments sanitaris i que són assimilables als residus sòlids urbans, com són els envasos, el paper, el cartró, el material d’oficina i despatx, les deixalles de cuines, bars i menjadors, les deixalles de jardineria i, en general, els residus que no deriven directament d’una activitat sanitària. Per la seva naturalesa i composició són no perillosos i no requereixen exigències específiques de gestió ni dins ni fora del centre generador diferents de les adoptades pels residus sòlids urbans. Aquests residus han de tractar-se de la mateixa forma que la resta de residus urbans.
b) Grup II: residus sanitaris no específics
Són residus que procedeixen directament de l’activitat sanitària i que estan subjectes a requeriments addicionals de manipulació únicament en l’àmbit del centre sanitari. Aquestes deixalles inclouen material de cures, guixos, robes i materials d’un sol ús bruts o tacats amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus que no estiguin inclosos dins els residus sanitaris específics o de risc. Són residus no perillosos que no plantegen exigències específiques en la seva gestió fora del centre generador, i es consideren residus sòlids urbans no valoritzables. Aquests residus han d’anar directament a disposició final, i en cap cas poden entrar en una planta de triatge.


2. Residus sanitaris de risc o específics:

a) Grup III: residus sanitaris específics En aquest grup s’inclouen els residus especials amb els quals s’han d’observar mesures de prevenció en la recollida, l’emmagatzematge, el transport i la disposició de rebuig, tant dins com fora del centre generador, atès que poden comportar un risc biològic per a la salut laboral i pública.
Aquests residus són:
la sang i hemoderivats en forma líquida, continguda en recipients o bosses, quan els volums són d’almenys 100 mil·lilitres;
les agulles i material punyent o tallant; els equips de filtració utilitzats en la circulació extracorpòrea procedents de pacients que presenten malalties infectocontagioses;
les vacunes vives i atenuades;
els residus anatòmics, excepte cadàvers humans i restes humanes amb entitat suficient procedents d’avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques;
els cultius i reserves d’agents infecciosos;
els residus d’animals d’experimentació inoculats biològicament amb els agents causants d’alguna de les patologies llistades a l’annex I d’aquest Reglament; i
la resta de residus sanitaris infecciosos, que per aquest efecte són aquells residus capaços de transmetre alguna de les malalties infeccioses que figuren en l’annex I d’aquest reglament i tots aquells residus procedents de malalts amb necessitats d’aïllament, i que a criteri del centre generador, siguin considerats perillosos i capaços de causar infeccions.
b) Grup IV: citotòxics
En general, inclou les restes de medicaments citotòxics i tot el material sanitari d’un sòl us que hi està en contacte i que presenta propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques. També les restes de productes químics citotòxics utilitzats en els laboratoris d’investigació
c) Grup V: medicaments de rebuig Aquest grup inclou les restes de medicaments que no són aptes per la seva comercialització, administració o consum per motius diversos. En general fa referència als medicaments caducats, als alterats i als que no presentin les especificacions adequades.
d) Grup VI: residus de naturalesa diversa i altres residus tipificats en normatives singulars.
La gestió d’aquests residus està subjecta a requisits especials des del punt de vista sanitari i mediambiental, tan dins com fora del centre que els genera.
Aquest grup inclou:
Els residus generats en les unitats de radiologia, laboratoris i altres activitats sanitàries diferents dels residus sanitaris inclosos als grups III, IV i V; Els residus radioactius; i
Altres residus tòxics i perillosos que tot i que es generen en activitats sanitàries no són però, específics de les activitats sanitàries. En general inclou substàncies com els olis minerals, els dissolvents i altres residus similars.


La gestió d’aquests residus, pel seu perill potencial, pot ser objecte de regulació mitjançant normes específiques.

Els residus radioactius de període de semidesintegració curt, que s’emmagatzemen en el centre sanitari mateix, un cop desclassificats com a radioactius, han de ser gestionats atenent a la seva respectiva tipologia.
Article 4
Àmbit d’aplicació
1. Aquest Reglament és d’aplicació a:

a) tots aquells centres o establiments, públics o privats, que desenvolupin activitats sanitàries que generin residus sanitaris dels grups II, III, IV i V; i
b) tots aquells establiments, centres o empreses que desenvolupin activitats a partir de les quals es puguin generar residus que per la seva tipologia, la seva gestió a l’exterior del centre productor és assimilable als residus sanitaris del grup III.


2. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació del present Reglament:

a) la gestió externa dels residus dels grups I i II, que tot i produir-se en un centre sanitari, es regeix per la normativa que regula la gestió dels residus sòlids urbans; i
b) els residus compresos al grup VI, que tot i poder-se generar en un centre sanitari, la seva gestió s’ha de regir per la normativa específica que en cada cas els hi sigui d’aplicació.

Capítol segon. Gestió dels residus sanitaris a l’interior dels centres productors

Article 5
Condicions generals
La recollida dels residus sanitaris dins els centres productors s’ha de realitzar atenent a criteris de segregació, asèpsia, innocuïtat i economia.
Article 6
Recollida dels residus sanitaris del grup II
1. La recollida interna dels residus sanitaris del grup II s’ha de fer preferentment en bosses d’un color diferent de les que s’han emprat per a la recollida dels residus del grup I i han de complir les característiques tècniques següents:

a) Estanquitat total.
b) Opacitat a la vista.
c) Resistència al trencament.
d) Absència total d’elements sòlids punxents i tallants a l’exterior.
e) Gruix mínim de 55 micròmetres que garanteixi les característiques tècniques.
f) Volum no superior a 90 litres.
g) Identificació externa del fabricant, el qual ha d’estar degudament autoritzat i si escau, inscrit al registre oficial corresponent del país on es fabriquin les bosses.


2. A les zones de producció de residus sanitaris del grup II, les bosses de recollida han d’estar dipositades en tot moment dins d’un contenidor o estructura de suport.

3. Els residus sanitaris del grup II poden ser compactats conjuntament o separadament amb els residus del grup I.
Article 7
Recollida dels residus sanitaris dels grups III, IV i V
1. Els residus sanitaris del grup III que presenten característiques tallants i punyents s’han de recollir en recipients impermeables, rígids i a prova de punxades.

2. La recollida dels altres residus sanitaris del grup III i dels residus citotòxics del grup IV s’ha de fer en recipients rígids d’un sòl ús i a prova de punyiment, amb tanca especial hermètica de fàcil obertura i que no pugui obrir-se de manera accidental, les característiques tècniques dels quals s’han d’adaptar als criteris de dimensió i de forma que s’estableixin al centre de tractament i d’eliminació final al qual vagin destinats, i han de complir amb les característiques següents:

a) Estanquitat total.
b) Opacitat a la vista.
c) Resistència al trencament.
d) Absència total d’elements sòlids punxents i tallants a l’exterior.
e) De polietilè, poliestirè o de polipropilè, de manera que en permetin la seva incineració completa.
f) Volum no superior a 60 litres.
g) Recipient homologat, és a dir procedent de fabricants que han d’estar degudament autoritzats i si escau, inscrits al registre oficial corresponent del país on es fabriquin els recipients.
h) Identificació externa dels recipients de manera que es diferenciïn els residus del grup III, del IV per mitjà de l’ús del recipients de color diferent proveïts a l’exterior de rètols en els que hi constin:
En el cas dels residus sanitaris del grup III, el pictograma internacional que identifica els materials de risc segons el model que figura al capítol I de l’annex II d’aquest Reglament.
En el cas dels residus sanitaris del grup IV, el pictograma que identifica els residus citotòxics segons el model que figura al capítol II de l’annex II d’aquest Reglament, incloent obligatòriament, la menció “Material contaminat químicament: citotòxics”. En aquest cas, els recipients que els continguin, a més han de ser resistents als agents químics.


Aquesta identificació es pot fer mitjançant l’ús de recipients que duguin els citats pictogrames i mencions esmentades ja impreses o bé mitjançant l’ús d’etiquetes adhesives de manera que es garanteixi que aquestes informacions figuren als recipients respectius de forma permanent i ben visibles.

