Llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de maig del 2008 ha aprovat la següent:

llei 6/2008, del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals

Exposició de motius

La realitat social i econòmica d’Andorra exigeix una nova regulació de l’exercici de les professions liberals per donar resposta a les necessitats d’un sector que té una gran incidència en la producció i la transmissió del coneixement i un pes molt rellevant en l’activitat econòmica, tant des del punt de vista dels mateixos professionals implicats com des de l’òptica dels destinataris dels serveis prestats pels professionals esmentats. El Decret d’exercici de Professions Lliberals, norma amb rang de llei aprovada pel Consell General l’any 1977, ha estat l’instrument principal que ha permès emmarcar el desenvolupament normatiu en tot allò referit a la regulació de l’exercici de les professions liberals i del reconeixement de les titulacions d’ensenyament superior. Avui, però, cal modificar aquest plantejament normatiu per tal d’adaptar el nostre ordenament jurídic al marc europeu en matèria de reconeixement de titulacions i per tal d’establir una completa regulació legal de les professions liberals, desenvolupant un tractament general del seu exercici tot atenent, a la vegada, el seu important vessant associatiu, tant des del punt de vista privat com col·legial.

La Llei d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals s’estructura en sis títols. En el títol I es defineix l’objecte general que se sotmet a regulació i alhora s’estableix el concepte de professió liberal en termes d’aplicació professional de coneixements i tècniques associades a una titulació oficial o reconeguda al Principat d’Andorra, d’àmbit professional o d’ensenyament superior. La Llei també estableix la distinció entre les professions liberals de naturalesa col·legiada i aquelles altres que en funció de la seva naturalesa poden quedar vinculades a un àmbit associatiu de caràcter privat.

El títol II està dedicat a la regulació general de l’exercici de les professions liberals, tot establint-se les condicions i els requisits per accedir-hi. La possessió del títol acadèmic habilitant i, quan escaigui, la col·legiació com a condicionant obligatori per a l’exercici de les professions liberals col·legiades constitueixen els requisits determinants a l’hora de regular l’accés a les professions liberals. El dret i el deure dels professionals d’actuar segons les regles i tècniques de la professió corresponent, la promoció de la formació continuada i la vinculació dels col·legis professionals amb l’activitat dels centres d’ensenyament superior constitueixen elements fonamentals a l’hora d’emmarcar l’exercici de l’activitat dels professionals liberals. Un exercici que queda protegit i limitat pel dret i el deure de secret professional i que, en els casos en què la Llei ho determini, queda subjecte a determinades prestacions professionals obligatòries. En l’esmentat títol II es preveu també el deure dels professionals de cobrir, mitjançant assegurança, els riscos de responsabilitat en què es pugui incórrer com a conseqüència de l’exercici professional i, finalment, es preveuen supòsits d’incompliment dels requisits exigits per a l’exercici professional, així com de manca de diligència o de competència deslleial. D’aquesta manera l’intrusisme i l’actuació professional irregular, conceptes que defineixen conductes que queden vinculades a una pràctica professional contrària al dret i que hauran de ser posades, en qualsevol cas, en coneixement del Govern, obtenen carta de naturalesa en el nostre ordenament jurídic.

Determinades professions titulades permeten desenvolupar funcions que tenen una especial rellevància econòmica i social i, a més, la titulació requerida per al seu exercici habilita específicament per a la realització d’actes o de prestacions que afecten de manera directa drets i llibertats fonamentals o que tenen a veure amb aspectes essencials en relació amb la salut, el patrimoni, els béns o els serveis col·lectius. Estem davant aquelles professions en què concorren motius d’interès públic que justifiquen l’existència d’organitzacions -els col·legis professionals, regulats en el títol III de la Llei- que es constitueixen parcialment com a corporacions de dret públic.

Així, la naturalesa jurídica dels col·legis professionals té un doble vessant. Per un costat, els col·legis professionals són entitats d’origen associatiu que alhora -i segons els motius d’interès públic referits anteriorment- tenen atribuïdes per llei determinades funcions públiques. Aquest segon element comporta i justifica que els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques esmentades, gaudeixin també de la condició de corporacions de dret públic. Una vegada delimitades les finalitats genèriques dels col·legis, el capítol I del títol III estableix també els requisits que cal satisfer per a la creació dels col·legis professionals, atenent criteris de representativitat professional i de no duplicitat col·legial; això és, per un costat, l’exigència d’un nombre de professionals en exercici lliure suficientment ampli que justifiqui la creació dels col·legis i, per un altre costat, la prohibició de creació de més d’un col·legi professional d’idèntica professió. De qualsevol manera, el que és essencial del capítol I del títol III és la reserva de llei que s’estableix a l’hora de regular la creació dels col·legis professionals. Així doncs, es dissenya un sistema de creació que remet necessàriament a una llei singular i específica per a cada col·legi professional, sens perjudici que altres normes amb rang de llei puguin completar la regulació de les diferents professions.

El capítol II del títol III defineix, per la seva banda, les funcions dels col·legis, d’acord amb el doble vessant -públic i privat- de la seva naturalesa jurídica. En l’àmbit de les seves funcions públiques els col·legis professionals actuen d’acord amb el dret administratiu. En aquest sentit, l’exercici de les funcions referides comporta l’aplicació dels drets i les garanties que estableix el dret administratiu en les relacions dels col·legis amb els col·legiats i els ciutadans. En canvi, en l’exercici de les funcions privades que els pertoquen, els col·legis professionals resten sotmesos al dret privat. D’altra banda, també cal assenyalar que els capítols III i IV del títol III s’encarreguen, respectivament, de desenvolupar les regles d’incorporació als col·legis professionals, vertebrades a partir de l’exigència de la titulació acadèmica corresponent, i de concretar les normes que en regeixen l’organització i el funcionament, basades en els principis d’autonomia estatutària i democràcia interna.

Les associacions professionals, que poden ser constituïdes per les persones que exerceixen professions no subjectes a col·legiació, tenen la finalitat primordial de vetllar per la representació i defensa dels interessos professionals dels associats i pel bon exercici de la professió respecte dels destinataris dels serveis, tal com queda establert en el títol IV de la Llei. A més, per tal d’ampliar el seu radi d’acció, les associacions professionals poden ser declarades d’utilitat pública i, en conseqüència, accedir a determinats beneficis econòmics, tècnics o d’altra índole que el Govern pugui establir.

