Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra (Text refós sense caràcter oficial)
Índex
[Mostra/Amaga]- Capítol primer. Disposicions generals
- Article 1. Objecte
- Article 2. Definicions
- Article 3. Composició del sistema financer andorrà
- Article 4. Entitats amb objecte social financer que no formen part del sistema financer
- Article 5
- Article 6. Introducció de noves activitats financeres
- Article 7. Prohibició de les entitats no bancàries de rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables
- Capítol segon. Règim jurídic de les entitats bancàries
- Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió
- Capítol quart. Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva
- Capítol cinquè. Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat
- Capítol sisè. Règim jurídic per a les entitats de pagament i de diner electrònic
- Secció primera. Disposicions generals
- Secció segona. Condicions per a l’autorització
- Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
- Disposició addicional
- Disposició derogatòria
- Disposició final primera
- Disposició final segona
- Disposició final tercera
- Disposició final quarta
- Disposició final cinquena
- Disposició final sisena
- Disposició final setena
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de maig del 2013 ha aprovat la següent:
llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
Exposició de motius
La normativa vigent fins a la data establia el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer en les següents lleis:la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, la qual estableix el règim jurídic de dites entitats;
la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, la qual estableix la regulació del règim jurídic d’aquestes entitats, diferenciant les tipologies d’entitats financeres d’inversió i detallant els serveis d’inversió i auxiliars que aquestes poden realitzar;
la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, la qual estableix el règim jurídic de les entitats bancàries en els seus articles números 8 a 17.
la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, la qual estableix la regulació del règim jurídic d’aquestes entitats, diferenciant les tipologies d’entitats financeres d’inversió i detallant els serveis d’inversió i auxiliars que aquestes poden realitzar;
la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, la qual estableix el règim jurídic de les entitats bancàries en els seus articles números 8 a 17.
A més de la transposició de tots els articles dispositius de les citades lleis i dels esmentats de la Llei 14/2010, del 13 de maig, per tal de refondre la regulació del règim jurídic de les entitats bancàries en un únic text legislatiu s’ha precisat la incorporació de la definició de les entitats bancàries que no figurava en dita Llei, sinó en l’article 2 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996.
Finalment, amb l’objecte de poder estructurar d’una manera més clara la legislació del sistema financer andorrà, s’ha considerat escaient derogar la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, de la qual només restaven en vigor alguns articles, en concret els articles 1, 2, 3.c), 4, 6, 7, 8 i part del 9, els quals han estat transposats al present text legislatiu sense modificacions significatives.
Així, la Llei incorpora en un únic text normatiu els règims jurídics de totes les entitats operatives del sistema financer andorrà, concentrant tota la normativa dispersa en diverses lleis, sense que s’hagin efectuat canvis significatius en les normes reguladores del règim jurídic de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer, essent, per tant, una refosa i una reestructuració de les lleis vigents en la matèria per tal d’aportar més seguretat jurídica al marc legislatiu que regula el sistema financer andorrà.
Aquesta Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra s’estructura en cinc capítols, cinquanta-nou articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i set disposicions finals.
Els cinc capítols són els següents:
- Primer: Disposicions generals
- Segon: Règim jurídic de les entitats bancàries
- Tercer: Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió
- Quart: Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva
- Cinquè: Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat.
- Segon: Règim jurídic de les entitats bancàries
- Tercer: Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió
- Quart: Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva
- Cinquè: Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat.
El capítol primer sobre les disposicions generals conté set articles: l’article primer que defineix l’objecte de la Llei; l’article segon que estableix les definicions; el tercer, relatiu a la composició del sistema financer andorrà i la tipologia d’entitats operatives del sistema financer; el quart, sobre les entitats que, tot i tenir un objecte social de caràcter financer, no formen part del sistema financer; el cinquè, relatiu a la prohibició de prestar activitat bancària o financera sense la prèvia autorització administrativa; el sisè, relatiu a la iniciativa del Govern pel que fa a la introducció de noves activitats financeres i, finalment, l’article setè que prohibeix a les entitats no bancàries rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.
Els altres quatre capítols regulen el règim jurídic de cadascuna de les quatre tipologies existents d’entitats operatives del sistema financer andorrà i cadascun d’aquests capítols s’estructura en tres seccions: la secció primera, que regula les disposicions generals del tipus d’entitat; la secció segona, que regula les condicions per accedir a l’activitat; i la secció tercera, que regula les condicions per exercir l’activitat.
Aquesta Llei comporta la derogació de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996; la derogació de la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat; la derogació de la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i la derogació dels articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.
També es modifiquen els articles 2, 15, 16 i 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, amb l’objecte d’adaptar els seus preceptes a aquesta Llei donat que, en determinats apartats o lletres, la norma feia referència a disposicions actualment derogades o obsoletes.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
Article 2. Definicions
1) Direcció general: s’entén per membres de la direcció general els que tenen un càrrec de director general o director general adjunt i els que formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat.
2) Experiència professional adequada: es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys funcions d’alta administració, direcció o control d’entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa.
3) Honorabilitat empresarial i professional: es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bones administradores i, d’una manera específica, les que:
a) no tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni;
b) no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;
c) no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;
d) no han estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.
b) no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;
c) no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;
d) no han estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.
4) Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment, els que es detallen a continuació:
- Valors negociables.
- Instruments del mercat monetari.
- Participacions d’OIC.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte).
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
- Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit.
- Contractes financers per diferències.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
- Instruments del mercat monetari.
- Participacions d’OIC.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte).
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
- Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit.
- Contractes financers per diferències.
- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
5) Recursos propis: a l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per recursos propis els que estan referits com a fons propis en la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.
6) Valors negociables: s’entenen per valors negociables les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, a excepció dels instruments de pagament, com:
- accions de societats i altres valors equiparables a les accions de societats, associacions o altres entitats i certificats de dipòsit representatius d’accions;
- obligacions o altres formes de deute titulitzat, inclosos els certificats de dipòsit representatius d’aquests valors;
- tots els altres valors que atorguen el dret a adquirir o a vendre aquests valors negociables o que donen lloc a una liquidació en efectiu, determinada per referència a valors negociables, divises, tipus d’interès o rendiments, matèries primeres o altres índexs o mesures.
- obligacions o altres formes de deute titulitzat, inclosos els certificats de dipòsit representatius d’aquests valors;
- tots els altres valors que atorguen el dret a adquirir o a vendre aquests valors negociables o que donen lloc a una liquidació en efectiu, determinada per referència a valors negociables, divises, tipus d’interès o rendiments, matèries primeres o altres índexs o mesures.
Article 3. Composició del sistema financer andorrà
El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:
a) les activitats financeres regulades i exercides per les entitats operatives del sistema financer andorrà;
b) els mercats financers andorrans;
c) altres activitats en relació amb les entitats operatives del sistema financer i els mercats financers andorrans, incloses les associacions professionals del sector financer.
b) els mercats financers andorrans;
c) altres activitats en relació amb les entitats operatives del sistema financer i els mercats financers andorrans, incloses les associacions professionals del sector financer.
Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:
a) entitats bancàries;
b) entitats financeres d’inversió;
- societats financeres d’inversió;
- agències financeres d’inversió;
- societats gestores de patrimonis;
- assessors financers.
c) societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva; i
d) entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat.
e) entitats de pagament; i
f) entitats de diner electrònic.
b) entitats financeres d’inversió;
- societats financeres d’inversió;
- agències financeres d’inversió;
- societats gestores de patrimonis;
- assessors financers.
c) societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva; i
d) entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat.
e) entitats de pagament; i
f) entitats de diner electrònic.
Finalment, també forma part del sistema financer andorrà qualsevol agent financer que actuï en nom o per compte d’alguna de les entitats operatives del sistema financer d’acord amb l’establert a l’article 27.
Article 4. Entitats amb objecte social financer que no formen part del sistema financer
1. No tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en els articles 20 i 21, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials. En concret, les societats de tinença de participacions o gestió patrimonial que actuen per compte propi.
2. Tampoc formen part del sistema financer les societats instrumentals de gestió i inversió financera intragrup tal i com s’estableixen en la legislació vigent.
3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials.
Article 5
Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia administrativa.
Cap persona física ni jurídica no pot prestar cap servei professional a tercers respecte a instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o els serveis descrits en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, sense haver obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.
Article 6. Introducció de noves activitats financeres
1. El Govern, davant la introducció o la constatació de noves activitats de caràcter financer que no siguin tècnicament assimilables a les que preveu la legislació vigent, sotmetrà al Consell General, amb l’informe tècnic de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (d’ara en endavant INAF), una proposta legislativa d’integració d’aquestes noves activitats al sistema financer andorrà.
2. Es faculta el Govern perquè, amb l’informe previ de l’INAF, pugui disposar que quedi en suspens, cautelarment, l’eventual introducció o el desenvolupament d’activitats que són objecte del punt anterior, mentre es tramet al Consell General la documentació i la informació necessàries perquè aquest reguli les noves activitats en qüestió.
Article 7. Prohibició de les entitats no bancàries de rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables
1. Les entitats no bancàries no estan facultades per rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.
2. A aquests efectes, no constitueixen fons reemborsables del públic els fons rebuts per les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva en el marc de la prestació del serveis d’inversió definits en les lletres d) i e) de l’article 20 i el servei auxiliar definit en la lletra a) de l’article 21, per dur a terme inversions per compte dels seus clients; els finançaments atorgats per entitats bancàries; els fons lliurats per entitats pertanyents al mateix grup o per socis titulars almenys d’un 5 per 100 del capital social i les emissions de valors dutes a terme d’acord amb la normativa vigent.
Capítol segon. Règim jurídic de les entitats bancàries
Secció primera. Disposicions generals
Article 8. Definició
1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables, i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte propi.
2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:
a) recepció de dipòsits o altres fons reemborsables;
b) préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, el factoring amb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting);
c) arrendament financer (leasing) i arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no;
d) atorgament de garanties i subscripció de compromisos;
e) operacions de pagament en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
f) emissió i gestió de mitjans de pagament, entre altres, targetes de crèdit, xecs de viatge i xecs bancaris;
g) transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:
- instruments de mercat monetari (xecs, efectes, certificats de dipòsit, etc.),
- mercats de canvis,
- instruments financers a termini i opcions,
- instruments sobre divises o sobre tipus d’interès, i
- valors negociables;
h) participació en l’emissió de valors i prestació de serveis connexos;
i) intermediació en els mercats interbancaris;
j) informes comercials;
k) lloguer de caixes fortes;
l) els serveis d’inversió i auxiliars relacionats als articles 20 i 21;
m) l’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
b) préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, el factoring amb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting);
c) arrendament financer (leasing) i arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no;
d) atorgament de garanties i subscripció de compromisos;
e) operacions de pagament en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
f) emissió i gestió de mitjans de pagament, entre altres, targetes de crèdit, xecs de viatge i xecs bancaris;
g) transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:
- instruments de mercat monetari (xecs, efectes, certificats de dipòsit, etc.),
- mercats de canvis,
- instruments financers a termini i opcions,
- instruments sobre divises o sobre tipus d’interès, i
- valors negociables;
h) participació en l’emissió de valors i prestació de serveis connexos;
i) intermediació en els mercats interbancaris;
j) informes comercials;
k) lloguer de caixes fortes;
l) els serveis d’inversió i auxiliars relacionats als articles 20 i 21;
m) l’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.
No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.
4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.
5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.
Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.
En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.
6. El valor comptable del conjunt de les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres no pot sobrepassar el 40% dels fons propis de l’entitat bancària. Aquest percentatge es computa dins dels límits marcats per l’article 13 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.
7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.
Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’INAF, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.
A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 9. Forma
Les entitats bancàries han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.
Article 10. Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat bancària”, “banc”, “banca”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, per altres entitats que una entitat bancària, s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents, excepte en els casos en què la paraula “banc” va acompanyada d’un qualificatiu que evita qualsevol confusió, com per exemple “banc de sang”.
Article 11. Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats bancàries ha d’establir-se en territori nacional.
Article 12. Objecte social
L’objecte social exclusiu de les entitats bancàries ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a les activitats que, d’acord amb la legislació vigent, poden integrar-lo.
Article 13. Capital social
Les entitats bancàries han de disposar d’un capital social mínim de 30.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.
Article 14. Consell d’administració
1. Les entitats bancàries han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per cinc membres com a mínim.
2. Les persones que componen el consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats bancàries ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
Article 15. Direcció general
1. La direcció general ha d’estar composta per dues persones com a mínim, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.
2. Les persones que componen la direcció general han de tenir els coneixements idonis i l’experiència professional adequada per exercir la seva funció.
3. Les persones que componen la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
Article 16. Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats bancàries han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat
Article 17. Obertura d’oficines i contractació de personal
1. Les entitats bancàries han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat distinta de la parròquia on han instal·lat l’oficina principal.
2. No menys de la meitat del personal contractat ha de ser andorrà o resident amb una antiguitat no inferior a tres anys i ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin.
3. Les entitats han de contractar personal amb els coneixements necessaris per desenvolupar les funcions que li siguin assignades.
Article 18. Normes de solvència i liquiditat
1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats bancàries han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat bancària i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
2. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota dels “recursos propis mínims”, que són el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència del 10 per 100.
3. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.
4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts del capital social mínim.
5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.
Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió
Secció primera. Disposicions generals
Article 19. Definició
1. Són entitats financeres d’inversió les persones, físiques o jurídiques, que, en els termes establerts en aquesta Llei, tenen com a activitat principal prestar professionalment un o diversos serveis d’inversió a tercers sobre instruments financers i, a més, realitzar altres serveis auxiliars.
2. Les entitats financeres d’inversió també poden, amb una autorització prèvia, exercir qualsevol activitat complementària a les mencionades als articles 20 i 21, sempre que els permeti desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització.
S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’empresa d’inversió. Els ingressos que generi no poden representar més del 25% dels ingressos de l’entitat.
