Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de maig del 2013 ha aprovat la següent:

llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

Exposició de motius

La normativa vigent fins a la data establia el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer en les següents lleis:



A més de la transposició de tots els articles dispositius de les citades lleis i dels esmentats de la Llei 14/2010, del 13 de maig, per tal de refondre la regulació del règim jurídic de les entitats bancàries en un únic text legislatiu s’ha precisat la incorporació de la definició de les entitats bancàries que no figurava en dita Llei, sinó en l’article 2 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996.

Finalment, amb l’objecte de poder estructurar d’una manera més clara la legislació del sistema financer andorrà, s’ha considerat escaient derogar la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, de la qual només restaven en vigor alguns articles, en concret els articles 1, 2, 3.c), 4, 6, 7, 8 i part del 9, els quals han estat transposats al present text legislatiu sense modificacions significatives.

Així, la Llei incorpora en un únic text normatiu els règims jurídics de totes les entitats operatives del sistema financer andorrà, concentrant tota la normativa dispersa en diverses lleis, sense que s’hagin efectuat canvis significatius en les normes reguladores del règim jurídic de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer, essent, per tant, una refosa i una reestructuració de les lleis vigents en la matèria per tal d’aportar més seguretat jurídica al marc legislatiu que regula el sistema financer andorrà.

Aquesta Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra s’estructura en cinc capítols, cinquanta-nou articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Els cinc capítols són els següents:



El capítol primer sobre les disposicions generals conté set articles: l’article primer que defineix l’objecte de la Llei; l’article segon que estableix les definicions; el tercer, relatiu a la composició del sistema financer andorrà i la tipologia d’entitats operatives del sistema financer; el quart, sobre les entitats que, tot i tenir un objecte social de caràcter financer, no formen part del sistema financer; el cinquè, relatiu a la prohibició de prestar activitat bancària o financera sense la prèvia autorització administrativa; el sisè, relatiu a la iniciativa del Govern pel que fa a la introducció de noves activitats financeres i, finalment, l’article setè que prohibeix a les entitats no bancàries rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

Els altres quatre capítols regulen el règim jurídic de cadascuna de les quatre tipologies existents d’entitats operatives del sistema financer andorrà i cadascun d’aquests capítols s’estructura en tres seccions: la secció primera, que regula les disposicions generals del tipus d’entitat; la secció segona, que regula les condicions per accedir a l’activitat; i la secció tercera, que regula les condicions per exercir l’activitat.

Aquesta Llei comporta la derogació de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996; la derogació de la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat; la derogació de la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i la derogació dels articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

També es modifiquen els articles 2, 15, 16 i 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, amb l’objecte d’adaptar els seus preceptes a aquesta Llei donat que, en determinats apartats o lletres, la norma feia referència a disposicions actualment derogades o obsoletes.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Article 2. Definicions

1) Direcció general: s’entén per membres de la direcció general els que tenen un càrrec de director general o director general adjunt i els que formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat.

2) Experiència professional adequada: es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys funcions d’alta administració, direcció o control d’entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa.

3) Honorabilitat empresarial i professional: es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bones administradores i, d’una manera específica, les que:



4) Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment, els que es detallen a continuació:



5) Recursos propis: a l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per recursos propis els que estan referits com a fons propis en la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.

6) Valors negociables: s’entenen per valors negociables les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, a excepció dels instruments de pagament, com:

Article 3. Composició del sistema financer andorrà

El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:



Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:



Finalment, també forma part del sistema financer andorrà qualsevol agent financer que actuï en nom o per compte d’alguna de les entitats operatives del sistema financer d’acord amb l’establert a l’article 27.

Article 4. Entitats amb objecte social financer que no formen part del sistema financer

1. No tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en els articles 20 i 21, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials. En concret, les societats de tinença de participacions o gestió patrimonial que actuen per compte propi.

2. Tampoc formen part del sistema financer les societats instrumentals de gestió i inversió financera intragrup tal i com s’estableixen en la legislació vigent.

3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials.

Article 5

Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia administrativa.

Cap persona física ni jurídica no pot prestar cap servei professional a tercers respecte a instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o els serveis descrits en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, sense haver obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.

