Llei 27/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de novembre del 2007 ha aprovat la següent:

llei 27/2007, del 22 de novembre, qualificada de modificació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002

Exposició de motius

La Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, va incorporar a l’ordenament jurídic els principis de la Constitució, tant pel que fa a les garanties dels drets i les llibertats dels estrangers residents legalment a Andorra i llur integració, com a les competències respectives del Consell General i del Govern, a les prioritats fonamentals de la política d’immigració i la voluntat de continuar garantint una política preventiva eficaç en matèria d’ordre públic, de seguretat de l’Estat, de les persones i dels béns.

El temps transcorregut d’ençà de la seva promulgació i vigència ha posat de manifest tot un seguit de qüestions que la seva aplicació suscita i que poden ser resoltes sense grans canvis en l’articulat original.

Per altra part, l’augment dels fenòmens recents causats pel desequilibri econòmic i social entre els mateixos estats europeus i entre aquests i els del continent africà, requereix que Andorra incrementi l’aplicació dels principis que han de permetre d’assegurar un lloc de treball als andorrans i als estrangers residents autoritzats a treballar, garantir la cohesió social i defensar els interessos internacionals d’Andorra.

És el camí ja encetat per la Llei vigent que tenia en compte la situació demogràfica excepcional i sense equivalent, deguda al progrés econòmic del país i a la tradicional voluntat d’acolliment i d’integració de totes les diferents comunitats nacionals que s’han incorporat sense dificultats al món laboral i empresarial andorrà.

La voluntat integradora es manifesta de manera ben concreta en la possibilitat d’accedir a un permís de residència i treball del nivell immediatament superior per part de la persona que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural d’Andorra.

Igualment, durant el curt temps de vigència de la Llei, la majoria dels estats europeus han anat modificant les respectives legislacions d’immigració i estrangeria en sentits molt més restrictius, de forma que, de fet, la legislació andorrana actual és una de les més obertes en matèries com el reagrupament familiar. Per tal que aquesta característica no es pugui desvirtuar a còpia de reagrupaments en cadena que trenquen el principi del nucli familiar més immediat, la Llei estableix més requisits en relació amb el parentiu, la capacitat econòmica i l’habitatge adequat.

La publicació de la Llei va posar de manifest que el Decret anterior sobre les condicions d’aptitud preceptives per obtenir una primera autorització no tenia cobertura legal suficient. La necessitat d’evitar un efecte negatiu en el sistema sanitari andorrà de l’arribada d’immigrants atrets per una bona atenció que els pot mancar a altres llocs justifica el manteniment dels criteris aplicats fins ara.

S’han agrupat les faltes en funció de llur gravetat, i no de llur autoria, per tal de seguir les pautes més generals pel que fa a la definició de les infraccions i les sancions corresponents.

S’ha comprovat que alguns dels terminis establerts en el títol XV sobre el procediment abreujat són massa curts en molts casos. Per no fer una modificació massa complicada, s’ha optat per canviar la definició de dies naturals per la de dies hàbils en un seguit de terminis. D’aquesta forma el sistema continua sent coherent i s’evita la incidència dels dies festius repetits en alguns terminis molt curts.

Formalment s’ha optat per la via de redactar una Llei de modificació que conté 53 articles, que fan referència als canvis soferts en forma de modificacions, afegits o supressions d’articles i disposicions de la Llei del 2002. L’article 53 conté els canvis que ha sofert l’índex de la Llei com a conseqüència d’aquesta nova redacció. Finalment, s’afegeix una disposició final, que conté una delegació en el Govern perquè publiqui mitjançant el decret legislatiu corresponent el text refós de la Llei amb totes les modificacions aportades fins a la data.

Article 1

Modificació de l’article 9

Es modifica l’article 9 de la Llei qualificada d’immigració, de 14 de maig del 2002 (d’ara endavant LQI), que queda redactat com segueix:

“Article 9
Inscripció al Registre Central d’immigració

1. El Servei d’Immigració ha d’inscriure al Registre Central d’Immigració tots els estrangers, llevat d’aquells que sojornin al Principat d’Andorra en situació de règim turístic.

