Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de maig del 2013 ha aprovat la següent:

llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

Exposició de motius

La normativa vigent fins a la data establia el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer en les següents lleis:



A més de la transposició de tots els articles dispositius de les citades lleis i dels esmentats de la Llei 14/2010, del 13 de maig, per tal de refondre la regulació del règim jurídic de les entitats bancàries en un únic text legislatiu s’ha precisat la incorporació de la definició de les entitats bancàries que no figurava en dita Llei, sinó en l’article 2 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996.

Finalment, amb l’objecte de poder estructurar d’una manera més clara la legislació del sistema financer andorrà, s’ha considerat escaient derogar la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, de la qual només restaven en vigor alguns articles, en concret els articles 1, 2, 3.c), 4, 6, 7, 8 i part del 9, els quals han estat transposats al present text legislatiu sense modificacions significatives.

Així, la Llei incorpora en un únic text normatiu els règims jurídics de totes les entitats operatives del sistema financer andorrà, concentrant tota la normativa dispersa en diverses lleis, sense que s’hagin efectuat canvis significatius en les normes reguladores del règim jurídic de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer, essent, per tant, una refosa i una reestructuració de les lleis vigents en la matèria per tal d’aportar més seguretat jurídica al marc legislatiu que regula el sistema financer andorrà.

Aquesta Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra s’estructura en cinc capítols, cinquanta-nou articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Els cinc capítols són els següents:



El capítol primer sobre les disposicions generals conté set articles: l’article primer que defineix l’objecte de la Llei; l’article segon que estableix les definicions; el tercer, relatiu a la composició del sistema financer andorrà i la tipologia d’entitats operatives del sistema financer; el quart, sobre les entitats que, tot i tenir un objecte social de caràcter financer, no formen part del sistema financer; el cinquè, relatiu a la prohibició de prestar activitat bancària o financera sense la prèvia autorització administrativa; el sisè, relatiu a la iniciativa del Govern pel que fa a la introducció de noves activitats financeres i, finalment, l’article setè que prohibeix a les entitats no bancàries rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

Els altres quatre capítols regulen el règim jurídic de cadascuna de les quatre tipologies existents d’entitats operatives del sistema financer andorrà i cadascun d’aquests capítols s’estructura en tres seccions: la secció primera, que regula les disposicions generals del tipus d’entitat; la secció segona, que regula les condicions per accedir a l’activitat; i la secció tercera, que regula les condicions per exercir l’activitat.

Aquesta Llei comporta la derogació de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996; la derogació de la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat; la derogació de la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i la derogació dels articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

També es modifiquen els articles 2, 15, 16 i 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, amb l’objecte d’adaptar els seus preceptes a aquesta Llei donat que, en determinats apartats o lletres, la norma feia referència a disposicions actualment derogades o obsoletes.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Article 2. Definicions

1) Direcció general: són les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat, que han de retre comptes de la gestió diària davant l’òrgan d’administració.

2) Experiència professional adequada: es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys funcions d’alta administració, direcció o control d’entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa.

3) Honorabilitat empresarial i professional: es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bones administradores i, d’una manera específica, les que:



4) Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació:



5) Fons propis: és la suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, segons la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i les seves normes d’aplicació.

El capital inicial compren només un o més dels elements a què es refereix l’apartat 1 de l’article 28, apartat 1) lletres a) a e) de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

6) Valors negociables: s’entenen per valors negociables les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, a excepció dels instruments de pagament, com:



7) Ens del sector financer: un ens del sector financer tal com es defineix a l’incís 20, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

8) Participació qualificada: és aquella participació que es defineix en l’apartat 14 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

Article 3. Composició del sistema financer andorrà

El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:



Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:



Finalment, també forma part del sistema financer andorrà qualsevol agent financer que actuï en nom o per compte d’alguna de les entitats operatives del sistema financer d’acord amb l’establert a l’article 27.

Article 4. Entitats amb objecte social financer que no formen part del sistema financer

1. No tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en els articles 20 i 21, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials. En concret, les societats de tinença de participacions o gestió patrimonial que actuen per compte propi.

2. Tampoc formen part del sistema financer les societats instrumentals de gestió i inversió financera intragrup tal i com s’estableixen en la legislació vigent.

3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en la lletra a), incisos i) i ii), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament en l’àmbit del seu grup econòmic i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals), i limiten, per tant, les referides activitats de finançament a les vendes i prestacions de serveis efectuades per les societats del seu grup als seus clients. Aquestes limitacions han d’estar previstes en els seus estatuts socials.