Article 20. Serveis d’inversió
D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis d’inversió els següents:
a) la recepció i la transmissió de les ordres dels clients en relació amb un o més instruments financers;
b) l’execució per compte dels clients de les ordres esmentades a la lletra a) anterior, que consisteix en la formalització de negocis de compra o venda d’un o més instruments financers;
c) la negociació per compte propi que consisteix en la formalització d’operacions sobre un o diversos instruments financers;
d) la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients;
e) l’assessorament en matèria d’inversió que consisteix en la prestació de recomanacions personalitzades als clients, a petició seva o per iniciativa de l’entitat financera d’inversió, sobre una o més operacions relatives a instruments financers;
f) l’assegurament de l’emissió o de la col·locació d’instruments financers;
g) la col·locació d’instruments financers sobre la base o no d’un compromís ferm;
h) el servei de gestió de sistemes multilaterals de negociació. El desenvolupament d’aquesta activitat s’ha de fer reglamentàriament per part del Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, el qual pot delegar aquesta facultat a l’INAF.
b) l’execució per compte dels clients de les ordres esmentades a la lletra a) anterior, que consisteix en la formalització de negocis de compra o venda d’un o més instruments financers;
c) la negociació per compte propi que consisteix en la formalització d’operacions sobre un o diversos instruments financers;
d) la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients;
e) l’assessorament en matèria d’inversió que consisteix en la prestació de recomanacions personalitzades als clients, a petició seva o per iniciativa de l’entitat financera d’inversió, sobre una o més operacions relatives a instruments financers;
f) l’assegurament de l’emissió o de la col·locació d’instruments financers;
g) la col·locació d’instruments financers sobre la base o no d’un compromís ferm;
h) el servei de gestió de sistemes multilaterals de negociació. El desenvolupament d’aquesta activitat s’ha de fer reglamentàriament per part del Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, el qual pot delegar aquesta facultat a l’INAF.
Article 21. Serveis auxiliars
D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis auxiliars els següents:
a) l’administració i la custòdia d’instruments financers per compte de clients, inclosos la custòdia i els serveis connexos com la gestió de tresoreria i de garanties;
b) la concessió de crèdits o préstecs a un inversor per permetre-li una operació en un o diversos instruments financers, quan l’entitat financera d’inversió que concedeix el crèdit o el préstec participa en l’operació;
c) l’assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i l’assessorament i els serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses;
d) els serveis de canvi de divises quan estiguin relacionats amb la prestació de serveis d’inversió;
e) els informes d’inversions i les anàlisis financeres o altres formes de recomanació general relativa a les operacions en instruments financers;
f) els serveis relacionats amb l’assegurament de l’emissió o de la col·locació d’instruments financers;
g) els serveis i les activitats d’inversió, i els serveis complementaris referits al subjacent no financer dels instruments financers derivats previstos als guions cinquè, sisè i setè de l’apartat 4 de l’article 2, quan estiguin vinculats a la prestació de serveis d’inversió o a serveis auxiliars.
b) la concessió de crèdits o préstecs a un inversor per permetre-li una operació en un o diversos instruments financers, quan l’entitat financera d’inversió que concedeix el crèdit o el préstec participa en l’operació;
c) l’assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i l’assessorament i els serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses;
d) els serveis de canvi de divises quan estiguin relacionats amb la prestació de serveis d’inversió;
e) els informes d’inversions i les anàlisis financeres o altres formes de recomanació general relativa a les operacions en instruments financers;
f) els serveis relacionats amb l’assegurament de l’emissió o de la col·locació d’instruments financers;
g) els serveis i les activitats d’inversió, i els serveis complementaris referits al subjacent no financer dels instruments financers derivats previstos als guions cinquè, sisè i setè de l’apartat 4 de l’article 2, quan estiguin vinculats a la prestació de serveis d’inversió o a serveis auxiliars.
Article 22. Tipologia
Per a la prestació dels serveis d’inversió i auxiliars previstos als articles 20 i 21, les entitats financeres d’inversió s’han de constituir en algun dels tipus següents:
a) societats financeres d’inversió;
b) agències financeres d’inversió;
c) societats gestores de patrimonis;
d) assessors financers.
b) agències financeres d’inversió;
c) societats gestores de patrimonis;
d) assessors financers.
Article 23. Societats financeres d’inversió
Són societats financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden realitzar tots els serveis d’inversió i tots els serveis auxiliars previstos als articles 20 i 21 amb caràcter professional, tant per compte propi com aliè.
Article 24. Agències financeres d’inversió
Són agències financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden prestar tots els serveis d’inversió, llevat dels mencionats a les lletres c) i f) de l’article 20, i tots els serveis auxiliars, llevat dels mencionats a la lletra b) de l’article 21, amb caràcter professional i únicament per compte aliè.
Article 25. Societats gestores de patrimonis
Són societats gestores de patrimonis les entitats financeres d’inversió que només poden prestar els serveis d’inversió mencionats a les lletres d) i e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.
Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores de patrimonis poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21, amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.
Article 26. Assessors financers
Són assessors financers les entitats financeres d’inversió en forma de persona física o jurídica, que només poden prestar el servei d’inversió mencionat a la lletra e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.
Article 27. Agents financers
1. Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa poden designar agents financers vinculats amb la finalitat de promoure aquests serveis, per captar negoci o rebre ordres de clients o possibles clients i transmetre-les, per col·locar instruments financers o prestar assessorament sobre dits instruments i serveis financers.
2. Els agents financers només poden actuar en exclusiva i sota la responsabilitat plena i incondicional de l’entitat que els designa i actuar en nom i per compte seu sempre que aquesta els hagi contractat atorgant-los el poder de representació suficient.
3. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han d’assegurar-se que aquests informin el client o potencial client de la capacitat amb la qual actuen i de l’entitat a qui representen quan es posin en contacte o abans de negociar amb aquests.
4. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen un agent financer han de verificar que aquest té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.
5. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han de prendre les mesures adequades per evitar qualsevol repercussió negativa que altres activitats de l’agent financer poguessin tenir respecte a les activitats que l’agent financer realitza en nom i per compte d’aquestes.
6. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que vulguin designar un agent financer han de presentar la corresponent sol·licitud d’inscripció a l’INAF i obtenir-ne la confirmació amb caràcter previ a l’inici de l’activitat de l’agent financer vinculat.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 28. Forma
Les entitats financeres d’inversió han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida. No obstant això, els assessors financers i els agents financers poden ser tant persones físiques com revestir la forma de societats anònimes o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.
Article 29. Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera d’inversió”, “societat financera d’inversió”, “agència financera d’inversió”, “societat gestora de patrimonis”, “assessors financers” o qualsevol altra que pugui induir a confusió, com també les seves abreviatures, “EFI”, “SFI”, “AFI”, “SGP”, “ASF”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.
Article 30. Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectives de les entitats financeres d’inversió s’han d’establir en territori nacional.
Article 31. Objecte social
L’objecte social exclusiu de les entitats financeres d’inversió s’ha de determinar als estatuts i limitar-se a un, alguns o tots els serveis d’inversió i/o auxiliars previstos per a cada tipus als articles 23 a 26.