2. La situació d’immigració d’un estranger al Principat d’Andorra s’acredita únicament i exclusiva per la informació que figura al Registre Central d’Immigració.

La inscripció en altres registres administratius que depenen de l’Administració general, d’una corporació local o d’un organisme públic o parapúblic, no acredita la situació d’immigració d’un estranger.

3. Quan la inscripció en algun registre administratiu pressuposa una situació d’immigració diferent del règim turístic, l’administració o l’organisme concernit no pot registrar l’estranger sense verificar-ne la inscripció prèvia al Registre Central d’Immigració.

4. El Govern ha de vetllar per assegurar la coordinació entre el Registre Central d’Immigració i la resta de registres administratius.

5. El document acreditatiu de la situació d’immigració és la targeta que el Servei d’Immigració lliura en el moment de concedir o renovar una autorització. D’aquest document només se’n pot lliurar una còpia al titular, o al seu representant legal, en cas de pèrdua, robatori o destrucció, degudament acreditats en la forma que s’estableixi per reglament.”.

Article 2

Modificació de l’article 11

Es modifica l’article 11 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 11
Accés a les dades del Registre Central d’Immigració

Tot estranger té dret a sol·licitar la comunicació de les dades del Registre Central d’Immigració que l’afecten o que afecten els menors d’edat o els majors incapacitats dels quals és el representant o tutor legal.

El Servei d’Immigració és l’òrgan davant del qual s’exerceixen els drets d’informació, accés i rectificació en relació amb el Registre Central d’Immigració, en els termes previstos en la legislació sobre protecció de dades personals. Davant d’aquest Registre no es poden exercir els drets de supressió i oposició.

El Servei d’Immigració lliura certificats d’inscripció i de baixa del Registre i certificats que acrediten la situació d’immigració d’un estranger al país.

Els membres del Cos de Policia i el personal del Departament de Treball poden sol·licitar la consulta del Registre Central d’Immigració als responsables del dit Registre, d’acord amb les prescripcions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.”.

Article 3

Modificació de l’article 12

Es modifica l’article 12 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 12
Documents i visats

1. Llevat de disposició especial prevista per un conveni internacional aprovat pel Consell General i vigent al Principat d’Andorra, per entrar en territori andorrà, un estranger ha d’estar en possessió d’un passaport o d’un document de viatge, reconegut internacionalment, vàlidament expedit pel seu estat d’origen o de procedència o per una organització internacional habilitada a aquest efecte en dret internacional, que acrediti la seva identitat i nacionalitat i que estigui vigent.

2. Un nacional d’un estat membre de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu pot entrar en territori andorrà si posseeix un document nacional d’identitat en vigor.

3. Els documents referits no han de presentar cap indici d’haver estat manipulats, alterats o falsificats. Les fotografies que continguin han de correspondre a la semblança de la persona que declara ser-ne titular.”.

Article 4

Modificació de l’article 17

Es modifica l’article 17 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 17
Durada de l’estada

L’estranger en règim turístic no pot sojornar al Principat d’Andorra més de noranta dies a comptar de la data de la seva entrada al país, i dins dels tres-cents seixanta-cinc dies següents a l’entrada.”.

Article 5

Modificació de l’article 28

Es modifica l’article 28 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 28
Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres

1. La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.

2. Els treballadors estrangers dependents de l’empresa estrangera o el treballador autònom estranger que són titulars d’aquest tipus d’autorització han de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra, durant el període d’execució dels treballs, qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària així com la invalidesa derivada d’un accident de treball. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

3. La concessió d’aquest tipus d’autorització permet al seu titular únicament d’executar els treballs autoritzats i de residir al Principat d’Andorra mentre durin els treballs per als quals ha rebut aquesta autorització.

