Carregant...
 


Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia (Text refós sense caràcter oficial)


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2004 ha aprovat la següent:

llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia

Exposició de motius

I

La Policia com a servei per a la protecció dels drets i llibertats té el seu origen en l’article 13 de la Declaració de drets de l’home i del ciutadà inclosa en la primera Constitució francesa, de 1791, que estableix que “la garantia dels drets de l’home i del ciutadà necessita una força pública, i que aquesta força s’institueix, per tant, en benefici de tots i no per a la utilitat particular d’aquells que la tenen al seu càrrec”. Els cossos de seguretat es configuren d’aquesta manera en l’estat de dret com a garantia institucional del lliure exercici de drets i llibertats, juntament amb la resta de garanties establertes a la Constitució i a les lleis.

Així mateix, la missió de protegir i assegurar el lliure exercici de drets i llibertats fa que el concepte de seguretat pública garantit en l’article 9 de la Constitució no es pugui remetre únicament a la vella noció d’ordre públic, que evocava més un pretext, l’ordre social, per imposar un ordre repressiu, que no pas la necessitat de mantenir una situació de pau i de tranquil·litat públiques. La missió de garantia de la seguretat ciutadana, com a servei públic, té des d’aquesta perspectiva dues manifestacions clarament diferenciades. En primer lloc, quan es produeixi una lesió o una vulneració dels drets i llibertats que s’han d’assegurar com a funció policial essencial. En segon lloc, com a funció preventiva, a través de les actuacions de tot tipus que condueixin a evitar les situacions que generen inseguretat. D’aquesta manera drets i llibertats, d’una banda, i seguretat ciutadana, d’altra banda, formen un tot indissoluble i integrat en l’estat de dret constitucional.

Si en una societat democràtica la institució policial correspon al desig justificat de protegir les llibertats individuals i socials, també ha de representar la necessitat de garantir l’harmonització d’aquestes llibertats perquè es desenvolupi i mantingui un clima general en ordre, tolerància i pau. La Policia, abans de ser el braç secular dels tribunals o actuar en nom d’una autoritat governativa dirigista o repressiva ha de romandre al servei de la comunitat i tenir com a missió essencial garantir l’evolució normal d’aquesta comunitat.

II

El sotmetiment i la vinculació de tots els poders públics i dels ciutadans a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic (article 3 de la Constitució), element determinant perquè l’estat es pugui qualificar de dret, obliga de forma particularitzada l’Administració, atesa la seva ubicació en el conjunt social. La Policia, com a part orgànica de l’Administració pública, apareix sotmesa a la llei tant de forma genèrica com institucionalment, en tenir clarament definida la seva missió sota la dependència del Govern, al qual l’article 72 de la Constitució atribueix, sota l’autoritat del seu cap, la direcció de l’administració de l’Estat tot encomanant-li, també, la direcció de la política nacional i internacional d’Andorra.

III

D’acord amb l’article 94 de la Constitució els jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l’acció de la Policia en matèria judicial segons el que estableixin les lleis. Amb aquest concepte s’emmarquen una sèrie de funcions incloses en l’àmbit de l’actuació policial que tenen com a finalitat esbrinar el delicte, descobrir el delinqüent i assegurar que es troba, sota la dependència funcional dels jutges i tribunals i del Ministeri Fiscal. Això suposa una especialitat en la funció genèrica policíaca de garantir la seguretat ciutadana i el lliure exercici dels drets i llibertats.

La Constitució no recull un model concret de Policia Judicial, i es remet a un desenvolupament legislatiu posterior que es conté, de forma general, en el capítol primer del títol VII de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i més concretament en la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, i en la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, aprovada pel Consell General en la sessió del dia 10 de desembre de 1998.

Segons disposa l’article 95 de la Llei qualificada de la Justícia, la funció de Policia Judicial recau en tots els membres del Cos de Policia, sempre que siguin requerits per prestar-la pels batlles i tribunals i pel Ministeri Fiscal d’acord amb el que s’estableix en la citada Llei i en les posteriors que la desenvolupen. Dins de la seva estructura el Cos de Policia pot establir i organitzar unitats destinades a Policia Judicial.

El model de Policia Judicial es configura, doncs, a Andorra, com un dels treballs o funcions encomanades a la Policia que s’exerceix sota la dependència orgànica del poder executiu i sota la supeditació funcional de batlles, tribunals i Ministeri Fiscal en la forma establerta per les lleis.

La Policia Judicial compleix dos grans ordres de quefers o treballs: la investigació dels delictes amb anterioritat a la intervenció de l’autoritat judicial, i la realització de les missions específiques que els batlles i tribunals o el Ministeri Fiscal li encomanin en cada cas concret conforme al que disposa el Codi de procediment penal.

Per això l’auxili a batlles, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels delinqüents, ja sigui a requeriment d’altri o per iniciativa pròpia, constitueix una activitat essencial, prioritària i permanent de la Policia. I per aquesta raó la present Llei preveu la creació d’unitats especials de Policia Judicial i la formació dels funcionaris corresponents, per adscriure’ls funcionalment als òrgans jurisdiccionals esmentats i al Ministeri Fiscal.

IV

Aquesta Llei obre una nova etapa en la història de la Policia andorrana des que fou creada l’any 1931 sota el nom de “Servei d’Ordre”, amb un cap i sis agents, per mantenir la seguretat del país a causa de l’augment de la població flotant en els treballs de la companyia d’electricitat i en la construcció de les carreteres.

Sobre els fonaments de la Constitució, de la Llei qualificada de la Justícia i de les restants lleis de desenvolupament, la present Llei té per objecte d’establir els principis d’actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels membres del Cos de Policia, i l’organització de la seguretat pública en tot el territori nacional, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretat, defensa i d’altres que corresponen a l’Estat andorrà.

Respecte a tots aquests punts i seguint la tònica de les legislacions modernes en matèria de cossos de policia i de seguretat, la Llei s’inspira en les resolucions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i de l’Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per als funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d’aquestes directrius resten incorporats a l’ordenament jurídic andorrà d’acord amb el que estableix l’article 3.3 de la Constitució i, per tant, obliguen sense excepció tots els membres del col·lectiu policial.

V

La Policia ha d’adequar la seva conducta a l’ordenament jurídic, amb subjecció als principis de jerarquia i de subordinació dins del Cos. És també un col·laborador indispensable de l’Administració de Justícia, la qual ha d’auxiliar, en el sentit més ampli, dins de les seves possibilitats. Per altra part, el respecte que la policia deu a la societat a què pertany i d’on prové el seu mandat, l’obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis d’oportunitat, de proporcionalitat i de congruència.

D’aquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la Policia ha d’observar les prescripcions de la Llei d’una manera estricta. Per altra banda, els membres del Cos de Policia s’han de comportar amb una professionalitat exquisida, amb les limitacions i els sacrificis que calguin en bé del servei que presten.

El Cos de Policia té com a missió i divisa principal la protecció, d’acord amb l’ordenament jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciutadania, i per això les seves funcions comprenen des de la protecció de persones i béns fins al manteniment de l’ordre públic.

La Policia andorrana es defineix com un servei del Govern d’Andorra, per coadjuvar en el compliment dels seus fins i en el compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar per al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventius, assistencial i de rehabilitació.

En aquest sentit, per tal de desenvolupar correctament la funció de la Policia, la Llei regula els principis d’actuació i funcions de la Policia, l’organització i l’estructura i el règim estatutari, amb les condicions d’accés i promoció definint o corregint sempre que sigui necessari les funcions de les diferents escales i categories existents fins ara per donar cobertura i suport adequats a la funció policial.

VI

En termes de personal, el Cos de Policia és una plantilla de funcionaris que ocupen, com a membres del Cos, les places de les diferents escales, graus i nivells que figuren en la relació de llocs de treball, amb especificació de la denominació, les característiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements assignats, la forma de provisió, la promoció, l’avaluació de l’acompliment i totes les altres circumstàncies pertinents.

La Llei estableix el règim estatutari dels membres de la Policia i en defineix els drets i deures, amb les especificitats pròpies de llur funció, entre les quals hi figuren l’accés a la funció i els drets sindicals.

Es crea el Consell de la Policia, amb representació paritària de l’administració del Govern i dels membres de la Policia.

També es regulen la concessió de distincions, recompenses i gratificacions i el règim disciplinari, que es vincula directament amb els principis d’actuació.

El Cos de Policia compta també amb els llocs administratius i tècnics que siguin necessaris per donar cobertura i suport a la funció policial, als quals s’aplica íntegrament el règim de la funció pública de l’Administració general, o la relació de treball que correspongui, d’acord amb el que disposa la Llei de la funció pública, amb l’únic requisit suplementari per al seu nomenament de la conformitat prèvia del ministre titular d’interior.

En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, regula aquells aspectes que, per l’especificitat del Cos de Policia al qual va dirigida, han de diferenciar-se clarament del règim general dels funcionaris del Govern, el qual s’aplica en els aspectes no regulats expressament per la present Llei pel que fa als membres propis del Cos, i íntegrament pel que fa als llocs de treball de caràcter administratiu i tècnic.

Atesa la incidència que la Llei té en la regulació de drets fonamentals dels capítols III i IV del títol I de la Constitució per raó de la matèria que n’és objecte, té el caràcter de Llei qualificada d’acord amb el que estableix l’article 40 de la Constitució.

Títol I. Disposicions generals. Principis d’actuació i obligacions. Àmbit d’actuació i funcions. Unitats de policia judicial

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

És objecte d’aquesta Llei qualificada l’ordenació de la seguretat pública i la regulació funcionarial i estatutària del Cos de Policia del Principat d’Andorra.
Article 2. Comandament de la Policia

Correspon al Govern, a través del cap de Govern, el comandament suprem de la Policia. Aquest comandament és exercit per la persona titular del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria d’interior en els termes que estableixen l’article 31 i següents.
Article 3. Missió i naturalesa

1. El Govern, en exercici de les funcions de direcció de l’administració de l’Estat que li atorga la Constitució, vetlla per garantir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i la seguretat ciutadana.

2. El Cos de Policia, com a òrgan de suport de l’Administració pública, contribueix de forma essencial a la consecució d’aquestes finalitats, assegurant la convivència pacífica i la protecció de les persones i dels béns i el benestar social, d’acord amb l’ordenament jurídic, cooperant en tot el que sigui necessari amb els altres agents socials, especialment en els àmbits preventiu, d’assistència i de rehabilitació.

3. El Cos de Policia és una institució armada de naturalesa civil al servei dels interessos del Principat d’Andorra i dels seus ciutadans, i es regeix principalment per les normes contingudes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen, i també per les normes emanades de la Direcció superior i la Direcció del Cos en l’exercici de les potestats que tenen atribuïdes.

4. El Cos de Policia és un cos especial dins l’àmbit de l’Administració general, amb una estructura, una organització i unes funcions específiques i pròpies.
Article 3 bis. Adscripció i integració

1. El Cos de Policia està adscrit funcionalment, orgànicament i pressupostàriament al Departament de Policia, adscrit al seu torn al ministeri que té atribuïdes les competències en matèria d’interior.

2. El Cos de Policia està integrat pels funcionaris que hi estan adscrits específicament. Als efectes d’aquesta Llei, s’entenen per membres del Cos els funcionaris que hi estan adscrits específicament.

3. El Departament de Policia està integrat pels membres del Cos i pels funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que hi realitzen funcions administratives, tècniques o de suport no reservades als membres del Cos.
Article 3 ter. Àmbit d’aplicació de la Llei

1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen als membres del Cos de Policia, llevat que s’estableixi altrament de forma expressa.

2. Les disposicions d’aquesta Llei regulen el règim específic aplicable als membres del Cos de Policia i que es diferencia del règim general aplicable a la resta de funcionaris o agents de l’Administració general. No obstant això, en els aspectes que no estiguin regulats per aquesta Llei o les normes que la desenvolupen, els membres del Cos es regeixen, de manera complementària i supletòria, per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen.

3. Els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia es regeixen per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen, sense perjudici que es puguin tenir en compte, mitjançant les disposicions oportunes d’aquesta Llei, les especificitats pròpies derivades de la seva adscripció a aquest Departament.
Article 4. Membres

1. Són membres del Cos de Policia els membres que han accedit a la professió de policia després d’haver superat el procés de selecció específic d’acord amb la normativa aplicable.