La Llei també conté, en el títol V, un règim de publicitat per als actes rellevants per al tràfic jurídic que tinguin a veure tant amb les organitzacions col·legials i associacions professionals com amb els professionals liberals no donats d’alta en cap de les anteriors formes organitzatives. Un tret remarcable del règim de publicitat esmentat és la creació d’un únic registre organitzat en tres seccions relatives als professionals liberals no donats d’alta en cap organització associativa o col·legial, als col·legis professionals i a les associacions professionals. La inscripció a la secció corresponent del registre és condició obligatòria per a l’exercici de les professions liberals. A la vegada, es deixa en mans de la potestat reglamentària el desenvolupament de l’estructura i el funcionament del Registre, en tot el que no hagi estat expressament previst per la Llei.

El règim disciplinari al qual resten sotmeses les professions liberals queda definit en el títol VI de la Llei. S’estableix una diferenciació entre les professions col·legiades i les no col·legiades essent exercit el règim disciplinari respectivament pels col·legis professionals i el Govern. A la vegada, els col·legis professionals poden adoptar també mesures disciplinàries fonamentades en l’incompliment, per part de les persones col·legiades, dels deures col·legials i professionals. Finalment, cal esmentar que els estatuts col·legials, de conformitat amb la Llei, han de regular el corresponent procediment disciplinari i tipificar les diverses modalitats d’infraccions i de sancions.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

La Llei té per objecte regular l’accés i l’exercici de les professions titulades al Principat d’Andorra, així com l’organització i el funcionament dels col·legis i les associacions professionals que hi desenvolupin la seva activitat.

Article 2. Concepte de professió titulada

Són professions titulades les que es caracteritzen per l’aplicació necessària de coneixements i tècniques propis d’una ciència o una branca del saber, per a l’exercici de les quals, per la pròpia naturalesa o per exigència legal, cal estar en possessió d’un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra.

Article 3. Règim d’exercici

Les professions titulades poden ser col·legiades o no, sense perjudici de l’exercici del dret d’associació. Són professions col·legiades les que, d’acord amb la Llei, queden integrades en una organització col·legial.

Són professions associades les que, d’acord amb la normativa vigent, queden integrades en una associació professional.

Títol II. Exercici de les professions titulades

Article 4. Exercici professional

1. L’exercici professional titulat es defineix, als efectes d’aquesta Llei, com la prestació al públic, normalment remunerada, dels serveis propis d’una activitat o professió. La dita prestació es pot dur a terme per compte propi o per compte aliè, tant en l’àmbit de l’Administració pública com en el sector privat. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén l’Administració pública en els termes que indica l’article 13 del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

2. L’exercici professional titulat es regeix pel marc general establert per aquesta Llei i per les normes particulars que regulen cada professió.

Article 5. Accés a l’exercici

1. Per obtenir l’autorització d’exercici d’una professió titulada cal complir els requisits següents:



2. L’obtenció de l’autorització d’exercici d’una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o que disposen d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de la nacionalitat andorrana, està subjecta al tracte de reciprocitat que permeti l’exercici efectiu de la professió titulada als nacionals andorrans en l’estat del qual és nacional la persona sol·licitant.

La persona sol·licitant ha de provar que es compleix el requisit de reciprocitat, excepte si és nacional d’un estat amb el qual el Principat d’Andorra ha signat i ratificat un conveni en matèria d’entrada, circulació, sojorn i establiment. La prova que es compleix aquest requisit pot efectuar-se a través de qualsevol tipus de document oficial emès per un organisme públic de l’estat del qual és nacional la persona sol·licitant.

3. L’obtenció de l’autorització d’exercici d’una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra o que disposen d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de nacionalitat andorrana, no està subjecta al tracte de reciprocitat esmentat anteriorment quan es compleix un dels requisits següents:



4. Per a l’exercici professional titulat que es desenvolupi, exclusivament, per compte de l’Administració pública, no és necessària l’obtenció de l’autorització d’exercici referida en aquest article, sense perjudici del que disposa l’article 16, apartat 2.

5. La resolució del ministeri competent en matèria de professions titulades mitjançant la qual s’autoritza l’exercici d’una professió titulada s’ha d’inscriure al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals. El ministeri l’ha de notificar al col·legi o a l’associació corresponent a la professió autoritzada i, en cas que no n’hi hagi, al Consell de Col·legis Professionals. Aquesta resolució és susceptible de ser objecte de recurs pel col·legi o l’associació professional esmentats i, en cas que no n’hi hagi, pel Consell de Col·legis Professionals.

6. L’autorització d’exercici d’una professió titulada es pot revocar d’ofici, en cas de pèrdua de l’autorització d’immigració, i de conformitat amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament. La revocació comporta la baixa automàtica del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, així com dels altres registres la inscripció als quals sigui obligatòria segons la normativa sectorial aplicable, i s’ha de comunicar al col·legi professional corresponent en cas d’existir.

Article 5 bis. Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades

1. El Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades és un òrgan consultiu la missió del qual és emetre un informe preceptiu sobre la concurrència dels requisits per obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada sol·licitada per la persona interessada, prevista a l’article 5. L’informe del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades no és vinculant, excepte pel que respecta al reconeixement professional del títol de formació, en els termes que preveu l’apartat 4 de l’article 5 ter.

2. La composició, el nomenament i la substitució dels membres, la constitució, la designació i la durada dels càrrecs, la convocatòria, el quòrum i la presa de decisions del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades es regulen per reglament.

En tot cas és membre, amb dret de vot, del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades un representant del col·legi professional corresponent a la professió titulada sol·licitada i, en cas que no n’hi hagi, un representant del Consell de Col·legis Professionals.

Article 5 ter. Reconeixement dels títols de formació

1. Els títols acadèmics oficials d’estudis d’ensenyament superior que no hagin estat emesos per l’Estat andorrà han de ser objecte del reconeixement acadèmic corresponent per part del ministeri encarregat de l’ensenyament superior i del reconeixement professional per part del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades.

No obstant això, no és necessari el reconeixement professional per part del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades en el cas d’exercici d’una professió titulada sota la modalitat de curta durada.

2. S’entén per reconeixement acadèmic l’acreditació oficial del valor d’una qualificació estrangera d’ensenyament superior mitjançant l’equivalència amb un dels nivells que estableix el Marc andorrà de qualificacions (MAQ) i, per reconeixement professional, l’acreditació oficial del valor d’una qualificació estrangera d’ensenyament superior per accedir a l’exercici d’una professió.

3. El representant del col·legi professional davant el Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades o, si escau, del Consell de Col·legis Professionals s’ha de pronunciar de forma particular sobre el reconeixement professional del títol de formació. Aquest pronunciament no és vinculant per al Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades.

