Llei de policia i protecció de les aigües

aprovada pel M.I. Consell General en la seva sessió del dia 31 de juliol de 1985

Títol preliminar

Article 1

La present llei té per objecte d’establir el règim jurídic de la policia i protecció de les aigües.

Els objectius de la policia i protecció de les aigües són els següents:

Títol I. Aigües potables

Capítol primer. Disposicions generals

Article 2

L’aigua destinada, directament o indirecta, al consum humà o animal ha d’ésser potable.

Article 3

Per aigua per al consum humà s’entén:

Article 4

És aigua potable aquella que reuneix totes les característiques que reglamentàriament es determinin.

Article 5

El gel destinat al consum humà o que estigui en contacte directe amb productes destinats al consum humà ha d’ésser produït a partir d’aigua potable i manipulat de forma que se’n preservi la potabilitat.

Capítol segon. Protecció i vigilància de les aigües potables

Secció primera. Protecció

Article 6

Tota captació d’aigua potable, sigui d’origen superficial o subterrani, haurà de quedar aïllada mitjançant la creació d’un perímetre de protecció, a l’interior del qual no podrà dur-se a terme cap activitat sense la prèvia autorització del Consell Executiu.

Reglamentàriament es determinaran quines activitats romanen prohibides dins el perímetre de protecció i que, conseqüentment, no són susceptibles d’autorització.

Article 7

El Consell Executiu fixarà, cas per cas, la ubicació del perímetre de protecció, en funció d’un estudi geològic que donarà la relació entre les zones d’infiltració i el punt de recollida que s’haurà de protegir.

Article 8

L’establiment del perímetre de protecció no podrà fer-se mai en perjudici de tercer. A tal efecte, la persona o entitat que vulgui explotar la captació d’aigua potable haurà de ser propietària o disposar del dret d’ús dels terrenys compresos dins el perímetre de protecció.

Quan sigui el cas, i prèvia declaració de la utilitat pública de la captació, els terrenys compresos dins el perímetre de protecció podran ésser objecte d’expropiació per mitjà del procediment legalment establert.

Secció segona. Vigilància

Article 9

L’aigua per al consum humà o animal serà sotmesa periòdicament a controls analítics, a fi de verificar que en tot moment és potable. El Consell Executiu establirà reglamentàriament la metodologia, procediment, freqüència i determinació dels punts de mostratge, i durà a terme l’esmentada activitat de vigilància.

Capítol tercer. Abastament d’aigua

Article 10

Un reglament del Consell Executiu determinarà les condicions tècniques que han de complir les instal·lacions d’abastament d’aigua per al consum humà, per tal de garantir-ne la potabilitat.

Article 11

Tota persona física o jurídica, privada o pública, que vulgui dur a terme l’abastament d’aigua per al consum humà haurà de justificar que la instal·lació projectada compleix tots els requisits establerts reglamentàriament i sol·licitar la pertinent autorització al Consell Executiu.

Article 12

El subministrament d’aigua potable a través de cisternes només serà autoritzat de forma excepcional.

Capítol quart. Aigües envasades

Article 13

Tota persona, física o jurídica, privada o pública, que vulgui procedir a l’explotació comercial d’una font d’aigua, mitjançant la venda d’aigua envasada per al consum humà, necessitarà la prèvia autorització del Consell Executiu.

Article 14

Per obtenir l’autorització a què es refereix l’article anterior caldrà que el sol·licitant acrediti el compliment de les condicions tècniques que reglamentàriament es determinin pel que fa a la qualitat de l’aigua i a les característiques dels envasos i de la instal·lació d’embotellament.

Títol II. Piscines

Article 15

La construcció, reforma o ampliació de piscines no reservades a la utilització personal o familiar requerirà la prèvia autorització del Consell Executiu.

L’obertura de les piscines requereix igualment llicència del Consell Executiu. Per a l’atorgament de la dita llicència es tindran en compte les condicions higièniques i sanitàries del recinte i de les seves instal·lacions, així com les de la piscina pròpiament dita.

Article 16

Les condicions que han d’observar-se en la construcció de piscines i dels seus recintes, així com en allò que concerneix la qualitat de l’aigua i de les instal·lacions de manteniment, seran determinades reglamentàriament.

El reglament haurà de tenir en compte els diversos tipus de piscines, atenent al seu volum i al seu ús, ja sigui públic o privat.