4. Així mateix, no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei, i per tant, no formen part del sistema financer les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats relacionades als articles 8, 19, 20, 21 i 49 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, prestin serveis de finançament en el marc de la seva activitat com a empreses de serveis energètics, d’acord amb la definició de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.

Article 4 bis. Activitats en el marc dels serveis de finançament participatiu

No tenen la condició d’activitats pròpies del sistema financer andorrà les activitats que es desenvolupin d’acord amb el capítol V del títol VII de la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació i, en concret:

Article 5. Prohibició de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització

1. Es prohibeix efectuar les activitats bancàries, financeres, de pagament o de diners electrònics sense autorització prèvia de l’AFA previstes en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, a excepció de:



2. Cap persona, física o jurídica, no pot, sense haver obtingut la preceptiva autorització i trobar-se inscrita en els registres administratius corresponents, desenvolupar amb caràcter professional o habitual les activitats prohibides en l’apartat anterior.

Article 6. Introducció de noves activitats financeres

1. El Govern, davant la introducció o la constatació de noves activitats de caràcter financer que no siguin tècnicament assimilables a les que preveu la legislació vigent, sotmetrà al Consell General, amb l’informe tècnic de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara en endavant AFA), una proposta legislativa d’integració d’aquestes noves activitats al sistema financer andorrà.

2. Es faculta el Govern perquè, amb l’informe previ de l’AFA, pugui disposar que quedi en suspens, cautelarment, l’eventual introducció o el desenvolupament d’activitats que són objecte del punt anterior, mentre es tramet al Consell General la documentació i la informació necessàries perquè aquest reguli les noves activitats en qüestió.

Article 7. Prohibició de les entitats no bancàries de rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables

1. Les entitats no bancàries no estan facultades per rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

2. A aquests efectes, no constitueixen fons reemborsables del públic els fons rebuts per les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva en el marc de la prestació del serveis d’inversió definits en la lletra d) de l’article 20 i el servei auxiliar definit en la lletra a) de l’article 21 per dur a terme inversions per compte dels seus clients; els finançaments atorgats per entitats bancàries; els fons lliurats per entitats pertanyents al mateix grup o per socis titulars almenys d’un 5% del capital social i les emissions de valors dutes a terme d’acord amb la normativa vigent.

3. L’apartat 1 no s’ha d’aplicar a la recepció de dipòsits o altres fons reemborsables per part del Govern, l’AFA, o altres entitats u organismes expressament habilitats per Llei.

Capítol segon. Règim jurídic de les entitats bancàries

Secció primera. Disposicions generals

Article 8. Definició

1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:



3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.

No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.

4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.

5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.

En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’AFA i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’AFA.

6. El valor comptable del conjunt de les participacions qualificades, directes o indirectes, de les entitats bancàries en entitats o empreses diferents d’un ens del sector financer no pot sobrepassar el 60 % del capital admissible de l’entitat bancària, tal com es defineix en l’incís 12, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.

Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’AFA, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.

A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 9. Forma

Les entitats bancàries han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 10. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat bancària”, “banc”, “banca”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, per altres entitats que una entitat bancària, s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents, excepte en els casos en què la paraula “banc” va acompanyada d’un qualificatiu que evita qualsevol confusió, com per exemple “banc de sang”.

Article 11. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats bancàries ha d’establir-se en territori nacional.

Article 12. Objecte social

L’objecte social exclusiu de les entitats bancàries ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a les activitats que, d’acord amb la legislació vigent, poden integrar-lo.

Article 13. Capital social

1. Les entitats bancàries han de disposar d’un capital social mínim de 5.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

2. El capital social ha d’incloure un o més dels elements a què es refereixen les lletres a) i complementàriament b), de l’apartat 1 de l’article 28,, de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 14. Consell d’administració

1. Les entitats bancàries han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per cinc membres com a mínim.

2. Les persones que componen el consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec. El consell d’administració posseirà col·lectivament els coneixements, competències i experiència oportuns per poder entendre les activitats de les entitats bancàries, inclosos els principals riscos.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats bancàries ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

6. Els membres del consell d’administració han de complir, en particular, els requisits establerts en els articles 6 bis i 6 quarter de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. La composició general del consell d’administració ha de reflectir de manera adequada una àmplia gamma d’experiències.