No obstant això, quan la decisió final del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades difereix de la posició expressada pel representant del col·legi professional o, si escau, del Consell de Col·legis Professionals, l’informe que el Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades tramet al ministeri competent en matèria de professions titulades ha d’indicar i desenvolupar els arguments que fonamenten la seva decisió pel que respecta al reconeixement professional del títol de formació.

4. La decisió final continguda a l’informe del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades sobre el reconeixement professional del títol de formació resulta vinculant per a la resolució de la sol·licitud d’autorització d’exercici de la professió titulada per part del ministeri competent en matèria de professions titulades.

Article 6. Requisits d’exercici

Poden exercir una activitat professional titulada les persones que, a més de complir les condicions especificades a l’article 5, compleixen els requisits següents:

1. Estar inscrites en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals com a exercents de la professió titulada, sigui per compte propi o per compte aliè. La normativa sectorial aplicable a l’exercici de cada professió titulada pot establir la inscripció obligatòria a altres registres.

2. En el cas de les professions col·legiades, haver-se incorporat al col·legi professional del qual es pretengui exercir la professió. Pel que fa als professionals titulats no sotmesos a l’obligació de col·legiació, si bé tenen la possibilitat de constituir-se en associacions professionals, l’exercici de la professió no està condicionat a la incorporació en una associació professional.

3. No trobar-se en situació d’inhabilitació professional.

4. No trobar-se en una de les causes d’incompatibilitat o de prohibició establertes legalment.

5. Haver contractat directament o indirectament una assegurança per cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió, en els termes previstos en l’article 9.

Article 6 bis. Requisits d’exercici de curta durada

1. Pot exercir una activitat professional titulada, durant un període que no pot superar els trenta dies per any natural, qualsevol professional no resident si compleix el requisit previst a l’article 5, apartat 1, lletra b).

La normativa sectorial aplicable a l’exercici de cada professió titulada pot establir modalitats alternatives per al còmput del termini previst en aquest apartat.

2. La intervenció de diversos professionals que actuïn per compte d’una mateixa empresa en un únic projecte no pot desvirtuar el límit temporal previst a l’apartat anterior. La vulneració d’aquest principi es considera un supòsit d’intrusisme, segons el que està previst a l’article 11.

3. El professional que vulgui exercir una professió titulada en les circumstàncies previstes a l’apartat 1 ha de sol·licitar l’autorització al ministeri competent en matèria de professions titulades, amb una antelació mínima de deu dies hàbils respecte a la data prevista per començar l’activitat que suposa l’exercici de la professió titulada. A la sol·licitud ha d’indicar el tipus i l’abast de l’activitat esmentada, el lloc o els llocs on es desenvoluparà, la durada estimada de l’activitat i, si escau, les obres en les quals té previst intervenir. Així mateix, ha de justificar la raó que motiva l’exercici professional de curta durada i ha d’aportar la documentació indicada en aquest article.

4. En el cas de professions col·legiades, s’ha d’adjuntar a la sol·licitud referida a l’apartat anterior una còpia del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o la resolució de reconeixement acadèmic de la titulació exigida per exercir la professió emesa pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior. Així mateix, s’ha d’adjuntar un certificat acreditatiu de la col·legiació efectiva i vigent en un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, del compliment de les disposicions aplicables en matèria d’incompatibilitats, i que la persona interessada no es troba afectada per cap tipus de prohibició per a l’exercici de l’activitat o per cap tipus de sanció disciplinària, així com de la vigència d’una assegurança que cobreixi expressament la responsabilitat derivada de l’activitat que es pretén exercir a Andorra.

5. En el cas de professions no col·legiades, s’ha d’adjuntar a la sol·licitud indicada anteriorment una còpia del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o la resolució de reconeixement acadèmic de la titulació exigida per exercir professió emesa pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior, així com un certificat acreditatiu que el professional està en possessió d’una assegurança que cobreixi la responsabilitat derivada de l’activitat que es pretén exercir a Andorra.

6. En el cas que el professional no compleixi els requisits previstos als apartats anteriors d’aquest article, que no s’hagi efectuat la sol·licitud esmentada a l’apartat 3 amb l’antelació que s’hi assenyala o que la mateixa sol·licitud ometi en tot o en part les dades o els documents requerits, el ministeri competent en matèria de professions titulades dicta una resolució en què denega l’exercici de curta durada de la professió titulada.

Tant la resolució denegatòria com la resolució que acorda l’exercici de curta durada han de dictar-se en el termini màxim de deu dies hàbils i s’han de notificar al professional interessat i al col·legi o l’associació corresponent a la professió de què es tracti, en cas que existeixi. La resolució del ministeri és susceptible de ser objecte de recurs per la persona interessada i el col·legi o l’associació professional corresponent.

7. Així mateix, en el cas de professions col·legiades, el ministeri competent en matèria de professions titulades ha de remetre una còpia de la sol·licitud i la documentació presentades per la persona interessada al col·legi corresponent a la professió de què es tracti, en cas que existeixi, en el termini màxim de tres dies hàbils des que rep la sol·licitud, a l’efecte que el col·legi professional corresponent n’acordi la inscripció temporal en el termini màxim de deu dies hàbils des de la recepció de la còpia de la sol·licitud i sempre que hagi recaigut la resolució favorable del ministeri. Aquesta inscripció temporal comporta la subjecció de la persona interessada a les disposicions disciplinàries legals i estatutàries i els codis deontològics vigents, igual que els altres membres.

En cas que el col·legi professional corresponent consideri que la persona interessada no compleix els requisits previstos en aquest article, ho ha de comunicar immediatament al ministeri competent en matèria de professions titulades, el qual ha de valorar els motius expressats pel col·legi professional abans de resoldre la sol·licitud presentada per la persona interessada.

8. El ministeri competent en matèria de professions titulades ha de traslladar al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i al Servei d’Immigració totes les resolucions d’exercici de curta durada.

9. Les persones o empreses que contractin els serveis d’un professional no resident han de portar un registre per anotar les dates en les quals el professional s’ha desplaçat al Principat d’Andorra per prestar els seus serveis. Aquest registre ha d’estar a disposició dels inspectors en matèria de professions titulades i en matèria d’immigració.

10. Els professionals que exerceixin una professió titulada en les circumstàncies previstes en aquest article resten sotmesos a les normes deontològiques i a les normes estatutàries dictades pel col·legi respectiu, així com a qualsevol altra norma de caràcter professional, jurídic o administratiu que estigui directament relacionada amb la titulació de què es tracti i, en particular, pel que respecta a la definició de la professió, l’ús de títols i la negligència professional greu que es trobi directament i específicament relacionada amb la protecció i la seguretat del consumidor.