Article 32. Capital social
1. Les entitats financeres d’inversió han de comptar amb el capital social mínim següent, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries, en funció del tipus d’entitat financera d’inversió de què es tracti:
a) 2.000.000 d’euros, les societats financeres d’inversió;
b) 600.000 euros, les agències financeres d’inversió;
c) 150.000 euros, les societats gestores de patrimonis;
d) 50.000 euros, les societats assessores financeres.
b) 600.000 euros, les agències financeres d’inversió;
c) 150.000 euros, les societats gestores de patrimonis;
d) 50.000 euros, les societats assessores financeres.
2. Les persones físiques i jurídiques autoritzades per exercir com a assessors financers han de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional amb cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per reclamació de danys i un total d’1.500.000 euros anuals a totes les reclamacions.
Article 33. Òrgan d’administració
1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres d’inversió en forma de persona jurídica ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.
2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats financeres d’inversió ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
Article 34. Direcció general
La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres d’inversió, ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada. Tanmateix, en el cas de les persones físiques que tinguin la condició d’assessors financers, aquests requisits han de concórrer en aquestes persones.
Article 35. Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats financeres d’inversió han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 36. Obertura d’oficines i contractació de personal
Les entitats financeres d’inversió han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin. Almenys el vint per cent del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.
Article 37. Normes de solvència
Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència, les entitats financeres d’inversió han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera d’inversió i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
Capítol quart. Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva
Secció primera. Disposicions generals
Article 38. Definició
1. Són societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva les societats de dret andorrà que despleguen com a activitat principal les funcions i obligacions previstes als articles 61 a 63 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
2. Tanmateix, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva també poden desplegar les funcions definides a les lletres d) i e) de l’article 20 i les relatives a la custòdia i a l’administració de les participacions dels fons d’inversió i, en el seu cas, de les accions de les societats d’inversió, que gestionen.
Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21 amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 39. Forma
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.
Article 40. Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) del terme “societat gestora d’organisme d’inversió col·lectiva”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, com també l’abreviatura, “SGOIC”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.
Article 41. Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectives de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’han d’establir en territori nacional.
Article 42. Objecte social
L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’ha de determinar als estatuts i s’ha de limitar a les activitats referides al títol VI de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà així com a les previstes en aquesta Llei que puguin desenvolupar aquestes entitats.
Article 43. Capital social
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de comptar amb un capital social mínim de 300.000 euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.
Article 44. Consell d’administració
1. L’òrgan d’administració de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.
2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda.
3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
Article 45. Direcció general
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir necessàriament una direcció general, la qual ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.
Article 46. Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors d’aquest capítol, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat
Article 47. Obertura d’oficines i contractació de personal
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin. Almenys el vint per cent del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.
Article 48. Normes de solvència
1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
2. Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir uns recursos propis mínims que no poden ser inferiors al capital social mínim, incrementat pel 2 per 1.000 del valor del patrimoni net dels organismes d’inversió col·lectiva que gestionin.
3. S’entén per patrimoni net el resultant d’eliminar les participacions creuades que puguin existir entre organismes d’inversió col·lectiva d’una mateixa societat gestora.
4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos.
5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius als requeriments de recursos propis mínims de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
Capítol cinquè. Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat
Secció primera. Disposicions generals
Article 49. Definició
1. Són entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat les entitats l’objecte social exclusiu i legalment determinat de les quals l’integren una, diverses o totes les activitats següents:
a) Préstecs i crèdits, inclosos els següents:
b) Factoring amb recurs o sense, i les activitats complementàries d’investigació i de classificació de la clientela, comptabilització de deutors i, en general, qualsevol altra activitat que afavoreixi l’administració, l’execució, la seguretat i el finançament dels crèdits que els siguin cedits.
i. el crèdit al consum,
ii. el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting), i
iii. el crèdit hipotecari.
ii. el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting), i
iii. el crèdit hipotecari.
b) Factoring amb recurs o sense, i les activitats complementàries d’investigació i de classificació de la clientela, comptabilització de deutors i, en general, qualsevol altra activitat que afavoreixi l’administració, l’execució, la seguretat i el finançament dels crèdits que els siguin cedits.
Quan les insolvències del deutor (client) són assumides pel cedent, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring amb recurs mentre que, si són assumides per l’empresa de factoring, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring sense recurs.
En cas de suspensió de pagaments o fallida del deutor (client), els pagaments realitzats per aquest a l’empresa de factoring, amb anterioritat a la declaració de la suspensió de pagaments o fallida, no estaran subjectes a rescissió. En cas que s’hagin efectuat pagaments amb venciment posterior a la suspensió de pagaments o fallida o si es demostra que el cedent i l’empresa de factoring coneixien l’estat d’insolvència del deutor (client) en la data de pagament per l’empresa de factoring al cedent, la revocació no afectarà l’empresa de factoring, excepte en cas de pacte en contrari entre aquesta i el cedent.
c) Arrendament financer (leasing) i les activitats complementàries de manteniment i de conservació dels béns cedits, atorgament de finançament connectat a una operació d’arrendament financer, actual o futura, intermediació i gestió d’operacions d’arrendament financer, arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no i assessorament i informes comercials.
d)
e) Concessió d’avals i altres garanties.
f) L’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
d)
Sense contingut
e) Concessió d’avals i altres garanties.
f) L’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
2. Qualsevol activitat complementària a les llistades prèviament que permeti a les entitats desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització també pot ser duta a terme prèvia autorització de l’INAF. S’entendrà com a activitat complementària qualsevol activitat accessòria els ingressos generats de la qual no representin més del 25% dels ingressos de l’entitat.
3. Les participacions directes o indirectes, per part de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, en entitats mercantils andorranes, de caràcter no financer, no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada.
4. En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres operacions alienes a la voluntat d’una entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació en una entitat, més gran que la que s’estipula al paràgraf precedent, l’entitat ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys.
5. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització, es requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 50. Forma
Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.
Article 51. Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat” o una altra que pugui induir a confusió amb aquesta així com les abreviatures “EFCE” “EFNBCE” per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.
Article 52. Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han d’establir-se en el territori nacional.
Article 53. Objecte social
L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a una, diverses o totes les activitats enumerades a l’article 49.
Article 54. Capital social
Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de ser constituïdes i mantenir un capital social mínim de 2.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.
Article 55. Consell d’administració
1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat determinat en els seus estatuts ha d’adoptar la forma de consell d’administració.
2. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per tres membres com a mínim.
3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
4. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
5. El president nomenat en cap cas podrà ser el mateix que el director general de l’entitat.
6. El consell d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i de les responsabilitats de tots els seus membres.
Article 56. Direcció general
La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, ha d’estar formada per una o més persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.
Article 57. Condicions
Per a l’obtenció i la conservació de l’autorització administrativa, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 58. Obertura d’oficines i contractació de personal
1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de mantenir oberta almenys una oficina al Principat.
2. El personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i ha de tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin i, almenys, la meitat han de ser persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat amb una antiguitat no inferior a tres anys.
Article 59. Normes de solvència i de liquiditat
1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat estan sotmeses a les mateixes normes de solvència (ràtio de solvència i concentració de riscos) que les pròpies de les entitats bancàries definides a la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.
2. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
3. S’entendrà per recursos propis mínims el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat del 10%. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no podran situar-se per sota d’aquest mínim.
4. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.
5. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis. En qualsevol cas, aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts de capital social mínim.
6. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.
Capítol sisè. Règim jurídic per a les entitats de pagament i de diner electrònic
Secció primera. Disposicions generals
Article 60. Regles generals
Les entitats de pagament i de diner electrònic estan sotmeses al règim jurídic previst en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic i, en aquest sentit, qualsevol concepte no definit específicament en aquest capítol té el significat que estableix l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Article 61. Definició
1. Les entitats de pagament són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a proporcionar els serveis de pagament.
2. Els serveis de pagament són els esmentats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
3. Les entitats de diner electrònic són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a emetre diner electrònic.
4. El diner electrònic té el significat establert en l’article 3.8 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
5. Les entitats que pretenen proporcionar serveis de pagament o emetre diner electrònic de forma professional han d’obtenir autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, segons escaigui, abans de començar la prestació dels serveis de pagament o l’emissió de diner electrònic.
6. A part de la prestació dels serveis de pagament, les entitats de pagament estan habilitades per prestar les activitats següents:
a) La prestació de serveis operatius i auxiliars estretament relacionats, com assegurar l’execució d’operacions de pagament, serveis de tipus de canvi, activitats de custòdia i l’emmagatzematge i tractament de dades.
b) L’operació de sistemes de pagament, sense perjudici de l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
b) L’operació de sistemes de pagament, sense perjudici de l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
7. Quan les entitats de pagament es dediquen a la prestació d’un o més dels serveis de pagament, només poden mantenir comptes de pagament per a ús exclusiu d’operacions de pagament. Qualsevol fons rebut per les entitats de pagament dels usuaris de serveis de pagament amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix un dipòsit o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7, ni diner electrònic.
8. A més d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic estan habilitades per fer qualsevol de les activitats següents:
a) La prestació de serveis de pagament.
b) La prestació de serveis operatius i serveis auxiliars estretament relacionats pel que fa a l’emissió de diner electrònic o per a la prestació dels serveis de pagament indicats en la lletra a).
c) La gestió de sistemes de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
b) La prestació de serveis operatius i serveis auxiliars estretament relacionats pel que fa a l’emissió de diner electrònic o per a la prestació dels serveis de pagament indicats en la lletra a).
c) La gestió de sistemes de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
9. Qualsevol fons rebut per les entitats de diner electrònic del titular del diner electrònic s’ha de canviar per diner electrònic sense demora. Aquests fons no constitueixen ni un dipòsit ni cap altre fons reemborsable rebut del públic als efectes previstos a l’article 7.
10. Pel que fa als fons rebuts per a les activitats indicades en l’apartat 8.a) que no estiguin relacionades amb l’activitat d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic poden tenir comptes de pagament utilitzats exclusivament per a operacions de pagament. Qualsevol import rebut per entitats de diner electrònic dels usuaris amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix diner electrònic ni cap dipòsit o altres fons reemborsables dins el significat de l’article 7.
11. Les entitats de pagament i de diner electrònic no poden fer activitats de captació de dipòsits o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7.
Secció segona. Condicions per a l’autorització
Article 62. Forma
Les entitats de pagament i de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra.
Article 63. Nom
El nom entitat de pagament o entitat de diner electrònic i les seves abreviatures EP o EDE són d’ús exclusiu per a les entitats degudament autoritzades per l’INAF per a aquestes activitats en virtut d’aquesta Llei i la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. La utilització o el registre per part de qualsevol entitat en qualsevol dels seus signes distintius (marca, raó social, nom comercial, etiquetes o direcció web) de l’expressió entitat de pagament o entitat de diner electrònic o les seves abreviatures EP o EDE, o qualsevol altra que pugui dur a confusió, si no s’ha autoritzat en virtut de la Llei 35/2010 com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, respectivament, s’ha de considerar com un signe de caràcter confús o que pot induir el públic general a error i, per tant, està subjecte a accions de nul·litat i prohibicions d’ús.
Article 64. Domicili
Les entitats de pagament i diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra.
Article 65. Objecte social
L’objecte social de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic és el previst als seus estatus i es limita a les activitats per a les quals ha obtingut la corresponent autorització de l’INAF, entre les descrites a l’article 61.
Article 66. Capital social i fons propis
1. Capital social i fons propis de les entitats de pagament
1.1. Les entitats de pagament han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o l’import mínim de capital necessari per a la seva forma jurídica en qualsevol moment, el que sigui superior:
a) Quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament d’enviament de diners previst a la lletra f) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 20.000 euros;
b) Quan l’entitat de pagament proporcioni el servei d’execució d’operacions de pagament previst a la lletra g) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, en què el consentiment del pagament per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI i el pagament es realitza al sistema de telecomunicacions, de TI o operador de xarxa, actuant únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor de béns i serveis, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 50.000 euros;
c) Quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol dels serveis de pagament descrits a les lletres a) a e) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior a 125.000 euros.
b) Quan l’entitat de pagament proporcioni el servei d’execució d’operacions de pagament previst a la lletra g) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, en què el consentiment del pagament per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI i el pagament es realitza al sistema de telecomunicacions, de TI o operador de xarxa, actuant únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor de béns i serveis, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 50.000 euros;
c) Quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol dels serveis de pagament descrits a les lletres a) a e) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior a 125.000 euros.
1.2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament l’any anterior:
a) 4,0% del tram de VP fins a 5 milions d’euros,
més
b) 2,5% del tram de VP per sobre de 5 milions d’euros fins a 10 milions d’euros,
més
c) 1% del tram de VP per sobre de 10 milions d’euros fins a arribar a 100 milions d’euros,
més
d) 0,5% del tram de VP per sobre de 100 milions d’euros fins a arribar a 250 milions d’euros,
més
e) 0,25% del tram de VP per sobre de 250 milions d’euros.
Sent el factor k, que s’utilitza:
a) 0,5 quan l’entitat de pagament només presti el servei de pagament d’enviament de diners;
b) 0,8 quan l’entitat de pagament presti el servei de pagament d’execució d’operacions de pagament, quan el consentiment de l’ordenant a executar una operació de pagament mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de TI i el pagament es realitzi a l’operador de telecomunicacions, sistema informàtic o operador de xarxa, que actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
c) 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels altres serveis de pagament indicats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
b) 0,8 quan l’entitat de pagament presti el servei de pagament d’execució d’operacions de pagament, quan el consentiment de l’ordenant a executar una operació de pagament mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de TI i el pagament es realitzi a l’operador de telecomunicacions, sistema informàtic o operador de xarxa, que actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
c) 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels altres serveis de pagament indicats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
1.3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’INAF pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:
a) Fons propis per un import, com a mínim, del 10% de les seves despeses fixes de l’any anterior.
