Carregant...
 


Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari (Text refós sense caràcter oficial)


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de març del 2007 ha aprovat la següent:

llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari

S’omet la transcripció de l’índex publicat en el text original del 22 de març del 2007, ateses les posteriors modificacions que ha sofert aquest text.


Exposició de motius

Aquesta Llei s’inscriu en el conjunt del desplegament normatiu dels cossos de l’Administració general en aplicació de la disposició addicional tercera de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000.

Si bé aquesta Llei respon a criteris tècnics d’obligat compliment també vol ser el resultat d’una reflexió quant a una política en matèria penitenciària ajustada als imperatius de salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals reconeguts i integrats en el nostre ordenament jurídic intern.

Per tant, amb la voluntat d’instaurar una política de gestió qualitativa i quantitativa dels llocs de treball i de les competències del personal penitenciari, aquesta Llei estableix el règim estatutari dels membres del Cos Penitenciari i en defineix els drets i deures, amb les especificitats pròpies de llurs funcions. També promulga un veritable codi de deontologia, que recull el conjunt de disposicions jurídiques d’àmbit nacional i internacional aplicable ensems a les persones que intervenen al Centre Penitenciari.

També es regulen la concessió de distincions, recompenses i gratificacions i el règim disciplinari que es vincula directament amb els principis d’actuació.

El Cos Penitenciari compta també amb els llocs administratius i tècnics necessaris per donar cobertura i suport a la funció penitenciària. Atès el caràcter permanent de les missions encomanades al Cos Penitenciari, que han de ser exercides en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, sense excepció, la Llei fixa també que els membres del Cos Penitenciari han de rebre, com a retribució consolidable en l’estructura retributiva, una quantitat mensual que compensi aquestes circumstàncies.

En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, regula els aspectes que, per l’especificitat del Cos Penitenciari, han de diferenciar-se clarament del règim general dels funcionaris del Govern, el qual s’aplica en els aspectes no regulats expressament per aquesta Llei pel que fa als membres propis del Cos i íntegrament pel que fa als llocs de treball de caràcter administratiu i tècnic.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte i rang de llei

1. És objecte d’aquesta Llei la regulació funcionarial i estatutària del Cos Penitenciari del Principat d’Andorra.

2. Els preceptes del capítol segon del títol II, que regulen el sistema d’accés i provisió de places, i els del capítol sisè del títol III, que regulen els drets sindicals, tenen rang de llei qualificada. La resta de preceptes tenen rang de llei ordinària.
Article 2. Missió i naturalesa

1. El Cos Penitenciari executa la seva missió en respecte a les disposicions de la Declaració universal de drets humans, del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, de la Constitució, dels convenis internacionals dels quals Andorra és part, i de les lleis vigents.

2. El Cos Penitenciari participa en l’execució de les penes i les mesures privatives de llibertat que imposen els batlles i els tribunals penals, a través de la retenció, la custòdia i, si escau i en els termes que es determini reglamentàriament, el trasllat de les persones detingudes, internes al Centre Penitenciari i penades, i de la contribució a les accions de reinserció d’aquestes persones.

3. El Cos Penitenciari constitueix un cos especial dins l’àmbit de l’Administració general, amb estructura, organització i funcions específiques.

4. El Cos Penitenciari és un cos de seguretat pública al servei exclusiu dels interessos del Principat d’Andorra i dels seus ciutadans, i es regeix principalment per les normes contingudes en la Llei i en els reglaments que la desenvolupen, i també per les normes emanades de la Direcció superior i la Direcció del Cos en l’exercici de les potestats que tenen atribuïdes.
Article 2 bis. Adscripció i integració

1. El Cos Penitenciari està adscrit funcionalment, orgànicament i pressupostàriament al Departament d’Institucions Penitenciàries, adscrit al seu torn al ministeri que té atribuïdes les competències en matèria de justícia.

2. El Cos Penitenciari està integrat pels funcionaris que hi estan adscrits específicament. Als efectes de la Llei, s’entenen per membres del Cos els funcionaris que hi estan adscrits específicament.

3. El Departament d’Institucions Penitenciàries està integrat pels membres del Cos, i pels funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que hi realitzen funcions administratives, tècniques o de suport no reservades als membres del Cos.
Article 3. Denominació

La denominació oficial és Cos Penitenciari.
Article 4. Àmbit d’aplicació de la Llei

1. Les disposicions de la Llei s’apliquen als membres del Cos Penitenciari, llevat que s’estableixi altrament de forma expressa.

2. Les disposicions de la Llei regulen el règim específic aplicable als membres del Cos Penitenciari i que es diferencia del règim general aplicable a la resta de funcionaris o agents de l’Administració general. No obstant això, en els aspectes que no estiguin regulats per la Llei o les normes que la desenvolupen, els membres del Cos es regeixen, de manera complementària i supletòria, per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen.

3. Els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries es regeixen per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen, sense perjudici que es puguin tenir en compte, mitjançant les disposicions oportunes de la Llei, les especificitats pròpies derivades de la seva adscripció a aquest Departament.
Article 5. Àmbit d’actuació

1. L’àmbit d’actuació del Cos Penitenciari són les dependències del Centre Penitenciari i, si escau, la resta del territori del Principat d’Andorra. També pot actuar fora del territori andorrà en supòsits excepcionals o d’emergència, quan la naturalesa de la situació ho requereixi, a petició o per ordre del ministre competent en matèria de justícia o de l’autoritat competent, o en compliment del que disposin els convenis o els acords internacionals vigents.

2. Els membres del Cos Penitenciari poden rebre o impartir cursos de formació dins el territori andorrà en les matèries de la seva competència o que estiguin relacionades amb la seva missió, amb l’autorització prèvia del director del Cos.

3. Per ordre del ministre competent en matèria de justícia o de l’autoritat competent, o en compliment del que disposin els convenis o els acords internacionals vigents, els membres del Cos Penitenciari també poden rebre o impartir cursos de formació fora del territori andorrà en les matèries de la seva competència o que estiguin relacionades amb la seva missió.
Article 5 bis. Membres

1. Són membres del Cos Penitenciari els que accedeixen a la professió d’agent penitenciari després d’haver superat el procés de selecció específic que estableixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

2. Els membres del Cos Penitenciari són professionals que exerceixen les funcions intrínsecament relacionades amb la retenció, la custòdia i, si escau, el trasllat de les persones detingudes, internes al Centre Penitenciari i penades, i amb la reinserció d’aquestes persones, així com les altres funcions que els siguin encomanades.

3. Els membres del Cos Penitenciari que hagin perdut aquesta condició pel fet d’haver-se jubilat tenen la consideració de membres jubilats del Cos, amb el grau i la categoria que tenien en el moment en què s’hagin jubilat.
Article 5 ter. Mitjans i instal·lacions

1. El ministre competent en matèria de justícia, a proposta motivada del director del Cos, la qual ha d’estar fonamentada en els informes tècnics escaients, proposa anyalment al Govern els mitjans tècnics i operatius necessaris i les instal·lacions que resultin apropiats per acomplir les funcions atribuïdes al Cos Penitenciari.

2. El material operatiu i de transport posat a l’abast del Cos Penitenciari només pot ser utilitzat pels seus membres en l’exercici de les funcions que tenen encomanades i s’ha de conservar amb cura i diligència.

Capítol segon. Funcions

Article 6. Funcions

1. El Cos Penitenciari exerceix, a efectes enunciatius i no limitatius, les funcions següents:

a) El manteniment de l’ordre i de la convivència a l’interior del Centre Penitenciari.
b) La custòdia interior i d’entrada del Centre Penitenciari.
c) La vigilància de la conducta dels interns.
d) La vigilància i el control de les comunicacions dels interns amb l’exterior.
e) Les actuacions relatives al tràmit d’ingrés i sortida del Centre.
f) La recepció i el control d’entrada de paquets i d’altres objectes que provinguin de l’exterior.
g) Tenir cura de l’estat físic i moral dels interns.
h) La proposta de mesures que tendeixin a millorar l’exercici de les atribucions del servei i, en general, del règim penitenciari.
i) Promoure i participar en les accions oportunes de reinserció, resocialització i reeducació de les persones internes.
j) El trasllat, l’acompanyament i la custòdia de les persones internes fora del Centre Penitenciari, de forma exclusiva o compartida amb el Cos de Policia, en els termes que es determini reglamentàriament.
k) La participació en l’execució de les penes i les mesures privatives de llibertat que dictin els batlles i els tribunals penals, de forma exclusiva o compartida amb el Cos de Policia, en els termes que es determini reglamentàriament.


2. El Cos Penitenciari també és competent pel que fa a:

a) La vigilància permanent dels interns, mitjançant l’observació de la seva conducta, de les relacions amb els altres interns i de les altres dades que es puguin valorar als efectes de l’aplicació del règim penitenciari.
b) El control de les activitats dels interns amb la finalitat de prevenir possibles infraccions disciplinàries.
c) L’adopció de mesures provisionals, inclosa la separació o l’aïllament durant el temps mínim indispensable dels interns que promoguin alteracions greus de l’ordre i de la seguretat del Centre.
d) La denúncia de fets que puguin constituir infracció disciplinària.
e) El recompte ordinari i extraordinari dels interns.
f) El control, escorcoll i enregistrament dels interns, per garantir la seguretat del Centre, dels interns, del personal que hi desenvolupa les seves tasques i de les altres persones que tinguin accés a l’interior del Centre.
g) El control, escorcoll i enregistrament de roba i pertinences dels interns i el control de les cel·les i instal·lacions d’ús comú.
h) El control i enregistrament de les persones autoritzades a comunicar-se amb els interns, i l’escorcoll quan hi hagi indicis que tinguin en el seu poder productes o estris prohibits o que puguin posar en risc la seguretat del Centre, dels interns o del personal que hi desenvolupa les seves tasques, així com de les altres persones que tinguin accés a l’interior del Centre.
i) El control, escorcoll i enregistrament de qualsevol tipus de paquets que rebin o enviïn els interns.
j) El control, escorcoll i enregistrament dels vehicles que entrin i surtin del Centre.
k) Les altres funcions que determinen la Llei i els reglaments.

Capítol tercer. Principis d’actuació, obligacions i facultats

Article 7. Principis d’actuació

Són aplicables als membres del Cos Penitenciari els principis d’actuació següents:

Primer: Han de complir i fer complir en tot moment la Constitució i la legislació vigent.