Article 7. Incompatibilitats

1. L’exercici de les professions titulades queda subjecte al règim d’incompatibilitats que en cada cas s’estableixi legalment.

2. Els col·legis professionals han d’incloure en la pròpia normativa les regles que siguin necessàries per assegurar, en l’àmbit de cada professió, que els seus col·legiats compleixin les disposicions aplicables en matèria d’incompatibilitats, i especialment el deure d’abstenció en els casos de conflictes d’interessos amb els destinataris dels seus serveis.

3. A instància dels professionals col·legiats, els col·legis professionals poden declarar la inexistència de conflicte d’interessos en un supòsit concret, a l’efecte exclusiu d’alliberar la persona afectada de responsabilitat per infracció de la normativa sobre incompatibilitats.

4. Els col·legis professionals han de comunicar al Govern les actuacions, de les quals tinguin coneixement, que considerin contràries a la legislació vigent, en matèria d’incompatibilitats, dels professionals vinculats a l’Administració pública, mitjançant una relació administrativa, laboral o de prestació de serveis.

Article 8. Drets i deures

1. Els professionals titulats tenen el dret i el deure d’actuar segons les regles i les tècniques pròpies del saber de la professió corresponent, prenent en consideració les experiències pròpies del sector, així com el dret i el deure de formació professional continuada.

2. Els professionals titulats exerceixen la seva activitat amb llibertat i independència, servint l’interès del destinatari i de la societat, d’acord amb la capacitat i l’habilitat que determina la bona pràctica professional i complint les regles deontològiques corresponents, independentment dels drets i els deures propis de la relació jurídica en virtut de la qual s’exerceix la professió.

3. Les universitats poden col·laborar en la formació continuada dels professionals col·legiats i els col·legis hi han de col·laborar.

Article 9. Assegurança

1. Els professionals titulats tenen el deure de cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió mitjançant la contractació directa o indirecta d’una assegurança.

2. Els col·legis professionals han d’adoptar les mesures necessàries per garantir i facilitar el compliment del deure d’assegurança dels seus col·legiats.

3. Els professionals titulats que prestin els seus serveis de forma exclusiva per compte d’una Administració pública o per compte d’altri en règim d’assalariats no han de complir el deure d’assegurança, que ha de ser assumit per aquell per al qual presten els seus serveis.

Article 10. Secret professional

En l’exercici d’una professió titulada, els professionals tenen el dret i el deure de secret professional en relació amb la informació de la qual tinguin coneixement, d’acord amb la legislació específica aplicable.

Article 11. Intrusisme i actuacions professionals irregulars

1. Als efectes d’aquesta Llei, àdhuc en els casos d’incompliment dels requisits previstos a l’article 6 bis d’aquesta Llei, es considera intrusisme la realització d’actuacions professionals sense complir els requisits establerts legalment per a l’exercici de la professió. Es considera actuació professional irregular l’actuació que vulnera les regles deontològiques, que es porta a terme sense la diligència professional deguda o que incorre en competència deslleial. S’entén per competència deslleial tota activitat professional efectuada per qui, contravenint les normes i la bona pràctica que en regulen l’exercici, obté una posició d’avantatge respecte dels professionals que les compleixen.

2. Els actes d’intrusisme i les actuacions professionals irregulars s’han de posar en coneixement del Govern, o, en el cas de professions col·legiades o associades, del col·legi o de l’associació professional que corresponguin, a l’efecte d’adoptar les mesures que, en el marc de les competències que tenen atribuïdes, siguin necessàries per fer cessar i prevenir eventualment en el futur aquestes conductes, sense perjudici de la responsabilitat penal que se’n pugui derivar.

Article 12. Prestacions professionals obligatòries

1. En l’exercici de la funció social que comporta l’exercici de les professions col·legiades, els professionals corresponents han de realitzar les prestacions que es determinin per llei. Per a aquestes actuacions s’ha d’establir un sistema de retribució o de compensació econòmica, que ha de ser just i proporcionat a les prestacions endegades.

2. En supòsits de risc greu, de catàstrofe o de calamitat pública es pot imposar als professionals col·legiats el deure d’exercici professional, en els termes previstos legalment.

Títol III. Col·legis professionals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 13. Naturalesa jurídica

Els col·legis professionals són entitats d’origen associatiu amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins. Els col·legis professionals, per al compliment de les funcions públiques que els atribueix la Llei, tenen també la condició de corporacions de dret públic.

Article 14. Finalitats

Els col·legis tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti i especialment per garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. També tenen com a finalitat la representació i defensa de la professió i dels interessos professionals dels col·legiats.

Article 15. Requisits de creació

1. La creació dels col·legis professionals s’ha de fer per llei. A aquest efecte, cal que:



2. Per iniciar els tràmits de creació d’un col·legi professional els interessats s’han de dirigir al Govern per presentar el projecte d’estatuts i, eventualment, altres normes de funcionament intern del col·legi professional que es pretén crear.

3. El Govern ha d’emetre un informe sobre el projecte d’estatuts, després d’haver-ne efectuat el control de legalitat, en un termini màxim de tres mesos a comptar de la data de la presentació del projecte esmentat. Si l’informe és positiu, el Govern ha de trametre al Consell General el projecte de llei de creació del col·legi professional de què es tracti en el termini màxim d’un mes a comptar de la data d’emissió de l’informe. Una vegada aprovat el projecte de llei, i en el termini màxim d’un mes des de la seva entrada en vigor, el Govern ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els estatuts del col·legi professional.

4. El projecte de llei de creació d’un nou col·legi professional ha de contenir les previsions següents:



5. Només es poden crear col·legis professionals quan es tracti de professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior, i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin, així com la constatació d’una especial rellevància social i econòmica de les funcions inherents a la professió. S’entén que concorren motius d’interès públic i una especial rellevància social o econòmica en l’exercici de les professions quan la titulació requerida habilita específicament per a l’exercici d’actes o la realització de prestacions essencials en relació amb la salut, el patrimoni, els béns o els serveis col·lectius, o quan els actes o les prestacions esmentats afecten directament els drets fonamentals i les llibertats públiques.

6. En cap cas no es pot constituir més d’un col·legi professional d’idèntica professió dins del Principat d’Andorra.

Article 16. Règim de col·legiació

1. Les persones que reuneixin les condicions establertes en aquesta Llei per accedir a l’exercici d’una professió col·legiada, així com les condicions establertes en les lleis de creació del col·legi i de regulació de l’exercici de la professió col·legiada i en els estatuts del col·legi de què es tracti, té dret a ser-hi admesa.