3. La recollida de restes de medicaments no requereix de sistemes exclusius de contenció excepte si el seu volum i composició comporten un risc potencial per a les persones i el medi. Correspon al centre generador la responsabilitat de definir el millor sistema de contenció dels residus en funció de la seva quantitat i naturalesa.
Article 8
Transport intracentre
En els hospitals, les clíniques i els centres que disposin de zones d’emmagatzematges intermedis de residus sanitaris dels grups II, III, IV i V el seu trasllat fins al magatzem final de residus s’ha de fer seguint criteris de rapidesa, asèpsia, innocuïtat i seguretat, evitant accions i manipulacions incorrectes que impliquin qualsevol tipus de risc.

A aquest efecte, el pla intern de gestió dels residus sanitaris ha de preveure també aquestes operacions, i ha de detallar clarament els circuits establerts i els mitjans que cal emprar per realitzar aquestes operacions. Els carros de transport i altres mitjans emprats per efectuar el transport intern de deixalles sanitàries s’han de netejar i desinfectar periòdicament.

En qualsevol cas, queda prohibit dipositar els residus en un altre lloc que no sigui la zona de producció dels residus o bé en els magatzems habilitats per aquesta finalitat en el mateix centre.
Article 9
Emmagatzematge intracentre
1. Condicions generals de l’emmagatzematge:

a) El període d’emmagatzematge s’inicia a partir del moment en que es tanca el recipient que conté els residus sanitaris i es trasllada a la zona d’emmagatzematge final.
b) Tot centre o establiment sanitari ha de disposar d’una zona destinada a l’emmagatzematge dels residus sanitaris que genera separada de les zones on es realitzi l’activitat sanitària pròpiament dita,ventilada i amb un accés limitat exclusivament a persones autoritzades.
c) Els residus sanitaris del grup III generats en centres, serveis i establiments no hospitalaris, es poden emmagatzemar dins el mateix centre en funció del volum de producció i de les característiques del residu durant un període màxim d’un mes.


Un cop els contenidors estiguin degudament tancats i retolats es procedeix a contactar amb un gestor privat de residus perquè procedeixi a la seva recollida i al seu trasllat al centre de tractament i d’eliminació i si escau, a la vegada, s’efectuï també la reposició de contenidors. En qualsevol cas, queda prohibit el seu dipòsit a la via pública o tota altra zona accessible al pas de persones.

2. Condicions especials de l’emmagatzematge en hospitals i clíniques:

a) Els hospitals i les clíniques poden disposar de zones d’emmagatzematge intermedi dels residus sanitaris dels grups II, III i IV en espera del seu trasllat als locals destinats a l’emmagatzematge final. A aquest efecte, han de disposar obligatòriament d’un pla intern de gestió en el qual es defineixin aquestes zones intermèdies d’emmagatzematge, les quals han d’estar degudament senyalitzades i ser proporcionals als volums produïts.
b) Els hospitals i les clíniques han de disposar d’un magatzem final de residus sanitaris on s’han de guardar els residus degudament separats per grups en espera del seu trasllat al centre de tractament i d’eliminació, els quals han de complir amb els criteris següents:
Estar separats de les zones en les que es realitzen activitats sanitàries pròpiament dites.
Estar correctament senyalitzats.
Disposar de punts d’aigua corrent, preferentment amb aigua freda i calenta.
Les parets i terres han de ser de materials impermeables i de fàcil neteja i desinfecció.
Els angles d’unió entre el terra i les parets han de ser preferentment arrodonits.
Estar degudament ventilats.
Estar degudament protegits i equipats amb sistemes de tancament que únicament permetin l’accés al personal autoritzat.
Disposar d’un accés fàcil des de l’exterior.
c) Els residus sanitaris dels grups III i IV generats en centres, serveis i establiments hospitalaris es poden mantenir dins el mateix centre durant un període màxim d’una setmana, aquest termini es pot perllongar fins a, com a molt, dues setmanes si el magatzem disposa d’equipaments de refrigeració que n’asseguren el manteniment correcte.

Capítol tercer. Gestió dels residus sanitaris a l’exterior dels centres productors

Article 10
Autoritzacions i registre dels gestors privats
1. Les persones físiques o jurídiques privades que efectuïn operacions de recollida, de transport i de tractament dels residus sanitaris han de disposar de les autoritzacions administratives necessàries, en particular, de les que estableixi la normativa vigent en matèria d’autorització i registre de gestors privats de residus.

