Carregant...
 

Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic (Text refós sense caràcter oficial)



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de maig del 2018 ha aprovat la següent:

llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex (la darrera versió actualitzada va ser publicada al Diari Oficial de la Unió Europea el 25 de gener del 2017) que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives a la prevenció del blanqueig de capital, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera i la recopilació d’informació estadística.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar, entre d’altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 13 de novembre del 2007, relativa als serveis de pagament en el mercat interior, que modifica les directives 97/7/CE, 2002/65/CE, 2005/60/CE, així com la Directiva 2006/48/CE, i que deroga la Directiva 97/5/CE. Aquesta Directiva relativa a la prestació de serveis de pagament va ser originàriament aprovada amb l’objectiu d’estimular la competència en els mercats nacionals i assegurar la igualtat d’oportunitats per competir, augmentar la transparència en el mercat, tant per als prestadors de serveis com per als usuaris, així com establir un sistema comú de drets i obligacions per a proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament.

Així mateix, entre les disposicions jurídiques europees a implantar en virtut de l’Acord monetari també hi ha la Directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de setembre del 2009, sobre l’accés a l’activitat de les entitats de diner electrònic i al seu exercici, així com a la supervisió prudencial d’aquestes entitats, que modifica les directives 2005/60/CE i 2006/48/CE i que deroga la Directiva 2000/46/CE. L’objectiu d’aquesta norma era crear un marc jurídic clar i harmonitzat que enfortís el mercat interior europeu i estimulés la competència en el sector de l’emissió de diner electrònic a la vegada que garantís un nivell de supervisió prudencial adequat.

En aquest sentit, s’ha considerat oportú aprovar una nova llei que implementi de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme per incorporar les dos directives esmentades a l’ordenament jurídic andorrà, posant al dia aquesta normativa per incloure les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic com a noves entitats operatives del sistema financer andorrà, amb un règim jurídic propi, i regular els drets i les obligacions de proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic.

La Llei s’estructura en divuit articles, una disposició addicional i set disposicions finals.

El títol I (articles 1 a 5) estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, les definicions aplicables a la norma, les activitats reservades i l’accés als sistemes de pagament.

El títol II (articles 6 a 13) regula el règim jurídic dels serveis de pagament i n’estableix les condicions de transparència i els requisits d’informació. En aquest sentit, es fixen les condicions per autoritzar operacions de pagament, per notificar operacions de pagament no autoritzades o incorrectament executades, els principis de responsabilitat del proveïdor de serveis de pagament per a operacions no autoritzades, l’execució d’operacions de pagament i el règim de responsabilitat aplicable.

El títol III (articles 14 i 15) tracta del règim jurídic del diner electrònic, en regula el règim d’emissió i reemborsament i la prohibició que es meriti un interès remuneratori.

El títol IV (articles 16 i 17) estableix les bases de la regulació dels procediments de reclamació i els procediments extrajudicials aplicables en aquests casos.

El títol V (article 18) determina el règim disciplinari aplicable a les noves entitats de pagament i les entitats de diner electrònic.

La disposició addicional estableix les regles generals per al desenvolupament reglamentari de les normes d’implementació SEPA.

Les disposicions finals (primera a cinquena) modifiquen les normes actualment vigents a Andorra que regulen el sistema financer andorrà per adaptar-les a la incorporació de les noves entitats operatives del sistema financer, les entitats de pagament i les de diner electrònic: la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, modificada per les Lleis 14/2003, 35/2010, 1/2011, 7/2013 i 10/2013; la Llei 35/2010, del 3 de juny, del règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, modificada per la Llei 10/2013; la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, modificada per la Llei 18/2013; i la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, modificada per les Lleis 7/2015, 2/2016 i 16/2016.

Per acabar, la Llei dedica les disposicions finals sisena i setena a autoritzar el Govern a dictar el subsegüent desenvolupament reglamentari i a l’entrada en vigor de la Llei.

Títol I. Àmbit, objecte i definicions

Article 1. ObjecteImage

1. L’objecte d’aquesta Llei és regular la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d’Andorra, incloent-hi algunes disposicions relatives al règim jurídic i sense perjudici de l’aplicació de la legislació de protecció del consumidor, els drets i obligacions relacionats amb la disposició i ús dels serveis de pagament i la transparència de les condicions i requisits d’informació per als serveis de pagament.

2. L’AFA és l’autoritat competent en matèria de supervisió, autorització i registre en relació amb la prestació dels serveis de pagament i de l’emissió de diner electrònic dins del territori del Principat d’Andorra.
Article 2. Àmbit d’aplicacióImage

1. L’àmbit d’aplicació territorial d’aquesta Llei es regeix per les normes següents:

a) Aquesta Llei s’aplica a la prestació de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic prestats en el Principat d’Andorra.
b) La normativa en matèria de serveis de pagament s’aplica íntegrament a les operacions de pagament en euros, sempre que el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari estiguin situats a Andorra.
c) Quan l’operació estigui denominada en una divisa distinta de l’euro i el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i del beneficiari, o el proveïdor únic de serveis de pagament, estiguin situats a Andorra, també s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, respecte de la part de l’operació de pagament que es desenvolupi a Andorra, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.
d) Quan l’operació estigui denominada en euros o en una divisa distinta de l’euro i només el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari estiguin situats a Andorra, respecte de la part de l’operació que es desenvolupi a Andorra, s’aplica el règim relatiu a la transparència de les condicions i requisits d’informació i el règim de drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament, amb les excepcions que reglamentàriament s’estableixin.


2. En l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, s’entén per serveis de pagament:

a) Serveis que permeten el dipòsit d’efectiu en un compte de pagament, així com totes les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.
b) Els serveis que permeten la retirada d’efectiu d’un compte de pagament, així com les operacions necessàries per gestionar un compte de pagament.
c) L’execució d’operacions de pagament, incloent-hi transferències de fons mitjançant un compte de pagament al proveïdor del servei de pagament de l’usuari o un altre proveïdor de serveis de pagament:
- Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;
- Execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;
- Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.

d) L’execució d’operacions de pagament en què els fons es cobreixen amb una línia oberta de crèdit per a un usuari de servei de pagament:
i) Execució de domiciliacions de pagament, incloent-hi domiciliacions no recurrents;
ii) Execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar;
iii) Execució de transferències, incloent-hi ordres permanents.

e) L’emissió d’instruments de pagament i/o adquisició d’operacions de pagament.
f) Enviament de diners.
g) Serveis d’iniciació de pagaments.
h) Serveis d’informació sobre comptes.


La llista anterior es pot ampliar o ajustar mitjançant reglament.

3. Els serveis següents no tenen la consideració de serveis de pagament en el sentit previst en aquesta Llei:

a) Les operacions de pagament efectuades exclusivament en efectiu i directament de l’ordenant al beneficiari, sense intervenció de cap intermediari;
b) Les operacions de pagament de l’ordenant al beneficiari a través d’un agent comercial autoritzat per un acord per negociar o concloure la compra o la venda de béns o serveis per compte exclusiu de l’ordenant o del beneficiari;
c) El transport físic, com a activitat professional, de bitllets i monedes, incloent-hi la recollida, el tractament i el lliurament;
d) Les operacions de pagament consistents en la recollida i el lliurament no professionals de diners en efectiu realitzats en el marc d’activitats no-lucratives o caritatives;
e) Els serveis en què el beneficiari proporciona diners en efectiu a l’ordenant com a part d’una operació de pagament, a instància expressa de l’usuari del servei de pagament immediatament abans de l’execució d’una operació de pagament mitjançant pagament destinat a la compra de béns o serveis;
f) Les operacions de canvi de divises, és a dir, les operacions d’efectiu per efectiu (canvi de bitllets), quan els fons no es mantinguin en un compte de pagament;
g) Les operacions de pagament realitzades per mitjà de qualsevol dels documents següents girats contra un proveïdor de serveis de pagament a fi de posar fons a la disposició del beneficiari:
i) Xecs en paper regulats pel Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;
ii) Xecs en paper similars als previstos en el paràgraf (i) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 19 de març de 1931, que estableix una llei uniforme sobre xecs;
iii) Efectes en paper d’acord amb el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
iv) Efectes en paper similars als previstos en el punt iii) i regulats pel dret dels estats membres de la Unió Europea que no siguin part en el Conveni de Ginebra del 7 de juny de 1930, que estableix una llei uniforme sobre lletres de canvi i pagarés;
v) Vals en paper;
vi) Xecs de viatge en paper; i
vii) Girs postals en paper, segons la definició de la Unió Postal Universal.

h) Les operacions de pagament fetes per mitjà d’un sistema de compensació i liquidació de pagaments o valors entre agents de compensació i liquidació, entitats de contrapartida central, cambres de compensació i / o bancs centrals i altres participants del sistema, i proveïdors de serveis de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5;
i) Les operacions de pagament relacionades amb la gestió de patrimonis, amb inclusió de dividends, rèdits o altres distribucions, o amb amortitzacions o vendes, realitzades per persones esmentades en la lletra h) o per entitats financeres d’inversió, entitats bancàries, organismes d’inversió col·lectiva o societats gestores d’actius que prestin serveis d’inversió i qualsevol altra entitat autoritzada a custodiar instruments financers;
j) Els serveis prestats pels proveïdors de serveis tècnics, com a suport a la prestació de serveis de pagament, sense que aquests proveïdors arribin a estar en cap moment en possessió dels fons que hagin de transferir-se; inclosos el tractament i la conservació de dades, serveis de confiança i de protecció de la intimitat, autenticació de dades i entitats, el subministrament de la tecnologia de la informació (TI) i el subministrament de xarxes de comunicació, i el subministrament i manteniment de terminals i dispositius emprats per als serveis de pagament, amb l’exclusió dels serveis d’iniciació de pagaments i serveis d’informació sobre comptes;
k) Els serveis que es basin en instruments de pagament específics que només puguin utilitzar-se de forma limitada i que compleixin alguna de les condicions següents:
i) Instruments que permeten al titular adquirir béns o serveis únicament als locals de l’emissor o dins d’una xarxa limitada de proveïdors de serveis en virtut d’un acord comercial directe amb un emissor professional;
ii) Instruments que únicament poden utilitzar-se per adquirir una gamma molt limitada de béns o serveis;
iii) Instruments amb validesa limitada al Principat d’Andorra, facilitats a petició d’una empresa o entitat del sector públic, regulats per una autoritat pública andorrana, amb finalitats socials o fiscals específiques i que serveixen per adquirir béns o serveis concrets de proveïdors que han subscrit un acord comercial amb l’emissor;

l) Les operacions de pagament d’un proveïdor de xarxes o de serveis de comunicació electrònica efectuades amb caràcter addicional a la prestació de serveis de comunicació electrònica en favor d’un subscriptor de la xarxa o servei:
i) Per a la compra de contingut digital i serveis de veu, amb independència del dispositiu utilitzat per a dita compra o consum del contingut digital i carregades a la factura corresponent, o
ii) Realitzades des d’un dispositiu electrònic, o a través d’un dispositiu electrònic i carregades a la factura corresponent, en el marc d’una activitat benèfica o per a l’adquisició de bitllets o entrades;
sempre que cap operació de pagament a les quals es refereixen els punts i) i ii) superi la quantia de 50 euros i compleixi una de les condicions següents:
- Que l’import acumulat de les operacions de pagament d’un subscriptor no excedeixi la quantitat de 300 euros al mes; o bé
- Que, en cas que el subscriptor tingui un contracte de prepagament amb el proveïdor de la xarxa o servei de comunicació electrònica, l’import acumulat de les operacions de pagament no excedeixi la quantitat de 300 euros al mes;

m) Les operacions de pagament fetes entre proveïdors de serveis de pagament i els seus agents per compte propi;
n) Les operacions de pagament i serveis connexos entre una empresa matriu i la seva filial o entre filials de la mateixa matriu, sense cap intermediació d’un proveïdor de serveis de pagament diferent de la d’una empresa que pertanyi al mateix grup;
o) Els serveis de retirada d’efectiu en caixers automàtics prestats per proveïdors que actuïn en nom d’un o diversos emissors de targetes, que no siguin part del contracte marc amb el consumidor que retiri diners d’un compte de pagament, sempre que aquests proveïdors no prestin altres serveis de pagament tal i com s’esmenta en el primer apartat d’aquest article. No obstant això, s’ha de facilitar al client la informació relativa a tota comissió per retirada de fons a la qual es refereix l’article 13 i el seu desenvolupament reglamentari amb anterioritat a dita retirada, així com a la recepció de l’efectiu un cop l’operació s’hagi dut a terme.

Article 3. DefinicionsImage

Als efectes d’aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupen, s’entén per:

1. Adquisició d’operació de pagament: Un servei de pagament prestat per un proveïdor de serveis de pagament que ha convingut, a través d’un contracte amb un beneficiari, acceptar i processar les operacions de pagament, de manera que es produeixi una transferència de fons al beneficiari.