Article 6. Introducció de noves activitats financeres

1. El Govern, davant la introducció o la constatació de noves activitats de caràcter financer que no siguin tècnicament assimilables a les que preveu la legislació vigent, sotmetrà al Consell General, amb l’informe tècnic de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (d’ara en endavant INAF), una proposta legislativa d’integració d’aquestes noves activitats al sistema financer andorrà.

2. Es faculta el Govern perquè, amb l’informe previ de l’INAF, pugui disposar que quedi en suspens, cautelarment, l’eventual introducció o el desenvolupament d’activitats que són objecte del punt anterior, mentre es tramet al Consell General la documentació i la informació necessàries perquè aquest reguli les noves activitats en qüestió.

Article 7. Prohibició de les entitats no bancàries de rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables

1. Les entitats no bancàries no estan facultades per rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

2. A aquests efectes, no constitueixen fons reemborsables del públic els fons rebuts per les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva en el marc de la prestació del serveis d’inversió definits en les lletres d) i e) de l’article 20 i el servei auxiliar definit en la lletra a) de l’article 21, per dur a terme inversions per compte dels seus clients; els finançaments atorgats per entitats bancàries; els fons lliurats per entitats pertanyents al mateix grup o per socis titulars almenys d’un 5 per 100 del capital social i les emissions de valors dutes a terme d’acord amb la normativa vigent.

Capítol segon. Règim jurídic de les entitats bancàries

Secció primera. Disposicions generals

Article 8. Definició

1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables, i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte propi.

2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:



3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.

No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.

4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.

5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.

En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

6. El valor comptable del conjunt de les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres no pot sobrepassar el 40% dels fons propis de l’entitat bancària. Aquest percentatge es computa dins dels límits marcats per l’article 13 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.

7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.

Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’INAF, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.

A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 9. Forma

Les entitats bancàries han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 10. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat bancària”, “banc”, “banca”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, per altres entitats que una entitat bancària, s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents, excepte en els casos en què la paraula “banc” va acompanyada d’un qualificatiu que evita qualsevol confusió, com per exemple “banc de sang”.

Article 11. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats bancàries ha d’establir-se en territori nacional.

Article 12. Objecte social

L’objecte social exclusiu de les entitats bancàries ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a les activitats que, d’acord amb la legislació vigent, poden integrar-lo.

Article 13. Capital social

Les entitats bancàries han de disposar d’un capital social mínim de 30.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 14. Consell d’administració

1. Les entitats bancàries han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per cinc membres com a mínim.

2. Les persones que componen el consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats bancàries ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 15. Direcció general

1. La direcció general ha d’estar composta per dues persones com a mínim, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.

2. Les persones que componen la direcció general han de tenir els coneixements idonis i l’experiència professional adequada per exercir la seva funció.

3. Les persones que componen la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

Article 16. Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats bancàries han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat

Article 17. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats bancàries han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat distinta de la parròquia on han instal·lat l’oficina principal.

2. No menys de la meitat del personal contractat ha de ser andorrà o resident amb una antiguitat no inferior a tres anys i ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin.

3. Les entitats han de contractar personal amb els coneixements necessaris per desenvolupar les funcions que li siguin assignades.

Article 18. Normes de solvència i liquiditat

1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats bancàries han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat bancària i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

2. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota dels “recursos propis mínims”, que són el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència del 10 per 100.

3. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.

4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts del capital social mínim.

5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió

Secció primera. Disposicions generals

Article 19. Definició

1. Són entitats financeres d’inversió les persones, físiques o jurídiques, que, en els termes establerts en aquesta Llei, tenen com a activitat principal prestar professionalment un o diversos serveis d’inversió a tercers sobre instruments financers i, a més, realitzar altres serveis auxiliars.

2. Les entitats financeres d’inversió també poden, amb una autorització prèvia, exercir qualsevol activitat complementària a les mencionades als articles 20 i 21, sempre que els permeti desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització.

S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’empresa d’inversió. Els ingressos que generi no poden representar més del 25% dels ingressos de l’entitat.