2. En qualsevol cas, no és permès desenvolupar activitats de recollida, de transport i de tractament de residus sanitaris sense disposar de l’autorització i de la inscripció al Registre de Gestors Privats de Residus del ministeri encarregat del medi ambient.
Article 11
Transport extern dels residus
1. Les operacions de càrrega i descàrrega dels residus sanitaris en vehicles de transport s’han de realitzar seguint criteris d’higiene i seguretat, i s’han d’evitar accions i manipulacions que impliquin qualsevol tipus de risc per al personal encarregat d’efectuar aquestes operacions vetllant per la deguda protecció del medi.

2. El transport dels recipients que continguin residus sanitaris dels grups III, IV i V, es pot realitzar conjuntament en el mateix vehicle.

3. Els vehicles destinats a les operacions de recollida i transport dels recipients que continguin residus sanitaris dels grups III i IV han de complir la normativa internacional sobre transport de mercaderies perilloses per carretera (ADR), i han de satisfer, a més, les condicions següents:

a) Haver superat favorablement la inspecció tècnica de vehicles i disposar de la targeta de transport vigent.
b) Disposar d’espai de càrrega impermeable a l’aigua, delimitat per superfícies llises, de fàcil neteja i desinfecció i la seva estructura i tancament n’han d’impedir el vessament del contingut.
c) Disposar de recipients i utensilis apropiats per a la recollida d’una pèrdua accidental de la càrrega.
d) Estar degudament retolats i identificats mitjançant els pictogrames que figuren a l‘annex II d’aquest Reglament.
e) Estar permanentment equipats amb una dotació de roba de treball de recanvi, guants i envasos destinats a contenir, després de ser utilitzats en cas d’una pèrdua de carrega, les eines i les robes emprades.


4. El termini transcorregut des de la recollida dels recipients que continguin residus sanitaris dels grup III, IViVal centre productor fins al seu lliurament al centre de tractament o d’eliminació no pot excedir de les 24 hores. En cas que se superi aquest termini, s’ha de disposar de locals i instal·lacions d’emmagatzematge, degudament condicionats a aquests efectes i prèviament autoritzats com a entitats d’emmagatzematge segons l’establert a la normativa vigent en matèria d’autorització i registre de gestors privats, havent de disposar aquestes instal·lacions, si l’emmagatzematge supera la setmana, d’equipaments que garanteixin el manteniment dels residus en condicions de refrigeració. A aquest efecte, s’ha de dur un registre en continu de la temperatura, a poder ser informatitzat, el qual ha d’estar permanentment a disposició dels agents de l’administració encarregats d’efectuar les operacions de vigilància i control a l’exterior dels centres productors.

5. En cas de sinistre o accident durant el transport que ocasioni pèrdua o abocament de residus sanitaris dels grups III i IV, el gestor privat resta obligat a comunicar-ho immediatament a les autoritats competents en matèria de vigilància i control dels residus sanitaris i en especial al ministeri encarregat del medi ambient, així com a tots els cossos públics que puguin intervenir en la gestió del trànsit i en les operacions de rescat i atenció sanitària.
Article 12
Tractament i eliminació dels residus sanitaris
1. El tractament i eliminació dels residus sanitaris dels grups III, IV i V s’ha de realitzar seguint criteris d’innocuïtat, d’asèpsia i de salubritat a fi de garantir en tot moment, la deguda protecció de la salut pública i del medi.

2. Els residus sanitaris dels grups III, IV i V només poden ser lliurats als centres de tractament de residus que disposin de les preceptives autoritzacions administratives concedides pel ministeri encarregat del medi ambient per poder-los admetre, ja sigui per emmagatzemar-los degudament i exportar-los a d’altres centres de tractament fora del Principat, ja sigui per sotmetre’ls a aquells tractaments tecnològics que n’assegurin l’eliminació segons els mètodes internacionalment reconeguts.

