Decret d’aprovació del Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia

Exposició de motius.

La Llei de tinença i protecció dels animals, aprovada pel Consell General el 12 de juliol del 2012, regula a l’article 18 la identificació i el registre d’animals de companyia. La identificació dels animals de companyia permet una localització més ràpida i àgil de la persona responsable de l’animal. Així, pretén una tinença responsable amb un doble objectiu: d’una banda, en cas d’abandonament d’un animal, fet tipificat com una infracció greu, poder esbrinar qui n’és el responsable i, en conseqüència, fer complir la Llei; d’altra banda, en els casos de pèrdua, poder avisar el propietari.

Els sistemes d’identificació han de ser en tot cas adaptables a la normativa europea, no poden representar cap perjudici per a la salut dels animals i a efectes de registre han d’incorporar, a més de les dades pròpies de l’animal, el nom de la persona que en sigui responsable.

Així mateix, el registre ha de recollir en un cens únic totes les dades corresponents a l’animal i al seu propietari o posseïdor. Aquest registre centralitza les dades de tots els animals de companyia d’Andorra i permet, per tant, tenir un coneixement exacte del nombre d’animals i de la seva localització, com també facilita l’aplicació d’un programa de lluita sanitària en cas que es detecti alguna malaltia important.

El registre ha de consignar també les dades relatives a les especificitats de certs animals que poden ser utilitzats pels serveis de l’Administració per a diferents tasques de servei públic o bé, en el cas dels gossos, que han estat ensinistrats per utilitzar-los com a gos de teràpia o gos d’assistència.

L’aprovació de la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals, introdueix nous conceptes vinculats a l’ús dels animals en processos terapèutics o d’acompanyament. D’altra banda, l’evolució de les normes internacionals que fan referència als sistemes d’identificació per als animals ha uniformitzat els sistemes utilitzats. Aquests aspectes no es retroben en el Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia, del 9 de juny de 1999.

Per raons de seguretat jurídica i amb l’objectiu d’adequar el Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia a la nova numeració de l’articulat de la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals, i tenint en compte que aquesta Llei incorpora nous conceptes que cal reglamentar, es considera adient publicar una modificació íntegra del text del Reglament, i derogar el text anterior, aprovat el 9 de juny de 1999.

A proposta del Ministeri d’Economia i Territori, el Govern, en la sessió del 27 de novembre del 2013, aprova el Reglament per a la identificació i el registre dels animals de companyia.

Article únic

S’aprova el Reglament per a la identificació i el registre dels animals de companyia, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que s’estableix en aquest Reglament i, en particular, el Reglament per a la identificació i el registre dels animals de companyia, del 9 de juny de 1999.

Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia

Article 1

Definicions

A efectes d’aquest Reglament s’entén per:

1) Animal de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure.

2) Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de forma demostrable.

3) Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat en un centre especialitzat i legalment establert, per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu.

4) Identificar: reconèixer o provar la identitat d’un animal de companyia.

5) Identificació: senyal distintiu que permeti reconèixer l’animal o provar la seva identitat.

6) Sistemes d’identificació: mitjans que s’utilitzen per a la identificació d’un animal de companyia.

7) Microxip: càpsula portadora d’un dispositiu electrònic que conté un codi alfanumèric que permet la identificació de l’animal.

8) Ressenya completa: descripció detallada de l’animal amb les seves característiques generals (espècie, raça, sexe, data de naixement, talla, color, tipus de pelatge, forma de les orelles i cua) i on s’especifiquen els accidents i les marques de l’animal amb indicació de la seva naturalesa i el lloc on es troben. Permet un complement d’identificació en suport paper.

Article 2

Obligació d’identificar

L’article 18 de la Llei de tinença i protecció dels animals prescriu que tot animal de companyia ha d’estar identificat.

1) Tot propietari d’un animal de companyia té l’obligació de proveir-lo d’identificació en un termini màxim de quatre mesos a partir de la data de naixement mitjançant el procés d’identificació establert en aquest Reglament.

2) Tot animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció, ha de lliurar-se identificat. És obligació de qui lliura l’animal entregar-lo identificat i obligació de qui el rep exigir aquesta identificació. En cas d’incompliment, el nou propietari de l’animal queda igualment obligat a identificar-lo en els termes previstos en aquest Reglament.

Article 3

Sistema d’identificació

1) Els animals de companyia han d’identificar-se mitjançant la implantació d’un microxip que s’adapti al que estableix aquest article. Amb aquest sistema es dota l’animal d’un codi únic que permet identificar-lo mitjançant un sistema d’assignació reconegut i irrepetible.

El microxip s’implanta a la banda esquerra del coll de l’animal. En cas que per una circumstància justificada no sigui possible, s’implanta a la zona de la creu, entre les dos espatlles, i es fa constar expressament en el document establert a l’article 4, apartat 2, el lloc en què s’ha implantat. A més, el microxip, que pot ser lliurat pel Departament d’Agricultura, compleix les característiques següents:

2) El codi d’identificació de l’animal ha de figurar en tota documentació que hi faci referència.

