Llei 16/2018, del 26 de juliol, de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 26 de juliol del 2018 ha aprovat la següent:

llei 16/2018, del 26 de juliol, de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria

Exposició de motius

La present Llei de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria respon a la necessitat que actualment el Principat d’Andorra requereix. Aquesta Llei té com objectiu el suport a l’activitat empresarial mitjançant instruments que permetin el seu desenvolupament, el seu creixement i la seva internacionalització i alhora fomentin l’emprenedoria.

El capítol I, “Disposicions generals”, regula l’objecte i l’àmbit d’aplicació. Es defineix el concepte d’emprenedoria, essent l’exercici d’una iniciativa empresarial realitzada per una persona física o jurídica que assumeix pels seus propis mitjans el risc d’empresa mitjançant la planificació, l’organització i el desplegament de recursos amb l’objectiu de materialitzar una oportunitat de negoci. Pel que fa al seu àmbit d’aplicació, la Llei és molt àmplia i s’estén a totes les activitats empresarials que duguin a terme tant persones físiques com persones jurídiques, sempre que tinguin el seu domicili comercial o social al Principat d’Andorra.

El capítol II, “Foment de l’emprenedoria”, preveu, en una secció primera, que es desenvolupin una sèrie de mesures que contribueixin a la creació d’una veritable cultura emprenedora amb l’objectiu de consolidar la tendència a obrir noves oportunitats. En aquest sentit, la secció primera “Educació en emprenedoria” se centra en l’ensenyament obligatori, la formació professional, el batxillerat i l’ensenyament superior i promou el foment de mesures destinades a incentivar la cultura emprenedora. Es tractaria, per tant, d’inculcar als nostres joves, a través del sistema educatiu, la importància de potenciar la cultura emprenedora com a principal motor del desenvolupament econòmic. Així mateix, fomentar la cultura de l’emprenedoria a través del sistema educatiu requereix la incorporació de mesures que fomentin la formació inicial i permanent del professorat, doncs és essencial que el personal docent reuneixi les competències i habilitats necessàries per inculcar als alumnes la cultura emprenedora. En la seva secció segona, es demana al Govern de crear programes de suport a l’emprenedoria que contribueixin al seu desenvolupament, al de la creativitat del sector empresarial i a la competitivitat. Així mateix, es preveu la possibilitat que el Govern impulsi l’adopció de mesures en àmbits com la fiscalitat i la seguretat social, adaptades als programes concrets de suport a l’emprenedoria que apareguin en funció de les necessitats de cada moment i de cada sector.

El capítol III, “Suport a l’activitat empresarial”, desenvolupa un aspecte essencial per al bon funcionament de tota l’activitat empresarial: la creació del Punt Empresa. En aquest sentit, el Govern ha de crear un punt especialitzat en l’atenció, la informació i la gestió dels tràmits necessaris en la creació, en la vida, i en l’extinció de l’empresa. Es tracta d’un acompanyament real, continu i en un sol espai per part de l’Administració a tots els emprenedors, empresaris i professionals que requereixin d’un interlocutor coneixedor de la matèria per tal que els orientin en la seva trajectòria empresarial. Així mateix, es faculta al Govern la potestat de signar convenis de col·laboració que consideri necessaris per oferir un servei de qualitat.

Alhora, aquesta Llei ha de contribuir a simplificar la relació entre l’administrat i l’Administració tot fomentant la simplificació administrativa i l’ús de la signatura electrònica en els procediments administratius relacionats amb l’activitat empresarial.

Aquesta Llei confia al Govern la promoció d’un pla d’atracció d’inversions estrangeres que promogui Andorra com a país receptor d’inversions i que recolzi els projectes que complementin, diversifiquin i enriqueixin el teixit empresarial andorrà.