Capítol quart. Traçabilitat dels residus sanitaris

Article 13
Documents de seguiment dels residus sanitaris
1. Els documents de seguiment permeten la traçabilitat dels residus sanitaris dels grups III, IV i V des del centre productor fins a la seva destinació al centre de tractament i/o eliminació, per tant, permeten controlar el processos de transferència dels residus sanitaris de manera que la titularitat i la responsabilitat d’aquests residus estiguin perfectament determinades en tot moment.

2. Els documents de seguiment són els següents:

a) Full oficial de lliurament del productor al gestor
b) Full oficial de lliurament del gestor al centre de tractament i/o eliminació


3. A aquest efecte, i a fi d’assegurar el degut seguiment dels recipients que contenen els residus sanitaris, els centres productors han d’etiquetar prèviament al seu lliurament, tots i cadascun dels recipients que produeixen. A l’etiquetat ha de figurar:

La denominació del centre productor.
La denominació del gestor que efectua la recollida dels recipients.
El pictograma respectiu segons els models que figuren a l’annex II d’aquest Reglament.


Les dades corresponents a les denominacions del centre productor i al gestor de residus sanitaris, poden correspondre’s, si així es convé prèviament, amb un codi identificatiu. En aquests casos, el codi identificatiu ha de correspondre’s preferentment amb el codi dels registres administratius als quals hagin de constar inscrits, és a dir, el registre de professionals de la salut i/o centres sanitaris del ministeri encarregat de la salut i el registre de gestors privats de residus del ministeri encarregat del medi ambient respectivament.
Article 14
Full oficial de lliurament del productor al gestor
1. Els centres productors han de registrar tots i cadascun dels lliuraments dels residus sanitaris que produeixen mitjançant el formulari previst a aquest efecte segons el model que figura en el capítol I de l’annex III d’aquest Reglament, el qual ha d’estar degudament signat o segellat per la persona que en fa el lliurament en representació del centre productor i per la persona que en fa la recollida en representació del gestor.

2. Aquest full oficial de lliurament consta d’un número de sèrie i està constituït de dos exemplars idèntics en paper autocopiador de colors diferents, destinats al centre productor i al gestor que rep els residus.

3. El full oficial de lliurament està a disposició dels gestors privats de residus sanitaris a les dependències del ministeri encarregat del medi ambient.

4. El procediment que s’ha de seguir, és el següent:

a) Un cop realitzades les verificacions oportunes, el gestor privat de residus i el centre productor emplenen i signen o segellen cadascun dels dos exemplars del full oficial.
b) Tant el gestor privat que rep els residus, com el centre productor que els lliura, han de guardar als seus arxius l’exemplar que els correspongui dels fulls oficials de lliurament de residus sanitaris durant un termini que en cap cas pot ser inferior a cinc anys.

Article 15
Full oficial de lliurament del gestor al centre de tractament o d’eliminació dels residus
1. Els gestors, al seu torn, han de registrar tots i cadascun dels lliuraments dels residus sanitaris que efectuen als centes de tractament mitjançant el formulari previst a aquest efecte segons el model que figura en el capítol II de l’annex III d’aquest Reglament, el qual ha d’estar degudament signat o segellat per la persona que els lliura en representació del gestor i per la persona que els rep en representació del centre de tractament que els admet per a llur tractament o eliminació.

2. Aquest full oficial de lliurament consta d’un número de sèrie i està constituït de dos exemplars idèntics en paper autocopiador de colors diferents, destinats al gestor i al centre de tractament que admet els residus.

3. El full oficial de lliurament està a disposició dels gestors privats de residus sanitaris a les dependències del ministeri encarregat del medi ambient.

4. El procediment que s’ha de seguir, és el següent:

a) Un cop realitzades les verificacions oportunes, el gestor privat de residus i el centre de tractament emplenen i signen o segellen cadascun dels dos exemplars del full oficial.
b) Tant el gestor privat que rep els residus, com el centre de tractament que els admet, han de guardar als seus arxius l’exemplar que els correspongui dels fulls oficials de lliurament de residus sanitaris durant un termini que en cap cas pot ser inferior a cinc anys.