2. El requisit de col·legiació és opcional quan l’exercici de la professió col·legiada es desenvolupa exclusivament per compte de l’Administració pública, llevat que la llei de creació del col·legi corresponent disposi altrament en el cas que s’exerceixin tasques pròpies de la professió col·legiada.

Article 17. Consell de col·legis professionals

1. Els col·legis professionals poden agrupar-se en un consell de col·legis professionals per coordinar les seves activitats i promoure la consecució dels objectius col·legials.

2. El Consell de Col·legis Professionals desenvolupa funcions consultives i de coordinació, i es troba facultat per emetre els informes previstos en aquesta Llei. A més, es relaciona amb les administracions públiques i, en particular, amb els ministeris competents en matèria de professions titulades i d’ensenyament superior, amb els quals ha de mantenir reunions ordinàries periòdicament, o, de forma extraordinària, quan així ho sol·liciti la majoria de la Junta del Consell o els ministres competents en matèria de professions titulades i d’ensenyament superior.

A més, en els supòsits previstos en aquesta Llei, el Consell de Col·legis Professionals substitueix el col·legi professional quan no n’hi hagi per a una determinada professió titulada.

3. El consell de col·legis professionals està format per un representat designat per cadascun dels diversos col·legis professionals integrats al mateix.

Capítol segon. Funcions dels col·legis

Article 18. Funcions públiques dels col·legis

Són funcions públiques dels col·legis:

Article 19. Altres funcions

A més de les funcions públiques, els col·legis professionals exerceixen les funcions següents:

Article 20. Règim de les funcions públiques

Les funcions dels col·legis professionals que els atribueix l’article 18 tenen la condició de pròpies. Aquestes funcions s’exerceixen en règim d’autonomia, sens perjudici dels controls per motius de legalitat previstos per la llei.

Article 21. Potestat normativa dels col·legis

Amb independència del seu àmbit de regulació estatutària, els col·legis professionals tenen capacitat normativa per desenvolupar, d’acord amb la legislació vigent, qualsevol de les funcions previstes en l’article 18.

Article 22. Règim jurídic

1. Els col·legis professionals en l’àmbit de les seves funcions públiques actuen d’acord amb el dret administratiu i exerceixen potestats inherents a l’Administració pública.

2. En l’exercici de les seves funcions públiques els col·legis professionals han d’aplicar en les seves relacions amb els col·legiats i els ciutadans els drets i les garanties que estableix el dret administratiu.

3. En l’exercici de les seves funcions privades els col·legis professionals resten sotmesos al dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni i a la contractació, així com les relacions amb el seu personal, que es regeixen pel dret laboral.

Article 23. Recursos contra actes i acords

Els actes i acords dels col·legis professionals poden ser, per part dels interessats, objecte de recurs davant de l’òrgan que els ha dictat, en el termini de tretze dies hàbils des de l’endemà del dia de la seva notificació o, en cas contrari, des de l’endemà de la data en què en van tenir coneixement. L’òrgan esmentat disposa d’un termini de tretze dies hàbils per resoldre el recurs formulat. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs jurisdiccional en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà del dia la notificació de l’acte o acord que resol el recurs o, en cas contrari, des de l’endemà de la data de la finalització del termini establert per resoldre el recurs.

Article 24. Règim econòmic

1. Els col·legis professionals elaboren i aproven els seus pressupostos.

2. Els col·legis professionals poden percebre taxes per la prestació de serveis que corresponen a les seves funcions públiques, en els termes que determinin la llei o els convenis corresponents.

Article 25. Relacions amb el Govern

1. Les relacions entre els col·legis professionals i el Govern es regeixen pels principis de coordinació i cooperació tenint en compte que el Govern és l’òrgan executiu que dirigeix l’administració de l’Estat.

2. Els col·legis professionals tenen el deure de lliurar al Govern la informació que els requereixi en relació amb l’exercici de les seves funcions públiques.

3. Els col·legis professionals es relacionen amb el Govern i, en particular, amb els ministeris competents per raó de la matèria tècnica que els concerneix, amb els quals han de mantenir reunions ordinàries amb una periodicitat trimestral com a mínim, o, de forma extraordinària, quan així ho sol·liciti la majoria de la Junta de Govern del col·legi professional o el ministre corresponent.

Capítol tercer. Regles d’incorporació i baixa als col·legis professionals

Article 26. Incorporació i baixa als col·legis professionals

1. La incorporació a un col·legi professional s’ha de fer tenint en compte les disposicions recollides en l’article 16.

2. Els col·legiats poden ser exercents o no exercents. Tots els col·legiats són membres de ple dret del col·legi, sens perjudici dels drets i les obligacions específics que es derivin del règim de col·legiació.

3. La baixa en el col·legi professional es pot produir a petició del col·legiat, per incompliment reiterat del pagament de les quotes col·legials en els termes establerts en els estatuts, o per pèrdua dels requisits exigits per a la col·legiació. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.

Capítol quart. Regles d’organització i funcionament

Article 27. Autonomia estatutària i democràcia interna

1. Els col·legis professionals elaboren i aproven autònomament els seus estatuts i les altres normes d’organització i funcionament.

2. L’organització interna i el funcionament dels col·legis han de ser democràtics. Són nul·les de ple dret les disposicions estatutàries o de règim intern i els acords o els actes adoptats pels òrgans dels col·legis que contravinguin aquest principi.

Article 28. Aprovació i modificació dels estatuts

1. Els promotors o les persones que la disposició de creació d’un col·legi professional designi a aquest efecte han d’acordar el procediment de convocatòria i constitució de l’assemblea que ha d’aprovar els estatuts del col·legi.

2. L’aprovació i la modificació dels estatuts ha d’acordar-se en Assemblea General extraordinària, especialment convocada a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en assemblea ordinària.

3. Els estatuts aprovats i les seves modificacions s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en el termini màxim d’un mes des la data de la inscripció.

4. Els estatuts dels col·legis i les seves modificacions entren en vigor a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 29. Contingut dels estatuts

Els estatuts del col·legi han de regular:

Article 30. Òrgan plenari

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del col·legi. Pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per al col·legi, adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern.

2. L’Assemblea General, com a òrgan plenari, és integrada per tots els col·legiats de ple dret, exercents i no exercents.

3. Corresponen a l’Assemblea General les funcions següents:



4. Tots els col·legiats no suspesos en l’exercici dels seus drets tenen dret de vot en l’òrgan plenari. Els estatuts han de regular les modalitats d’exercici d’aquest dret i poden establir regles de ponderació del vot dels col·legiats exercents i no exercents.

5. L’òrgan plenari ha de reunir-se almenys una vegada l’any amb caràcter ordinari. També es pot reunir amb caràcter extraordinari a iniciativa de la Junta de Govern, o a petició del nombre de col·legiats que estatutàriament s’estableixi.

