Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2007 ha aprovat la següent:

llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris

Exposició de motius

La comptabilitat constitueix un sistema d’informació de l’activitat empresarial que compleix un conjunt de funcions tant en l’àmbit intern, per satisfer l’interès del propi empresari per conèixer la situació de la seva empresa i així poder prendre decisions empresarials racionals des de la perspectiva econòmica, com en l’àmbit extern, per satisfer els interessos dels creditors i dels socis respecte al coneixement de la situació patrimonial i financera i els resultats de l’empresa i també els interessos d’altres grups i de l’estat pel disseny i l’execució de les distintes polítiques econòmiques.

És clar que les funcions desplegades per la comptabilitat la situen com un element essencial pel desenvolupament de l’economia del Principat i només per això no es pot retardar més l’establiment del deure de comptabilitat dels empresaris com existeix al conjunt dels estats situats en el mateix entorn cultural i/o geogràfic i, en especial, en els estats membres de la Unió Europea. Però l’establiment amb caràcter imperatiu d’aquest deure obeeix també a la necessitat d’assegurar-ne la normalització del contingut contribuint així igualment al desplegament dels negocis no sols en l’àmbit intern sinó també i fonamentalment en l’àmbit internacional.

Per satisfer els interessos referits i assolir les finalitats assenyalades, aquesta Llei s’estructura en quatre capítols, trenta-nou articles, una disposició addicional, dues disposicions transitòries i quatre disposicions finals. El capítol I estableix el deure de comptabilitat per a tots els empresaris, d’acord amb la definició d’aquest concepte en la Llei, amb independència de la naturalesa de l’activitat econòmica desplegada. Igualment, com a elements de caràcter general, es regulen la forma de portar la comptabilitat, el deure de conservació i el deure de confidencialitat de la comptabilitat, que sols pot ser requerida pels batlles o tribunals corresponents i pel Ministeri de Finances i l’INAF, en l’exercici de les seves funcions.

El capítol II comprèn la disciplina dels llibres de comptabilitat imposant l’obligació de portar, com a mínim, dos llibres: el llibre diari i el llibre d’inventaris i comptes anuals; com a elements imprescindibles per portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de l’empresa i per complir amb l’obligació de formular els comptes anuals.

El capítol III conté el règim del model comptable andorrà referit als comptes anuals construït sobre la base del sistema comptable establert en les directives comptables de la Unió Europea i mitjançant la integració en aquest dels elements definidors del marc conceptual per la preparació i presentació dels estats financers. L’objectiu perseguit amb aquest model és conjuminar la seguretat jurídica, que obliga a regular els elements estructurals del model comptable en una norma amb rang de Llei i la flexibilitat que ha de permetre modificar els desplegaments reglamentaris de forma ràpida i eficaç, davant dels canvis que com a conseqüència del dinamisme de la realitat econòmica es puguin produir en l’àmbit de les normes internacionals de comptabilitat i les normes internacionals d’informació financera (NIC i NIIF).

En la definició dels comptes anuals se segueix el sistema establert per la quarta directiva comunitària en matèria comptable però s’introdueixen dos nous estats financers previstos en les normes internacionals de comptabilitat: l’estat de canvis del patrimoni net i l’estat de flux d’efectiu. No obstant això, aquest últim no estan obligats a formular-lo els empresaris que puguin presentar els models de comptes anuals abreujats.

En la regulació dels documents integrants dels comptes anuals se n’ha delimitat el contingut essencial i també s’ha incorporat la definició dels seus elements: actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses, ajustant-se al mencionat marc conceptual i que a l’hora de determinar les partides del patrimoni net portarà, a partir de la noció de passius establerta, a la necessitat de tenir en compte no sols la forma jurídica sinó, sobretot, la realitat econòmica de les operacions. Finalment, seguint el mateix sistema comptable, també es preveu l’obligació de formular l’informe de gestió, únicament per a les societats anònimes i de responsabilitat limitada que hagin de sotmetre a auditoria els comptes anuals.