Segon: En llurs actuacions s’han d’ajustar al codi de conducta següent:

a) Han d’actuar en compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, sense fer cap discriminació per raó de raça, religió, opinió, sexe, llengua, lloc de residència, lloc de naixença o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
b) Han d’actuar amb integritat i dignitat i oposar-se sempre a qualsevol acte de corrupció.
c) Han d’atenir-se, en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació; en cap cas, però, l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestacions de delicte o que siguin contraris a la Constitució o a les lleis.
d) Han de col·laborar amb el Cos de Policia i l’Administració de justícia.


Tercer: En les seves relacions amb les persones internes i que tinguin sota custòdia, els membres del Cos Penitenciari:

a) Han de vetllar per la vida, la integritat física i l’honor d’aquestes persones, i n’han de respectar els altres drets i la dignitat. En concret, han d’impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti la violència física o moral prop d’aquestes persones.
b) Han de tenir un tracte correcte i acurat en tot moment amb aquestes persones, i els han de proporcionar informació completa i tan àmplia com sigui possible sobre l’abast i l’execució de les penes o les mesures que els hagin estat imposades.
c) Han d’actuar, en l’exercici de les seves funcions, amb la decisió necessària i sense retard quan d’això en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i en fer-ho han de regir-se pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.
d) Només poden fer ús de l’arma o les armes de foc autoritzades en els supòsits de legítima defensa, pròpia o d’altri, o d’intrusió al Centre Penitenciari, sempre que concorri un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d’ells mateixos, del personal del Centre Penitenciari o de terceres persones, o un risc greu per a la seguretat del mateix Centre Penitenciari, i sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable. A més, quan ho facin, s’han de regir pels principis que estableix la lletra c) anterior; sempre ha de precedir un advertiment clar i presencial respecte de la intenció de fer servir l’arma o les armes de foc, i s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència.
e) Només poden fer ús dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats en l’exercici de les funcions que tenen encomanades, d’acord amb les situacions que es determinin reglamentàriament, i sempre que sigui per impedir actes d’evasió, amotinaments, preses d’ostatges, baralles i altres situacions extremadament greus; per evitar danys dels interns a si mateixos o a altres persones, o per vèncer la resistència activa i passiva dels interns a les ordres donades pels membres del Cos que exerceixen funcions de vigilància. A més, quan ho facin, també s’han de regir pels principis que estableix la lletra c) anterior; sempre ha de precedir un advertiment clar i presencial respecte de la intenció de fer servir els mitjans de subjecció i coercitius; s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència, i l’ús s’ha de limitar al temps estrictament necessari per assolir la finalitat pretesa.

Article 7 bis. Obligacions

1. A més de les obligacions establertes en la Llei i les normes que la desenvolupen, i en la Llei de la funció pública i les normes que la desenvolupen, els membres del Cos Penitenciari tenen les obligacions següents:

a) Portar l’uniforme i les divises reglamentaris, sense perjudici de l’excepció establerta a l’article 38, i els distintius d’identificació que acrediten la condició de membre del Cos.
b) Tenir en vigor els documents oficials, els permisos i les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball que ocupen.
c) Tenir la residència i el domicili efectius i permanents al Principat d’Andorra.
d) Complir els reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos.
e) Jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució, com a norma suprema de l’ordenament jurídic.
f) Guardar secret rigorós respecte de totes les dades, la informació i els fets que coneguin per raó o en ocasió del compliment de les seves funcions, els quals només poden ser comunicats pels conductes normatius, sense revelar-ne les fonts llevat de requeriment judicial o que els ho imposin el compliment de les seves funcions o la normativa aplicable.
g) No fer declaracions públiques sobre les dades, la informació i els fets assenyalats a la lletra f) anterior, llevat que hagin estat expressament autoritzats per escrit pel director del Cos.


2. Les obligacions esmentades a les lletres f) i g) de l’apartat anterior també són exigibles quan els membres del Cos Penitenciari han deixat de pertànyer al Cos. D’altra banda, l’obligació assenyalada a la lletra d) de l’apartat anterior també és exigible als funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i estan adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries, en el que les normes o les ordres que s’hi esmenten els siguin aplicables.

3. Els membres del Cos Penitenciari en servei actiu o suspesos estan subjectes al règim d’incompatibilitats dels funcionaris o agents de l’Administració general, amb les especificitats següents:

a) La col·laboració en el negoci familiar requereix que no es percebi cap remuneració a aquest efecte i que no hi hagi contacte directe amb el públic.
b) També poden participar de forma no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre.


4. Els membres del Cos Penitenciari són responsables personalment i directament dels actes que realitzin durant la seva actuació professional infringint o vulnerant les disposicions normatives, com també els principis d’actuació i les obligacions enunciats en aquest capítol, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a l’Administració general.
Article 7 ter. Facultats

Per al compliment de les funcions que tenen encomanades, els membres del Cos Penitenciari tenen la condició d’agents de l’autoritat i gaudeixen de les facultats específiques que estableixen les lleis i les altres normes en les matèries i els àmbits que són de la seva competència.

Títol II. Estructura i organització. Accés, promoció i formació

Capítol primer. Estructura i organització

Article 8. Ministeri responsable

El ministre que té atribuïdes les competències en matèria de justícia, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l’òrgan responsable de la política estratègica i de l’impuls de l’ordenament jurídic en matèria penitenciària.
Article 9. Direcció superior i competències

Correspon al ministre competent en matèria de justícia el comandament i la direcció superiors del Cos Penitenciari, en virtut dels quals exerceix les competències següents:

a) La màxima direcció i la responsabilitat política del Cos.
b) La representació institucional del Cos al Principat d’Andorra i a l’estranger.
c) La proposta de creació, modificació i supressió dels serveis, àdhuc conjunturals, i de les estructures funcionals que siguin necessaris per desenvolupar i aconseguir els objectius de la política definida a l’article 8.
d) La planificació general, el seguiment, i el control del desenvolupament i de la consecució dels objectius esmentats a la lletra c) anterior.
e) L’aprovació de l’avantprojecte de pressupost del Departament d’Institucions Penitenciàries, i el control final de la seva execució.
f) L’aprovació dels informes i de les estadístiques de servei actualitzades en les matèries pròpies de l’àmbit competencial del Cos.
g) L’aplicació i la supervisió del règim estatutari dels membres del Cos, sense perjudici de les potestats atribuïdes al Govern en aquesta matèria.
h) Les funcions establertes per la Llei en relació amb l’accés, la promoció, la formació, les situacions administratives i el règim disciplinari dels membres del Cos.
i) La promoció, la coordinació i la col·laboració del Cos amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades.
j) Qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent.

Article 10. Direcció

1. El Cos Penitenciari té com a responsable un director i un director adjunt, que són nomenats i cessats lliurement pel Govern a proposta del ministre competent en matèria de justícia, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. En cas d’absència o impossibilitat, el director adjunt substitueix el director en totes les competències i funcions que té atribuïdes d’acord amb la normativa vigent.
Article 11. Competències de la Direcció

Correspon a la Direcció del Cos Penitenciari el comandament, la direcció operativa i la gestió del Cos, en virtut dels quals exerceix les competències següents:

a) La representació legal i institucional del Cos a tots els efectes, inclosa la facultat d’emprendre accions en nom del Cos i de representar-lo en els actes oficials i prop dels organismes internacionals, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre competent en matèria de justícia en aquest àmbit.
b) L’emissió d’informe previ en relació amb la creació, la modificació i la supressió dels serveis, fins i tot conjunturals, i de les estructures funcionals que siguin necessaris per desenvolupar i aconseguir els objectius de la política definida a l’article 8.
c) El desenvolupament de la planificació general i de la consecució dels objectius establerts a la lletra b) anterior.
d) L’elaboració de l’avantprojecte de pressupost del Departament d’Institucions Penitenciàries, i el control de la seva execució.
e) La realització dels informes i el tractament de les estadístiques de servei actualitzades en les matèries pròpies de l’àmbit competencial del Cos.
f) La promoció, la coordinació i la col·laboració del Cos amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre competent en matèria de justícia en aquest àmbit.
g) L’emissió d’instruccions, circulars i notes internes o de servei per dirigir l’activitat i regular l’organització i el funcionament del Cos.
h) Qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent.

Article 12. Principi de jerarquia

El Cos Penitenciari té una estructura i una organització jerarquitzades, i els seus membres han de complir les ordres i les instruccions procedents dels seus caps o superiors.
Article 13. Estructura jeràrquica

1. El Cos Penitenciari s’estructura jeràrquicament en les ocupacions professionals tipus, les classificacions professionals i els llocs de treball que s’estableixen en la taula que consta com a annex de la Llei, d’acord amb les escales i els graus o les funcions següents:

a) Escala bàsica, que comprèn el grau d’agent penitenciari i que equival al grup funcional C, nivell de classificació C1.
b) Escala intermèdia, que comprèn els graus de sotsoficial penitenciari i sotsoficial penitenciari de primera, i que equivalen al grup funcional B, nivells de classificació B4 i B3, respectivament.
c) Escala executiva, que comprèn els graus d’oficial penitenciari i oficial penitenciari de primera, i que equivalen al grup funcional B, nivells de classificació B2 i B1, respectivament.
d) Escala superior, que comprèn les funcions de director adjunt i director, que no pertanyen a cap grup funcional ni a cap nivell de classificació.


2. Per la via reglamentària es poden modificar les denominacions dels graus esmentats a l’apartat anterior, i també es poden crear categories que no comportin canviar de grau ni d’escala. Els requisits que cal acomplir per ascendir de categoria s’estableixen reglamentàriament.
Article 14. Estructura funcional

1. El Cos Penitenciari està integrat pels llocs de treball que es corresponen amb els membres del Cos que hi són adscrits, d’acord amb el sistema de classificació professional que estableix l’article 13.

2. Els llocs de treball que es corresponen amb membres del Cos Penitenciari són proveïts en la forma i les condicions fixades en els articles 20 a 28 i en les normes que els desenvolupen.

3. Els llocs de treball que es corresponen amb els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries són proveïts en la forma i les condicions fixades per la Llei de la funció pública i les normes que la desenvolupen.