6. Els estatuts han d’establir mitjans que facilitin la participació dels col·legiats en la deliberació i presa d’acords en l’òrgan plenari.

Article 31. Òrgan de govern

1. La Junta de Govern administra i representa el col·legi, executa els acords de l’òrgan plenari i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin els estatuts, seguint les directrius de l’òrgan plenari.

2. Les facultats de la Junta de Govern s’estenen amb caràcter general a tots els actes propis de les finalitats del col·legi, sens perjudici que els estatuts en puguin determinar d’altres per als quals es requereixi l’autorització expressa de l’òrgan plenari.

3. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en un dels seus membres o en més d’un, o nomenar apoderats generals o especials. No són delegables els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’òrgan plenari.

4. Els estatuts han de preveure i regular les causes i procediments de suspensió o remoció dels membres de la Junta de Govern per incompliment de les seves obligacions, sens perjudici de l’exercici d’accions de responsabilitat.

Article 32. Composició i càrrecs de la Junta de Govern

1. La Junta de Govern té caràcter col·legiat. Els seus membres han de ser escollits mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst en els estatuts. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta de Govern queda limitat a dues reeleccions consecutives.

2. La Junta de Govern ha d’estar composta, com a mínim, per tres persones, amb els càrrecs de president -que també pot tenir la denominació de degà-, secretari i tresorer.

3. Correspon al president exercir les funcions de representació ordinària del col·legi i les altres que els estatuts, la llei i els reglaments li atorguin.

4. Correspon al secretari exercir les funcions de fedatari dels actes i acords del col·legi.

5. Correspon al tresorer exercir les funcions relacionades amb la gestió econòmica del col·legi i, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat.

Capítol V. Dissolució dels col·legis professionals

Article 33. Causes de dissolució

Els col·legis professionals es poden dissoldre per les causes següents:

Article 34. Procediment de dissolució

1. La dissolució d’un col·legi professional s’ha de fer per llei.

2. La petició de dissolució s’ha de formular al Govern, acompanyant-la del certificat de l’acord adoptat per l’Assemblea General a aquest efecte. Un cop rebuda aquesta documentació el Govern ha de presentar a tràmit el corresponent projecte de llei de dissolució.

3. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern mitjançant decret ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregats de dur-la a terme i la destinació del romanent, d’acord amb els estatuts del col·legi dissolt i la Llei.

4. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern, mitjançant decret, ha de cancel·lar la inscripció del col·legi del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.

Títol IV. Associacions professionals

Article 35. Constitució i règim jurídic

1. Les persones que exerceixen professions no subjectes a col·legiació poden constituir, als efectes d’aquesta Llei, associacions professionals sense ànim de lucre amb la finalitat principal de vetllar pel bon exercici de la professió respecte dels destinataris dels serveis i per la representació i la defensa dels seus interessos i els generals de la professió. Als efectes d’aquesta Llei no tenen la consideració d’associacions professionals les associacions empresarials i els sindicats.

2. Té dret a ser admesa en una associació professional la persona que posseeixi la titulació acadèmica o l’acreditació requerida, i que reuneixi les condicions i els requisits determinats per la normativa legal i pels estatuts de l’associació.

3. Les associacions professionals poden constituir i integrar-se en consells o federacions i, eventualment, en confederacions.

4. Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions es regeixen, en allò no previst en aquesta Llei, per la legislació sobre associacions.

Article 36. Funcions

Les associacions professionals poden exercir, entre altres, les funcions següents:

Article 37. Mesures de suport i drets de participació

Les associacions professionals i les seves federacions o confederacions poden ser declarades d’utilitat pública, d’acord amb la legislació vigent, i accedir a les mesures de suport que el Govern estableixi. Per gaudir d’aquestes mesures de suport i per participar en organismes administratius, les associacions professionals o les seves federacions o confederacions han de reunir les condicions que legalment o reglamentàriament s’estableixin en cada cas.

Títol V. Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals

Article 38. Creació i règim jurídic

1. Es crea el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.

El Registre consta de tres seccions:



2. El Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals queda adscrit al ministeri competent en matèria de professions titulades, i la seva estructura i el seu funcionament, en el que no estigui previst per aquesta Llei, es determinen reglamentàriament.

3. La inscripció a la secció corresponent del Registre és obligatòria, llevat que aquesta Llei disposi altrament.

Article 39. Objecte del Registre

S’han d’inscriure en el Registre els actes que es determinin reglamentàriament.

Article 40. Deure d’instar la inscripció

L’òrgan de govern dels col·legis o de les associacions professionals té el deure d’instar la inscripció dels actes i les resolucions que en siguin susceptibles. El termini màxim per sol·licitar la inscripció és de tres mesos, a comptar del moment en que va ser acordat l’acte o la resolució per l’òrgan competent.

Article 41. Funcions registrals

1. L’òrgan encarregat del Registre verifica la legalitat del contingut dels actes objecte d’inscripció, d’acord amb el que resulta dels documents en virtut dels quals se sol·licita la inscripció i dels assentaments registrals.

2. No es pot denegar la inscripció de cap acte inscriptible que compleixi els requisits establerts per la llei.

3. La inscripció s’ha de practicar, si no hi ha defectes que hagin de ser esmenats, en el termini de tres mesos a comptar de la sol·licitud. Transcorregut el termini, s’ha de considerar que la legalitat del contingut de l’acte objecte d’inscripció ha quedat verificada per silenci positiu amb l’obligació consegüent de l’òrgan encarregat del Registre de practicar la inscripció.

4. Contra els actes de denegació d’inscripció es poden interposar els recursos ordinaris establerts per la normativa vigent.

Article 42. Publicitat formal i identificació professional

1. El Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals és públic pel que fa al nom, titulació, especialitat i localització de l’exercici. Les certificacions que lliura donen fe del contingut. La publicitat es fa efectiva mitjançant certificació del contingut dels assentaments, per nota simple informativa, per còpia o extracte dels assentaments o per mitjans informàtics o telemàtics que s’ajustarà als requisits establerts en la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. El registre de Col·legis i Associacions Professionals ha de contenir, mínimament, les dades següents:



3. Els actes subjectes a inscripció no inscrits no perjudicaran a un tercer de bona fe. La bona fe del tercer es presumeix mentre no es provi que coneixia l’acte subjecte a inscripció no inscrit.

4. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici de la normativa reguladora d’altres registres públics existents.

5. A l’efecte d’identificació, el professional titulat, el col·legiat o l’associat ha de fer constar, en l’exercici de la seva activitat professional, el seu número registral.

