Decret 186/2021, del 2 de juny del 2021

Decret 186/2021, del 2-6-2021, d’aprovació del Reglament d’ancoratges al terreny.

Exposició de motius

L’article 127 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme estableix que “els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l’edifici executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny. Aquesta responsabilitat ha de constar en totes les escriptures de transmissió de domini”. El Reglament d’ancoratges al terreny concreta i regula les tasques que cal dur a terme per aconseguir conservar correctament els ancoratges durant la vida útil de la construcció, i defineix els assaigs de control que es duen a terme durant la instal·lació i la posada en càrrega en la fase d’obra. En aquest marc, el Reglament estableix els procediments tècnics i administratius que han de seguir tots els agents implicats en la inspecció, el manteniment i la reparació dels ancoratges (promotors, propietaris, tècnics, empreses instal·ladores, fabricants, empreses d’inspecció i control) per donar compliment satisfactori a l’obligació estipulada per l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.

Un ancoratge al terreny a tracció és un dispositiu instal·lat dintre del terreny prèviament perforat, capaç de transmetre la tensió d’una càrrega de tracció, aplicada en la superfície d’un talús o d’una estructura, fins a una zona interior del terreny, amb la finalitat d’estabilitzar mitjançant la compressió del terreny comprès entre la zona exterior (cap d’ancoratge) i l’extrem interior de l’ancoratge (zona fixa o bulb). A l’annex I del Reglament s’hi inclouen els esquemes d’alguns tipus d’ancoratges.

Els primers ancoratges al terreny van ser instal·lats per estabilitzar els talussos de treballs miners duts a terme en una pedrera de Gal·les el 1872, i estaven constituïts per estaques de fusta clavades perpendicularment a l’estratificació de la roca. Per la seva capacitat higroscòpica, la fusta s’inflava per la presència d’aigua al terreny i s’aconseguia un ancoratge continu amb una funcionalitat similar als bulons d’acer utilitzats actualment. A finals del segle xix es va usar aquesta mateixa tècnica d’estabilització en mineria subterrània als Estats Units, tot i que no va ser fins als anys trenta i quaranta del segle passat que la tècnica d’ancoratges va iniciar el perfeccionament i es va començar a estendre com a mesura d’estabilització. Posteriorment, amb la introducció del nou mètode austríac en excavacions subterrànies, a la dècada de 1960 els bulons es van començar a instal·lar assíduament com a part del sosteniment en obres de construcció de túnels.

Malgrat el temps transcorregut des que es va començar a utilitzar de manera més o menys àmplia la tècnica d’estabilització del terreny amb ancoratges, els països europeus no van iniciar la regulació dels procediments d’instal·lació i conservació dels ancoratges fins als anys setanta, vuitanta o noranta, segons el cas. Actualment molts països d’Europa han anat adaptant la legislació al respecte, ja sigui amb recomanacions, guies tècniques o normatives.

A Andorra no consta que s’hagin instal·lat ancoratges fins a finals dels anys vuitanta, i hi ha ancoratges operatius des de llavors amb una edat superior a 30 anys. Així doncs, amb la voluntat d’evitar en la mesura que sigui possible patologies constructives per envelliment dels ancoratges, danys i successos futurs que poden produir alarma social, esdevé necessari reglamentar els assaigs, les revisions, les proves i el manteniment, aspectes que influeixen directament sobre la durabilitat i l’eficàcia dels ancoratges al terreny. Tot i això, el Reglament d’ancoratges al terreny no pretén suplir, sinó complementar, la perícia, l’experiència i els coneixements dels professionals del sector.

El Reglament d’ancoratges al terreny es desenvolupa mitjançant onze capítols, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició final.

El capítol primer inclou les disposicions de caràcter general, com ara l’àmbit d’aplicació, l’objecte, les definicions, les notacions i les tipologies d’ancoratges. L’àmbit d’aplicació abasta els ancoratges al terreny a tracció existents i futurs, en les fases de projecte, obra i vida útil. L’objecte del Reglament “és establir els procediments d’inspecció i control dels ancoratges en fase constructiva, i possibilitar i regular la revisió i el manteniment periòdics posteriors per tal de fer el seguiment del comportament dels ancoratges i del terreny durant tota la seva vida útil, així com establir les responsabilitats de les persones físiques o jurídiques que hi intervenen”.

Destaca en aquest capítol la regulació, en l’article 6, del tipus d’ancoratges anomenats provisionals, que s’utilitzen en els casos en què s’ha d’estabilitzar un talús o un mur durant un temps limitat de la fase de construcció. Així doncs, els ancoratges provisionals només estaran actius fins que es construeixi el sistema de contenció definitiu.

Des del capítol segon fins al novè, el Reglament regula els processos determinants per aconseguir l’efectivitat i durabilitat de l’estabilització mitjançant ancoratges, que són bàsicament els assaigs durant l’obra, i la revisió i el manteniment durant la vida útil de la construcció. Així, des del capítol segon fins al vuitè, es reglamenta l’operativa de control que s’ha de seguir en fase d’obra i alguns aspectes durant la redacció del projecte, i al capítol novè es regula el procediment de revisió i manteniment, i la seva periodicitat durant la fase de servei de la construcció.

El capítol segon estableix els requisits mínims que han de complir els equips de tesat, i els materials i components dels ancoratges. S’hi inclou un article específic sobre les característiques de la beurada de ciment, atesa la importància per la doble funció que exerceix, com a barrera de protecció dels elements metàl·lics i com a element de transferència de la càrrega aplicada en superfície fins a la zona resistent del terreny.

En l’actualitat, en les obres que inclouen instal·lació d’ancoratges, sota el criteri del projectista o la direcció d’obra se solen dur a terme alguns assaigs de càrrega de manera similar a l’establerta en aquest Reglament. Per eliminar omissions i arbitrarietats, el Reglament estableix els mètodes i procediments d’assaig internacionalment reconeguts, recollits des del capítol tercer fins al vuitè. El contingut d’aquests capítols és de caràcter tècnic, relatiu al control de la posada en tensió dels ancoratges. En aquests capítols es descriuen els tipus d’assaigs de càrrega, els procediments de càlcul i l’avaluació dels resultats, que tenen per finalitat comprovar que el terreny i el dispositiu suporten les càrregues de prova, que són superiors a la càrrega a la qual resta tesat finalment l’ancoratge. La càrrega final de l’ancoratge, o càrrega residual, és una dada que tindrà especial rellevància posteriorment per a la comprovació en fase de revisió i manteniment.

El capítol novè del Reglament estableix i regula la periodicitat, el contingut i la valoració de les campanyes periòdiques de revisió i manteniment, que els propietaris tenen el deure de promoure. S’estableixen les primeres revisions obligatòries al cap d’un mes, sis mesos i un any a partir de la instal·lació dels ancoratges, les quals poden estar incloses dintre de l’obra. A partir del primer any, el Reglament estableix l’obligació de dur a terme campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges cada cinc o deu anys, en funció del tipus d’ancoratge i de l’ús de l’edifici al qual va lligada l’estabilització.

El capítol desè defineix la identitat dels agents que intervenen en una obra amb instal·lació d’ancoratges, n’estableix les responsabilitats i fixa les assegurances mínimes obligatòries per cobrir-les.

El capítol onzè remet al règim sancionador fixat per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, en tant que la vulneració de l’obligació d’inspeccionar, mantenir i reparar els ancoratges d’estabilització del terreny executats en el marc d’una llicència de construcció constitueix un infracció urbanística. En efecte, de l’obligació explícita i clara d’inspeccionar, mantenir i reparar els ancoratges que estableix l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (“Els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l’edifici executats a l’empara de la llicència de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny”), se’n deriva, per aplicació de l’article 154 de la mateixa Llei, que ometre aquesta obligació constitueix una infracció urbanística sancionable (“Constitueix una infracció urbanística tota vulneració, per acció o omissió, de les disposicions contingudes en aquesta Llei o en els instruments d’ordenació urbanística”).