Article 20. Serveis d’inversió

D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis d’inversió els següents:

Article 21. Serveis auxiliars

D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis auxiliars els següents:

Article 22. Tipologia

Per a la prestació dels serveis d’inversió i auxiliars previstos als articles 20 i 21, les entitats financeres d’inversió s’han de constituir en algun dels tipus següents:

Article 23. Societats financeres d’inversió

Són societats financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden realitzar tots els serveis d’inversió i tots els serveis auxiliars previstos als articles 20 i 21 amb caràcter professional, tant per compte propi com aliè.

Article 24. Agències financeres d’inversió

Són agències financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden prestar tots els serveis d’inversió, llevat dels mencionats a les lletres c) i f) de l’article 20, i tots els serveis auxiliars, llevat dels mencionats a la lletra b) de l’article 21, amb caràcter professional i únicament per compte aliè.

Article 25. Societats gestores de patrimonis

Són societats gestores de patrimonis les entitats financeres d’inversió que només poden prestar els serveis d’inversió mencionats a les lletres d) i e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.

Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores de patrimonis poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21, amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.

Article 26. Assessors financers

Són assessors financers les entitats financeres d’inversió en forma de persona física o jurídica, que només poden prestar el servei d’inversió mencionat a la lletra e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.

Article 27. Agents financers

1. Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa poden designar agents financers vinculats amb la finalitat de promoure aquests serveis, per captar negoci o rebre ordres de clients o possibles clients i transmetre-les, per col·locar instruments financers o prestar assessorament sobre dits instruments i serveis financers.

2. Els agents financers només poden actuar en exclusiva i sota la responsabilitat plena i incondicional de l’entitat que els designa i actuar en nom i per compte seu sempre que aquesta els hagi contractat atorgant-los el poder de representació suficient.

3. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han d’assegurar-se que aquests informin el client o potencial client de la capacitat amb la qual actuen i de l’entitat a qui representen quan es posin en contacte o abans de negociar amb aquests.

4. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen un agent financer han de verificar que aquest té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.

5. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han de prendre les mesures adequades per evitar qualsevol repercussió negativa que altres activitats de l’agent financer poguessin tenir respecte a les activitats que l’agent financer realitza en nom i per compte d’aquestes.

6. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que vulguin designar un agent financer han de presentar la corresponent sol·licitud d’inscripció a l’INAF i obtenir-ne la confirmació amb caràcter previ a l’inici de l’activitat de l’agent financer vinculat.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 28. Forma

Les entitats financeres d’inversió han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida. No obstant això, els assessors financers i els agents financers poden ser tant persones físiques com revestir la forma de societats anònimes o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.

Article 29. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera d’inversió”, “societat financera d’inversió”, “agència financera d’inversió”, “societat gestora de patrimonis”, “assessors financers” o qualsevol altra que pugui induir a confusió, com també les seves abreviatures, “EFI”, “SFI”, “AFI”, “SGP”, “ASF”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 30. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectives de les entitats financeres d’inversió s’han d’establir en territori nacional.

Article 31. Objecte social

L’objecte social exclusiu de les entitats financeres d’inversió s’ha de determinar als estatuts i limitar-se a un, alguns o tots els serveis d’inversió i/o auxiliars previstos per a cada tipus als articles 23 a 26.

Article 32. Capital social

1. Les entitats financeres d’inversió han de comptar amb el capital social mínim següent, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries, en funció del tipus d’entitat financera d’inversió de què es tracti:



2. Les persones físiques i jurídiques autoritzades per exercir com a assessors financers han de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional amb cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per reclamació de danys i un total d’1.500.000 euros anuals a totes les reclamacions.

Article 33. Òrgan d’administració

1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres d’inversió en forma de persona jurídica ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.

2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats financeres d’inversió ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 34. Direcció general

La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres d’inversió, ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada. Tanmateix, en el cas de les persones físiques que tinguin la condició d’assessors financers, aquests requisits han de concórrer en aquestes persones.

Article 35. Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats financeres d’inversió han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 36. Obertura d’oficines i contractació de personal

Les entitats financeres d’inversió han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin. Almenys el vint per cent del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.