4. Aquesta autorització pot ser prorrogada excepcionalment fins a l’acabament efectiu dels treballs que l’havien motivada, sense, però, que la durada total de l’autorització inicial i de les seves pròrrogues pugui excedir sis mesos. Esgotat aquest període màxim, l’empresa no pot tornar a demanar una autorització per a la mateixa persona fins que hagin transcorregut cinc mesos més, com a mínim, des de la data de venciment de l’autorització anterior.

5. En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a sis mesos.

6. El Govern determina, per la via reglamentària, la naturalesa i la freqüència dels treballs de curta durada, que en cap cas no poden excedir els quinze dies naturals, per a la realització dels quals la persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera no ha de sol·licitar cap autorització d’immigració, i per als quals és suficient una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració.”.

Article 6

Modificació de l’article 29

Es modifica l’article 29 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 29
Autorització de residència i treball

1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball està autoritzada a residir i a treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.

2. L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Durant el primer any, el titular de l’autorització no pot canviar del sector econòmic per al qual ha demanat i obtingut l’autorització. Els sectors econòmics agrupats amb aquesta finalitat es determinen reglamentàriament.

3. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.”.

Article 7

Modificació de l’article 31

Es modifica l’article 31 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 31
Autorització d’immigració per estudis o per recerca

1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis o per recerca està autoritzada a estudiar o a efectuar recerques de caràcter científic o similar i a residir al país únicament mentre durin els estudis o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari de les activitats de recerca o estudi que es desitgi efectuar amb una previsió concreta de la seva finalització.

2. L’autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern o l’autorització d’immigració per recerca pressuposa en tots els casos la justificació d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

3. L’autorització d’immigració per estudis a un menor d’edat exigeix l’autorització expressa del qui en sigui el representant o tutor legal, així com la seva guarda a Andorra per part d’una institució, entitat o persona major d’edat. Si la guarda del menor recau en una institució o entitat, aquesta institució o entitat ha de ser andorrana, i si recau en una persona, ha de ser de nacionalitat andorrana o tenir la qualitat de resident al Principat d’Andorra i ser titular d’una autorització d’immigració vigent almenys pel període de duració dels estudis projectats.

4. L’autorització d’immigració per estudis o per recerca pot ser prorrogada únicament si s’acredita que n’ha estat impossible l’execució dins les previsions i els límits temporals màxims indicats en el calendari adjuntat a la sol·licitud.

5. L’autorització d’immigració per estudis o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure a Andorra durant el temps dels estudis o la recerca, i també d’un lloc d’habitatge adequat. La suficiència dels mitjans i de l’habitatge es determinen reglamentàriament.”.

Article 8

Modificació de l’article 40

Es modifica l’article 40 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 40
Excepcions al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions

1. No obstant el que preveu l’article anterior, el Govern pot establir per reglament, i quota per quota, un nombre d’autoritzacions que poden ser atorgades a nacionals d’altres estats que no es puguin acollir a les seves disposicions, quan concorrin tots els requisits previstos a l’apartat següent i es justifiqui per les necessitats del mercat de treball.

2. En el supòsit previst a l’apartat anterior, el Servei d’Immigració no lliura cap autorització si la persona sol·licitant no acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar i si no percep un salari en relació amb la qualificació acreditada.”.

Article 9

Modificació de l’article 43

Es modifica l’article 43 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 43
Aptitud per residir i/o treballar

La persona que sol·licita una autorització d’immigració ha de ser declarada apta per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’immigració, segons els criteris següents:

Article 10

Addició d’una nova secció

S’afegeix una nova secció al capítol quart del títol VI de la LQI, amb el següent redactat:

“Secció tercera: Criteris laborals

Article 45 bis
Reglament de treball i salari

En la concessió d’autoritzacions d’immigració que comporten una autorització de treball, el Govern ha de tenir en compte:

Article 11

Modificació de l’article 50

Es modifica l’article 50 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 50
Treball permanent i efectiu

1. Llevat de disposició especial de la present Llei, per obtenir la renovació d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar, la persona que n’és titular ha d’haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos.