No obstant això, l’INAF pot ajustar aquest requisit en el cas d’un canvi material en el negoci de l’entitat de pagament des de l’any anterior. Quan una entitat de pagament no hagi completat el negoci de tot un any en la data del càlcul, el requisit serà que els seus fons propis ascendeixin, com a mínim, al 10% de les despeses fixes corresponents tal com es projecti en el seu pla de negocis, tret que l’INAF sol·liciti un ajustament d’aquest pla.
b) Fons propis per a un import, com a mínim, de l’indicador rellevant definit en la secció següent, multiplicat pel factor definit en la secció b i pel factor d’escala K que es defineix a continuació.
a. L’indicador rellevant és la suma del següent:
Cal incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu. Els ingressos en concepte de partides extraordinàries o irregulars poden no ser utilitzats en el càlcul de l’indicador rellevant. Les despeses relatives a l’externalització de serveis prestats per tercers poden reduir l’indicador rellevant si la despesa es realitza en una empresa subjecta a supervisió en virtut d’aquesta Llei. L’indicador rellevant es calcula sobre la base de l’observació de les dotze últimes observacions mensuals al final del darrer exercici financer. L’indicador rellevant s’ha de calcular al llarg de l’exercici financer anterior. No obstant això, els fons propis calculats segons aquest mètode no poden quedar per sota del 80% de la mitjana dels tres exercicis anteriors per a l’indicador rellevant. Quan no es disposi de les xifres auditades, es poden utilitzar les estimacions de negoci.
b. El factor de multiplicació és:
No obstant això, l’INAF pot ajustar aquest requisit en el cas d’un canvi material en el negoci de l’entitat de pagament des de l’any anterior. Quan una entitat de pagament no hagi completat el negoci de tot un any en la data del càlcul, el requisit serà que els seus fons propis ascendeixin, com a mínim, al 10% de les despeses fixes corresponents tal com es projecti en el seu pla de negocis, tret que l’INAF sol·liciti un ajustament d’aquest pla.
b) Fons propis per a un import, com a mínim, de l’indicador rellevant definit en la secció següent, multiplicat pel factor definit en la secció b i pel factor d’escala K que es defineix a continuació.
a. L’indicador rellevant és la suma del següent:
- ingressos per interessos,
- despeses per interessos,
- comissions i taxes rebudes, i
- altres ingressos d’explotació.
- despeses per interessos,
- comissions i taxes rebudes, i
- altres ingressos d’explotació.
Cal incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu. Els ingressos en concepte de partides extraordinàries o irregulars poden no ser utilitzats en el càlcul de l’indicador rellevant. Les despeses relatives a l’externalització de serveis prestats per tercers poden reduir l’indicador rellevant si la despesa es realitza en una empresa subjecta a supervisió en virtut d’aquesta Llei. L’indicador rellevant es calcula sobre la base de l’observació de les dotze últimes observacions mensuals al final del darrer exercici financer. L’indicador rellevant s’ha de calcular al llarg de l’exercici financer anterior. No obstant això, els fons propis calculats segons aquest mètode no poden quedar per sota del 80% de la mitjana dels tres exercicis anteriors per a l’indicador rellevant. Quan no es disposi de les xifres auditades, es poden utilitzar les estimacions de negoci.
b. El factor de multiplicació és:
- 10% del tram de l’indicador rellevant fins a 2,5 milions d’euros;
- 8% del tram de l’indicador rellevant des de 2,5 milions d’euros fins a 5 milions d’euros;
- 6% del tram de l’indicador rellevant des de 5 milions d’euros fins a 25 milions d’euros;
- 3% del tram de l’indicador rellevant des de 25 milions d’euros fins a 50 milions d’euros;
- 1,5% per sobre de 50 milions d’euros.
- 8% del tram de l’indicador rellevant des de 2,5 milions d’euros fins a 5 milions d’euros;
- 6% del tram de l’indicador rellevant des de 5 milions d’euros fins a 25 milions d’euros;
- 3% del tram de l’indicador rellevant des de 25 milions d’euros fins a 50 milions d’euros;
- 1,5% per sobre de 50 milions d’euros.
On el factor k utilitzat seria:
i. 0,5 quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament de l’enviament de diners;
ii. 0,8 quan l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI, actuant només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
iii. 1 quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol de la resta de serveis de pagament enumerats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
ii. 0,8 quan l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI, actuant només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
iii. 1 quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol de la resta de serveis de pagament enumerats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
L’INAF té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article.
1.4. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article.
1.5. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.
2. Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic
2.1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros.
2.2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.1.
2.3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació.
2.4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’INAF.
Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’INAF.
2.5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors.
2.6. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.
2.7. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.
Article 67. Consell d’administració
1. Les entitats de pagament i de diner electrònic s’han de regir per un consell d’administració compost per tres membres com a mínim.
2. Els membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representen persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representin persones jurídiques, han de ser persones que posseeixin els coneixements adequats per exercir les funcions inherents al seu càrrec, així com una experiència professional adequada.
4. El president designat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats de pagament i de diner electrònic ha d’aprovar les normes de funcionament intern per tal de permetre el compliment de les responsabilitats i les obligacions dels seus membres.
Article 68. Direcció general
1. La direcció general ha de constar d’una o més persones, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.
2. Els membres de la direcció general han de tenir els coneixements i l’experiència professional adequats per al seu càrrec.
3. Els membres de la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
Article 69. Condicions
Per tal d’adquirir i conservar la seva autorització administrativa, les entitats de pagament i de diner electrònic han de conservar en tot moment les condicions per prestar els serveis descrits en els articles anteriors, així com les condicions per exercir aquestes activitats, incloent-hi els seus requisits organitzatius i les condicions de funcionament establertes a la normativa aplicable.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 70. Obertura d’oficines i contractació de personal
1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de mantenir oberta, com a mínim, una oficina al Principat d’Andorra.
2. El 20% del personal, com a mínim, ha de ser andorrà o resident al Principat d’Andorra amb una antiguitat mínima de dos anys, i ha de ser, en qualsevol cas, un nombre suficient i tenir la formació adequada per dur a termes les activitats que se li encomanin.
3. Les entitats han de contractar personal amb prou coneixements per dur a terme les funcions que se li assignen.
Article 71. Normes sobre solvència i liquiditat
1. Sense perjudici dels requisits sobre capital inicial i fons propis establerts a l’article 66, així com de les obligacions derivades de les normes sobre criteris de solvència i liquiditat, les entitats de pagament i entitats de diner electrònic poden establir estratègies sòlides, efectives i exhaustives, i procediments per valorar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i el repartiment de capital intern que es considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estan o poden estar exposades. Altres estratègies i procediments han de ser objecte periòdicament d’un examen intern amb la finalitat de garantir que són exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats o el grup en el qual estan inserides.
2. L’INAF està expressament habilitat per prendre les mesures necessàries en el cas d’insuficiències en el nivell de fons propis i, en aquest sentit, pot establir els criteris tècnics corresponents que, en qualsevol cas, hauran de respectar les entitats afectades. Aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos en el cas d’entitats de nova creació durant els primers dos exercicis i no pot durar més de 6 mesos en qualsevol altre cas i els fons propis no poden ser inferiors a les quatre cinquenes parts del capital social mínim.