Article 15. Direcció general

1. La direcció general ha d’estar composta per dues persones com a mínim, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.

2. Les persones que componen la direcció general han de tenir els coneixements idonis i l’experiència professional adequada per exercir la seva funció.

3. Les persones que componen la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

Article 16. Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats bancàries han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat

Article 17. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats bancàries han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat distinta de la parròquia on han instal·lat l’oficina principal.

2. No menys de la meitat del personal contractat ha de ser andorrà o resident amb una antiguitat no inferior a tres anys i ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin.

3. Les entitats han de contractar personal amb els coneixements necessaris per desenvolupar les funcions que se’ls assignin. En particular, les entitats bancàries que prestin serveis d’inversió i/o serveis auxiliars han de garantir que les persones competents coneguin els procediments a seguir per tal de complir adequadament les seves responsabilitats.

Article 18. Normes de solvència i liquiditat

Les entitats bancàries estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió

Secció primera. Disposicions generals

Article 19. Definició

1. Són entitats financeres d’inversió les persones, físiques o jurídiques, que, en els termes establerts en aquesta Llei, tenen com a activitat principal prestar professionalment un o diversos serveis d’inversió a tercers sobre instruments financers i, a més, realitzar altres serveis auxiliars.

2. Les entitats financeres d’inversió també poden, amb una autorització prèvia, exercir qualsevol activitat complementària a les mencionades als articles 20 i 21, sempre que els permeti desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització.

S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’empresa d’inversió. Els ingressos que generi no poden representar més del 25% dels ingressos de l’entitat.

Article 20. Serveis i activitats d’inversió

D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis i activitats d’inversió els següents:

Article 20 bis. Assessorament en matèria d’inversió

1. De conformitat amb la lletra e) de l’article 20, la recomanació ha de ser idònia per a la persona, o ha de basar-se en una consideració de les seves circumstàncies personals, i ha de constituir una recomanació per efectuar alguna de les accions següents:



2. La recomanació no es considera personalitzada si es divulga exclusivament o al públic.

Article 21. Serveis auxiliars

D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis auxiliars els següents:

Article 22. Tipologia

Per a la prestació dels serveis d’inversió i auxiliars previstos als articles 20 i 21, les entitats financeres d’inversió s’han de constituir en algun dels tipus següents:

Article 23. Societats financeres d’inversió

Són societats financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden realitzar tots els serveis d’inversió i tots els serveis auxiliars previstos als articles 20 i 21 amb caràcter professional, tant per compte propi com aliè.

Article 24. Agències financeres d’inversió

Són agències financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden prestar tots els serveis d’inversió, llevat dels mencionats a les lletres c) i f) de l’article 20, i tots els serveis auxiliars, llevat dels mencionats a la lletra b) de l’article 21, amb caràcter professional i únicament per compte aliè.

Article 25. Societats gestores de patrimonis

Són societats gestores de patrimonis les entitats financeres d’inversió que només poden prestar els serveis d’inversió mencionats a les lletres d) i e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.

Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores de patrimonis poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21, amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.

Article 26. Assessors financers

Són assessors financers les entitats financeres d’inversió en forma de persona física o jurídica, que només poden prestar el servei d’inversió mencionat a la lletra e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.

Article 27. Agents financers

1. Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa poden designar agents financers vinculats amb la finalitat de promoure aquests serveis, per captar negoci o rebre ordres de clients o possibles clients i transmetre-les, per col·locar instruments financers o prestar assessorament sobre dits instruments i serveis financers.

2. Els agents financers només poden actuar en exclusiva i sota la responsabilitat plena i incondicional de l’entitat que els designa i actuar en nom i per compte seu sempre que aquesta els hagi contractat atorgant-los el poder de representació suficient.

3. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han d’assegurar-se que aquests informin el client o potencial client de la capacitat amb la qual actuen i de l’entitat a qui representen quan es posin en contacte o abans de negociar amb aquests.

4. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen un agent financer han de verificar que aquest agent té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.

L’agent financer no pot ser inscrit al corresponent registre de l’AFA fins que l’AFA hagi comprovat que té suficient honorabilitat i posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o possibles clients la informació relativa al servei prestat.

5. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han de prendre les mesures adequades per evitar qualsevol repercussió negativa que altres activitats de l’agent financer poguessin tenir respecte a les activitats que l’agent financer realitza en nom i per compte d’aquestes.