Per acabar, el Reglament d’ancoratges al terreny inclou una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició final. La disposició transitòria atorga els terminis per dur a terme els treballs de revisió, les proves i el manteniment dels ancoratges existents. Els terminis es fixen en tres o cinc anys, en funció de la data en què van finalitzar les obres. La disposició derogatòria deixa sense vigència les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que s’estableix en aquest Reglament, el contradiguin o hi siguin incompatibles. A l’últim, la disposició final del Reglament estableix la seva entrada en vigor.

Pels motius exposats, a proposta del ministre de Territori i Habitatge, el Govern, en la sessió del 2 de juny del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament d’ancoratges al terreny, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament d’ancoratges al terreny

Índex

Reglament d’ancoratges al terreny

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament és aplicable als ancoratges al terreny a tracció –d’ara endavant, “ancoratges”–, en alguns aspectes del projecte constructiu i en fases d’obra i de servei, siguin actius o passius, existents o futurs, tant de barra com de cable, sotmesos a certa càrrega de tracció i que transmeten aquesta càrrega al terreny a través d’una beurada de ciment o de resines.

Article 2. Objecte

L’objecte d’aquest Reglament és establir els procediments d’inspecció i control dels ancoratges en fase constructiva, i possibilitar i regular la revisió i el manteniment periòdics posteriors per tal de dur a terme el seguiment del comportament dels ancoratges i del terreny durant tota la seva vida útil, així com establir les responsabilitats de les persones físiques o jurídiques que intervenen.

Article 3. Llicència

L’execució d’ancoratges, siguin provisionals o definitius, requereix prèviament l’atorgament d’una llicència urbanística de construcció d’obra major.

Article 4. Definicions

Ancoratge al terreny: dispositiu que serveix per estabilitzar el terreny mitjançant l’aplicació d’un esforç en superfície transmès fins a una zona interior del terreny.

Ancoratge al terreny a tracció: tot ancoratge sotmès a una càrrega de tracció transmesa per mitjà d’una beurada de ciment o de resines, amb la finalitat de produir la contenció de la part del terreny compresa entre el cap d’ancoratge i la seva zona distal. Per simplificar el text d’aquest Reglament, ancoratge es refereix sempre a ancoratge al terreny a tracció.

Ancoratge provisional: tot aquell ancoratge projectat amb caràcter temporal durant una fase de l’obra, mentre no es construeixin altres sistemes de contenció del terreny.

Ancoratge definitiu: és tot ancoratge que no es considera provisional.

Ancoratge passiu: és tot ancoratge amb una mínima càrrega de tesat prevista al projecte, que sol ser de l’ordre del 10% de la resistència característica del tirant, dissenyat per absorbir possibles increments de càrrega com a conseqüència de moviments de l’estructura o del terreny que suporten.

Buló: és un ancoratge passiu de simple protecció sense longitud lliure, en estar injectat amb beurada fins a l’extrem proximal.

Ancoratge actiu: tot ancoratge la càrrega inicial nominal del qual generalment és com a mínim el 50% de la tensió del límit elàstic de la barra o dels cables.

Ancoratge retesable/destesable: ancoratge al qual es pot ajustar la càrrega residual durant la seva vida útil.

Barrera de protecció: cadascuna de les capes disposades al voltant dels elements metàl·lics d’un ancoratge, amb la finalitat de protegir-lo contra la corrosió.

Distal: s’utilitza per indicar més llunyania al cap de l’ancoratge.

Proximal: s’utilitza per indicar més proximitat al cap de l’ancoratge.

Longitud fixa o bulb: part de l’ancoratge que s’adhereix al terreny mitjançant la qual es transmet la càrrega del tirant al terreny.

Longitud lliure: part de l’ancoratge situada entre les falques (en ancoratges de cable) o la femella (en ancoratges de barra) i l’extrem proximal del bulb.

Longitud lliure aparent o efectiva: és la llargada lliure calculada segons el resultat dels assaigs duts a terme a un ancoratge.

Beurada: barreja de dos o més components, amb certa fluïdesa inicial, que és capaç de solidificar-se i assolir una determinada resistència.

Beurada de ciment: barreja d’aigua i ciment en determinades proporcions, a la qual es poden afegir additius i que té la funció de barrera de protecció i de transmetre la càrrega del tirant al terreny.

Cap d’ancoratge: conjunt d’elements i de proteccions anticorrosives, situats a l’exterior del terreny o de l’estructura; inclou cua de tesat, placa de falques o femella segons tipus d’ancoratge, placa de graus, placa de repartiment, trompeta i capot de protecció exterior.

Trompeta: element d’unió entre la beina de protecció de la longitud lliure i la placa de repartiment.

Càrrega nominal: és la càrrega de treball determinada per càlcul al projecte.

Càrrega inicial: és la càrrega a partir de la qual es comença a mesurar la deformació del tirant durant un assaig de càrrega.

Càrrega crítica d’esllavissament per fluència: és la càrrega a partir de la qual es produeix un augment sobtat de la velocitat de desplaçament del bulb a través del terreny.

Càrrega de bloqueig: és la tensió a la qual resta sotmès l’ancoratge just després del clavament de les cunyes (cables) o de la fixació de la femella (barra). Idealment hauria de coincidir amb la càrrega nominal.

Càrrega de tesat: és la tensió final que s’ha d’aplicar al tirant abans del clavament de cunyes (cables) o d’estrènyer la femella (barra), i correspon a la tensió de bloqueig incrementada amb les pèrdues de càrrega previstes en la maniobra de falcament de cunyes o cargolament de la femella.

Càrrega residual: és la càrrega real a la qual està sotmès un ancoratge en un moment donat de la seva vida útil.

Càrrega de desenganxament: és la càrrega a la qual es produeix un lleuger aixecament (inferior a 1 mm) de la placa de falcament, de les falques o de la femella, respecte de la placa de repartiment. A l’efecte de proves de desenganxament, aquesta càrrega s’assimila a la càrrega residual de l’ancoratge en el moment de la prova.

Càrrega de trencament del tirant: és la tensió que, aplicada a un ancoratge, produeix el trencament del seu tirant.

Terreny: sòls, roques o reblerts existents abans del començament de l’obra.

Tirant: barra d’acer o conjunt de cables que transmet la càrrega de tracció al terreny; inclou longitud fixa, longitud lliure i cua de tesat.

Cua de tesat: part del tirant que sobresurt de la placa de cunyes o de la femella i que té per finalitat l’agafament del gat per aplicar tensió a l’ancoratge. La longitud de cua de tesat ha de ser suficient per a la posada en tensió de l’ancoratge en fase d’obra i per a les comprovacions durant la vida útil de l’ancoratge.

Longitud de tall del tirant: és la longitud total de cables o barra a la qual s’han de tallar els tendons per obtenir una cua de tesat que permeti dur a terme les comprovacions de càrregues periòdiques al llarg de la vida útil.

Promotor: en l’àmbit d’aquest Reglament, persona física o jurídica, pública o privada, titular d’una llicència de construcció que inclou instal·lació d’ancoratges, siguin provisionals o definitius, amb independència de la titularitat del terreny on es troben els ancoratges, i ja sigui per a ús propi o per a una transmissió posterior a tercers. D’ara endavant, “el promotor”.

Propietat: en l’àmbit d’aquest Reglament, persona física o jurídica, privada o pública, individual o col·lectiva, propietària d’una edificació, construcció, obra o instal·lació de qualsevol tipus que inclou ancoratges, siguin provisionals o definitius, amb independència de la titularitat del terreny on es troben els ancoratges. D’ara endavant, “la propietat” o “el propietari”.