2. Els membres del Cos de Policia són professionals que exerceixen les funcions intrínsecament relacionades amb la seguretat ciutadana, la policia administrativa i la policia judicial, així com les altres funcions que els siguin encomanades.

3. Per acomplir les funcions que tenen encomanades, els membres del Cos de Policia tenen la condició d’agents de l’autoritat i gaudeixen de les facultats específiques que estableixen les lleis i les altres normes en les matèries i els àmbits que són de la seva competència.

4. Els membres del Cos de Policia que hagin perdut aquesta condició pel fet d’haver-se jubilat tenen la consideració de membres jubilats del Cos, amb el grau i la categoria que tenien en el moment en què s’hagin jubilat.

Capítol II. Principis d’actuació i obligacions

Article 5. Principis d’actuació

Són aplicables als membres del Cos de Policia els principis d’actuació següents:

Primer: Han de complir i fer complir en tot moment la Constitució i la legislació vigent.

Segon: En llurs actuacions s’han d’ajustar al codi de conducta següent:

a) Han d’actuar, en el compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de raça, religió, opinió, sexe, llengua, lloc de residència, lloc de naixença o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

b) Han d’actuar amb integritat i dignitat i oposar-se sempre a qualsevol acte de corrupció.

c) Han d’atenir-se, en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació; en cap cas, però, l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestacions de delicte o que siguin contraris a la Constitució o a les lleis.

d) Han de col·laborar amb l’Administració de Justícia i auxiliar-la en els termes establerts per la llei.

Tercer: En les seves relacions amb la comunitat, els membres del Cos de Policia:

a) Han d’impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti la violència física o moral.

b) Han de tenir un tracte correcte i acurat en tot moment amb els ciutadans, han de procurar auxiliar-los i protegir-los sempre que les circumstàncies ho aconsellin o que siguin requerits a aquest efecte, i han de proporcionar-los informació completa i tan àmplia com sigui possible sobre les causes i la finalitat de totes les intervencions.

c) Han d’actuar, en l’exercici de les seves funcions, amb la decisió necessària i sense retard quan d’això en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i en fer-ho han de regir-se pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.

d) Només poden fer ús de l’arma o les armes de foc autoritzades quan concorri un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d’ells mateixos o de terceres persones, o un risc greu per a la seguretat ciutadana, i sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable. A més, quan ho facin, s’han de regir pels principis que estableix la lletra c) anterior; sempre ha de precedir un advertiment clar i presencial respecte de la intenció de fer servir l’arma o les armes de foc, i s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència.

e) Només poden fer ús dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats en l’exercici de les funcions que tenen encomanades, d’acord amb les situacions que es determinin reglamentàriament, i sempre que sigui per impedir actes d’evasió, amotinaments, baralles i altres situacions extremadament greus; per evitar danys dels ciutadans a si mateixos o a altres persones, o per vèncer la resistència activa i passiva dels ciutadans a les ordres donades pels membres del Cos que exerceixen funcions policials. A més, quan ho facin, també s’han de regir pels principis que estableix la lletra c) anterior; sempre ha de precedir un advertiment clar i presencial respecte de la intenció de fer servir els mitjans de subjecció i coercitius; s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència, i l’ús s’ha de limitar al temps estrictament necessari per assolir la finalitat pretesa.

Quart: Pel que fa al tractament de detinguts, els membres del Cos de Policia:

a) Han d’identificar-se degudament com a tals en el moment d’efectuar una detenció.

b) Han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones que estiguin detingudes o sota llur custòdia i han de respectar-ne els drets, l’honor i la dignitat.

c) Han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisits exigits per l’ordenament jurídic en la detenció d’una persona.

Article 5 bis. Obligacions

1. A més de les obligacions establertes en la Llei i les normes que la desenvolupen, i en la Llei de la funció pública i les normes que la desenvolupen, els membres del Cos de Policia tenen les obligacions següents:

a) Portar l’uniforme i les divises reglamentaris, sense perjudici de l’excepció establerta a l’article 21, i els distintius d’identificació que acrediten la condició de membre del Cos.

b) Tenir en vigor els documents oficials, els permisos i les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball que ocupen.

c) Tenir la residència i el domicili efectius i permanents al Principat d’Andorra.

d) Complir els reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos.

e) Jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució, com a norma suprema de l’ordenament jurídic.

f) Intervenir sempre, en tot moment i en tot lloc, tant si estan de servei com si no ho estan, en defensa de la Llei i la seguretat pública, d’acord amb les funcions que tenen encomanades i que han d’endegar amb dedicació total.

g) Guardar secret rigorós respecte de totes les dades, la informació i els fets que coneguin per raó o en ocasió del compliment de les seves funcions, els quals només poden ser comunicats pels conductes normatius, sense revelar-ne les fonts llevat de requeriment judicial o que els ho imposin el compliment de les seves funcions o la normativa aplicable.

h) No fer declaracions públiques sobre les dades, la informació i els fets assenyalats a la lletra g) anterior, llevat que hagin estat expressament autoritzats per escrit pel director del Cos.

2. Les obligacions esmentades a les lletres g) i h) de l’apartat anterior també són exigibles quan els membres del Cos de Policia han deixat de pertànyer al Cos. D’altra banda, l’obligació assenyalada a la lletra d) de l’apartat anterior també és exigible als funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i estan adscrits al Departament de Policia, en el que les normes o les ordres que s’hi esmenten els siguin aplicables.

3. Els membres del Cos de Policia en servei actiu o suspesos estan subjectes al règim d’incompatibilitats dels funcionaris o agents de l’Administració general, amb les especificitats següents:

a) No poden exercir cap càrrec públic, tant electiu com de designació.

b) La col·laboració en el negoci familiar requereix que no es percebi cap remuneració a aquest efecte i que no hi hagi contacte directe amb el públic.

c) També poden participar de forma no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre.

4. Els membres del Cos de Policia són responsables personalment i directament dels actes que realitzin durant la seva actuació professional infringint o vulnerant les disposicions normatives, com també els principis d’actuació i les obligacions enunciats en aquest capítol, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a l’Administració general.

Capítol III. Àmbit d’actuació i funcions

Article 6. Àmbit d’actuació

1. L’àmbit d’actuació del Cos de Policia, en la seva condició de Policia ordinària i integral, és tot el territori del Principat d’Andorra. També pot actuar fora del territori andorrà en supòsits excepcionals o d’emergència, quan la naturalesa de la situació ho requereixi, a petició o per ordre del ministre competent en matèria d’interior o de l’autoritat competent, o en compliment del que disposin els convenis o els acords internacionals vigents.

2. Els membres del Cos de Policia poden rebre o impartir cursos de formació dins el territori andorrà en les matèries de la seva competència o que estiguin relacionades amb la seva missió, amb l’autorització prèvia del director del Cos.

3. Per ordre del ministre competent en matèria d’interior o de l’autoritat competent, o en compliment del que disposin els convenis o els acords internacionals vigents, els membres del Cos de Policia també poden rebre o impartir cursos de formació fora del territori andorrà en les matèries de la seva competència o que estiguin relacionades amb la seva missió.
Article 7. Funcions de policia de seguretat ciutadana

El Cos de Policia exerceix, a efectes enunciatius i no limitatius, les següents funcions de policia de seguretat ciutadana:

a) Garantir l’exercici dels drets fonamentals dels ciutadans i les llibertats públiques.

b) Protegir les persones i els béns.

c) Mantenir l’ordre públic.

d) Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències oficials, i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la seguretat dels usuaris dels serveis.

e) Vigilar els espais públics.

f) Protegir les manifestacions i mantenir l’ordre en grans concentracions humanes.

g) Prestar auxili en els casos d’accident, catàstrofe o calamitat pública, i participar en l’execució dels plans de protecció civil en la forma que sigui determinada per les lleis.

h) Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit.

i) Complir les funcions de protecció de la seguretat ciutadana.

j) Prevenir actes delictius.

k) La resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.

Article 8. Funcions de policia administrativa

El Cos de Policia exerceix, a efectes enunciatius i no limitatius, les següents funcions de policia administrativa:

a) Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Consell General i de les disposicions dictades pel Govern.

b) Inspeccionar les activitats sotmeses a l’ordenació del Govern i denunciar-ne tota activitat il·lícita.

c) Emprar la coacció amb vista a l’execució forçosa dels actes o les disposicions del Govern.

d) Vetllar pel compliment de les altres disposicions generals i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.

e) Col·laborar amb la resta de cossos especials en la recollida, el tractament i la comunicació recíproca d’informació d’interès comú.

f) Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs serveis i actuacions i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes establerts per la legislació vigent.

g) Controlar les armeries i les armes de tot tipus que es trobin en territori del Principat d’Andorra.

h) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.

Article 9. Funcions de Policia Judicial

El Cos de Policia exerceix les funcions de Policia Judicial que li corresponen d’acord amb la Constitució, la Llei qualificada de la Justícia, la Llei del Ministeri Fiscal, la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal i la resta de legislació vigent.

Aquestes funcions són acomplertes en tot cas per mitjà dels serveis ordinaris del Cos i també per mitjà de les unitats orgàniques de Policia Judicial que pugui crear el Govern, a iniciativa pròpia o a requeriment de les autoritats judicials o del Ministeri Fiscal.
Article 10. Altres funcions

El Cos de Policia exerceix també les següents funcions:

a) Funcions d’intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si se li requereix.

b) Funcions de cooperació i col·laboració amb els comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies, segons les lleis.

c) Les altres funcions que li siguin encomanades, incloses les de l’àmbit de la seguretat nacional.

Capítol IV. Unitats de policia judicial

Article 11. Creació i dependència

Sense perjudici de les funcions de policia judicial que puguin acomplir els membres del Cos de Policia adscrits a tots els serveis i les estructures funcionals en què s’estructura orgànicament el Cos, es poden crear reglamentàriament unitats de policia judicial a les quals s’adscriguin membres del Cos formats i titulats a aquest efecte. Els membres del Cos esmentats exerceixen el seu comès sota la dependència funcional dels batlles, els tribunals i el Ministeri Fiscal, i sota la dependència orgànica de la Direcció superior i la Direcció del Cos.
Article 12. Remoció o separació

Els membres del Cos de Policia adscrits a les unitats de policia judicial no poden ser remoguts o separats de la investigació que se’ls hagi encomanat fins que aquesta investigació finalitzi o fins que acabi la fase del procés judicial que en porta causa, llevat de tots els casos que així ho autoritzin el batlle, el tribunal o el fiscal competent.
Article 13. Facultats dels superiors funcionals

Els batlles, els tribunals i els fiscals competents tenen, en relació amb els membres del Cos de Policia adscrits a les unitats de policia judicial, les facultats següents:

a) Els donen les ordres i les instruccions necessàries en execució de les disposicions de la Llei qualificada de la Justícia, la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal i la Llei del Ministeri Fiscal, en què determinen el contingut i les circumstàncies de les actuacions que els membres del Cos han de dur a terme.

b) Controlen l’execució de les actuacions que els membres del Cos han de dur a terme i que han fet l’objecte de les ordres i les instruccions donades, pel que fa a la forma i el resultat de les mateixes actuacions.

c) Poden instar l’exercici de la potestat disciplinària mitjançant l’emissió dels informes oportuns. En aquest cas se’ls ha de remetre una còpia de les resolucions adoptades en el marc de l’expedient disciplinari.

Article 14. Comunicacions i requeriments

Les comunicacions i els requeriments que provenen dels batlles, els tribunals i els fiscals competents adreçades als membres del Cos de Policia adscrits a les unitats de policia judicial es canalitzen sempre a través del director del Cos.
Article 15. Comissionats

En l’exercici de les funcions que els membres del Cos de Policia adscrits a les unitats de policia judicial duen a terme tot seguint les ordres i les instruccions dels batlles, els tribunals i els fiscals competents, aquests membres del Cos tenen el caràcter de comissionats i poden requerir l’auxili necessari de les autoritats i els particulars.
Article 16. Titulació i formació

Els membres del Cos de Policia adscrits a les unitats de policia judicial han d’haver obtingut el diploma de policia judicial, després de superar les proves i la formació que s’estableixin reglamentàriament. La formació inicial i continuada pot incloure programes i cursos teòrics i pràctics que es poden organitzar amb la col·laboració dels batlles, els tribunals i el Ministeri Fiscal, a través del Consell Superior de la Justícia.