Article 37. Normes de solvència

Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència, les entitats financeres d’inversió han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera d’inversió i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

Capítol quart. Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva

Secció primera. Disposicions generals

Article 38. Definició

1. Són societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva les societats de dret andorrà que despleguen com a activitat principal les funcions i obligacions previstes als articles 61 a 63 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

2. Tanmateix, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva també poden desplegar les funcions definides a les lletres d) i e) de l’article 20 i les relatives a la custòdia i a l’administració de les participacions dels fons d’inversió i, en el seu cas, de les accions de les societats d’inversió, que gestionen.

Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21 amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 39. Forma

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 40. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) del terme “societat gestora d’organisme d’inversió col·lectiva”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, com també l’abreviatura, “SGOIC”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 41. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectives de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’han d’establir en territori nacional.

Article 42. Objecte social

L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’ha de determinar als estatuts i s’ha de limitar a les activitats referides al títol VI de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà així com a les previstes en aquesta Llei que puguin desenvolupar aquestes entitats.

Article 43. Capital social

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de comptar amb un capital social mínim de 300.000 euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 44. Consell d’administració

1. L’òrgan d’administració de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.

2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 45. Direcció general

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir necessàriament una direcció general, la qual ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.

Article 46. Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors d’aquest capítol, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat

Article 47. Obertura d’oficines i contractació de personal

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin. Almenys el vint per cent del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.

Article 48. Normes de solvència

1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

2. Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir uns recursos propis mínims que no poden ser inferiors al capital social mínim, incrementat pel 2 per 1.000 del valor del patrimoni net dels organismes d’inversió col·lectiva que gestionin.

3. S’entén per patrimoni net el resultant d’eliminar les participacions creuades que puguin existir entre organismes d’inversió col·lectiva d’una mateixa societat gestora.

4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos.

5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius als requeriments de recursos propis mínims de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

Capítol cinquè. Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat

Secció primera. Disposicions generals

Article 49. Definició

1. Són entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat les entitats l’objecte social exclusiu i legalment determinat de les quals l’integren una, diverses o totes les activitats següents:



Quan les insolvències del deutor (client) són assumides pel cedent, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring amb recurs mentre que, si són assumides per l’empresa de factoring, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring sense recurs.

En cas de suspensió de pagaments o fallida del deutor (client), els pagaments realitzats per aquest a l’empresa de factoring, amb anterioritat a la declaració de la suspensió de pagaments o fallida, no estaran subjectes a rescissió. En cas que s’hagin efectuat pagaments amb venciment posterior a la suspensió de pagaments o fallida o si es demostra que el cedent i l’empresa de factoring coneixien l’estat d’insolvència del deutor (client) en la data de pagament per l’empresa de factoring al cedent, la revocació no afectarà l’empresa de factoring, excepte en cas de pacte en contrari entre aquesta i el cedent.



2. Qualsevol activitat complementària a les llistades prèviament que permeti a les entitats desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització també pot ser duta a terme prèvia autorització de l’INAF. S’entendrà com a activitat complementària qualsevol activitat accessòria els ingressos generats de la qual no representin més del 25% dels ingressos de l’entitat.

3. Les participacions directes o indirectes, per part de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, en entitats mercantils andorranes, de caràcter no financer, no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada.

4. En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres operacions alienes a la voluntat d’una entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació en una entitat, més gran que la que s’estipula al paràgraf precedent, l’entitat ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys.

5. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització, es requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 50. Forma

Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 51. Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat” o una altra que pugui induir a confusió amb aquesta així com les abreviatures “EFCE” “EFNBCE” per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 52. Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han d’establir-se en el territori nacional.

Article 53. Objecte social

L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a una, diverses o totes les activitats enumerades a l’article 49.

Article 54. Capital social

Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de ser constituïdes i mantenir un capital social mínim de 2.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 55. Consell d’administració

1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat determinat en els seus estatuts ha d’adoptar la forma de consell d’administració.

2. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per tres membres com a mínim.

3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

4. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

5. El president nomenat en cap cas podrà ser el mateix que el director general de l’entitat.

6. El consell d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i de les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 56. Direcció general

La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, ha d’estar formada per una o més persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.

Article 57. Condicions

Per a l’obtenció i la conservació de l’autorització administrativa, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 58. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de mantenir oberta almenys una oficina al Principat.

2. El personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i ha de tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin i, almenys, la meitat han de ser persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat amb una antiguitat no inferior a tres anys.

Article 59. Normes de solvència i de liquiditat

1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat estan sotmeses a les mateixes normes de solvència (ràtio de solvència i concentració de riscos) que les pròpies de les entitats bancàries definides a la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.

2. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

3. S’entendrà per recursos propis mínims el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat del 10%. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no podran situar-se per sota d’aquest mínim.

4. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.

5. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis. En qualsevol cas, aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts de capital social mínim.

6. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Capítol sisè. Règim jurídic per a les entitats de pagament i de diner electrònic

Secció primera. Disposicions generals

Article 60. Regles generals

Les entitats de pagament i de diner electrònic estan sotmeses al règim jurídic previst en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic i, en aquest sentit, qualsevol concepte no definit específicament en aquest capítol té el significat que estableix l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Article 61. Definició

1. Les entitats de pagament són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a proporcionar els serveis de pagament.

2. Els serveis de pagament són els esmentats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

3. Les entitats de diner electrònic són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a emetre diner electrònic.

4. El diner electrònic té el significat establert en l’article 3.8 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

5. Les entitats que pretenen proporcionar serveis de pagament o emetre diner electrònic de forma professional han d’obtenir autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, segons escaigui, abans de començar la prestació dels serveis de pagament o l’emissió de diner electrònic.

6. A part de la prestació dels serveis de pagament, les entitats de pagament estan habilitades per prestar les activitats següents:



7. Quan les entitats de pagament es dediquen a la prestació d’un o més dels serveis de pagament, només poden mantenir comptes de pagament per a ús exclusiu d’operacions de pagament. Qualsevol fons rebut per les entitats de pagament dels usuaris de serveis de pagament amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix un dipòsit o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7, ni diner electrònic.

8. A més d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic estan habilitades per fer qualsevol de les activitats següents:



9. Qualsevol fons rebut per les entitats de diner electrònic del titular del diner electrònic s’ha de canviar per diner electrònic sense demora. Aquests fons no constitueixen ni un dipòsit ni cap altre fons reemborsable rebut del públic als efectes previstos a l’article 7.

10. Pel que fa als fons rebuts per a les activitats indicades en l’apartat 8.a) que no estiguin relacionades amb l’activitat d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic poden tenir comptes de pagament utilitzats exclusivament per a operacions de pagament. Qualsevol import rebut per entitats de diner electrònic dels usuaris amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix diner electrònic ni cap dipòsit o altres fons reemborsables dins el significat de l’article 7.

11. Les entitats de pagament i de diner electrònic no poden fer activitats de captació de dipòsits o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7.

Secció segona. Condicions per a l’autorització

Article 62. Forma

Les entitats de pagament i de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra.

Article 63. Nom

El nom entitat de pagament o entitat de diner electrònic i les seves abreviatures EP o EDE són d’ús exclusiu per a les entitats degudament autoritzades per l’INAF per a aquestes activitats en virtut d’aquesta Llei i la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. La utilització o el registre per part de qualsevol entitat en qualsevol dels seus signes distintius (marca, raó social, nom comercial, etiquetes o direcció web) de l’expressió entitat de pagament o entitat de diner electrònic o les seves abreviatures EP o EDE, o qualsevol altra que pugui dur a confusió, si no s’ha autoritzat en virtut de la Llei 35/2010 com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, respectivament, s’ha de considerar com un signe de caràcter confús o que pot induir el públic general a error i, per tant, està subjecte a accions de nul·litat i prohibicions d’ús.

Article 64. Domicili

Les entitats de pagament i diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra.

Article 65. Objecte social

L’objecte social de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic és el previst als seus estatus i es limita a les activitats per a les quals ha obtingut la corresponent autorització de l’INAF, entre les descrites a l’article 61.

Article 66. Capital social i fons propis

1. Capital social i fons propis de les entitats de pagament

1.1. Les entitats de pagament han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o l’import mínim de capital necessari per a la seva forma jurídica en qualsevol moment, el que sigui superior:



1.2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament l’any anterior:



més



més



més



més



Sent el factor k, que s’utilitza:



1.3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’INAF pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:



On el factor k utilitzat seria:



L’INAF té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article.

1.4. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article.

1.5. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.

2. Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic

2.1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros.