Finalment, el capítol IV estableix la disciplina dels comptes anuals consolidats que, si bé no es preveu que entri en vigor abans del 2010, a diferència del règim dels comptes anuals individuals, sembla necessari i oportú preveure-la en aquesta Llei, tenint en compte el caràcter general de la comptabilitat dels empresaris. En aquest àmbit cal destacar, sobretot, la delimitació del perímetre de consolidació que, basant-se en el sistema establert per la setena directiva comunitària en matèria comptable, introdueix l’obligació de consolidació, no sols dels grups verticals, sinó també dels denominats grups horitzontals, quan el control de les societats filials que integren un mateix grup de societats correspongui a una o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen conjuntament.

Finalment, es preveu que el Govern desenvolupi un Pla General de Comptabilitat tenint en compte les normes internacionals de comptabilitat i les normes internacionals d’informació financera (NIC i NIIF).

Capítol I. Disposicions generals

Secció 1a. Del deure de comptabilitat

Article 1. Definició

1. Els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de la seva activitat, d’acord amb el que s’estableix en aquesta Llei i en les altres disposicions aplicables.

2. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren empresaris:



Es consideren activitats empresarials o professionals les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o realització de serveis.

Article 2. Finalitats

La comptabilitat ha de permetre fer un seguiment cronològic de totes les operacions efectuades pels empresaris en l’exercici de la seva activitat i l’elaboració periòdica dels documents comptables obligatoris per aquests mateixos.

Article 3. Responsabilitat

La comptabilitat ha de ser directament portada per l’empresari o per les persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva responsabilitat.

Secció 2a. De la forma de portar la comptabilitat

Article 4. Forma

Els documents comptables han de portar-se amb claredat, per ordre de dates, sense espais en blanc ni interpolacions. Els errors i les omissions en els assentaments comptables han de salvar-se a continuació, immediatament que s’adverteixin.

Article 5. Abreviatures

En els documents comptables no es poden utilitzar abreviatures o símbols el significat dels quals no sigui precís d’acord amb aquesta Llei, les altres disposicions aplicables o la pràctica comptable de general aplicació.

Article 6. Moneda

El valor dels assentaments comptables i dels elements integrants dels comptes anuals s’han d’expressar necessàriament en euros.

Secció 3a. Del deure de conservació

Article 7. Durada

Els empresaris han de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de sis anys, a comptar des de la data de l’últim tancament anual, tots els documents comptables i la correspondència, documentació i justificants relatius a la seva activitat.

Article 8. Situacions especials

El deure de conservació és exigible als empresaris persones físiques encara que cessin en la seva activitat i en cas de traspàs correspon als seus hereus el seu compliment. En cas de dissolució de les societats correspon als liquidadors complir el deure de conservació.

Secció 4a. Del deure de confidencialitat

Article 9. Principi

La comptabilitat dels empresaris és confidencial, sense perjudici del que disposin les lleis.

Article 10. Exhibició

L’exhibició general o particular dels documents comptables, correspondència, documentació i justificants de la comptabilitat només pot ser requerida per:

Article 11. Lloc i forma

En qualsevol cas, l’exhibició de la comptabilitat s’ha de fer a l’establiment de l’empresari i amb la seva presència o la de les persones que designi i adoptant les mesures necessàries per assegurar-ne la conservació i custòdia.

Article 12. Medi de prova

El valor probatori dels documents comptables és apreciat pel batlle de conformitat amb les regles generals del dret.

Capítol II. Dels llibres de comptabilitat

Article 13. Llibres obligatoris

Els llibres de comptabilitat obligatoris que necessàriament han de portar els empresaris són el llibre diari i el llibre d’inventaris i comptes anuals.

Article 14. Llibre diari

El llibre diari ha de recollir en forma d’assentaments i per ordre cronològic totes i cadascuna de les operacions efectuades dia a dia pels empresaris en l’exercici de la seva activitat. Tanmateix, són vàlids els assentaments globals de les operacions per períodes no superiors a un mes i sempre que del detall d’aquests assentaments en quedi constància en altres llibres.