5 bis. Les entitats operatives del sistema financer han de supervisar les activitats dels seus agents financers per assegurar-se que segueixen complint el que disposa aquesta Llei en relació amb la normativa referida als agents financers.

6. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que vulguin designar un agent financer han de presentar la corresponent sol·licitud d’inscripció a l’AFA i obtenir-ne la confirmació amb caràcter previ a l’inici de l’activitat de l’agent financer vinculat.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 28. Forma

Les entitats financeres d’inversió han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida. No obstant això, els assessors financers i els agents financers poden ser tant persones físiques com revestir la forma de societats anònimes o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.

Article 29. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera d’inversió”, “societat financera d’inversió”, “agència financera d’inversió”, “societat gestora de patrimonis”, “assessors financers” o qualsevol altra que pugui induir a confusió, com també les seves abreviatures, “EFI”, “SFI”, “AFI”, “SGP”, “ASF”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 30. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectives de les entitats financeres d’inversió s’han d’establir en territori nacional.

Article 31. Objecte social

L’objecte social exclusiu de les entitats financeres d’inversió s’ha de determinar als estatuts i limitar-se a un, alguns o tots els serveis d’inversió i/o auxiliars previstos per a cada tipus als articles 23 a 26.

Article 32. Capital social

1. Les entitats financeres d’inversió han de comptar amb el capital social mínim següent, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries, en funció del tipus d’entitat financera d’inversió de què es tracti:



2. Les persones físiques autoritzades per exercir com a assessors financers han de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional amb cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per reclamació de danys i un total d’1.500.000 d’euros anuals per a totes les reclamacions.

3. Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que executin ordres d’inversors relatives a instruments financers poden mantenir-los per compte propi sempre que es compleixin les condicions següents:



La tinença de posicions en instruments financers aliens a la cartera de negociació, a fi d’invertir els fons propis, no es considera activitat per compte propi en relació amb la prestació dels serveis d’inversió definits en les lletres a), b) i d) de l’article 20.

Article 33. Òrgan d’administració

1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres d’inversió en forma de persona jurídica ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres. No obstant, l’òrgan d’administració dels assessors financers pot comptar amb un administrador únic.

2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats financeres d’inversió ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 34. Direcció general

La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres d’inversió, ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada. Tanmateix, en el cas de les persones físiques que tinguin la condició d’assessors financers, aquests requisits han de concórrer en aquestes persones.

Article 35. Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats financeres d’inversió han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 36. Obertura d’oficines i contractació del personal

Les entitats financeres d’inversió han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació, els coneixements i l’experiència necessaris per desenvolupar les activitats que se li encomanin.

En particular, les entitats financeres d’inversió que prestin serveis d’inversió i/o serveis auxiliars han de garantir que les persones competents coneguin els procediments a seguir per tal de complir adequadament les seves responsabilitats. Almenys el 20% del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.

Article 37. Normes de solvència

1. Les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió directa estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en mèrits a l’article 2, apartat 1 de la mateixa Llei.

2. Les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta i els assessors financers persones jurídiques han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera d’inversió i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

Capítol quart. Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva

Secció primera. Disposicions generals

Article 38. Definició

1. Són societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva les societats de dret andorrà que despleguen com a activitat principal les funcions i obligacions previstes als articles 61 a 63 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

2. Tanmateix, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva també poden desplegar les funcions definides a les lletres d) i e) de l’article 20 i les relatives a la custòdia i a l’administració de les participacions dels fons d’inversió i, en el seu cas, de les accions de les societats d’inversió, que gestionen.

Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21 amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 39. Forma

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 40. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) del terme “societat gestora d’organisme d’inversió col·lectiva”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, com també l’abreviatura, “SGOIC”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 41. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectives de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’han d’establir en territori nacional.

Article 42. Objecte social

L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’ha de determinar als estatuts i s’ha de limitar a les activitats referides al títol VI de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà així com a les previstes en aquesta Llei que puguin desenvolupar aquestes entitats.

Article 43. Capital Social

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de comptar amb un capital social mínim de 125.000 euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 44. Consell d’administració

1. L’òrgan d’administració de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.

2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 45. Direcció general

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir necessàriament una direcció general, la qual ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.

Article 46. Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors d’aquest capítol, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat

Article 47. Obertura d’oficines i contractació del personal

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació, els coneixements i l’experiència necessaris per desenvolupar les activitats que se li encomanin.