2.2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.1.

2.3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació.

2.4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’INAF.

Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’INAF.

2.5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors.

2.6. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.

2.7. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.

Article 67. Consell d’administració

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic s’han de regir per un consell d’administració compost per tres membres com a mínim.

2. Els membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representen persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representin persones jurídiques, han de ser persones que posseeixin els coneixements adequats per exercir les funcions inherents al seu càrrec, així com una experiència professional adequada.

4. El president designat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats de pagament i de diner electrònic ha d’aprovar les normes de funcionament intern per tal de permetre el compliment de les responsabilitats i les obligacions dels seus membres.

Article 68. Direcció general

1. La direcció general ha de constar d’una o més persones, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.

2. Els membres de la direcció general han de tenir els coneixements i l’experiència professional adequats per al seu càrrec.

3. Els membres de la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

Article 69. Condicions

Per tal d’adquirir i conservar la seva autorització administrativa, les entitats de pagament i de diner electrònic han de conservar en tot moment les condicions per prestar els serveis descrits en els articles anteriors, així com les condicions per exercir aquestes activitats, incloent-hi els seus requisits organitzatius i les condicions de funcionament establertes a la normativa aplicable.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 70. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de mantenir oberta, com a mínim, una oficina al Principat d’Andorra.

2. El 20% del personal, com a mínim, ha de ser andorrà o resident al Principat d’Andorra amb una antiguitat mínima de dos anys, i ha de ser, en qualsevol cas, un nombre suficient i tenir la formació adequada per dur a termes les activitats que se li encomanin.

3. Les entitats han de contractar personal amb prou coneixements per dur a terme les funcions que se li assignen.

Article 71. Normes sobre solvència i liquiditat

1. Sense perjudici dels requisits sobre capital inicial i fons propis establerts a l’article 66, així com de les obligacions derivades de les normes sobre criteris de solvència i liquiditat, les entitats de pagament i entitats de diner electrònic poden establir estratègies sòlides, efectives i exhaustives, i procediments per valorar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i el repartiment de capital intern que es considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estan o poden estar exposades. Altres estratègies i procediments han de ser objecte periòdicament d’un examen intern amb la finalitat de garantir que són exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats o el grup en el qual estan inserides.

2. L’INAF està expressament habilitat per prendre les mesures necessàries en el cas d’insuficiències en el nivell de fons propis i, en aquest sentit, pot establir els criteris tècnics corresponents que, en qualsevol cas, hauran de respectar les entitats afectades. Aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos en el cas d’entitats de nova creació durant els primers dos exercicis i no pot durar més de 6 mesos en qualsevol altre cas i els fons propis no poden ser inferiors a les quatre cinquenes parts del capital social mínim.

3. L’INAF, mitjançant el comunicat tècnic corresponent, pot dictar les normes complementàries corresponents i dur a terme les esmenes que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul en virtut de les normes sobre solvència i liquiditat.

Article 72. Requisits de garantia

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de salvaguardar els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o d’un altre proveïdor de servei de pagament per executar les operacions de pagament o de titulars de diner electrònic a canvi de diner electrònic, complint els procediments següents:



2. A l’efecte d’aquest article, l’INAF pot definir, per mitjà d’un desenvolupament normatiu ulterior, els actius que cal considerar segurs, líquids i de baix risc.

3. En cas que una entitat de pagament hagi d’utilitzar una part dels fons indicats en l’apartat 1 per a operacions de pagament futures i amb l’import restant per ser utilitzat als serveis que no siguin de pagament, aquesta part dels fons que cal utilitzar per a operacions de pagament futures també ha d’estar subjecta als requisits de l’apartat 1. Quan aquesta part sigui variable o desconeguda per avançat, aquest paràgraf s’aplica basant-se en la part representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per als serveis de pagament sempre que aquesta part representativa es pugui estimar raonablement basant-se en les dades històriques, a satisfacció de l’INAF.

4. L’INAF, fent ús de les seves competències per desenvolupar aspectes tècnics respecte a les qüestions d’aquest capítol, pot limitar els requisits de protecció esmentats anteriorment a fons d’usuaris de serveis de pagament que individualment superin un llindar de 600 euros.