Reparació: operació que es duu a terme per tal de restaurar les condicions originals de qualsevol part, component o element d’un ancoratge que s’ha deteriorat per manipulació, condicions externes, fatiga o durabilitat, o per qualsevol altra mena de causa.

Substitució: operació mitjançant la qual es duu a terme el canvi d’un element per un altre que no comporta variació respecte de l’element original. En cas contrari, és a dir, si se substitueix l’element per un altre de característiques significativament diferents de les originals, l’operació és una modificació, una reforma o una ampliació.

Manteniment: conjunt d’operacions necessàries, ja siguin reparacions, substitucions, reformes, ampliacions o altres, per conservar els ancoratges en les condicions escaients que permetin garantir la seva fiabilitat i eficàcia.

Revisió periòdica: examinar visualment el terreny o l’estructura, comprovar l’estat dels caps i fer proves de càrrega residual dels ancoratges en un moment determinat de la vida útil, que cal dur a terme per verificar la fiabilitat i l’eficàcia de l’estabilització amb ancoratges, i establir si escau efectuar operacions de manteniment.

Article 5. Notacions

D_p = diàmetre nominal de la perforació (mm)

T_A = càrrega inicial de prova (kN)

T_p = càrrega màxima d’assaig (kN)

T_d = càrrega de treball nominal de projecte (kN)

T_ad = càrrega admissible de l’ancoratge determinada per consideracions geotècniques o assaigs (kN)

T_o‘= càrrega de tesat (kN)

T_o = càrrega de bloqueig (kN)

T_ro = càrrega residual inicial d’un ancoratge en el moment de la posada en tensió (kN)

T_rx = càrrega residual d’un ancoratge en un moment donat de la seva vida útil (kN)

T_y = força corresponent al límit elàstic de l’acer del tirant d’un ancoratge (kN)

T_cf = càrrega crítica de fluència (kN)

γ_t = factor de seguretat de la tensió mitjana última en el contacte bulb-terreny

γ_l = factor de seguretat de majoració de càrregues

γ_y = factor de seguretat de minoració de la resistència de l’acer del tendó

E_t = mòdul elàstic de l’acer del tendó (MPa)

A_s = superfície de la secció d’acer del tirant (mm2)

L_lt = longitud lliure teòrica (m)

L_b = longitud fixa teòrica (m)

L_g = longitud d’agafament del gat de tesat (mm)

L_lap = longitud lliure efectiva (o aparent) (m)

ΔL = allargament del tirant d’un ancoratge, per a un esgraó de càrrega (mm)

ΔG = recorregut del pistó del gat en un esgraó de càrrega (mm)

Δs = assentament de la placa de l’ancoratge respecte d’un punt fix (mm)

ΔL_g = elongació teòrica de la part de la cua de tesat fins a l’agafament del gat (mm)

ΔL_e = component elàstic del desplaçament del tirant (mm)

ΔL_e,x = component elàstic del desplaçament del tirant en qualsevol punt de la corba de càrrega (mm)

ΔL_pl = component plàstic del desplaçament del tirant (mm)

ΔL_et = allargament elàstic teòric a la càrrega màxima (Tp) a partir de la càrrega inicial (TA) (mm)

R_k,s = resistència característica al trencament de l’ancoratge (kN); Rks = 10^-3 As fs

f_s = resistència característica a tracció de l’acer de l’ancoratge (MPa)

f_y0,1 = límit elàstic de l’acer de l’ancoratge al 0,1% de deformació permanent (MPa)

R_d = resistència de càlcul de l’ancoratge (kN); Rd = mín {R_d,b, R_d,s}

R_d,b = resistència de càlcul a l’arrencament del bulb de l’ancoratge (kN)

R_d,s = resistència de càlcul de trencament de l’acer de l’ancoratge (kN)

Article 6. Classificació dels ancoratges i limitacions d’ús

1. Els ancoratges regulats en aquest Reglament es classifiquen en diferents tipologies, algunes de les quals es representen esquemàticament a l’annex I, segons els arguments següents:



2. Com a norma general, els ancoratges provisionals s’han de dissenyar per a un termini no superior a dos (2) anys. Si el projecte no especifica la durada de la provisionalitat dels ancoratges, s’entén que és la seva vida útil màxima.

Tanmateix, si per motius constructius es requereix un termini superior, els ancoratges provisionals es poden dissenyar per a una vida útil de fins a quatre (4) anys com a màxim, sempre que s’especifiqui explícitament al projecte, que aquest últim inclogui un pla general de revisió i manteniment a partir del segon any i que els càlculs dels paràmetres dels ancoratges estiguin suficientment justificats en funció del tipus de terreny en què s’introdueix l’ancoratge, de les condicions ambientals o de qualsevol altra consideració, tot sota el criteri i la responsabilitat del tècnic redactor del projecte.

La direcció d’obra és responsable de vetllar pel compliment de la planificació de l’obra, per tal de complir amb el termini dels ancoratges i amb el pla general de revisió i manteniment, si és el cas, durant tota l’obra.

En el cas d’ultrapassar el termini previst al projecte, s’adopten les mesures de protecció prescrites a l’article 113 bis del Reglament de construcció.

Els ancoratges provisionals han de ser desactivats quan estigui construït el sistema definitiu d’estabilització.

3. Els arguments de l’apartat 1 d’aquest article són combinables entre si, amb les restriccions següents:

Capítol segon. Certificats de l’equip de tesat, de components i de materials, i assaigs de laboratori

Article 7. Control dels equips

Abans del començament dels treballs de tesat dels ancoratges, la direcció d’obra ha de verificar el calibratge de l’equip de tesat, inclosos els aparells de mesura. A aquest efecte, la direcció d’obra demana a l’empresa instal·ladora els certificats emesos per un laboratori de calibratge acreditat. Els certificats de calibratge de l’equip de tesat han d’estar disponibles en tot moment i la seva data no pot ser anterior a un (1) any respecte de la data de la utilització de l’equip.

La direcció d’obra ha de comprovar que l’equip de tesat és conforme al tipus d’ancoratge i a les càrregues màximes de les proves que s’han de dur a terme. En tot cas, el recorregut del pistó del gat ha de ser més gran que el moviment axial previst per al tipus de tirant i per a la càrrega de prova. Els ancoratges de dos o més cables s’han de tesar amb un equip multifilar que permeti la posada en tensió i el falcament de tots els cables simultàniament.

Article 8. Certificats de components i de materials

L’empresa instal·ladora ha de gestionar amb el fabricant dels ancoratges els certificats dels components i de la fabricació en taller, si és el cas, dels bulbs dels ancoratges subministrats a l’obra. Els certificats esmentats, juntament amb els dels materials i productes aplicats in situ per l’empresa instal·ladora, s’han de lliurar a la direcció d’obra perquè els aprovi o els refusi s’aprovin.

Tots els materials, productes i components han de ser compatibles i en cap cas no poden utilitzar-se els que perjudiquin la integritat o la durabilitat de tot el dispositiu dels ancoratges.

La direcció d’obra pot definir i demanar els assaigs de verificació dels productes i dels components dels ancoratges que cregui convenients, especialment els que estan en contacte amb elements metàl·lics.

Article 9. Assaigs de beurades en laboratori i en obra

1. La beurada té la doble funció d’establir contacte i transmetre la càrrega entre la llargada fixa de l’ancoratge i el terreny, i també de ser una barrera de protecció del tirant. Atenent les funcions esmentades, és preceptiu dur a terme assaigs de les beurades en cadascuna de les fases d’injecció al llarg de l’obra.