2. S’assimila a l’exercici permanent i efectiu d’una activitat professional aquella que es desenvolupa a l’estranger, si la persona que és titular de l’autorització d’immigració que autoritza a treballar resideix de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, en les condicions definides en l’article 51.

3. Es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional:



4. També es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional els períodes durant els quals el titular d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar no acredita que ocupa un lloc de treball amb un màxim de seixanta dies seguits i de noranta dies per any natural, sempre i quant durant aquests períodes la persona interessada s’hagi inscrit en les condicions previstes reglamentàriament prop del servei administratiu encarregat de proposar i gestionar les polítiques d’ocupació i de mediació en el mercat del treball.”.

Article 12

Modificació de l’article 52

Es modifica l’article 52 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 52
Integració, seguretat i ordre públic

1. L’estranger titular d’una autorització de residència i treball que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural del país pot obtenir la renovació de la seva autorització de residència i treball, seguint els requisits establerts per la Llei, però la durada de la renovació de residència i treball és la immediatament següent a la que li correspondria. Els procediments de valoració del grau d’integració es determinen reglamentàriament.

2. Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular no ha de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.”.

Article 13

Modificació de l’article 56

Es modifica l’article 56 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 56
Renovació de l’autorització de residència i treball

Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.

El Servei d’Immigració denega la primera renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions d’especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 40.”.

Article 14

Modificació de l’article 59

Es modifica l’article 59 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 59
Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència sense treball que estudia a l’estranger

Quan el fill d’un resident o el fill del seu cònjuge que és titular d’una autorització de residència sense treball en el marc del reagrupament familiar i estudia a l’estranger, sol·licita la renovació de la seva autorització, es computen com a residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra els períodes passats a l’estranger per cursar els estudis fins a l’acabament sempre que els estudis constitueixin l’activitat principal de la persona sol·licitant.”.

Article 15

Modificació de l’article 65

Es modifica l’article 65 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 65
Supòsits

Només és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d’una autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:

Article 16

Modificació de l’article 71

Es modifica l’article 71 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 71
Motius

És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:

Article 17

Modificació de l’article 78

Es modifica l’article 78 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 78
Pèrdua de drets derivada de la baixa voluntària, de l’expulsió administrativa ferma o de la condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal

1. El titular d’una autorització d’immigració anul·lada per baixa voluntària, expulsió administrativa ferma o condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal perd tots els drets que es deriven de l’autorització d’immigració que ha quedat anul·lada. Aquesta persona es troba en situació irregular si no abandona el Principat d’Andorra, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pot incórrer si es troba en una de les situacions esmentades als apartats c) i d) de l’article precedent.

2. En tots els supòsits previstos a l’apartat anterior, el Servei d’Immigració també ha de notificar aquesta anul·lació al patró quan concerneix una autorització d’immigració que comportava el dret a treballar.”.

Article 18

Modificació de l’article 79

Es modifica l’article 79 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 79
Regularització d’una autorització renovable caducada

El Servei d’Immigració pot cancel·lar una autorització d’immigració renovable si està caducada des de fa més d’un any. Tanmateix, després de la data de caducitat de l’autorització, la persona titular pot demanar la regularització de la seva situació si justifica que ha continuat residint de manera principal i efectiva a Andorra des de la data en què la seva autorització va caducar i si compleix també tots els altres requisits establerts en la present Llei per renovar la seva autorització.”.

Article 19

Modificació de l’article 80

Es modifica l’article 80 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 80
Situació de l’estranger

1. El titular d’una autorització que en sol·licita la renovació dins del seu termini de vigència pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització, encara que la renovació sigui efectiva després del termini de caducitat.

2. El titular d’una autorització renovable caducada de fa menys d’un any, que en sol·liciti la regularització, pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització caducada, fins que recaigui una resolució ferma referent a la seva sol·licitud de regularització.”.