5. Els fons rebuts per entitats de diner electrònic en la forma d’abonament mitjançant instrument de pagament no han de ser necessàriament salvaguardats fins al moment en què s’hagin abonat en el compte de pagament de l’entitat de diner electrònic o, d’altra banda, es posin a disposició de l’entitat de diner electrònic. En qualsevol cas, aquests fons han de ser necessàriament salvaguardats amb un termini anterior a cinc dies hàbils després de l’emissió de diner electrònic.

Article 73. Utilització d’agents o de terceres entitats a les quals s’externalitzen certes activitats

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic que vulguin prestar serveis de pagament mitjançant un agent han de presentar a l’INAF la informació relacionada amb:



2. Un cop l’INAF rep la informació indicada en l’apartat 1, després de comprovar que és correcta i suficient, inscriu l’agent en el registre.

3. Abans d’inscriure l’agent en el registre, l’INAF pot, si es considera que la informació facilitada no és correcta, prendre mesures addicionals per comprovar la informació.

4. Si després de prendre mesures per comprovar la informació l’INAF considera que la informació proporcionada en virtut de l’apartat 1 no és correcta, rebutja la inscripció de l’agent en el registre.

5. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de garantir que els agents que actuen en nom seu informen d’aquest fet els usuaris del servei de pagament.

6. Les entitats de diner electrònic no poden emetre diner electrònic mitjançant agents. No obstant això, les entitats de diner electrònic poden distribuir i reemborsar diner electrònic mitjançant persones físiques o jurídiques que actuïn en nom seu.

7. Quan les entitats de pagament o de diner electrònic tinguin intenció d’externalitzar funcions operatives n’han d’informar degudament l’INAF.

L’externalització de funcions operatives rellevants no pot dur-se a terme de manera que això afecti negativament la qualitat del control intern de l’entitat i la capacitat de l’INAF de controlar el compliment de l’entitat amb les obligacions previstes en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

A l’efecte del paràgraf anterior, una funció operativa és considerada rellevant si una anomalia o deficiència en el seu funcionament pot afectar sensiblement el compliment continuat de l’entitat amb els requisits de l’autorització sol·licitada d’acord amb aquesta secció o altres obligacions en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, o el rendiment financer, o la solidesa o continuïtat dels seus serveis. Quan les entitats externalitzin funcions operatives rellevants, han de complir els requisits següents:



8. Quan les entitats confiïn en tercers la prestació de funcions operatives, les entitats han de prendre les mesures necessàries per garantir que es compleixin els requisits d’aquesta Llei i de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

9. En qualsevol cas, les entitats de pagament i de diner electrònic segueixen sent totalment responsables de qualsevol actuació dels seus empleats o de qualsevol agent o de qualsevol entitat a la qual s’hagin externalitzat les seves activitats.

Disposició addicional

Les disposicions d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.

Disposició derogatòria

Queden derogats la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, els articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que s’estableix en aquesta Llei.

Disposició final primera

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de preveure reglamentàriament el marc d’actuació relatiu al desenvolupament de l’activitat de gestió de sistemes multilaterals de negociació, el qual pot delegar aquesta facultat a l’INAF.

Disposició final segona

S’habilita l’INAF a desenvolupar, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei.

Disposició final tercera

Es modifica l’article 2 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, el qual queda redactat com segueix:

“Article 2.
Subjectes autors i responsables

Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei.

Són subjectes responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, en les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A l’efecte del paràgraf precedent, exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, els administradors o els membres dels seus òrgans col·legiats d’administració o les persones que exerceixen funcions d’alta direcció.”

Disposició final quarta

Es modifiquen els articles 15 i 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queden redactats com segueix:

“Article 15.
Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats o que vulneren la legitimitat operativa de l’estructura del sistema financer, i les infraccions que impedeixen conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions molt greus:



“Article 16.
Infraccions greus

Són infraccions greus les infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions greus:

Disposició final cinquena

Es modifica l’article 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queda redactat com segueix:

Disposició final sisena

S’introdueixen les modificacions següents a l’article 4 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996: en l’apartat que conté l’escalat de ponderació del risc, els números 11 i 14 queden redactats com segueix:

Disposició final setena

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 9 de maig del 2013


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.