En particular, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que prestin serveis d’inversió i/o serveis auxiliars han de garantir que les persones competents coneguin els procediments a seguir per tal de complir adequadament les seves responsabilitats. Almenys el 20% del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.

Article 48. Recursos propis

1. Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar en tot moment d’uns recursos propis que no podran ser inferiors a la major de les quantitats següents:



2. Quan una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva presenta un nivell de recursos propis inferior al mínim exigible, ha d’informar immediatament a l’AFA i presentar un programa en què concreti els seus plans per retornar al compliment. El programa ha de fer referència a les causes que van motivar l’incompliment; les actuacions dutes a terme, i si s’escau, la definició d’un pla per retornar al compliment, i el termini previst per a això, que no pot ser superior a tres mesos. Aquest programa ha de ser aprovat per l’AFA, que pot fixar mesures addicionals a les proposades per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva en el termini de dos mesos des de la seva aprovació.

No es considera incomplerta l’exigència de recursos propis de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva quan, com a conseqüència d’alteracions en les cotitzacions dels valors que integrin el patrimoni dels OIC gestionats o el de les carteres individuals gestionades, o del nombre de participacions o accions dels OIC que gestioni, el defecte de recursos propis no excedeix el 20 %. No obstant això, la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva ha de disposar en els dos mesos naturals següents dels recursos propis exigibles corresponents a l’últim dia de cada mes.

Capítol cinquè. Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat

Secció primera. Disposicions generals

Article 49. Definició

1. Són entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat les entitats l’objecte social exclusiu i legalment determinat de les quals l’integren una, diverses o totes les activitats següents:



Quan les insolvències del deutor (client) són assumides pel cedent, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring amb recurs mentre que, si són assumides per l’empresa de factoring, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring sense recurs.

En cas de suspensió de pagaments o fallida del deutor (client), els pagaments realitzats per aquest a l’empresa de factoring, amb anterioritat a la declaració de la suspensió de pagaments o fallida, no estaran subjectes a rescissió. En cas que s’hagin efectuat pagaments amb venciment posterior a la suspensió de pagaments o fallida o si es demostra que el cedent i l’empresa de factoring coneixien l’estat d’insolvència del deutor (client) en la data de pagament per l’empresa de factoring al cedent, la revocació no afectarà l’empresa de factoring, excepte en cas de pacte en contrari entre aquesta i el cedent.



2. Qualsevol activitat complementària a les llistades prèviament que permeti a les entitats desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització també pot ser duta a terme prèvia autorització de l’AFA. S’entendrà com a activitat complementària qualsevol activitat accessòria els ingressos generats de la qual no representin més del 25% dels ingressos de l’entitat.

3. Les participacions directes o indirectes, per part de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, en entitats mercantils andorranes, de caràcter no financer, no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada.

4. En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres operacions alienes a la voluntat d’una entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació en una entitat, més gran que la que s’estipula al paràgraf precedent, l’entitat ho ha de comunicar a l’AFA i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys.

5. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització, es requerirà l’autorització prèvia de l’AFA.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 50. Forma

Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 51. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat” o una altra que pugui induir a confusió amb aquesta així com les abreviatures “EFCE” “EFNBCE” per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 52. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han d’establir-se en el territori nacional.

Article 53. Objecte social

L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a una, diverses o totes les activitats enumerades a l’article 49.

Article 54. Capital social

Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de ser constituïdes i mantenir un capital social mínim de 2.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 55. Consell d’administració

1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat determinat en els seus estatuts ha d’adoptar la forma de consell d’administració.

2. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per tres membres com a mínim.

3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

4. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

5. El president nomenat en cap cas podrà ser el mateix que el director general de l’entitat.

6. El consell d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i de les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 56. Direcció general

La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, ha d’estar formada per una o més persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.

Article 57. Condicions

Per a l’obtenció i la conservació de l’autorització administrativa, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 58. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de mantenir oberta almenys una oficina al Principat.

2. El personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i ha de tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin i, almenys, la meitat han de ser persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat amb una antiguitat no inferior a tres anys.

Article 59. Normes de solvència i de liquiditat

1. Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat estan sotmeses a les mateixes normes de solvència i liquiditat que les pròpies de les entitats bancàries definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb les particularitats que es prevegin reglamentàriament.

2. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre solvència, liquiditat i supervisió prudencial, les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera – no bancària – de crèdit especialitzat i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

3. S’entén per recursos propis mínims el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio total de capital de les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat del 8 %, tal com es defineix a la lletra c), apartat 1 de l’article 46 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota d’aquest mínim.

4. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.

5. S’habilita l’AFA a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis. En qualsevol cas, aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts de capital social mínim.

6. En particular, no són aplicables a les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat els articles 57 i 58 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, relatius a l’obligació de mantenir un coixí de conservació de capital i un coixí de capital anticíclic, respecte d’aquelles entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat.

7. Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’una quantitat mínima d’actius líquids adaptada a la naturalesa jurídica i a les especificitats del seu model de negoci per tal de:



8. L’AFA, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Capítol sisè. Règim jurídic per a les entitats de pagament i de diner electrònic

Secció primera. Disposicions generals

Article 60. Regles generals

Les entitats de pagament i de diner electrònic estan sotmeses al règim jurídic previst en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic i, en aquest sentit, qualsevol concepte no definit específicament en aquest capítol té el significat que estableix l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Article 61. Definició

1. Les entitats de pagament són persones jurídiques o, en el cas d’entitats que únicament prestin el servei de pagament previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, podran ser persones físiques o jurídiques, radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’AFA per a prestar serveis de pagament.

2. Els serveis de pagament són els esmentats a l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

3. Les entitats de diner electrònic són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’AFA a emetre diner electrònic.

4. El diner electrònic té el significat establert a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

5. Sense perjudici d’allò previst a l’article 4 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, les entitats que pretenen proporcionar serveis de pagament o emetre diner electrònic de forma professional han d’obtenir autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, segons escaigui, abans de començar la prestació dels serveis de pagament o l’emissió de diner electrònic.

6. A part de la prestació dels serveis de pagament, les entitats de pagament estan habilitades per prestar les activitats següents:



7. Quan les entitats de pagament es dediquen a la prestació d’un o més dels serveis de pagament, només poden mantenir comptes de pagament per a ús exclusiu d’operacions de pagament. Qualsevol fons rebut per les entitats de pagament dels usuaris de serveis de pagament amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix un dipòsit o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7, ni diner electrònic.

8. A més d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic estan habilitades per fer qualsevol de les activitats següents:



9. Qualsevol fons rebut per les entitats de diner electrònic del titular del diner electrònic s’ha de canviar per diner electrònic sense demora. Aquests fons no constitueixen ni un dipòsit ni cap altre fons reemborsable rebut del públic als efectes previstos a l’article 7.

10. Pel que fa als fons rebuts per a les activitats indicades en l’apartat 8.a) que no estiguin relacionades amb l’activitat d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic poden tenir comptes de pagament utilitzats exclusivament per a operacions de pagament. Qualsevol import rebut per entitats de diner electrònic dels usuaris amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix diner electrònic ni cap dipòsit o altres fons reemborsables dins el significat de l’article 7.

11. Les entitats de pagament i de diner electrònic no poden fer activitats de captació de dipòsits o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7.

12. Les entitats de pagament poden concedir crèdits en relació amb els serveis de pagament previstes a les lletres d) o e) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic si es compleixen les condicions següents:

Secció segona. Condicions per a l’autorització

Article 62. Forma

1. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra. No obstant això, les entitats que prestin únicament el servei de pagament previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, poden ser tant persones físiques com jurídiques i revestir la forma de societat anònima o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.

2. Així mateix, quan una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic proporcioni qualsevol dels serveis previstos a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, i, simultàniament, realitzi una activitat econòmica diferent en els termes previstos a la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61, l’AFA podrà requerir la constitució d’una entitat separada per a la prestació de serveis de pagament en cas que les activitats de l’entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, alienes als serveis de pagament perjudiquin o puguin perjudicar a la solidesa financera de l’entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, o a la capacitat de l’AFA per supervisar el compliment de les obligacions per part de l’entitat de pagament o per part de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui.

Article 63. Nom

El nom entitat de pagament o entitat de diner electrònic i les seves abreviatures EP o EDE són d’ús exclusiu per a les entitats degudament autoritzades per l’AFA per a aquestes activitats en virtut d’aquesta Llei i la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. La utilització o el registre per part de qualsevol entitat en qualsevol dels seus signes distintius (marca, raó social, nom comercial, etiquetes o direcció web) de l’expressió entitat de pagament o entitat de diner electrònic o les seves abreviatures EP o EDE, o qualsevol altra que pugui dur a confusió, si no s’ha autoritzat en virtut de la Llei 35/2010 com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, respectivament, s’ha de considerar com un signe de caràcter confús o que pot induir el públic general a error i, per tant, està subjecte a accions de nul·litat i prohibicions d’ús.