2. En el cas que el recobriment dels ancoratges sigui fet a base de components amb resines, aquests productes han de ser compatibles amb els elements dels ancoratges. L’empresa instal·ladora ha de lliurar a la direcció d’obra el certificat de característiques del producte. La direcció d’obra, en vista de la documentació esmentada, accepta o refusa el producte, si bé pot exigir prèviament l’execució d’assaigs químics o físics complementaris escaients.

3. Per a la fabricació de les beurades de ciment, s’han d’utilitzar ciments de classe resistent 42.5, com a mínim, i la dosificació aigua/ciment òptima estarà compresa entre 0,36 i 0,44 per a injecció única i entre 0,9 i 1,2 per a injecció repetitiva i injecció repetitiva i selectiva.

4. Les beurades de ciment fabricades in situ han de ser sotmeses en fase d’instal·lació als assaigs següents:



5. A criteri de la direcció d’obra es poden dur a terme assaigs d’investigació de trencament a compressió de provetes elaborades al laboratori amb diferents dosificacions de ciment o additius. Així mateix, la direcció d’obra pot decidir efectuar altres proves complementàries de la beurada de ciment.

Capítol tercer. Assaigs de càrrega en ancoratges actius en fases de projecte i d’obra

Article 10. Tipus d’assaigs de càrrega d’ancoratges

La direcció d’obra ha de determinar i distribueix el tipus d’assaig que s’ha de dur a terme a cada ancoratge. Abans d’efectuar qualsevol dels assaigs de càrrega, l’empresa instal·ladora ha d’obtenir l’autorització de la direcció d’obra.

Els assaigs que es preveuen en fase de projecte i d’obra són de tres tipus:

1. Assaig d’investigació: aquest tipus d’assaig s’efectua en fase de projecte o abans de començar la part d’obra d’instal·lació dels ancoratges.

2. Assaig d’idoneïtat: normalment es duen a terme en els primers ancoratges executats en fase d’obra. A criteri de la direcció d’obra es poden fer més assaigs d’idoneïtat en el transcurs de l’obra en funció de la planificació.

3. Assaig d’acceptació: aquests assaigs es duen a terme durant tota l’obra i a tots els ancoratges als quals no s’hagi fet l’assaig d’idoneïtat.

Article 11. Assaigs d’investigació: disposicions generals

1. Els assaigs d’investigació tenen per finalitat determinar els paràmetres resistents reals de l’ancoratge: adherència en la interfície bulb/terreny; càrrega d’esllavissament (o de trencament) del bulb; corba tensió/deformació fins a l’esllavissament (o fins al trencament) del bulb; obtenció de les components plàstica i elàstica de la deformació i de les pèrdues de càrrega per fregament; evolució de la càrrega residual i càlcul de la longitud lliure efectiva de l’ancoratge.

2. Es recomana dur a terme assaigs d’investigació en els terrenys que no han estat assajats prèviament o per a càrregues de treball més altes que les adoptades en terrenys similars. No obstant això, dur a terme aquests assaigs és potestat de la direcció d’obra, la qual en determina la quantitat i la localització en el cas de decidir que s’efectuïn. Orientativament, la quantitat d’assaigs d’investigació és la següent:



3. Els ancoratges previstos per dur a terme assaigs d’investigació poden tenir característiques resistents superiors als projectats (més diàmetre de barra o més nombre de cables), o bé una disminució de la llargada fixa, atès que es pretén arribar a l’arrencament del bulb, si és possible, i les càrregues de prova són molt superiors a les de servei dels ancoratges que s’efectuaran posteriorment a l’obra. La resta de característiques i components (diàmetre de perforació, diàmetre de la baina corrugada del bulb i característiques de la beurada) són idèntics als que es col·locaran a obra.

4. La direcció d’obra, en vista dels resultats dels assaigs d’investigació, aprova el disseny projectat o pot adequar el dimensionament dels ancoratges del projecte amb el recàlcul corresponent.

5. Els ancoratges sotmesos a assaig d’investigació han de ser desestimats a l’efecte d’estabilització del terreny o de l’estructura.

6. Paral·lelament als assaigs d’investigació de la capacitat de càrrega, és aconsellable dur a terme altres assaigs d’investigació, com ara de composició de la beurada, d’aïllament elèctric dels ancoratges amb el terreny i amb l’estructura, de perforació i de composició química dels productes, o altres que a criteri de la direcció d’obra siguin necessaris.

Article 12. Assaigs d’idoneïtat: disposicions generals

Els assaigs d’idoneïtat es duen a terme als ancoratges reals executats en fase d’obra amb les condicions establertes en el projecte o en el disseny definitiu calculat en funció dels resultats de les proves d’investigació.

La finalitat dels assaigs d’idoneïtat és determinar la fluència i la llargada lliure aparent dels ancoratges, confirmar que les elongacions (plàstica i elàstica) i les pèrdues de càrrega per fregament obtingudes són correctes, i servir com a model de referència per als assaigs d’acceptació. La direcció d’obra estableix la quantitat i la identitat dels ancoratges als quals es duu a terme l’assaig d’idoneïtat, amb un mínim de tres (3) assaigs. Es recomana fer assaigs d’idoneïtat al 3% del total d’ancoratges de l’obra.

La direcció d’obra defineix la longitud de tall dels tendons i ha de vetllar perquè sigui suficient per obtenir cues de tesat amb les dimensions suficients per poder dur a terme les comprovacions de càrrega residual i el seu reajustament durant la vida útil dels ancoratges.

Article 13. Assaigs d’acceptació: disposicions generals

Es duu a terme un assaig d’acceptació a cadascun dels ancoratges instal·lats a l’obra, excepte aquells als quals s’hagi efectuat un assaig d’idoneïtat.

La finalitat de l’assaig d’acceptació és verificar que l’ancoratge suporta la càrrega de prova, lleugerament superior a la de servei, i confirmar la fluència de l’ancoratge. Així mateix, aquest assaig permet calcular la llargada lliure efectiva i constata si la càrrega de tesat s’ajusta a les prescripcions del projecte.

Si el resultat de l’assaig d’acceptació d’un ancoratge s’ajusta al que està previst segons els assaigs d’idoneïtat, l’ancoratge és acceptable. En cas contrari, l’ancoratge pot ser sotmès a un assaig d’idoneïtat per aprovar-ne l’acceptació.

La direcció d’obra defineix la longitud de tall dels tendons i ha de vetllar perquè sigui suficient per deixar cues de tesat amb les dimensions suficients per poder dur a terme les comprovacions de càrrega residuals i el seu reajustament durant la vida útil dels ancoratges.

Capítol quart. Mètodes d’assaigs de càrrega d’ancoratges actius

Article 14. Tipus de mètodes

Els assaigs de càrrega dels ancoratges es poden dur a terme segons un dels mètodes normalitzats següents:



Es recomana dur a terme els assaigs mitjançant el mètode de cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència. El procediment d’aquest mètode es descriu als articles 15 i 16. Per dur a terme assaigs aplicant un altre mètode normalitzat, cal atenir-se al que estableix la normativa tècnica en cada cas i ha de figurar expressament al plec de prescripcions tècniques del projecte.

Article 15. Mètode de cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència

El mètode de cicles de càrrega amb control d’evolució de l’índex de fluència per als assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, consisteix a aplicar diferents càrregues en un o més cicles incrementals, amb control i anotació de les mesures de les elongacions del tirant i del temps de l’estabilització de les càrregues màximes de cada cicle.

Al capítol cinquè es detalla el procediment per executar els diferents tipus d’assaigs pel mètode de cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència.

