Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de novembre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995

Exposició de motius

La història és un procés d’ampliació de l’àmbit de llibertats. Dins d’aquest procés s’ha d’interpretar la tendència, creixent en el Dret comparat, a igualar l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni amb el d’aquelles del mateix sexe que també s’han casat formalitzant la seva unió.

L’ordenament jurídic andorrà no pot quedar al marge d’aquesta evolució, a la qual urgeix atorgar un reconeixement normatiu. Amb aquesta finalitat, cal partir d’un fet decisiu: que l’estat civil de les persones de diferent sexe que han contret matrimoni i el de les persones del mateix sexe que han formalitzat la seva unió ha d’ésser idèntic. Per aquesta raó, així com per motius d’economia legislativa, convé regular dins de la mateixa llei el matrimoni i la unió civil, ja que els seus efectes han d’ésser iguals, fins al punt que es pugui dir amb idèntic fonament, tant dels qui han contret matrimoni com dels qui han formalitzat unió civil, que estan casats.

És per aquesta raó que un canvi tan important es porta a terme per un procediment senzill com és la modificació de la vigent Llei qualificada del matrimoni, que es declara aplicable en tot a la unió civil, excepció feta del Títol III referent al matrimoni canònic, sense necessitat de referències o remissions explícites. S’ha de ponderar l’absurd que seria bastir una nova llei reguladora en exclusiva de les unions civils, que necessàriament hauria de repetir article per article la Llei del matrimoni amb la finalitat d’igualar els respectius estats civils dels sotmesos a cada una d’elles. D’altra banda, aquesta llei també obre la porta a l’adopció per part de les parelles unides civilment, d’acord amb el que estableix la llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996.

Un darrer aspecte a remarcar és la plena subsistència i vigència de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, tant pel que fa les parelles de diferent sexe com pel que fa a les parelles del mateix sexe, ja que no es pot pretendre que l’admissió de la unió civil amb efectes idèntics al matrimoni privi de sentit a la unió estable de parella del mateix sexe. Defensar el contrari seria tant com obligar a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil, a les parelles del mateix sexe que tan sols volen viure com a tals, sense establir cap mena de vincle formal entre els seus membres.

Aquesta Llei qualificada conté dos articles que modifiquen, respectivament, l’article 1 i l’article 11 de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995. També conté una disposició derogatòria i sis disposicions finals que, entre altres qüestions, modifiquen determinats aspectes de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, de 21 de març de 1996, i de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996.

Article1

Es modifica l’article 1 de la Llei qualificada de matrimoni de 30 de juny de 1995, que queda redactat en els termes següents:

“Article 1
1. L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni entre ells i a fundar una família, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

2. Dues persones del mateix sexe tenen també dret a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil entre elles, amb els mateixos efectes que el matrimoni, i a fundar una família d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

3. Les disposicions d’aquesta Llei, a excepció del Títol III, són aplicables a les unions civils de dues persones del mateix sexe sense necessitat de referència o remissió explícita en cada cas, atès que els estats civils, com a casats, dels cònjuges que han contret matrimoni o que han formalitzat una unió civil es consideren idèntics.

4. La família, fundada per un matrimoni o per una unió civil, és l’element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l’Estat.”

Article 2

Es modifica l’article 11 de la Llei qualificada del matrimoni de 30 de juny de 1995, que queda redactat en els termes següents:

“Article 11
Els cònjuges han de contribuir al sosteniment de les despeses familiars en la forma establerta per les normes que regulin llur règim econòmic matrimonial.”

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les normes o disposicions legals de rang igual o inferior que s’oposin o contradiguin el que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera

Es modifica l’article 2 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, que queda redactat en els termes següents:

“Article 2
L’adopció pot ésser demanada després de cinc anys de matrimoni, d’unió civil o de convivència, per parelles estables.

Per adoptar, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser inferior a 25 anys.”

Disposició final segona

Es modifica l’article 24 de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, que queda redactat amb els termes següents:

“Article 24
L’adopció és efectiva a partir del dia en què es diposita a la Batllia la demanda d’adopció.

L’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen, i confereix a l’infant una filiació que substitueix la filiació original, excepte en el cas que s’adopti l’infant del cònjuge.