Títol VI. Règim disciplinari

Capítol primer. Règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades

Article 43. Potestat disciplinària

1. Les actuacions professionals que no compleixin les previsions establertes en aquesta Llei i en les normes específiques que regulin l’exercici de cada professió poden ser sancionades en els termes establerts en aquest títol.

2. El règim disciplinari de les professions titulades no col·legiades i de les professions col·legiades respecte de les quals no hi ha col·legi és exercit pel Govern. També ho és en el cas dels professionals que no compleixin l’obligació d’estar col·legiats tot i haver-hi col·legi i tenir l’obligació d’estar-ho, i en el cas de les persones que no compleixin els tràmits i requisits previstos a l’article 6 bis.

3. El règim disciplinari de les professions col·legiades és exercit pels òrgans de govern dels col·legis professionals, en els termes establerts per aquesta Llei i per les normes internes de cada col·legi, i inclús en relació amb les persones inscrites temporalment al col·legi en virtut de l’article 6 bis.

Article 44. Classificació de les infraccions

Les infraccions en què es pot incórrer en l’exercici de les professions titulades es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 45. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

Article 46. Infraccions greus

Són infraccions greus:

Article 47. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

Article 48. Potestat normativa dels col·legis en matèria disciplinària

Les normes col·legials poden desenvolupar el règim disciplinari establert en aquesta Llei, sense introduir en cap cas nous supòsits d’infracció o sanció.

Article 49. Sancions

1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:



2. Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:



3. Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:



4. En el cas d’infraccions molt greus i greus també es pot imposar com a sanció complementària l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.

5. Si la persona que ha comès una infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar amb una quantia addicional fins a l’import del profit obtingut pel professional.

Article 50. Graduació de les sancions

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent.

Article 51. Inhabilitació professional

1. La sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada.

2. Quan resolgui, l’òrgan que té potestat per imposar la sanció ha de comunicar la seva decisió al Govern.

3. La inhabilitació és efectiva a partir del moment en què la resolució que la imposi sigui ferma, per no ser susceptible de cap recurs administratiu o jurisdiccional. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es començarà a computar a partir del compliment definitiu de l’anterior.

Article 52. Prescripció

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant.

2. És causa d’interrupció de la prescripció l’inici, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si l’expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per causa no imputable al presumpte infractor.

3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus al cap de sis mesos.

4. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.

5. Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir del dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.

6. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor.

Article 53. Procediment

1. El règim sancionador previst en aquesta Llei queda sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no-concurrència de sancions.

2. La imposició de qualsevol sanció prevista en aquesta Llei ha d’haver-se dictat en el marc d’un expedient previ. En la tramitació d’aquest expedient han d’haver-se garantit, almenys, els principis de presumpció d’innocència, d’audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.

3. Les normes dels col·legis, en el cas de professions col·legiades, i les disposicions reglamentàries dictades en aplicació d’aquesta Llei, han de desenvolupar el procediment sancionador.

4. Són aplicables al procediment sancionador previst en aquesta Llei les previsions sobre la potestat sancionadora establertes per la normativa administrativa vigent.

Article 54. Règim de recursos

1. Contra les resolucions dictades en matèria sancionadora pel Govern poden interposar-se els recursos previstos per la normativa administrativa.

2. Contra les resolucions dictades pels col·legis professionals es poden interposar els recursos corresponents, d’acord amb el que s’estableix a l’article 23.

Article 55. Mesures provisionals

Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix acord motivat i l’audiència prèvia de la persona interessada.

Article 56. Executivitat

1. Les resolucions sancionadores només són executives quan la via administrativa s’hagi exhaurit.

2. Els col·legis tenen competència per executar per si mateixos les seves resolucions sancionadores, en els termes previstos per la normativa administrativa.

Capítol segon. Règim disciplinari col·legial

Article 57. Potestat disciplinària dels col·legis

1. En els termes establerts per aquesta Llei, els òrgans de govern dels col·legis professionals han d’adoptar les mesures disciplinàries corresponents, fonamentades en l’incompliment dels deures col·legials i professionals per part de les persones col·legiades.

2. Els estatuts han de tipificar les infraccions i les sancions i regular el procediment disciplinari, amb subjecció a allò que disposa l’article 53.

Article 58. Infraccions col·legials

Les infraccions han de graduar-se en molt greus, greus i lleus. Només poden constituir infracció col·legial:

Article 59. Sancions

Les sancions poden consistir en amonestació, multa o expulsió, i s’han de regular d’acord amb els criteris següents:



La sanció d’expulsió només és executiva quan sigui ferma.

Títol VII. Inspecció en matèria de professions titulades

Article 60. Competència

Correspon al Govern, a través del ministeri competent en matèria de professions titulades, la funció d’inspecció per garantir el compliment d’aquesta Llei en el marc de les competències previstes a l’apartat 2 de l’article 43.

Article 61. Inspectors en matèria de professions titulades

1. Són inspectors en matèria de professions titulades els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de professions titulades que tenen la potestat d’inspecció, els quals estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició i han d’exhibir-la quan actuïn.

2. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors en matèria de professions titulades tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació, l’auxili i la protecció que necessitin d’altres administracions públiques, i estan obligats a complir el deure de secret professional i a respectar l’exercici del dret i del deure de secret professional establert a la legislació específica aplicable als professionals titulats concernits per l’actuació inspectora.

3. En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors en matèria de professions titulades, d’ofici o a instància de part, es presenten als establiments dels professionals concernits i examinen la documentació relativa al compliment de les obligacions previstes en aquesta Llei. Així mateix, poden tenir accés al registre previst a l’article 6 bis.

4. El funcionament, l’estructura i els procediments de la inspecció en matèria de professions titulades s’estableixen reglamentàriament.

Article 62. Obligacions

Els professionals titulats i les persones o empreses que contractin els seus serveis estan obligats a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors els demanin en el marc d’aquesta Llei i de les seves competències.

Article 63. Acta d’inspecció

1. A cada visita d’inspecció, els inspectors en matèria de professions titulades han d’aixecar acta sobre els resultats i els fets que corresponguin. Hi han de fer constar les circumstàncies personals de la persona inspeccionada i les seves observacions, la identificació de l’inspector actuant, la data i l’hora de la visita, les dades relatives als fets que, si escau, serveixin de base per al procediment sancionador corresponent i qualsevol altra circumstància que pugui ser rellevant.

2. L’acta l’han de firmar l’inspector actuant i el professional titulat inspeccionat. La signatura de l’acta té efecte de notificació però no d’acceptació del seu contingut. Les actes d’inspecció ajustades a dret donen fe i estan dotades de la presumpció de certesa, en via administrativa, dels fets constatats, llevat de prova en contra.