Article 16. Descripció general del mètode de cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència

1. El procediment consisteix a determinar l’allargament del tirant, mantenint una determinada càrrega durant un temps mínim d’estabilització del moviment, a cadascun dels esgraons de càrrega i de descàrrega. Els temps d’estabilització per a cada graó de càrrega i la seqüència de presa de mesuraments de les deformacions a càrrega constant són els establerts a l’article 18.

L’allargament total del tirant en un esglaó de càrrega es calcula mitjançant mesurament directe del recorregut del pistó del gat i de l’assentament de la placa de l’ancoratge mesurat respecte d’un punt fix suficientment allunyat de l’ancoratge.

Per al càlcul real del comportament de la llargada lliure de l’ancoratge, s’ha de descomptar l’assentament de la placa d’ancoratge i l’allargament teòric de la llargada del tirant entre la placa de l’ancoratge i l’acoblament del gat. S’aplica la fórmula següent:

En què:


Essent:



2. Els equips de mesura d’allargaments per a assaigs d’investigació i d’idoneïtat han de tenir una sensibilitat mínima d’una centèsima de mil·límetre (0,01 mm) i la precisió de les mesures ha de ser com a mínim de cinc centèsimes de mil·límetre (0,05 mm). En els assaigs d’acceptació, aquesta precisió ha de ser com a mínim de cinc dècimes de mil·límetre (0,5 mm).

Capítol cinquè. Descripció dels assaigs de càrrega d’ancoratges actius

Article 17. Procediment d’assaig: càrregues màximes, càrrega inicial i nombre de cicles

1. Els assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació es duen a terme amb un nombre mínim de cicles (n) i amb una càrrega màxima (T_p) al darrer cicle, definida en funció de les característiques resistents de l’acer dels tendons. La taula següent defineix el nombre de cicles de càrrega i les càrregues màximes del darrer cicle, segons cada tipus d’assaig.


2. Es parteix sempre d’una càrrega inicial (TA) per ajustar tots els components de l’ancoratge. Es pren:



3. El nombre de graons de càrrega de cada cicle s’augmenta en un graó respecte del cicle anterior. Als processos de càrrega i a la descàrrega de cada cicle es mesura el valor de la deformació corresponent a cadascuna de les càrregues intermèdies. Quan s’assoleix la càrrega màxima de cada cicle es prenen els valors de les deformacions a càrrega constant a intervals de temps establerts a l’article 18.

4. L’increment de càrrega a cada esgraó es farà lentament per tal de no produir efectes dinàmics en el conjunt del dispositiu de l’ancoratge.

5. Per determinar la càrrega màxima de cada cicle en assaigs d’investigació i d’iconeïtat, s’incrementa la càrrega inicial (TA) segons l’expressió següent:



I resulta una càrrega màxima Tx per a cada cicle:



Aquest procediment es reflecteix esquemàticament a la taula següent, en què “n” és el nombre de cicles establerts per a cada tipus d’assaig.



6. En els assaigs d’acceptació, el cicle únic de càrrega es fa amb tres graons idèntics, mesurant les deformacions a les càrregues intermèdies T’i T’’següents:



7. Seguidament, per als ancoratges als que s’ha fet assaigs d’idoneïtat o d’acceptació, es procedeix a la posada en tensió a la càrrega de treball, segons estableix l’article 23.

Article 18. Temps de control durant els cicles de càrrega

En els tres tipus d’assaigs (investigació, idoneïtat i acceptació), el temps de manteniment de la càrrega en els graons intermedis, tant en el procés de càrrega com durant la descàrrega, és d’un minut (1 min), temps que permet anotar les lectures de deformacions.

En arribar a la tensió màxima de cada cicle (Tx), aquesta força s’ha de mantenir constant mentre es pren nota de les deformacions a intervals de temps preestablerts, segons la seqüència següent:



En les proves d’acceptació, el temps total de presa de dades a tensió màxima del cicle (Tp) no pot ser inferior a cinc minuts (5 min).

Per a les proves d’investigació i d’idoneïtat, des del primer fins al penúltim cicle, la presa seqüencial de dades de deformacions a càrrega màxima (Tx) es duu a terme durant un temps no inferior a quinze minuts (15 min). Al darrer cicle de qualsevol d’aquests dos assaigs, a tensió constant (Tp), la duració de la presa seqüencial de deformacions és com a mínim de seixanta minuts (60 min) en sòls no cohesius i de cent vuitanta minuts (180 min) en sòls cohesius, sense perjudici que la direcció d’obra consideri augmentar el temps de control fins que l’índex de fluència es mantingui constant, seguint el procediment i la formulació descrits a l’article 19.

Capítol sisè. Càlculs i avaluació de resultats dels assaigs de càrrega d’ancoratges actius

Article 19. Procediment, càlcul i representació gràfica de l’índex de fluència

L’índex de fluència es determina a partir de les dades de deformació/temps a càrrega constant (Tx) a cada cicle dels assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, preses segons els intervals establerts a l’article 18.

El càlcul de l’índex de fluència es fa segons l’expressió:



En què:



Les representacions gràfiques per determinar l’índex de fluència i la càrrega crítica per fluència es mostren a l’annex III.

Si transcorregut el període d’observació del desplaçament del tirant no s’ha arribat a una tendència constant de l’índex de fluència, es prolonga el temps d’observació fins a aconseguir clarament la tendència esmentada.

Article 20. Índex de fluència admissible

En els assaigs d’investigació i d’idoneïtat s’ha d’obtenir un índex de fluència sensiblement constant per a la càrrega màxima de cada cicle (T_x).

En assaigs d’investigació es considera que es produeix el trencament per fluència del terreny si el resultat de l’índex de fluència és igual o superior a dos mil·límetres (ks ≥ 2 mm).

Els valors màxims admissibles de l’índex de fluència en assaigs d’idoneïtat i d’acceptació per a la càrrega màxima de cada cicle i per a la càrrega de tesat són els que corresponen segons els criteris següents:

Article 21. Presentació de resultats dels assaigs de càrrega

La presentació de resultats dels assaigs de càrrega ha d’anar acompanyada d’un informe en el qual s’ha d’adjuntar, entre altres dades, una fitxa per a cada ancoratge amb la taula i el gràfic de càrrega/allargament del tirant i del gràfic càrrega/components elàstic i plàstic.

En els gràfics s’han de representar els resultats dels càlculs de les deformacions del tirant de l’ancoratge, una vegada descomptats l’assentament de la placa i l’elongació teòrica del tram de cua fins a l’agafament del gat, segons la formulació definida a l’article 16.

Per a la determinació de la deformació total del tirant i de les seves components elàstic i plàstic, es considera l’elongació màxima obtinguda durant el manteniment de la tensió a la càrrega màxima de cada cicle.

A l’annex II es representen el gràfic càrrega/allargament del tirant i el gràfic de deformacions elàstica/plàstica, que s’han d’adjuntar a l’informe de control.

Article 22. Avaluació de resultats dels assaigs de càrrega

Amb els resultats dels assaigs, es determinaran els paràmetres següents:

1. Càrrega última garantida de l’ancoratge: és la màxima càrrega a la qual ha arribat l’assaig i sota la qual l’índex de fluència s’ha estabilitzat. Es determina segons els resultats i el gràfic de l’índex de fluència.

2. Longitud lliure aparent o efectiva: és la que resulta per càlculs tenint en compte l’elongació elàstica resultant a cada graó de càrrega i les pèrdues per fregament dels elements de l’ancoratge. La longitud lliure aparent es calcula segons l’expressió següent:



En què:



La longitud lliure aparent ha d’estar compresa entre els valors següents:



A efectes pràctics, el càlcul s’efectua amb la comprovació gràfica de l’annex II, mitjançant l’exigència que la corba d’allargaments elàstics obtinguda en l’assaig estigui compresa entre les rectes (T_A – L) i (T_A – U), en què L i U són les components de deformació elàstica mínima i màxima admeses, respectivament. Aquests dos paràmetres es calculen segons les expressions:




3. Component plàstic de l’allargament del tirant en cada cicle de càrrega: s’obté del gràfic de l’annex II. La direcció d’obra estableix els valors màxims de les deformacions permanents, segons els assaigs d’investigació o atenent l’experiència en terrenys similars. En cap cas no són admissibles allargaments plàstics residuals superiors al 25% del diàmetre nominal de la perforació.