L’adopció confereix a l’infant els cognoms dels adoptants.

Si l’infant té menys d’un any, el batlle pot acordar modificar el seu nom a instància dels adoptants. Si té més d’un any, es privilegia el nom d’origen, excepte casos excepcionals en els quals el canvi de nom ha d’anar necessàriament acompanyat d’un seguiment psico-social del Servei d’Adopció. Si l’infant té més de 12 anys, el seu consentiment és imprescindible.

Els adoptants exerceixen la pàtria potestat, tenen dret i deure de guarda, vigilància i educació de l’adoptat.

L’adoptat gaudeix dels mateixos drets i de les mateixes obligacions que un infant legítim en la família adoptant.”

Disposició final tercera

1. Es modifica l’article 2 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 2
Constitueixen l’objecte del Registre Civil els fets, els actes i les situacions jurídiques relacionats amb l’estat civil de les persones següents:

2. Es modifica l’article 23 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 23
El Registre Civil consta de quatre seccions que són les següents:

3. Es modifica l’article 48.3.f) de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

4. Es modifica l’article 54.c), e) i k) de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

5. Es modifica l’article 55 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 55
Al marge de les inscripcions de matrimoni i unions civils s’inscriuen les circumstàncies següents:

La nul·litat, la dissolució del vincle, la separació i la reconciliació dels cònjuges separats judicialment i, en general, tota altra circumstància i fet jurídic que afecti el vincle o els seus efectes.

I són objecte de nota marginal:

6. Es modifica l’article 64 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 64
1. Tota persona té dret a un nom des del seu naixement.

2. Les persones són identificades pel seu nom i els seus cognoms.

3. La persona declarant del naixement, si és un dels progenitors o el seu representant legal, o si en presenta una autorització en document fefaent, ha d’indicar el nom propi de l’infant i, si no l’indica o no el vol indicar, el registrador imposa un nom d’ús corrent.”

7. Es modifica l’article 65 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 65
El nom propi pot ser simple o compost, però en aquest darrer cas no pot contenir més de dos noms simples. Els noms propis estrangers són permesos.

El nom propi és elegit lliurement i només queda subjecte a les limitacions següents, que s’interpreten restrictivament:

Les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana poden sol·licitar, en el moment d’inscriure el seu naixement al Registre Civil, la catalanització del seu nom propi mitjançant una declaració formal davant del registrador, sense necessitat de procedir als tràmits de l’expedient registral.”

8. Es modifica l’article 66 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 66
Els cognoms han de ser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern. S’entén per cognom patern el primer cognom del pare, i per cognom matern el primer cognom de soltera de la mare. Tanmateix, si els pares conjuntament ho sol·liciten, en el moment de la inscripció, es pot invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el patern.

Quan la filiació sigui determinada legalment tan sols respecte d’un dels progenitors, l’infant porta els dos cognoms d’aquest, i el pare o la mare poden decidir lliurement l’ordre dels cognoms.

En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal diferent de l’andorrana, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent a l’establerta anteriorment, aquests designen quin dels cognoms de cadascun d’ells volen transmetre, tot indicant la forma o el gènere del cognom en els casos en què així s’escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar. En aquest supòsit s’admet que els pares designin només un sol cognom.

Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana poden sol·licitar la inversió dels seus cognoms mitjançant una simple declaració davant del registrador. Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita i només es pot efectuar una sola vegada.

El representant legal de l’inscrit pot sol·licitar la inversió dels cognoms quan concorri justa causa que ha d’apreciar el registrador. Contra la decisió negativa del registrador es pot interposar recurs davant el Tribunal Unipersonal del Batlle.”

9. Es modifica l’article 67 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 67
1. Quan no consti la filiació, el registrador ha d’atribuir nom propi i cognoms a l’interessat, que ha d’escollir d’entre els més usuals, tot evitant sempre qualsevol referència a la condició d’abandonat.

S’han de respectar les indicacions escrites que s’hagin trobat en poder de l’infant abandonat, sempre que no comportin l’atribució de paternitat o maternitat.

2. Quan un dels progenitors hagi estat privat, per sentència ferma, de la pàtria potestat respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar la supressió del cognom que pertany al progenitor privat de la pàtria potestat. En aquests casos s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi la pàtria potestat en l’ordre que es designi.