4. Els membres del Cos tenen encomanades les funcions pròpies i específiques que s’assenyalen a l’article 6, i, d’altra banda, exerceixen, de conformitat amb l’escala i el grau al qual pertanyen, les funcions següents:

a) Els membres que pertanyen a l’escala bàsica, amb independència de la categoria, acompleixen les tasques operatives i executives que dimanen de les funcions que tenen encomanades, i també poden acomplir circumstancialment les funcions de comandament d’un o més membres de la mateixa escala prop del servei al qual estan adscrits, en absència d’un membre d’una escala superior, si així ho determina el ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos.
b) Els membres que pertanyen a l’escala intermèdia acompleixen, a més de les tasques operatives i executives que els puguin correspondre, les funcions de comandament operatiu, supervisió, coordinació i gestió dels grups i les seccions en què s’estructura el Cos.
c) Els membres que pertanyen a l’escala executiva acompleixen, a més de les tasques operatives i executives que els puguin correspondre, les funcions de comandament operatiu, supervisió, coordinació i gestió de les unitats, i de comandament superior dels grups i les seccions en què s’estructura el Cos.
d) Els membres que pertanyen a l’escala superior acompleixen les funcions de comandament operatiu, supervisió, coordinació i gestió de les àrees, i de comandament superior de les unitats, els grups i les seccions en què s’estructura el Cos.


5. La concreció de les ocupacions professionals tipus i les funcions principals i les activitats bàsiques dels llocs de treball s’especifiquen reglamentàriament.
Article 15. Principi de mobilitat interna

1. L’àmbit de la prestació del servei dels membres del Cos Penitenciari, d’acord amb l’ocupació professional tipus i el lloc de treball corresponent, és el de tot el Cos. A aquest efecte, els és aplicable, en benefici del servei, el principi de mobilitat interna.

2. El principi de mobilitat interna implica que el cap o el superior jeràrquic, de manera raonada, pot encomanar als membres del Cos Penitenciari qualsevol de les funcions corresponents als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional tipus de la plaça que ocupen.
Article 16. Estructura orgànica

1. El Cos Penitenciari s’estructura orgànicament en els serveis i les estructures funcionals necessaris per acomplir la missió i les funcions que té encomanades.

2. Aquests serveis i estructures funcionals poden consistir en àrees, unitats, grups i seccions.

3. Els caps dels serveis i les estructures funcionals són designats pel ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos Penitenciari, entre els membres del Cos que pertanyin a l’escala i al grau que es determinin reglamentàriament, amb respecte de les funcions que estableix l’apartat 4 de l’article 14.

4. Els serveis i les estructures funcionals són creats, modificats o suprimits pel Govern per la via reglamentària, a proposta del ministre competent en matèria de justícia, i amb l’informe previ del director del Cos Penitenciari.

5. Les funcions i l’organització dels serveis i les estructures funcionals es regulen reglamentàriament.
Article 17. Especialitats

1. Els membres del Cos Penitenciari poden desenvolupar, de forma parcial o permanent, altres funcions que per les seves característiques puguin considerar-se especialitats, a més de les funcions pròpies del seu lloc de treball habitual.

2. Els tipus d’especialitats, els requisits per desenvolupar-les, la retribució que en dimana i les altres particularitats es regulen reglamentàriament.
Article 17 bis. Registre de Membres

1. Els llocs de treball i els membres del Cos Penitenciari s’inscriuen en el Registre de Membres del Cos Penitenciari, que depèn del ministeri competent en matèria de justícia.

2. Les dades de cada membre del Cos Penitenciari que han de constar en el Registre i que es refereixen exclusivament als aspectes administratius, el conjunt de les quals formen el seu expedient personal, es determinen reglamentàriament.

3. Correspon al ministeri competent en matèria de justícia adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre de Membres del Cos Penitenciari.

Capítol segon. Accés, promoció i formació

Article 18. Provisió de les places de Direcció

1. La plaça del lloc de treball de director del Cos Penitenciari és proveïda mitjançant la lliure designació entre funcionaris que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses en els grups A o B del sistema de classificació de l’Administració general, o bé entre membres del Cos que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses en les escales intermèdia o executiva.

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, també es pot designar com a director del Cos Penitenciari una persona que no sigui funcionària de l’Administració general, de nacionalitat andorrana, com a personal de relació especial, d’acord amb les disposicions de la Llei de la funció pública.

3. La plaça del lloc de treball de director adjunt és proveïda mitjançant la lliure designació entre membres del Cos Penitenciari que siguin titulars de les places dels llocs de treball incloses a partir de l’escala o executiva.
Article 19. Reserva de plaça del director i el director adjunt

1. El nomenament d’un funcionari de l’Administració general com a director o director adjunt del Cos Penitenciari, d’acord amb el que estableix l’article 18, implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix la Llei de la funció pública. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la seva plaça de procedència, i deixa de percebre el complement de responsabilitat addicional esmentat.

2. Si el funcionari concernit ha ocupat la plaça del lloc de treball de director o director adjunt durant un període igual o superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna el complement de reconeixement de la funció directiva a què es refereix la Llei de la funció pública.
Article 20. Provisió de les places de membre del Cos

1. El ministre competent en matèria de justícia, amb l’informe previ del director del Cos Penitenciari, proposa al Govern el nombre i el tipus de places vacants o de nova creació de membre del Cos que cal cobrir. Aquesta proposta ha de ser motivada d’acord amb criteris objectius fonamentats en l’evolució, el creixement i les necessitats organitzatives, estructurals i professionals del Cos.

2. D’acord amb la proposta esmentada a l’apartat anterior, el Govern determina i decideix el nombre i el tipus de places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari que cal cobrir.
Article 21. Procediment inicial per a la provisió de les places

En el procés de provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari, cal acomplir el procediment inicial següent:

a) Abans de publicar la convocatòria per a la provisió de les places vacants o de nova creació, aquestes places s’han de poder cobrir d’acord amb les sol·licituds de reingrés dels membres del Cos que es troben en situació d’excedència sense reserva de plaça, sempre que siguin d’un lloc de treball del mateix nivell de classificació que la plaça que el membre del Cos concernit ocupava de forma immediatament anterior a l’inici de l’excedència, i que reuneixi d’altra banda els requisits necessaris per ocupar la plaça vacant o de nova creació.
b) Si les places vacants o de nova creació no es poden cobrir en virtut del que preveu la lletra a) anterior, es cobreixen de la manera com estableix l’article 22.

Article 22. Procediment subsegüent per a la provisió de les places

1. La provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari que no s’hagi pogut efectuar en virtut del procediment inicial que preveu l’article 21 es du a terme de la manera següent:

a) La provisió de les places vacants o de nova creació que pertanyen a l’escala bàsica i al grau d’agent penitenciari s’efectua mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.
b) La provisió de les places vacants o de nova creació que pertanyen a l’escala intermèdia i als graus de sotsoficial penitenciari i sotsoficial penitenciari de primera, i a l’escala executiva i als graus d’oficial penitenciari i oficial penitenciari de primera, s’efectua per promoció interna entre membres del Cos, segons s’estableixi reglamentàriament, i, subsidiàriament, en cas que no hi concorrin candidats o els candidats no reuneixin els requisits exigits, mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.


2. Sense perjudici del que preveu la lletra b) anterior, de forma excepcional i amb l’informe previ del director del Cos Penitenciari, el ministre competent en matèria de justícia pot decidir de forma motivada que la provisió de les places vacants o de nova creació es faci només mitjançant el procediment selectiu d’ingrés.
Article 23. Requisits en la provisió de les places

1. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos Penitenciari han de complir en tots els casos, a més dels requisits generals establerts per la Llei de la funció pública, els requisits mínims següents:

a) Tenir la nacionalitat andorrana.
b) Estar compresos en la franja d’edat que en cada cas estableixin les bases de la convocatòria, d’acord amb els requeriments exigits per a la plaça vacant o de nova creació, a la data de la publicació de l’edicte de la convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
c) No estar condemnats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no hagi transcorregut el termini establert legalment per a la prescripció de la pena imposada o no s’hagin cancel·lat dels antecedents penals.
d) No trobar-se inhabilitats o suspesos per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució judicial ferma.
e) No haver estat acomiadats, no trobar-se inhabilitats per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració pública, o no estar suspesos de funcions o per a l’exercici de l’ofici o el càrrec mitjançant una resolució disciplinària ferma.
f) Ser declarats aptes físicament i psíquicament d’acord amb les proves establertes en el procés per a la provisió de la plaça vacant o de nova creació.


2. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos Penitenciari que s’efectuï mitjançant el procediment selectiu d’ingrés tampoc no poden estar processats, inculpats o encausats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no s’hagi produït l’absolució o no s’hagi sobresegut la causa penal.

3. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos Penitenciari que s’efectuï per promoció interna, també han de complir els requisits següents:

a) No estar processats per delictes dolosos, o imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública, mentre no s’hagi produït l’absolució o no s’hagi sobresegut la causa penal.
b) No ser objecte d’un expedient disciplinari incoat per una falta molt greu, o no haver estat sancionats per una falta disciplinària greu o molt greu mitjançant una resolució disciplinària ferma, mentre no s’hagi arxivat l’expedient disciplinari o no s’hagin cancel·lat les anotacions de les sancions imposades.


4. Els candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos Penitenciari que s’efectuï mitjançant el procediment selectiu d’ingrés també han d’estar en possessió del títol de batxillerat o d’un diploma equivalent, emès o reconegut pel Govern, per accedir a l’escala bàsica, i del títol d’ensenyament superior universitari, emès o reconegut pel Govern, que es determini en les bases de la convocatòria, per accedir a l’escala intermèdia o executiva.

5. Els altres requisits generals o específics exigibles als candidats que vulguin aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre del Cos Penitenciari s’han de determinar reglamentàriament o, en cas contrari, s’han de correspondre justificadament al perfil del lloc de treball de què es tracti i s’han d’especificar en les bases de la convocatòria.
Article 24. Sistemes i proves per a la provisió de les places

1. La provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari es fa pels sistemes de concurs oposició o d’oposició, segons es determini reglamentàriament, que han de respondre als principis d’objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència, i que tenen com a finalitat seleccionar els candidats que s’adaptin més bé als llocs de treball que s’han de cobrir d’acord amb la seva capacitació, els seus mèrits i la seva experiència.

2. En la fase de concurs del concurs oposició es valoren els mèrits que consten als expedients personals o als currículums aportats per les persones admeses en el procés per a la provisió de les places vacants o de nova creació, segons el barem que s’indica en les bases de la convocatòria, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. La ponderació de la fase de concurs també s’indica en les bases de la convocatòria.

3. En la fase d’oposició del concurs oposició o quan el sistema sigui d’oposició, els candidats fan les proves selectives o de capacitació que s’estableixin reglamentàriament, la ponderació de les quals en la valoració global s’indica en les bases de la convocatòria.
Article 25. Bases de la convocatòria

1. El ministre competent en matèria de justícia aprova les bases de la convocatòria per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari, les comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, i n’ordena la publicació.

