Llei del Ministeri Fiscal

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de desembre de 1996 ha aprovat la següent:

Llei del Ministeri Fiscal

Exposició de motius

D’entre les institucions de l’Estat establertes per la Constitució, n’existeix una que presenta unes característiques molt particulars per la relació que manté amb els tres poders, legislatiu, executiu i judicial. És tracta del Ministeri Fiscal.

El Ministeri Fiscal, per la seva pròpia naturalesa, és molt proper al poder judicial. Instituït per representar la societat davant els Tribunals hi treballa en estreta col·laboració. Els seus membres són nomenats pel Consell Superior de la Justícia; tanmateix, és aliè al poder judicial ja que no disposa de la facultat de jutjar.

Alhora, el Ministeri Fiscal està lligat a l’exercici del poder executiu. El Fiscal General pot rebre del Govern les instruccions de caràcter general per exercir l’acció pública, ja que pertany al Govern la funció d’orientació de la política penal de l’Estat.

El nomenament dels membres del Ministeri Fiscal es realitza en base a la proposta del Govern i resten sotmesos a l’autoritat jeràrquica del Fiscal General.

També és convenient no excloure totalment la relació entre el Ministeri Fiscal i el poder legislatiu, evitant però instaurar qualsevol lligam de subordinació.

En adoptar-se la Llei qualificada de la Justícia, el legislador va voler, tot i mantenint la vinculació al Govern, una àmplia autonomia funcional al Ministeri Fiscal.

Això explica que aquella Llei qualificada en el seu article 91 doni als Fiscals independència de la jerarquia de les jurisdiccions.

En definitiva, el Ministeri Fiscal és un òrgan de l’Estat que ha d’actuar mitjançant els seus òrgans propis i amb autonomia funcional subjecta al principi de legalitat, d’acord amb l’article 88 de la Llei qualificada de la Justícia.

Així, doncs, la present Llei contribueix a fixar el conjunt de missions encomanades al Ministeri Fiscal, les seves relacions amb els tres poders, així com l’organització interna de la Fiscalia i el règim de responsabilitat dels seus membres.

Capítol I. Funcions del Ministeri Fiscal

Article 1

Per donar compliment de les missions generals que li són atribuïdes per l’article 93.1 de la Constitució, el Ministeri Fiscal:

1. Vetlla perquè la funció jurisdiccional es dugui a terme eficaçment conforme a les lleis i en els plaços i terminis que aquelles assenyalen, exercitant en el seu cas les accions, recursos i actuacions pertinents;

2. Vetlla pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i llibertats públiques, amb les actuacions que reclami la seva defensa;

3. Exerceix les accions que la llei li atorgui en defensa de la independència dels Batlles i Tribunals.

Article 2

El Ministeri Fiscal, dirigit pel Fiscal General de l’Estat, actua d’acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.

Article 3

En l’àmbit de la missió que li és encomanada, el Ministeri Fiscal:

1. Exercita l’acció penal, a iniciativa pròpia o a petició de tota institució o persona jurídica pública o privada i dels particulars, sense perjudici de les facultats dels batlles per a actuar d’ofici.

2. Exercita l’acció civil, juntament amb la penal, sempre que la part perjudicada no en faci reserva, desisteixi o renunciï expressament a la seva reclamació civil.

3. Dirigeix l’acció de la Policia per a l’esbrinament de fets que puguin ser constitutius d’infracció penal, pot ordenar investigacions per a l’obtenció de proves i pot controlar l’oportunitat i la durada de la detenció governativa. A tal efecte, adreça les instruccions al director de la Policia el qual designa els funcionaris encarregats d’executar-les i vetlla per al seu compliment. Aquestes funcions cessen, en cada cas, al moment que un batlle instructor hagi incoat diligències prèvies o bé sumari.

4. Rep diàriament, de la Direcció del Servei de Policia i de la Direcció del Centre penitenciari, l’informe d’actuacions i incidències i la relació d’altes i baixes de les persones detingudes i internades.