3) Només en el cas d’animals de companyia d’edat inferior a quatre mesos, es permet que es realitzi una preidentificació mitjançant la seva ressenya completa.

Article 4

Acreditació de la identificació

1) La identificació l’ha de fer en condicions d’asèpsia un veterinari legalment establert al Principat.

2) El veterinari responsable de la identificació de l’animal ha de lliurar al seu propietari el document oficial d’identificació acreditatiu d’aquest fet, segons el model establert a l’annex 1, on han de constar, almenys, les dades següents: el sistema d’identificació utilitzat i la part del cos on s’ha aplicat, el codi d’identificació, les dades del veterinari que realitza la identificació, l’espècie animal i la raça, el sexe i la data de naixement de l’animal.

3) En qualsevol transacció d’un animal de companyia s’ha de lliurar al nou propietari de l’animal el document oficial d’identificació que estableix l’apartat 2 i el passaport oficial per a animals de companyia.

4) En el cas d’il·legibilitat d’una identificació s’ha de realitzar una reidentificació de l’animal. En aquest cas el veterinari que realitzi la reidentificació ho ha de fer constar en el document oficial d’identificació.

Article 5

Lectura de la identificació

Per poder acreditar amb efectes legals o administratius la identificació d’un animal de companyia mitjançant la implantació d’un microxip, el Govern estableix com a centres de referència:

Aquests centres han de disposar de lectors que permetin llegir tots els sistemes homologats amb els quals es realitza la identificació.

Article 6

Gestió dels sistemes d’identificació

1) Els veterinaris legalment establerts que realitzin la identificació d’animals de companyia s’han de proveir del material necessari descrit en l’article 3 d’aquest Reglament. La gestió de les dades generades pel procés d’identificació d’un animal de companyia correspon al Registre d’Animals de Companyia, per garantir-ne la fiabilitat i la confidencialitat.

2) Són vàlides les identificacions dels animals que provinguin de fora d’Andorra sempre que s’ajustin al que estableix l’article 3, quan hagin estat realitzades per entitats o persones autoritzades i d’acord amb la normativa aplicable en el lloc de procedència de l’animal, i quan se n’acrediti la identificació mitjançant un document que estableixi, almenys, les dades que preveu l’article 4.2. En cas contrari els animals s’han d’identificar segons els sistemes i en els terminis fixats en aquest Reglament.

Article 7

El Registre d’Animals de Companyia (RAC)

1) El ministeri responsable del Departament d’Agricultura té la tutela del Registre d’Animals de Companyia (RAC) i en garanteix la confidencialitat de les dades. El Departament d’Agricultura té un accés directe al Registre.

2) Aquest Registre està constituït pel conjunt d’inscripcions dels animals de companyia i conté, almenys, les dades d’identificació de l’animal, i les dades personals i el domicili del seu propietari o posseïdor.

3) Els requisits necessaris per registrar un animal de companyia són:

4) Els propietaris o posseïdors dels animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al Registre d’Animals de Companyia en un termini màxim de quatre mesos a partir de la data de naixement, d’acord amb el que estableix l’article 18.5 de la Llei 13/2012, de tinença i de protecció dels animals.

5) El propietari d’un animal de companyia identificat fora d’Andorra, sempre que la identificació es consideri vàlida d’acord amb l’article 6.2, està obligat a registrar-lo en el RAC en un termini màxim de dos mesos després que entri a Andorra.

6) Quan un animal és cedit o venut, el nou propietari està obligat a registrar aquesta incidència al RAC mitjançant la presentació del passaport oficial per a animals de companyia degudament signat en un termini màxim de dos mesos.

7) Quan l’animal es mor, el propietari està obligat a declarar-ho al RAC mitjançant el passaport oficial per a animals de companyia degudament omplert, en un termini màxim de dos mesos.

8) El veterinari que efectua la identificació de l’animal, habilitat d’acord amb l’article 4.1, és el responsable de consignar les dades que s’han de trametre al RAC. Un cop realitzada la identificació, el veterinari ha d’omplir les tres còpies del document oficial d’identificació: una còpia és per al propietari de l’animal, l’altra és per al veterinari que hagi realitzat la identificació i la tercera ha de ser entregada pel veterinari a la seu del Registre d’Animals de Companyia. Un cop el RAC ha rebut el document, verifica les dades d’identificació i emet el full de liquidació corresponent a la taxa per registre d’animals fixada per la Llei 14/2012, de salut animal i seguretat alimentària. Un cop el propietari ha satisfet l’import de la taxa, el Departament d’Agricultura segella el document oficial d’identificació, registra les dades de l’animal i del propietari i legalitza, mitjançant l’aplicació del segell oficial oportú, el passaport oficial per a animals de companyia degudament omplert.