La Llei es composa d’una disposició transitòria mitjançant la qual el Govern disposa d’un termini d’un any per implementar el Punt Empresa i de set disposicions finals a través de les quals es modifiquen diversos textos legals d’àmbit econòmic i es preveu l’entrada en vigor de la Llei. Entre d’altres, es procedeixen a modificar els règims relatius a l’obertura de comerç de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, amb la finalitat de simplificar el seu procediment. D’altra banda, es modifica també la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra a efectes de simplificar el procediment d’autorització estrangera. I finalment, es modifica la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008 del 15 de maig, per la Llei 93/2010 del 16 de desembre, per la Llei 10/2012 del 21 de juny, per la Llei 28/2013 del 19 de desembre, per la Llei 5/2015 del 15 de gener, per la Llei 3/2017 del 9 de febrer, per la Llei 14/2017 del 22 de juny i per la Llei 17/2017 del 20 d’octubre, facilitant l’aportació no dinerària de determinats tipus de béns al capital social.

I per acabar, s’encomana al Govern la necessitat de procedir a fer un text refós de totes les lleis modificades.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1

Article 2

Article 3

Capítol II. Foment de l’emprenedoria

Secció 1a. Educació en emprenedoria

Article 4

Article 5

Article 6

Secció 2a. Programes de suport a l’emprenedoria

Article 7

Article 8

Article 9

Article 10

Capítol III. Suport a l’activitat empresarial

Secció 1a. Punt Empresa

Article 11. Definició i objectiu

El Govern ha d’implementar un punt especialitzat en l’atenció, la informació i la gestió dels tràmits necessaris en la creació, vida i extinció de l’empresa, dirigit als emprenedors, als empresaris i als professionals que els representen.

Article 12. Objectius

1. L’objectiu del Punt Empresa és concentrar en un sol espai, físic i virtual, la informació, la tramitació i l’orientació necessària per crear una empresa, desenvolupar una activitat emprenedora o internacionalitzar-se.

2. Alhora, el Punt Empresa ha d’actuar com a canal de recepció de les inquietuds i necessitats identificades pels usuaris i trametre-les a l’interlocutor corresponent amb el propòsit d’adaptar permanentment els requeriments de l’Administració a la realitat empresarial.

Article 13. Funcionament del Punt Empresa

1. Reglamentàriament, el Govern ha de desenvolupar les funcions, composició i funcionament del Punt Empresa, així com determinar els serveis que tenen caràcter gratuït i els que es poden oferir mitjançant contraprestació econòmica.

2. El Govern pot signar els convenis de col·laboració que consideri necessaris per la implementació efectiva d’aquesta Llei. De manera enunciativa, amb les agències d’inversió, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, les administracions públiques locals, les entitats parapúbliques i entitats de dret públic i de dret privat, entre d’altres.

Secció 2a. Simplificació de tràmits per a l’exercici d’activitats empresarials i econòmiques

Article 14

Article 15

Article 16

Secció 3a. Internacionalització i Innovació

Article 17

Article 18

Disposició transitòria

Disposició final primera

Disposició final segona

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 ”Clàusula de salvaguarda” de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

“Article 2. Clàusula de salvaguarda

(…)

2. El ministeri competent en matèria d’inversió estrangera únicament pot denegar l’autorització d’inversió estrangera, sempre de forma motivada, quan la inversió pugui perjudicar, encara que sigui ocasionalment, l’exercici del poder públic, la sobirania i la seguretat nacional, l’ordre públic i econòmic, el medi ambient, la salut pública o l’interès general del Principat i qualsevol inversió estrangera directa relacionada amb mercaderies sensibles, definides a la Llei de control de mercaderies sensibles, del 4 de març de 1999.

Per tal de valorar el compliment dels preceptes establerts al paràgraf anterior, el Govern ha de determinar reglamentàriament els elements i factors objectius que, quan escaigui, el ministeri competent en matèria d’inversió estrangera ha de verificar i que han de permetre valorar que la inversió estrangera no pugui produir un efecte desfavorable sobre la lliure competència, el mercat de treball i l’equilibri dels recursos públics.”