Disposicions addicionals

Disposició addicional primera. Actualització de sancions

La quantia de les sancions previstes en aquesta Llei pot ser actualitzada per la Llei anual del pressupost de l’Estat.

Disposició addicional segona. Autoritzacions d’exercici de professions titulades mitjançant habilitació especial

1. El Govern, mitjançant habilitació especial per decret, pot atorgar autoritzacions per a l’exercici de professions titulades a persones estrangeres que no compleixin el requisit de residència efectiva i permanent o de disposar d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, o el requisit relatiu al nivell de llengua catalana, o bé el principi de reciprocitat, establerts a l’article 5, apartats 1 i 2. Ho pot fer atenent criteris d’experiència, de qualificació o de reputació professional i empresarial dels professionals titulats concernits, o també d’acord amb les necessitats sectorials del Principat d’Andorra, per períodes eventualment successius d’entre un i deu anys, o amb caràcter permanent, sempre que en aquest darrer cas la persona compleixi el requisit de residència efectiva i permanent o de disposar d’una autorització d’immigració de treball fronterer i alhora el mantingui durant la vigència de l’autorització atorgada.

1 bis. En cas que en el moment en què es decreti l’habilitació especial la persona interessada no compleixi el requisit relatiu al nivell de llengua catalana, previst al paràgraf anterior, la persona interessada ha d’acreditar, davant el ministeri competent en matèria de professions titulades i el col·legi professional corresponent a la professió titulada sol·licitada, en cas que existeixi, l’obtenció del nivell B2 de llengua catalana o del nivell que estableixi la normativa sectorial aplicable, en el termini màxim de dos anys des de la data de l’autorització d’exercici de la professió titulada.

En aquest supòsit i no obstant el que preveu l’apartat 1, l’autorització d’exercici de la professió titulada i la col·legiació, en cas que existeixi el col·legi, s’acorden per una durada de dos anys. Una vegada la persona interessada acrediti el compliment del requisit relatiu a la llengua catalana, s’acorden l’autorització i la col·legiació, en cas que existeixi el col·legi, amb caràcter permanent.

2. El Govern mitjançant habilitació especial per decret, pot atorgar autoritzacions per a l’exercici de les professions titulades a persones nacionals o estrangeres que compleixen el requisit de residència efectiva i permanent, o que disposin d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que no posseeixin un títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà, o reconegut al Principat d’Andorra, però que posseeixin una titulació relacionada en la Directiva europea 2005/36 de la Unió Europea, tenint en compte modificacions subsegüents d’aquesta Directiva, amb l’informe previ favorable del ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.

3. El Govern, mitjançant habilitació especial per decret, pot atorgar autoritzacions per a l’exercici de les professions titulades a persones nacionals o estrangeres que compleixin el requisit de residència efectiva i permanent, o que disposin d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, i que posseeixin una titulació o habilitació professional que els permeti exercir en l’àmbit del mercat interior de la Unió Europea, però que no tinguin la titulació acadèmica o professional oficial corresponent, atenent criteris d’experiència, de qualificació, o de reputació professional i empresarial dels professionals concernits, o també d’acord amb les necessitats sectorials del Principat d’Andorra, amb l’informe previ favorable del ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.

4. El decret d’autorització per a l’exercici d’una professió titulada a què fan referència els apartats 1 a 3 anteriors pot establir determinades condicions o limitacions a les quals hagi de restar sotmès l’exercici de la professió titulada amb l’objectiu d’assegurar-ne la qualitat, l’interès general o les necessitats sectorials de país, i tenint en compte si és possible l’opinió del col·legi o l’associació corresponent a la professió autoritzada, en cas que existeixi. Aquest decret s’ha de notificar al col·legi o a l’associació professional esmentat i és susceptible de ser recorregut per part d’aquest col·legi o associació.

5. El decret d’autorització a què fan referència els apartats 1 a 3 anteriors requereix l’informe previ del Comitè Tècnic de Valoració de l’Exercici de les Professions Titulades que regula l’article 5 bis d’aquesta Llei. A més, el decret d’autorització a què fan referència els apartats 2 i 3 anteriors requereix l’informe previ favorable del col·legi o l’associació corresponent a la professió que es pretén autoritzar, en cas que existeixi. En cas que no existeixi el col·legi, l’informe previ favorable ha de ser emès pel Consell de Col·legis Professionals.

Disposició addicional tercera. Competència en matèria de professions titulades

La normativa sectorial aplicable a les professions titulades o els corresponents decrets d’estructuració del Govern i dels ministeris poden establir que la competència en matèria de professions titulades recaigui en diversos ministeris en funció de la professió titulada de què es tracti i per raó de la matèria tècnica que els concerneixi.

En aquest cas, s’ha d’indicar el ministeri d’adscripció del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i el ministeri o els ministeris d’adscripció dels inspectors en matèria de professions titulades; la funció inspectora es pot assignar a un o diversos dels ministeris referits.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Reconeixement i adaptació estatutària

1. Es reconeixen com a col·legis professionals els creats per llei, o per decret del Consell General amb rang de llei, abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Els referits col·legis han d’adaptar a aquesta Llei els seus estatuts, així com la seva denominació, en el termini màxim d’un any a comptar de la data de la seva entrada en vigor.

Mentre aquesta adaptació no es produeixi, els seus estatuts continuen vigents en allò que no contradiguin la Llei i s’han d’interpretar, en tot cas, d’acord amb els nous principis legals.

2. Es reconeixen com a associacions professionals les que, inscrites en el Registre d’Associacions, tinguin per objecte la regulació d’un camp d’exercici professional i adaptin a la present Llei els seus estatuts en el termini màxim d’un any.

Disposició transitòria segona. Compliment de les obligacions registrals

1. Les obligacions registrals previstes en aquesta Llei s’han de complir en els terminis establerts en el reglament que regula l’organització i el funcionament del Registre de Professionals Liberals, de Col·legis Professionals i d’Associacions Professionals.

2. Les associacions que, estant inicialment inscrites en el Registre d’Associacions, sol·licitin i obtinguin l’adaptació dels seus estatuts i la inscripció ulterior en la secció d’associacions professionals, causaran baixa del primer Registre.

3. S’ha de procedir d’ofici a la inscripció dels professionals liberals que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, detinguin un decret o una resolució del Govern que habiliti per a l’exercici professional.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret d’exercici de Professions Lliberals, de l’11 de juliol de 1977, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a allò establert en la present Llei.

Disposició final

La present Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació.


Casa de la Vall, 15 de maig del 2008


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.