Capítol cinquè. Obligacions dels productors, gestors privats i centres de tractament o eliminació dels residus sanitaris

Article 16
Obligacions dels productors de residus sanitaris
1. No obstant les obligacions establertes en la normativa vigent en matèria de residus, els productors de residus sanitaris han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que totes les operacions de gestió dels residus compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, es duguin a terme de conformitat amb les disposicions que s’hi estableixen i les normes que el puguin desenvolupar.

2. A més de l’establert en el punt anterior, els productors de residus sanitaris, han de complir amb les obligacions següents:

a) Dur un registre de producció de residus sanitaris dels grups III, IV i V, el qual ha d’estar permanentment actualitzat i a disposició dels agents de l’Administració general que tinguin competències en matèria de vigilància i control dels residus sanitaris, i en el qual s’han d’anotar almenys, les dades següents:
Origen, volums o quantitats per tipologia de residus generats i gestor al qual es lliuren amb anotació expressa del número de sèrie de cada full de lliurament;
Registre de les possibles incidències i accidents ocorreguts i mesures preses al respecte.


Els fulls oficials de lliurament dels residus segons l’establert a l’article 14 del present Reglament formen, al seu torn, part integrant d’aquest registre.

b) Els hospitals i les clíniques, a més del mencionat registre, han d’elaborar també:
Un pla de gestió intracentre dels residus sanitaris en el qual s’ha de detallar, almenys, el que s’estableix a l’annex IV del present Reglament, havent-lo de sotmetre, prèviament a l’aprovació dels òrgans directius del centre, a consideració i coneixement del ministeri encarregat de la salut. Aquest pla ha de ser actualitzat periòdicament i ha d’estar permanentment a disposició dels agents de l’Administració general que tinguin competències en matèria de vigilància i control dels residus sanitaris; i
una memòria anual de producció de residus sanitaris amb indicació dels volums produïts per cada tipologia de residus. Aquesta memòria ha d’estar a disposició a disposició dels òrgans de l’Administració general que tinguin competències en matèria de vigilància i control dels residus sanitaris i ha de servir per poder fer el balanç de la gestió de les deixalles sanitàries i identificar i planificar les millores a introduir en la seva gestió.
c) En el cas dels hospitals i les clíniques, que puguin generar un volum important de residus sanitaris dels grups III, IViVsi existeixen limitacions per a la contractació de determinats serveis externs per a efectuar la gestió de transport dels residus sanitaris, poden decidir actuar com a gestors. A aquest efecte els són d’aplicació, almenys els mateixos requisits administratius i tècnics requerits als gestors privats de residus sanitaris.

Article 17
Obligacions dels gestors privats de residus sanitaris
1. No obstant les obligacions establertes en la normativa vigent en matèria de residus, els gestors privats de residus sanitaris han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que totes les operacions de gestió dels residus compresos en l’àmbit d’aplicació del present Reglament, es duguin a terme de conformitat amb les disposicions que s’hi estableixen i les normes que el puguin desenvolupar.

2. Ultra les disposicions previstes en aquest Reglament, els gestors de residus sanitaris dels grups III, IV i V, tant si els generen ells mateixos com si els recullen i transporten a compte d’altri, han de complir a més, amb els requisits establerts a la normativa vigent en matèria de residus perillosos.
Article 18
Obligacions dels centres de tractament o d’eliminació de residus sanitaris
1. No obstant les obligacions establertes en la normativa vigent en matèria de residus, els centres de tractament de residus sanitaris han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que totes les operacions d’admissió i tractament dels residus compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, es duguin a terme de conformitat amb les disposicions que s’hi estableixen i les normes que el puguin desenvolupar.

2. Només poden admetre a les seves instal·lacions, els residus sanitaris pels quals hagin obtingut les preceptives autoritzacions administratives segons el previst en aquest Reglament.

3. Només poden admetre a les seves instal·lacions, els residus sanitaris que els siguin lliurats per gestors que hagin obtingut, a la seva vegada, les preceptives autoritzacions administratives segons el que preveu aquest Reglament.

4. Han d’assegurar el funcionament correcte de les instal·lacions destinades a rebre, emmagatzemar, tractar i eliminar els residus sanitaris.