Article 17

Tota persona pública o privada que exploti una piscina no reservada a la utilització personal o familiar haurà d’imposar als seus usuaris el compliment d’un reglament de règim intern que contindrà necessàriament aquelles normes higièniques i sanitàries que reglamentàriament es determinin.

Article 18

El Consell Executiu inspeccionarà periòdicament les piscines sotmeses a la present llei i adoptarà les mesures adients per corregir els defectes que s’observin.

Article 19

La persona pública o privada que exploti una piscina sotmesa a les prescripcions de la present llei serà responsable dels danys que pugui ocasionar l’incompliment de les normes higièniques i sanitàries establertes per aquesta llei i pels reglaments que la desenvolupin.

Títol III. Aigües termals i minerals

Capítol primer. De la declaració de les aigües com a termals o minerals

Article 20

La declaració de la condició de termal o mineral d’una determinada aigua serà efectuada pel Consell Executiu, previ informe tècnic de la Conselleria de Treball i Benestar Social. L’esmentada declaració serà requisit previ per a l’autorització de l’aprofitament de les aigües en qualitat de termals o minerals.

Article 21

S’entén per aigües minerals aquelles aigües naturals que provenen de les capes subterrànies i que, per llur especial composició química o estat físic, presenten certes propietats terapèutiques o són susceptibles d’aprofitament industrial.

Article 22

S’entén per aigües termals aquelles aigües naturals que provenen de les capes subterrànies i que brollen a una temperatura superior en almenys 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font.

Article 23

La resolució del Consell Executiu per la qual es concedeix la classificació d’una aigua com a termal o mineral serà notificada a l’interessat i publicada al Butlletí Oficial del Principat.

Capítol segon. Aprofitament de les aigües termals i minerals

Article 24

Les aigües minerals podran ésser destinades al consum, previ llur condicionament i envasament, o a fins industrials, i les aigües termals podran ésser utilitzades amb fins terapèutics en establiments especialitzats.

Tots aquests aprofitaments requereixen la prèvia autorització del Consell Executiu.

Article 25

Per a obtenir l’autorització d’aprofitament d’aigües termals caldrà garantir l’acompliment de les condicions higièniques i sanitàries que reglamentàriament es determinin, pel que fa al funcionament dels establiments termals.

Article 26

Per obtenir l’autorització d’aprofitament d’aigües minerals caldrà garantir la qualitat de l’aigua i les condicions higièniques i sanitàries que reglamentàriament s’estableixin sobre les indústries de condicionament i d’envasament.

Article 27

Al mateix temps que concedeix l’autorització de l’aprofitament, el Consell Executiu haurà de fixar el perímetre de protecció de la font d’aigua, d’acord amb allò que estableixen els articles 6 a 8 de la present llei.

Títol IV. Aigües residuals

Capítol primer. Disposició general

Article 28

L’evacuació i abocament de les aigües residuals i pluvials ha d’efectuar-se d’acord amb les prescripcions contingudes en la present llei i en els reglaments que la desenvolupin.

Article 29

Les aigües residuals s’abocaran a les clavegueres o col·lectors i, en els casos i formes previstos per la present llei, a les aigües superficials. Amb la sola excepció d’allò que preveu l’article 36, següent, queda prohibit d’abocar al sòl o al subsòl les aigües residuals.

Capítol segon. Condicions dels abocaments en aigües superficials

Article 30

Tot abocament d’aigües residuals en aigües superficials necessitarà l’autorització del Consell Executiu.

El Consell Executiu determinarà reglamentàriament les condicions que hauran de complir-se per a obtenir l’esmentada autorització, en funció de la naturalesa de l’abocament.

Article 31

El Consell Executiu controlarà periòdicament els abocaments d’aigües residuals en aigües superficials i adoptarà les mesures necessàries per a garantir la salubritat del medi receptor. A tal efecte, podrà ordenar la suspensió dels abocaments o exigir-hi la instal·lació d’aparells de depuració.

Capítol tercer. Estacions depuradores d’aigua

Article 32

Sense perjudici de les autoritzacions de construcció que siguin escaients, l’obertura d’una estació depuradora d’aigua requerirà una autorització específica lliurada pel Consell Executiu i que tindrà per objecte de comprovar que l’estació reuneix les condicions necessàries per a garantir l’abocament legalment permès.