Títol II. Uniforme. Divises i distintius d’identificació. Armes i mitjans de subjecció i coercitius

Capítol I. Uniforme

Article 17. Uniforme dels membres del Cos

Quan estan de servei, els membres del Cos de Policia han de vestir l’uniforme de gala o de treball que se’ls proporciona, segons correspongui. La forma i la composició dels uniformes les estableix el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos.
Article 18. Uniforme de gala

L’uniforme de gala és únic per a tots els funcionaris de Policia i es vesteix en els actes oficials i públics en què així s’exigeixi, i pot usar-se en aquells actes socials en què les circumstàncies ho aconsellin.
Article 19. Uniforme de treball

L’uniforme de treball s’utilitza amb caràcter general en tot tipus de serveis i presenta les modalitats necessàries en relació amb determinades especialitats o activitats.
Article 20. Uniforme del personal administratiu, tècnic o de suport

Els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia també han de vestir l’uniforme que se’ls proporcioni quan en el seu lloc de treball projectin la imatge del Cos, o quan hi hagi altres circumstàncies que així ho aconsellin. La forma i la composició d’aquest uniforme, que és diferent del dels membres del Cos, també les estableix el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos.
Article 21. Excepcions en el port de l’uniforme

1. Malgrat el que preveuen els articles 17 a 20, el director del Cos de Policia pot decidir motivadament que en determinats llocs de treball, per necessitats del servei i si concorre qualsevol altre motiu justificat, els membres del Cos o els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia puguin exercir les seves funcions sense vestir l’uniforme reglamentari.

2. Els membres jubilats del Cos de Policia poden vestir l’uniforme de gala en els actes oficials i públics i en els actes socials en què s’exigeixi o s’aconselli de fer-ho als membres del Cos.

Capítol II. Divises i distintius d’identificació

Article 22. Divises

Quan vesteixen l’uniforme reglamentari, els membres del Cos de Policia porten les divises que s’estableixin reglamentàriament, als llocs i en la forma en què també s’hi prevegi.
Article 23. Distintius d’identificació

El carnet professional i la placa-emblema són els distintius d’identificació de tots els membres del Cos de Policia. La seva forma i contingut s’estableixen per via reglamentària. Es pot crear, també per via de reglament, un carnet distintiu per als membres del Cos de Policia jubilats.
Article 24. Identificació

Els membres del Cos de Policia que exerceixin les seves funcions sense vestir l’uniforme reglamentari han d’identificar-se sempre mitjançant el carnet professional i la placa emblema.
Article 25. Utilització dels mitjans d’identificació

Quan estiguin fora de servei, els membres del Cos de Policia només poden utilitzar el carnet professional i la placa emblema per identificar-se per motius estrictament vinculats a l’exercici de les seves funcions.

Capítol III. Armes i mitjans de subjecció i coercitius

Article 26. Tinença, port i ús de les armes

1. Els membres del Cos de Policia estan subjectes a la tinença i el port de l’arma o les armes de foc que hagin estat autoritzades reglamentàriament, llevat que se n’hagi decidit la prohibició temporal o definitiva i en els altres supòsits que estableix la Llei.

2. No obstant això, el port de l’arma o les armes de foc per part dels membres del Cos de Policia només té caràcter obligatori quan estan de servei. En cas que no estiguin de servei, el port de l’arma o les armes de foc és facultatiu, però quan es tracti de membres del Cos en període de formació o en període de prova, si la provisió de la plaça s’ha fet mitjançant el procediment selectiu d’ingrés, no poden portar l’arma o les armes de foc si no estan de servei.

3. Els membres del Cos de Policia només poden fer ús de l’arma o les armes de foc en els supòsits i amb les condicions establerts a la lletra d) del paràgraf tercer de l’article 5. Els altres requisits i particularitats relatius a l’ús de l’arma o les armes de foc es determinen reglamentàriament.

4. La tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc per part dels membres del Cos de Policia requereixen haver rebut i superat la formació específica i continuada que en aquesta matèria es prevegi reglamentàriament.
Article 27. Prohibició de la tinença, el port i l’ús de les armes

1. El director del Cos de Policia pot prohibir de forma motivada, preventiva i temporal la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades al membre del Cos que estigui en situació de baixa mèdica per raó d’un problema psíquic, o quan hi hagi símptomes o indicis suficients per creure que li ha sobrevingut un problema físic, psíquic o sensorial que pot afectar negativament o que el pot fer no apte per a l’activitat que ha de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri.

2. El director del Cos de Policia ha de comunicar immediatament la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc al ministre competent en matèria d’interior, que ha de convocar sense demora el comitè mèdic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 74.

3. El comitè mèdic, després d’examinar el membre del Cos de Policia concernit, emet un dictamen vinculant en què revoca o ratifica la prohibició preventiva i temporal de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc. En cas que en dictamini la prohibició definitiva, s’apliquen les disposicions de l’article 75.

4. Mentre dura la prohibició preventiva i temporal de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc, el membre del Cos de Policia ha de dipositar-les a les dependències del Cos.
Article 28. Tinença, port i ús dels mitjans de subjecció i coercitius

1. Quan estan de servei, els membres del Cos de Policia poden dur eventualment i/o utilitzar els mitjans de subjecció i coercitius que hagin estat autoritzats reglamentàriament, segons es determini també per la via reglamentària. En qualsevol cas, però, només en poden fer ús en els supòsits i amb les condicions establerts a la lletra e) del paràgraf tercer de l’article 5.

2. La tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius per part dels membres del Cos de Policia queden condicionats al fet que també estiguin subjectes a la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades. Així, en cas que se n’hagi decidit la prohibició, aquesta prohibició es fa extensiva a la tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius.

3. La tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius per part dels membres del Cos de Policia requereixen haver rebut i superat la formació específica i continuada que en aquesta matèria estableixi el director del Cos, amb l’aprovació del ministre competent en matèria d’interior, en els termes que es prevegi reglamentàriament.
Article 29. Registre, informe i revisió

Per la via reglamentària s’han de determinar i desenvolupar les obligacions eventuals de registre, informe i revisió mèdica amb posterioritat a l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i de custòdia i manteniment d’aquestes armes i mitjans. En tot cas, però, el director del Cos de Policia ha de comunicar i detallar l’ús que se n’hagi fet al ministre competent en matèria d’interior, al Ministeri Fiscal i, si escau, també a l’autoritat judicial competent.
Article 30

Sense contingut

Títol III. Organització i estructura

Capítol I. Organització

Article 31. Ministeri responsable

El ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria d’interior, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l’òrgan responsable de la política de seguretat ciutadana de l’Estat.
Article 32. Direcció superior i competències

Correspon al ministre competent en matèria d’interior el comandament i la direcció superiors del Cos de Policia, en virtut dels quals exerceix les competències següents:

a) La màxima direcció i la responsabilitat política del Cos, sense perjudici del que preveu l’article 2.

b) La representació institucional del Cos al Principat d’Andorra i a l’estranger.

c) La proposta de creació, modificació i supressió dels serveis, àdhuc conjunturals, i de les estructures funcionals que siguin necessaris per desenvolupar i aconseguir els objectius de la política definida a l’article 31.

d) La planificació general, el seguiment, i el control del desenvolupament i de la consecució dels objectius esmentats a la lletra c) anterior.

e) L’aprovació de l’avantprojecte de pressupost del Departament de Policia, i el control final de la seva execució.

f) L’aprovació dels informes i de les estadístiques de servei actualitzades en les matèries pròpies de l’àmbit competencial del Cos.

g) L’aplicació i la supervisió del règim estatutari dels membres del Cos, sense perjudici de les potestats atribuïdes al Govern en aquesta matèria.

h) Les funcions establertes per la Llei en relació amb l’accés, la promoció, la formació, les situacions administratives i el règim disciplinari dels membres del Cos.

i) La promoció, la coordinació i la col·laboració del Cos amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades.

j) Qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent.

Article 33. Direcció

1. El Cos de Policia té com a responsable un director i tres directors adjunts com a màxim, que són nomenats i cessats lliurement pel Govern a proposta del ministre competent en matèria d’interior, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. En cas d’absència o impossibilitat, els directors adjunts substitueixen el director en totes les competències i funcions que té atribuïdes d’acord amb la normativa vigent.
Article 34. Competències de la Direcció

Correspon a la Direcció del Cos de Policia el comandament, la direcció operativa i la gestió del Cos, en virtut dels quals exerceix les competències següents:

a) La representació legal i institucional del Cos a tots els efectes, inclosa la facultat d’emprendre accions en nom del Cos i de representar-lo en els actes oficials i prop dels organismes internacionals, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre competent en matèria d’interior en aquest àmbit.

b) L’emissió d’informe previ en relació amb la creació, la modificació i la supressió dels serveis, fins i tot conjunturals, i de les estructures funcionals que siguin necessaris per desenvolupar i aconseguir els objectius de la política definida a l’article 31.

c) El desenvolupament de la planificació general i de la consecució dels objectius establerts a la lletra b) anterior.

d) L’elaboració de l’avantprojecte de pressupost del Departament de Policia, i el control de la seva execució.

e) La realització dels informes i el tractament de les estadístiques de servei actualitzades en les matèries pròpies de l’àmbit competencial del Cos.

f) La promoció, la coordinació i la col·laboració del Cos amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre competent en matèria d’interior en aquest àmbit.

g) L’emissió d’instruccions, circulars i notes internes o de servei per dirigir l’activitat i regular l’organització i el funcionament del Cos.

h) Qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent.

Article 35

Sense contingut

Capítol II. Estructura

Eliminades les referències a les seccions primera, segona i tercera del capítol II del títol III

Article 36. Principi de jerarquia

El Cos de Policia té una estructura i una organització jerarquitzades, i els seus membres han de complir les ordres i les instruccions procedents dels seus caps o superiors.
Article 37. Estructura jeràrquica

1. El Cos de Policia s’estructura jeràrquicament en les ocupacions professionals tipus, les classificacions professionals i els llocs de treball que s’estableixen en la taula que consta com a annex de la Llei, d’acord amb les escales i els graus o les funcions següents:

a) Escala bàsica, que comprèn el grau d’agent de Policia, i que equival al grup funcional C, nivell de classificació C1.

b) Escala intermèdia, que comprèn els graus de sotsoficial de Policia i sotsoficial de Policia de primera, i que equivalen al grup funcional B, nivells de classificació B4 i B3, respectivament.

c) Escala executiva, que comprèn els graus d’oficial de Policia i oficial de Policia de primera, i que equivalen al grup funcional B, nivells de classificació B2 i B1, respectivament.

d) Escala superior, que comprèn els graus de comissari de Policia i comissari de Policia de primera, que equivalen al grup funcional A, nivells de classificació A2 i A1, respectivament. Aquesta escala comprèn també les funcions de director adjunt i director, que no pertanyen a cap grup funcional ni a cap nivell de classificació.

2. Per la via reglamentària es poden modificar les denominacions dels graus esmentats a l’apartat anterior, i també es poden crear categories que no comportin canviar de grau ni d’escala. Els requisits que cal acomplir per ascendir de categoria s’estableixen reglamentàriament.
Article 38. Estructura funcional

1. El Cos de Policia està integrat pels llocs de treball que es corresponen amb els membres del Cos que hi són adscrits, d’acord amb el sistema de classificació professional que estableix l’article 37.

2. Els llocs de treball que es corresponen amb membres del Cos de Policia són proveïts en la forma i les condicions fixades en els articles 46 a 54 i en les normes que els desenvolupen.

3. Els llocs de treball que es corresponen amb els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia són proveïts en la forma i les condicions fixades per la Llei de la funció pública i les normes que la desenvolupen.