5. Han de garantir, en tot moment, la capacitació del seu personal i l’han d’informar sobre els riscos associats als residus sanitaris que manipulen, així com les mesures de precaució i seguretat que han d’adoptar a fi de prevenir-los. Han de disposar dels equipaments necessaris per poder fer aquestes operacions amb seguretat.

Capítol sisè. Actuacions de l’administració pública

Article 19
Competències en matèria de control i vigilància dels residus sanitaris
Els òrgans competents de l’Administració general per a l’adopció de les mesures regulades en el present Reglament són:

1. El ministeri encarregat de la salut, al qual correspon:

a) Fer les inspeccions i els controls de les activitats que comprenen la segregació, la recollida, el transport i l’emmagatzematge a l’interior dels centres productors de residus sanitaris.
b) Revisar els plans de gestió intracentre en el cas d’aquells centres productors que els hagin de desenvolupar.
c) Incoar els expedients sancionadors corresponents i imposar la resolucions de les sancions respectives.
d) Promulgar mitjançant ordres ministerials o per altres vies, totes aquelles mesures que es puguin considerar necessàries per a l’aplicació d’aquest Reglament.
e) I en general, vetllar per l’aplicació i el respecte de totes les actuacions derivades d’aquest Reglament.


3. El ministeri encarregat del medi ambient, al qual correspon:

a) Fer les inspeccions i els controls de les activitats que comprenent la recollida i el transport externs des dels centres productors de residus sanitaris fins el seu lliurament als centres de tractament i/o eliminació dels mateixos, així com les inspeccions i els controls dels centres de tractament i d’eliminació que els poden admetre.
b) Atorgar les autoritzacions de gestors de residus sanitaris a aquells hospitals i clíniques que en virtut de l’establert al paràgraf c) del punt 2 de l’article 16 del present reglament així ho sol·licitin.
c) Atorgar les autoritzacions i inscripcions al Registre de Gestors Privats de Residus a les persones físiques o jurídiques que vulguin desenvolupar l’activitat de gestor privat de residus sanitaris.
d) Proposar al Govern l’atorgament de les autoritzacions dels centres de tractament i/o eliminació de residus sanitaris i en particular, les destinades a regular l’admissió dels residus sanitaris dels grups III, IV i V.
e) Difondre i facilitar les dades que figuren als registres corresponents de conformitat amb el que especifica la normativa vigent que regula els gestors privats de residus.
f) Incoar els expedients sancionadors corresponents i imposar la resolucions de les sancions respectives.
g) Proposar al Govern el cessament temporal o definitiu d’activitats de les empreses que efectuïn activitats de gestió de residus sanitaris o de tractament i eliminació dels mateixos quan es constati que incompleixen els requisits establerts en aquest Reglament.
h) Promulgar mitjançant ordres ministerials o per altres vies, totes aquelles mesures que es puguin considerar necessàries per a l’aplicació d’aquest Reglament.
i) I en general, vetllar per l’aplicació i el respecte de totes les actuacions derivades d’aquest Reglament de conformitat amb la legislació vigent en matèria de residus.

Article 20
Actuacions conjuntes dels ministeris encarregats de la salut i el medi ambient
1. Correspon als ministeris encarregats de la salut i el medi ambient, sense perjudici de les competències comunals, prendre les mesures necessàries per assegurar que les activitats de gestió dels residus sanitaris es facin en condicions adequades pel que fa a la protecció de la salut i el medi.

2. Ultra l’establert en el punt 1 anterior, el ministeri encarregat de la salut i el ministeri encarregat del medi ambient han d’actuar conjuntament i coordinadament amb l’objectiu de:

a) Fomentar la gestió dels residus sanitaris en tots els sectors empresarials i comercials que desenvolupen activitats a partir de les quals es puguin generar residus que la seva gestió i tractament pugui ser assimilable als residus sanitaris.
b) Promoure l’educació i la formació del personal implicat en les activitats de gestió dels residus sanitaris.
c) Promoure que els centres i els establiments sanitaris implantin polítiques de minimització dels volums o quantitats dels residus que produeixen.