5. Intervé directament en el procés penal, demana i participa sempre que ho considera convenient, en la pràctica de totes les proves, diligències i mesures cautelars, per a l’esbrinament dels fets delictuosos i dels seus responsables i en fa la qualificació en la forma prevista en el procediment penal.

6. Assisteix i participa als judicis orals de tots els tribunals penals i formula les conclusions que estima pertinents.

7. Informa en tots els incidents processals de la jurisdicció penal.

8. Rep notificació de les resolucions dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i interposa, si escau, els recursos escaients en defensa de la legalitat i de l’interès general.

9. Vetlla per l’efectiva execució de totes les resolucions fermes dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i adreça, a tal efecte, qualsevol petició al tribunal competent.

10. Intervé en tots els procediments civils en els quals tinguin interès absents, menors, incapaços o desvalguts i, com a part, exercita el dret al recurs. En el seu cas, en el seu interès, promou la constitució de l’òrgan de tutela.

11. Intervé, d’acord amb el que estableixen les lleis escaients en el procediment d’habeas corpus i en el procediment urgent i preferent de tutela dels drets i llibertats reconeguts en els Capítols III i IV de la Constitució, així com en els recursos o judicis d’empara constitucional, i en els procediments d’inconstitucionalitat contra lleis i decrets legislatius i, quan escau, en el procediment incidental d’inconstitucionalitat.

12. Intervé, en defensa de l’interès general, de conformitat amb la Llei del registre civil, en tots els procediments relatius a l’estat civil de les persones.

13. Intervé en els procediments disciplinaris seguits contra batlles i magistrats.

14. Lliura informe per a la resolució dels expedients d’alta d’advocats al Col·legi d’advocats d’Andorra, en els termes previstos en el Codi de procediment penal. També en la relació de persones admeses a exercir de procuradors.

15. Exerceix totes les altres funcions que li són atribuïdes per llei.

Article 4

Per a l’exercici de les funcions que té encomanades, el Ministeri Fiscal pot:

1. Sol·licitar la vista de qualsevulla actuació judicial, en l’àmbit penal, així com requerir informació sobre la situació dels procediments en curs. Pot, també, demanar la pràctica de les diligències que consideri adients per a l’esclariment dels fets punibles i el descobriment dels responsables.

2. Rebre denúncies, les quals, després de fer les verificacions pertinents i ordenar —si escau— una enquesta preliminar, tramet a l’autoritat judicial si estima haver-hi fonament per exercitar l’acció. En tot cas, notifica la seva decisió a la persona denunciant.

3. Sense perjudici de la periodicitat obligatòria, visitar en qualsevol moment els centres penitenciaris, examinar la situació personal i l’expedient dels interns i obtenir la informació que consideri útil en relació a les persones empresonades.

4. Demanar la cooperació de les autoritats i els organismes oficials, dels seus funcionaris i els agents, que li ha de ser prestada, dins dels límits legals, sense excusa ni dilació.

Capítol II. Principi de legalitat i relacions del Ministeri Fiscal amb el Govern i el Consell General

Article 5

1. L’actuació del Ministeri Fiscal se subjecta a la Constitució i a les lleis.

2. El Ministeri Fiscal dictamina, informa i exercita les accions pertinents o, en el seu cas, s’oposa a les formulades indegudament, de conformitat amb l’ordenament vigent.

Article 6

1. El Govern pot adreçar recomanacions de caràcter general al Ministeri Fiscal per tal que exerciti l’acció penal i defensi l’interès públic. Aquestes recomanacions sempre són escrites.

2. Qualsevol que siguin les recomanacions rebudes pel Ministeri Fiscal, els seus membres han d’actuar, en tot cas, d’acord amb el principi de legalitat i conserven la llibertat de fer les observacions que creuen oportunes sobre els fets, així com sobre la seva qualificació, fins i tot contràriament a les recomanacions del Govern.

Article 7

1. Les comunicacions entre el Govern i el Ministeri Fiscal es fan al Fiscal General, pel conducte del Cap de Govern.

2. Correspon al Fiscal General informar el Govern, quan aquest li ho demani i no existeixi impediment legal, en relació a qualsevol dels afers en que intervingui el Ministeri Fiscal així com sobre el funcionament general de l’Administració de Justícia.