Article 23. Tesat a la càrrega de treball

Una vegada un ancoratge s’ha sotmès a assaig d’idoneïtat o d’acceptació, s’aplica la càrrega de tesat esgraonada amb el mateix procediment dels cicles de càrrega de l’assaig, i es mesuren les deformacions a cadascun dels graons de càrrega fins a arribar a la càrrega de tesat. La càrrega de tesat és la càrrega nominal del projecte incrementada amb el valor previst de les pèrdues del sistema de tesat. Seguidament es porta a terme l’acoblament de cunyes o de la femella i a continuació es comprova el valor de la càrrega final, o càrrega de bloqueig, mitjançant el desenganxament del cap, i s’anota l’elongació del tirant i la càrrega residual.

Tot seguit es procedeix a l’aplicació de les barreres de protecció del cap i de la part proximal de la zona lliure, i a la col·locació del capot.

Capítol setè. Assaigs en ancoratges passius en fase d’obra

Article 24. Control i assaigs de laboratori en ancoratges passius

Per al control i els assaigs de laboratori dels ancoratges passius en fase d’obra són aplicables els articles 7, 8 i 9, en tot allò que hi sigui assimilable.

Article 25. Assaigs de càrrega en ancoratges passius

Els ancoratges passius es comproven mitjançant els mateixos assaigs descrits per als ancoratges actius, sempre que sigui possible. La direcció d’obra defineix els paràmetres de càrregues de prova i el temps de manteniment d’aquestes càrregues, i interpreta i avalua els resultats.

En el cas particular dels bulons, o ancoratges passius sense llargada lliure, no pertoca dur a terme assaigs de control de càrrega. La direcció d’obra pot ordenar a l’empresa instal·ladora fer comprovacions aleatòries a càrrega mantinguda per verificar que s’assoleixen els resultats requerits.

Capítol vuitè. Informes de control en fase d’obra

Article 26. Contingut dels informes de resultats d’assaigs

1. Els informes de qualsevol tipus d’assaigs efectuats han de contenir, com a mínim, les dades i els documents següents:



2. En el cas concret dels informes d’assaigs de càrrega, en els apartats d i e del punt anterior hi han de constar les següents dades específiques de cadascun dels ancoratges assajats:



3. L’empresa d’inspecció i control gestiona i valora, si ho requereix la direcció d’obra, els certificats de components i de materials, lliurats per l’empresa instal·ladora. Els informes de gestió de certificats han de contenir els documents i les dades que figuren a l’apartat 1 d’aquest article.

Capítol novè. Revisions, proves i manteniment durant la vida útil dels ancoratges actius i passius

Article 27. Pla general de revisió i manteniment

En general, es recomana incloure al projecte un pla general que prevegi el control en fase d’obra i les campanyes de revisió periòdica durant la vida útil dels ancoratges. El Pla general és l’adequat en funció del tipus d’ancoratges i del risc social i econòmic en cas de fallida de l’estabilització.

És preceptiu incloure al projecte el pla general de revisió i manteniment si els ancoratges projectats són provisionals, amb un termini superior a dos anys, en els termes expressats al punt 2 de l’article 6.

Article 28. Obligació de mantenir i revisar els ancoratges: campanyes periòdiques de revisió

1. El deure de mantenir i revisar els ancoratges recau en les persones físiques o jurídiques definides com el promotor i la propietat.

El promotor, o la propietat des del moment en què es produeix la transmissió de domini, són responsables de promoure periòdicament les campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges i de les estructures de contenció ancorades.

2. Si posteriorment a la instal·lació d’ancoratges, i en el cas que aquests romanen actius, es promou l’execució d’una nova edificació, instal·lació o construcció de qualsevol tipus en proximitat dels caps, el projecte de la nova edificació, instal·lació o construcció ha de deixar espai lliure suficient, i amb accés des de l’exterior, perquè la propietat dels ancoratges pugui revisar-los i mantenir-los correctament.

En el cas que el projecte de la nova edificació, instal·lació o construcció prevegi que els ancoratges actius quedin dintre d’aquesta o sense accés des de l’exterior, el projecte ha d’incloure un sistema d’estabilització eficaç que substitueixi els ancoratges, a càrrec del promotor de la nova edificació, instal·lació o construcció, incloent-hi el destesat dels ancoratges un cop el nou sistema d’estabilització hagi estat executat i sigui plenament eficaç. En cas que el promotor de la nova edificació, instal·lació o construcció opti per mantenir els ancoratges existents com a sistema d’estabilització, l’obligació de revisar i mantenir els ancoratges passa automàticament a recaure en el promotor i la propietat de la nova edificació, instal·lació o construcció des del mateix moment d’atorgament de la llicència de construcció, sense necessitat de cap altra formalització.

3. Per determinar les actuacions periòdiques escaients, la propietat o el promotor, segons correspongui, contracta un tècnic autoritzat que compleixi els requisits establerts a l’article 35, que també exerceix la direcció durant la campanya de les revisions, de les proves i del manteniment.

Les revisions dels caps d’ancoratge, les proves de càrrega residual i les tasques de manteniment les efectua una empresa instal·ladora i reparadora, contractada per la propietat o el promotor, que compleixi els requisits establerts a l’article 36, sota les instruccions del director de la campanya.

Article 29. Contingut i informes de les campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges

El director de la campanya defineix les actuacions de revisió, de les proves i del manteniment, fa el seguiment de la campanya i efectua la valoració tècnica dels resultats mitjançant l’emissió dels informes pertinents, tot segons els requisits següents:

1. Definició i seguiment de la campanya. La campanya de revisió i manteniment dels ancoratges ha d’incloure, com a mínim, les revisions, les proves i el manteniment següents:



2. Redacció d’informes. El director de la campanya redacta i emet un informe preliminar, si escau, i l’informe definitiu del resultat de la campanya. S’entén que la campanya no conclou fins a no disposar de l’informe definitiu del director de la campanya.

Article 30. Valoració dels resultats de la campanya de revisió i manteniment

En el cas que es detectin defectes més enllà del manteniment efectuat, el director de la campanya ha de classificar-los en funció del risc social o econòmic que puguin representar en cas de fallida de l’estabilització, segons els criteris següents:



En el cas que el resultat de les revisions o de les proves constati defectes lleus, la propietat ha d’encomanar a una empresa instal·ladora els treballs necessaris per reparar-los, sota la supervisió del director de la campanya. El termini màxim per a reparar els defectes lleus és de sis (6) mesos.

Si els defectes detectats són greus, el director de la campanya comunica aquest fet als serveis comunals en el termini més breu possible i, com a màxim, en 12 hores. La propietat ha de fer reparar els defectes a una empresa instal·ladora en el termini màxim de tres (3) mesos, sota la supervisió del director de la campanya.

En el cas de detectar defectes molt greus, el director de la campanya ha de contactar immediatament amb els cossos d’emergència i amb els serveis comunals.

Quan els defectes hagin estat reparats, el director de la campanya ha d’incloure les actuacions efectuades a l’informe definitiu. En tot cas, cal atenir-se al que disposa l’article 129 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme pel que fa a la declaració d’estat de ruïna.