Article 33

El Consell Executiu inspeccionarà periòdicament el funcionament de les estacions depuradores i adoptarà les mesures adients per corregir els defectes que s’hi observin.

Article 34

La persona pública o privada encarregada de l’explotació, funcionament i manteniment d’una estació depuradora serà responsable dels danys que pugui ocasionar el mal funcionament d’aquesta.

Capítol quart. Conducció d’aigües a la xarxa de clavegueres

Article 35

No es concedirà cap autorització per a la construcció d’immobles si amb la sol·licitud no s’acompanyen la memòria i els plànols corresponents al sistema per a conduir les aigües residuals a la xarxa de clavegueres.

Article 36

El Consell Executiu fixarà reglamentàriament les condicions que han de respectar les conduccions d’aigües residuals, tant pel que fa a llur construcció com en allò que es refereix al manteniment.

Article 37

L’abocament a les clavegueres d’aigües industrials que provinguin d’activitats especialment perilloses serà objecte de regulació específica per part del Consell Executiu.

En tot cas, caldrà autorització del Consell Executiu per als abocaments provinents de bugaderies-tintoreries, tallers de reparació d’automòbils i estacions de servei, corts, estables i instal·lacions pecuàries, adoberies i blanqueries, acabaments tèxtils, destil·leries i fàbriques de llevats, així com tots els altres que reglamentàriament es determinin.

Títol V. Aigües superficials

Capítol primer. Protecció de les aigües superficials

Article 38

L’Administració vetllarà pel manteniment de l’estat natural de les aigües superficials, evitant tota mena de pol·lució que pugui posar en perill la salut de l’home i dels animals, que dificulti la utilització de l’aigua amb fins de consum, que afecti l’ecosistema o que perjudiqui la bellesa del paisatge. A aquest efecte s’estableix un règim de protecció i de control de les aigües superficials.

Article 39

Els abocaments d’aigües residuals en aigües superficials es regulen per allò que disposa el Títol IV d’aquesta llei.

Article 40

Queda prohibit de llençar a les aigües superficials objectes de qualsevol classe, especialment residus domèstics, industrials o agrícoles que, per la seva naturalesa, puguin alterar-ne la qualitat.

Article 41

Queda prohibit de rentar o netejar persones, animals o coses dins les aigües superficials de titularitat pública o en aigües de titularitat privada destinades al consum humà o animal.

Capítol segon. Classificació i control

Article 42

El Consell Executiu classificarà les aigües superficials segons llur qualitat i, en funció d’aquesta, determinarà els usos per a cadascun dels tipus. A aquest efecte elaborarà un inventari en el qual es farà constar l’estat de cada una de les aigües superficials.

Article 43

El Consell Executiu controlarà periòdicament l’estat de les aigües superficials i adoptarà les mesures adients per a mantenir la qualitat de cada un dels tipus.

Aquests controls es duran igualment a terme cada vegada que es produeixin circumstàncies excepcionals susceptibles d’alterar la qualitat de les aigües.

Títol VI. Sancions i responsabilitat

Capítol primer. Infraccions i sancions

Secció primera. Disposicions generals

Article 44

El que disposa aquesta llei fa referència a les infraccions i sancions de naturalesa administrativa i no afecta la responsabilitat civil o penal que pugui derivar de les mateixes accions o omissions.

Article 45

En cap cas no serà possible d’imposar una doble sanció administrativa i penal per una mateixa conducta. Si existís un procés penal en curs se suspendrà la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal.

Article 46

Seran responsables de les infraccions les persones privades, físiques o jurídiques que per acció o omissió hi haguessin participat.

Article 47

Si la infracció era comesa en l’exercici d’una activitat autoritzada per l’Administració en serà responsable el titular de l’autorització.

Article 48

De les infraccions en productes envasats, en serà responsable el titular de la firma o raó social que figura a l’etiqueta, llevat que se’n demostri la falsificació, o la mala conservació del producte pel tenidor, sempre que s’especifiquin a l’envàs original les condicions de conservació.

Article 49

Quan una infracció sigui imputada a una persona jurídica podran ésser considerades també responsables les persones que integren els seus organismes rectors o de direcció, així com els tècnics responsables de l’elaboració i control.

Secció segona. Infraccions

Article 50

Són infraccions al que disposa aquesta llei:

Article 51

Les infraccions enumerades a l’article anterior podran ésser lleus, greus o molt greus.