Article 20

Modificació de l’article 87

Es modifica l’article 87 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 87
Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar

1. Poden sol·licitar el reagrupament familiar segons les especificacions de la present Llei, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o l’estranger titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra el darrer any.

2. La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència passiva sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions legals i reglamentàries en matèria de residències passives.”.

Article 21

Modificació de l’article 88

Es modifica l’article 88 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 88
Persones que es poden reagrupar

1. Una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o una estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que resideix al Principat d’Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb:



2. Quan es tracti dels fills referits als apartats b) i c) anteriors, el reagrupament serà immediat, si el cònjuge que podia reagrupar-se amb l’altre obté, al seu torn, una autorització de residència i treball, tot complint els altres requisits.

3. Als efectes d’aquesta Llei, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.”.

Article 22

Modificació de l’article 89

Es modifica l’article 89 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 89
Requisits generals de seguretat i d’ordre públic per a l’atorgament de l’autorització

1. La sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.

2. Es prohibeix qualsevol tipus de reagrupament familiar assimilat a una pràctica poligàmica o equivalent. Les autoritzacions lliurades són anul·lades per a tot el nucli familiar en cas de constatació d’una de les pràctiques esmentades.”.

Article 23

Modificació de l’article 90

Es modifica l’article 90 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 90
Requisits per acreditar el matrimoni, la filiació o la tutela

El matrimoni, la filiació o la tutela invocats per sol·licitar el reagrupament familiar han de ser degudament acreditats, i no poden ser contraris a l’ordre públic nacional i internacional ni resultar d’un frau de llei. Les condicions per a l’acreditació són fixades per reglament.”.

Article 24

Modificació de l’article 91

Es modifica l’article 91 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 91
Requisits per al reagrupament

1. El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l’article 88 d’aquesta Llei, ha d’acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L’allotjament ha de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.

2. La persona a càrrec o que es troba sota la tutela del sol·licitant ha de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.

3. L’allotjament del cònjuge i dels fills menors de 16 anys a càrrec de la persona sol·licitant és únicament la llar del mateix sol·licitant. La suficiència de la llar familiar es determina reglamentàriament. Si la situació de convivència de la parella canvia després de l’obtenció del dret al reagrupament, el domicili de cada cònjuge pot ser diferent, sempre que també sigui suficient, d’acord amb les disposicions reglamentàries.”.

Article 25

Modificació de l’article 94

Es modifica l’article 94 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 94
Principi general de concessió d’una autorització d’immigració sense treball

La persona que reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball obté una autorització de residència sense treball. L’autorització de residència sense treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes de deu anys.”.

Article 26

Modificació de l’article 95

Es modifica l’article 95 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 95
Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers del titular d’una autorització de residència i treball i dels fills del seu cònjuge

1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en aquesta Llei i acrediten una contractació laboral, el cònjuge, els fills, i els fills del cònjuge del titular d’una autorització de residència i treball obtenen una autorització de residència i treball.

2. La durada d’aquestes autoritzacions és la mateixa que preveu l’article anterior.”.

Article 27

Modificació de l’article 96

Es modifica l’article 96 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 96
Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb el titular d’una autorització de residència i treball

1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència sense treball. El període de la durada d’aquesta autorització és el previst en l’article 94.

2. Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 41 i 97.2. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.”.

Article 28

Modificació de l’article 103

Es modifica l’article 103 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 103
Competència en matèria de denegació d’accés

Són competents per denegar l’accés al Principat d’Andorra els funcionaris del Cos de Policia d’Andorra.”.

Article 29

Modificació de l’article 104

Es modifica l’article 104 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 104
Definició del foragitament

1. El foragitament és una mesura de policia administrativa destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l’estranger que ha entrat de forma irregular en territori andorrà, o que es troba en règim turístic i en una de les situacions detallades a continuació:



2. S’entén per entrada irregular la de l’estranger que ha entrat en territori andorrà per un pas fronterer no habilitat, o bé que hi ha entrat tot i haver estat objecte d’una denegació d’accés.

3. El foragitament no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.”.

Article 30

Modificació de l’article 105

Es modifica l’article 105 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 105
Competència en matèria de foragitament

1. Respectant estrictament les instruccions i les directrius generals rebudes del ministre encarregat d’Interior, el director o un comissari del Cos de Policia poden decidir foragitar un estranger que es troba en una de les situacions previstes a l’article anterior.

2. El director del Cos de Policia notifica al ministre encarregat d’Interior, en el termini més breu possible, qualsevol decisió de foragitament i precisa de manera detallada els motius que l’han fonamentada.”.

Article 31

Modificació de l’article 110

Es modifica l’article 110 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 110
Instrucció de l’expedient

1. Seguint instruccions del ministre encarregat d’Interior o a iniciativa pròpia, el director del Cos de Policia incoa i fa instruir pels seus serveis l’expedient d’expulsió administrativa.

2. Un cop instruït l’expedient, el director del Cos de Policia fa notificar pels seus serveis a la persona afectada la proposta d’expulsió administrativa així com els motius que la justifiquen.

3. La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del Cos de Policia.

4. El director del Cos de Policia pot arxivar l’expedient o trametre la proposta d’expulsió administrativa al ministre encarregat d’Interior.”.

Article 32

Modificació de l’article 115

Es modifica l’article 115 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 115
Desobediència a una mesura d’expulsió administrativa

El Cos de Policia deté i posa a disposició judicial tota persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que infringeix la prohibició esmentada a l’article anterior per la presumpta comissió d’un delicte de desobediència a una ordre d’expulsió administrativa en virtut de les disposicions del Codi penal vigent.”.

Article 33

Modificació de l’article 121

Es modifica l’article 121 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 121
Obligacions del patró en el moment de la contractació laboral

1. Qualsevol patró que desitgi contractar els serveis laborals d’una persona estrangera ha de comprovar que aquesta persona disposa d’una autorització d’immigració vigent adequada al lloc de treball objecte de la contractació. El patró té l’obligació de comunicar al Servei d’Immigració la contractació del treballador i la finalització de la relació laboral.

2. Si un patró desitja contractar els serveis laborals d’una persona estrangera que no disposa d’una autorització d’immigració adequada, ha de signar conjuntament amb aquesta persona la sol·licitud d’autorització prop del Servei d’Immigració.

3. El Govern fixa per la via reglamentària les situacions en les quals el patró que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, o d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador estranger al seu país d’origen.

4. El patró té prohibit fer treballar una persona estrangera fins a l’obtenció efectiva d’una autorització d’immigració adequada.”.

Article 34

Modificació de l’article 125

Es modifica l’article 125 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 125
Infraccions lleus

Comet una infracció lleu:

Article 35

Modificació de l’article 126

Es modifica l’article 126 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 126
Infraccions greus

Comet una infracció greu:

Article 36

Modificació de l’article 127

Es modifica l’article 127 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 127
Infraccions molt greus

Comet una infracció molt greu:

Article 37

Modificació de l’article 129

Es modifica l’article 129 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 129
Principis generals

1. Només es pot sancionar la comissió de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol.

2. Correspon al Govern fixar per la via reglamentària el procediment sancionador aplicable.

3. S’incoa un expedient sancionador contra el patró en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes als articles 125, 126 o 127, treballador per treballador.

4. S’incoa un expedient sancionador contra el beneficiari de la prestació de serveis realitzats en el marc d’una autorització temporal per a treballadors d’empreses estrangeres en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes a l’article 126.

5. S’incoa un expedient sancionador contra cada persona que hagi comès una infracció molt greu, de les tipificades en l’article 127 apartat c), en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions comeses.

6. El ministre responsable d’Interior, o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, imposa la sanció establerta en aquesta Llei per a cadascuna de les infraccions detallades en l’expedient sancionador.

7. L’import de la sanció es fixa en funció de la situació econòmica i social de la persona que ha comès la infracció o en funció de la dimensió i els mitjans de l’empresa.”.

Article 38

Modificació de l’article 130

Es modifica l’article 130 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 130
Sancions corresponents a infraccions lleus

1. Les infraccions tipificades a l’article 125 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 50 a 200 euros.

2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.”.

Article 39

Modificació de l’article 131

Es modifica l’article 131 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 131
Sancions corresponents a infraccions greus

1. Les infraccions tipificades a l’article 126 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 1.000 a 3.000 euros.

2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.”.

Article 40

Modificació de l’article 132

Es modifica l’article 132 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 132
Sancions corresponents a infraccions molt greus

1. Les infraccions tipificades a l’article 127 donen lloc a la imposició a la persona que l’ha comès d’una sanció d’un import de 3.000 a 6.000 euros.

2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.”.

Article 41

Modificació de l’article 135

Es modifica l’article 135 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 135
Concepte i fet generador de les taxes

En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que són generats per la prestació d’una de les funcions administratives següents:

1. Lliurament del rebut de sol·licitud.

2. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial).

3. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació).

4. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer.

5. Lliurament d’autorització d’immigració temporal.

6. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.

7. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis o per recerca.

8. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial).

9. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar).

10. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació).

11. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial).

12. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació).

13. Lliurament d’autorització d’immigració de residència passiva (inicial).

14. Lliurament d’autorització d’immigració de residència passiva (renovació).

15. Lliurament de certificat d’inscripció.

16. Lliurament de certificat de baixa.

17. Lliurament de duplicat de targeta.”.

Article 42

Modificació de l’article 137

Es modifica l’article 137 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 137
Quota tributària i deute tributari

1. Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents:


2. Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost.”.

Article 43

Modificació de l’article 141

Es modifica l’article 141 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 141
Recursos administratius

Els actes o les resolucions de l’Administració en matèria d’immigració són susceptibles de recurs davant del Govern segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicable als recursos administratius, excepte pel que fa als terminis següents:

El termini per formular recurs de reposició contra un acte desfavorable de l’Administració en matèria d’immigració és de vuit dies hàbils a comptar de la notificació de l’acte contra el qual es recorre.

El Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils a comptar de la data d’interposició del recurs de reposició per resoldre’l. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional.

El termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició és de vuit dies hàbils.”.

Article 44

Modificació de l’article 142

Es modifica l’article 142 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 142
Procediment en primera instància

Les demandes contra actes o resolucions de l’Administració en matèria d’immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents:

Article 45

Modificació de l’article 143

Es modifica l’article 143 de la LQI, que queda redactat com segueix:

“Article 143
Procediment en segona instància

Contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d’apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència.

El mateix batlle ponent trasllada l’escrit d’apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils.

En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l’apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

El magistrat ponent de la Sala Administrativa ha de resoldre en els cinc dies naturals següents sobre l’eventual pràctica de proves, segons les modalitats i les limitacions previstes en el procediment administratiu de dret comú. La pràctica de les proves no pot, però, excedir el termini de quinze dies naturals a comptar de la decisió del ponent.

En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n’hi ha, de la recepció dels autes.”.

Article 46

Substitució de la disposició addicional primera

Se substitueix la disposició addicional primera de la LQI, que queda redactada com segueix:

“Disposició addicional primera

1. A petició de la persona interessada o per iniciativa pròpia i després de les comprovacions oportunes, el Servei d’Immigració regularitza la situació dels estrangers que es van reagrupar quan eren menors d’edat en un dels supòsits previstos en la present Llei, i que, tot i no haver estat inscrits al Servei d’Immigració, han residit de forma permanent i efectiva a Andorra des de la data del reagrupament familiar.

2. El Servei d’Immigració concedeix a les persones interessades una autorització de residència sense treball o una autorització de residència i treball seguint les disposicions previstes a aquest efecte en la present Llei en cas de reagrupament familiar.

3. Es considera com a data d’inici de la nova autorització la data efectiva del reagrupament del menor que hagi determinat el Servei d’Immigració basant-se en les seves comprovacions.”.

Article 47

Modificació de la disposició addicional segona

Es modifica la disposició addicional segona de la LQI, que queda redactada com segueix:

“Disposició addicional segona

El Decret de creació del Servei Mèdic d’immigració queda vigent en tot el que no contradiu la present Llei. El Servei és el responsable del fitxer mèdic d’immigració i és l’òrgan davant del qual es pot exercir el dret d’informació, accés i rectificació en els termes previstos en la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, sense que s’hi puguin exercir els drets d’oposició i de supressió.”.

Article 48

Supressió de la disposició addicional tercera

Queda suprimida la disposició addicional tercera de la LQI.

Article 49

Substitució de la disposició transitòria primera

Se substitueix la disposició transitòria primera de la LQI, que queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria primera

El Reglament regulador del procediment sancionador vigent s’aplica a les infraccions i a les sancions previstes en el títol XIII de la Llei vigent, fins que el Govern no reguli de manera específica el procediment sancionador en matèria d’immigració.”.

Article 50

Substitució de la disposició transitòria segona

Se substitueix la disposició transitòria segona de la LQI, que queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria segona

Mentre no s’hagin regulat per llei qualificada el contingut, els requisits i les característiques generals d’expedició de visats que han de lliurar les autoritats andorranes per entrar en territori andorrà, un estranger que no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu ha de posseir almenys els visats requerits per entrar i circular legalment a França o a Espanya i per tornar a entrar-hi des del territori andorrà. Aquesta disposició no s’aplica a les persones que resideixen legalment al Principat d’Andorra.”.

Article 51

Substitució de la disposició transitòria tercera

Se substitueix la disposició transitòria tercera de la LQI, que queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria tercera

Continua vigent la Llei 21/2004, del 14 de desembre del 2004, qualificada de mesures d’adaptació de la Llei qualificada d’immigració, del 14 de maig del 2002, al règim transitori d’accés al mercat de treball establert entre la Unió Europea i els nous estats membres.

S’aplica la mateixa suspensió, i també la facultat de deixar-la sense efecte, previstes en la Llei referida, pel que fa als nacionals d’altres estats que esdevinguin membres de la Unió Europea a comptar d’ara. El termini màxim de set anys de suspensió s’ha de computar a comptar del moment en què cada estat esdevingui nou membre. No obstant això, per tal de coordinar la legislació andorrana amb la de França i Espanya d’acord amb el Conveni entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República Francesa del 4 de desembre del 2000, el Govern pot, mitjançant decret, establir un període de suspensió equivalent, com a màxim, al que adoptin els dos estats veïns.”.

Article 52

Derogació de les disposicions transitòries quarta, cinquena, sisena, setena, vuitena, novena, desena, onzena i dotzena

Queden derogades les disposicions transitòries quarta, cinquena, sisena, setena, vuitena, novena, desena, onzena i dotzena de la LQI.

Article 53

Modificacions de l’índex

1. Es modifica l’índex de la Llei en tots els articles que han estat modificats. Són els següents:



2. Se suprimeix de l’índex la disposició addicional tercera.

3. Se suprimeix la referència a les disposicions transitòries 4a, 5a, 6a, 7a, 8a, 9a, 10a, 11a i 12a, per haver estat suprimides en el text legal o canviades de número d’ordre.

Disposició final primera

S’encarrega al Govern que, en el termini màxim de tres mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de l’articulat i de les disposicions addicionals, transitòries i derogatòria de la Llei qualificada d’immigració, de 14 de maig del 2002, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia 1 de gener del 2008.


Casa de la Vall, 22 de novembre del 2007



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.