2. Les bases de la convocatòria han d’incloure els requisits que cal acomplir per aspirar a la provisió de les places vacants o de nova creació i el procediment que se segueix a aquest efecte, i també la informació addicional que es determini reglamentàriament.
Article 26. Valoració dels mèrits

En la fase de concurs del concurs oposició per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari que es faci per promoció interna, s’han de valorar necessàriament i com a mínim els mèrits següents, d’acord amb el barem i la ponderació que s’estableixin reglamentàriament:

a) L’experiència laboral i la trajectòria professional en les places corresponents ocupades dins el Cos i en la resta de l’Administració general.
b) La capacitació adquirida en estudis d’ensenyament superior o cursos de formació, perfeccionament professional i especialització, entre d’altres, sempre que tinguin per objecte matèries relacionades amb les funcions pròpies de les places que s’han de proveir, o que siguin d’interès, utilitat o necessitat per a les places esmentades.
c) Els resultats de l’avaluació de l’acompliment, les distincions i les recompenses atorgades i l’absència de sancions disciplinàries fermes durant la carrera professional o durant el període immediatament anterior que prevegin les bases de la convocatòria.
d) L’antiguitat dins el Cos.

Article 27. Comitè Tècnic de Selecció

1. El Comitè Tècnic de Selecció és l’òrgan col·legiat encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari, avaluar els candidats i efectuar la proposta d’adjudicació d’aquestes places, d’acord amb el que disposen la normativa vigent i les bases de la convocatòria.

2. Les funcions, la composició, el nomenament i el cessament dels membres, la constitució i la designació dels càrrecs, el règim de convocatòria, el quòrum i la presa de decisions i les altres particularitats del Comitè Tècnic de Selecció es regulen per reglament.
Article 28. Períodes de formació i de prova

1. Un cop finalitza el procés per a la provisió de les places vacants o de nova creació de membre del Cos Penitenciari, el Comitè Tècnic de Selecció proposa al ministre competent en matèria de justícia els candidats que han obtingut la millor qualificació global de les proves realitzades, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir, d’acord amb el que estableixin les bases de la convocatòria.

2. El ministre competent en matèria de justícia eleva la proposta de nomenament dels candidats proposats pel Comitè Tècnic de Selecció al Govern, perquè els nomeni com a membres del Cos Penitenciari en l’escala i el grau que correspongui, en període de formació.

3. Els candidats que són nomenats pel Govern en període de formació han de seguir el procés formatiu inicial d’acord amb el programa que hagi aprovat el ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos Penitenciari. La durada del procés formatiu inicial es determina reglamentàriament.

4. Una vegada els membres del Cos Penitenciari han finalitzat i superat el procés formatiu inicial, si així n’informa el director del Cos, el ministre competent en matèria de justícia en proposa al Govern el nomenament en l’escala i el grau que correspongui, en període de prova.

5. Durant el període de prova que es determini reglamentàriament, s’han d’apreciar la capacitació, la dedicació, les aptituds, l’adaptació i les competències dels membres del Cos Penitenciari concernits en relació amb el seu lloc de treball.

6. Un cop els membres del Cos Penitenciari en període de prova han conclòs satisfactòriament aquest període, el director del Cos n’informa el ministre competent en matèria de justícia, que en proposa al Govern el nomenament definitiu en l’escala i el grau que correspongui.

7. El nomenament definitiu com a membres del Cos Penitenciari es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i comporta jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució, com a norma suprema de l’ordenament jurídic, i l’adquisició consegüent de la condició d’agent de l’autoritat.

8. Els nomenaments es notifiquen en tots els casos a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

9. En cas que els membres del Cos Penitenciari en període de formació o en període de prova no superin el procés formatiu inicial o no siguin avaluats favorablement, o renunciïn a la plaça o els sigui impossible, per qualsevol motiu establert legalment, de seguir ocupant-la:

a) Si la provisió de la plaça s’ha fet mitjançant el procediment selectiu d’ingrés, el ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos, notifica per escrit als membres del Cos concernits l’acabament de la relació laboral sense cap altra responsabilitat que no sigui liquidar-los la remuneració que es correspon amb el temps efectivament treballat.
b) Si la provisió de la plaça s’ha fet per promoció interna, el ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos, notifica per escrit als membres del Cos concernits que retornen a la plaça que ocupaven amb anterioritat, amb les conseqüències retributives que se’n puguin derivar.


10. Els membres del Cos Penitenciari en període de prova tenen els mateixos drets i estan sotmesos als mateixos deures que aquesta Llei estableix amb caràcter general.
Article 29. Formació inicial, continuada i específica

1. Els membres del Cos Penitenciari han de rebre una formació inicial, i també una formació continuada i una formació específica, que garanteixin la capacitació professional per al compliment adequat de les funcions que tenen encomanades, d’acord amb els principis d’objectivitat i igualtat d’oportunitats, sense perjudici que les formacions s’hagin d’adaptar a les necessitats específiques dels llocs de treball.

2. El pla de formació dels membres del Cos Penitenciari, que ha d’incloure la formació inicial, la formació continuada i la formació específica, l’aprova el ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos, d’acord amb el que es fixi per la via reglamentària.

3. El Departament d’Institucions Penitenciàries assumeix les despeses de formació dels membres del Cos Penitenciari. No obstant això, es pot establir reglamentàriament l’obligació dels membres del Cos de fer-se càrrec d’aquestes despeses en supòsits excepcionals, o de romandre al mateix lloc de treball durant un període determinat a comptar de la finalització de la formació.
Article 30. Acords i convenis per a formació

Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’apartat 1 de l’article 29, el ministre competent en matèria de justícia, o el director del Cos, amb l’autorització prèvia del ministre competent en matèria de justícia i, si escau, del Govern, poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals i estrangeres, tot respectant quan sigui el cas els requeriments establerts per als tractats internacionals.
Article 31. Desenvolupament professional

Els membres del Cos Penitenciari han d’assistir i participar en les accions de desenvolupament professional que es duguin a terme per garantir el compliment adequat de les funcions que tenen encomanades.
Article 32

Sense contingut

Article 33

Sense contingut

Títol III. Règim estatutari

Capítol primer. Drets i deures

Article 34. Drets i deures

1. Els membres del Cos Penitenciari tenen, a més dels drets que la Llei de la funció pública reconeix als funcionaris, el dret a:

a) Rebre la formació inicial, continuada i específica en els termes que estableixen l’article 29 i les normes que el desenvolupen.
b) Disposar de condicions de treball dignes per acomplir les seves funcions.
c) Disposar de mesures de protecció de la seguretat i la salut en el treball adequades, d’acord amb els riscos inherents a les seves funcions.
d) Constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, afiliar-s’hi i participar-hi activament.
e) Gaudir dels permisos, les vacances i els dies compensatoris que determinen l’article 46 i les normes que el desenvolupen.
f) Ser defensats en cas que siguin processats, inculpats o encausats en el marc d’una causa penal per accions o omissions realitzades amb motiu del desenvolupament de les funcions que tenen encomanades, i davant d’amenaces i atacs a la seva persona o el seu patrimoni arran del desenvolupament d’aquestes funcions.
g) Qualsevol altre dret que els reconeguin aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.


2. Els deures dels membres del Cos Penitenciari els conformen els principis d’actuació i les obligacions enunciats als articles 7 i 7 bis, respectivament, sense perjudici de les altres obligacions que estableixin aquesta Llei o les normes que la desenvolupen.
Article 34 bis. Seguretat i salut

1. Per tal d’aplicar els principis preventius necessaris i les mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut en el treball, el Govern i els membres del Cos Penitenciari han d’acomplir les disposicions de la Llei de la seguretat i la salut en el treball quan siguin aplicables.

2. No obstant això, quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions pròpies del Cos Penitenciari, la seguretat i la salut dels seus membres han de quedar assegurades a través de reglaments específics.
Article 34 ter. Vigilància de la salut

1. El Govern ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut dels membres del Cos Penitenciari en funció dels riscos inherents a l’activitat que desenvolupen.

2. La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat dels membres del Cos Penitenciari, i la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.

3. Els membres del Cos Penitenciari han de passar de forma obligatòria i cada dos anys com a mínim els exàmens de salut necessaris per determinar la seva aptitud per desenvolupar les funcions que tenen encomanades. Aquests exàmens tenen com a objectiu controlar i fer el seguiment de l’estat de salut dels membres del Cos per detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la seva salut i establir, si escau, les mesures necessàries per prevenir els riscos inherents a l’activitat que duen a terme.

4. Els resultats dels exàmens de salut s’han de comunicar al membre del Cos Penitenciari interessat. Per excepció al principi de confidencialitat segons el qual només el personal mèdic o les autoritats sanitàries tenen accés a la informació mèdica de caràcter personal, el director del Cos ha de ser informat de les conclusions que es derivin dels exàmens de salut efectuats prop dels membres del Cos quan calgui introduir o millorar les mesures de prevenció i protecció oportunes.

5. Les disposicions d’aquest article també són aplicables als funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries.
Article 35. Condicions físiques, psíquiques i sensorials

1. Els membres del Cos Penitenciari que per les seves característiques personals o el seu estat biològic conegut, o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial reconeguda degudament, siguin especialment sensibles als riscos derivats de l’activitat que duen a terme, han de gaudir d’una protecció específica i no poden ocupar llocs de treball o desenvolupar funcions en relació amb les quals ells mateixos, altres treballadors o terceres persones puguin quedar exposats a situacions de perill.

2. Els membres del Cos Penitenciari han d’estar en les condicions físiques, psíquiques i sensorials adequades per dur a terme les funcions inherents al lloc de treball que ocupen, i en cas contrari n’han d’informar al director del Cos sempre que se’n pugui derivar un perill per a la seva integritat física o la d’altri. Si hi ha símptomes o indicis suficients per creure que els ha sobrevingut algun problema físic, psíquic o sensorial que pot afectar negativament o que els pot fer no aptes per a l’activitat que han de desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri, els membres del Cos s’han de sotmetre als exàmens de salut específics i oportuns.

3. En els casos establerts a l’apartat anterior, el director del Cos Penitenciari també pot decidir que els membres del Cos se sotmetin a una revisió psicotècnica o mèdica específica per determinar l’abast del seu problema i la repercussió que té o pot tenir en el seu lloc de treball i en les funcions que tenen encomanades. El director del Cos comunica per escrit la decisió de forma motivada al membre del Cos concernit i al ministre competent en matèria de justícia.