9) El passaport oficial per a animals de companyia, segons el model que figura en l’annex 3 del Reglament pel qual es fixen les normes zoosanitàries aplicables als desplaçaments d’animals de companyia sense ànim comercial, del 5 de març del 2008, recull la informació relativa al propietari de l’animal, així com les dades que configuren l’historial de vacunacions de l’animal i altres informacions rellevants relacionades amb els esdeveniments clínics i els canvis de propietari o titular. El passaport oficial per a animals de companyia és subministrat als propietaris d’animals de companyia pels veterinaris legalment establerts, que hi han de consignar les dades oportunes de forma prèvia a la seva legalització per part del Registre d’Animals de Companyia tal com s’estableix en l’apartat 8 d’aquest article.

10) El document oficial d’identificació i el passaport oficial per a animals de companyia són subministrats pel Govern als veterinaris legalment establerts. Cada document ha d’anar singularitzat amb un número d’ordre.

Article 8

Validesa del passaport oficial per a animals de companyia

Únicament es consideren vàlids els passaports que hagin estat degudament legalitzats mitjançant l’aplicació del segell oficial a la pàgina 32 del mateix document, per part del Registre d’Animals de Companyia.

Article 9

Reconeixement de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència

El reconeixement de la condició de gos utilitzat amb un objectiu terapèutic o assistencial es realitza amb la sol·licitud prèvia mitjançant el Servei de Tràmits i es dirigeix al Registre d’Animals de Companyia, per part del propietari o titular del gos. En aquesta sol·licitud, el propietari o titular ha d’incloure la informació següent:

1) Còpia dels documents d’identificació de l’animal per al qual se sol·licita l’obtenció de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència.

2) Acreditació documental que l’animal ha estat ensinistrat en un centre especialitzat i legalment establert, per dur a terme un acompanyament terapèutic o assistencial.

3) Memòria explicativa del tipus de treball terapèutic o assistencial per al qual el gos ha estat ensinistrat.

El Departament d’Agricultura verifica que les dades del Registre són correctes, en cas que es tracti de gossos prèviament registrats al RAC, o bé procedeix a registrar l’animal de conformitat amb el que estableix l’article 7 d’aquest Reglament, prèviament a atorgar el reconeixement de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència.

El Departament d’Agricultura revisa la documentació acreditativa presentada i valora l’atorgament del reconeixement en funció de la informació continguda en la sol·licitud. En cas de denegar el reconeixement sol·licitat, es pot presentar un recurs en els termes establerts al Codi de l’Administració.

El Departament d’Agricultura pot sol·licitar l’opinió d’altres serveis de l’Administració en el moment de valorar el contingut documental acreditatiu presentat, especialment pel que fa als resultats provats sobre les persones que es beneficien de l’acompanyament de gossos amb finalitats terapèutiques o assistencials.

En la inscripció al RAC, el Departament d’Agricultura fa constar, ultra les dades referenciades en l’article 7, l’especialitat terapèutica o assistencial del gos, així com les entitats, públiques o privades, a les quals l’animal està destinat a prestar els serveis.

Un cop realitzada la inscripció al Registre, el Departament d’Agricultura emet un document acreditatiu d’inscripció i d’obtenció de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència.

Article 10

Suspensió o pèrdua de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència

La condició de gos de teràpia o gos d’assistència, obtinguda segons el que estableix l’article 9, pot ser suspesa o retirada en els casos següents:

1) El propietari o titular de l’animal notifica al RAC la sortida del gos fora d’Andorra de forma definitiva.

2) El propietari o titular de l’animal notifica per escrit al RAC la seva voluntat expressa de prescindir de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència per al seu animal.

3) Es produeix la suspensió temporal de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència sempre que el gos estigui immers en la incoació d’un expedient administratiu o judicial per motiu de danys provocats a persones o a altres animals.

4) Es pot produir la pèrdua de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència quan la resolució de l’expedient no és favorable al propietari o titular de l’animal.

5) Es produeix la suspensió temporal de la condició de gos de teràpia o gos d’assistència en els casos en què el propietari o titular del gos és objecte de la incoació d’un expedient administratiu o judicial per motiu d’actuacions contràries al contingut de la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals, o dels articles 502 i 503 del Codi penal.

Article 11

Infraccions i sancions

Les infraccions al que estableix aquest Reglament se sancionen d’acord amb el que estableix la Llei 13/2012, de tinença i protecció dels animals.

Disposició addicional

Els preus de l’imprès del document oficial d’identificació (DOI), del material d’identificació i del passaport oficial per a animals de companyia s’estableixen per decret.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 27 de novembre del 2013

ANNEX 1: Document oficial d’identificació per a animals de companyia