4. Els membres del Cos de Policia tenen encomanades les funcions pròpies i específiques que s’assenyalen als articles 7 a 10, i, d’altra banda, exerceixen, de conformitat amb l’escala i el grau al qual pertanyen, les funcions que s’estableixen a l’article 39.
Article 39. Funcions

1. Els membres del Cos de Policia exerceixen, de conformitat amb l’escala i el grau al qual pertanyen, les funcions següents:

a) Els membres que pertanyen a l’escala bàsica, amb independència de la categoria, acompleixen les tasques operatives i executives que dimanen de les funcions que tenen encomanades, i també poden acomplir circumstancialment les funcions de comandament d’un o més membres de la mateixa escala prop del servei al qual estan adscrits, en absència d’un membre d’una escala superior, si així ho determina el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos.

b) Els membres que pertanyen a l’escala intermèdia acompleixen, a més de les tasques operatives i executives que els puguin correspondre, les funcions de comandament operatiu, supervisió, coordinació i gestió dels grups i les seccions en què s’estructura el Cos.

c) Els membres que pertanyen a l’escala executiva acompleixen, a més de les tasques operatives i executives que els puguin correspondre, les funcions de comandament operatiu, supervisió, coordinació i gestió de les unitats, i de comandament superior dels grups i les seccions en què s’estructura el Cos.

d) Els membres que pertanyen a l’escala superior acompleixen les funcions de comandament operatiu, supervisió, coordinació i gestió de les divisions i les àrees, i de comandament superior de les unitats, els grups i les seccions en què s’estructura el Cos.

2. La concreció de les funcions principals i les activitats bàsiques dels llocs de treball s’especifiquen reglamentàriament.
Article 40. Principi de mobilitat interna

1. L’àmbit de la prestació del servei dels membres del Cos de Policia, d’acord amb l’ocupació professional tipus i el lloc de treball corresponent, és el de tot el Cos i allà on estigui desplegat territorialment. A aquest efecte, els és aplicable, en benefici del servei, el principi de mobilitat interna.

2. El principi de mobilitat interna implica que el cap o el superior jeràrquic, de manera raonada, pot encomanar als membres del Cos de Policia qualsevol de les funcions corresponents als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional tipus de la plaça que ocupen.
Article 41. Estructura orgànica

1. El Cos de Policia s’estructura orgànicament en els serveis i les estructures funcionals necessaris per acomplir la missió i les funcions que té encomanades.

2. Aquests serveis i estructures funcionals poden consistir en divisions, àrees, unitats, grups i seccions.

3. Els caps dels serveis i les estructures funcionals són designats pel ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos de Policia, entre els membres del Cos que pertanyin a l’escala i al grau que es determinin reglamentàriament, amb respecte de les funcions que estableix l’apartat 1 de l’article 39.

4. Els serveis i les estructures funcionals són creats, modificats o suprimits pel Govern per la via reglamentària, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, i amb l’informe previ del director del Cos de Policia.

5. Les funcions i l’organització dels serveis i les estructures funcionals es regulen reglamentàriament.
Article 42. Centre de Processaments de Dades Policials

El Centre de Processament de Dades Policials és un dels serveis en què s’estructura orgànicament el Cos de Policia, amb la finalitat de recollir, tenir dipositada, elaborar, classificar i conservar la informació necessària per a l’acompliment de les funcions que té encomanades el Cos.
Article 43. Especialitats

1. Els membres del Cos de Policia poden desenvolupar, de forma parcial o permanent, altres funcions que per les seves característiques puguin considerar-se especialitats, a més de les funcions pròpies del seu lloc de treball habitual.

2. Els tipus d’especialitats, els requisits per desenvolupar-les, la retribució que en dimana i les altres particularitats es regulen reglamentàriament.
Article 43 bis. Registre de Membres

1. Els llocs de treball i els membres del Cos de Policia s’inscriuen en el Registre de Membres del Cos de Policia, que depèn del ministeri competent en matèria d’interior.

2. Les dades de cada membre del Cos de Policia que han de constar en el Registre i que es refereixen exclusivament als aspectes administratius, el conjunt de les quals formen el seu expedient personal, es determinen reglamentàriament.

3. Correspon al ministeri competent en matèria d’interior adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre de Membres del Cos de Policia.

Títol IV. Accés i promoció. Policies auxiliars. Avaluació de l’acompliment. Formació

Capítol I. Accés i promoció

Article 44. Provisió de les places de Direcció

1. La plaça del lloc de treball de director del Cos de Policia és proveïda mitjançant la lliure designació entre funcionaris que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses en els grups A o B del sistema de classificació de l’Administració general, o bé entre membres del Cos que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses a partir de l’escala intermèdia i el grau de sotsoficial de Policia de primera, amb preferència, però, entre membres del Cos que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses en les escales executiva o superior.

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, també es pot designar com a director del Cos de Policia una persona que no sigui funcionària de l’Administració general, de nacionalitat andorrana, com a personal de relació especial, d’acord amb les disposicions de la Llei de la funció pública.

3. La plaça del lloc de treball de director adjunt és proveïda mitjançant la lliure designació entre membres del Cos de Policia que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses a partir de l’escala intermèdia i el grau de sotsoficial de Policia de primera, amb preferència, però, entre membres del Cos que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses en les escales executiva o superior.
Article 45. Reserva de plaça del director i els directors adjunts

1. El nomenament d’un funcionari de l’Administració general com a director o director adjunt del Cos de Policia, d’acord amb el que estableix l’article 44, implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix la Llei de la funció pública. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la seva plaça de procedència, i deixa de percebre el complement de responsabilitat addicional esmentat.

2. Si el funcionari concernit ha ocupat la plaça del lloc de treball de director o director adjunt durant un període igual o superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna el complement de reconeixement de la funció directiva a què es refereix la Llei de la funció pública.
Article 46. Provisió de les places de membre del Cos

1. El ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos de Policia, proposa al Govern el nombre i el tipus de places vacants o de nova creació de membre del Cos que cal cobrir. Aquesta proposta ha de ser motivada d’acord amb criteris objectius fonamentats en l’evolució, el creixement i les necessitats organitzatives, estructurals i professionals del Cos.

2. D’acord amb la proposta esmentada a l’apartat anterior, el Govern determina i decideix el nombre i el tipus de places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia que cal cobrir.
Article 47. Procediment inicial per a la provisió de les places

En el procés de provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia, cal acomplir el procediment inicial següent:

a) Abans de publicar la convocatòria per a la provisió de les places vacants o de nova creació, aquestes places s’han de poder cobrir d’acord amb les sol·licituds de reingrés dels membres del Cos que es troben en situació d’excedència sense reserva de plaça, sempre que siguin d’un lloc de treball del mateix nivell de classificació que la plaça que el membre del Cos concernit ocupava de forma immediatament anterior a l’inici de l’excedència, i que reuneixi d’altra banda els requisits necessaris per ocupar la plaça vacant o de nova creació.

b) Si les places vacants o de nova creació no es poden cobrir en virtut del que preveu la lletra a) anterior, es cobreixen de la manera com estableix l’article 48.

Article 48. Procediment subsegüent per a la provisió de les places

1. La provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia que no s’hagi pogut efectuar en virtut del procediment inicial que preveu l’article 47 es du a terme de la manera següent:

a) La provisió de les places vacants o de nova creació que pertanyen a l’escala bàsica i al grau d’agent de Policia s’efectua mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.

b) La provisió de les places vacants o de nova creació que pertanyen a l’escala intermèdia i als graus de sotsoficial de Policia i sotsoficial de Policia de primera, a l’escala executiva i als graus d’oficial de Policia i oficial de Policia de primera, i a l’escala superior i als graus de comissari de Policia i comissari de Policia de primera, s’efectua per promoció interna entre membres del Cos, segons s’estableixi reglamentàriament, i, subsidiàriament, en cas que no hi concorrin candidats o els candidats no reuneixin els requisits exigits, mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.

2. Sense perjudici del que preveu la lletra b) anterior, de forma excepcional i amb l’informe previ del director del Cos de Policia, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir de forma motivada que la provisió de les places vacants o de nova creació es faci només mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.
Article 49. Requisits en la provisió de les places

1. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos de Policia han de complir en tots els casos, a més dels requisits generals establerts per la Llei de la funció pública, els requisits mínims següents:

a) Tenir la nacionalitat andorrana.

b) Estar compresos en la franja d’edat que en cada cas estableixin les bases de la convocatòria, d’acord amb els requeriments exigits per a la plaça vacant o de nova creació, a la data de la publicació de l’edicte de la convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

c) No estar condemnats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment per a la prescripció de la pena imposada o no s’hagin cancel·lat dels antecedents penals.

d) No trobar-se inhabilitats o suspesos per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució judicial ferma.

e) No haver estat acomiadats, no trobar-se inhabilitats per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública, o no estar suspesos de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma.

f) Ser declarats aptes físicament i psíquicament d’acord amb les proves establertes en el procés per a la provisió de la plaça vacant o de nova creació.

2. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos de Policia que s’efectuï mitjançant el procediment selectiu d’ingrés tampoc no poden estar processats, inculpats o encausats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no s’hagi produït l’absolució o no s’hagi sobresegut la causa penal.

3. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos de Policia que s’efectuï per promoció interna també han de complir els requisits següents:

a) No estar processats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no s’hagi produït l’absolució o no s’hagi sobresegut la causa penal.

b) No ser objecte d’un expedient disciplinari incoat per una falta molt greu, o no haver estat sancionats per una falta disciplinària greu o molt greu mitjançant una resolució disciplinària ferma, mentre no s’hagi arxivat l’expedient disciplinari o no s’hagin cancel·lat les anotacions de les sancions imposades.

4. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos de Policia que s’efectuï mitjançant el procediment selectiu d’ingrés també han d’estar en possessió del títol de batxillerat o d’un diploma equivalent, emès o reconegut pel Govern, per accedir a l’escala bàsica, i del títol d’ensenyament superior universitari, emès o reconegut pel Govern, que es determini en les bases de la convocatòria, per accedir a l’escala intermèdia, executiva o superior.

5. Els altres requisits generals o específics exigibles als candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos de Policia s’han de determinar reglamentàriament o, en cas contrari, s’han de correspondre justificadament al perfil del lloc de treball de què es tracti i s’han d’especificar en les bases de la convocatòria.
Article 50. Sistemes i proves per a la provisió de les places

1. La provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia es fa pels sistemes de concurs oposició o d’oposició, segons es determini reglamentàriament, que han de respondre als principis d’objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència, i que tenen com a finalitat seleccionar els candidats que s’adaptin més bé als llocs de treball que s’han de cobrir d’acord amb la seva capacitació, els seus mèrits i la seva experiència.

2. En la fase de concurs del concurs oposició es valoren els mèrits que consten als expedients personals o als currículums aportats per les persones admeses en el procés per a la provisió de les places vacants o de nova creació, segons el barem que s’indica en les bases de la convocatòria, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. La ponderació de la fase de concurs també s’indica en les bases de la convocatòria.

3. En la fase d’oposició del concurs oposició o quan el sistema sigui d’oposició, els candidats fan les proves selectives o de capacitació que s’estableixin reglamentàriament, la ponderació de les quals en la valoració global s’indica en les bases de la convocatòria.
Article 51. Bases de la convocatòria

1. El ministre competent en matèria d’interior aprova les bases de la convocatòria per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia, les comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, i n’ordena la publicació.

2. Les bases de la convocatòria han d’incloure els requisits que cal acomplir per aspirar a la provisió de les places vacants o de nova creació i el procediment que se segueix a aquest efecte, i també la informació addicional que es determini reglamentàriament.
Article 52. Valoració dels mèrits

En la fase de concurs del concurs oposició per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia que es faci per promoció interna, s’han de valorar necessàriament i com a mínim els mèrits següents, d’acord amb el barem i la ponderació que s’estableixin reglamentàriament:

a) L’experiència laboral i la trajectòria professional en les places corresponents ocupades dins el Cos i en la resta de l’Administració general.

b) La capacitació adquirida en estudis d’ensenyament superior o cursos de formació, perfeccionament professional i especialització, entre d’altres, sempre que tinguin per objecte matèries relacionades amb les funcions pròpies de les places que s’han de proveir, o que siguin d’interès, utilitat o necessitat per a les places esmentades.

c) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, les distincions i les recompenses atorgades i l’absència de sancions disciplinàries fermes durant la carrera professional o durant el període immediatament anterior que prevegin les bases de la convocatòria.

d) L’antiguitat dins el Cos.