4. Els exàmens de salut específics i la revisió psicotècnica o mèdica els efectua un comitè mèdic compost per un metge especialista en medicina del treball i pels metges especialistes o els professionals tècnics que designi el ministre competent en matèria de justícia. Les altres particularitats sobre el comitè mèdic es determinen reglamentàriament.

5. El comitè mèdic també té la funció d’examinar els membres del Cos Penitenciari que presenten certificats o es troben en una situació que hagi de comportar la modificació de les condicions de treball. En aquest cas, el membre del Cos concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de les condicions de treball i facilitar als metges o els professionals designats la documentació oportuna que li sigui requerida.

6. D’acord amb el dictamen que emeti el comitè mèdic, que té caràcter vinculant, el ministre competent en matèria de justícia pot decidir de forma motivada, alternativament o conjuntament, si escau:

a) El seguiment del tractament o les prescripcions mèdiques que s’indiquin en el dictamen per al compliment degut de les funcions que el membre del Cos Penitenciari concernit té encomanades, durant un temps determinat i susceptible de ser renovat successivament.
b) L’adaptació temporal de les condicions del lloc de treball del membre del Cos a les mesures de prevenció i protecció necessàries, en cas que sigui possible, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial a les noves condicions del lloc de treball, si escau.
c) L’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, dins o fora del Cos Penitenciari o del Departament d’Institucions Penitenciàries, que pugui desenvolupar degudament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.
d) La suspensió temporal del membre del Cos de les seves funcions, si el tractament no se segueix degudament o les prescripcions mèdiques no es respecten, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau.


7. Si el membre del Cos Penitenciari refusa de sotmetre’s als exàmens de salut específics o a la revisió psicotècnica o mèdica corresponent, el ministre competent en matèria de justícia pot decidir motivadament la suspensió del membre del Cos concernit de les seves funcions per un període no superior a sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents, si escau, o bé l’adscripció temporal del membre del Cos a un altre lloc de treball, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball, si escau.
Article 35 bis. Reforma

1. Els membres del Cos Penitenciari poden ser declarats en situació de reforma quan:

a) La situació d’invalidesa atorgada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social o la situació resultant de la revisió psicotècnica o mèdica els impedeix la realització de les funcions del lloc de treball que ocupen, però estan capacitats per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, adscrit preferentment al Departament d’Institucions Penitenciàries o, subsidiàriament, a la resta de l’Administració general.
b) Tot i estar capacitats per exercir les funcions del lloc de treball que ocupen, la situació d’invalidesa o la situació resultant de la revisió psicotècnica o mèdica els impedeix la realització de la jornada o l’horari de treball inherents al lloc de treball que ocupen, o la realització dels torns de treball o les guàrdies establerts.


2. La declaració de la situació de reforma i l’adscripció consegüent del membre del Cos Penitenciari a un altre lloc de treball correspon al ministre competent en matèria de justícia i, si escau, també a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

3. Als membres del Cos Penitenciari en situació de reforma se’ls garanteixen el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebien amb anterioritat, a excepció del complement específic a què es refereix la Llei de la funció pública. No obstant això, si la reforma porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que els són encomanades, continuen percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre competent en matèria de justícia ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que els sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i les percepcions que en el seu cas els sufragui la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

4. Els membres del Cos Penitenciari que es trobin en situació de reforma queden desvinculats totalment de la funció d’agent penitenciari, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen.
Article 36. Retribució

1. La retribució bàsica dels membres del Cos Penitenciari se subjecta a les disposicions de la Llei de la funció pública i al sistema de classificació professional que s’hi estableix, d’acord amb la taula salarial anual que hi consta com a annex 5.

2. La retribució de les especialitats, d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 17, i les especificitats eventuals en matèria de sistemes de compensació, es determinen reglamentàriament.
Article 36 bis. Distincions, recompenses i gratificacions

1. Els membres del Cos Penitenciari i els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries poden ser distingits o recompensats si s’aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que es determinin per reglament.

2. Les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l’expedient personal del membre del Cos Penitenciari o del funcionari o l’agent de l’Administració concernit, i es valoren com a mèrit en els processos per a la provisió de places vacants o de nova creació.

3. També es poden atorgar a autoritats o persones que no formin part del Cos Penitenciari, fins i tot estrangeres, les distincions que s’estableixin reglamentàriament.

4. Els membres del Cos Penitenciari i els funcionaris i agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que estan adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries poden rebre gratificacions no consolidables amb motiu de la realització dels serveis extraordinaris o per raó de la concurrència de les situacions excepcionals que es defineixin per reglament.

5. Les distincions i les recompenses són atorgades pel ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos Penitenciari. Les gratificacions són concedides pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria de justícia, amb l’informe previ del director del Cos.

Capítol segon. Uniforme, divises i distintius d’identificació

Article 37. Uniforme

Quan estan de servei, els membres del Cos Penitenciari han de vestir l’uniforme que se’ls proporciona. La forma i la composició de l’uniforme les estableix el ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos.
Article 38. Excepcions en el port de l’uniforme

1. Malgrat el que preveu l’article 37, el director del Cos Penitenciari pot decidir motivadament que en determinats llocs de treball, per necessitats del servei i si concorre qualsevol altre motiu justificat, els membres del Cos puguin exercir les seves funcions sense vestir l’uniforme reglamentari.

2. Els membres jubilats del Cos Penitenciari poden vestir l’uniforme de gala en els actes oficials i públics i en els actes socials en què s’exigeixi o s’aconselli de fer-ho als membres del Cos.
Article 39. Divises i distintius d’identificació

1. Quan vesteixen l’uniforme reglamentari, els membres del Cos Penitenciari porten les divises que s’estableixin reglamentàriament, als llocs i en la forma en què també s’hi prevegi.

2. El carnet professional i la placa emblema són els distintius d’identificació de tots els membres del Cos Penitenciari. La forma i el contingut del carnet professional i de la placa emblema també s’estableixen per la via reglamentària.

3. Per la via reglamentària es pot crear un carnet distintiu per als membres del Cos Penitenciari jubilats.
Article 40. Identificació

1. Els membres del Cos Penitenciari que exerceixin les seves funcions sense vestir l’uniforme reglamentari han d’identificar-se sempre mitjançant el carnet professional i la placa emblema.

2. Els membres del Cos Penitenciari que estiguin fora de servei només poden utilitzar el carnet professional i la placa emblema per identificar-se per motius estrictament vinculats a l’exercici de les seves funcions.

Capítol tercer. Armes i mitjans de subjecció i coercitius

Article 41. Tinença, port i ús de les armes

1. Els membres del Cos Penitenciari estan subjectes a la tinença i el port de l’arma o les armes de foc que hagin estat autoritzades reglamentàriament, llevat que se n’hagi decidit la prohibició temporal o definitiva i en els altres supòsits que estableix aquesta Llei.

2. No obstant això, el port de l’arma o les armes de foc per part dels membres del Cos Penitenciari només pot tenir lloc quan estan de servei i, en cas que aquest servei es dugui a terme a les dependències del Centre Penitenciari, només pot tenir lloc dins les zones autoritzades que s’assenyalin reglamentàriament. En qualsevol cas, està prohibit el port de l’arma o les armes de foc dins la zona de custòdia dels interns i el recinte interior del Centre Penitenciari, llevat que concorrin els supòsits establerts a la lletra d) del paràgraf tercer de l’article 7.

3. Els membres del Cos Penitenciari només poden fer ús de l’arma o les armes de foc en els supòsits i amb les condicions establerts a la lletra d) del paràgraf tercer de l’article 7. Els altres requisits i particularitats relatius a l’ús de l’arma o les armes de foc es determinen reglamentàriament.

4. La tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc per part dels membres del Cos Penitenciari requereixen haver rebut i superat la formació específica i continuada que en aquesta matèria es prevegi reglamentàriament.
Article 42. Prohibició de la tinença, el port i l’ús de les armes

1. El director del Cos Penitenciari pot prohibir de forma motivada, preventiva i temporal, la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades al membre del Cos que estigui en situació de baixa mèdica per raó d’un problema psíquic, o quan hi hagi símptomes o indicis suficients per creure que li ha sobrevingut un problema físic, psíquic o sensorial que pot afectar negativament o que el pot fer no apte per a l’activitat que ha desenvolupar, o que pugui posar en perill la seva integritat física o la d’altri.

2. El director del Cos Penitenciari ha de comunicar immediatament la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc al ministre competent en matèria de justícia, que ha de convocar sense demora el comitè mèdic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 35.

3. El comitè mèdic, després d’examinar el membre del Cos Penitenciari concernit, emet un dictamen vinculant en què revoca o ratifica la prohibició preventiva i temporal de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc. En cas que en dictamini la prohibició definitiva, s’apliquen les disposicions de l’article 35 bis.
Article 43. Tinença, port i ús dels mitjans de subjecció i coercitius

1. Quan estan de servei, els membres del Cos Penitenciari poden dur eventualment o utilitzar els mitjans de subjecció i coercitius que hagin estat autoritzats reglamentàriament, segons es determini, també, per la via reglamentària. En qualsevol cas, però, només en poden fer ús en els supòsits i amb les condicions establerts a la lletra e) del paràgraf tercer de l’article 7.

2. La tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius per part dels membres del Cos Penitenciari queden condicionats al fet que també estiguin subjectes a la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades. Així, en cas se n’hagi decidit la prohibició, aquesta prohibició es fa extensiva a la tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius.

3. La tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius per part dels membres del Cos Penitenciari requereixen haver rebut i superat la formació específica i continuada que en aquesta matèria estableixi el director del Cos, amb l’aprovació del ministre competent en matèria de justícia, en els termes que es prevegi reglamentàriament.
Article 44. Registre, informe, revisió, avaluació i control

1. Per la via reglamentària s’han de determinar i desenvolupar les obligacions eventuals de registre, informe i revisió mèdica amb posterioritat a l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i de custòdia i manteniment d’aquestes armes i mitjans. En tot cas, però, el director del Cos Penitenciari ha de comunicar i detallar l’ús que se n’hagi fet a l’òrgan jurisdiccional competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent en matèria de justícia.

2. L’ús dels mitjans de subjecció i coercitius ha de ser avaluat i controlat per una comissió tècnica. Les funcions, la composició, el nomenament i el cessament dels membres, la constitució i la designació dels càrrecs, el règim de convocatòria, el quòrum i la presa de decisions, i la resta de particularitats de la comissió s’estableixen reglamentàriament.