3. L’INAF, mitjançant el comunicat tècnic corresponent, pot dictar les normes complementàries corresponents i dur a terme les esmenes que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul en virtut de les normes sobre solvència i liquiditat.
Article 72. Requisits de garantia
1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de salvaguardar els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o d’un altre proveïdor de servei de pagament per executar les operacions de pagament o de titulars de diner electrònic a canvi de diner electrònic, complint els procediments següents:
a) No es poden barrejar en cap moment amb els fons de cap persona física o jurídica diferent dels usuaris del servei de pagament o els titulars de diner electrònic en nom dels quals es disposa dels fons i, en cas que estiguin en poder de l’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic i encara no hagi lliurat al beneficiari ni transferit a un altre proveïdor de servei de pagament o emissor de diner electrònic, segons sigui el cas, al final del dia hàbil següent al dia en què s’han rebut els fons, s’han de dipositar en un compte diferent en una entitat bancària o invertir en actius segurs, líquids i de risc baix, tal com es defineix a continuació.
En aquest cas, sense perjudici del règim general previst al Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides, els titulars dels fons tenen dret de separació dels comptes i els actius esmentats en el paràgraf anterior, en benefici dels usuaris dels serveis de pagament o titulars de diner electrònic, relativa a possibles reclamacions d’altres creditors de l’entitat de pagament; o
b) Han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurances o alguna altra garantia comparable d’una companyia d’assegurances o una entitat bancària, que no pertanyi al mateix grup que la mateixa entitat de pagament o de diner electrònic, per un import equivalent al que hauria estat separat a causa de no existir la pòlissa d’assegurança o una altra garantia comparable, que es pot pagar en cas que l’entitat de pagament o la de diner electrònic no pugui complir les seves obligacions financeres.
En aquest cas, sense perjudici del règim general previst al Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides, els titulars dels fons tenen dret de separació dels comptes i els actius esmentats en el paràgraf anterior, en benefici dels usuaris dels serveis de pagament o titulars de diner electrònic, relativa a possibles reclamacions d’altres creditors de l’entitat de pagament; o
b) Han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurances o alguna altra garantia comparable d’una companyia d’assegurances o una entitat bancària, que no pertanyi al mateix grup que la mateixa entitat de pagament o de diner electrònic, per un import equivalent al que hauria estat separat a causa de no existir la pòlissa d’assegurança o una altra garantia comparable, que es pot pagar en cas que l’entitat de pagament o la de diner electrònic no pugui complir les seves obligacions financeres.
2. A l’efecte d’aquest article, l’INAF pot definir, per mitjà d’un desenvolupament normatiu ulterior, els actius que cal considerar segurs, líquids i de baix risc.
3. En cas que una entitat de pagament hagi d’utilitzar una part dels fons indicats en l’apartat 1 per a operacions de pagament futures i amb l’import restant per ser utilitzat als serveis que no siguin de pagament, aquesta part dels fons que cal utilitzar per a operacions de pagament futures també ha d’estar subjecta als requisits de l’apartat 1. Quan aquesta part sigui variable o desconeguda per avançat, aquest paràgraf s’aplica basant-se en la part representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per als serveis de pagament sempre que aquesta part representativa es pugui estimar raonablement basant-se en les dades històriques, a satisfacció de l’INAF.
4. L’INAF, fent ús de les seves competències per desenvolupar aspectes tècnics respecte a les qüestions d’aquest capítol, pot limitar els requisits de protecció esmentats anteriorment a fons d’usuaris de serveis de pagament que individualment superin un llindar de 600 euros.
5. Els fons rebuts per entitats de diner electrònic en la forma d’abonament mitjançant instrument de pagament no han de ser necessàriament salvaguardats fins al moment en què s’hagin abonat en el compte de pagament de l’entitat de diner electrònic o, d’altra banda, es posin a disposició de l’entitat de diner electrònic. En qualsevol cas, aquests fons han de ser necessàriament salvaguardats amb un termini anterior a cinc dies hàbils després de l’emissió de diner electrònic.
Article 73. Utilització d’agents o de terceres entitats a les quals s’externalitzen certes activitats
1. Les entitats de pagament i de diner electrònic que vulguin prestar serveis de pagament mitjançant un agent han de presentar a l’INAF la informació relacionada amb:
a) El nom i l’adreça de l’agent;
b) Els serveis que es prestaran;
c) Els procediments adoptats per escollir i instruir els seus agents i avaluar que tenen els coneixements apropiats;
d) Una descripció dels mecanismes de control interns utilitzats pels agents per complir les obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en virtut de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal i posteriors modificacions, i la Llei 8/2013; i
e) La identitat dels directors i les persones responsables de la gestió de l’agent que cal utilitzar en la prestació dels serveis i proves que demostrin que són persones aptes i adequades, és a dir, que té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.
b) Els serveis que es prestaran;
c) Els procediments adoptats per escollir i instruir els seus agents i avaluar que tenen els coneixements apropiats;
d) Una descripció dels mecanismes de control interns utilitzats pels agents per complir les obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en virtut de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal i posteriors modificacions, i la Llei 8/2013; i
e) La identitat dels directors i les persones responsables de la gestió de l’agent que cal utilitzar en la prestació dels serveis i proves que demostrin que són persones aptes i adequades, és a dir, que té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.
2. Un cop l’INAF rep la informació indicada en l’apartat 1, després de comprovar que és correcta i suficient, inscriu l’agent en el registre.
3. Abans d’inscriure l’agent en el registre, l’INAF pot, si es considera que la informació facilitada no és correcta, prendre mesures addicionals per comprovar la informació.
4. Si després de prendre mesures per comprovar la informació l’INAF considera que la informació proporcionada en virtut de l’apartat 1 no és correcta, rebutja la inscripció de l’agent en el registre.
5. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de garantir que els agents que actuen en nom seu informen d’aquest fet els usuaris del servei de pagament.
6. Les entitats de diner electrònic no poden emetre diner electrònic mitjançant agents. No obstant això, les entitats de diner electrònic poden distribuir i reemborsar diner electrònic mitjançant persones físiques o jurídiques que actuïn en nom seu.
7. Quan les entitats de pagament o de diner electrònic tinguin intenció d’externalitzar funcions operatives n’han d’informar degudament l’INAF.
L’externalització de funcions operatives rellevants no pot dur-se a terme de manera que això afecti negativament la qualitat del control intern de l’entitat i la capacitat de l’INAF de controlar el compliment de l’entitat amb les obligacions previstes en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
A l’efecte del paràgraf anterior, una funció operativa és considerada rellevant si una anomalia o deficiència en el seu funcionament pot afectar sensiblement el compliment continuat de l’entitat amb els requisits de l’autorització sol·licitada d’acord amb aquesta secció o altres obligacions en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, o el rendiment financer, o la solidesa o continuïtat dels seus serveis. Quan les entitats externalitzin funcions operatives rellevants, han de complir els requisits següents:
a) L’externalització no pot implicar la delegació per part de l’alta direcció de la seva responsabilitat.
b) La relació i les obligacions de l’entitat respecte als seus usuaris no es pot alterar.
c) Les condicions que l’entitat ha de complir per ser autoritzada i seguir sent-ho no poden quedar perjudicades.
d) Cap de les altres condicions a què es va condicionar l’autorització de l’entitat no poden ser eliminades o modificades.
b) La relació i les obligacions de l’entitat respecte als seus usuaris no es pot alterar.
c) Les condicions que l’entitat ha de complir per ser autoritzada i seguir sent-ho no poden quedar perjudicades.
d) Cap de les altres condicions a què es va condicionar l’autorització de l’entitat no poden ser eliminades o modificades.