Article 15. Llibre d’inventaris i comptes anuals

El llibre d’inventaris i comptes anuals s’ha d’iniciar amb la transcripció del balanç inicial, també s’han de transcriure amb periodicitat trimestral els balanços de sumes i saldos i al final de l’exercici l’inventari i els comptes anuals.

Capítol III. Dels comptes anuals

Secció 1a. De la formulació

Article 16. Definició

1. Amb data de tancament de l’exercici, i en el termini màxim de sis mesos a comptar d’aquesta data, els empresaris han de formular i signar els comptes anuals que formant una unitat comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis del patrimoni net, l’estat de flux efectiu i la memòria.

2. En el cas d’empresaris persones físiques, la data de tancament de l’exercici és el 31 de desembre.

Article 17. Estructura

1. L’estructura i el contingut dels documents que formen els comptes anuals s’ha d’ajustar als models reglamentats pel Govern i només excepcionalment i deixant-ne constància i justificació a la memòria pot modificar-se d’un exercici a l’altre.

2. El reglament del Govern referit en l’apartat anterior ha d’establir els models abreujats dels comptes anuals que poden formular els empresaris en els comptes dels quals es produeixin durant dos exercicis consecutius, almenys dues de les circumstàncies següents:



3. Els empresaris que, d’acord amb el que preveu l’apartat anterior, poden formular els models abreujats dels comptes anuals, no estan obligats a formular l’estat de flux d’efectiu ni l’estat de canvis del patrimoni net.

4. En els documents que formen els comptes anuals, les partides previstes en els models aprovats per reglament del Govern hi han d’aparèixer per separat i en l’ordre que hi figurin.

5. Sempre que es respecti l’estructura dels models aprovats per reglament del Govern es pot fer una subdivisió més detallada de les partides previstes i també afegir-ne de noves quan el seu contingut no estigui comprès en cap de les previstes.

6. Igualment, poden agrupar-se determinades partides quan només representin un import que resulti irrellevant per mostrar la imatge fidel que han de proporcionar els comptes anuals i es presentin de forma diferenciada a la memòria.

7. En cadascuna de les partides dels documents que formen els comptes anuals han de figurar les xifres de l’exercici a què es refereixen i les corresponents a l’exercici immediatament anterior. Quan aquestes xifres no siguin comparables, per qüestions de paràmetres, cal adaptar els imports de l’any anterior.

Article 18. Principis rectors

1. Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat i mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats dels empresaris en l’exercici de la seva activitat, de conformitat amb les disposicions aplicables en matèria de comptabilitat.

2. En el cas que l’aplicació de les disposicions en matèria de comptabilitat no sigui suficient per mostrar la imatge fidel, s’han de subministrar a la memòria les informacions complementàries precises per aconseguir aquest resultat.

3. Excepcionalment, no s’han d’aplicar les disposicions en matèria de comptabilitat que resultin incompatibles amb el resultat de mostrar la imatge fidel. En aquest cas, en la memòria s’ha d’assenyalar i motivar suficientment la falta d’aplicació de la corresponent disposició en matèria de comptabilitat i explicar la seva influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats.

Article 19. Principis comptables

1. Els assentaments i la valoració dels elements que integren les partides de cadascun dels documents que formen els comptes anuals s’han de formular aplicant els principis comptables següents:



2. En els casos en què una qüestió no estigui regulada expressament en les disposicions andorranes vigents en matèria comptable, s’han de tenir en compte els criteris establerts a les normes internacionals de comptabilitat i a les normes internacionals d’informació financera (NIC i NIIF).

Article 20. Firma

1. Els comptes anuals de l’empresari persona física han de ser firmats per ell mateix, els de les societats en les quals els socis siguin il·limitadament responsables dels deutes socials, per tots aquests, i els de les societats anònimes i de responsabilitat limitada pels administradors designats.

2. Excepte en el cas de l’empresari persona física, quan en tots, algun o alguns dels documents que formen els comptes anuals falti la firma d’alguna de les persones indicades en l’apartat anterior, s’ha de fer constar aquesta falta en els documents corresponents i indicar-ne la causa.

3. En l’antefirma s’ha d’expressar la data en la qual s’han formulat els comptes anuals.

Secció 2a. Del balanç

Article 21. Contingut

En el balanç han de figurar de forma separada l’actiu, el passiu i el patrimoni net. El balanç inicial d’un exercici s’ha de correspondre amb el balanç de tancament de l’exercici anterior.

Article 22. Actiu

1. L’actiu comprèn els béns, els drets i altres recursos controlats econòmicament per l’empresari, resultants de successos passats, dels quals és probable que l’empresari n’obtingui beneficis i que s’han de classificar de forma separada i en funció de la seva afectació com a actiu fix o no corrent com a actiu circulant o corrent.

2. L’actiu circulant comprèn els béns, els drets i altres recursos que s’espera que es venguin, consumeixin o realitzin com a conseqüència de l’explotació ordinària de l’empresa, així com els que el seu venciment, alienació o realització s’espera que es produeixin en el termini màxim d’un any des de la data de tancament de l’exercici.

3. Els altres béns, drets i altres recursos econòmics no referits a l’apartat anterior han de classificar-se com a actiu fix.

Article 23. Amortització i correcció del valor

1. Els elements de l’actiu fix la vida útil dels quals tingui un límit temporal han d’amortitzar-se de manera racional i sistemàtica durant els temps d’utilització.

2. Tanmateix, en el cas que es produeixi un deteriorament dels elements de l’actiu fix o del circulant s’han d’efectuar les correccions de valor necessàries per determinar el valor que els correspongui en la data de tancament de l’exercici.

Article 24. Actualització del valor

1. Les societats anònimes i de responsabilitat limitada poden actualitzar el valor comptable dels actius sempre que l’actualització resulti de l’aplicació dels principis comptables, de les NIC i de les NIIF.

2. En cas d’actualització del valor dels actius s’ha de constituir obligatòriament una reserva i aquesta ha de constar en el balanç com una partida del patrimoni net.

3. La reserva de revalorització referida a l’apartat anterior, s’ha de constituir per l’import corresponent a la diferència entre el valor pel qual figura l’actiu en els últims comptes anuals aprovats i el resultat de l’aplicació dels principis comptables. La reserva de revalorització té caràcter indisponible durant el termini de 10 anys, transcorreguts els quals, únicament pot utilitzar-se per a compensar pèrdues o per augmentar el capital social. En cap cas es pot utilitzar per distribuir beneficis, a menys que la plusvàlua hagi estat efectivament realitzada.

Article 25. Passiu

1. El passiu comprèn les obligacions actuals de l’empresari, sorgides de successos passats, l’extinció de les quals és probable que produeixi una disminució dels recursos que puguin produir beneficis econòmics i que s’han de classificar de forma separada com a passiu no corrent o com a passiu circulant o corrent.

2. El passiu circulant o corrent comprèn les obligacions el venciment de les quals s’espera que es produeixi en el termini màxim d’un any des de la data de tancament de l’exercici.

3. Les restants obligacions no referides en l’apartat anterior s’han de classificar com a passiu no corrent.

4. Les obligacions sobre les quals existeixi incertesa respecte de la seva quantia o venciment han de figurar de forma separada.

Article 26. Patrimoni net

El patrimoni net són els actius que queden un cop deduïts tots els passius i inclou les aportacions efectuades pels propietaris o pels socis que no tinguin la consideració de passius així com els resultats acumulats i altres variacions que l’afectin, i se n’ha de diferenciar els fons propis de les restants partides que l’integren.

Secció 3a. Del compte de pèrdues i guanys

Article 27. Contingut

El compte de pèrdues i guanys ha de recollir el resultat de l’exercici, figurant-hi de forma separada els ingressos i les despeses del dit exercici i distingint els resultats originats per l’activitat ordinària dels que no tingui aquest origen.

Article 28. Elements

1. Els ingressos comprenen els increments del patrimoni net produïts durant l’exercici al qual es refereixen els comptes anuals com a conseqüència d’un augment del valor dels actius o d’una disminució del valor dels passius, sempre que no tinguin l’origen en aportacions dels propietaris o dels socis.

2. Les despeses comprenen els decrements del patrimoni net produïts durant l’exercici al qual es refereixen els comptes anuals com a conseqüència d’una disminució del valor dels actius o d’un augment del valor dels passius, sempre que no tinguin l’origen en distribucions els propietaris o els socis.

Secció 4a. De l’estat de canvis del patrimoni net

Article 29. Contingut

En l’estat de canvis del patrimoni net han de figurar el resultat de l’exercici, les variacions per canvis en els criteris comptables, les correccions d’errors i altres ajustaments i variacions de valor que s’hagin d’imputar al patrimoni net, com ara els derivats del criteri del valor raonable.

Secció 5a. De l’estat de flux d’efectiu

Article 30. Contingut

En l’estat de flux d’efectiu hi han de figurar ordenats i agrupats, per categories o tipus d’activitats, tots els cobraments i pagaments realitzats durant l’exercici al qual es refereixen els comptes anuals, i amb la finalitat d’informar sobre els moviments d’efectiu produïts durant el dit exercici.

Secció 6a. De la memòria

Article 31. Contingut

La memòria ha de completar, ampliar i comentar la informació subministrada pels altres documents que formen els comptes anuals i com a mínim ha de contenir les indicacions que el Govern determini reglamentàriament.

Secció 7a. De l’informe de gestió

Article 32. Contingut

Els empresaris que hagin de sotmetre a auditoria els comptes anuals han de formular l’informe de gestió que ha de contenir, en els termes que el Govern reglamenti, una exposició fidel sobre l’evolució dels negocis i la situació de la societat, amb una descripció dels principals riscos i incerteses als quals s’enfronta, i també ha d’informar dels esdeveniments importants que poden alterar el tancament del proper exercici.

Capítol IV. Dels comptes anuals consolidats

Article 33. Definició

Els comptes anuals consolidats formen una unitat que comprèn el balanç consolidat, el compte de pèrdues i guanys consolidat, l’estat de canvis del patrimoni net consolidat, l’estat de flux d’efectiu consolidat i la memòria.

Article 34. Formulació

1. Amb data de tancament de l’exercici, i en el termini màxim de sis mesos a comptar d’aquesta data, l’òrgan d’administració de les societats matrius dels grups de societats han de formular i signar els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats incloent-hi totes les societats filials que pertanyen al seu mateix grup de societats i també qualsevol societat filial d’aquestes, amb independència de la seva forma jurídica i del seu domicili social i d’acord amb el que s’estableix en aquest capítol.

2. Als efectes d’aquest capítol es considera que existeix un grup quan una societat denominada matriu pot exercir, directament o indirectament el control sobre altres societats denominades filials. Es presumeix que aquesta situació es produeix quan:



3. Als efectes de l’apartat anterior, als drets de vot de la societat matriu s’hi han d’afegir els drets de vot que posseeixi a través de qualsevol de les seves societats filials o de qualsevol persona que actuï en nom propi però per compte de la societat matriu o de qualsevol societat filial d’aquesta o els que disposi concertadament amb qualsevol persona.

4. L’obligació establerta en l’apartat primer d’aquest article no s’aplica quan en la data de tancament de l’exercici de la societat obligada a consolidar, el conjunt de les societats compreses en la consolidació no sobrepassen dos dels tres llindars establerts a l’article 72 de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada als efectes de sotmetre els comptes anuals a l’auditoria d’una persona que tingui la condició legal d’auditor de comptes.