Capítol quart. Jornada i horari, Vacances i permisos. Situacions administratives

Article 45. Jornada laboral i horari laboral

Els membres del Cos Penitenciari han de complir estrictament la jornada i l’horari de treball que siguin determinats per la via reglamentària. En situacions d’emergència, de necessitat o en ocasió de serveis excepcionals es pot mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que siguin establertes, a fi d’assegurar el compliment de la normativa vigent o el desplegament dels mitjans imposats per la necessitat o pel servei encomanat.
Article 46. Vacances, permisos i dies compensatoris

1. La distribució dels períodes de vacances, l’atorgament de permisos i l’establiment dels dies de recuperació o de compensació dels membres del Cos Penitenciari queden condicionats al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.

2. Els membres del Cos Penitenciari tenen dret, amb caràcter general, a trenta-cinc dies naturals de vacances retribuïdes cada any. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director del Cos. Les altres particularitats en matèria de vacances es determinen reglamentàriament.

3. Els membres del Cos Penitenciari tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius correspon al director del Cos.

4. El director del Cos Penitenciari comunica anyalment els dies de compensació que tenen els membres del Cos, que són proporcionals al temps efectiu treballat. Aquests dies corresponen als festius del calendari oficial publicat, dels quals es beneficien la resta de funcionaris o agents de l’Administració general, en què els membres del Cos estan obligats a treballar per raó de servei.

5. Els membres del Cos Penitenciari no poden gaudir dels dies de compensació corresponents als festius durant els quals han estat de baixa mèdica per malaltia.
Article 47. Comissió de serveis i adscripció temporal

1. Els membres del Cos Penitenciari que així ho sol·licitin poden ser adscrits en comissió de serveis durant un termini màxim de dos anys, prorrogable de forma justificada un any més, sempre que hagin transcorregut com a mínim dos anys des que ocupen el seu lloc de treball.

2. Un cop finalitzen l’adscripció en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça, els membres del Cos Penitenciari han de retornar al seu lloc de treball.

3. L’adscripció d’un membre del Cos Penitenciari en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos, i requereix l’informe previ favorable del director del Cos.

4. L’adscripció d’un membre del Cos Penitenciari en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, a proposta del ministre competent en matèria de justícia.

5. Els membres del Cos Penitenciari que estiguin adscrits en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça queden desvinculats totalment de la funció d’agent penitenciari, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’adscripció.
Article 48. Excedència

1. Els membres del Cos Penitenciari estan en situació d’excedència quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen a la Llei de la funció pública, amb les particularitats següents:

a) L’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.
b) La declaració de la situació d’excedència dels membres del Cos és aprovada pel ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos, i es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.


2. El reingrés al servei actiu dels membres del Cos Penitenciari en situació d’excedència s’efectua en la forma, les condicions i els efectes establerts en la Llei de la funció pública, amb la particularitat que la decisió sobre el reingrés correspon al ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

3. Els membres del Cos Penitenciari que estiguin en situació d’excedència queden desvinculats totalment de la funció d’agent penitenciari, amb la suspensió de les facultats que com a membres del Cos els corresponen. I han de lliurar al director del Cos l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, el carnet professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposen per tota la durada de l’excedència.
Article 49. Trasllat

1. Els membres del Cos Penitenciari poden sol·licitar el trasllat a una plaça vacant o de nova creació que es correspongui amb un lloc de treball igual o amb característiques similars al de la plaça que està ocupant el membre del Cos concernit, sempre que no comporti un increment de salari.

2. Els membres del Cos Penitenciari també poden demanar el trasllat a una plaça que pertanyi a una escala inferior o a un grau inferior de la mateixa escala en relació amb la plaça que el membre del Cos concernit ocupava amb anterioritat al trasllat. Aquest trasllat comporta que la retribució es correspongui amb la de la nova plaça i se situï a la banda mitjana, i que el membre del Cos concernit renunciï a la part salarial que sobrepassi.

3. Correspon al ministre competent en matèria de justícia decidir sobre el trasllat, a proposta del director del Cos Penitenciari, d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’organització i del servei del Cos. Aquesta decisió es comunica a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

Capítol cinquè. Seguretat social, jubilació i assegurança

Article 50. Seguretat social i jubilació

1. Els membres del Cos Penitenciari s’acullen al règim general de la seguretat social. A més, han de disposar del sistema de protecció social adequat en cas de mort, invalidesa, malaltia, accident laboral i incapacitat temporal, d’acord amb la normativa aplicable.

2. La jubilació dels membres del Cos Penitenciari es regeix per les disposicions de la Llei de la funció pública i de la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública.
Article 51. Assegurança

1. Els membres del Cos Penitenciari han d’estar emparats per una pòlissa d’assegurança complementària a càrrec del Govern que cobreixi tots els riscos que dimanen de la seva professió.

2. La cobertura de responsabilitat civil professional no inclou la responsabilitat derivada d’accions o omissions per les quals els membres del Cos Penitenciari hagin estat sancionats penalment o disciplinàriament.

Capítol sisè. Drets sindicals

Article 52. Llibertat i activitats sindicals i drets de vaga i de manifestació

1. Els membres del Cos Penitenciari tenen dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus interessos laborals i afiliar-s’hi i participar-hi activament.

2. Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen dret a formular propostes, elevar informes i/o dirigir peticions als òrgans competents de l’Estat, així com exercir la representació de llurs afiliats davant els òrgans competents de l’Administració pública.

3. Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per a l’exercici de les seves activitats, a les dependències que determini el director del Cos Penitenciari. Els representants sindicals han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i l’abast que s’estableixin per la Llei de la funció pública o per la via reglamentària, sense perjudici del bon funcionament de l’organització i del servei del Cos.

4. D’acord amb l’objectiu d’assegurar la prestació continuada dels serveis del Cos Penitenciari que no admeten interrupció i són essencials per la comunitat, els membres del Cos Penitenciari no poden exercir en cap cas el dret de vaga, ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal dels serveis.

5. Els membres del Cos Penitenciari tenen prohibit manifestar-se i defensar públicament els seus drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, l’uniforme i les divises reglamentaris, i el material operatiu i de transport.
Article 52 bis. Normativa aplicable

En tot el que no estableixin l’article 52 i les normes que el desenvolupin, la constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme es regeixen per la Llei 32/2018, del 6 de desembre, qualificada d’acció sindical i patronal.

Títol IV. Règim disciplinari

Capítol primer. Disposicions generals

Article 53. Responsabilitat disciplinària

1. Els membres del Cos Penitenciari en servei actiu o, si escau, suspesos, estan sotmesos a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment de la Llei i de les normes que la desenvolupen.

2. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els membres del Cos Penitenciari pels mateixos fets.

3. Es considera una falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi un incompliment dels principis d’actuació, les obligacions i els deures als quals estan sotmesos els membres del Cos Penitenciari.

4. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que escaigui en funció de la tipificació i el procediment establerts en la Llei.

5. És responsable disciplinàriament el membre del Cos Penitenciari que sigui autor de la falta i els altres membres del Cos que n’hagin induït, consentit o encobert la comissió:

a) Es considera autor qui comet la falta personalment, conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o a cooperar-hi amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement de la comissió d’una falta i tenint l’obligació d’evitar el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.
b) Es considera encobridor qui, tenint coneixement de la comissió d’una falta i sense haver-hi participat, ajudi l’autor a aprofitar-se’n.


6. Als efectes dels articles 55, 56 i 57, s’entén per reiteració que s’hagin comès en dos ocasions els fets de què es tracti en el termini d’un any.
Article 53 bis. Drets

Els membres del Cos Penitenciari que són objecte d’un procediment disciplinari tenen els drets següents:

a) Dret a ser informats dels fets que se’ls imputen, de les faltes que aquests fets puguin constituir, de les sancions que els puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de la persona o l’òrgan competent per imposar la sanció.
b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.
c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que considerin oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.
d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixos.
e) Dret a ser assistits per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part dels membres del Cos i a càrrec seu.
f) Dret a obtenir una resolució motivada.
g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.

Capítol segon. Faltes

Article 54. Classificació

Les faltes disciplinàries comeses pels membres del Cos Penitenciari es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 55. Faltes molt greus

Es consideren faltes molt greus:

a) L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei reiterats i sense causa justificada.
b) La qualificació d’insuficiència reiterada en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.
c) L’exercici d’activitats professionals públiques o privades que impedeixin el compliment de les funcions encomanades o comprometin la imparcialitat i la independència.
d) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió urgent, quan se’n derivin danys o perjudicis.
e) L’actuació sense la decisió necessària i amb retard, quan en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable.
f) La denegació d’auxili i la manca d’intervenció urgent en qualsevol situació en què l’actuació sigui obligada o convenient.
g) El refús d’exercir les funcions inherents al lloc de treball en situacions d’emergència, de necessitat o en ocasió de serveis excepcionals, encara que no s’estigui de servei.
h) L’abandonament o la pertorbació greu del servei.
i) L’emissió d’informes i acords i qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causin un perjudici molt greu a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
j) El falsejament voluntari de les dades i la informació relatives al servei.
k) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.
l) L’ocultació o l’alteració d’una prova amb la finalitat de perjudicar o beneficiar un intern.
m) El fet de causar danys dolosos als locals i al material de servei i, en general, al patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.
n) L’apropiació de béns que pertanyen a l’Administració general o a tercers.
o) El manament a un subordinat d’executar un acte manifestament il·legal.
p) L’acció de rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a un mateix o per a tercers, per raó de les funcions encomanades.
q) La realització d’un acte de corrupció, de prevaricació o de suborn.
r) El fet de trobar-se en situació d’embriaguesa i de consumir o trobar-se sota els efectes de drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei, llevat de prescripció mèdica comunicada degudament a la Direcció del Cos, i el fet de negar-se a les comprovacions pertinents.
s) Qualsevol conducta constitutiva de delicte.
t) La conculcació dels drets i la dignitat de les persones internes i que tinguin sota custòdia i, en concret, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que en comporti la violència física o moral.
u) La inflicció de tortures o tractaments inhumans o degradants a les persones internes i que tinguin sota custòdia.
v) L’incompliment de les normes aplicables en l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.
w) El fet de subministrar a les persones internes i que tinguin sota custòdia begudes alcohòliques, drogues tòxiques, productes estupefaents o substàncies psicòtropes, llevat que els hagi estat prescrit pels facultatius mèdics autoritzats a aquest efecte.
x) El fet de permetre o facilitar la fuga dels interns del Centre Penitenciari.
y) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de naixença, raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
z) L’obstaculització en l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.
aa) La vaga, l’exercici d’accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar la prestació continuada i ininterrompuda dels serveis essencials.
bb) La manifestació o la defensa pública dels drets i interessos professionals utilitzant en tot o en part l’arma o les armes de foc i els mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, l’uniforme i les divises reglamentaris, i el material operatiu i de transport.
cc) L’incompliment del deure de secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, quan en resulti un perjudici a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
dd) Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, quan en resulti un perjudici a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
ee) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris o els agents de l’Administració general o d’altres administracions públiques, i contra la imatge del Cos Penitenciari.
ff) No respectar o no acatar la Constitució o l’ordenament jurídic, no respectar les institucions del Principat, i els actes, les manifestacions i les conductes que en perjudiquin el bon nom, el prestigi i la consideració deguts.
gg) La comissió de dos faltes greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.
hh) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta molt greu.