Article 53. Comitè Tècnic de Selecció

1. El Comitè Tècnic de Selecció és l’òrgan col·legiat encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia, avaluar els candidats i efectuar la proposta d’adjudicació d’aquestes places, d’acord amb el que disposen la normativa vigent i les bases de la convocatòria.

2. Les funcions, la composició, el nomenament i el cessament dels membres, la constitució i la designació dels càrrecs, el règim de convocatòria, el quòrum i la presa de decisions i les altres particularitats del Comitè Tècnic de Selecció es regulen per reglament.
Article 54. Períodes de formació i de prova

1. Un cop finalitza el procés per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos de Policia, el Comitè Tècnic de Selecció proposa al ministre competent en matèria d’interior els candidats que han obtingut la millor qualificació global de les proves realitzades, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir, d’acord amb el que estableixin les bases de la convocatòria.

2. El ministre competent en matèria d’interior eleva la proposta de nomenament dels candidats proposats pel Comitè Tècnic de Selecció al Govern, perquè els nomeni com a membres del Cos de Policia en l’escala i el grau que correspongui, en període de formació.

3. Els candidats que són nomenats pel Govern en període de formació han de seguir el procés formatiu inicial d’acord amb el programa que hagi aprovat el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos de Policia. La durada del procés formatiu inicial es determina reglamentàriament.

4. Una vegada els membres del Cos de Policia han finalitzat i superat el procés formatiu inicial, si així n’informa el director del Cos, el ministre competent en matèria d’interior en proposa al Govern el nomenament en l’escala i el grau que correspongui, en període de prova.

5. Durant el període de prova que es determini reglamentàriament, s’han d’apreciar la capacitació, la dedicació, les aptituds, l’adaptació i les competències dels membres del Cos de Policia concernits en relació amb el seu lloc de treball.

6. Un cop els membres del Cos de Policia en període de prova han conclòs satisfactòriament aquest període, el director del Cos n’informa el ministre competent en matèria d’interior, que en proposa al Govern el nomenament definitiu en l’escala i el grau que correspongui.

7. El nomenament definitiu com a membres del Cos de Policia es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i comporta jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució, com a norma suprema de l’ordenament jurídic, i l’adquisició consegüent de la condició d’agent de l’autoritat.

8. Els nomenaments es notifiquen en tots els casos a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

9. En cas que els membres del Cos de Policia en període de formació o en període de prova no superin el procés formatiu inicial o no siguin avaluats favorablement, o renunciïn a la plaça o els sigui impossible, per qualsevol motiu establert legalment, de seguir ocupant-la:

a) Si la provisió de la plaça s’ha fet mitjançant el procediment selectiu d’ingrés, el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos, notifica per escrit als membres del Cos concernits l’acabament de la relació laboral sense cap altra responsabilitat que no sigui liquidar-los la remuneració que es correspon amb el temps efectivament treballat.

b) Si la provisió de la plaça s’ha fet per promoció interna, el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos, notifica per escrit als membres del Cos concernits que retornen a la plaça que ocupaven amb anterioritat, amb les conseqüències retributives que se’n puguin derivar.

10. Els membres del Cos de Policia en període de prova tenen els mateixos drets i estan sotmesos als mateixos deures que aquesta Llei estableix amb caràcter general.

Capítol II. Policies auxiliars

Article 55. Funcions i requisits

1. El Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior i amb l’informe previ del director del Cos de Policia, pot decidir la contractació de policies auxiliars a l’efecte de donar suport a l’acció i les funcions policials, sempre que les necessitats organitzatives, estructurals i professionals del Cos així ho requereixin.

2. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça de policia auxiliar han de complir els requisits establerts als apartats 1 i 2 de l’article 49, han d’estar en possessió del títol de batxillerat o d’un diploma equivalent, emès o reconegut pel Govern, i també han de complir els altres requisits generals o específics que es corresponguin justificadament al perfil del lloc de treball de què es tracti i s’especifiquin en les bases de la convocatòria.
Article 56. Règim jurídic

1. Els policies auxiliars tenen la condició d’agents de l’Administració en règim jurídic de naturalesa contractual. Tot i ser adscrits al Departament de Policia, pertanyen al Cos General, motiu pel qual no tenen la consideració de membres del Cos de Policia ni d’agents de l’autoritat, i no estan facultats per a la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.

2. La concreció de les funcions principals i les activitats bàsiques dels policies auxiliars, i la resta de particularitats sobre la seva condició, es determinen reglamentàriament.
Article 57. Preferència en l’accés al Cos

Els policies auxiliars tenen preferència, d’acord amb els criteris objectius que s’estableixin reglamentàriament i en les bases de la convocatòria, en els processos per a la provisió de places vacants o de nova creació que pertanyin a l’escala bàsica i al grau d’agent i que es facin mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.

Capítol III. Avaluació de l’acompliment

Article 58. Avaluació de l’acompliment

L’avaluació de l’acompliment és un procés sistemàtic i periòdic que permet analitzar i avaluar els membres del Cos de Policia en els seus llocs de treball per tal de garantir:

a) La qualitat, mitjançant els estils de treball que contribueixin a la millora dels serveis que presten al ciutadà d’acord amb els objectius del Cos de Policia.

b) L’eficàcia, amb l’obtenció dels millors resultats possibles, mitjançant accions que potenciïn la motivació i un desenvolupament professional adequat.

El sistema ha d’aconseguir una informació objectiva per a una gestió adequada dels recursos humans.
Article 59. Elements a avaluar

1. El sistema d’avaluació de l’acompliment comprèn dos elements: d’una banda, objectius concrets, i de l’altra, comportaments o competències que convé desenvolupar.

1.1. Els objectius s’han de considerar com a metes concretes a obtenir pels membres del Cos, durant un període de temps determinat i que es desprenen de les funcions del lloc de treball.

1.2. Les competències comprenen el conjunt de capacitats, habilitats i actituds que tenen els membres del Cos, mitjançant les quals incideixen directament en el desenvolupament de les funcions del lloc de treball corresponent a la plaça que ocupen i en el comportament organitzatiu.

2. Les formes i modalitats d’avaluació de l’acompliment s’han de determinar per via reglamentària.
Article 60. Àmbits d’incidència en l’avaluació

L’aplicació del sistema d’avaluació de l’acompliment té incidència en els àmbits següents:

a) En la direcció i la gestió dels serveis, proporcionant informació qualificada que, juntament amb els resultants d’altres sistemes d’avaluació dels serveis, permeti orientar adequadament els projectes pressupostaris.

b) En el procés d’evolució de la cultura organitzativa, orientant els membres del Cos cap al desenvolupament de comportaments i la consecució de resultats coherents amb les finalitats del Cos de Policia.

c) En la promoció dels membres del Cos, com un reconeixement de l’actuació en el treball que pot ser valorat com a mèrit per optar a places de llocs de treball de nivell superior.

d) En els processos de capacitació i desenvolupament professional dels membres del Cos, facilitant informació per a la identificació de les necessitats de formació.

e) En la gestió ordinària, per adoptar mesures correctores per als membres del Cos que no siguin avaluats satisfactòriament.

Capítol IV. Formació

Article 61. Formació inicial, continuada i específica

1. Els membres del Cos de Policia han de rebre una formació inicial, i també una formació continuada i una formació específica, que garanteixin la capacitació professional per al compliment adequat de les funcions que tenen encomanades, d’acord amb els principis d’objectivitat i igualtat d’oportunitats, sense perjudici que les formacions s’hagin d’adaptar a les necessitats específiques dels llocs de treball.

2. El pla de formació dels membres del Cos de Policia, que ha d’incloure la formació inicial, la formació continuada i la formació específica, l’aprova el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos, d’acord amb el que es fixi per la via reglamentària.

3. El Departament de Policia assumeix les despeses de formació dels membres del Cos. No obstant això, es pot establir reglamentàriament l’obligació dels membres del Cos de fer-se càrrec d’aquestes despeses en supòsits excepcionals, o de romandre al mateix lloc de treball durant un període determinat a comptar de la finalització de la formació.
Article 62. Acords i convenis per a formació

Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’apartat 1 de l’article 61, el ministre competent en matèria d’interior, o el director del Cos, amb l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior i, si escau, del Govern, poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals i estrangeres, tot respectant quan sigui el cas els requeriments establerts per als tractats internacionals.
Article 63. Desenvolupament professional

Els membres del Cos de Policia han d’assistir i participar en les accions de desenvolupament professional que es duguin a terme per garantir el compliment adequat de les funcions que tenen encomanades.
Article 64

Sense contingut

Article 65

Sense contingut

Eliminada la referència al capítol III del títol III

Article 66

Sense contingut

Article 67

Sense contingut

Article 68

Sense contingut

Títol V. Règim estatutari i disciplinari

Capítol I. Drets i deures

Secció primera. Drets i deures en general

Article 69. Drets i deures

1. Els membres del Cos de Policia tenen, a més dels drets que la Llei de la funció pública reconeix als funcionaris, el dret a:

a) Rebre la formació inicial, continuada i específica en els termes que estableixen l’article 61 i les normes que el desenvolupen.

b) Disposar de condicions de treball dignes per acomplir les seves funcions.

c) Disposar de mesures de protecció de la seguretat i la salut en el treball adequades, d’acord amb els riscos inherents a les seves funcions.

d) Constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, afiliar-s’hi i participar-hi activament.

e) Gaudir dels permisos, les vacances i els dies compensatoris que determinen l’article 77 i les normes que el desenvolupen.

f) Ser defensats en cas que siguin processats, inculpats o encausats en el marc d’una causa penal per accions o omissions realitzades amb motiu del desenvolupament de les funcions que tenen encomanades, i davant d’amenaces i atacs a la seva persona o el seu patrimoni arran del desenvolupament d’aquestes funcions.

g) Qualsevol altre dret que els reconeguin aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

2. Els deures dels membres del Cos de Policia els conformen els principis d’actuació i les obligacions enunciats als articles 5 i 5 bis, respectivament, sense perjudici de les altres obligacions que estableixin aquesta Llei o les normes que la desenvolupen.
Article 70. Retribució

1. La retribució bàsica dels membres del Cos de Policia se subjecta a les disposicions de la Llei de la funció pública i al sistema de classificació professional que s’hi estableix, d’acord amb la taula salarial anual que hi consta com a annex 6.

2. La retribució de les especialitats, d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 43, i les especificitats eventuals en matèria de sistemes de compensació, es determinen reglamentàriament.
Article 71. Seguretat social i jubilació

1. Els membres del Cos de Policia s’acullen al règim general de la seguretat social. A més, han de disposar del sistema de protecció social adequat en cas de mort, invalidesa, malaltia, accident laboral i incapacitat temporal, d’acord amb la normativa aplicable.

2. La jubilació dels membres del Cos de Policia es regeix per les disposicions de la Llei de la funció pública i de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.
Article 72. Assegurança

1. Els membres del Cos de Policia han d’estar emparats per una pòlissa d’assegurança complementària a càrrec del Govern que cobreixi tots els riscos que dimanen de la seva professió.

2. La cobertura de responsabilitat civil professional no inclou la responsabilitat derivada d’accions o omissions per les quals els membres del Cos de Policia hagin estat sancionats penalment o disciplinàriament.
Article 73. Mitjans i instal·lacions

1. El ministre competent en matèria d’interior, a proposta motivada del director del Cos, la qual ha d’estar fonamentada en els informes tècnics escaients, proposa anyalment al Govern els mitjans tècnics i operatius necessaris i les instal·lacions que resultin apropiats per acomplir les funcions atribuïdes al Cos de Policia.

2. El material operatiu i de transport posat a l’abast del Cos de Policia només pot ser utilitzat pels seus membres en l’exercici de les funcions que tenen encomanades i s’ha de conservar amb cura i diligència.
Article 73 bis. Seguretat i salut

1. Per tal d’aplicar els principis preventius necessaris i les mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut en el treball, el Govern i els membres del Cos de Policia han d’acomplir les disposicions de la Llei de la seguretat i la salut en el treball quan siguin aplicables.

2. No obstant això, quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions pròpies del Cos de Policia, la seguretat i la salut dels seus membres han de quedar assegurades a través de reglaments específics.
Article 73 ter. Vigilància de la salut

1. El Govern ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut dels membres del Cos de Policia en funció dels riscos inherents a l’activitat que desenvolupen.

2. La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat dels membres del Cos de Policia, i la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.

3. Els membres del Cos de Policia han de passar de forma obligatòria i cada dos anys com a mínim els exàmens de salut necessaris per determinar la seva aptitud per desenvolupar les funcions que tenen encomanades. Aquests exàmens tenen com a objectiu controlar i fer el seguiment de l’estat de salut dels membres del Cos per detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la seva salut i establir, si escau, les mesures necessàries per prevenir els riscos inherents a l’activitat que duen a terme.

4. Els resultats dels exàmens de salut s’han de comunicar al membre del Cos de Policia interessat. Per excepció al principi de confidencialitat segons el qual només el personal mèdic o les autoritats sanitàries tenen accés a la informació mèdica de caràcter personal, el director del Cos ha de ser informat de les conclusions que es derivin dels exàmens de salut efectuats prop dels membres del Cos quan calgui introduir o millorar les mesures de prevenció i protecció oportunes.

5. Les disposicions d’aquest article també són aplicables als funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia.
Article 74. Condicions físiques, psíquiques i sensorials

1. Els membres del Cos de Policia que per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut, o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial reconeguda degudament, siguin especialment sensibles als riscos derivats de l’activitat que duen a terme, han de gaudir d’una protecció específica i no poden ocupar llocs de treball o desenvolupar funcions en relació amb les quals ells mateixos, altres treballadors o terceres persones puguin quedar exposats a situacions de perill.

2. Els membres del Cos de Policia han d’estar en les condicions físiques, psíquiques i sensorials adequades per dur a terme les funcions inherents al lloc de treball que ocupen, i en cas contrari n’han d’informar al director del Cos sempre que se’n pugui derivar un perill per a la seva integritat física o la d’altri. Si hi ha símptomes o indicis suficients per creure que els ha sobrevingut algun problema físic, psíquic o sensorial que pot afectar negativament o que els pot fer no aptes per a l’activitat que han de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri, els membres del Cos s’han de sotmetre als exàmens de salut específics i oportuns.

3. En els casos establerts a l’apartat anterior, el director del Cos de Policia també pot decidir que els membres del Cos se sotmetin a una revisió psicotècnica o mèdica específica per determinar l’abast del seu problema i la repercussió que té o pot tenir en el seu lloc de treball i en les funcions que tenen encomanades. El director del Cos comunica per escrit la decisió de forma motivada al membre del Cos concernit i al ministre competent en matèria d’interior.

4. Els exàmens de salut específics i la revisió psicotècnica o mèdica els efectua un comitè mèdic compost per un metge especialista en medicina del treball i pels metges especialistes o els professionals tècnics que designi el ministre competent en matèria d’interior. Les altres particularitats sobre el comitè mèdic es determinen reglamentàriament.

5. El comitè mèdic també té la funció d’examinar els membres del Cos de Policia que presenten certificats o es troben en una situació que hagi de comportar la modificació de les condicions de treball. En aquest cas, el membre del Cos concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de les condicions de treball i facilitar als metges o els professionals designats la documentació oportuna que li sigui requerida.

6. D’acord amb el dictamen que emeti el comitè mèdic, que té caràcter vinculant, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir de forma motivada, alternativament o conjuntament, si escau:

a) El seguiment del tractament o les prescripcions mèdiques que s’indiquin en el dictamen per al compliment degut de les funcions que el membre del Cos de Policia concernit té encomanades, durant un temps determinat i susceptible de ser renovat successivament.

b) L’adaptació temporal de les condicions del lloc de treball del membre del Cos a les mesures de prevenció i protecció necessàries, en cas que sigui possible, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial a les noves condicions del lloc de treball, si escau.

c) L’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, dins o fora del Cos o del Departament de Policia, que pugui desenvolupar degudament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.

d) La suspensió temporal del membre del Cos de les seves funcions, si el tractament no se segueix degudament o les prescripcions mèdiques no es respecten, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau.

7. Si el membre del Cos de Policia refusa de sotmetre’s als exàmens de salut específics o a la revisió psicotècnica o mèdica corresponent, el ministre competent en matèria d’interior pot decidir motivadament la suspensió del membre del Cos concernit de les seves funcions per un període no superior a sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau, o bé l’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.
Article 75. Reforma

1. Els membres del Cos de Policia poden ser declarats en situació de reforma quan:

a) La situació d’invalidesa atorgada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social o la situació resultant de la revisió psicotècnica o mèdica els impedeix la realització de les funcions del lloc de treball que ocupen, però estan capacitats per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, adscrit preferentment al Departament de Policia o, subsidiàriament, a la resta de l’Administració general.

b) Tot i estar capacitats per exercir les funcions del lloc de treball que ocupen, la situació d’invalidesa o la situació resultant de la revisió psicotècnica o mèdica els impedeix la realització de la jornada o l’horari de treball inherents al lloc de treball que ocupen, o la realització dels torns de treball o les guàrdies establerts.

2. La declaració de la situació de reforma i l’adscripció consegüent del membre del Cos de Policia a un altre lloc de treball correspon al ministre competent en matèria d’interior i, si escau, també a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

3. Als membres del Cos de Policia en situació de reforma se’ls garanteixen el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebien amb anterioritat, a excepció del complement específic a què es refereix la Llei de la funció pública. No obstant això, si la reforma porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que els són encomanades, continuen percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre competent en matèria d’interior ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que els sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i les percepcions que en el seu cas els sufragui la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

4. Els membres del Cos de Policia que es trobin en situació de reforma queden desvinculats totalment de la funció de policia, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen.
Article 76. Jornada i horari laboral

Els membres del Cos de Policia han de complir estrictament la jornada i l’horari de treball que siguin determinats per via reglamentària. En situacions d’emergència, de necessitat o en ocasió de serveis excepcionals es pot mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que siguin establertes, a fi d’assegurar el compliment de la normativa vigent o el desplegament dels mitjans imposats per la necessitat o pel servei encomanat.
Article 77. Vacances, permisos i dies compensatoris

1. La distribució dels períodes de vacances, l’atorgament de permisos i l’establiment dels dies de recuperació o de compensació dels membres del Cos de Policia queden condicionats al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.

2. Els membres del Cos de Policia tenen dret, amb caràcter general, a trenta-cinc dies naturals de vacances retribuïdes cada any. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director del Cos. Les altres particularitats en matèria de vacances es determinen reglamentàriament.

3. Els membres del Cos de Policia tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius correspon al director del Cos.

4. El director del Cos de Policia comunica anyalment els dies de compensació que tenen els membres del Cos, que són proporcionals al temps efectiu treballat. Aquests dies corresponen als festius del calendari oficial publicat, dels quals es beneficien la resta de funcionaris o agents de l’Administració general, en què els membres del Cos estan obligats a treballar per raó de servei.

5. Els membres del Cos de Policia no poden gaudir dels dies de compensació corresponents als festius durant els quals han estat de baixa mèdica per malaltia.
Article 78. Comissió de serveis i adscripció temporal

1. Els membres del Cos de Policia que així ho sol·licitin poden ser adscrits en comissió de serveis durant un termini màxim de dos anys, prorrogable de forma justificada un any més, sempre que hagin transcorregut com a mínim dos anys des que ocupen el seu lloc de treball.

2. Un cop finalitzen l’adscripció en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça, els membres del Cos de Policia han de retornar al seu lloc de treball.

3. L’adscripció d’un membre del Cos de Policia en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos, i requereix l’informe previ favorable del director del Cos.

4. L’adscripció d’un membre del Cos de Policia en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, a proposta del ministre competent en matèria d’interior.

5. Els membres del Cos de Policia que estiguin adscrits en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça queden desvinculats totalment de la funció de policia, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’adscripció.
Article 79. Excedència

1. Els membres del Cos de Policia estan en situació d’excedència quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen a la Llei de la funció pública, amb les particularitats següents:

a) L’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.

b) La declaració de la situació d’excedència dels membres del Cos és aprovada pel ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos, i es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

2. El reingrés al servei actiu dels membres del Cos de Policia en situació d’excedència s’efectua en la forma, les condicions i els efectes establerts en la Llei de la funció pública, amb la particularitat que la decisió sobre el reingrés correspon al ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

3. Els membres del Cos de Policia que estiguin en situació d’excedència queden desvinculats totalment de la funció de policia, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’excedència.
Article 80. Trasllat

1. Els membres del Cos de Policia poden sol·licitar el trasllat a una plaça vacant o de nova creació que es correspongui amb un lloc de treball igual o amb característiques similars al de la plaça que està ocupant el membre del Cos concernit, sempre que no comporti un increment de salari.

2. Els membres del Cos de Policia també poden demanar el trasllat a una plaça que pertanyi a una escala inferior o a un grau inferior de la mateixa escala en relació amb la plaça que el membre del Cos concernit ocupava amb anterioritat al trasllat. Aquest trasllat comporta que la retribució es correspongui amb la de la nova plaça i se situï a la banda mitjana, i que el membre del Cos concernit renunciï a la part salarial que sobrepassi.

3. Correspon al ministre competent en matèria d’interior decidir sobre el trasllat, a proposta del director del Cos de Policia, d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’organització i del servei del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

Secció segona. Drets sindicals

Article 81. Constitució d’organitzacions sindicals

Els membres del Cos de Policia tenen dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus interessos, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament, amb les limitacions establertes en aquesta Llei.
Article 82. Afiliació

Els membres del Cos de Policia només es podran afiliar a organitzacions sindicals formades exclusivament per membres del mateix Cos.
Article 83. Exercici de drets laborals

1. L’exercici del dret de sindicació i de l’acció sindical per part dels membres del Cos de Policia té com a límits el respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques reconeguts en la Constitució i, especialment, el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, així com el crèdit i prestigi del Cos de Policia, la seguretat ciutadana i dels mateixos funcionaris i la garantia del secret professional.

Així mateix constituiran límit, en la mesura en què puguin ser vulnerats per l’exercici d’aquest dret, els principis bàsics d’actuació de l’article 5 d’aquesta Llei.

2. D’acord amb els interessos preeminents establerts en la present Llei que correspon protegir al Cos de Policia i a l’objecte d’assegurar la prestació continuada dels seus serveis, que no admeten interrupció i són essencials per la comunitat, els membres del Cos de Policia no poden exercir en cap cas el dret de vaga, ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal dels serveis.

3. Els membres del Cos de Policia tenen prohibit manifestar-se i defensar públicament els seus drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, l’uniforme i les divises reglamentaris, i el material operatiu i de transport.
Article 84. Normativa aplicable

En tot el que no estableixin les disposicions d’aquesta secció i les normes que la desenvolupin, la constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme es regeixen per la Llei qualificada de llibertat sindical.
Article 85. Drets de les organitzacions sindicals

Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen dret a formular propostes i elevar informes o dirigir peticions als òrgans competents de l’Estat, així com a exercir la representació de llurs afiliats davant dels òrgans competents de l’Administració pública.

Tindran la consideració de representants de les organitzacions sindicals del Cos de Policia aquells funcionaris que hi pertanyin i hagin estat formalment designats per l’òrgan de govern d’aquestes organitzacions d’acord amb llurs respectius estatuts.
Article 86. Responsabilitats de les organitzacions sindicals

Les organitzacions sindicals responen dels actes o acords adoptats pels seus òrgans estatutaris en l’esfera de llurs respectives competències.

Les organitzacions sindicals responen dels actes de llurs afiliats quan aquells es produeixin en l’exercici regular de les funcions representatives o es provi que els afiliats actuaven per compte de les organitzacions sindicals.
Article 87. Exercici de l’activitat sindical

1. Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per a l’exercici de les seves activitats, a les dependències que determini el director del Cos de Policia.

2. Els representants sindicals han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i l’abast que s’estableixin per la Llei de la funció pública o per la via reglamentària, sense perjudici del bon funcionament de l’organització i del servei del Cos de Policia.

Secció tercera. El Consell de la Policia

Article 88. Definició

El Consell de la Policia és l’òrgan de representació paritària del Govern i dels membres del Cos de Policia, i és presidit pel ministre competent en matèria d’interior o l’alt càrrec en qui delegui aquesta funció.
Article 89. Funcions

Les funcions del Consell de la Policia són:

a) La mediació i la conciliació en cas de conflictes col·lectius.

b) La participació en l’establiment de les condicions de prestació del servei dels funcionaris.

c) La formulació de mocions i l’evacuació de consultes en matèries relatives a l’estatus professional.

d) L’emissió d’informes en els expedients disciplinaris que s’instrueixin als membres del Cos per faltes molt greus i en tots els que s’instrueixin als representants dels sindicats.

e) L’emissió d’informe previ i preceptiu en relació amb els avantprojectes de lleis o els projectes de reglaments sobre les matèries a què es refereix aquest article.

f) L’estudi de programes de modernització dels mètodes i de les tècniques de treball.

g) La presentació de propostes de mesures relatives a la política de personal del Cos.

h) Qualsevol altra funció que resulti de la normativa vigent.

Article 90. Composició

El Consell de la Policia està integrat per un mínim de tres i un màxim de cinc representants del Govern, nomenats pel ministre competent en matèria d’interior, i per un mínim de tres i un màxim de cinc representants dels membres del Cos de Policia. En tot cas el nombre de representants ha de ser paritari.
Article 91. Membres

1. Els representants dels membres del Cos de Policia en el Consell de la Policia són els que resulten de les eleccions que s’han de fer a aquest efecte en les condicions de convocatòria i desenvolupament que reglamentàriament es determinin.

2. Els representants escollits perden aquesta condició per qualsevol d’aquestes causes:

a) Expiració del mandat.

b) Pèrdua de la condició de funcionari.

c) Defunció.

d) Renúncia, que ha de ser expressa i comunicada a l’òrgan competent davant el qual exerceixin la representació.

Article 92. Elecció dels representants

Les eleccions dels representants dels membres del Cos de Policia en el Consell de la Policia es fan mitjançant sufragi personal, directe i secret entre els membres del Cos.
Article 93. Mandat i normes de funcionament

1. El mandat dels representants en el Consell de la Policia és de quatre anys, a comptar de la proclamació dels candidats electes. En cas de vacant, aquesta és coberta automàticament, si la persona interessada accepta el càrrec, pel candidat que ocupa el lloc següent en la llista respectiva, inclosos els dos suplents. Si s’acaba el termini establert i la proclamació dels candidats electes no ha tingut lloc, s’entén que el mandat dels membres anteriors queda prorrogat fins que no es produeixi la proclamació dels candidats electes.

2. El ministre responsable d’interior aprova les normes de funcionament intern del Consell de la Policia.

3. El Consell de la Policia adopta les seves decisions per majoria. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

Capítol II. Distincions, recompenses i gratificacions

Article 94. Distincions, recompenses i gratificacions

1. Els membres del Cos de Policia i els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia poden ser distingits o recompensats si s’aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que es determinin per reglament.

2. Les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l’expedient personal del membre del Cos de Policia o del funcionari o l’agent de l’Administració concernit, i es valoren com a mèrit en els processos per a la provisió de places vacants o de nova creació.

3. També es poden atorgar a autoritats o persones que no formin part del Cos de Policia, fins i tot estrangeres, les distincions que s’estableixin reglamentàriament.

4. Els membres del Cos de Policia i els funcionaris i agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament de Policia poden rebre gratificacions no consolidables amb motiu de la realització dels serveis extraordinaris o per raó de la concurrència de les situacions excepcionals que es defineixin per reglament.

5. Les distincions i les recompenses són atorgades pel ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del Cos de Policia. Les gratificacions són concedides pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos.

Capítol III. Règim disciplinari

Secció primera. Disposicions generals

Article 95. Responsabilitat disciplinària

1. Els membres del Cos de Policia en servei actiu o, si escau, suspesos, estan sotmesos a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment d’aquesta Llei i de les normes que la desenvolupen.

2. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els membres del Cos de Policia pels mateixos fets.

3. Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi un incompliment dels principis d’actuació, les obligacions i els deures als quals estan sotmesos els membres del Cos de Policia.

4. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que escaigui en funció de la tipificació i el procediment establerts en aquesta Llei.

5. És responsable disciplinàriament el membre del Cos de Policia que sigui autor de la falta i els altres membres del Cos que n’hagin induït, consentit o encobert la comissió:

a) Es considera autor qui comet la falta personalment, conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o a cooperar-hi amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement de la comissió d’una falta i tenint l’obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.

b) Es considera encobridor qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, ajudi l’autor a aprofitar-se’n.

6. Als efectes dels articles 97, 98 i 99, s’entén per reiteració que s’hagin comès en dos ocasions els fets de què es tracti en el termini d’un any.
Article 95 bis. Drets

Els membres del Cos de Policia que són objecte d’un procediment disciplinari tenen els drets següents:

a) Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de la persona o l’òrgan competent per imposar la sanció.

b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.

c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.

d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos.

e) Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part dels membres del Cos i a càrrec seu.

f) Dret a obtenir una resolució motivada.

g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.


Secció segona. Faltes

Article 96. Classificació

Les faltes disciplinàries comeses pels membres del Cos de Policia es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 97. Faltes molt greus

Es consideren faltes molt greus:

a) L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei reiterats i sense causa justificada.

b) La qualificació d’insuficiència reiterada en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.

c) L’exercici d’activitats professionals públiques o privades que impedeixin el compliment de les funcions encomanades o comprometin la imparcialitat i la independència.

d) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis.

e) L’actuació sense la decisió necessària i amb retard, quan en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable.

f) La denegació d’auxili i la manca d’intervenció urgent en qualsevol situació en què l’actuació sigui obligada o convenient.

g) El refús d’exercir les funcions inherents al lloc de treball en situacions d’emergència, de necessitat o en ocasió de serveis excepcionals, encara que no s’estigui de servei.

h) L’abandonament o la pertorbació greu del servei.

i) L’emissió d’informes i acords i qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració general o als ciutadans.

j) El falsejament voluntari de les dades i la informació relatives al servei.

k) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.

l) L’ocultació o l’alteració d’una prova amb la finalitat de perjudicar o beneficiar un encausat o inculpat.

m) El fet de causar danys dolosos als locals i al material de servei i, en general, al patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.

n) L’apropiació de béns que pertanyen a l’Administració general o a tercers.

o) El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal.

p) L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades.

q) La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn.

r) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa i de consumir o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei, llevat de prescripció mèdica comunicada degudament a la Direcció del Cos, i el fet de negar-se a les comprovacions pertinents.

s) Qualsevol conducta constitutiva de delicte.

t) La conculcació dels drets i la dignitat dels detinguts i de les persones que tinguin sota custòdia i, en concret, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que en comporti la violència física o moral.

u) La inflicció de tortures o tractaments inhumans o degradants als detinguts i a les persones que tinguin sota custòdia.

v) L’incompliment de les normes aplicables en l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.

w) El fet de subministrar als detinguts i a les persones que tinguin sota custòdia begudes alcohòliques, drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes, llevat que els hagi estat prescrit pels facultatius mèdics autoritzats a aquest efecte.

x) L’incompliment dels requisits establerts legalment per a la detenció d’una persona.

y) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

z) L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.

aa) La vaga, l’exercici d’accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar la prestació continuada i ininterrompuda dels serveis essencials.

bb) La manifestació o la defensa pública dels drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, l’uniforme i les divises reglamentaris, i el material operatiu i de transport.

cc) L’incompliment del deure de secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici a l’Administració general o als ciutadans.

dd) Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, quan en resulti un perjudici a l’Administració general o als ciutadans.

ee) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris o els agents de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge del Cos de Policia.

ff) No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts.

gg) La comissió de dos faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.

hh) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta molt greu.

Article 98. Faltes greus

Es consideren faltes greus:

a) L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei sense causa justificada.

b) Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball.

c) L’exercici d’activitats de qualsevol mena durant una situació de baixa mèdica que siguin incompatibles amb les causes o els motius que han motivat aquesta baixa.

d) La no assistència a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

e) La qualificació d’insuficiència en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.

f) El refús de sotmetre’s als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball.

g) No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball que són exigibles d’acord amb el lloc de treball.

h) No dur l’uniforme i les divises reglamentaris, o el distintiu d’identificació, quan sigui exigible, llevat que concorri una causa justificada.

i) El refús d’identificar-se com a membre del Cos de Policia amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.

j) L’ostentació de les credencials o de la condició d’agent de l’autoritat i l’ús del carnet professional sense cap causa que ho justifiqui.

k) La pèrdua de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència inexcusable.

l) L’incompliment de les obligacions de registre i informe en relació amb l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.

m) La pèrdua de les credencials o del carnet professional i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència inexcusable, quan se’n derivin perjudicis.

n) No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, després d’haver estat advertit d’aquesta circumstància i un cop transcorregut el termini necessari per renovar-los, excepte en cas d’impossibilitat justificada.

o) No mantenir la residència i el domicili efectius i permanents al Principat d’Andorra.

p) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes a la Llei de la funció pública i en aquesta Llei.

q) La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada.

r) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si en resulten danys o perjudicis.

s) L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si en resulten danys o perjudicis.

t) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les funcions o que requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis.

u) La desobediència als caps o els superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o les instruccions legítimes rebudes.

v) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes amb els ciutadans, els superiors, els subordinats o els companys.

w) La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades.

x) La incorrecció manifesta amb els detinguts o les persones que tinguin sota custòdia i, en general, amb els ciutadans, o el fet de no proporcionar-los la informació necessària sobre els motius i la finalitat de les intervencions.

y) L’actuació amb abús d’atribucions quan en resultin danys per a terceres persones, si no constitueix una falta molt greu.

z) L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes.
aa) L’emissió d’informes i acords que amb motiu d’una actuació negligent causin un perjudici greu a l’Administració general o als ciutadans.

bb) L’ús del material operatiu i de transport per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions, sense disposar de l’autorització escaient.

cc) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si en resulten danys o perjudicis.

dd) Causar danys per negligència manifesta en el patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.

ee) El consum de begudes alcohòliques estant de servei.

ff) Qualsevol conducta dolosa que sigui constitutiva d’una contravenció penal.

gg) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu.

hh) Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, si no constitueix una falta molt greu.

ii) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions.

jj) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta greu.

kk) La comissió de dos faltes lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.

ll) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 99. Faltes lleus

Es consideren faltes lleus:

a) L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada.

b) La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.

c) L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic.

d) La no-assistència als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball sense causa justificada.

e) Dur l’uniforme o les divises reglamentaris de manera incorrecta o descurada i, en general, la descurança en la presentació personal.

f) No identificar-se com a membre del Cos de Policia amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.

g) La pèrdua de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència simple.

h) La pèrdua de les credencials o del carnet professional i el fet de permetre’n la sostracció per negligència inexcusable, quan no se’n derivin perjudicis.

i) No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, excepte en cas d’impossibilitat justificada.

j) No respectar els terminis de lliurament dels documents justificatius escaients que estableixi la normativa aplicable.

k) El fet de prescindir del procediment establert per formular qualsevol petició, excepte en cas d’urgència o d’impossibilitat justificades.

l) La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada.

m) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si no en resulten danys o perjudicis.

n) L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si no en resulten danys o perjudicis.

o) No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats per l’Administració general.

p) La incorrecció amb els ciutadans, els detinguts, els superiors, els subordinats i els companys, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.

q) La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.

r) La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si no en resulten danys o perjudicis.

s) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta lleu.

t) En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 100. Prescripció

1. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Cos de Policia interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

3. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Cos de Policia interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.

4. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el director del Cos de Policia tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

Secció tercera. Sancions

Article 101. Sancions

1. Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a); b) i d), i c) i d), alguna de les sancions següents:

a) Acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

b) Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos o del Departament de Policia, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

c) Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

d) Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de dos anys, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.

2. Per la comissió de faltes greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i d), i b) i d), alguna de les sancions següents:

a) Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos o del Departament de Policia, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

b) Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.

c) Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.

3. Per la comissió de faltes lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i b), alguna de les sancions següents:

a) Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de catorze dies, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.

b) Deducció proporcional de les retribucions per les faltes de puntualitat i assistència.

c) Amonestació escrita.

4. Conjuntament amb la imposició d’alguna de les sancions esmentades en els apartats anteriors, també es pot imposar l’obligació d’abonar el valor del material perdut o deteriorat o de restituir els diners avançats.