Article 31. Periodicitat de les campanyes de revisió i manteniment

1. Per als ancoratges passius tipus buló, la periodicitat de les campanyes de revisió s’estableix cada deu (10) anys, com a màxim, a partir de la data d’instal·lació.

2. Per a la resta d’ancoratges, les primeres campanyes de revisió tenen lloc al cap d’un (1) mes, sis (6) mesos i un (1) any a partir que s’instal·len. Aquestes revisions inicials, en funció de la durada de l’obra, poden estar incloses dintre del termini d’execució de l’obra o del període de garantia. Si és aquest el cas, la direcció d’aquestes campanyes, que pot ser exercida per la direcció de l’obra, defineix les revisions i les proves inicials i en fa el seguiment, i emet un informe de resultats i valoració abans de la recepció de l’obra, que entrega al promotor, tot segons el que està especificat als articles 29 i 30.

3. A partir del primer any des de la instal·lació dels ancoratges, excepte per als bulons, comença a comptar el termini de cinc (5) anys per dur a terme la primera campanya de revisió en fase de servei en els termes expressats als articles precedents d’aquest capítol.

A partir d’aquesta primera revisió, la periodicitat de les campanyes és com a màxim cada cinc (5) anys, excepte per a obres d’ancoratges lligades a ús d’habitatge unifamiliar per a ús propi, la periodicitat màxima de les quals s’estableix cada deu (10) anys a partir de la primera revisió en fase de servei.

4. En qualsevol dels casos expressats als punts anteriors, si entre dos revisions periòdiques es detectés qualsevol anomalia, la propietat està obligada a encomanar una campanya de revisions extemporània, i a fer el manteniment i les reparacions escaients. El termini de la campanya periòdica següent comença a comptar a partir de l’acabament de la campanya extemporània.

Article 32. Dispositius per al control de la càrrega residual

Per a la verificació de les càrregues residuals dels ancoratges, es poden instal·lar cèl·lules de càrrega que disposin de certificat del fabricant específic per a l’ús en ancoratges. Aquests dispositius es poden col·locar tant en fase d’obra com durant la vida útil dels ancoratges.

El projectista, la direcció d’obra o el director de la campanya de revisions i manteniment, segons el cas, defineixen la quantitat, la localització i la tipologia més adequada de les cèl·lules de càrrega que s’han d’instal·lar. La instal·lació d’aquests dispositius l’ha de dur a terme una empresa instal·ladora, que gestiona l’emissió dels certificats del fabricant i els lliura al director d’obra o al director de la campanya. Una vegada revisats i conformats, el director dels treballs lliura al promotor o a la propietat aquests certificats, que formen part de la documentació que s’ha de custodiar i lliurar en les successives transmissions de domini.

La instal·lació d’aquests dispositius no eximeix de dur a terme campanyes periòdiques de revisió ni disminueix la periodicitat establerta a l’article 30.

Per verificar el seu funcionament correcte, la revisió i el manteniment de les cèl·lules de càrrega ha d’estar inclosa en les campanyes periòdiques de revisió.

Article 33. Especificitats per possibilitar les revisions i el manteniment dels ancoratges en fase de servei

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, les tipologies d’ancoratges definitius que es poden instal·lar han de permetre obligatòriament l’ajustament de càrrega durant tota la seva vida útil. El projecte ha d’incloure les característiques necessàries perquè es pugui complir el requisit esmentat. La direcció d’obra ha de verificar que els ancoratges definitius que realment s’instal·len en fase d’obra siguin retesables/destesables.

La direcció d’obra ha de verificar que la longitud de tall dels tirants sigui suficient per permetre obtenir cues de tesat suficients, segons el tipus d’ancoratge, que permetin dur a terme les proves de càrrega durant l’obra i en les campanyes periòdiques de revisió i manteniment.

L’espai necessari per poder dur a terme les proves de càrrega residual ha de ser valorat en el projecte. En fase de construcció, la direcció d’obra ha de vetllar perquè es mantinguin les condicions d’espai necessàries per dur a terme les proves de càrrega i el manteniment dels ancoratges en les campanyes periòdiques posteriors.

Article 34. Excepció

Estan exempts de revisions i proves periòdiques els ancoratges passius en túnels que pel sistema constructiu queden ocults i no són enregistrables. Així mateix, resten exclosos de l’obligació d’efectuar proves de desenganxament els ancoratges instal·lats abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, que pel seu sistema d’instal·lació, no permeten tècnicament o operativament dur a terme les proves esmentades.

No obstant això, en tots els casos el director de la campanya de revisions periòdiques ha de definir l’aplicació d’altres metodologies tècnicament fiables i contrastades i fer el seguiment del comportament de l’estabilització.

Capítol desè. Identitat i responsabilitat de les parts

Article 35. Projectista, director d’obra i director de campanya de revisió

El tècnic signant de projectes o de direccions d’obra que incloguin la instal·lació d’ancoratges al terreny i el tècnic director de campanyes de revisió i manteniment d’ancoratges han de ser professionals competents per executar aquests treballs, autoritzats per a l’exercici de la professió a Andorra i, si escau, col·legiats al col·legi oficial corresponent.

Els redactors de projectes i els directors de les obres que incloguin treballs d’instal·lació d’ancoratges, i els directors de campanyes de revisió, han de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi les seves actuacions professionals per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim.

Si la redacció del projecte o la direcció d’obra requereixen un equip multidisciplinari, com a mínim un dels components ha de complir els requisits establerts en aquest article, que és el responsable en l’àmbit de l’estabilització amb ancoratges.

Article 36. Empreses instal·ladores i reparadores

Les empreses que poden dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges en fase d’obra, i les revisions, els manteniments i les reparacions/substitucions posteriors, han d’estar autoritzades a Andorra per exercir la seva activitat en el sector de l’execució d’obres de construcció i han de disposar dels mitjans personals i materials necessaris per dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges al terreny.

Cada empresa instal·ladora d’ancoratges ha de poder disposar de grups de pressió, gats, aparells i eines necessaris per dur a terme els assaigs en fase d’obra i les proves establertes en les campanyes de revisió. Així mateix, l’empresa instal·ladora ha de tenir en plantilla els professionals amb l’experiència i la perícia necessàries per poder dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges, i també els treballs de revisió, les proves, el manteniment i les reparacions regulades en aquest Reglament, sempre seguint les regles professionals de l’art i de bones pràctiques.

Les empreses instal·ladores d’ancoratges han de disposar d’una assegurança per cobrir la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim.

Article 37. Empreses fabricants i subministradores

Els components, els elements, els materials i els aparells dels ancoratges han de ser fabricats per empreses acreditades, i han de disposar dels certificats de qualitat i les homologacions dels productes fabricats.

Les empreses acobladores dels components dels ancoratges i les empreses subministradores han de disposar dels certificats dels materials utilitzats, expedits pels fabricants, i dels certificats dels productes finals subministrats.

Article 38. Empreses d’inspecció i control

La inspecció i el control en fase d’obra els ha de dur a terme obligatòriament un organisme de control, també anomenat empresa d’inspecció i control, legalment autoritzat per exercir aquesta activitat a Andorra. Aquesta empresa ha de tenir l’aparellatge i les eines necessaris amb la precisió escaient per fer les mesures de deformació dels tirants corresponents als assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, segons els procediments i paràmetres establerts reglamentàriament, i ha de comptar amb les instal·lacions i els mitjans personals i materials necessaris per efectuar la presa de mostres i els assaigs de laboratori de beurades i altres productes i components dels ancoratges.

Les empreses d’inspecció i control han de disposar de la solvència tècnica i la imparcialitat necessàries per dur a terme la seva activitat, i no poden projectar, dirigir, instal·lar o mantenir els ancoratges sotmesos a aquest Reglament, per part de l’empresa mateixa o del personal adscrit.