8. Quan les entitats confiïn en tercers la prestació de funcions operatives, les entitats han de prendre les mesures necessàries per garantir que es compleixin els requisits d’aquesta Llei i de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
9. En qualsevol cas, les entitats de pagament i de diner electrònic segueixen sent totalment responsables de qualsevol actuació dels seus empleats o de qualsevol agent o de qualsevol entitat a la qual s’hagin externalitzat les seves activitats.
Disposició addicional
Les disposicions d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.Disposició derogatòria
Queden derogats la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, els articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que s’estableix en aquesta Llei.Disposició final primera
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de preveure reglamentàriament el marc d’actuació relatiu al desenvolupament de l’activitat de gestió de sistemes multilaterals de negociació, el qual pot delegar aquesta facultat a l’INAF.Disposició final segona
S’habilita l’INAF a desenvolupar, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei.Disposició final tercera
Es modifica l’article 2 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, el qual queda redactat com segueix:“Article 2.
Subjectes autors i responsables
Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei.
Són subjectes responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, en les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
A l’efecte del paràgraf precedent, exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, els administradors o els membres dels seus òrgans col·legiats d’administració o les persones que exerceixen funcions d’alta direcció.”
Disposició final quarta
Es modifiquen els articles 15 i 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queden redactats com segueix:“Article 15.
Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats o que vulneren la legitimitat operativa de l’estructura del sistema financer, i les infraccions que impedeixen conèixer la situació real de l’entitat.
Constitueixen infraccions molt greus:
a) La recepció de diners del públic, en forma de dipòsits o altres fons reemborsables, sense tenir-ne la capacitat legal, conforme preveu la legislació vigent.
b) L’exercici d’altres activitats específiques reservades exclusivament a cadascuna de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer d’acord amb la legislació vigent per part d’entitats del sistema financer que no en tinguin la facultat legal.
c) L’exercici d’activitats econòmiques que no siguin pròpies del sistema financer, o que siguin alienes al seu objecte social, tret de les autoritzades legalment.
d) L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de data 29 de febrer del 1996.
e) L’incompliment del deure de sotmetre els comptes anuals individuals i consolidats, si escau, a una auditoria de comptes segons l’establert a la legislació vigent.
f) La negativa a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances o la falta de veracitat en la informació facilitada que impedeixi exercir adequadament la supervisió i conèixer determinats aspectes de la situació real de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.
g) La comissió de més de tres infraccions greus en el termini d’un any.”
b) L’exercici d’altres activitats específiques reservades exclusivament a cadascuna de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer d’acord amb la legislació vigent per part d’entitats del sistema financer que no en tinguin la facultat legal.
c) L’exercici d’activitats econòmiques que no siguin pròpies del sistema financer, o que siguin alienes al seu objecte social, tret de les autoritzades legalment.
d) L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de data 29 de febrer del 1996.
e) L’incompliment del deure de sotmetre els comptes anuals individuals i consolidats, si escau, a una auditoria de comptes segons l’establert a la legislació vigent.
f) La negativa a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances o la falta de veracitat en la informació facilitada que impedeixi exercir adequadament la supervisió i conèixer determinats aspectes de la situació real de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.
g) La comissió de més de tres infraccions greus en el termini d’un any.”
“Article 16.
Infraccions greus
Són infraccions greus les infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’entitat.
Constitueixen infraccions greus:
a) L’incompliment de les normes vigents en matèria de coeficient d’inversions obligatòries.
b) L’incompliment de les normes vigents en matèria de garantia de dipòsits i inversions per a les entitats bancàries.
c) L’incompliment de les normes vigents en matèria de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals per a les entitats financeres no bancàries.
d) El fet de no tenir la comptabilitat en la forma legalment prescrita o de portar-la amb anomalies que dificultin el coneixement de les situacions econòmica, patrimonial i financera de l’entitat.
e) L’incompliment de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996, sempre que això no constitueixi una infracció molt greu d’acord amb el que disposa l’article anterior.
f) L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència per part de les entitats financeres d’inversió o de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
g) El fet de deixar de complir les característiques personals i professionals establertes per la legislació vigent en relació amb els membres del consell d’administració i els membres de la direcció general.
h) El fet de deixar de complir els requisits organitzatius i les condicions de funcionament que s’estableixen en la legislació vigent.
i) El fet de deixar de complir les normes relatives a la protecció de l’inversor d’acord amb la legislació vigent.
j) L’excusa o la resistència a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, directament o mitjançant els auditors externs, que impedeixin conèixer determinats aspectes de les situacions organitzativa, econòmica i patrimonial de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.
k) La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.”
b) L’incompliment de les normes vigents en matèria de garantia de dipòsits i inversions per a les entitats bancàries.
c) L’incompliment de les normes vigents en matèria de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals per a les entitats financeres no bancàries.
d) El fet de no tenir la comptabilitat en la forma legalment prescrita o de portar-la amb anomalies que dificultin el coneixement de les situacions econòmica, patrimonial i financera de l’entitat.
e) L’incompliment de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996, sempre que això no constitueixi una infracció molt greu d’acord amb el que disposa l’article anterior.
f) L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència per part de les entitats financeres d’inversió o de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
g) El fet de deixar de complir les característiques personals i professionals establertes per la legislació vigent en relació amb els membres del consell d’administració i els membres de la direcció general.
h) El fet de deixar de complir els requisits organitzatius i les condicions de funcionament que s’estableixen en la legislació vigent.
i) El fet de deixar de complir les normes relatives a la protecció de l’inversor d’acord amb la legislació vigent.
j) L’excusa o la resistència a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, directament o mitjançant els auditors externs, que impedeixin conèixer determinats aspectes de les situacions organitzativa, econòmica i patrimonial de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.
k) La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.”
Disposició final cinquena
Es modifica l’article 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queda redactat com segueix:“L’import de les sancions imposades s’ha d’ingressar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, a nom d’aquest Institut.”
Disposició final sisena
S’introdueixen les modificacions següents a l’article 4 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996: en l’apartat que conté l’escalat de ponderació del risc, els números 11 i 14 queden redactats com segueix:“11. Comptes d’ordre que registren els crèdits documentaris, les línies de crèdit no utilitzades, les operacions de lloguer financer amb opció de compra (leasing), les operacions de gestió de factures amb avançaments total o parcial de tresoreria i altres operacions homologables.”,
i “14. Crèdits habitatge hipotecaris i operacions de compra de factures.”
i “14. Crèdits habitatge hipotecaris i operacions de compra de factures.”
Disposició final setena
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.Casa de la Vall, 9 de maig del 2013
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
François Hollande
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra