Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la llei qualificada de modificació del codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 d’octubre del 2008 ha aprovat la següent:

Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació de la llei qualificada de modificació del codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

Exposició de motius

L’adequació de les normes penals als tractats internacionals signats o ratificats per Andorra obliga a fer una modificació puntual del Codi penal en certs articles per adaptar la normativa esmentada a les necessitats d’homologació internacional del nostre Estat, en especial en matèria de corrupció i finançament del terrorisme. La modificació de l’articulat del dit cos material comporta, necessàriament, la modificació i l’adequació a les variacions operades al cos punitiu de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, ja modificada anteriorment, també de forma parcial com ara, per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal. El text normatiu que ara s’aprova té aquesta primera finalitat.

La present Llei inclou també altres modificacions puntuals del vigent Codi de procediment penal, amb la finalitat de completar i adaptar el redactat d’alguns articles per fer-lo més segur en la seva aplicació i més garantista dels drets fonamentals dels ciutadans.

Article 1

Modificació de l’article 26

Es modifica l’article 26 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, modificada per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal (d’ara endavant Codi de procediment penal), que queda redactat com segueix:

“Article 26
1. Per reunir les proves necessàries, els agents del Cos de Policia, sempre que sigui necessari, han de:

a) Traslladar-se al lloc de la infracció; procedir a tota constatació material, i fer, quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent; fer-se assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest efecte; prendre declaració a tota persona susceptible d’aportar indicacions; procedir a les perquisicions necessàries amb el consentiment previ i signat de la persona que ocupi el lloc i sempre amb l’obligació de notificar-li prèviament el dret que té de negar-s’hi.

En cas de negativa o d’absència de la persona interessada, la policia necessita autorització escrita del batlle.

L’autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on s’han d’efectuar els escorcolls i raonar la conveniència de l’escorcoll que s’ha de practicar. L’autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o les dependències. En cas d’absència de l’ocupant, l’escorcoll s’ha de practicar en presència d’un secretari judicial que n’aixequi acta amb la llista de tots i cada un dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons d’urgència, l’escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial, amb l’autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l’autorització amb posterioritat.

b) Retenir totes les peces i els objectes que es refereixin a la infracció, en particular les armes i els instruments que han servit o eren destinats a perpetrar-la, i també tot allò que sembli haver estat producte de la infracció o que en pugui constituir un indici. Els objectes intervinguts s’han de precintar i s’han d’adjuntar a les diligències practicades, juntament amb l’inventari complet. Quan pel seu volum o per altres característiques els béns requisats no puguin adjuntar-se a l’expedient, se n’ha de fer la llista corresponent indicant el lloc on es troba cadascun i la persona que se’n fa càrrec, i els béns han de quedar a disposició judicial. El precinte de tots els béns intervinguts pot ser aixecat únicament pel batlle o el tribunal. Als béns que no tinguin interès per a la causa se’ls ha de donar, al més aviat possible, el destí a què fa referència l’article 79.

Fins i tot en cas que la policia no hagi tingut temps material d’examinar tots els objectes retinguts, aquests objectes s’han de lliurar al batlle, llevat que, mitjançant l’aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s’acordi la pràctica d’una prova pericial d’acord amb el que disposen els articles 80 i següents.

c) Entrar en un domicili o en un altre lloc i escorcollar-lo quan un delinqüent immediatament perseguit s’hi amagui o s’hi refugiï, o bé sigui sorprès in fraganti en la comissió d’un delicte. Si es procedeix a una perquisició s’han de complir les formalitats previstes als punts a) i b) anteriors.

d) Intervenir les comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres, amb autorització judicial prèvia, en les condicions previstes a l’apartat segon de l’article 87.

e) Procedir als enregistraments tècnics audiovisuals oportuns, amb la prèvia i corresponent autorització judicial motivada.

2. L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de la persona investigada requereix la prèvia autorització judicial motivada en cas de negativa o manca de consentiment exprés. S’exceptuen d’aquesta obligació, sempre que no hi hagi risc per a la salut ni comportin un tracte cruel, inhumà o degradant:

- Les rodes de reconeixement.
- Els exàmens dactiloscòpics o altres exàmens antropomòrfics.
- L’escorcoll personal, de les pertinences o del vehicle, sempre que no constitueixi el domicili del sospitós.
- La inspecció i l’examen corporals que no afectin a les parts íntimes del cos.”.

Article 2

Modificació de l’article 27

Es modifica l’article 27 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 27
1. Els agents del Cos de Policia tenen l’obligació de detenir:

a) La persona que intenti cometre un delicte.

b) El delinqüent in fraganti.

c) L’escàpol de la presó.

d) El processat en situació de presó provisional o el condemnat rebel al qual li quedi pena de presó per complir.

e) La persona contra la qual hi hagi motius per creure que ha participat en la comissió d’un delicte o de la qual es pugui presumir que no compareixerà quan sigui citada davant l’autoritat judicial.

2. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot alliberar els agents de policia de l’obligació de detenció i acordar que no es detinguin els sospitosos de la comissió del delicte o diferir-ne la detenció, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que la manca de detenció pugui representar.”.

Article 3

Modificació de l’article 40

Es modifica l’article 40 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 40
Quan amb els elements de fet que constin en l’atestat, en la denúncia o en la querella no se’n pot determinar la natura i les circumstàncies, les persones que hi hagin participat o el procediment oportú, el batlle ha d’instruir diligències prèvies, que han de ser registrades al llibre corresponent, i donar compte de la incoació al Ministeri Fiscal. La instrucció de les diligències prèvies s’ha d’efectuar de manera abreujada, precisa i amb celeritat.

El batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències prèvies incoades per delicte major, fins a una durada màxima d’un mes.

L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones requereix la prèvia ordre judicial motivada i el compliment de les prescripcions legals que estableix aquest Codi per a la fase d’instrucció.”.

Article 4

Modificació de l’article 66

Es modifica l’article 66 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 66
El batlle pot fer citar tota persona la declaració de la qual estimi útil, i particularment el denunciant. Fins i tot es pot traslladar prop del testimoni si al testimoni li és impossible comparèixer.

Si es tracta d’una de les persones definides a l’article 144 s’han d’adoptar les prevencions previstes en aquell article.”.

Article 5

Modificació de l’article 87

Es modifica l’article 87 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 87
1. El batlle instructor s’ha d’esforçar, fins i tot en cas d’haver confessat l’inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l’inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència. Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al lloc; a l’ocupació de l’objecte; a l’interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l’inculpat; ha d’ordenar els dictàmens, i finalment, ha d’examinar els indicis i les presumpcions.

2. En matèria de delictes majors, en tots els casos, i de delictes menors en el cas de corrupció o tràfic d’influències, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació en les condicions següents:

a) L’autorització es dóna mitjançant l’aute corresponent, que es notifica immediatament al Ministeri Fiscal. Se n’ha de portar un registre cronològic foliat, en el qual el batlle autoritzant ha d’anotar immediatament les decisions que adopti sobre la matèria.

b) L’aute del batlle ha de precisar el delicte major de què es tracta, les persones presumptament implicades, si n’hi ha de conegudes, així com els motius pels quals és necessari utilitzar aquest procediment, i tots els elements d’identificació de la comunicació que cal interceptar. La durada de l’escolta, que no pot excedir dos mesos, es pot renovar, per aute motivat, dues vegades en les mateixes condicions.

c) La intervenció la realitzen la persona o el servei designats pel batlle, els quals estan subjectes al secret professional, i es perllonga sota el control del batlle instructor.

d) Les cintes enregistrades, o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la causa han de ser triats de manera contradictòria amb l’acusació i la defensa pel batlle instructor o l’agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i reproduïts en tota la seva extensió.

e) Les cintes no utilitzades s’han de ser conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció del suposat delicte, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l’autoritat judicial.

f) Cap intervenció no pot tenir lloc quan es tracti del despatx d’un advocat o del seu domicili, sense que prèviament el batlle n’informi el degà del Col·legi d’Advocats.

3. La mesura d’intervenció telefònica pot adoptar-se per peça separada, sobre la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s’ha d’unir al sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de criminalitat i s’aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció a l’interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.

4. En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle ho ha d’acordar per aute motivat.

5. En matèria de delictes majors, l’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu consentiment o sense el seu consentiment, ha d’acordar-se mitjançant aute motivat, tenint present la idoneïtat i l’adequació de la mesura per a la determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la mesura, tenint present l’interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i la gravetat del delicte perseguit, i l’afectació del dret fonamental que representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial. L’aute ha d’indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En cap cas no es pot acordar la realització d’una prova que comporti un risc per a la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.

6. Les mateixes garanties establertes en aquest article s’han de respectar quan el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la comissió del delicte major sigui una persona jurídica.”.

Article 6

Modificació de l’article 108

Es modifica l’article 108 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 108
El termini de presó provisional o d’arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir els quatre mesos.

No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada, prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. En el cas de causes seguides pels delictes d’homicidi, d’assassinat, de tortura, d’esclavatge, de violació, de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d’infants, de tràfic il·legal d’armes, de proxenetisme, de terrorisme, de finançament del terrorisme, de blanqueig de diners o valors, d’associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional hi cap una tercera pròrroga i excepcionalment una quarta, sempre que sigui a petició del Ministeri Fiscal, atesa l’especial gravetat dels delictes perseguits.

En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena assenyalada al Codi penal pel delicte o pels delictes pels quals s’ha processat, tenint en compte el sistema d’acumulació de penes, i el termini d’arrest no pot excedir els vuit mesos.

Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir els divuit mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.

Si després de la comissió del delicte, i l’encausat es troba en situació de presó o d’arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan s’obtingui l’alta mèdica i havent-ne informat prèviament l’autoritat judicial, per continuar en la mateixa situació processal anterior. L’internament suspèn els terminis establerts per a la presó i l’arrest provisionals, sense perjudici que pugui ser tingut en compte posteriorment per a l’abonament de la pena de presó o d’arrest. Contra la decisió d’internament adoptada pel batlle instructor o el tribunal es pot interposar recurs, d’acord amb el que disposen respectivament els articles 194 i 195 i següents.”.

Article 7

Modificació de l’article 116

Es modifica l’article 116 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 116
Endemés de per garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha d’acordar per aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són producte, directament o indirectament, del delicte, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que disposen els articles 119 i 120.

A l’efecte d’aquest article, s’entén per fons els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit.

El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador. Si es tracta de diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària, el batlle o el tribunal poden acordar que siguin dipositats a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), amb la corresponent liquidació prèvia si es tracta de productes financers. L’INAF ha de posar a disposició de l’autoritat judicial l’import dipositat i els interessos habituals produïts quan sigui requerit per aquesta autoritat.

En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot acordar que no es procedeixi al segrest o a l’embargament dels béns i drets d’aquests, o diferir-ne l’embargament o el segrest, autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar.”.

Article 8

Modificació de l’article 122 bis

Es modifica l’article 122 bis del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 122 bis
1. El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar, a demanda del director del Cos de Policia, la circulació o l’entrega de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, municions o explosius, obres d’art, moneda falsa, representacions d’infants dedicats a activitats sexuals o de les seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents d’una operació de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen o dels delictes menors de corrupció o tràfic d’influències. Per adoptar aquestes mesures, s’ha de tenir en compte si són necessàries amb relació a la importància del delicte i amb les possibilitats de vigilància.

2. La circulació o l’entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la circulació, la sortida o l’entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part de l’autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d’algun delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.

3. Els funcionaris de policia han de donar compte de llur actuació de forma immediata al batlle competent.”.

Article 9

Modificació de l’article 122 ter

Es modifica l’article 122 ter del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 122 ter
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Cos de Policia la participació activa d’un agent encobert en els delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el proxenetisme, el terrorisme, la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, el tràfic d’òrgans humans i el blanqueig de diners o valors o els delictes subjacents que l’originen o els delictes menors de corrupció o tràfic d’influències.

Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari de policia amb funcions de policia judicial.”.

Article 10

Modificació de l’article 144

Es modifica l’article 144 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 144
Una vegada el tribunal ha manat que es presenti a declarar un testimoni, li pregunta el nom, els cognoms, l’estat, l’edat i la professió; si coneix o no els inculpats i si hi té parentiu, amistat o qualsevol altra relació. Prestat el jurament o la promesa que se li exigeix, el tribunal i, després les parts, li poden fer les preguntes que considerin més oportunes i pertinents per aclarir els fets sobre els quals declari.

Si el testimoni és un membre del Cos de Policia o del Cos Penitenciari s’ha de mencionar únicament el seu número d’identificació. Les dades personals de l’interessat només es revelen si hi ha interès legítim o causa justificada.

Les mateixes prevencions poden aplicar-se a les víctimes definides a l’article 114 del Codi penal.”.

Article 11

Addició d’un nou article amb el número 157 bis

S’afegeix un nou article al Codi de procediment penal, amb el següent redactat:

“Article 157 bis
Acabada la vista de la causa, el tribunal, atesa la dificultat de la causa examinada, la gravetat dels delictes objecte de la mateixa causa, i qualsevol altra circumstància digna de consideració, comunica a les parts la data en què es procedirà a la lectura de la sentència. La comunicació té efectes de citació si així ho acorda el tribunal. Excepcionalment, el tribunal pot acordar la posposició de la comunicació, i assenyalar-ne nova data, per causes justificades.”.

Article 12

Modificació de l’article 163

Es modifica l’article 163 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 163
Els delictes menors i les contravencions penals poden ser jutjats pel procediment d’ordenança penal sempre que el procediment no se segueixi, a més, per un delicte major.

També es pot fer ús del procediment d’ordenança penal quan, a més de resoldre sobre la responsabilitat penal, s’ha de resoldre sobre la responsabilitat civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se’n pot fer pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període d’execució de sentència, en què es determinen els responsables civils, el grau de responsabilitat i els quàntums indemnitzatoris. Per garantir el dret a la defensa, s’ha d’atribuir advocat d’ofici al responsable penal, si no n’ha nomenat, i també, sempre que s’aculli al torn de benefici de pobresa, a qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l’acció civil derivada del delicte.

En cas que es faci ús de l’ordenança penal en el moment en què un detingut és posat a disposició judicial i amb anterioritat a prendre-li declaració, en lloc de l’advocat d’ofici, actua l’advocat de guàrdia.”.

Article 13

Modificació de l’article 165

Es modifica l’article 165 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 165
Notificada l’ordenança a l’interessat, al lletrat que assegura la defensa i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i els interessats, amb consulta prèvia amb el seu lletrat, en aquell mateix acte, poden formular oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.

En defecte d’oposició l’ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es notifica en aquell mateix acte i per escrit l’ordenança penal, que ha de contenir un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada, i es comunica, si escau, al Registre d’Antecedents Penals.”.

Article 14

Modificació de l’article 179

Es modifica l’article 179 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 179
Les providències han de contenir la resolució del batlle o el tribunal, la data en què s’acordin, la rúbrica del batlle o dels magistrats i la signatura del secretari. Els autes s’han de redactar fonamentats en resultants i considerants concrets i limitats, els uns i els altres, a la qüestió que es decideixi. Els autes susceptibles de recurs han d’indicar el tipus de recurs i el termini en què es pot interposar.”.

Article 15

Modificació de l’article 181

Es modifica l’article 181 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 181
1. La sentència ha de resoldre igualment:

a) Sobre les qüestions a què fa referència l’article 124, sobre el comís i les altres conseqüències accessòries, i sobre la responsabilitat civil objecte del judici ordenant, si escau, la restitució i, si no és possible, la indemnització que correspongui, la reparació dels danys i la indemnització pels perjudicis morals i materials.

b) Sobre la declaració de querella calumniosa en cas que sigui procedent.

c) Sobre el pagament de despeses processals.

d) Sobre l’abonament de qualsevol mesura de caràcter personal, adoptada preventivament, per al compliment de la pena imposada, llevat de la presó provisional, que s’abona sempre.

e) Sobre la dispensa eventual d’inscripció d’antecedents penals o restricció de publicitat dels mateixos antecedents, bé sigui decretada d’ofici o bé sigui decretada a instància de part.

2. Les sentències que siguin susceptibles de recurs han d’indicar el tipus de recurs i el termini en què es pot interposar.”.

Article 16

Modificació de l’article 208

Es modifica l’article 208 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 208
El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat s’ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents. En matèria de privació del permís de conduir el tribunal pot fer ús de les facultats que l’article 110, apartat 2, lletra c) atorga al batlle instructor.

S’ha d’abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d’arrest i el temps de privació de permís d’arma o de conduir que s’hagi efectuat durant la instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, el que es disposa a l’article 110, apartat 2, lletra c) i les equivalències següents:

- Un arrest de temps festiu al centre penitenciari equival a dos dies de presó, o a un si s’ha complert al domicili.

- Dos dies d’arrest nocturn o parcial diari al centre penitenciari equivalen a un dia de presó, o a mig si s’ha complert al domicili.

- Dos dies d’arrest domiciliari equivalen a un dia de presó.

Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó o arrest són acumulables dins els límits previstos per la Llei.”.

Article 17

Modificació de l’article 209

Es modifica l’article 209 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 209
1. Quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el tribunal pot, d’ofici o a proposta del director del Centre Penitenciari, després d’informe previ del Ministeri Fiscal, acordar una reducció de pena per bona conducta i col·laboració del pres en les activitats del Centre. Aquesta reducció no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó o d’arrest complert en centre penitenciari calculats sobre la pena imposada.

2. Els tribunals poden retirar totalment o parcialment, d’ofici o a demanda del director del Centre Penitenciari o del Ministeri Fiscal, la reducció acordada en cas d’infracció posterior del condemnat a les normes penitenciàries, en cas de mala conducta.

3. No es pot interposar recurs contra les resolucions dictades en aquesta matèria.”.

Article 18

Modificació de l’article 230

Es modifica l’article 230 del Codi de procediment penal, que queda redactat com segueix:

“Article 230
El condemnat que, en període d’execució de sentència, hagi complert almenys les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d’haver-se aplicat els beneficis de l’article 209 si és el cas, pot sol·licitar acollir-se al règim de semillibertat amb control monitoritzat o sense, per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l’article anterior.

Acordada la semillibertat pel tribunal en mèrits d’aquest article o de l’article anterior, i transcorreguda la meitat del termini previst per la semillibertat, el tribunal, d’ofici o a instància del pres, pot acordar la seva llibertat condicional per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.

Els tribunals poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi estat expulsat o no, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència, o del ròssec resultant després de l’aplicació del benefici establert a l’article 209 i amb independència de si la pena de presó ha estat substituïda per la d’arrest domiciliari prevista a l’article 210. Aquest benefici és també aplicable a les penes d’arrest.”.

Disposició final primera

Es delega al Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de l’articulat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, modificada per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal, incloent-hi totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 3 d’octubre del 2008


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.