Les empreses d’inspecció i control en l’àmbit d’ancoratges al terreny han de disposar d’una assegurança per cobrir la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa i del seu personal per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim.

Article 39. Lliurament i conservació de la documentació

En aquest article s’entén per obra el conjunt de totes les instal·lacions i construccions previstes al projecte, inclosa la part corresponent a la instal·lació dels ancoratges. Així doncs, si és el cas, les revisions i proves periòdiques durant el període comprès entre l’acabament dels ancoratges i el final de l’obra van a càrrec del contractista de l’obra fins a la recepció per part del promotor.

Amb el certificat de final d’obra, la direcció d’obra lliura al promotor els certificats gestionats i aportats per l’empresa instal·ladora, així com els informes dels assaigs efectuats en el transcurs de l’obra d’instal·lació dels ancoratges, i els informes de les revisions i proves periòdiques que reglamentàriament s’hagin dut a terme des de l’acabament de la instal·lació dels ancoratges fins al lliurament de l’obra.

En el cas de transmissió de domini, el promotor o la propietat, segons correspongui, estan obligats a lliurar tota la documentació descrita anteriorment, així com el pla general de revisió i manteniment, les actes de les inspeccions i els informes de les revisions, el manteniment, les reparacions o les substitucions executats fins al moment de la transmissió.

En aplicació del Reglament de construcció, si les obres d’ancoratges estan destinades a estabilitzar el terreny per construir edificis, la documentació expedida des del començament de l’obra, actualitzada amb les actuacions periòdiques posteriors, ha de ser incorporada al llibre de l’edifici.

La direcció d’obra ha de lliurar al comú una còpia dels informes de resultats de les revisions efectuades durant la fase d’obra. Igualment, els informes de les campanyes periòdiques de revisió i manteniment dutes a terme en fase de servei han de ser enviats al comú pel director de la campanya.

Article 40. Responsabilitat de les parts

L’aplicació d’aquest Reglament no eximeix de responsabilitat promotors, propietats, projectistes, empreses fabricants o instal·ladores o d’inspecció i control, direccions d’obra o de campanyes de revisió, tant en fase de construcció com en les revisions i proves posteriors.

1. La direcció d’obra és responsable de vetllar perquè els materials i la instal·lació dels ancoratges es duguin a terme d’acord amb el projecte, i seguint les prescripcions legals en general i les establertes en aquest Reglament, en particular. Si en el transcurs de l’obra s’han de fer modificacions respecte del projecte de l’estabilització amb ancoratges, la direcció d’obra és responsable d’aquestes modificacions i d’executar-les. A l’acabament de la part d’obra d’instal·lació d’ancoratges, la direcció d’obra ha de lliurar els plànols d’obra acabada amb les modificacions respecte del projecte, i indicar la càrrega de bloqueig mesurada en l’assaig de cada ancoratge.

A partir de l’acabament dels ancoratges i fins a la data de signatura del certificat de final d’obra, la direcció d’obra és responsable de vetllar perquè les revisions i les proves periòdiques es duguin a terme correctament d’acord amb les regles de l’art i amb aquest Reglament.

2. La direcció de la campanya de revisions periòdiques és responsable de la inspecció visual del terreny i de l’estructura, sustentats per ancoratges, i de vetllar perquè les proves de càrrega residual es duguin a terme seguint el que està establert en aquest Reglament i d’acord amb les regles de l’art. Així mateix, és responsable de donar les ordres necessàries a l’empresa instal·ladora per a l’execució correcta de les proves de càrrega i del manteniment dels ancoratges, així com del contingut i de les conclusions dels informes de la campanya, i de lliurar aquests informes a la propietat i al comú.

3. En fase d’obra, l’empresa instal·ladora és responsable de la instal·lació correcta dels ancoratges i de la utilització dels materials i productes detallats al projecte o ordenats per la direcció d’obra, així com de l’aportació dels recursos humans i materials necessaris per a l’execució correcta dels assaigs, sense perjudici de la responsabilitat per vicis ocults segons la reglamentació vigent.

Una volta instal·lats els ancoratges, l’empresa instal·ladora és responsable de la correcta execució del manteniment, les revisions i les proves dels ancoratges durant tota l’obra, segons estableix aquest Reglament, fins a la recepció definitiva de l’obra íntegra executada a l’empara de la llicència de construcció. Les despeses de proves, revisions i manteniment a partir de la recepció definitiva de l’obra són a càrrec del promotor, sense perjudici de la responsabilitat de l’empresa instal·ladora per vicis ocults.

En fase de servei, les empreses instal·ladores que per encàrrec de la propietat duen a terme campanyes periòdiques són responsables de l’execució de les proves segons les especificacions i les ordres de la direcció de la campanya i de totes les operacions efectuades en la revisió i el manteniment dels caps dels ancoratges.

4. L’empresa d’inspecció i control és responsable de dur a terme els assaigs de càrrega segons estableix aquest Reglament.

Per a altres assaigs requerits reglamentàriament o per disposició de la direcció d’obra, se segueix la normativa específica. En cas de no haver-hi normativa específica nacional, se segueix la normativa internacional amb la prelació següent:



Les empreses d’inspecció i control tenen l’obligació de custodiar durant un mínim de deu (10) anys la documentació corresponent als assaigs efectuats.

5. A partir de la data del certificat de final d’obra, és responsabilitat del promotor, o de la propietat si s’ha fet transmissió de domini, encarregar a tècnics autoritzats i a empreses instal·ladores i reparadores autoritzades els treballs de revisió, les proves periòdiques i el manteniment dels ancoratges. El cost d’aquests treballs és a càrrec del promotor o, si escau, de la propietat, en els termes establerts a la Llei general de l’ordenació del territori i urbanisme.

El promotor en fase d’obra i el propietari en fase d’explotació tenen l’obligació de permetre l’accés a la finca i de facilitar la informació i la documentació requerides per les administracions públiques.

Capítol onzè. Infraccions

Article 41. Infraccions

D’acord amb l’article 127, apartat 2, de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació dels ancoratges d’estabilització del terreny executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció.

Constitueix infracció tota vulneració, per acció o omissió, de les disposicions contingudes en aquest Reglament relatives a l’obligació d’inspecció, manteniment i reparació d’ancoratges d’estabilització del terreny, i en l’article 154 i relacionats de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.

Disposició transitòria

Els propietaris d’un bé construït que inclou parcialment o totalment la instal·lació d’ancoratges al terreny, amb data de final d’obra anterior al 31 de desembre del 2010, que no hagin dut terme campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges en els termes establerts en aquest Reglament disposen de tres (3) anys, comptats des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, per encomanar i dur a terme una campanya de revisió i manteniment dels ancoratges.

Els propietaris d’un bé construït que inclou parcialment o totalment la instal·lació d’ancoratges al terreny, amb data de final d’obra compresa entre el 31 de desembre del 2010 i el 31 de desembre del 2015, que no hagin dut terme campanyes de revisió i manteniment dels ancoratges en els termes establerts en aquest Reglament disposen de cinc (5) anys, comptats des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, per encomanar i dur a terme una campanya de revisió i manteniment dels ancoratges.

Disposició derogatòria

A l’entrada en vigor d’aquest Reglament es deroguen totes les disposicions anteriors de rang igual o inferior en tot el que s’oposin a aquest Reglament o el contradiguin, o que resultin incompatibles amb el que s’hi estableix.

Disposició final

Aquest Reglament entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 2 de juny del 2021

Annex I. Esquemes d’ancoratges actius de barra i de cable, i d’ancoratges passius

Annex II. Gràfic tensió/deformació i gràfic càrrega / components plàstic i elàstic

Annex III. Gràfic de càlcul de l’índex de fluència