Capítol setè. Règim sancionador

Article 21
Infraccions i sancions
L’incompliment de qualsevol de les disposicions i les obligacions establertes en aquest Reglament són sancionades de conformitat amb el que s’estableix al capítol sisè de la inspecció i vigilància i de les infraccions i sancions de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, i de conformitat amb el que s’estableix al títol X sobre infraccions i sancions de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, segons els àmbits d’aplicació respectius.

Disposició transitòria

Els hospitals i les clíniques han de desenvolupar el corresponent pla de gestió intern dels residus sanitaris en el termini màxim d’un any a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament de la classificació, el transport, l’emmagatzematge i la recollida de les deixalles sanitàries de 22 de juliol de 1993, publicat al Butlletí Oficial del Principat d‘Andorra el 28 de juliol de 1993, núm. 38, any 5, així com qualsevol altra disposició del mateix rang o de rang inferior que contradigui aquest Reglament.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 17de gener del 2007

Albert Pintat Santolària
Cap de Govern

Annex I
Llistat de malalties infectocontagioses transmissibles per agents patògens que poden contenir els residus sanitaris infecciosos


Residus Sanitaris Infecciosos
Malalties
Residus contaminats amb:
Febres hemorràgiques víriques:
Febre del Congo-Crimea
Febre de Lassa
Marburg
Èbola
Febre argentina (Junin)
Febre boliviana (Machupo)
Complex encefàlic transmès per artròpodes vectors (arbovirus):
Absettarow
Hanzalova
Hypr
Kumlinge
Kianasur forest disease
Febre
d’Omsk %Russian spring-summer encephalitis
Tots
Brucel·losi Pus
Diftèria diftèria faríngia: secrecions respiratòries
diftèria cutània: secrecions de lesions cutànies
Còlera Femta
Encefalitis de Creutzfeldt-Jakob Líquid cefaloraquidi, teixit nerviós i limfàtic
Borm Secrecions de lesions cutànies
Tularèmia Tularèmia pulmonar: secrecions respiratòries
Tularèmia cutània: secrecions de lesions cutànies
Àntrax Àntrax cutani: pus
Àntrax inhalat: secrecions respiratòries
Pesta Pesta bubònica: pus
Pesta pneumònica: secrecions respiratòries
Ràbia Secrecions respiratòries
Febre Q Secrecions respiratòries
Tuberculosi activa Secrecions respiratòries

Annex II Pictogrames

Capítol I. Pictograma residus sanitaris amb risc biològic


R20070117AAnnex 2 C1

Capítol II. Pictograma residus sanitaris amb risc químic (citotòxics)

R20070117AAnnex 2 C2

Annex III
Fulls oficials de traçabilitat que han d’acompanyar els moviments dels residus sanitaris dels grups III, IV i V

Capítol I. Full oficial de lliurament del productor al gestor


R20070117AAnnex 3 C1

Capítol II. Full oficial de lliurament del gestor al centre de tractament o eliminació


R20070117AAnnex 3 C2

Annex IV
Continguts mínims que ha de contemplar un pla intern de gestió de residus sanitaris d’hospitals i de clíniques


Descripció de l’equip responsable del pla i llurs respectives funcions i responsabilitats.
Especificació dels circuits de generació, segregació, recollida, emmagatzematge intermedi, transport intern i emmagatzematge final dels residus sanitaris i no sanitaris que es produeixen al mateix centre.
Especificació de les freqüències de recollida interna dels residus sanitaris i llurs circuits d’eliminació fins a l’emmagatzematge final.
Protocol de neteja i desinfecció dels mitjans de transport i zones o locals d’emmagatzematge.
Programa de formació del personal implicat en la gestió interna dels residus i en particular la gestió dels residus sanitaris.
Mesures de control i seguiment de l’execució del pla.
Mesures de correcció, revisió i actualització del pla.
Previsió de mesures de minimització de residus sanitaris.
Previsió de mesures de minimització i reciclatge dels residus no sanitaris que es produeixen al mateix centre.

Aprovat per:


Derogat parcialment per:

Inclou modificacions de:

  • No hi ha resultats per a la cerca.
  • No hi ha resultats per a la cerca.
Derogat per:

  • No hi ha resultats per a la cerca.


Portal Jurídic del Principat d’Andorra


Objecte i contingut | Avís legal | Manual d'ús | Contacte