2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 10 “Règim” de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

“Article 10. Règim

(…)

5. Un cop obtinguda l’autorització, d’acord amb el que estableix aquest article, estan subjectes a autorització administrativa prèvia:

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 18 “Menció i descripció” de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008 del 15 de maig, per la Llei 93/2010 del 16 de desembre, per la Llei 10/2012 del 21 de juny, per la Llei 28/2013 del 19 de desembre, per la Llei 5/2015 del 15 de gener, per la Llei 3/2017 del 9 de febrer, per la Llei 14/2017 del 22 de juny i per la Llei 17/2017 del 20 d’octubre, quedant redactat de la manera següent:

“2. L’informe de l’expert independent ha de fer referència, com a mínim, al que s’estableixi reglamentàriament. Excepcionalment no és preceptiu l’informe de l’expert independent:



2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 85 “Causes de dissolució” de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008 del 15 de maig, per la Llei 93/2010 del 16 de desembre, per la Llei 10/2012 del 21 de juny, per la Llei 28/2013 del 19 de desembre, per la Llei 5/2015 del 15 de gener, per la Llei 3/2017 del 9 de febrer, per la Llei 14/2017 del 22 de juny i per la Llei 17/2017 del 20 d’octubre, quedant redactat de la manera següent:

“5. La junta general pot acordar, en qualsevol moment i per qualsevol causa, la dissolució de la societat de manera voluntària, amb els requisits que s’estableixen per a la modificació dels estatuts. En aquest supòsit, caldrà expressar i motivar la causa de dissolució.

En tot cas, la junta general ha d’adoptar l’acord de dissolució quan concorri alguna de les circumstàncies següents:



3. S’addiciona una disposició transitòria a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, modificada per la Llei 4/2008 del 15 de maig, per la Llei 93/2010 del 16 de desembre, per la Llei 10/2012 del 21 de juny, per la Llei 28/2013 del 19 de desembre, per la Llei 5/2015 del 15 de gener, per la Llei 3/2017 del 9 de febrer, per la Llei 14/2017 del 22 de juny i per la Llei 17/2017 del 20 d’octubre, amb el contingut següent:

“Disposició transitòria cinquena

Les societats anònimes o de responsabilitat limitada disposen del termini de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, per actualitzar en el Registre de Societats la identitat dels seus socis i administradors, així com el domicili social. A aquests efectes també serà títol inscriptible la certificació emesa per la societat.”

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç

Es modifiquen els articles 12, 13, 14,15, 28, 98, 103.e) i 106, i s’addicionen els articles 13.bis, 28.bis i una lletra l) a l’article 102 de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queden redactats com segueix:

1. Es modifica l’article 12 “Competències” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:

“Article 12. Competències

1. Correspon al ministre competent en matèria de comerç autoritzar l’obertura d’establiments comercials, l’exercici de les activitats comercials, la seva modificació i baixa, i ordenar-ne la inscripció al Registre de Comerç i Indústria una vegada obtinguda l’autorització comunal.

2. Als efectes de donar compliment al punt anterior, el Comú ha d’emetre i lliurar a la persona responsable del Registre de Comerç i Indústria, la resolució comunal que té caràcter vinculant i que, en cas de ser negativa, s’ha de motivar.”

2. Es modifica l’article 13 “Sol·licituds” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:

“Article 13. Tramitació de sol·licituds

1. Les autoritzacions s’atorguen a iniciativa de la persona interessada amb la presentació prèvia d’una sola sol·licitud que es tramita de forma simultània i conjunta entre Govern i Comú, i en què s’han de fer constar les dades que s’estableixen per reglament.

2. Les sol·licituds s’han de redactar en català, d’acord amb els models que estableixi en cada cas l’Administració competent, i es poden tramitar mitjançant sistemes telemàtics.”

3. S’addiciona un article 13.bis a la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, amb el següent redactat:

“Article 13 bis. Resolució i autorització d’obertura, modificació i baixa

1. El ministre competent en matèria de comerç resol favorablement la sol·licitud referida en l’article anterior quan disposa de la resolució prèvia favorable comunal, i si la documentació adjuntada a la sol·licitud dóna compliment als requisits que estableix aquesta Llei i la normativa sectorial que sigui d’aplicació.

2. El ministre competent en matèria de comerç resol desfavorablement la sol·licitud referida en l’article anterior quan disposa d’una resolució prèvia desfavorable comunal, amb independència de si la documentació adjuntada a la sol·licitud dóna compliment als requisits que estableix aquesta Llei i la normativa sectorial que sigui d’aplicació.

3. El ministre competent en matèria de comerç resol desfavorablement la sol·licitud referida en l’article anterior quan, tot i la resolució prèvia favorable comunal, la documentació adjuntada a la sol·licitud no dóna compliment als requisits que estableix aquesta Llei i la normativa sectorial que sigui d’aplicació.

4. En el cas que alguna o les dues administracions competents resolgui desfavorablement la sol·licitud, la resolució ha de ser motivada.

5. La resolució favorable del Govern comporta l’autorització a la persona sol·licitant d’exercir de les activitats detallades, a l’adreça indicada, sota el nom comercial reservat, i la seva inscripció al Registre de Comerç i Indústria.

6. Reglamentàriament s’estableix el procediment mitjançant el que l’administració comunal tramet la seva resolució a l’administració general.”

4. Es modifica l’article 14 “Procediments administratius” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:

“Article 14. Procediments administratius

S’estableixen els següents procediments administratius en funció de les activitats que es desenvolupen, llurs característiques i terminis que en el marc de la implementació de la tramitació electrònica, les administracions competents hauran de reduir a la meitat:

1. Comunicació: procediment simple de notificació a l’Administració de la modificació d’alguns dels elements del negoci o de l’establiment comercial que es determinen per reglament.

Si el procediment de comunicació és inadequat per raó del tipus, circumstàncies de la modificació o per la inexactitud o falsedat de les seves dades, l’Administració no admet la comunicació i indica a la persona interessada el procediment que ha de seguir.

El procediment de comunicació finalitza amb la inscripció de la modificació al Registre de Comerç i Indústria, sense que a aquest s’hi associï resolució per part de l’Administració. No obstant això, els interessats poden, en qualsevol moment, sol·licitar el certificat d’inscripció al Registre de la comunicació emesa.

2. Procediment ordinari: procediment d’autorització aplicable a aquelles activitats econòmiques que no presenten raonablement un risc per a les persones, els béns i l’afectació al medi ambient.

El Govern i els comuns estableixen per reglament les activitats que no es poden acollir al procediment ordinari així com els requisits i les condicions que s’han d’acreditar. La persona sol·licitant signa i declara sota la seva responsabilitat, que tant la persona sol·licitant com l’establiment on pretén desenvolupar l’activitat compleixen les condicions i els requisits tècnics, generals, sectorials establerts per la normativa general i comunal així com els requisits d’habilitació professional, que estableix la normativa vigent.

Tanmateix, des del moment de presentació de la sol·licitud, el sol·licitant ha de poder acreditar que disposa dels documents, els informes, els certificats tècnics i els comprovants que acreditin que tant l’activitat comercial o de prestació de serveis, com l’establiment comercial en el qual es vol fer, compleixen les condicions i els requisits tècnics que estableix la normativa en vigor.

Resta ben entès que una vegada obtinguda l’autorització administrativa el titular del negoci ha de vetllar pel compliment de la normativa vigent en cada moment durant la vigència de l’autorització.

Admesa a tràmit la sol·licitud, en el termini màxim de 15 dies naturals les Administracions competents l’han de resoldre motivadament, llevat que alguna de les Administracions decideixi prorrogar la decisió per motiu d’instrucció de l’expedient. En tot cas la pròrroga no pot excedir la meitat del termini inicial.

Transcorregut el termini de resolució anteriorment indicat, inclòs el de pròrroga, sense que s’hagi adoptat una resolució expressa, l’autorització s’entén concedida i l’Administració general ha de lliurar la resolució i el certificat d’inscripció al Registre de Comerç i Indústria.

Un cop admesa la sol·licitud, el sol·licitant pot iniciar l’activitat sense perjudici dels controls que en qualsevol moment poden efectuar els òrgans competents de l’Administració.

3. Procediment d’inspecció prèvia: procediment aplicable a les sol·licituds que no es poden acollir als procediments de comunicació ni ordinari i estan sotmeses, abans de l’inici de l’activitat, a la verificació prèvia de totes les condicions tècniques i administratives per part dels serveis competents de l’Administració o dels òrgans i empreses en les quals l’Administració delegui.”

5. Es modifica l’article 15 “Documentació complementària” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:

“Article 15. Documentació complementària

1. En cas que l’emplaçament de l’establiment comercial afecti de forma significativa la mobilitat, la seguretat a la via pública o el medi ambient, el Govern ha de demanar al sol·licitant que presenti un estudi d’impacte i un pla d’accessibilitat referit als vehicles, les persones, els aparcaments i les zones de càrrega i descàrrega, per garantir la seguretat dels vianants i els usuaris i un nivell raonable d’afectació del trànsit.

2. Els documents acreditatius mencionats en aquesta Llei han de ser emesos per tècnics, empreses o entitats autoritzats i/o acreditats pel Govern.

3. En tot cas, quan sigui necessari disposar d’una autorització per a l’exercici d’una professió s’han de complir a més els requisits que estableix la seva legislació sectorial.

4. El Govern desenvolupa per reglament aquest article.”

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 28 “Nom comercial” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:

“2. Tota persona física o jurídica, per poder exercir una activitat comercial dins del Principat d’Andorra, ha de sol·licitar prèviament la reserva del nom comercial al Registre de Comerç i Indústria.”

7. S’addiciona un article 28.bis a la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, amb el següent redactat:

“Article 28 bis. Sol·licitud de nom comercial

1. Per poder sol·licitar la reserva d’un nom comercial cal que la persona sol·licitant compleixi els requisits per exercir el comerç definits en l’article 6 d’aquesta Llei.

2. En el termini màxim de 5 dies hàbils, a comptar de la presentació de la sol·licitud, la persona responsable del Registre de Comerç i Indústria ha de dictar la resolució i si escau expedir la certificació corresponent. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi expedit la resolució o la certificació, la sol·licitud s’entén desestimada.

3. La vigència de la reserva de nom comercial al Registre de Comerç i Indústria és de 6 mesos. Transcorregut aquest termini la reserva de nom comercial s’entén caducada.

4. Les activitats referenciades en la reserva de nom comercial són vinculants pel tràmit de sol·licitud d’obertura o modificació de comerç.

5. Una vegada autoritzat el comerç relacionat amb la referida reserva de nom comercial, aquest esdevé ferm fins a la baixa del negoci o la modificació del nom comercial.”

8. Es modifica l’article 98 “Concepte” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:

“Article 98. Concepte

1. Constitueixen infraccions administratives en l’àmbit de les activitats comercials les accions o les omissions dels autors tipificades i sancionades en aquesta Llei.

2. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent pel ministeri competent en matèria de comerç, sense perjudici de les responsabilitats d’una altra mena que hi puguin concórrer.

3. La incoació de l’expedient sancionador correspon al ministre competent en matèria de comerç.

4. Les infraccions es qualifiquen en lleus, greus i molt greus de conformitat amb el que estableix aquesta Llei.”

9. S’addiciona una lletra l) a l’article 102 “Infraccions molt greus” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:



10. Es modifica la lletra e) de l’article 103 “Infraccions greus” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:



11. Es modifica l’article 106 “Mesures cautelars” de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, que queda redactat com segueix:

“Article 106. Mesures cautelars

1. L’òrgan competent en matèria de comerç pot ordenar, en qualsevol moment, el cessament de l’activitat que pot ser constitutiva d’infracció, el tancament temporal de l’establiment i/o l’adopció de les mesures cautelars adequades, sempre que hi concorrin circumstàncies greus que afectin la seguretat de les persones o dels béns, que suposin un perjudici greu o manifest de difícil reparació, o que sigui necessari per assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.

2. Als efectes del compliment de l’apartat anterior, els inspectors de comerç poden basar llur decisió en l’incompliment detectat per altres departaments de l’Administració i fonamentat en el corresponent informe i/o acta.

3. La falsa declaració o falsedat en informes tècnics comporta, amb independència del procediment sancionador, el tancament o cessament de l’activitat fins que el departament de Govern competent en la matèria informi del correcte compliment de la normativa sectorial aplicable.

4. Quan una persona física o jurídica pot ser responsable d’una conducta constitutiva d’infracció d’intrusisme empresarial i no resideix al Principat d’Andorra, l’Administració li exigeix un dipòsit d’una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció per garantir-ne el cobrament. En cas de no poder fer front al dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.”

Disposició final sisena

Disposició final setena. Entrada en vigor

2. La disposició final cinquena que modifica i addiciona diversos articles de la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, entrarà en vigor en el termini d’un any des de la data de publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 26 de juliol del 2018



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.