Article 52

Es consideren infraccions lleus les enumerades a l’article 51, apartats b) f) i g).

Article 53

Es consideren infraccions greus:

Les enumerades a l’article 51, apartats a) c) d) i e).

La reincidència en infraccions lleus dins el període d’un any.

Article 54

Es consideren infraccions molt greus:

La comissió de qualsevol infracció de les tipificades a l’article 51 que posi en perill la vida humana.

La reincidència en infraccions greus dins el període de cinc anys.

Secció tercera. Sancions

Article 55

Les infraccions a què es refereix aquesta llei seran sancionades mitjançant l’aplicació de les mesures següents:

Infraccions lleus: multa de fins a 100.000 pessetes.

Infraccions greus: multa compresa entre 100.001 i 500.000 pessetes.

Infraccions molt greus: multa compresa entre 500.001 i 10.000.000 de pessetes.

Article 56

La quantia de la sanció, dins cada un dels tipus, es graduarà tractant d’assolir l’adequada proporcionalitat entre la infracció i la sanció. A aquests efectes s’hauran de tenir en compte els criteris següents:

Article 57

En els supòsits d’infraccions greus o molt greus es podrà acordar com a sanció accessòria la revocació de l’autorització que hagués concedit.

Article 58

L’autoritat a la qual correspon de resoldre l’expedient podrà, en qualsevol moment, acordar el comís d’aquelles aigües destinades al consum humà que no estiguessin en bones condicions.

Article 59

Les infraccions a què es refereix aquesta llei prescriuran al cap de dos anys, llevat de les molt greus, que prescriuran al cap de cinc anys. El termini de la prescripció començarà a córrer des del dia en què s’hagués comès la infracció, i s’interromprà des del moment en què el procediment es dirigeixi contra l’infractor.

Capítol segon. Responsabilitat

Article 60

Independentment de les sancions que es puguin imposar als infractors, aquests hauran de reparar els danys que haguessin ocasionat a les aigües públiques i privades.

Disposicions addicionals

Única

En tots els supòsits en què la present llei estableix la necessitat d’autorització del Consell Executiu ha d’entendre’s que es tracta d’un requisit específic al règim sanitari que no eximeix de l’obligació d’obtenir aquelles altres autoritzacions de construcció o altres de l’Administració local i de l’Administració Central que en cada cas siguin menester.

Disposicions transitòries

Primera

Totes les persones i entitats que, des d’abans de l’entrada en vigor de la present llei vinguessin desenvolupant activitats per a les quals aquesta llei exigeix autorització, hauran d’obtenir l’esmentada autorització en el termini de dos anys. Transcorregut aquest termini sense que l’hagin obtingut, hauran de cessar en les activitats de què es tracti i, en cas contrari, incorreran en la infracció tipificada a l’article 51 a), d’aquesta llei.

Segona

Aquelles aigües que es comercialitzessin com a termals o minerals amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, hauran d’obtenir la classificació de tal condició en el termini de dos anys. Transcorregut l’esmentat termini sense l’obtenció de la classificació, deixaran de poder explotar-se com a aigües termals o minerals, i en cas que ho continuessin essent, la persona o entitat que així ho faci incorrerà en la infracció tipificada a l’article 51 f), d’aquesta llei.

Tercera

Mentre no s’hagi iniciat l’edició del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, creat per llei de 19 de maig de 1983, la publicació d’avisos, segons el procediment tradicional, serà suficient per a donar compliment al requisit de publicitat d’aquells actes que hagin de fer-ne objecte, per disposició de la present llei.

Quarta

Un cop determinats els perímetres a què es refereixen els articles 6 a 8 i 27 d’aquesta llei, caldrà obtenir, en el termini d’un any, l’autorització a què es refereix l’article 6 d’aquest text legal.

Cinquena

En tant no hagin estat aprovades les normes generals del procediment administratiu, el Consell Executiu queda facultat per a determinar el procediment sancionador en la matèria d’aquesta llei.

En tot cas, la resolució dels expedients per infraccions greus o molt greus correspondrà al Consell Executiu.

Disposicions finals

Primera

S’autoritza al Consell Executiu perquè desenvolupi aquesta llei per via de reglament.

Segona

La present llei entrarà en vigor als quinze dies de la seva publicació.

Casa de la Vall, 31 de juliol de 1985