Article 35. Auditoria

1. La Junta General de la societat, els administradors de la qual estan obligats a formular els comptes anuals, ha de nomenar l’auditor de comptes que ha de verificar els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats. L’acord de la Junta General ha de fixar la durada del nomenament i els criteris per al càlcul de la retribució de l’auditor de comptes, i s’ha d’adoptar abans que finalitzi l’exercici objecte de l’auditoria.

2. L’auditor de comptes ha de comprovar la concordança de l’informe de gestió amb els comptes anuals consolidats i que aquests mostrin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats del conjunt de les societats compreses en la consolidació, de conformitat amb la normativa comptable aplicable. També ha de redactar, en un termini màxim de tres mesos a partir de la recepció per part de la societat, dels comptes anuals, formulats i signats pels administradors, un informe d’auditoria detallat sobre la seva actuació, en què expressi les observacions, i/o reserves pertinents.

Article 36. Aprovació i dipòsit

1. Els comptes anuals i l’informe de gestió consolidats s’han de sotmetre a l’aprovació de la Junta General de la societat, els administradors de la qual estan obligats a formular els comptes anuals consolidats, simultàniament amb els comptes anuals d’aquesta societat.

2. Els socis de cadascuna de les societats compreses en la consolidació tenen dret a obtenir de la societat obligada a formular els comptes anuals consolidats els documents que els formen, així com l’informe de gestió consolidat i l’informe d’auditoria.

3. Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals, juntament amb un exemplar dels comptes anuals consolidats i de l’informe d’auditoria, si escau, s’han de presentar per al seu dipòsit al Registre de Societats en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament. El Govern, per via reglamentària, ha de modular el tipus d’informació i la documentació a dipositar en el Registre de Societats en funció de la magnitud de les mateixes.

4. L’incompliment d’aquesta obligació és objecte d’anotació en el Registre de Societats i de publicitat per part d’aquest. La forma i els tràmits de compliment d’aquesta obligació i de l’anotació del seu incompliment s’han de determinar reglamentàriament.

Article 37. Normativa comptable aplicable

1. Per la formulació dels comptes anuals consolidats s’han d’aplicar les normes internacionals de comptabilitat i els articles 33 i 34 quan en la data de tancament de l’exercici qualsevol de les societats compreses en la consolidació hagi emès valors que estiguin admesos a negociació en un mercat regulat de qualsevol estat membre de la Unió Europea.

2. Fora del supòsit previst a l’apartat anterior, els comptes anuals consolidats s’han de formular aplicant, o bé les normes de comptabilitat previstes en aquesta Llei i en les disposicions que la desenvolupin, o bé les normes internacionals de comptabilitat. En aquest darrer cas, els comptes anuals consolidats s’han de formular de forma continuada aplicant aquestes normes i els articles 33 i 34 d’aquesta Llei.

Article 38. Regles

L’estructura i el contingut dels comptes anuals consolidats s’ha d’ajustar als models aprovats reglamentàriament pel Govern i, amb les adaptacions necessàries, d’acord amb el que es disposa als articles 21 a 32 d’aquesta Llei.

2. En el cas que la data de tancament de l’exercici d’una societat compresa en la consolidació sigui anterior en més de tres mesos a la data corresponent als comptes consolidats, la seva inclusió en aquests s’ha de fer mitjançant la formulació de comptes anuals específics referits a la data de formulació dels consolidats.

3. En la memòria s’ha d’incloure informació sobre les variacions que durant l’exercici s’hagin produït respecte de les societats compreses en la consolidació, amb la finalitat de fer comparables els successius comptes anuals consolidats.

4. Els elements que integren l’actiu, passiu, ingressos i despeses s’han de valorar d’acord amb els principis establerts en aquesta Llei i aplicant els mateixos principis utilitzats per formular els comptes anuals de la societat obligada a consolidar.

5. Els elements que integren l’actiu, passiu, ingressos i despeses dels comptes anuals d’una societat compresa en la consolidació que hagin estat valorats d’acord amb principis diferents als aplicables per la formulació dels comptes anuals consolidats s’han de valorar de nou de conformitat amb aquests últims.