Aquesta supressió la pot sol·licitar el mateix interessat si és major d’edat o menor emancipat.

3. Quan es tracti de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents, així com en els supòsits en què la urgència de la situació o les circumstàncies excepcionals així ho requereixin, es pot autoritzar el canvi dels cognoms pels tràmits de l’expedient registral.”

10. Es modifica l’article 68 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 68
Només es poden canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i l’audiència de tots els que acreditin un interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular del nom i els cognoms i si hi ha justa causa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb l’aportació d’una certificació o còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar recurs davant del Tribunal Unipersonal del Batlle.

La menció del canvi es fa per inscripció marginal en el foli de naixement i per nota marginal en els fulls de matrimoni o unió civil de l’interessat, i també en els de naixement dels seus fills.

Les resolucions judicials estrangeres relatives als canvis de cognoms o de nom que afectin persones no andorranes no cal que siguin sotmeses a exequàtur si consta al registrador que la resolució és ferma i compleix l’ordenament jurídic del país on s’ha dictat, salvat el cas de reciprocitat.”

11. Es modifica l’article 93 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 93
Al marge de la inscripció del naixement del fill i dels pares s’inscriu la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació i, si és el cas, la recuperació de la pàtria potestat, amb expressió del fet que la motiva, així com la resolució judicial i el procediment en què s’hagi acordat.”

12. Es modifica l’article 95 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 95
En el cas que el naixement dels pares o del fill, o si escau, de tots ells, no consti inscrit al Registre Civil d’Andorra, es procedeix a anotar-ne el naixement, fent constar que es realitza l’assentament a l’efecte únic de servir de suport a la inscripció de la limitació o la recuperació de la pàtria potestat.”

13. Es modifica l’enunciat del títol V de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Títol V.-Secció de matrimonis i unions civils”

14. Es modifica l’enunciat del capítol I del títol V de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Capítol I. Expedient civil de matrimoni o d’unió civil, i proclames”

15. Es modifica l’article 100 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 100
Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del matrimoni civil o la unió civil a Andorra, ambdós contraents, almenys un d’ells resident al Principat, han de comparèixer davant del Registre Civil d’Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent, que ha de contenir la declaració circumstanciada, segons el model establert pel Reglament del matrimoni o la unió civil que desitgi contreure, i ha d’anar acompanyada de la certificació literal del naixement, el certificat o la justificació documental de l’estat civil i la certificació de la residència, i en què s’ha de demanar, així mateix, que es faci la publicació de proclames o se’n dispensi. Una vegada rebuda la declaració, el registrador n’examina la suficiència i també la procedibilitat del matrimoni o la unió civil celebradors, tot examinant tant els requisits de validesa com els requisits de licitud, i pren una de les decisions següents:

En supòsits assenyalats amb les lletres a) i b), la decisió del registrador és recurrible per la via establerta en el tercer paràgraf de l’article següent.

En el supòsit assenyalat amb la lletra c), el registrador disposa que es facin les proclames d’acord amb el Reglament del Govern.”

16. Es modifica l’article 101 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 101
Cinc dies després d’haver-se esgotat el temps d’exhibició de les proclames i a la vista de les eventuals denúncies d’impediments i de la formalització de les oposicions al matrimoni o la unió civil, el registrador pren una de les decisions següents:

17. Es modifica l’article 102 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 102
En el cas que el matrimoni, la unió civil o una institució anàloga siguin celebradors a l’estranger entre futurs contraents, un dels quals sigui andorrà o resident a Andorra, el registrador fa les proclames en la forma assenyalada als articles anteriors, a petició dels contraents o a petició de l’òrgan estranger que les demani.

En el cas que l’òrgan estranger demani la pràctica de les proclames a Andorra a un cònsol o a un òrgan judicial andorrà, aquests darrers han de trametre la petició, l’exhort o la comissió rogatòria rebuts sense proveir res al registrador, encara que provingui d’un òrgan judicial estranger, i el registrador ha de qualificar la petició i donar-li el curs oportú. Les respostes a les comissions rogatòries, els exhorts i les peticions les adreça el registrador pel canal que es fixi per reglament del Govern.”

18. Es modifica l’article 103 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 103
Si arran de les proclames fetes en virtut de l’article anterior, el Registre Civil d’Andorra rep denúncies d’impediment o es formalitzen oposicions a Andorra, les lleis aplicables per entendre dels impediments i les oposicions són:

El registrador notifica la decisió a l’òrgan estranger que hagi sol·licitat les proclames, tot fent esment explícit d’aquest capítol. En cap cas es poden fer proclames a Andorra quan aquestes proclames o el matrimoni, la unió civil o una institució anàloga que s’ha de celebrar constitueixin frau a la llei andorrana o contravinguin l’ordre públic intern.”

19. Es modifica l’article 104 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 104
Les dispenses d’impediments i les dispenses de proclames són acordades per un batlle adscrit a la Secció Civil, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal i el registrador. Les dispenses s’anoten en la inscripció de matrimoni o la unió civil en el mateix moment d’estendre-la.”

20. Es modifica l’article 105 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 105
Un cop sigui ferma la resolució que aprovi el matrimoni o la unió civil, es pot celebrar davant del cònsol legalment autoritzat durant un termini màxim de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagi tingut lloc la prestació en forma legal del consentiment matrimonial o del consentiment a la unió civil, caduquen els efectes de la resolució.”

21. Es modifica l’article 106 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 106
No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració dels matrimonis o les unions civils següents:

22. Es modifica l’enunciat del capítol II del títol V de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Capítol II. Inscripció dels matrimonis i de les unions civils”.

23. Es modifica l’article 107 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 107
S’inscriuen en el Registre Civil els matrimonis i les unions civils celebrats a Andorra d’acord amb les lleis andorranes sobre el matrimoni i les unions civils, i els matrimonis celebrats d’acord amb la llei canònica. També s’hi inscriuen els matrimonis civils i canònics, i els altres establerts en les lleis andorranes sobre matrimonis, i les unions civils i les institucions anàlogues, celebrats a l’estranger entre cònjuges almenys un dels quals és andorrà o resident a Andorra.

Els efectes produïts per la celebració del matrimoni i la unió civil tenen reconeixement ple, legitimació i fe pública amb la pràctica de la seva inscripció. No obstant això, fins al moment de la inscripció al Registre Civil, el matrimoni o la unió civil no inscrits no poden perjudicar els drets adquirits de bona fe per tercers.”

24. Es modifica l’article 108 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 108
La inscripció dels matrimonis i les unions civils celebrats a Andorra s’ha de fer com segueix:

25. Es modifica l’article 109 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 109

La inscripció dels matrimonis i les unions civils o una institució anàloga celebrats a l’estranger entre cònjuges, un dels quals almenys és andorrà o resident a Andorra, ha de ser promoguda pel cònjuge andorrà o resident, i:

En els quatre casos la petició d’inscripció ha de ser signada pels dos contraents o els seus apoderats, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el registrador.”

26. Es modifica l’enunciat del capítol III del títol V de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i altres convenis que afecten el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils, i de resolucions judicials que afecten el matrimoni i les unions civils”

27. Es modifica l’article 110 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 110
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils efectuades per escriptura pública autoritzada per un dels notaris d’Andorra, han de ser notificades per aquests notaris al Registre Civil dins els tres dies següents al dia en què s’atorguin. La comunicació només comprèn el tipus o la denominació de l’instrument, la data de l’atorgament, el número del protocol i el nom dels atorgants i del notari que l’autoritza, i se n’exclou qualsevol referència al contingut de les convencions. La menció de la comunicació s’ha d’inscriure al marge de la inscripció del matrimoni o la unió civil dels atorgants i de la inscripció del naixement de cadascun dels cònjuges.”

28. Es modifica l’article 111 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 111
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils entre cònjuges un dels quals almenys és andorrà, i dels estrangers que hagin contret matrimoni o unió civil a Andorra, que siguin autoritzades fora d’Andorra, han de ser inscrites a diligència d’ambdós cònjuges o d’un d’ells, sense dilació, mitjançant la presentació al registrador d’un testimoni o una còpia fefaents de l’instrument públic en virtut del qual s’ha atorgat el conveni, expedits en les condicions de fons i de forma exigides al país on hagi tingut lloc l’atorgament.

La inscripció conté les dades que identifiquen el títol d’inscripció i, pel que fa al contingut d’aquest títol, la seva part essencial i adequada al caràcter i la finalitat de l’assentament.”

29. Es modifica l’article 112 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 112
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis i les unions civils entre estrangers residents a Andorra, el matrimoni dels quals s’hagi celebrat fora d’Andorra, són inscriptibles a petició dels interessats, amb els mateixos requisits i en la forma establerts en l’article anterior.”

30. Es modifica l’article 114 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 114
Les sentències dels tribunals civils o canònics, andorrans o estrangers, que afectin vàlidament matrimonis o unions civils inscriptibles o inscrits al Registre Civil d’Andorra, es porten al foli registral en què es trobi l’assentament del matrimoni o la unió civil corresponent, o ha de practicar-se, si escau, una anotació de suport, i s’inscriu marginalment. Igualment s’inscriuen en el foli de naixement dels fills menors d’edat tinguts o adoptats en el matrimoni o la unió civil. Aquestes inscripcions exigeixen que les sentències reuneixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions nacionals o estrangeres o canòniques, segons el cas.”

31. Es modifica l’article 125 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 125
Practicada la inscripció de defunció, se’n fa una nota marginal de referència al marge de les inscripcions de naixement i, si és el cas, de matrimoni o unió civil del difunt.

La inscripció fa fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on ha ocorregut.”

32. Es modifica l’article 139 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 139
En les certificacions en extracte del Registre de naixement dels fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació dels pares adoptius. La filiació biològica de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte, si la persona adoptada així ho indica. No obstant això, en totes les certificacions que es lliuren per ser aportades als expedients de celebració de matrimoni o unió civil de la persona inscrita, s’ha de mencionar sempre la filiació adoptiva, i la biològica quan es conegui. Les certificacions en extracte del fet del naixement només fan fe del mateix naixement, de la seva data i del lloc i del sexe de la persona inscrita.”

33. Es modifica l’article 140 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 140
En les certificacions literals es transcriu íntegrament l’assentament del punt sobre el qual se sol·licita la certificació i el text de tots els altres assentaments de qualsevol classe que integrin el foli registral.

Si les necessitats dels serveis ho aconsellen, els certificats sobre assentaments dels llibres de naixements, matrimonis i unions civils i defuncions poden efectuar-se mitjançant fotocòpies de la totalitat del foli registral, certificades per diligència estesa i signada sobre les fotocòpies pel registrador. Aquestes fotocòpies així autenticades tenen el caràcter i els efectes de les certificacions literals.

El registrador titular, o si és el cas, el registrador suplent, poden delegar la seva signatura per al lliurament de les certificacions literals o en extracte.

Aquesta delegació ha de recaure en un funcionari del Registre Civil i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”

34. Es modifica l’article 142 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

“Article 142
Tota persona està legitimada per demanar certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni, unió civil i defunció, de conformitat amb allò establert a l’article 136, amb les limitacions que s’hi estableixen o les que resultin del Reglament del Govern.

Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense l’autorització del batlle competent i sense la petició expressa de les persones especialment legitimades, quan per la seva pròpia natura hagin de donar publicitat dels extrems i les circumstàncies següents:

1. La filiació extramatrimonial o adoptiva i la legitimació.

2. Les causes de nul·litat o separació d’un matrimoni o unió civil, o de privació o suspensió de la pàtria potestat.

3. El matrimoni o la unió civil celebrats sense la publicació de proclames.

4. El lligall de criatures abortives.

5. Qualsevol altra circumstància que es consideri que pugui vulnerar el dret a la intimitat o a l’honor.

Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les certificacions literals mencionades les persones inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les persones inscrites, i l’autoritat judicial.”

Disposició final quarta

En el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, quedarà tancat el llibre del Registre Civil relatiu a matrimonis i s’obrirà un llibre relatiu a matrimonis i unions civils que seguirà la numeració correlativa que li correspongui.

Disposició final cinquena

S’encomana al Govern que en el termini de tres mesos des de la data d’entrada en vigor de la present Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el Text refós de la Llei del Registre Civil, amb totes les modificacions i addicions aprovades fins avui.

Disposició final sisena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 27 de novembre del 2014

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.