2. AFA: Autoritat Financera Andorrana.

3. Agent: Persona física o jurídica que proveeix serveis de pagament en nom d’una entitat de pagament.

4. Autenticació: Procediment que permeti al proveïdor de serveis de pagament comprovar la identitat de l’usuari d’un servei de pagament o la validesa de la utilització de determinat instrument de pagament, inclosa la utilització de credencials de seguretat personalitzades de l’usuari.

5. Autenticació reforçada del client: L’autenticació basada en la utilització de dos o més elements categoritzats com a coneixement (quelcom que únicament coneix l’usuari), possessió (quelcom que només posseeix l’usuari) i inherència (quelcom que és de l’usuari), que són independents -és a dir, que la vulneració d’un no compromet la fiabilitat de la resta-, i concebuda de manera que es protegeixi la confidencialitat de les dades d’autenticació.

6. Beneficiari: Persona física o jurídica que és destinatari previst dels fons que han estat objecte d’una operació de pagament.

7. Comissió: Comissió aplicada per un proveïdor del servei de pagament a l’usuari del servei de pagament, directament o indirectament relacionada amb una operació de pagament.

8. Compte de pagament: Compte a nom d’un o més usuaris de serveis de pagament i que s’utilitza per a l’execució d’operacions de pagament.

9. Consumidor: Consumidor en el sentit de l’article 2 lletra f) de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.

10. Contingut digital: Bé o servei produït i subministrat en format digital, ús o consum del qual es limita a l’ús d’un dispositiu tècnic i que en cap cas inclou l’ús o consum de béns o serveis físics.

11. Contracte marc: Contracte de serveis de pagament que regeix la futura execució d’operacions de pagament tant individuals com successives i que pot estipular l’obligació d’obrir un compte de pagament i les seves corresponents condicions.

12. Credencials de seguretat personalitzades: Elements personalitzats que el proveïdor de serveis de pagament proporciona a l’usuari de serveis de pagament a efectes d’autenticació.

13. Dades de pagament sensibles: Dades, incloses les credencials de seguretat personalitzades, que poden ésser utilitzades per a cometre un frau. Pel que respecta a les activitats dels proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments i dels proveïdors de serveis d’informació sobre comptes, el nom del titular del compte i el respectiu número no constitueixen dades de pagament sensibles.

14. Data de valor: Data utilitzada per un proveïdor de serveis de pagament com a referència per al càlcul d’interessos respecte als fons abonats o carregats a un compte de pagament.

15. Dia hàbil: Dia d’obertura comercial, als efectes necessaris per a l’execució d’una operació de pagament, per als proveïdors de serveis de pagament de l’ordenant o del beneficiari que intervenen en l’execució d’una operació de pagament.

16. Diner electrònic: Valor monetari emmagatzemat electrònicament, inclús magnèticament, que representa un crèdit respecte de l’emissor i que s’emet contra la recepció de fons per tal de realitzar operacions de pagament, i que accepta una persona física o jurídica diferent de l’emissor del diner electrònic.

17. Domiciliació o Domiciliació de pagaments: Servei de pagament destinat a realitzar un càrrec al compte de pagament de l’ordenant en el qual l’operació de pagament és iniciada pel beneficiari sobre la base del consentiment donat per l’ordenant al beneficiari, al proveïdor de serveis de pagament del beneficiari o al proveïdor de serveis de pagament del mateix ordenant.

18. Emissió d’instruments de pagament: Servei de pagament en el qual un proveïdor de serveis de pagament es compromet contractualment a proporcionar a un ordenant un instrument de pagament que permet iniciar i processar les operacions de pagament de l’ordenant.

19. Emissor de diner electrònic: Entitats a què es refereix la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 4.

20. Entitat de diner electrònic: Tal com es defineix a l’apartat 3 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és una persona jurídica a la qual l’AFA ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per a emetre diner electrònic.

21. Entitat de pagament: Tal com es defineix a l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, és una persona jurídica a la qual l’AFA ha concedit autorització d’acord amb el capítol segon de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, per a realitzar serveis de pagament.

22. Fons: Els bitllets i monedes, diner anotat en compte o diner electrònic.

23. Fons propis: Suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, de conformitat amb l’establert a la legislació vigent.

24. Grup: Conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.

25. Instrument de pagament: Qualsevol mecanisme o mecanismes personalitzats i/o conjunt de procediments acordats entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor del servei de pagament i utilitzat per al servei de pagament amb la finalitat d’iniciar una ordre de pagament.

26. Microempresa: A efectes d’aquesta Llei, s’entén per microempresa tota persona física o jurídica, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica i que ocupi a menys de 5 persones i tingui un volum d’activitat anual o amb un saldo anual no superior a 600.000 euros.

27. Mitjana de diner electrònic en circulació: L’import total mitjà del passiu financer relacionat amb el diner electrònic emès al final de cada dia natural al llarg dels sis mesos naturals anteriors, calculat el primer dia natural de cada mes natural i aplicat per aquest mes en qüestió.

28. Operació de pagament: Una acció, iniciada per l’ordenant o pel seu compte, o el beneficiari, consistent a ingressar, transferir o retirar fons, amb independència de les obligacions subjacents entre l’ordenant i el beneficiari.

29. Operació remota de pagament: Operació de pagament iniciada a través d’internet o d’un dispositiu que pugui utilitzar-se per a la comunicació a distància.

30. Ordenant: Persona física o jurídica titular d’un compte de pagament i que autoritza una ordre de pagament d’aquest compte o, en cas que no existeixi cap compte de pagament, una persona física o jurídica que dona una ordre de pagament.

31. Ordre de pagament: Tota instrucció cursada per un ordenant o beneficiari al seu proveïdor de serveis de pagament per la qual es sol·liciti l’execució d’una operació de pagament.

32. Pagament transfronterer: Operació de pagament tractada electrònicament iniciada per un ordenant o per mitjà d’un beneficiari en què el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari es troben en estats diferents dins la Zona.

33. Proveïdor de serveis de pagament: Persones o entitats que segons l’apartat 1 de l’article 4 poden oferir serveis de pagament.

34. Proveïdor de serveis de pagament gestor de compte: Un proveïdor de serveis de pagament que facilita a un ordenant un o més comptes de pagament i s’encarrega del seu manteniment.

35. Proveïdor de serveis d’informació sobre comptes: El proveïdor de serveis de pagament que exerceix a títol professional l’activitat d’informació sobre comptes.

36. Proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments: El proveïdor de serveis de pagament que exerceix a títol professional l’activitat d’iniciació de pagaments.

37. SEPA: Zona única de pagaments en euros.

38. Servei de comunicacions electròniques: El servei prestat generalment a canvi d’una remuneració, que consisteix, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques, amb inclusió de serveis de telecomunicacions i serveis de transmissió en les xarxes utilitzades per a la radiodifusió, però no dels serveis que subministrin continguts transmesos a través de xarxes i serveis de comunicacions electròniques o que exerceixin control editorial sobre aquests; així mateix, en queden exclosos els serveis de la societat de la informació que no consisteixin, totalment o principalment, en el transport de senyals a través de xarxes de comunicacions electròniques.

39. Servei d’enviament de diners: Servei de pagament mitjançant el qual es permet la recepció de fons d’un ordenant sense que es creï cap compte de pagament en nom de l’ordenant o del beneficiari, amb l’única finalitat de transferir un determinat import equivalent a un beneficiari o a un proveïdor de serveis de pagament que actua en representació del beneficiari i/o bé per rebre fons per compte del beneficiari i posar-los a disposició d’aquest beneficiari.

40. Servei d’informació sobre comptes: Servei en línia la finalitat del qual és facilitar informació agregada sobre un o diversos comptes de pagament dels quals és titular l’usuari del servei de pagament bé en un altre proveïdor de serveis de pagament, bé en diversos proveïdors de serveis de pagament.

41. Servei d’iniciació de pagaments: Servei que permet iniciar una ordre de pagament, a petició de l’usuari del servei de pagament, respecte d’un compte de pagament obert amb un altre proveïdor de serveis de pagament.

42. Servei de pagament: Qualsevol dels serveis indicats a l’apartat 2 de l’article 2.

43. Sistema de pagament: Sistema de transferència de fons amb acords formals i estandarditzats i regles comunes per al tractament, liquidació o compensació d’operacions de pagament.

44. Tipus de canvi de referència: Tipus de canvi utilitzat com a base per calcular qualsevol tipus de canvi que el proveïdor dels serveis de pagament posa a disposició o que procedeix d’una font disponible al públic.

45. Transferència: Servei de pagament destinat a efectuar un abonament en un compte de pagament d’un beneficiari mitjançant una operació de pagament o una sèrie d’operacions de pagament amb càrrec a un compte de pagament d’un ordenant pel proveïdor de serveis de pagament que manté el compte de pagament de l’ordenant, i prestat sobre la base de les instruccions donades per l’ordenant.

46. Usuari de serveis de pagament: La persona física o jurídica que utilitza un servei de pagament, com a ordenant, beneficiari o ambdós.

47. Xarxa de comunicacions electròniques: Sistemes de transmissió i, si escau, els equips de commutació o encaminament i la resta de recursos que permetin el transport de senyals per mitjà de cables, ones hertzianes, mitjans òptics o d’altres mitjans electromagnètics amb inclusió de les xarxes de satèl·lits, xarxes terrestres fixes (de commutació de circuits i de paquets, incloent internet) i mòbils, sistemes de línies elèctriques, sempre que s’utilitzin per a la transmissió de senyals, xarxes utilitzades per a la radiodifusió sonora i televisiva i xarxes de televisió per cable, amb independència del tipus d’informació transportada.

48. Zona: El Principat d’Andorra i els Estats membres de SEPA.
Article 4. Activitats reservadesImage

1. Poden prestar serveis de pagament amb caràcter professional les següents categories de proveïdors de serveis de pagament:

a) Les entitats bancàries a què es refereix l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
b) Les entitats de diner electrònic a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
c) Les entitats de pagament a què es refereix l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
d) El Banc Central Europeu i els bancs centrals de l’Eurosistema, fins a l’abast requerit per les normes SEPA;
e) L’administració general del Principat d’Andorra, l’AFA o les autoritats locals quan no actuïn en qualitat d’autoritats públiques;
f) La Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos, SA i La Poste, Société Anonyme à Capitaux Publics, que des de l’1 d’agost de 1930 presten serveis postals al Principat d’Andorra en virtut de l’acord hispanofrancès del 1930, relatiu a la coparticipació i execució dels serveis postals a les Valls d’Andorra, respecte dels serveis de pagament per a la prestació dels quals estiguin facultades en virtut de la seva normativa nacional específica, i en el benentès que la prestació d’aquests serveis ha de fer-se en el marc del compliment dels requisits mínims establertes a l’apartat 2 de l’article 6, o, en cas de no complir-se les condicions establertes a les lletres a) i b) de l’apartat 2 de l’article 6, en el marc dels requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 6, en ambdós casos a excepció de l’article 64 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, i de tot altre requeriment en matèria d’autorització que l’AFA decideixi no exigir;
g) Les entitats financeres (no bancàries) de crèdit especialitzat, únicament respecte del servei de pagament referit a les lletres d) (ii) i e) de l’apartat 2 de l’article 2; i
h) Les persones referides a l’apartat 2 de l’article 6, respecte dels serveis i amb les limitacions previstes en aquesta Llei.


Cap altra persona física ni jurídica diferent dels proveïdors de serveis de pagament llistats en aquest apartat no pot prestar serveis de pagament.

2. Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, o que exerceixin les dues activitats i que hagin executat en els últims 12 mesos precedents operacions de pagament per un valor total mitjà mensual superior a un milió d’euros han d’enviar a l’AFA una notificació que contingui una descripció dels serveis oferts i en la qual es detalli a quina de les exclusions previstes als punts i) i ii) de la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, es considera subjecte l’exercici d’aquesta activitat.

Basant-se en aquesta notificació, l’AFA ha d’adoptar una decisió motivada, atenent a criteris previstos a la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2, en cas que l’activitat no compleixi els criteris per a ésser considerada com una xarxa limitada, i n’informarà el proveïdor de serveis.

3. Els proveïdors de serveis de pagament que exerceixin una de les activitats previstes a la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 han d’enviar a l’AFA un informe anual emès per un auditor extern que certifiqui que l’activitat s’ajusta als límits indicats a la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2.

4. Només podran emetre diner electrònic les entitats de diner electrònic autoritzades per l’AFA a aquest efecte i les entitats bancàries a què es refereix l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Cap persona física ni jurídica tret de les esmentades al paràgraf anterior no podrà emetre diner electrònic.

5. Les persones físiques o jurídiques que infringeixin aquest article seran sancionades segons el que disposa l’article 36, sense perjudici de cap altra responsabilitat en la qual puguin incórrer.
Article 5. Accés als sistemes de pagamentImage

1. Les normes d’accés dels proveïdors de serveis de pagament als sistemes de pagament han de ser objectives, no discriminatòries i proporcionades, i no poden restringir aquest accés més enllà del que sigui necessari per prevenir riscos específics com ara el risc de liquidació, el risc operatiu i el risc empresarial i per garantir l’estabilitat financera i operativa del sistema de pagament.

Els sistemes de pagament no poden imposar als proveïdors de serveis de pagament, als usuaris de serveis de pagament o a altres sistemes de pagament cap dels requisits següents:

a) Cap norma que restringeixi la participació efectiva en altres sistemes de pagament;
b) Cap norma que discrimini entre els proveïdors de serveis de pagament autoritzats o els proveïdors de serveis de pagament registrats en relació amb els drets, les obligacions i les prestacions dels participants; o
c) Cap restricció basada en l’estatut institucional.


2. L’apartat 1 no resulta aplicable als sistemes de pagament integrats exclusivament per proveïdors de serveis de pagament que pertanyen a un grup.

3. En cas de rebuig, el participant ha de proporcionar al proveïdor de serveis de pagament sol·licitant una explicació de les raons per les quals se li ha rebutjat l’accés.

Títol II. Règim jurídic i d’autorització de les entitats de pagament i de les entitats de diner electrònicImage

Article 6. Règim jurídic i d’autorització de les entitats de pagament i de les entitats de diner electrònicImage

1. L’autorització i règim jurídic d’entitats de pagament i d’entitats de diner electrònic es regula per aquesta Llei i per la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana i les disposicions de desenvolupament corresponents.

2. Malgrat el que disposa l’apartat anterior, s’habilita l’AFA per a eximir, en els termes fixats mitjançant comunicat tècnic, del compliment, total o parcial, de determinats procediments i requisits relatius a les condicions i procés d’autorització, règim de participacions qualificades, capital inicial i fons propis i requisits de salvaguarda, les persones jurídiques andorranes que tinguin la intenció de prestar els serveis de pagament previstos a les lletres a) a f) de l’apartat 2 de l’article 2 i que sol·licitin l’exempció a què es refereix aquest apartat abans de començar a oferir dits serveis, sempre que:

a) El valor total mitjà de les operacions de pagament executades en els 12 mesos precedents per la persona de què es tracti, inclosos els possibles agents respecte dels quals n’assumeix plena responsabilitat, no excedeixi l’import que es determini reglamentàriament, el qual no pot ser superior a la quantitat de 3 milions d’euros. Aquesta condició haurà de ser avaluada tenint en compte el valor total de les operacions de pagament previst al pla de negocis del sol·licitant que demani l’exoneració, tret que l’AFA demani la modificació del pla de negocis; i
b) Cap de les persones físiques responsables de la gestió o l’exercici de l’activitat hagi estat condemnada per delictes de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme o altres delictes de caràcter financer.


Les persones jurídiques que obtinguin l’esmentada exempció són tractades com a entitats de pagament en tot allò no expressament cobert per l’exempció i, en particular, estan subjectes al requisit de registre previst a l’article 7, als requeriments de salvaguarda establerts a l’article 8, a la submissió a la supervisió prudencial de l’AFA, als requeriments establerts en l’article 72 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, i a la necessitat de complir amb la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

Addicionalment, les persones jurídiques previstes en aquest apartat han de comunicar a l’AFA tot canvi de la seva situació pel que fa a les condicions especificades a les lletres a) i b) d’aquest apartat i en cas que deixin de complir qualsevol de les condicions indicades a les lletres a) i b) anteriors, han de sol·licitar una autorització d’acord amb allò previst a l’apartat 1 en un termini màxim de 30 dies naturals a comptar des del darrer dia natural del mes en què es verifiqui l’incompliment de la condició que escaigui. Amb aquesta finalitat, han de verificar, com a mínim mensualment, que les condicions eximents es compleixen de forma continuada, remetent a l’AFA l’informe corresponent d’acord amb el format que l’AFA estableixi a aquests efectes mitjançant comunicat tècnic.

Si s’incompleix la condició indicada a la lletra b) anterior, el procediment d’autorització subseqüent per reemplaçar les referides persones ha d’estar subjecte, en particular, al compliment, per part dels candidats a ocupar les responsabilitats de la gestió o l’exercici de l’activitat d’aquesta entitat, dels requeriments d’honorabilitat establerts en la legislació vigent aplicable als membres de la direcció general o el consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer. Les persones físiques responsables de la gestió o l’exercici de l’activitat de l’entitat en qüestió que hagin estat condemnades per delictes de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme o altres delictes de caràcter financer han de cessar immediatament en les seves funcions com a membres de l’òrgan de direcció o administració de l’entitat implicada.

En cas que es deixin de complir qualsevol de les condicions descrites a les lletres a) i b) anteriors, i no se sol·liciti una autorització d’acord amb l’apartat 1, aquestes entitats no poden continuar prestant serveis de pagament.

L’AFA també pot determinar que les persones jurídiques registrades d’acord amb aquest apartat puguin exercir únicament algunes de les activitats numerades als apartats 6 i 12 de l’article 61 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

3. Les persones físiques o jurídiques que únicament prestin el servei d’informació sobre comptes previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 han d’aportar exclusivament la documentació prevista a la lletra b) de l’article 11 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, així com la que s’estableixi reglamentàriament.

Així mateix, les persones físiques o jurídiques a què es refereix aquest apartat són tractades com a entitats de pagament, però estan exemptes de complir els següents requisits del règim jurídic de les entitats de pagament:

a) els requeriments de salvaguarda previstos a l’article 8 d’aquesta Llei;
b) els requisits previstos a l’apartat 1 de l’article 66 (“Capital social i fons propis de les entitats de pagament”), a l’article 71 (“Normes sobre solvència i liquiditat”) i a l’article 72 (“Recurs a agents”) de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; i
c) l’obligació prevista a l’apartat 1 de l’article 19 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.


Les persones físiques o jurídiques a què es refereix aquest apartat són tractades com a entitats de pagament, per bé que no els hi són d’aplicació les disposicions establertes en els títols III, IV, VI i VII d’aquesta Llei, a excepció del previst en els articles 12, 17 i 27 a 30 i en els apartats 6 i 8 de l’article 13 d’aquesta Llei i en els corresponents desenvolupaments reglamentaris.
Article 7. Registre públic dels proveïdors de serveis de pagament i de les entitats de diner electrònicImage

1. Al registre públic de l’AFA han de figurar:

a) Les entitats de pagament autoritzades i els seus agents;
b) Les entitats que comptin amb la corresponent exempció de l’AFA respecte del compliment d’algunes disposicions que regulen el règim jurídic de les entitats de pagament, d’acord amb allò disposat a l’apartat 2 de l’article 6;
c) Les entitats referides a la lletra f) de l’apartat 1 de l’article 4;
d) Les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes i els seus agents, d’acord amb allò disposat a l’apartat 3 de l’article 6; i
e) Les entitats de diner electrònic.


2. Al registre públic han de constar els serveis de pagament pels quals s’ha habilitat a l’entitat de pagament o pels quals està registrada la persona física o jurídica, segons correspongui. Les entitats de pagament autoritzades han de figurar al registre en una llista independent de les persones físiques o jurídiques que prestin únicament el servei d’informació sobre comptes i de les persones jurídiques que gaudeixin de l’exempció corresponent. La informació continguda al registre ha d’estar a disposició pública per a la seva consulta, ha de ser accessible en línia i ha d’estar actualitzada sense demora.

3. L’AFA ha de consignar al registre públic tota revocació d’una autorització i tota revocació d’una exempció, així com qualsevol altra circumstància que es requereixi de conformitat amb aquesta Llei i les seves disposicions de desenvolupament.
Article 8. Requeriments de salvaguarda per a les entitats de pagament i les entitats de diner electrònicImage

1. Les entitats de pagament que prestin els serveis previstos als apartats a) a f) de l’apartat 2 de l’article 2 o, si s’escau, les entitats de diner electrònic, han de salvaguardar els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o d’un altre proveïdor de serveis de pagament per executar les operacions de pagament, o dels titulars de diner electrònic, respectivament, per mitjà de qualsevol dels procediments següents:

a) No es poden barrejar en cap moment els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o dels titulars de diner electrònic amb els fons de cap altra persona física o jurídica. En cas que al final del dia hàbil següent al dia de recepció dels fons aquests encara no s’hagin entregat al beneficiari o no s’hagin transferit a un altre proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic, els fons es dipositen en un compte separat en una entitat bancària o s’inverteixen en actius segurs, líquids i de baix risc, segons que ho determini l’AFA mitjançant comunicat tècnic, per la qual cosa queda habilitada, i queden protegits de conformitat amb el que es preveu a continuació.
En aquest cas, sense perjudici del règim general previst al Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, els titulars dels fons tenen dret de separació dels comptes i els actius esmentats en el paràgraf anterior, en benefici dels usuaris dels serveis de pagament o titulars de diner electrònic, relativa a possibles reclamacions d’altres creditors de l’entitat de pagament.
b) Els fons han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurança d’una companyia d’assegurances o garantia comparable d’una entitat bancària, que no pertanyi al mateix grup que la mateixa entitat de pagament o entitat de diner electrònic per un import equivalent al que hauria estat separat en cas de no existir la pòlissa d’assegurança, disponible en el cas que l’entitat de pagament o entitat de diner electrònic no pugui complir les seves obligacions financeres.


2. En cas que una entitat de pagament hagi d’utilitzar una part dels fons indicats a l’apartat 1 per a operacions de pagament futures i la part restant s’utilitzi per a serveis que no siguin de pagament, aquesta part dels fons destinada a operacions de pagament futures també ha d’estar subjecta als requisits de l’apartat 1.

3. Quan aquesta part sigui variable o desconeguda per avançat, aquest apartat s’aplica basant-se en la part representativa que s’assumeix que s’utilitza per als serveis de pagament sempre que aquesta part representativa es pugui estimar raonablement basant-se en les dades històriques, a satisfacció de l’AFA.

4. Els fons rebuts per entitats de diner electrònic en la forma d’abonament mitjançant instruments de pagament no han de ser necessàriament salvaguardats fins al moment en què s’hagin abonat en el compte de pagament de l’entitat de diner electrònic o, altrament, es posin a disposició de l’entitat de diner electrònic. En qualsevol cas, aquests fons han de ser necessàriament salvaguardats amb un termini no superior a cinc dies hàbils a comptar des de l’emissió de diner electrònic.
Article 9. Conservació de la informacióImage

Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de conservar tota la documentació necessària als efectes del present títol i les seves disposicions de desenvolupament durant, com a mínim, cinc anys a comptar des de l’obtenció de l’autorització preceptiva, sense perjudici de tota altra disposició en matèria de conservació de la informació aplicable a aquestes entitats, especialment pel que fa a la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i a la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
Article 10. Accés a comptes oberts en entitats bancàriesImage

Les entitats de pagament han de tenir accés als serveis de compte de pagament de les entitats bancàries de forma objectiva, no discriminatòria i proporcionada. Aquest accés ha de ser suficientment ampli per permetre que les entitats de pagament prestin serveis de pagament de manera eficient i sense obstacles.

L’entitat bancària que denegui el referit accés ha d’exposar motivadament la seva decisió a l’AFA.

Títol III. Transparència de les condicions i els requisits d’informació, i drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagamentImage

Article 11. Àmbit d’aplicació sobre els serveis de pagamentImage

1. Sense perjudici del que es disposa a l’apartat 1 de l’article 2, els serveis de pagament dins del Principat d’Andorra es regeixen per aquest títol i les seves normes de desenvolupament. Aquest títol s’aplica independentment de si el proveïdor dels serveis de pagament és una entitat de pagament o qualsevol altra de les entitats que prestin serveis de pagament en virtut de l’apartat 1 de l’article 4.

2. Fins a l’abast permès per les normes, les parts d’una operació de pagament poden acordar que les disposicions d’aquest títol en matèria de transparència i requisits d’informació no s’apliquin ni totalment ni parcialment quan l’usuari del servei de pagament no sigui un consumidor o una microempresa.

3. Les disposicions d’aquest títol s’apliquen sense perjudici d’altres disposicions legals, en especial les disposicions relatives a la protecció dels consumidors.
Article 12. Transparència de les condicions i requisits d’informació per a serveis de pagamentImage

1. La informació general prèvia que s’ha de proporcionar abans que un usuari de serveis de pagament quedi obligat per un contracte o oferta relatius a una operació de pagament únic, la informació que se li ha de proporcionar abans i immediatament després d’iniciar una ordre de pagament, així com la informació que se li ha de proporcionar abans i després de l’execució de les ordres de pagament, incloent-hi les condicions de transparència sobre els costos i les transaccions és la que s’especifiqui reglamentàriament.

2. La informació general prèvia que s’ha de proporcionar abans que un usuari de serveis de pagament quedi obligat per un contracte marc que reguli les operacions de pagament, així com la informació i condicions que se li han de comunicar en el contracte o juntament amb el contracte i els termes en què el contracte pot ser modificat o rescindit són els que s’especifiquin reglamentàriament. Així mateix, la informació que s’ha de proporcionar als usuaris de serveis de pagament (ordenants i/o beneficiaris de les operacions de pagament) abans i després de l’execució de les ordres de pagament regulades per un contracte marc, incloent les condicions de transparència sobre els costos de les transaccions és la que s’especifiqui reglamentàriament.

3. Es poden establir excepcions als requisits d’informació aplicables als instruments de pagament d’escassa quantia i al diner electrònic, en els termes que es determinin reglamentàriament.

4. A les entitats que només presten el servei d’informació sobre comptes no els resulten aplicables determinades disposicions en matèria de transparència de les condicions i requisits d’informació, en els termes que es determinin reglamentàriament.

5. Els proveïdors de serveis de pagament no poden cobrar als usuaris dels serveis de pagament per facilitar informació, excepte en els termes i subjectes als límits que es determinin reglamentàriament.

6. La càrrega de la prova relativa al compliment dels requisits en matèria d’informació establerta en aquest article i en el seu desenvolupament reglamentari corresponen al proveïdor de serveis de pagament.
Article 13. Drets i obligacions sobre la prestació i la utilització dels serveis de pagamentImage

1. Sense perjudici del previst a la Llei, els drets i obligacions relatius a la prestació i la utilització dels serveis de pagament es desenvoluparan reglamentàriament.

2. Quan l’usuari d’un servei de pagament sigui un consumidor o una microempresa, tindrà dret a rebre de forma gratuïta la informació corresponent al servei de pagament abans de quedar vinculat pel contracte de serveis de pagament, en la forma que es determini reglamentàriament.

3. En cas que l’usuari de serveis de pagament no sigui un consumidor o una microempresa, reglamentàriament s’especificaran els termes de l’acord entre l’usuari i el proveïdor de serveis de pagament per la no aplicació dels drets i obligacions relatius als costos aplicables, la retirada del consentiment, la prova de l’autenticació i l’execució d’operacions de pagament, els reemborsaments, els imports transferits o rebuts i la responsabilitat.

4. L’usuari i el proveïdor també poden acordar, en els termes previstos reglamentàriament, el període de notificació i rectificació d’operacions de pagament no autoritzades o executades incorrectament, que en cap cas pot superar els 13 mesos.

5. A les entitats que només presten el servei d’informació sobre comptes no els resulten aplicables determinades disposicions en matèria de drets i obligacions sobre la prestació i la utilització dels serveis de pagament, en els termes d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.

6. El proveïdor de serveis de pagament no pot cobrar a l’usuari dels serveis de pagament pel compliment de les seves obligacions d’informació o per les mesures correctores o preventives amb les excepcions que es desenvolupin reglamentàriament. Aquestes despeses han de ser acordades entre l’usuari i el proveïdor de serveis de pagament i han de ser adequades en línia amb els costos suportats efectivament pel proveïdor de serveis de pagament.

7. Les excepcions a l’exigència del compliment de determinades obligacions per a la prestació de serveis de pagament d’escassa quantia s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament.

8. Les disposicions d’aquest article s’apliquen sense perjudici d’altres disposicions legals, en especial les disposicions relatives a la protecció del consumidor.
Article 14. Autorització d’operacions de pagamentImage

1. Una operació de pagament únicament es pot considerar autoritzada quan l’ordenant hagi atorgat el seu consentiment per executar l’operació de pagament. El consentiment per l’execució d’una operació de pagament o d’una sèrie d’operacions de pagament es dona en la forma acordada entre l’ordenant i el proveïdor del servei de pagament, aquest consentiment també es pot donar per mitjà del beneficiari o del proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments. En absència d’aquest consentiment, l’operació de pagament es considera no autoritzada en els termes que es desenvolupin reglamentàriament.

2. Sense prejudici del que disposa la Llei, l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament acorden la forma, el procediment de notificació i el moment en què aquest consentiment s’entén donat, en els termes que es desenvolupin reglamentàriament.

3. L’ordenant pot retirar el consentiment en els termes i amb les limitacions establerts reglamentàriament.
Article 15. Confirmació de la disponibilitat de fonsImage

Les mesures de seguretat a les que fa referència aquest article seran d’aplicació a partir de l’01/01/2020.


1. Un proveïdor de serveis de pagament gestor de compte, prèvia sol·licitud d’un proveïdor de serveis de pagament que emeti instruments de pagament basats en targetes, ha de confirmar immediatament la disponibilitat de fons en el compte de pagament de l’ordenant per a l’execució d’una operació de pagament basada en una targeta, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) El compte de pagament de l’ordenant sigui accessible en línia en el moment de la sol·licitud;
b) L’ordenant hagi prestat el seu consentiment exprés al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte perquè respongui a les sol·licituds de determinats proveïdors de serveis de pagament de facilitar confirmació que l’import corresponent a una operació de pagament basada en una targeta determinada està disponible al compte de pagament de l’ordenant;
c) El consentiment a què fa referència la lletra b) ha de donar-se abans que es realitzi la primera sol·licitud de confirmació.


2. El proveïdor de serveis de pagament pot sol·licitar la confirmació a què fa referència l’apartat 1 quan es compleixin les condicions següents:

a) L’ordenant hagi donat consentiment exprés al proveïdor de serveis de pagament que sol·liciti aquesta confirmació;
b) L’ordenant hagi iniciat l’operació de pagament basada en una targeta per l’import en qüestió utilitzant un instrument de pagament basat en targeta emès pel proveïdor de serveis de pagament;
c) El proveïdor de serveis de pagament s’autentiqui davant el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte abans de cada sol·licitud de confirmació, i es comuniqui de manera segura amb el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30.


3. Sense perjudici de l’aplicació de la normativa aplicable sobre protecció de dades, la confirmació a què fa referència l’apartat 1 consisteix únicament en una simple resposta de «sí» o «no» i no en un extracte del saldo de compte. Aquesta resposta no es pot conservar ni utilitzar per a finalitats diferents de l’execució de l’operació de pagament amb targeta.

4. La confirmació a què fa referència l’apartat 1 no permet al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte bloquejar fons en el compte de pagament de l’ordenant.

5. L’ordenant pot sol·licitar al proveïdor de serveis de pagament gestor de compte que li comuniqui la identificació del proveïdor de serveis de pagament i la resposta facilitada.

6. El present article no s’aplica a les operacions de pagament iniciades mitjançant instruments de pagament basats en targetes en els quals s’emmagatzemi diner electrònic.
Article 16. Normes d’accés al compte de pagament en cas de serveis d’iniciació de pagamentsImage

Les mesures de seguretat a les que fa referència aquest article seran d’aplicació a partir de l’01/01/2020.


1. Tot ordenant té dret a recórrer a un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments autoritzat a operar al Principat d’Andorra per obtenir els serveis d’iniciació de pagament, sempre que es pugui accedir en línia al compte de pagament corresponent.

2. Si l’ordenant dona el seu consentiment exprés perquè s’efectuï un pagament de conformitat amb l’article 14, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte realitza les actuacions indicades a l’apartat 4 per garantir que l’ordenant pugui exercir el seu dret d’utilitzar el servei d’iniciació de pagaments.

3. El proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments:

a) En cap moment pot disposar dels fons de l’ordenant en relació amb la prestació del servei d’iniciació de pagaments;
b) Ha de garantir que les credencials de seguretat personalitzades de l’usuari de serveis de pagament no siguin accessibles a tercers, amb excepció de l’usuari i de l’emissor de les credencials de seguretat personalitzades, i que les transmet a través de canals segurs i eficients;
c) Ha de garantir que qualsevol altra informació sobre l’usuari de serveis de pagament obtinguda en prestar serveis d’iniciació de pagaments es faciliti exclusivament al beneficiari i únicament amb el consentiment exprés de l’usuari de serveis de pagament;
d) Cada vegada que s’iniciï un pagament, s’ha d’identificar davant el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte de l’ordenant i comunicar-se de manera segura amb aquest, amb l’ordenant i amb el beneficiari d’una forma segura, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30;
e) No pot emmagatzemar dades de pagament sensibles de l’usuari de serveis de pagament;
f) No pot sol·licitar a l’usuari de serveis de pagament cap dada diferent de les necessàries per prestar el servei d’iniciació del pagament;
g) No pot utilitzar, emmagatzemar o accedir a cap dada per a finalitats diferents de la prestació del servei d’iniciació de pagaments expressament sol·licitat per l’ordenant;
h) No pot modificar l’import, el destinatari ni cap altre element de l’operació.


4. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte:

a) Ha d’establir una comunicació segura amb els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30;
b) Immediatament després de la recepció de l’ordre de pagament procedent d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, ha de facilitar al proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments o posar a la seva disposició tota la informació sobre l’inici de l’operació de pagament i tota la informació a la qual tingui accés en relació amb l’execució de l’operació de pagament;
c) Ha de tractar les ordres de pagament transmeses a través dels serveis d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments de forma no discriminatòria pel que fa a les ordres de pagament transmeses directament per l’ordenant, excepte per causes objectives, en particular pel que fa als terminis, la prioritat o els costos aplicables.


5. La prestació de serveis d’iniciació de pagaments no es pot supeditar a l’existència d’una relació contractual contreta amb aquesta finalitat entre els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments i els proveïdors de serveis de pagament gestors de comptes.
Article 17. Normes d’accés a la informació sobre comptes de pagament i ús de la informació en cas de serveis d’informació sobre comptesImage

Les mesures de seguretat a les que fa referència aquest article seran d’aplicació a partir de l’01/01/2020.


1. L’usuari de serveis de pagament té dret a recórrer a un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes autoritzat a operar al Principat d’Andorra sempre que es pugui accedir en línia al compte de pagament corresponent.

2. El proveïdor de serveis d’informació sobre comptes:

a) Ha de prestar els seus serveis exclusivament sobre la base del consentiment explícit de l’usuari del servei de pagament;
b) Ha de garantir que les credencials de seguretat personalitzades de l’usuari de serveis de pagament no siguin accessibles a tercers, amb excepció de l’usuari i de l’emissor de les credencials de seguretat personalitzades, i que, quan les transmeti el proveïdor de serveis d’informació sobre comptes, la transmissió es realitzi a través de canals segurs i eficients;
c) En cada comunicació, ha d’identificar-se davant el proveïdor o proveïdors de serveis de pagament gestor de compte de l’usuari de serveis de pagament i comunicar-se de manera segura amb el proveïdor o proveïdors de serveis de pagament gestors de compte i l’usuari del servei de pagament, de conformitat amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30;
d) Ha d’accedir únicament a la informació dels comptes de pagament designats i les operacions de pagament corresponents;
e) No pot sol·licitar dades de pagament sensibles vinculades als comptes de pagament;
f) No pot utilitzar, emmagatzemar o accedir a cap dada per a finalitats diferents de la prestació del servei d’informació sobre comptes sol·licitat expressament per l’usuari del servei de pagament, de conformitat amb la normativa aplicable sobre protecció de dades.


3. Pel que fa als comptes de pagament, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte:

a) Ha d’establir una comunicació segura amb els proveïdors de serveis d’informació sobre comptes, d’acord amb la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 30; i
b) Ha de tractar les peticions de dades transmeses a través dels serveis d’un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes de manera no discriminatòria, excepte per causes objectives.


4. La prestació de serveis d’informació sobre comptes no es pot supeditar a l’existència d’una relació contractual a tal fi entre els proveïdors de serveis d’informació sobre comptes i els proveïdors de serveis de pagament gestors de comptes.
Article 18. Instruments de pagament i el seu úsImage

1. El consentiment d’una operació de pagament es pot presentar a través de l’instrument de pagament, cas en el qual l’ordenant i el seu proveïdor de serveis de pagament poden acordar un límit de despesa aplicable a les operacions de pagament executades mitjançant aquest instrument de pagament.

2. Si així s’ha acordat en el contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament es pot reservar el dret de bloquejar l’instrument de pagament per raons justificades objectivament en els termes que s’estableixin reglamentàriament. El proveïdor de serveis de pagament ha de desbloquejar l’instrument de pagament o substituir-lo per un altre de nou, quan ja no existeixin motius per al seu bloqueig.

3. Així mateix, un proveïdor de serveis de pagament gestor de compte pot denegar l’accés a un compte de pagament a un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes o a un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments en els termes que s’estableixin reglamentàriament. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte ha de permetre l’accés al compte de pagament una vegada deixin d’existir els motius per denegar-hi l’accés.

4. Les obligacions de l’usuari de serveis de pagament i les credencials de seguretat personalitzades respecte dels instruments de pagament, així com les del proveïdor del servei de pagament es desenvolupen en els termes que es determinin reglamentàriament.
Article 19. Reemborsament per operacions de pagament iniciades per o mitjançant un beneficiariImage

1. L’ordenant té dret al reemborsament per part del proveïdor de serveis de pagament per les operacions de pagament autoritzades iniciades i ja executades per o mitjançant un beneficiari, en els termes establerts reglamentàriament.

2. A petició del proveïdor de serveis de pagament, correspon a l’ordenant demostrar que es compleixen les condicions establertes reglamentàriament.
Article 20. Notificació i rectificació d’operacions de pagament no autoritzades o executades incorrectamentImage

Les disposicions de desenvolupament corresponents especificaran els termes en els quals un usuari del servei de pagament pot obtenir rectificació per part del proveïdor del servei de pagament o del proveïdor de serveis de pagament gestor de compte d’una operació de pagament no autoritzada o executada incorrectament.
Article 21. Principis de responsabilitat del proveïdor dels serveis de pagament per operacions no autoritzadesImage

1. Reglamentàriament s’establiran els termes en els quals:

a) Els proveïdors dels serveis de pagament o, si s’escau, els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments, dins dels seus respectius àmbits de competència, són responsables davant dels usuaris dels serveis de pagament per les operacions no autoritzades;
b) Els usuaris dels serveis de pagament han de tenir dret al reemborsament dels imports de les operacions no autoritzades sense perjudici de la compensació addicional que es pugui acordar en els contractes amb proveïdors de serveis de pagament o als quals l’usuari pugui tenir dret per llei;
c) Quan l’usuari dels serveis de pagament negui haver autoritzat una operació o al·legui que aquesta s’executà incorrectament, la càrrega de la prova de l’autenticació recau en el proveïdor del servei de pagament o, si l’operació s’inicia a través d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, la prova de l’autenticació correspon a aquest últim. En aquest sentit, l’ús registrat d’un instrument de pagament no constitueix per si mateix una prova suficient d’autorització ni del fet que l’ordenant va actuar de forma fraudulenta, intencionadament o per negligència greu.


2. Reglamentàriament s’establiran els termes del dret a reemborsament.
Article 22. Principis de responsabilitat de l’usuari dels serveis de pagament en cas d’operacions no autoritzadesImage

En els termes establerts per les normes de desenvolupament i sense perjudici del que disposa l’article anterior, l’usuari només és responsable de fins un màxim de 50 euros per les pèrdues derivades d’operacions no autoritzades resultants de l’ús d’un instrument de pagament extraviat o robat o de l’apropiació indeguda d’un instrument de pagament, excepte en cas d’actuació fraudulenta o negligent, segons el cas o per incompliment de les seves obligacions.
Article 23. Execució, refús i revocació d’operacions de pagamentImage

1. Les disposicions que regulin el termini d’execució i data de valor de les operacions de pagament s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquestes disposicions s’apliquen únicament a les operacions de pagament en euros i a les operacions de pagament que no es realitzin en euros, tret que l’usuari del servei de pagament i el seu proveïdor del servei de pagament acordin, amb les limitacions previstes reglamentàriament, que aquestes disposicions no resulten d’aplicació.

2. Els termes relatius a la prohibició de negativa del proveïdor de serveis de pagament gestor de compte a executar una ordre de pagament autoritzada, així com els relatius a la notificació en cas de rebuig d’execució per part del proveïdor de serveis de pagament s’estableixen en els termes que es determinin reglamentàriament.

3. L’usuari del servei de pagament no pot revocar una ordre de pagament un cop rebuda pel proveïdor de serveis de pagament, llevat que s’especifiqui una altra cosa en aquesta Llei o en el seu desenvolupament reglamentari.
Article 24. Principis de responsabilitat del proveïdor de serveis de pagament per no execució, execució defectuosa o tardanaImage

1. En cas d’ordres de pagament iniciades directament per l’ordenant, el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant és responsable davant de l’ordenant de l’execució correcta de l’operació de pagament en els termes que s’establiran reglamentàriament.

2. En cas d’ordres de pagament iniciades pel beneficiari o a través d’ell, el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari és responsable davant del beneficiari de la transmissió correcta de l’ordre de pagament al proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant.

Reglamentàriament s’establiran els termes del dret al reemborsament.
Article 25. Principis de responsabilitat en cas de serveis d’iniciació de pagaments per no execució, execució defectuosa o tardanaImage

En cas d’ordres de pagament iniciades per l’ordenant a través d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, el proveïdor de serveis de pagament gestor de compte ha de reemborsar a l’ordenant l’import de l’operació no executada, executada defectuosament o de forma tardana en els termes previstos reglamentàriament. En aquests casos, la càrrega de la prova correspon al proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
Article 26. Absència de responsabilitat quan concorren circumstàncies excepcionals i imprevisiblesImage

En els termes que reglamentàriament s’estableixin, la responsabilitat establerta en aquest títol no s’aplica en cas que concorrin circumstàncies excepcionals i imprevisibles.

Títol IV. Gestió dels riscos operatius i de seguretatImage

Article 27. Gestió dels riscos operatius i de seguretatImage

1. Els proveïdors de serveis de pagament han de comptar amb mesures pal·liatives i mecanismes de control adequats per a gestionar els riscos operatius i de seguretat relacionats amb els serveis de pagament que presten. En el marc d’aquestes mesures i mecanismes, els proveïdors de serveis de pagament han d’establir i mantenir procediments eficaços de gestió d’incidents, en particular per a la detecció i la classificació dels incidents operatius i de seguretat de caràcter greu.

2. Els proveïdors de serveis de pagament han de proporcionar a l’AFA, com a mínim anualment i segons com l’AFA ho determini, una avaluació actualitzada i completa dels riscos operatius i de seguretat associats als serveis de pagament que presten, així com de l’adequació de les mesures pal·liatives i els mecanismes de control aplicats en resposta a tals riscos.

3. Tenint en compte les pràctiques i els usos del mercat, s’habilita l’AFA per a regular mitjançant comunicat tècnic les qüestions relacionades amb l’establiment, l’aplicació i la supervisió de les mesures de seguretat, incloent-hi les mesures pal·liatives i els mecanismes de control així com, si s’escau, els processos de certificació. Aquest comunicat tècnic ha de ser revisat de forma periòdica i, en qualsevol cas, cada dos anys.
Article 28. Notificació d’incidentsImage

1. En cas d’incidents operatius o de seguretat greus, els proveïdors de serveis de pagament ho han de notificar a l’AFA sense dilacions indegudes.

Si l’incident de seguretat afecta, ha afectat o pot afectar els interessos financers dels usuaris dels seus serveis de pagament, el proveïdor de serveis de pagament els ha d’informar sense dilacions indegudes de l’incident i de totes les mesures pal·liatives disponibles que poden adoptar per tal de mitigar les conseqüències adverses de l’incident.

2. S’habilita l’AFA a establir mitjançant comunicat tècnic la classificació d’incidents greus als quals es refereix l’apartat 1 anterior i sobre el contingut, el format, incloses les plantilles de notificació normalitzades, i els procediments de notificació de tals incidents. El referit comunicat tècnic inclourà també criteris per a l’avaluació de la importància de l’incident. Aquest comunicat tècnic ha de ser revisat de forma periòdica i, en qualsevol cas, cada dos anys.

3. Els proveïdors de serveis de pagament facilitaran a l’AFA, com a mínim un cop a l’any, les dades estadístiques sobre el frau relacionat amb els diferents mitjans de pagament.
Article 29. AutenticacióImage

Les mesures de seguretat a les que fa referència aquest article seran d’aplicació a partir de l’01/01/2020.


1. Els proveïdors de serveis de pagament han d’aplicar l’autenticació reforçada de clients quan l’ordenant:

a) Accedeixi al seu compte de pagament en línia;
b) Iniciï una operació de pagament electrònic;
c) Realitzi per un canal remot qualsevol acció que pugui implicar un risc de frau en el pagament o altres abusos.


2. Respecte a la iniciació d’operacions de pagament electrònic referides en la lletra b) de l’apartat 1 anterior per a les operacions remotes de pagament electrònic, els proveïdors de servei de pagament han d’aplicar una autenticació reforçada de clients que inclogui elements que associïn dinàmicament l’operació a un import específic i a un beneficiari determinat.

3. Respecte a l’apartat 1, els proveïdors de serveis de pagament han de comptar amb mesures de seguretat adequades per protegir la confidencialitat i la integritat de les credencials de seguretat personalitzades dels usuaris dels serveis de pagament.

4. Així mateix, els apartats 2 i 3 són d’aplicació quan els pagaments s’iniciïn per mitjà d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments. Els apartats 1 i 3 també s’apliquen quan la informació se sol·liciti per mitjà d’un proveïdor de serveis d’informació sobre comptes.

5. El proveïdor de serveis de pagament gestor de compte ha de permetre al proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments i al proveïdor de serveis d’informació sobre comptes l’ús dels procediments d’autenticació facilitats a l’usuari de serveis de pagament pel proveïdor de serveis de pagament gestor de compte en conformitat amb els apartats 1 i 3 i, quan intervingui el proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, en conformitat amb els apartats 1, 2 i 3.
Article 30. Normes tècniques de regulació sobre autenticació i comunicacióImage

1. Reglamentàriament es desenvoluparan els requeriments tècnics d’autenticació i comunicació dirigits als proveïdors de serveis de pagament d’acord amb els desenvolupaments reglamentaris de la Unió Europea que emanin de la implementació de la Directiva 2015/2366 i, si escau, de les guies emeses per l’Autoritat Bancària Europea en aquesta matèria, de tal manera que l’AFA queda habilitada per a emetre comunicats tècnics quan pertoqui. Aquestes disposicions de desenvolupament han d’especificar el següent:

a) Els requisits d’autenticació reforçada de clients als quals es refereixen els apartats 1 i 2 de l’article 29;
b) Les excepcions a l’aplicació dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 29, atenent als criteris establerts a l’apartat 3 del present article;
c) Els requisits que han de complir les mesures de seguretat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 29 per a protegir la confidencialitat i la integritat de les credencials de seguretat personalitzades dels usuaris de serveis de pagament; i
d) Els requisits per a uns estàndards de comunicació oberts comuns i segurs a efectes d’identificació, autenticació, notificació i informació, així com per a l’aplicació de mesures de seguretat entre els proveïdors de serveis de pagament gestors de compte, els proveïdors de serveis d’iniciació de pagaments, els proveïdors de serveis d’informació sobre comptes, els ordenants, els beneficiaris i altres proveïdors de serveis de pagament.


2. Les disposicions reglamentàries referides a l’apartat anterior tenen per funció:

a) Garantir un nivell adequat de seguretat per als usuaris de serveis de pagament i els proveïdors de serveis de pagament, mitjançant l’establiment de requisits eficaços i basats en el risc;
b) Garantir la protecció dels fons i les dades personals dels usuaris de serveis de pagament;
c) Assegurar i mantenir una competència justa entre tots els proveïdors de serveis de pagament;
d) Garantir la neutralitat tecnològica i del model de negoci; i
e) Permetre el desenvolupament de mitjans de pagament accessibles, de fàcil ús i innovadors.


3. Les excepcions a les quals es refereix la lletra b) de l’apartat 1 estan basades en els criteris següents:

a) El nivell de risc que comporti el servei prestat;
b) L’import de l’operació, la freqüència amb la qual es repeteix o ambdues coses;
c) El canal de pagament utilitzat per a l’execució de l’operació.


Les disposicions reglamentàries han de ser revisades de forma periòdica i, si escau, han de ser actualitzades a fi de tenir en compte, entre altres aspectes, les innovacions i l’evolució tecnològica.

Títol V. Emissió i reemborsament de diner electrònicImage

Article 31. Emissió i reemborsamentImage

1. Els emissors de diner electrònic han d’emetre diner electrònic pel valor nominal quan rebin els fons.

2. A sol·licitud del titular de diner electrònic, els emissors de diner electrònic han de reemborsar, en qualsevol moment i pel valor nominal, el valor monetari del diner electrònic que posseeixen.

3. El contracte entre l’emissor de diner electrònic i el titular de diner electrònic ha d’indicar de manera clara i explícita les condicions de reemborsament, incloent-hi qualsevol despesa relacionada, i el titular de diner electrònic ha d’estar informat d’aquestes condicions abans de quedar obligat per un contracte o oferta.

4. El reemborsament pot estar subjecte a una comissió només si s’indica en el contracte d’acord amb l’apartat 3 i només en algun dels casos següents:

a) Quan se sol·liciti un reemborsament abans de la finalització del contracte.
b) Quan el contracte determini una data de finalització i el titular de diner electrònic hagi resolt el contracte abans d’aquesta data.
c) Quan se sol·liciti el reemborsament més d’un any després de la data de finalització del contracte.


Aquestes comissions han de ser proporcionals als costos reals contrets per l’emissor de diner electrònic.

5. Quan se sol·licita el reemborsament abans de la finalització del contracte, el titular del diner electrònic pot sol·licitar el reemborsament total o parcial del diner electrònic.

6. Quan el titular del diner electrònic sol·licita el reemborsament en el transcurs del primer any a la data de la finalització del contracte:

a) S’ha de reemborsar el valor monetari total del diner electrònic que es posseeix; o
b) Quan l’entitat de diner electrònic du a terme una o més activitats que no siguin l’emissió de diner electrònic, i es desconeix per endavant quina proporció dels fons s’ha d’utilitzar com a diner electrònic, es reemborsen tots els fons sol·licitats pel titular de diner electrònic.


7. Sense perjudici dels apartats 4, 5 i 6, els drets a reemborsament d’una persona, diferent del consumidor, que accepta diner electrònic, estan subjectes a l’acord contractual entre l’emissor de diner electrònic i aquesta persona.
Article 32. Prohibició d’interessosImage

Està prohibit concedir interessos o qualsevol altre benefici relacionat amb el temps durant el qual un titular de diner electrònic posseeix el diner electrònic.

Títol VI. Procediments de reclamació i resolució alternativa de litigisImage

Article 33. Resolució de reclamacions pels proveïdors de serveis de pagament i emissors de diner electrònicImage

1. Els proveïdors de serveis de pagament i els emissors de diner electrònic han de disposar d’un servei d’atenció al client que resolgui les reclamacions que els presentin els seus usuaris de serveis de pagament o titulars de diner electrònic, segons correspongui, d’acord amb allò previst a l’article 14 bis de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i sense perjudici de portar les seves reclamacions davant l’autoritat competent en matèria de protecció del consumidor d’acord amb la normativa en aquesta matèria.

2. En la seva resolució, els proveïdors de serveis de pagament i els emissors de diner electrònic han de tractar totes les qüestions plantejades en un termini de quinze dies hàbils després de la recepció de la reclamació. Aquesta resolució ha de ser posada a disposició de l’usuari de serveis de pagament en paper o, en cas que així s’hagi acordat entre el proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic i l’usuari de serveis de pagament o titular de diner electrònic, respectivament, en un altre format durador.

3. En situacions excepcionals, si no es pot oferir una resposta en el termini de quinze dies hàbils per raons alienes a la voluntat del proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic, aquest ha d’enviar una resposta provisional, en la qual indiqui clarament els motius del retard de la contestació a la reclamació i s’especifiqui el termini en què l’usuari dels serveis de pagament o de diner electrònic rep la resposta definitiva. En qualsevol cas, el termini per a la recepció de la resposta definitiva no pot excedir els trenta-cinc dies hàbils.
Article 34. Reclamacions davant les autoritats competentsImage

1. L’AFA ha d’establir els procediments necessaris per tal que els usuaris de serveis de pagament i els titulars de diner electrònic o altres parts interessades, incloses les associacions de consumidors, puguin presentar-li queixes i reclamacions en relació amb presumptes infraccions, per part dels proveïdors de serveis de pagament o emissors de diner electrònic, de les disposicions d’aquesta Llei, del seu desenvolupament reglamentari o dels comunicats tècnics que l’AFA hagi emès.

2. Quan sigui procedent, i sense perjudici del dret a portar el conflicte davant un tribunal de justícia, la resposta de l’AFA ha d’informar el reclamant de l’existència dels procediments de resolució alternativa de litigis establerts en virtut de l’article 35.

3. En qualsevol cas, els usuaris de serveis de pagament i titulars de diner electrònic també poden portar les seves reclamacions davant l’autoritat competent en matèria de protecció del consumidor, tal com estableix la normativa en aquesta matèria.

4. Amb caràcter previ a la presentació de queixes i reclamacions davant de les autoritats competents, els usuaris de serveis de pagament han d’haver presentat una reclamació en els termes establerts en l’article 33.
Article 35. Procediment de resolució alternativa de litigisImage

1. Els usuaris de serveis de pagament i els titulars de diner electrònic tenen dret a sotmetre les seves reclamacions als procediments de resolució alternativa de litigis establerts en la legislació en matèria de protecció del consumidor, amb l’objecte de resoldre els conflictes o litigis entre els usuaris del serveis de pagament i els seus proveïdors de servei de pagament o entre titulars de diner electrònic i els emissors de diner electrònic, relatius als drets i obligacions derivats d’aquesta Llei, del seu desenvolupament reglamentari o dels comunicats tècnics emesos per l’AFA, segons correspongui.

2. En tot cas, els proveïdors de serveis de pagaments i els emissors de diner electrònic no poden refusar sotmetre’s al procediment de mediació en els termes establerts a l’apartat 1 quan l’usuari sol·liciti aquest procediment.

3. El proveïdor de serveis de pagament ha d’informar a l’usuari de serveis de pagament sobre els procediments de resolució alternativa de litigis disponibles per a conèixer dels conflictes relatius als drets i obligacions derivats d’aquesta Llei, del seu desenvolupament reglamentari o dels comunicats tècnics emesos per l’AFA, segons correspongui.

4. La informació referida a l’apartat anterior ha de figurar de manera clara, comprensible i fàcilment accessible a la pàgina web del proveïdor de serveis de pagament, en el seu cas, a l’oficina oberta a públic i a les condicions generals del contracte entre el proveïdor i l’usuari de serveis de pagament, detallant-se així mateix com pot obtenir-se més informació sobre els procediments de resolució alternativa de litigis i sobre les condicions per tal de recórrer-hi.

Títol VII. Règim disciplinariImage

Article 36. Persones responsablesImage

1. Les entitats de pagament o altres proveïdors de serveis de pagament autoritzats i les entitats de diner electrònic estan sotmesos a sancions si cometen accions o omissions classificades com a infraccions en virtut de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer.

2. També són persones responsables els subjectes que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en les lletres, h), i), j) i n) de l’article 15 i en la lletra l) de l’article 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer.

3. Les disposicions incloses en aquest títol són aplicables sense perjudici d’altres sancions penals o civils que puguin ser aplicables.

Disposició addicional. Normes d’implementació de SEPAImage

1. Sense perjudici de les disposicions reglamentàries que pugui establir el Govern, a partir de la data d’incorporació del Principat d’Andorra a SEPA i per a pagaments denominats en euros o les monedes nacionals dels estats membres de SEPA que no siguin l’euro:

a) Els proveïdors de serveis de pagaments accessibles per a pagaments transfronterers dins del Principat d’Andorra han de ser accessibles d’acord amb les normes de SEPA per als pagaments transfronterers iniciats des d’un altre estat membre de SEPA.
b)
Sense contingut.

c) Les transferències i les domiciliacions de pagaments s’han de dur a terme d’acord amb les normes harmonitzades de SEPA.


Tot això en els termes que dicti el Govern amb el decret corresponent.

2. En la mesura que s’introdueixin noves normes SEPA, el Govern, mitjançant el decret corresponent, ha d’adaptar les normes nacionals per garantir-ne la compatibilitat.

3. Les normes establertes en virtut d’aquesta disposició addicional no són aplicables a les operacions realitzades entre proveïdors de serveis de pagament o per proveïdors de serveis de pagament dins de les seves organitzacions.

Disposició final primera. Modificació de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, modificada per la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances

1. S’afegeix un nou apartat, l’apartat 6, a l’article 5, amb el redactat següent:

“6. Sense perjudici del procediment establert en l’apartat 1, en el cas de sol·licitants d’autorització com a entitats de pagament o entitats de diner electrònic, en el termini de tres mesos a comptar de la recepció d’una sol·licitud o, si la sol·licitud és incompleta, de tota la informació necessària per a la decisió, l’INAF ha d’informar el sol·licitant si s’ha concedit o rebutjat l’autorització.”

2. S’afegeixen dos lletres noves, h) i i), a l’article 8.1, amb el redactat següent:

“h) 4.000 euros en el cas de les entitats de pagament que només proporcionen el servei de pagament de l’enviament de diners; 10.000 euros en el cas de les entitats de pagament que proporcionen el servei de pagament d’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar l’operació de pagament es doni mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI o operador de xarxa, que actuï només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis; 25.000 euros si l’entitat de pagament proporciona qualsevol de la resta de serveis de pagament esmentats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
i) 70.000 euros en el cas d’entitats de diner electrònic.”


3. S’afegeix un paràgraf nou a l’article 11.b), amb el redactat següent:

“En el cas d’entitats de pagament o entitats de diner electrònic, s’ha de presentar un programa d’activitats que estableixi en concret el tipus de serveis de pagament que es prestaran, d’entre els descrits a l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, i/o l’emissió de diner electrònic, si escau.”

4. S’afegeix una nova lletra, m), al paràgraf segon de l’article 13, amb el redactat següent:

“m) una descripció de les mesures adoptades per protegir els fons dels usuaris dels serveis de pagament o fons rebuts a canvi de diner electrònic, d’acord amb l’article 72 de la Llei 7/2013, en el cas que el sol·licitant de l’autorització sigui una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic.”


Disposició final segona. Modificació de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

1. S’afegeixen dos noves lletres, e) i f), al paràgraf segon de l’article 3, amb el redactat següent:

“e) entitats de pagament; i
f) entitats de diner electrònic.”


2. Es modifica l’article 5, que queda redactat en els termes següents:

“Article 5

Es prohibeix dur a terme activitats bancàries, financeres, de pagament o de diner electrònic sense autorització prèvia administrativa.

Cap persona física ni jurídica no pot prestar cap servei professional a tercers respecte a instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o els serveis descrits en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, sense haver obtingut prèviament l’autorització administrativa corresponent.”

3. La lletra e) de l’article 8.2 queda redactada en els termes següents:

“e) operacions de pagament en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.”


4. S’afegeix una nova lletra, m), a l’article 8.2, amb el redactat següent:

“m) l’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.”

5. La lletra d) de l’article 49.1 queda eliminada.

6. S’afegeix una nova lletra, f), a l’article 49.1, amb el redactat següent:

“f) L’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.”


7. S’afegeix un nou capítol, el capítol sisè, amb el redactat següent:

“Capítol sisè. Règim jurídic per a les entitats de pagament i de diner electrònic

Secció primera. Disposicions generals

Article 60. Regles generals

Les entitats de pagament i de diner electrònic estan sotmeses al règim jurídic previst en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic i, en aquest sentit, qualsevol concepte no definit específicament en aquest capítol té el significat que estableix l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

Article 61. Definició

1. Les entitats de pagament són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a proporcionar els serveis de pagament.

2. Els serveis de pagament són els esmentats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

3. Les entitats de diner electrònic són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’INAF a emetre diner electrònic.

4. El diner electrònic té el significat establert en l’article 3.8 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

5. Les entitats que pretenen proporcionar serveis de pagament o emetre diner electrònic de forma professional han d’obtenir autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, segons escaigui, abans de començar la prestació dels serveis de pagament o l’emissió de diner electrònic.

6. A part de la prestació dels serveis de pagament, les entitats de pagament estan habilitades per prestar les activitats següents:

a) La prestació de serveis operatius i auxiliars estretament relacionats, com assegurar l’execució d’operacions de pagament, serveis de tipus de canvi, activitats de custòdia i l’emmagatzematge i tractament de dades.
b) L’operació de sistemes de pagament, sense perjudici de l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.


7. Quan les entitats de pagament es dediquen a la prestació d’un o més dels serveis de pagament, només poden mantenir comptes de pagament per a ús exclusiu d’operacions de pagament. Qualsevol fons rebut per les entitats de pagament dels usuaris de serveis de pagament amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix un dipòsit o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7, ni diner electrònic.

8. A més d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic estan habilitades per fer qualsevol de les activitats següents:

a) La prestació de serveis de pagament.
b) La prestació de serveis operatius i serveis auxiliars estretament relacionats pel que fa a l’emissió de diner electrònic o per a la prestació dels serveis de pagament indicats en la lletra a).
c) La gestió de sistemes de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.


9. Qualsevol fons rebut per les entitats de diner electrònic del titular del diner electrònic s’ha de canviar per diner electrònic sense demora. Aquests fons no constitueixen ni un dipòsit ni cap altre fons reemborsable rebut del públic als efectes previstos a l’article 7.

10. Pel que fa als fons rebuts per a les activitats indicades en l’apartat 8.a) que no estiguin relacionades amb l’activitat d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic poden tenir comptes de pagament utilitzats exclusivament per a operacions de pagament. Qualsevol import rebut per entitats de diner electrònic dels usuaris amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix diner electrònic ni cap dipòsit o altres fons reemborsables dins el significat de l’article 7.

11. Les entitats de pagament i de diner electrònic no poden fer activitats de captació de dipòsits o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7.

Secció segona. Condicions per a l’autorització

Article 62. Forma

Les entitats de pagament i de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra.

Article 63. Nom

El nom entitat de pagament o entitat de diner electrònic i les seves abreviatures EP o EDE són d’ús exclusiu per a les entitats degudament autoritzades per l’INAF per a aquestes activitats en virtut d’aquesta Llei i la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. La utilització o el registre per part de qualsevol entitat en qualsevol dels seus signes distintius (marca, raó social, nom comercial, etiquetes o direcció web) de l’expressió entitat de pagament o entitat de diner electrònic o les seves abreviatures EP o EDE, o qualsevol altra que pugui dur a confusió, si no s’ha autoritzat en virtut de la Llei 35/2010 com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, respectivament, s’ha de considerar com un signe de caràcter confús o que pot induir el públic general a error i, per tant, està subjecte a accions de nul·litat i prohibicions d’ús.

Article 64. Domicili

Les entitats de pagament i diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra.

Article 65. Objecte social

L’objecte social de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic és el previst als seus estatus i es limita a les activitats per a les quals ha obtingut la corresponent autorització de l’INAF, entre les descrites a l’article 61.

Article 66. Capital social i fons propis

1. Capital social i fons propis de les entitats de pagament

1.1. Les entitats de pagament han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o l’import mínim de capital necessari per a la seva forma jurídica en qualsevol moment, el que sigui superior:

a) Quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament d’enviament de diners previst a la lletra f) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 20.000 euros;
b) Quan l’entitat de pagament proporcioni el servei d’execució d’operacions de pagament previst a la lletra g) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, en què el consentiment del pagament per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI i el pagament es realitza al sistema de telecomunicacions, de TI o operador de xarxa, actuant únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor de béns i serveis, el seu capital no pot ser inferior en cap moment a 50.000 euros;
c) Quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol dels serveis de pagament descrits a les lletres a) a e) de l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, el seu capital no pot ser inferior a 125.000 euros.


1.2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament l’any anterior:

a) 4,0% del tram de VP fins a 5 milions d’euros,


més

b) 2,5% del tram de VP per sobre de 5 milions d’euros fins a 10 milions d’euros,


més

c) 1% del tram de VP per sobre de 10 milions d’euros fins a arribar a 100 milions d’euros,


més

d) 0,5% del tram de VP per sobre de 100 milions d’euros fins a arribar a 250 milions d’euros,


més

e) 0,25% del tram de VP per sobre de 250 milions d’euros.


Sent el factor k, que s’utilitza:

a) 0,5 quan l’entitat de pagament només presti el servei de pagament d’enviament de diners;
b) 0,8 quan l’entitat de pagament presti el servei de pagament d’execució d’operacions de pagament, quan el consentiment de l’ordenant a executar una operació de pagament mitjançant dispositius de telecomunicació, digitals o de TI i el pagament es realitzi a l’operador de telecomunicacions, sistema informàtic o operador de xarxa, que actuï únicament com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
c) 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels altres serveis de pagament indicats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.


1.3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’INAF pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:

a) Fons propis per un import, com a mínim, del 10% de les seves despeses fixes de l’any anterior.
No obstant això, l’INAF pot ajustar aquest requisit en el cas d’un canvi material en el negoci de l’entitat de pagament des de l’any anterior. Quan una entitat de pagament no hagi completat el negoci de tot un any en la data del càlcul, el requisit serà que els seus fons propis ascendeixin, com a mínim, al 10% de les despeses fixes corresponents tal com es projecti en el seu pla de negocis, tret que l’INAF sol·liciti un ajustament d’aquest pla.
b) Fons propis per a un import, com a mínim, de l’indicador rellevant definit en la secció següent, multiplicat pel factor definit en la secció b i pel factor d’escala K que es defineix a continuació.
a. L’indicador rellevant és la suma del següent:
- ingressos per interessos,
- despeses per interessos,
- comissions i taxes rebudes, i
- altres ingressos d’explotació.

Cal incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu. Els ingressos en concepte de partides extraordinàries o irregulars poden no ser utilitzats en el càlcul de l’indicador rellevant. Les despeses relatives a l’externalització de serveis prestats per tercers poden reduir l’indicador rellevant si la despesa es realitza en una empresa subjecta a supervisió en virtut d’aquesta Llei. L’indicador rellevant es calcula sobre la base de l’observació de les dotze últimes observacions mensuals al final del darrer exercici financer. L’indicador rellevant s’ha de calcular al llarg de l’exercici financer anterior. No obstant això, els fons propis calculats segons aquest mètode no poden quedar per sota del 80% de la mitjana dels tres exercicis anteriors per a l’indicador rellevant. Quan no es disposi de les xifres auditades, es poden utilitzar les estimacions de negoci.
b. El factor de multiplicació és:
- 10% del tram de l’indicador rellevant fins a 2,5 milions d’euros;
- 8% del tram de l’indicador rellevant des de 2,5 milions d’euros fins a 5 milions d’euros;
- 6% del tram de l’indicador rellevant des de 5 milions d’euros fins a 25 milions d’euros;
- 3% del tram de l’indicador rellevant des de 25 milions d’euros fins a 50 milions d’euros;
- 1,5% per sobre de 50 milions d’euros.


On el factor k utilitzat seria:

i. 0,5 quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament de l’enviament de diners;
ii. 0,8 quan l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI, actuant només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;
iii. 1 quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol de la resta de serveis de pagament enumerats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.


L’INAF té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article.

1.4. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article.

1.5. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.

2. Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic

2.1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros.

2.2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.1.

2.3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació.

2.4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’INAF.

Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’INAF.

2.5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors.

2.6. S’autoritza l’INAF per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.

2.7. L’INAF pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.

Article 67. Consell d’administració

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic s’han de regir per un consell d’administració compost per tres membres com a mínim.

2. Els membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representen persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representin persones jurídiques, han de ser persones que posseeixin els coneixements adequats per exercir les funcions inherents al seu càrrec, així com una experiència professional adequada.

4. El president designat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats de pagament i de diner electrònic ha d’aprovar les normes de funcionament intern per tal de permetre el compliment de les responsabilitats i les obligacions dels seus membres.

Article 68. Direcció general

1. La direcció general ha de constar d’una o més persones, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.

2. Els membres de la direcció general han de tenir els coneixements i l’experiència professional adequats per al seu càrrec.

3. Els membres de la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

Article 69. Condicions

Per tal d’adquirir i conservar la seva autorització administrativa, les entitats de pagament i de diner electrònic han de conservar en tot moment les condicions per prestar els serveis descrits en els articles anteriors, així com les condicions per exercir aquestes activitats, incloent-hi els seus requisits organitzatius i les condicions de funcionament establertes a la normativa aplicable.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 70. Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de mantenir oberta, com a mínim, una oficina al Principat d’Andorra.

2. El 20% del personal, com a mínim, ha de ser andorrà o resident al Principat d’Andorra amb una antiguitat mínima de dos anys, i ha de ser, en qualsevol cas, un nombre suficient i tenir la formació adequada per dur a termes les activitats que se li encomanin.

3. Les entitats han de contractar personal amb prou coneixements per dur a terme les funcions que se li assignen.

Article 71. Normes sobre solvència i liquiditat

1. Sense perjudici dels requisits sobre capital inicial i fons propis establerts a l’article 66, així com de les obligacions derivades de les normes sobre criteris de solvència i liquiditat, les entitats de pagament i entitats de diner electrònic poden establir estratègies sòlides, efectives i exhaustives, i procediments per valorar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i el repartiment de capital intern que es considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estan o poden estar exposades. Altres estratègies i procediments han de ser objecte periòdicament d’un examen intern amb la finalitat de garantir que són exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats o el grup en el qual estan inserides.

2. L’INAF està expressament habilitat per prendre les mesures necessàries en el cas d’insuficiències en el nivell de fons propis i, en aquest sentit, pot establir els criteris tècnics corresponents que, en qualsevol cas, hauran de respectar les entitats afectades. Aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos en el cas d’entitats de nova creació durant els primers dos exercicis i no pot durar més de 6 mesos en qualsevol altre cas i els fons propis no poden ser inferiors a les quatre cinquenes parts del capital social mínim.

3. L’INAF, mitjançant el comunicat tècnic corresponent, pot dictar les normes complementàries corresponents i dur a terme les esmenes que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul en virtut de les normes sobre solvència i liquiditat.

Article 72. Requisits de garantia

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de salvaguardar els fons rebuts dels usuaris del servei de pagament o d’un altre proveïdor de servei de pagament per executar les operacions de pagament o de titulars de diner electrònic a canvi de diner electrònic, complint els procediments següents:

a) No es poden barrejar en cap moment amb els fons de cap persona física o jurídica diferent dels usuaris del servei de pagament o els titulars de diner electrònic en nom dels quals es disposa dels fons i, en cas que estiguin en poder de l’entitat de pagament o l’entitat de diner electrònic i encara no hagi lliurat al beneficiari ni transferit a un altre proveïdor de servei de pagament o emissor de diner electrònic, segons sigui el cas, al final del dia hàbil següent al dia en què s’han rebut els fons, s’han de dipositar en un compte diferent en una entitat bancària o invertir en actius segurs, líquids i de risc baix, tal com es defineix a continuació.
En aquest cas, sense perjudici del règim general previst al Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides, els titulars dels fons tenen dret de separació dels comptes i els actius esmentats en el paràgraf anterior, en benefici dels usuaris dels serveis de pagament o titulars de diner electrònic, relativa a possibles reclamacions d’altres creditors de l’entitat de pagament; o
b) Han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurances o alguna altra garantia comparable d’una companyia d’assegurances o una entitat bancària, que no pertanyi al mateix grup que la mateixa entitat de pagament o de diner electrònic, per un import equivalent al que hauria estat separat a causa de no existir la pòlissa d’assegurança o una altra garantia comparable, que es pot pagar en cas que l’entitat de pagament o la de diner electrònic no pugui complir les seves obligacions financeres.


2. A l’efecte d’aquest article, l’INAF pot definir, per mitjà d’un desenvolupament normatiu ulterior, els actius que cal considerar segurs, líquids i de baix risc.

3. En cas que una entitat de pagament hagi d’utilitzar una part dels fons indicats en l’apartat 1 per a operacions de pagament futures i amb l’import restant per ser utilitzat als serveis que no siguin de pagament, aquesta part dels fons que cal utilitzar per a operacions de pagament futures també ha d’estar subjecta als requisits de l’apartat 1. Quan aquesta part sigui variable o desconeguda per avançat, aquest paràgraf s’aplica basant-se en la part representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per als serveis de pagament sempre que aquesta part representativa es pugui estimar raonablement basant-se en les dades històriques, a satisfacció de l’INAF.

4. L’INAF, fent ús de les seves competències per desenvolupar aspectes tècnics respecte a les qüestions d’aquest capítol, pot limitar els requisits de protecció esmentats anteriorment a fons d’usuaris de serveis de pagament que individualment superin un llindar de 600 euros.

5. Els fons rebuts per entitats de diner electrònic en la forma d’abonament mitjançant instrument de pagament no han de ser necessàriament salvaguardats fins al moment en què s’hagin abonat en el compte de pagament de l’entitat de diner electrònic o, d’altra banda, es posin a disposició de l’entitat de diner electrònic. En qualsevol cas, aquests fons han de ser necessàriament salvaguardats amb un termini anterior a cinc dies hàbils després de l’emissió de diner electrònic.

Article 73. Utilització d’agents o de terceres entitats a les quals s’externalitzen certes activitats

1. Les entitats de pagament i de diner electrònic que vulguin prestar serveis de pagament mitjançant un agent han de presentar a l’INAF la informació relacionada amb:

a) El nom i l’adreça de l’agent;
b) Els serveis que es prestaran;
c) Els procediments adoptats per escollir i instruir els seus agents i avaluar que tenen els coneixements apropiats;
d) Una descripció dels mecanismes de control interns utilitzats pels agents per complir les obligacions en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme en virtut de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal i posteriors modificacions, i la Llei 8/2013; i
e) La identitat dels directors i les persones responsables de la gestió de l’agent que cal utilitzar en la prestació dels serveis i proves que demostrin que són persones aptes i adequades, és a dir, que té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.


2. Un cop l’INAF rep la informació indicada en l’apartat 1, després de comprovar que és correcta i suficient, inscriu l’agent en el registre.

3. Abans d’inscriure l’agent en el registre, l’INAF pot, si es considera que la informació facilitada no és correcta, prendre mesures addicionals per comprovar la informació.

4. Si després de prendre mesures per comprovar la informació l’INAF considera que la informació proporcionada en virtut de l’apartat 1 no és correcta, rebutja la inscripció de l’agent en el registre.

5. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de garantir que els agents que actuen en nom seu informen d’aquest fet els usuaris del servei de pagament.

6. Les entitats de diner electrònic no poden emetre diner electrònic mitjançant agents. No obstant això, les entitats de diner electrònic poden distribuir i reemborsar diner electrònic mitjançant persones físiques o jurídiques que actuïn en nom seu.

7. Quan les entitats de pagament o de diner electrònic tinguin intenció d’externalitzar funcions operatives n’han d’informar degudament l’INAF.

L’externalització de funcions operatives rellevants no pot dur-se a terme de manera que això afecti negativament la qualitat del control intern de l’entitat i la capacitat de l’INAF de controlar el compliment de l’entitat amb les obligacions previstes en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

A l’efecte del paràgraf anterior, una funció operativa és considerada rellevant si una anomalia o deficiència en el seu funcionament pot afectar sensiblement el compliment continuat de l’entitat amb els requisits de l’autorització sol·licitada d’acord amb aquesta secció o altres obligacions en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, o el rendiment financer, o la solidesa o continuïtat dels seus serveis. Quan les entitats externalitzin funcions operatives rellevants, han de complir els requisits següents:

a) L’externalització no pot implicar la delegació per part de l’alta direcció de la seva responsabilitat.
b) La relació i les obligacions de l’entitat respecte als seus usuaris no es pot alterar.
c) Les condicions que l’entitat ha de complir per ser autoritzada i seguir sent-ho no poden quedar perjudicades.
d) Cap de les altres condicions a què es va condicionar l’autorització de l’entitat no poden ser eliminades o modificades.


8. Quan les entitats confiïn en tercers la prestació de funcions operatives, les entitats han de prendre les mesures necessàries per garantir que es compleixin els requisits d’aquesta Llei i de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

9. En qualsevol cas, les entitats de pagament i de diner electrònic segueixen sent totalment responsables de qualsevol actuació dels seus empleats o de qualsevol agent o de qualsevol entitat a la qual s’hagin externalitzat les seves activitats.

Disposició final tercera. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre del 1997, modificada per la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà

1. El primer paràgraf de l’article 2 ha de tenir el redactat següent:

“Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en virtut d’aquesta Llei.”

2. S’afegeixen noves lletres, h) a m), al paràgraf segon de l’article 15, amb el redactat següent:

“h) La prestació de serveis de pagament per part de persones que no hagin estat autoritzades per l’INAF com a entitats de pagament o que no estiguin, d’una altra manera, autoritzades a fer-ho.
i) L’emissió de diner electrònic per persones que no siguin les autoritzades per l’INAF com a entitats de diner electrònic o entitats que, per alguna altra raó, no estiguin autoritzades a fer-ho.
j) L’exercici per part del titular de participacions qualificades en una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic d’influència indeguda sobre l’entitat de pagament rellevant o entitat de diner electrònic, de forma que se’n perjudiqui greument l’estabilitat, la solvència i el bon funcionament.
k) La falta de compliment de les obligacions de protecció quan aquesta falta de compliment posi greument en risc els interessos dels clients.
l) La falta de presentació d’informació específicament sol·licitada per l’INAF o la presentació d’informació falsa, imprecisa o incompleta, quan això impedeixi la valoració correcta per part de l’INAF de la situació de l’entitat o imposi traves greus a l’exercici per part de l’INAF de les seves capacitats de supervisió.
m) L’incompliment dels requisits expressos de l’INAF respecte a accions o mesures de correcció.”


3. S’afegeixen noves lletres, l) a p), al paràgraf segon de l’article 16, amb el redactat següent:

“l) L’exercici per part del titular de participacions qualificades en una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic d’influència indeguda respecte a l’entitat de pagament rellevant o una entitat de diner electrònic, a un nivell que pugui resultar perjudicial per a la seva estabilitat, solvència o bon funcionament, tret de quan constitueixi una infracció molt greu en virtut de l’article 15.
m) L’incompliment de les obligacions de protecció que no siguin les descrites per a les situacions previstes en el paràgraf k) de l’article 15.
n) L’incompliment de les normes relatives a l’execució dels pagaments, quan afecti un nombre significatiu d’operacions.
o) Aplicar comissions per informació o serveis, en qualsevol forma que no sigui la permesa per la llei o contractes.
p) L’incompliment dels requisits expressos de l’INAF respecte a accions o mesures de correcció.”


Disposició final quarta. Modificació de l’article 3 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera

S’afegeixen dos noves lletres, e) i f), a l’article 3, amb el redactat següent:

“e) Entitats de pagament; i
f) Entitats de diner electrònic.”


Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances

1. L’apartat 5 de l’article 28 ha de dir el següent:

“5. La quota tributària ve determinada per una quantitat fixa segons la tipologia d’entitat, d’acord amb el que s’estableix a continuació:”

Tipus d’entitat
Quota tributària de la taxa de creació
Entitats bancàries 30.000 euros
Entitats –no bancàries– de crèdit especialitzat 10.000 euros
Societats financeres d’inversió 12.000 euros
Agències financeres d’inversió 8.000 euros
Societats gestores de patrimonis 6.000 euros
Assessors financers 2.000 euros
Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva 6.000 euros
Entitats de pagament 6.000 euros
Entitats de diner electrònic 6.000 euros

2. S’inclou un nou article 38, amb el redactat següent:

“Article 38. Taxa de supervisió anual per a les entitats de pagament andorranes

1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats de pagament andorranes.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’INAF.

3. L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat de pagament andorrana supervisada.

4. La quota tributària de supervisió ascendeix fins a:

- 500 euros en el cas d’entitats de pagament que només proporcionen el servei de pagament d’enviament de diners.
- 1.000 euros en cas que l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per a una operació de pagament es doni mitjançant un dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI i el pagament es fa a l’operador de telecomunicacions, sistema de TI o operador de xarxa que actua únicament com un intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis.
- 3.000 euros si l’entitat de pagament proporciona qualsevol de la resta de serveis de pagament indicats a l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.


5. Meritació i liquidació: Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa pren fi arran de la baixa de l’entitat.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

a) S’habilita l’INAF a actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’índex de preus al consum. A aquest efecte, mitjançant comunicat tècnic, l’INAF ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.
b) Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la Llei de pressupost.”


3. S’inclou un nou article 39, amb el redactat següent:

“Article 39. Taxa de supervisió anual de les entitats de diner electrònic andorranes

1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats de pagament electrònic andorranes.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió i control per part de l’INAF.

3. L’obligat tributari d’aquesta taxa és l’entitat de diner electrònic andorrana supervisada.

4. Aquesta taxa de supervisió ascendeix fins a 3.000 euros.

5. Meritació i liquidació: Aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa pren fi arran de la baixa de l’entitat.

6. Actualització i modificació de la taxa:

a) S’habilita l’INAF a actualitzar els imports fixats prèviament d’acord amb l’evolució de l’índex de preus de consum. A aquest efecte, mitjançant un comunicat tècnic, l’INAF ha de comunicar les noves quotes tributàries al conjunt d’entitats afectades.
b) Les quotes tributàries relatives a les taxes establertes en aquest article es poden actualitzar o modificar mitjançant la Llei de pressupost.”


4. L’article 38 queda numerat com a article 40.

Disposició final sisena. Autorització per al desenvolupament normatiu subsegüentImage

El Govern pot dictar qualsevol disposició necessària per desenvolupar, aplicar i fer complir les disposicions d’aquesta Llei. El Govern pot delegar a l’AFA tota o part de l’aprovació d’aquestes disposicions.

Disposició final setena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 17 de maig del 2018

Vicenç Mateu Zamora
Síndic General


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Emmanuel Macron
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra



Disposicions transitòries de la Llei 27/2018, del 25 d’octubre, de modificació de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

Disposició transitòria primera. Règim transitori aplicable a les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament i a les entitats que emetessin diner electrònic amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic

1. Aquesta disposició transitòria és d’aplicació a les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament i a les entitats que emetessin diner electrònic, amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, i que, en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, no hagin estat autoritzades per l’AFA ni hagin sol·licitat autorització a l’AFA, i vulguin continuar prestant serveis de pagament o emetent diner electrònic.

2. Les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament a les quals es refereix l’apartat 1 que vulguin continuar prestant serveis de pagament hauran de:

a) Presentar en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud a l’AFA per tal d’acollir-se al règim d’autorització previst a l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada per aquesta Llei (d’ara endavant “Llei 8/2018 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada”); o
b) Presentar en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud a l’AFA per tal d’acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.


En cas de no obtenir l’autorització preceptiva a què es refereix la lletra a), o l’exempció a què es refereix la lletra b), en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció d’una sol·licitud completa en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament. Així mateix, les persones físiques o jurídiques que prestessin serveis de pagament amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que en el termini previst en aquesta disposició transitòria no haguessin presentat la corresponent sol·licitud a l’AFA han de cessar immediatament la seva activitat.

3. Les entitats que emetessin diner electrònic a les quals es refereix l’apartat 1 que vulguin continuar emetent diner electrònic, hauran de presentar a l’AFA en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una sol·licitud per tal d’acollir-se al règim d’autorització previst a l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

En cas de no obtenir l’autorització preceptiva a què es refereix aquest apartat en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció d’una sol·licitud completa en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat d’emissió de diner electrònic. Així mateix, les persones físiques o jurídiques que emetessin diner electrònic amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que en el termini previst en aquesta disposició transitòria no haguessin presentat la corresponent sol·licitud a l’AFA han de cessar immediatament la seva activitat.
Disposició transitòria segona. Règim transitori aplicable a les entitats que, en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, hagin estat autoritzades per l’AFA a prestar serveis de pagament o a emetre diner electrònic o hagin sol·licitat l’autorització per a fer-ho

1. Aquesta disposició transitòria és d’aplicació a les entitats que, en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei:

a) hagin estat autoritzades per l’AFA a prestar serveis de pagament o per a emetre diner electrònic; o
b) hagin sol·licitat autorització per a prestar serveis de pagament o per a emetre diner electrònic i es trobin a l’espera d’una resolució de l’AFA,


en ambdós casos de conformitat amb les lletres b) i c) de l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

2. Les entitats a les quals es refereix la lletra a) de l’apartat 1 que vulguin continuar prestant serveis de pagament, tret de les referides als apartats 4 i 5 següents, podran continuar prestant els serveis de pagament per als quals hagin estat autoritzats i hauran de:

a) Presentar una sol·licitud a l’AFA en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que consti d’un informe exhaustiu on es detallin les transformacions a què es sotmetrà el sol·licitant per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari; o
b) Presentar una sol·licitud a l’AFA en el termini màxim de 12 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per tal d’acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.


En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa a què es refereixen els paràgrafs anteriors, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al contingut de les sol·licituds, i no s’atorgui l’autorització a què es refereix la lletra a) o no concedeixi l’exempció a què es refereix la lletra b), el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament.

3. Les entitats a les quals es refereix la lletra b) de l’apartat 1 que vulguin continuar amb el procés d’autorització per tal de prestar serveis de pagament o que vulguin acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada, disposaran d’un termini de 3 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que interromp el termini de resolució de què disposa l’AFA per a resoldre sobre l’autorització, per tal de presentar a l’AFA un informe exhaustiu que detalli les transformacions a què es sotmetrà el sol·licitant per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari o, si s’escau, per tal de presentar un informe exhaustiu que detalli el compliment de les condicions requerides per tal d’acollir-se al règim d’exempció previst a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic modificada.

En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa en els termes previstos a l’apartat 3 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al compliment de les exigències a què es refereix el paràgraf anterior i no atorgui l’autorització a què es refereix la lletra a) o no concedeixi l’exempció a què es refereix la lletra b), ambdues de l’apartat 2, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament en cas que hagi començat.

4. Les entitats a les quals es refereix la lletra a) de l’apartat 1 que vulguin continuar emetent diner electrònic podran continuar emetent diner electrònic i hauran de facilitar a l’AFA un informe exhaustiu que detalli les transformacions a què es sotmetran per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari, en el termini màxim de 6 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa a què es refereix el paràgraf anterior, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al contingut de la sol·licitud a què es refereix el paràgraf anterior, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat d’emissió de diner electrònic.

5. Les entitats a les quals es refereix la lletra b) de l’apartat 1 que vulguin continuar amb el procés d’autorització per tal d’emetre diner electrònic disposaran d’un termini addicional de 3 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, que interromp el termini en què l’AFA ha de resoldre sobre l’atorgament de l’autorització, per tal de presentar a l’AFA un informe exhaustiu que detalli les transformacions a què es sotmetran per tal d’adaptar la seva estructura organitzativa a les exigències addicionals imposades en virtut d’aquesta Llei i el seu desenvolupament reglamentari.

En cas que, en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de la recepció de la sol·licitud completa, l’AFA no disposi de prou garanties pel que fa al compliment de les exigències a què es refereix el paràgraf anterior i no atorgui l’autorització a què es refereix l’apartat 4, el sol·licitant haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis de pagament en cas que hagi començat.

6. Sense perjudici de l’establert a l’apartat 2 d’aquest article, les entitats autoritzades a prestar els serveis de pagament previstos en la lletra g) de l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic conservaran aquesta autorització per prestar els serveis de pagament que es considerin serveis de pagament inclosos en la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 8/2018 modificada si com a molt tard 24 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’AFA té constància del compliment dels requeriments establerts a la lletra c) de l’apartat 1.1 i a l’apartat 1.2 de l’article 66 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
Disposició transitòria tercera. Règim transitori aplicable a les entitats que prestessin serveis d’iniciació de pagaments o d’informació sobre comptes amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei

1. Les entitats que prestessin serveis d’iniciació de pagaments o d’informació sobre comptes amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, podran continuar prestant aquests serveis sense obtenir l’autorització preceptiva durant un període transitori màxim de 12 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. En cas de no haver sol·licitat o de no haver obtingut la corresponent autorització preceptiva en aquest termini, l’entitat haurà de cessar immediatament la seva activitat de prestació de serveis d’iniciació de pagaments o d’informació sobre comptes.

2. Durant el termini a què es refereix la disposició final desena de no aplicació de les normes de seguretat a que es refereixen els articles 15, 16, 17 i 29 d’aquesta Llei, cap proveïdor de serveis de pagament gestor de comptes podrà impedir o dificultar la utilització de serveis d’iniciació de pagaments i serveis d’informació sobre comptes en relació amb els comptes que gestioni.
Disposició transitòria quarta. Règim transitori aplicable als contractes en vigor

Els contractes que els proveïdors de serveis de pagament hagin conclòs amb els seus clients amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per tal de regular les condicions en virtut de les quals els serveis de pagament es duran a terme, seguiran sent vàlids, sense perjudici de l’aplicació, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, de les disposicions de caràcter imperatiu que resultin més favorables al consumidor.




Portal Jurídic del Principat d’Andorra


Objecte i contingut | Avís legal | Manual d'ús | Contacte