Article 39. Mètodes

1. Els actius, passius, ingressos i despeses que figuren en els comptes anuals de les societats compreses en la consolidació s’han d’agrupar i agregar en els comptes anuals consolidats aplicant el mètode d’integració global.

2. Les societats gestionades conjuntament per una o diverses societats compreses en la consolidació i per una o diverses societats no compreses en la consolidació s’han d’integrar en els comptes consolidats aplicant, o bé el mètode d’integració proporcional, o bé el procediment de posada en equivalència o mètode de la participació.

3. Les societats no compreses en la consolidació però en les quals una societat compresa en la consolidació hi té una participació del 20 per 100 o més dels drets de vot, s’han d’integrar en els comptes anuals consolidats aplicant el procediment de posada en equivalència o mètode de la participació.

4. El Govern ha de reglamentar sobre homogeneïtzació, ajustos i eliminacions per l’aplicació dels diversos mètodes de consolidació.

Capítol cinquè. Règim sancionador

Article 40. Concepte d’infracció comptable

L’incompliment de qualsevol de les formalitats o dels deures imposats als empresaris i als liquidadors (en el supòsit previst a l’article 8, relatius a la comptabilitat definida en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen, constitueixen una infracció comptable.

Article 41. Graduació de les infraccions comptables

1. Infraccions comptables lleus

Constitueixen infraccions comptables lleus els supòsits següents:



2. Infraccions comptables greus

Constitueixen infraccions comptables greus els supòsits següents:



3. Infraccions comptables molt greus

Constitueixen infraccions comptables molt greus els supòsits següents:

Article 42. Sancions principals

1. Les infraccions comptables lleus se sancionen amb la imposició d’una multa d’un import d’entre 90 € i 600 € cadascuna.

2. Les infraccions comptables greus se sancionen amb la imposició d’una multa d’un import d’entre 601 € i 2.000 €.

3. Les infraccions comptables molt greus se sancionen amb la imposició d’una multa d’un import d’entre 2.001 € i 6.000 €. Cometre qualsevol infracció comptable molt greu prevista als apartats a) i b) de l’article 41.3 i haver estat sancionat pel mateix tipus d’infracció molt greu en l’exercici comptable immediatament precedent, se sanciona amb la imposició d’una multa d’un import d’entre 4.002 € i 12.000 €.

4. L’import de les sancions s’ha d’imposar en el grau mínim, mig o màxim tenint en compte la dimensió de l’empresa, que es calcula en funció del número de treballadors: s’imposa el grau mínim quan el nombre de treballadors és inferior o igual a 10; s’imposa el grau mig quan el nombre de treballadors supera els 10 i és inferior o igual a 25 i s’imposa el grau màxim quan el nombre de treballadors és superior a 25.

L’import de la sanció pot pujar fins al grau màxim en els casos en què sigui possible, tenint en compte el grau d’intencionalitat, la gravetat de l’alteració produïda i la quantia del benefici eventual obtingut.

Article 43. Sancions accessòries

1. Per a les infraccions comptables greus i molt greus, a més d’imposar una sanció econòmica, es pot prohibir, durant un termini màxim de tres anys, contractar o signar convenis de col·laboració amb les administracions públiques, i també rebre’n ajudes i subvencions, o beneficiar-se de règims fiscals preferents.

2. Les sancions imposades per incomplir les obligacions de dipòsit que s’han d’efectuar prop del Registre de Societats causen la inadmissibilitat de qualsevol sol·licitud adreçada a aquest servei, a excepció dels títols relatius al cessament o dimissió d’administradors, la revocació o renúncia de poders, la dissolució de la societat i el nomenament de liquidadors, i tret dels actes ordenats per l’administració judicial o administrativa.

Un cop complertes les formalitats de dipòsit que han provocat la incoació de l’expedient sancionador, les sol·licituds es poden presentar de nou i es resolen normalment.

Article 44. Procediment sancionador

1. La imposició de les sancions requereix la instrucció d’un expedient que respecta el que estableix el Reglament regulador del procediment sancionador vigent.

2. Quan de la instrucció d’un expedient sancionador resulta l’existència d’indicis fundats de criminalitat, s’ha de suspendre la tramitació i cal posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal.

Article 45. Òrgans competents

1. Els òrgans competents per incoar i resoldre els expedients sancionadors són el ministre titular dels serveis encarregats del Registre de Societats per a les sancions lleus i greus, i el Govern per a les sancions molt greus.

2. La instrucció dels expedients correspon als tècnics designats del ministeri encarregat del Registre de Societats.

Article 46. Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions comptables prescriuen al cap de tres anys en els casos de les faltes molt greus, al cap de dos anys en el cas de les faltes greus i al cap d’un any en el cas de les faltes lleus.

2. El termini de prescripció comença a comptar des de la data en la qual hauria d’haver estat complimentada una obligació en els casos en què s’hagin incomplert formalitats. Pel que fa a tota infracció d’altra naturalesa, el termini comença a comptar des de la data en què es pot constatar aquesta infracció.

3. La prescripció s’interromp per la iniciació de l’expedient sancionador.

Article 47. Prescripció de les sancions

1. Les sancions prescriuen al cap de tres anys.

2. El termini de prescripció es computa des de la data en què les sancions han esdevingut fermes.

Disposició addicional

1. Tots els empresaris, siguin persones físiques o jurídiques, estan obligats a dipositar els comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats Mercantils, en el lloc, el termini i la forma que es determinen reglamentàriament.

2. Els empresaris, persones físiques, amb una xifra anual d’ingressos total inferior a 150.000 euros i amb independència del mètode de determinació de la base de tributació al qual s’acullen, de forma excepcional no tenen l’obligació de dipositar, durant l’any 2024, els comptes anuals de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2023.

3. Els empresaris, persones físiques, per als exercicis en els quals s’hagin acollit al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i sempre que la seva xifra anual d’ingressos total sigui inferior a 150.000 euros, resten exclosos, a partir de l’exercici iniciat l’1 de gener del 2024, de l’obligació de dipositar els comptes anuals.

4. A l’efecte del control administratiu dels supòsits d’exclusió del dipòsit de comptes establerts en l’apartat 3, l’Administració tributària reporta prop del Registre del Dipòsit de Comptes –a la finalització del període voluntari de declaració de l’IRPF– els obligats tributaris acollits al mètode de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques previst a l’article 17 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques per a aquell exercici i que hagin presentat la corresponent declaració de l’impost en què s’informa d’una xifra anual d’ingressos total de les activitats econòmiques inferior a 150.000 euros.

Disposicions transitòries

Primera

Per al primer exercici comptable d’aplicació de la Llei, la presentació dels comptes anuals pot no fer aparèixer les xifres de l’exercici anterior.

Segona

Els empresaris que al moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei compleixin amb els requisits per a la presentació dels models abreujats dels comptes anuals poden presentar els comptes anuals i, en el seu cas, els comptes anuals consolidats, d’acord amb aquests models abreujats.

Disposicions finals

Primera

Als efectes de desenvolupar les previsions d’aquesta Llei, el Govern, mitjançant decret i en el termini màxim d’un mes, comptador des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’aprovar el Pla General de Comptabilitat, tenint en compte les normes internacionals de comptabilitat i les normes internacionals d’informació financera (NIC i NIIF).

Segona

El Govern mitjançant reglament ha d’aprovar, abans del 31 de desembre de 2010, les normes per a la formulació dels comptes anuals consolidats, tenint en compte les normes internacionals de comptabilitat.

Tercera

La Llei del pressupost general pot actualitzar o modificar els llindars monetaris establerts en aquesta Llei.

Quarta

Aquesta Llei entra en vigor el primer dia de l’any natural següent a la seva publicació i s’ha d’aplicar respecte dels exercicis comptables que s’iniciïn a partir d’aquesta data.


Casa de la Vall, 20 de desembre del 2007


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.