Article 8

El Fiscal General tramet al Govern una còpia de la memòria anyal, redactada i presentada amb l’obertura de l’any judicial, segons preveu l’article 41 de la Llei qualificada de la Justícia.

Article 9

El Ministeri Fiscal col·labora amb el Consell General, a requeriment de l’Assemblea i sempre que no hi hagi obstacle legal, d’acord amb el que disposa l’article 48 del Reglament del Consell General.

El Consell General es comunica amb el Ministeri Fiscal a través del Síndic General.

Capítol III. Organització del Ministeri Fiscal

Article 10

1. El Ministeri Fiscal és constituït pel Fiscal General de l’Estat i els fiscals adjunts, els quals són nomenats, per a un mandat renovable de sis anys, pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, entre persones que reuneixen les condicions previstes a l’article 31 de la Llei qualificada de la Justícia mitjançant el corresponent concurs-oposició públic.

2. Són cessats per inhabilitació imposada per una sentència penal ferma i també en execució de resolució derivada de responsabilitat disciplinària.

3. En prendre possessió del càrrec, els membres del Ministeri Fiscal presten jurament o promesa de la mateixa manera que ho fan els batlles i magistrats.

Article 11

El Fiscal General és el responsable de l’organització i direcció de la Fiscalia General i n’assegura la representació davant de totes les institucions.

Article 12

1. El Govern estableix per decret, previ informe consultiu del Fiscal General, el nombre de fiscals adjunts necessaris per al bon funcionament de la Fiscalia.

2. El Govern regula també, havent escoltat el Fiscal General, el nombre, grau i retribució del personal al servei de la Fiscalia.

Article 13

El Ministeri Fiscal és representat en cada estadi dels procediments, en l’àmbit de les funcions que li són encomanades, per qualsevol dels seus membres.

Article 14

1. Els fiscals adjunts actuen sempre en representació de la institució i per delegació del Fiscal General. Són sotmesos a la seva autoritat pel que fa a l’organització del seu treball i al contingut de les seves apreciacions, les qualificacions i les conclusions jurídiques.

2. En cas de discrepància entre els membres del Ministeri Fiscal, el Fiscal General confirma les seves instruccions per escrit. No obstant això, els fiscals adjunts queden lliures per fer les seves observacions orals, a l’acte del judici, respecte a dites qualificacions i conclusions.

Article 15

Sense perjudici de la seva independència de la jerarquia de les jurisdiccions i de la seva autonomia funcional, a efectes de nomenaments, retribucions, promocions, assegurances i tots els altres avantatges, els membres del Ministeri Fiscal s’entenen inclosos en la carrera judicial i els són d’aplicació les mateixes disposicions.

Article 16

Els secretaris de la Fiscalia són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, en les condicions i els requisits establerts a l’article 34 de la Llei qualificada de la Justícia.

Article 17

La funció disciplinària sobre els secretaris, auxiliars i agents de l’administració de la Fiscalia correspon al Fiscal General, de conformitat amb les normes generals d’aplicació al conjunt de funcionaris i agents al servei de l’Administració.

Article 18

Pel que fa a les condicions laborals en general, el personal de la Fiscalia és equiparat al de l’Administració de Justícia.

Article 19

El pressupost de funcionament de la Fiscalia General és elaborat, a proposta del Fiscal General, pel Consell Superior de la Justícia i queda inclòs en un capítol del pressupost global de l’Administració de Justícia, tal com preveu l’article 36 de la Llei qualificada de la Justícia.

Capítol IV. Incompatibilitats i abstencions

Article 20

Les incompatibilitats i recusacions relatives al càrrec de fiscal són les contemplades en la Llei qualificada de la Justícia.

Article 21

Els membres del Ministeri Fiscal s’han d’abstenir d’intervenir en un afer quan es vegin afectats per alguna de les causes d’abstenció que són establertes per als batlles i magistrats segons l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

Article 22

La decisió d’abstenció és personalment apreciada pels membres del Ministeri Fiscal. Les parts intervinents en un afer poden interessar, de forma motivada, l’abstenció d’un fiscal. Si es tracta d’un fiscal adjunt, la qüestió és resolta pel Fiscal General. Si es tracta del Fiscal General, és resolta pel Consell Superior de la Justícia. Contra la decisió no hi ha lloc a cap mena de recurs.

Capítol V. Responsabilitats

Article 23

Les responsabilitats civils i penals dels membres del Ministeri Fiscal es depuren, prèvia denuncia del Govern, de la persona perjudicada o ofesa o del Ministeri Fiscal, de conformitat amb les disposicions dels articles 76 a 78 de la Llei qualificada de la Justícia.

Article 24

Els membres del Ministeri Fiscal resten subjectes a responsabilitat disciplinària en cometre, en l’exercici dels seus càrrecs, alguna de les faltes previstes en la present Llei.

Article 25

1. Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal es qualifiquen en greus i molt greus.

2. Les faltes greus prescriuen als sis mesos i les molt greus a l’any, totes a comptar de la data de la comissió. La prescripció queda interrompuda en iniciar-se el procediment.

Article 26

Són faltes molt greus:

1. La infracció a les incompatibilitats establertes en la present Llei.

2. Les accions o omissions que comportin responsabilitat civil, segons el que disposa l’article 76 de la Llei qualificada de la Justícia.

3. La ignorància inexcusable de les lleis i procediments.

4. L’abandó o el retard injustificat i reiterat en les tasques i les responsabilitats de la funció fiscal.

5. La reincidència en la comissió de faltes greus.

Article 27

Són faltes greus:

1. La infracció a les prohibicions i les obligacions establertes en la present Llei.

2. La no assistència injustificada i reiterada a vistes, judicis o pràctiques de proves que hagin estat fixats.

3. L’incompliment de les ordres o observacions rebudes del Fiscal General.

Article 28

Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici de les seves funcions, així com les condicions de la seva prescripció i cancel·lació, són les mateixes previstes per als batlles i magistrats en els termes de l’article 85 de la Llei qualificada de la Justícia. Ensems, són d’aplicació els subsegüents articles 86 i 87 de la mateixa Llei qualificada.

Article 29

1. La responsabilitat disciplinària l’exigeix el Consell Superior de la Justícia mitjançant la instrucció d’un expedient disciplinari incoat per iniciativa del propi Consell Superior, a instàncies de la persona perjudicada, d’un ciutadà que tingui coneixement dels fets, del Fiscal General, del President del tribunal corresponent o del Govern.

2. El Ministeri Fiscal no és part en el procediment.

Article 30

1. En el mateix acte en què el Consell Superior de la Justícia acorda la incoació d’un procediment disciplinari designa, d’entre els seus membres, un instructor.

2. En un procediment que fins a la seva resolució no s’ha d’allargar més de tres mesos, l’instructor practica totes les proves per esclarir els fets i determinar les responsabilitats; formula, si procedeix, el plec de càrrecs i transmet totes les actuacions a la persona interessada i al magistrat que —a tal efecte— nomena el President del Tribunal Superior de Justícia. Aquest darrer lliura una nota amb la seva apreciació sobre els fets i el plec de càrrecs.

3. L’expedientat disposa d’un termini de vuit dies per contestar el plec de càrrecs i proposar totes les proves que estimi convenients en defensa dels seus drets. Pot designar un advocat a partir del moment en què té coneixement de l’obertura de l’expedient.

4. L’instructor decideix sobre la pertinència de les proves proposades per la persona interessada i acorda la seva pràctica.

5. Practicades les proves admeses, l’instructor eleva les actuacions al Consell Superior de la Justícia. Aquest, prèvia audiència de la persona interessada i del seu defensor, si n’ha fet designació, vista la nota formulada pel magistrat del Tribunal Superior de Justícia i en un tràmit d’al·legacions orals, dicta resolució definitiva per majoria dels seus membres.

Disposició final primera

Queden derogades totes les disposicions anteriors, d’igual o inferior rang que siguin contràries als preceptes de la present Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 12 de desembre de 1996

Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.