Article 56. Faltes greus

Es consideren faltes greus:

a) L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei sense causa justificada.
b) Les accions i les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d’horari o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball.
c) L’exercici d’activitats de qualsevol mena durant una situació de baixa mèdica que siguin incompatibles amb les causes o els motius que han motivat aquesta baixa.
d) La no-assistència a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.
e) La qualificació d’insuficiència en l’acompliment del treball avaluat a través del sistema d’avaluació o gestió de l’acompliment.
f) El refús de sotmetre’s als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball.
g) No complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball que són exigibles d’acord amb el lloc de treball.
h) No dur l’uniforme i les divises reglamentaris, o el distintiu d’identificació, quan sigui exigible, llevat que concorri una causa justificada.
i) El refús d’identificar-se com a membre del Cos Penitenciari amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.
j) L’ostentació de les credencials o de la condició d’agent de l’autoritat i l’ús del carnet professional sense cap causa que ho justifiqui.
k) La pèrdua de les credencials o del carnet professional i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència inexcusable, quan se’n derivin perjudicis.
l) La pèrdua de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència inexcusable.
m) L’incompliment de les obligacions de registre i informe en relació amb l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.
n) No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, després d’haver estat advertit d’aquesta circumstància i un cop transcorregut el termini necessari per renovar-los, excepte en cas d’impossibilitat justificada.
o) No mantenir la residència i el domicili efectius i permanents al Principat d’Andorra.
p) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes a la Llei de la funció pública i en aquesta Llei.
q) La manca de rendiment o eficàcia manifesta, no justificada i reiterada, o si ocasiona un perjudici per al bon funcionament del servei encara que no constitueixi una conducta continuada.
r) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si en resulten danys o perjudicis.
s) L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si en resulten danys o perjudicis.
t) L’incompliment de l’obligació d’informar sense dilació el cap o el superior jeràrquic de qualsevol assumpte que se li hagi de fer saber per raó de les funcions o que requereixi una decisió urgent, si no se’n deriven danys o perjudicis.
u) La desobediència als caps o els superiors jeràrquics en l’exercici de les funcions i l’incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o les instruccions legítimes rebudes.
v) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes amb els ciutadans, els interns, els superiors, els subordinats o els companys.
w) La manca reiterada de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general, i amb les altres entitats i persones públiques i privades.
x) La incorrecció manifesta amb les persones internes o que tinguin sota custòdia, i el fet de no proporcionar-los la informació necessària sobre l’abast i l’execució de les penes o les mesures que els hagin estat imposades.
y) L’actuació amb abús d’atribucions quan en resultin danys per a terceres persones, si no constitueix una falta molt greu.
z) L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes.
aa) L’emissió d’informes i acords que amb motiu d’una actuació negligent causin un perjudici greu a l’Administració general, als ciutadans o als interns.
bb) L’ús del material operatiu i de transport per a ús personal o fora de l’exercici de les funcions, sense disposar de l’autorització escaient.
cc) La negligència o la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si en resulten danys o perjudicis.
dd) Causar danys per negligència manifesta en el patrimoni i els béns de l’Administració general o d’altres administracions públiques.
ee) El consum de begudes alcohòliques estant de servei.
ff) Qualsevol conducta dolosa que sigui constitutiva d’una contravenció penal.
gg) L’incompliment del deure del secret professional, pel que fa a les dades, les informacions i els fets coneguts per raó de les funcions pròpies del lloc de treball, si no constitueix una falta molt greu.
hh) Fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i els fets emparats pel secret professional sense l’autorització escaient, si no constitueix una falta molt greu.
ii) No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les funcions.
jj) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta greu.
kk) La comissió de dos faltes lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les faltes i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta falta.
ll) En general, l’incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 57. Faltes lleus

Es consideren faltes lleus:

a) L’incompliment de l’horari de treball reiterat i sense causa justificada.
b) La manca reiterada de puntualitat a les reunions de treball i les accions formatives i de desenvolupament professional degudament convocades sense causa justificada.
c) L’incompliment de la jornada de treball o la no-assistència al servei per causa justificada però sense haver-ho comunicat prèviament al cap o al superior jeràrquic.
d) La no-assistència als exàmens de salut relacionats amb el lloc de treball sense causa justificada.
e) Dur l’uniforme o les divises reglamentaris de manera incorrecta o descurada i, en general, la descurança en la presentació personal.
f) No identificar-se com a membre del Cos Penitenciari amb el distintiu corresponent durant l’exercici de les funcions, quan calgui fer-ho.
g) La pèrdua de les credencials o del carnet professional i el fet de permetre’n la sostracció per negligència inexcusable, quan no se’n derivin perjudicis.
h) La pèrdua de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i el fet de permetre’n la sostracció, per negligència simple.
i) No tenir en vigor els documents oficials, els permisos o les autoritzacions exigits per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, excepte en cas d’impossibilitat justificada.
j) No respectar els terminis de lliurament dels documents justificatius escaients que estableixi la normativa aplicable.
k) El fet de prescindir del procediment establert per formular qualsevol petició, excepte en cas d’urgència o d’impossibilitat justificades.
l) La manca de rendiment o d’eficàcia manifesta i no justificada.
m) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres o les instruccions rebudes, si no en resulten danys o perjudicis.
n) L’incompliment dels reglaments, els decrets, les ordres ministerials, les instruccions, les circulars, les notes internes o de servei, el codi deontològic i qualsevol altra norma o ordre publicats degudament que es dictin en relació amb el funcionament i l’organització del Cos, si no en resulten danys o perjudicis.
o) No difondre o aplicar els coneixements i les habilitats adquirits en les accions formatives i de desenvolupament professional, i, en general, en els cursos i els estudis subvencionats per l’Administració general.
p) La incorrecció amb els ciutadans, els interns, els superiors, els subordinats i els companys, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.
q) La manca de col·laboració o coordinació en les actuacions amb els altres departaments i serveis de l’Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades, quan no revesteixi el caràcter de falta greu.
r) La negligència i la manca de cura en l’ús o la conservació dels locals, el material i els documents del servei, si no en resulten danys o perjudicis.
s) Encobrir, induir, cooperar o consentir la comissió d’una falta lleu.
t) En general, l’incompliment per negligència lleu dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies.

Article 57 bis. Prescripció

1. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal del membre del Cos Penitenciari interessat que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

3. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable al membre del Cos Penitenciari interessat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.

4. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la falta resta suspès fins que el director del Cos Penitenciari tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

Capítol tercer. Sancions

Article 58. Sancions

1. Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a); b) i d), i c) i d), alguna de les sancions següents:

a) Acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.
b) Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos Penitenciari o del Departament d’Institucions Penitenciàries, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
c) Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
d) Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de dos anys, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.


2. Per la comissió de faltes greus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i d), i b) i d), alguna de les sancions següents:

a) Reubicació obligatòria en un altre lloc de treball, dins o fora del Cos Penitenciari o del Departament d’Institucions Penitenciàries, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
b) Destitució del càrrec de comandament, amb l’adaptació corresponent de l’estructura salarial al nou lloc de treball.
c) Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de sis mesos, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.


3. Per la comissió de faltes lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament en els supòsits de les lletres a) i b), alguna de les sancions següents:

a) Suspensió temporal de les funcions de fins a un màxim de catorze dies, amb la pèrdua de les retribucions corresponents.
b) Deducció proporcional de les retribucions per les faltes de puntualitat i assistència.
c) Amonestació escrita.


4. Conjuntament amb la imposició d’alguna de les sancions esmentades en els apartats anteriors, també es pot imposar l’obligació d’abonar el valor del material perdut o deteriorat o de restituir els diners avançats.

5. No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances o en una altra minoració dels drets de descans dels membres del Cos Penitenciari. La sanció no pot comportar en cap cas la violació del dret a la dignitat del membre del Cos sancionat.
Article 58 bis. Suspensió temporal de les funcions i reubicació obligatòria en un altre lloc de treball

1. La sanció de suspensió temporal de les funcions comporta temporalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la pèrdua de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos Penitenciari sense l’autorització del director del Cos.

2. La sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos Penitenciari comporta definitivament la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; l’adaptació de l’estructura salarial al nou lloc de treball, la qual cosa pot suposar una minoració de les retribucions corresponents, i, si escau, la prohibició d’accés a les dependències del Cos sense l’autorització del director del Cos.
Article 59. Graduació

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:

a) Expedient personal.
b) Responsabilitat del lloc de treball.
c) Intencionalitat.
d) Pertorbació del servei o transcendència per a la seguretat pública.
e) Danys i perjudicis causats.
f) Antecedents i reiteració o reincidència.
g) Grau de participació.
h) Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.

Article 60. Prescripció

1. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos; les sancions per faltes greus, al cap de dos anys, i les sancions per faltes molt greus, al cap de quatre anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que imposa la sanció.

2. El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb el coneixement formal del membre del Cos Penitenciari sancionat, de l’execució de la sanció.

3. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable al membre del Cos Penitenciari sancionat. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

Capítol quart. Procediment sancionador

Article 61. Inici del procediment

1. El procediment disciplinari contra un membre del Cos Penitenciari s’inicia, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació, en virtut de la incoació d’un expedient disciplinari, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.

2. La competència per incoar un expedient disciplinari contra un membre del Cos Penitenciari correspon a qualsevol dels caps dels serveis o les estructures funcionals on està adscrit el membre del Cos expedientat quan es tracta de fets qualificats com a faltes lleus; al director del Cos quan es tracta de fets qualificats com a faltes greus, i al ministre competent en matèria de justícia, amb l’informe previ del director del Cos, quan es tracta de fets qualificats com a faltes molt greus. Si els mateixos fets poden ser constitutius de més d’una falta amb una classificació distinta, és competent per incoar l’expedient disciplinari l’òrgan que ho sigui per raó de la falta més greu.

3. La persona competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor entre els membres del Cos Penitenciari.

4. L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat:

a) Si concorre algun motiu d’incompatibilitat i, en concret, algun dels supòsits previstos al Codi de conducta per a l’Administració pública, l’instructor ho ha de comunicar a la persona que l’ha designat, en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què se l’assabenti de la designació. Dins dels cinc dies hàbils següents, la persona que ha designat l’instructor resol motivadament, i aquesta resolució no és susceptible de recurs.
b) En cas que es recusi l’instructor, també resol motivadament la persona que l’ha designat, en el mateix termini assenyalat a la lletra a) anterior. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar aquest extrem en virtut del recurs que es formuli contra la resolució disciplinària.


5. La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Cos Penitenciari expedientat.
Article 62. Instrucció de l’expedient

1. L’instructor ha de formular, en el termini màxim d’un mes per a les faltes lleus, i de dos mesos per a les faltes greus i molt greus, des del dia en què es notifiqui al membre del Cos Penitenciari expedientat la resolució assenyalada a l’apartat 5 de l’article 61, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.

2. El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Cos Penitenciari expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.

3. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades i les altres proves que consideri oportunes i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Cos Penitenciari expedientat perquè en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.

4. Si en el moment de formular el plec de càrrecs o després de practicar les proves es conclou:

a) Que els fets poden ser constitutius d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu, o d’una falta molt greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta lleu o una falta greu, l’instructor ha d’elevar l’expedient disciplinari al director del Cos Penitenciari, o al ministre competent en matèria de justícia, respectivament, perquè arxivi l’expedient incoat i incoï, si escau, un nou expedient disciplinari d’acord amb el que estableixen l’article 61 i aquest article.
b) Que els fets poden ser constitutius d’una falta lleu, en el cas d’un expedient incoat per una falta greu o una falta molt greu, o d’una falta greu, en el cas d’un expedient incoat per una falta molt greu, l’instructor ha de continuar la tramitació de l’expedient disciplinari i segueix sent competent per resoldre’l la persona o l’òrgan que ho era d’acord amb la classe de falta en virtut de la qual s’havien qualificat els fets inicialment. No obstant això, l’instructor ha de fer constar aquesta circumstància al plec de càrrecs o després de practicar les proves, segons el cas.


En ambdós casos, l’instructor ho ha de fer saber al membre del Cos expedientat.

5. Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.
Article 63. Resolució de l’expedient

1. La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari, correspon al director del Cos Penitenciari per a les faltes lleus, al ministre competent en matèria de justícia per a les faltes greus, i al Govern per a les faltes molt greus.

2. La resolució disciplinària s’ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils per a les faltes lleus, de trenta dies hàbils per a les faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, un cop transcorregut el termini concedit al membre del Cos Penitenciari expedientat per formular les conclusions.

3. La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.

4. Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel director del Cos Penitenciari sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del membre del Cos expedientat, en el termini màxim d’un mes a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari.

5. En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Cos Penitenciari expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part de la persona o l’òrgan competent, d’acord amb l’apartat 1.

6. La resolució disciplinària s’ha de notificar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública i pot ser impugnada per la via administrativa, en els termes establerts pel Codi de l’Administració. Un cop exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 64. Mesures cautelars

1. A l’inici o durant la tramitació d’un expedient disciplinari, la persona competent per incoar l’expedient pot adoptar les mesures cautelars de suspensió temporal de les funcions, quan l’expedient s’instrueixi per una falta molt greu, o d’adscripció temporal del membre del Cos Penitenciari expedientat a un altre lloc de treball, quan l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu.

2. Aquestes mesures cautelars poden comportar provisionalment la privació de l’exercici de les funcions; la prohibició de la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades; la prohibició de l’ús de l’uniforme i les divises reglamentaris, i del distintiu d’identificació; la prohibició d’accés a les dependències del Cos Penitenciari sense l’autorització del director del Cos, i, si escau, la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents.

3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del membre del Cos Penitenciari expedientat.

4. La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.

5. El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

6. En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Cos Penitenciari expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats.
Article 65. Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del membre del Cos Penitenciari expedientat, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

2. Si durant la tramitació de l’expedient disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari del membre del Cos Penitenciari expedientat, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el membre del Cos era funcionari.
Article 66. Anotació i comunicació de les sancions i rehabilitació

1. Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del membre del Cos Penitenciari sancionat i s’anoten al Registre de Membres del Cos Penitenciari i al Registre de la Funció Pública, amb indicació de les faltes que les han motivat.

2. L’anotació es cancel·la, a l’efecte de rehabilitació, sempre que el membre del Cos Penitenciari sancionat no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis d’un any en el cas de sancions per faltes lleus; dos anys en el cas de sancions per faltes greus, i quatre anys en el cas de sancions per faltes molt greus, llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general.

3. El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici o a petició del membre del Cos Penitenciari sancionat.
Article 67. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal

1. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el director del Cos Penitenciari ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent. D’altra banda, la persona competent per incoar l’expedient disciplinari o, si escau, l’instructor, han de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

3. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la persona o l’òrgan competent per dictar la resolució disciplinària.

4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables, en tot cas, les disposicions de l’article 64.

Disposicions addicionals

Primera

Sense contingut

Segona

Sense contingut


Disposicions transitòries

Primera

Sense contingut

Segona

Sense contingut

Tercera

Sense contingut

Quarta

Sense contingut


Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament de funcionaris del Centre Penitenciari, del 30 de setembre de l’any 1993, publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra núm. 53, de l’any 1993. Així mateix, queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix la present Llei.

Disposicions finals

Primera

Sense contingut

Segona

Sense contingut

Disposició final tercera

Es modifica l’annex 5 de la Llei de la funció pública, del 12 de desembre del 2000, el qual queda redactat com segueix:

“Annex 5. Cos especial: Penitenciaria

Taula salarial anual
Complement
A B
Complement específic
Límit inferior A+B+C.esp.
Complement C
Límit superior A+B+C
Grup funcional
Nivell de classificació
Base retributiva
Complement de lloc
Complement específic
Banda mínima
Màxim complement de millora
Banda màxima
B1 21.618,61 8.717,80 3.846,57 34.182,98 17.091,49 51.274,47
B B2 21.618,61 5.760,04 3.846,57 31.225,22 15.612,61 46.837,83
B3 21.618,61 2.740,14 3.846,57 28.205,32 14.102,66 42.307,98
B4 21.618,61 00,00 3.846,57 25.465,18 12.732,59 38.197,77
C C1 12.298,00 5.162,95 3.846,57 21.307,52 10.653,76 31.961,28

Quarta

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 22 de març del 2007

Bernadeta Gaspà Bringueret
Subsíndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra

Annex. Ocupacions professionals tipus, classificacions professionals i llocs de treball dels membres del Cos Penitenciari

Escala
Ocupació professional tipus
Classificació professional
Lloc de treball
Grup funcional
Nivell de classificació
Superior Director Director
Director adjunt
Executiva Oficial B B1 Oficial penitenciari de primera
B2
Oficial penitenciari
Intermèdia Sotsoficial B3 Sotsoficial penitenciari de primera
B4
Sotsoficial penitenciari
Bàsica Agent C C1 Agent penitenciari



Disposicions transitòries de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari


Disposició transitòria primera

Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regulen d’acord amb les disposicions de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, vigents a la data esmentada, llevat que les disposicions d’aquesta Llei siguin més beneficioses per al membre del Cos Penitenciari expedientat.

Disposició transitòria segona

1. Els membres del Cos Penitenciari en servei actiu a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i que es puguin acollir, en aquesta data o amb posterioritat, a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, no podran fer-ho en cas que:

a) Siguin objecte d’un expedient disciplinari en curs de tramitació incoat per la falta molt greu establerta a l’article 55, lletra s), de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, tal com ha estat modificat per l’article 71 d’aquesta Llei, sempre que el delicte hagi estat comès presumptament de forma dolosa i se’n puguin derivar danys o perjudicis molts greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos Penitenciari, de forma que es pugui presumir raonablement que, en cas que es consideri acreditada la comissió d’aquesta falta, s’escaurà imposar-los les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, mentre no s’hagi arxivat l’expedient disciplinari.
En cas que se’ls hagi imposat les sancions d’acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en qualsevol lloc de treball de l’Administració general, o la sanció de reubicació obligatòria en un altre lloc de treball fora del Cos Penitenciari, arran de la comissió d’una falta disciplinària molt greu o greu, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.
b) Estiguin encausats, inculpats o processats per la comissió presumpta d’un delicte dolós del qual es puguin derivar danys o perjudicis molt greus a les persones, els béns, les institucions o el Cos Penitenciari, de forma que pugui comportar la imposició d’una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici d’agent penitenciari, llevat que s’hagi arxivat o sobresegut la causa penal, o que hagin estat absolts.
En cas que se’ls hagi condemnat a una pena principal o complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o l’ofici d’agent penitenciari, arran de la comissió d’un delicte, tampoc no podran acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern, atès que hauran perdut la condició de membres del Cos i hauran deixat de pertànyer-hi.


2. El període de suspensió temporal de les funcions no es computa com a temps de servei actiu en el Cos Penitenciari a l’efecte d’acollir-se a la jubilació voluntària tot accedint a la percepció d’una prestació per aquest concepte a càrrec del Govern.

Disposició transitòria tercera

Els membres del Cos Penitenciari que hi hagin accedit i els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General i que hagin estat adscrits al Departament d’Institucions Penitenciàries amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei, encara que estiguin en període de formació o de prova en aquesta data, conserven el dret de percebre la retribució que establia la Disposició addicional segona de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.

Disposició transitòria quarta

Les disposicions de l’apartat 3 de l’article 35 bis de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, tal com s’ha afegit en virtut de l’article 46 d’aquesta Llei, relatives a la pèrdua del complement específic, ho són sense perjudici del que estableix la Disposició transitòria cinquena de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, pel que fa als membres dels cossos especials que a la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada ocupaven places de llocs de treball que tenien assignada una retribució en concepte de complement específic.

Disposició transitòria cinquena

Els locals annexos adequats especialment per a les visites de familiars o parents íntims dels interns que no puguin obtenir permisos de sortida, a què es refereix l’apartat 4 de la Disposició final primera d’aquesta Llei, han d’estar habilitats i en funcionament en el termini màxim d’un any a partir de la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada.



Portal Jurídic del Principat d’Andorra