Article 64. Domicili

Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra; així mateix l’administració i la direcció efectiva d’aquestes entitats ha d’establir-se en territori nacional.

Article 65. Objecte social

L’objecte social de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic és el previst als seus estatus i es limita a les activitats per a les quals ha obtingut la corresponent autorització de l’AFA, entre les descrites a l’article 61.

Article 66. Capital social i fons propis

1. Capital social i fons propis de les entitats de pagament

1.1. Les entitats de pagament que prestin serveis llistats a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de justificar per a la seva autorització i en qualsevol moment posterior a l’atorgament de l’autorització, que disposen d’un capital inicial que inclou qualsevol dels elements de capital de nivell 1 ordinari segons el que s’estableix en la legislació de solvència, que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o al capital inicial calculat segons el que disposa l’apartat 1.2 següent, segons quin sigui més alt, o si escau, el capital mínim necessari en funció de la seva forma jurídica en qualsevol moment, quan sigui superior:



En cas que l’entitat de pagament pretengui proporcionar serveis de pagaments que excedeixin l’àmbit dels serveis de pagament indicats a una de les lletres a), b) o c) anteriors, l’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial que correspongui com a mínim a l’import més elevat entre els indicats a les lletres a), b) o c) anteriors, segons correspongui.

Malgrat les exigències d’aquest apartat, l’AFA queda habilitada per a exigir el manteniment de capitals suficients, en particular quan les activitats alienes a la prestació de serveis de pagament afectin o puguin afectar la solidesa financera de l’entitat de pagament.

1.2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament, excepte les que només proporcionin els serveis referits als apartats (g) o (h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor d’escala k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament durant l’any anterior:



més



més



més



més



El factor d’escala k que s’utilitza és:



1.3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’AFA pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:



On el factor k utilitzat seria:



L’AFA té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article.

1.4. L’AFA pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article.

1.5. S’habilita l’AFA per a adoptar les mesures necessàries per tal d’impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària. Aquest apartat també resulta d’aplicació respecte de les entitats de pagament que tinguin un caràcter híbrid perquè realitzin addicionalment una activitat econòmica diferent dels serveis de pagament en els termes que preveu la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61.

1.6. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per tal d’eximir una entitat del compliment dels requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de pagament que s’inclouen en la supervisió consolidada de l’entitat bancària que n’és la seva matriu.

2. Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic

2.1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros.

2.2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.1.

2.3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació.

2.4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’AFA.

Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’AFA.

2.5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors.

2.6. S’autoritza l’AFA per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.

2.7. L’AFA pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.

2.8. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per eximir una entitat de complir amb els requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de diner electrònic que s’inclouen en la supervisió consolidada de l’entitat bancària que n’és la seva matriu.

Article 67. Consell d’administració

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic s’han de regir per un consell d’administració compost per tres membres com a mínim.

2. Els membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representen persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representin persones jurídiques, han de ser persones que posseeixin els coneixements adequats per exercir les funcions inherents al seu càrrec, així com una experiència professional adequada.

4. El president designat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats de pagament i de diner electrònic ha d’aprovar les normes de funcionament intern per tal de permetre el compliment de les responsabilitats i les obligacions dels seus membres.

Article 68. Direcció general

1. La direcció general ha de constar d’una o més persones, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.

2. Els membres de la direcció general han de tenir els coneixements i l’experiència professional adequats per al seu càrrec.

3. Els membres de la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

Article 69. Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat i amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts en aquest capítol i en altres disposicions de la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 70. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de mantenir oberta, com a mínim, una oficina al Principat d’Andorra.

2. El 20% del personal, com a mínim, ha de ser andorrà o resident al Principat d’Andorra amb una antiguitat mínima de dos anys, i ha de ser, en qualsevol cas, un nombre suficient i tenir la formació adequada per dur a termes les activitats que se li encomanin.