5. No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans dels membres del Cos de Policia. La sanció no pot comportar en cap cas la violació del dret a la dignitat del membre del Cos sancionat.
Article 101 bis. Suspensió temporal de les funcions i reubicació obligatòria en un altre lloc de treball

1. La sanció de suspensió temporal de les funcions comporta temporalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la pèrdua de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos de Policia sense l’autorització del director del Cos.

2. La sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos de Policia comporta definitivament la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; l’adaptació de l’estructura salarial al nou lloc de treball, la qual cosa pot suposar una minoració de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos sense l’autorització del director del Cos.
Article 102. Graduació

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:

a) Expedient personal.

b) Responsabilitat del lloc de treball.

c) Intencionalitat.

d) Pertorbació del servei o transcendència per a la seguretat pública.

e) Danys i perjudicis causats.

f) Antecedents i reiteració o reincidència.

g) Grau de participació.

h) Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.

Article 102 bis. Prescripció

1. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les sancions per faltes greus, al cap de dos anys, i les sancions per faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que imposa la sanció.

2. El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement formal del membre del Cos de Policia sancionat, de l’execució de la sanció.

3. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable al membre del Cos de Policia sancionat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

Secció quarta. Procediment disciplinari

Article 103. Inici del procediment

1. El procediment disciplinari contra un membre del Cos de Policia s’inicia, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació, en virtut de la incoació d’un expedient disciplinari, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.

2. La competència per incoar un expedient disciplinari contra un membre del Cos de Policia correspon a qualsevol dels caps dels serveis o les estructures funcionals on està adscrit el membre del Cos expedientat quan es tracta de fets qualificats com a faltes lleus; al director del Cos quan es tracta de fets qualificats com a faltes greus, i al ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ del director del Cos, quan es tracta de fets qualificats com a faltes molt greus. Si els mateixos fets poden ser constitutius de més d’una falta amb una classificació distinta, és competent per incoar l’expedient disciplinari l’òrgan que ho sigui per raó de la falta més greu.

3. La persona competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor entre els membres del Cos de Policia.

4. L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat:

a) Si concorre algun motiu d’incompatibilitat i, en concret, algun dels supòsits previstos al Codi de conducta per a l’Administració pública, l’instructor ho ha de comunicar a la persona que l’ha designat, en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què se l’assabenti de la designació. Dins dels cinc dies hàbils següents, la persona que ha designat l’instructor resol motivadament, i aquesta resolució no és susceptible de recurs.

b) En cas que es recusi l’instructor, també resol motivadament la persona que l’ha designat, en el mateix termini assenyalat a la lletra a) anterior. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar aquest extrem en virtut del recurs que es formuli contra la resolució disciplinària.

5. La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Cos de Policia expedientat.
Article 104. Instrucció de l’expedient

1. L’instructor ha de formular, en el termini màxim d’un mes per a les faltes lleus, i de dos mesos per a les faltes greus i molt greus, des del dia en què es notifiqui al membre del Cos de Policia expedientat la resolució assenyalada a l’apartat 5 de l’article 103, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.

2. El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Cos de Policia expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

3. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades i les altres proves que consideri oportunes i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Cos de Policia expedientat perquè en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients, i també n’ha de donar vista al Consell de la Policia en el supòsits i als efectes que estableix la lletra d) de l’article 89.

4. Si en el moment de formular el plec de càrrecs o després de practicar les proves es conclou:

a) Que els fets poden ser constitutius d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu, o d’una falta molt greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu o una falta greu, l’instructor ha d’elevar l’expedient disciplinari al director del Cos de Policia, o al ministre competent en matèria d’interior, respectivament, perquè arxivi l’expedient incoat i incoï, si escau, un nou expedient disciplinari d’acord amb el que estableixen l’article 103 i aquest article.

b) Que els fets poden ser constitutius d’una falta lleu, en el cas d’un expedient incoat per una falta greu o una falta molt greu, o d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta molt greu, l’instructor ha de continuar la tramitació de l’expedient disciplinari i segueix sent competent per resoldre’l la persona o l’òrgan que ho era d’acord amb la classe de falta en virtut de la qual s’havien qualificat els fets inicialment. No obstant això, l’instructor ha de fer constar aquesta circumstància al plec de càrrecs o després de practicar les proves, segons el cas.

En ambdós casos, l’instructor ho ha de fer saber al membre del Cos expedientat.

5. Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.
Article 105. Resolució de l’expedient

1. La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari, correspon al director del Cos de Policia per a les faltes lleus, al ministre competent en matèria d’interior per a les faltes greus, i al Govern per a les faltes molt greus.

2. La resolució disciplinària s’ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils per a les faltes lleus, de trenta dies hàbils per a les faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, un cop transcorregut el darrer dels terminis concedits al membre del Cos de Policia expedientat per formular les conclusions i, si escau, al Consell de la Policia per emetre l’informe corresponent.

3. La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.

4. Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel director del Cos de Policia sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del membre del Cos expedientat, en el termini màxim d’un mes a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari.

5. En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Cos de Policia expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part de la persona o l’òrgan competent, d’acord amb l’apartat 1.

6. La resolució disciplinària s’ha de notificar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública i pot ser impugnada per la via administrativa, en els termes establerts pel Codi de l’Administració. Un cop exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 106. Mesures cautelars

1. A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona competent per incoar l’expedient pot adoptar les mesures cautelars de suspensió temporal de les funcions, quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, o d’adscripció temporal del membre del Cos de Policia expedientat a un altre lloc de treball, quan l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu.

2. Aquestes mesures cautelars poden comportar provisionalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la prohibició d’accés a les dependències del Cos de Policia sense l’autorització del director del Cos, i, si escau, la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents.

3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del membre del Cos de Policia expedientat.

4. La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.

5. El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

6. En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Cos de Policia expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.
Article 107

Sense contingut

Article 108

Sense contingut

Article 109. Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del membre del Cos de Policia expedientat, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

2. Si durant la tramitació de l’expedient disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari del membre del Cos de Policia expedientat, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el membre del Cos era funcionari.
Article 110. Anotació i comunicació de les sancions i rehabilitació

1. Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del membre del Cos de Policia sancionat i s’anoten al Registre de Membres del Cos de Policia i al Registre de la Funció Pública, amb indicació de les faltes que les han motivat.

2. L’anotació es cancel·la, a l’efecte de rehabilitació, sempre que el membre del Cos de Policia sancionat no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis d’un any en el cas de sancions per faltes lleus; dos anys en el cas de sancions per faltes greus, i quatre anys en el cas de sancions per faltes molt greus, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

3. El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici o a petició del membre del Cos de Policia sancionat.
Eliminada la referència a la secció cinquena del capítol III del títol V

Article 111. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal

1. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el director del Cos de Policia ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent. D’altra banda, la persona competent per incoar l’expedient disciplinari o, si escau, l’instructor, han de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

3. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la persona o l’òrgan competent per dictar la resolució disciplinària.

4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables, en tot cas, les disposicions de l’article 106.

Disposició addicional

Sense contingut


Disposicions transitòries

Primera

Sense contingut

Segona

Sense contingut

Tercera

Sense contingut

Quarta

Els membres del Cos de Policia i els agents administratius i tècnics que van ingressar al Cos abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei mantenen el dret a percebre la paga extraordinària de la dotzena part del sou quan hagin assolit vint anys de servei al Cos. A partir dels vint-i-dos anys de servei aquesta paga extraordinària també forma part del còmput corresponent a la jubilació.
Cinquena

Els membres del Cos de Policia que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin adscrits a l’Àrea de Policia Criminal de l’estructura organitzativa del Cos anteriorment vigent queden automàticament integrats, amb el grau i nivell que els correspongui, a la nova Unitat de Policia Judicial que el ministre titular d’interior pugui crear en aplicació del que preveu l’article 11 d’aquesta Llei, sense necessitat d’haver de superar les proves d’especialitat a què es refereix l’article 16 de la Llei.
Sisena

Sense contingut

Setena

Sense contingut

Vuitena

Sense contingut

Novena

Sense contingut


Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret orgànic del Servei de Policia Andorrana del 3 de juliol de 1989, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra núm. 18 del 21 d’agost del 1989 i, així mateix, totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix la present Llei.

Disposicions finals

Primera

Sense contingut

Segona

Sense contingut

Tercera

La present Llei qualificada del Cos de Policia del Principat d’Andorra entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 27 de maig del 2004

Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra

Annex. Ocupacions professionals tipus, classificacions professionals i llocs de treball dels membres del Cos de Policia

Escala
Ocupació professional tipus
Classificació professional
Lloc de treball
Grup funcional
Nivell de classificació
Superior Director Director
Director adjunt
Comissari
A
A1
Comissari de Policia de primera
A2
Comissari de Policia
Executiva Oficial
B
B1
Oficial de Policia de primera
B2
Oficial de Policia
Intermèdia Sotsoficial
B3
Sotsoficial de Policia de primera
B4
Sotsoficial de Policia
Bàsica Agent
C
C1
Agent de Policia



Disposicions transitòries de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia


Disposició transitòria primera

Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor de la Llei es regulen d’acord amb les disposicions de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, vigents a la data esmentada, llevat que les disposicions de la Llei siguin més beneficioses per al membre del Cos de Policia expedientat.

Disposició transitòria segona

Els membres del Cos de Policia que tinguin reconegut el grau de sotsoficial major de Policia, a l’empara de la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, tal com era vigent fins a la data de l’entrada en vigor de la Llei, conserven aquest grau amb els drets i les facultats, i els deures i les obligacions que hi són associats.

Disposició transitòria tercera

1. Les disposicions de l’apartat 2 de l’article 108 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, tal com eren vigents fins a la data de l’entrada en vigor de la Llei, segueixen sent d’aplicació als membres del Cos de Policia en servei actiu a la data esmentada i que es puguin acollir, en aquesta data o amb posterioritat, a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern.

2. Els membres del Cos de Policia en servei actiu a la data de l’entrada en vigor de la Llei i que es puguin acollir, en aquesta data o amb posterioritat, a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, no podran fer-ho en cas que:

a) Siguin objecte d’un expedient disciplinari en curs de tramitació incoat per la falta molt greu establerta a l’article 97, lletra s), de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, tal com ha estat modificat per l’article 95 d’aquesta Llei, sempre que el delicte hagi estat comès presumptament de forma dolosa i se’n puguin derivar danys o perjudicis molts greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos de Policia, de forma que es pugui presumir raonablement que, en cas que se’n consideri acreditada la comissió, s’escaurà imposar-los les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, mentre no s’hagi arxivat l’expedient disciplinari.
En cas que se’ls hagi imposat les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o la sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos de Policia, arran de la comissió d’una falta disciplinària molt greu o greu, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.
b) Estiguin encausats, inculpats o processats per la comissió presumpta d’un delicte dolós del qual es puguin derivar danys o perjudicis molt greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos de Policia, de forma que pugui comportar la imposició d’una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici de policia, llevat que s’hagi arxivat o sobresegut la causa penal, o que hagin estat absolts.
En cas que se’ls hagi condemnat a una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici de policia, arran de la comissió d’un delicte, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.


Disposició transitòria quarta

Els membres del Cos de Policia que hi hagin accedit amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, encara que estiguin en període de formació o de prova en aquesta data, conserven el dret de percebre la retribució que establia la disposició addicional de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.

Disposició transitòria cinquena

Les disposicions de l’apartat 3 de l’article 75 de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, tal com s’ha modificat en virtut de l’article 80 d’aquesta Llei, relatives a la pèrdua del complement específic, ho són sense perjudici del que estableix la disposició transitòria cinquena de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, pel que fa als membres dels cossos especials que a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada ocupaven places de llocs de treball que tenien assignada una retribució en concepte de complement específic.

Disposició transitòria sisena

Els membres del Cos de Policia que estiguin desenvolupant funcions i responsabilitats en les unitats de policia judicial amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, poden continuar sent adscrits a aquestes unitats, i disposaran d’un termini raonable, en tot cas no inferior a la durada de la formació, per adquirir la formació necessària que es prevegi reglamentàriament.


Portal Jurídic del Principat d’Andorra