3. Les entitats han de contractar personal amb prou coneixements per dur a terme les funcions que se li assignen.

Article 71. Normes sobre solvència i liquiditat

1. Sense perjudici dels requisits sobre capital inicial i fons propis establerts a l’article 66, així com de les obligacions derivades de les normes sobre criteris de solvència i liquiditat, les entitats de pagament i entitats de diner electrònic poden establir estratègies sòlides, efectives i exhaustives, i procediments per valorar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i el repartiment de capital intern que es considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estan o poden estar exposades. Altres estratègies i procediments han de ser objecte periòdicament d’un examen intern amb la finalitat de garantir que són exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats o el grup en el qual estan inserides.

2. L’AFA està expressament habilitat per prendre les mesures necessàries en el cas d’insuficiències en el nivell de fons propis i, en aquest sentit, pot establir els criteris tècnics corresponents que, en qualsevol cas, hauran de respectar les entitats afectades. Aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos en el cas d’entitats de nova creació durant els primers dos exercicis i no pot durar més de 6 mesos en qualsevol altre cas i els fons propis no poden ser inferiors a les quatre cinquenes parts del capital social mínim.

3. L’AFA, mitjançant el comunicat tècnic corresponent, pot dictar les normes complementàries corresponents i dur a terme les esmenes que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul en virtut de les normes sobre solvència i liquiditat.

Article 72

Article 72. Recurs a agents

1. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic que vulguin prestar serveis de pagament o distribuir o reemborsar diner electrònic, respectivament, mitjançant un agent han de presentar a l’AFA la informació següent:



2. En un termini de dos mesos a partir de la recepció de la informació referida a l’apartat anterior, l’AFA comunicarà a l’entitat de pagament o a l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, si l’agent ha estat inclòs o no en el registre establert en l’article 7 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. Els agents poden començar la prestació de serveis de pagament o de serveis de distribució o reemborsament de diner electrònic, segons correspongui, un cop hagin estat inscrits a aquest registre.

3. En cas que es consideri que la informació que s’ha facilitat és incorrecta, l’AFA prendrà les mesures addicionals oportunes per verificar-la abans d’inscriure l’agent al registre.

4. Si, després de les mesures de verificació adoptades, l’AFA segueix dubtant que la informació proporcionada en virtut del que disposa l’apartat 1 sigui correcta, rebutjarà la inclusió de l’agent en qüestió al registre i n’informarà l’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, sense demores indegudes.

5. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de garantir que els agents que actuen en nom seu informen d’aquest fet els usuaris de serveis de pagament.

6. Les entitats de diner electrònic no poden emetre diner electrònic mitjançant agents. No obstant això, les entitats de diner electrònic poden distribuir i reemborsar diner electrònic mitjançant persones físiques o jurídiques que actuïn en nom seu.

7. En qualsevol cas, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic segueixen sent plenament responsables de qualsevol actuació dels seus empleats o de qualsevol agent.

8. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de comunicar sense dilacions indegudes a l’AFA tota modificació relativa a agents, inclosos nous agents de conformitat amb el procediment establert als apartats 2, 3 i 4.

Disposició addicional

Les disposicions d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.

Disposició derogatòria

Queden derogats la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, els articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que s’estableix en aquesta Llei.

Disposició final primera

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de preveure reglamentàriament el marc d’actuació relatiu al desenvolupament de l’activitat de gestió de sistemes multilaterals de negociació, el qual pot delegar aquesta facultat a l’AFA.

Disposició final segona

S’habilita l’AFA a desenvolupar, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei.

Disposició final tercera

Es modifica l’article 2 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, el qual queda redactat com segueix:

“Article 2.
Subjectes autors i responsables

Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei.

Són subjectes responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, en les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A l’efecte del paràgraf precedent, exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, els administradors o els membres dels seus òrgans col·legiats d’administració o les persones que exerceixen funcions d’alta direcció.”

Disposició final quarta

Es modifiquen els articles 15 i 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queden redactats com segueix:

“Article 15.
Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats o que vulneren la legitimitat operativa de l’estructura del sistema financer, i les infraccions que impedeixen conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions molt greus:



“Article 16.
Infraccions greus

Són infraccions greus les infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions greus:

Disposició final cinquena

Es modifica l’article 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queda redactat com segueix:

Disposició final sisena

S’introdueixen les modificacions següents a l’article 4 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996: en l’apartat que conté l’escalat de ponderació del risc, els números 11 i 14 queden redactats com segueix:

Disposició final setena

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 9 de maig del 2013


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.