Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Índex

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex (la darrera versió actualitzada va ser publicada al Diari Oficial de la Unió Europea el 23 de març del 2018) que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives, entre d’altres, a la legislació en matèria bancària i financera.

En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 relatiu a l’accés a l’activitat de les entitats bancàries i a la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE, així com també el Reglament (UE) 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, i pel qual es modifica el Reglament (UE) 648/2012, així com diversos actes delegats i d’execució que desenvolupen en més profunditat determinats aspectes de l’esmentada directiva i reglament. L’objectiu d’aquestes normes és enfortir la capacitat de recuperació del sector bancari de la UE, de manera que estigui en millors condicions per absorbir els xocs econòmics, tot assegurant que els bancs continuïn finançant l’activitat i el creixement econòmic.

En aquest sentit, l’esmentada directiva i reglament no es limiten a la vigilància continuada de la solvència i gestió de riscos de les entitats sinó que van més enllà pel que fa a altres elements de la regulació, com ara el règim de supervisió, l’accés a l’activitat per part de les entitats bancàries, els requisits d’idoneïtat de l’alta direcció i dels accionistes amb participació qualificada, així com el requisits d’un govern corporatiu reforçat.

Conseqüentment, per tal d’adaptar el nostre ordenament jurídic als canvis normatius que s’imposen en l’àmbit de la Unió Europea, es requereix una modificació substancial de la normativa vigent atès que aspectes com ara el règim de supervisió, els requisits de capital inicial, l’accés a l’activitat, els requisits de govern corporatiu i el règim sancionador s’han modificat significativament en els darrers anys.

En primer lloc, s’ha considerat oportú aprovar una nova llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial que implementi de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme per incorporar aquesta directiva i reglament a l’ordenament jurídic andorrà, la qual cosa posarà al dia la normativa del Principat d’Andorra en aquesta matèria. La present llei suposa un salt significatiu respecte de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres de 29 de febrer de 1996. Entre les principals diferències des del punt de vista de la solvència podem destacar una diferenciació dels diferents elements de capital en funció de la seva capacitat d’absorbir pèrdues; uns requisits més exigents a l’hora de considerar els instruments de capital com elements de fons propis; l’increment significatiu de l’import total de l’exposició als diferents riscos a què es troben exposades les entitats (risc de crèdit i contrapart, risc de mercat, risc operacional, risc de liquidació i risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris); un règim de coixins de capital; l’autoavaluació del risc per cada entitat amb diàleg amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), així com la necessitat de dotar-se de capital addicional per cobrir riscos no capturats en l’import total a l’exposició al risc identificat en els processos de revisió i avaluació supervisora; la transparència al mercat sobre el compliments dels requisits de solvència i liquiditat per part de les entitats i, finalment, les obligacions de publicació d’informació per part de l’AFA en relació a la regulació i la supervisió financera.

En relació al càlcul de l’import total de l’exposició al risc que, en part, ja era present en l’anterior Llei de criteris de solvència i liquiditat, així com en diversos comunicats tècnics de l’AFA, cal destacar, d’una banda, la major sofisticació de la normativa, que millora els mecanismes d’estimació del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, així com del risc de posició de la cartera de negociació, risc de tipus d’interès, risc de liquidació i risc de matèries primeres, tot i que, a excepció del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, aquests darrers no s’incorporaven en el càlcul del rati de solvència del 10% a mantenir per les entitats bancàries. D’una altra banda, aquesta Llei introdueix, com a novetat, l’exigència de calcular requisits addicionals de capital per risc operacional i del risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris. Addicionalment s’introdueix un nou règim de coixins de capital tendent a enfortir la solvència de les entitats per sobre dels requisits de capital derivats dels anteriors elements de risc. Aquest règim de coixins de capital té com a finalitat que les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió significatives, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, disposin d’un coixí de conservació de capital i d’un coixí de capital anticíclic a fi d’acumular, durant períodes de creixement econòmic, una base de capital suficient per absorbir les pèrdues que puguin produir-se en períodes de dificultat. També és important assenyalar que en aquesta Llei s’introdueix l’obligació de calcular una ràtio de palanquejament, entesa com el quocient entre el capital de més alta qualitat (capital de nivell 1 ordinari) dividit per l’import de l’exposició total de l’entitat, com a mesura complementària a la ràtio de solvència basada en risc, amb l’objectiu de contenir el palanquejament excessiu en el sistema financer.

Des del punt de vista de la liquiditat, la present Llei representa una millora notable en quant al refinament del càlcul de la ràtio de liquiditat a curt termini, per tal de garantir que es mantenen suficients actius líquids, o coixí de liquiditat, per cobrir la totalitat de les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, durant un període de 30 dies. L’anterior règim de liquiditat de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, de 29 de febrer de 1996, només preveia que les entitats bancàries havien de cobrir amb actius suficientment líquids el 40 % dels seus compromisos a curt termini. El nou règim de liquiditat també preveu que les entitats hagin de calcular i informar l’AFA sobre la ràtio de liquiditat estructural a llarg termini o de finançament estable, entès com la ràtio entre els passius que proporcionen finançament estable, com els fons propis i dipòsit a llarg termini, i els actius a llarg termini que requereixen de finançament estable. Fins que no avanci la regulació europea en matèria de finançament estable, no es preveu la incorporació a l’ordenament jurídic andorrà del compliment d’un límit de finançament estable.

L’objectiu d’aquesta Llei és enfortir la resiliència del sector bancari i financer andorrà perquè estigui en una millor posició davant les crisis econòmiques així com garantir que les entitats bancàries segueixin finançant l’activitat econòmica i el creixement econòmic amb uns recursos propis adequats. Des del punt de vista de la liquiditat i el finançament estable, l’objectiu de la Llei és assegurar que les entitats tinguin coixins de liquiditat suficients per fer front a possibles tensions en els mercats així com disposar d’una estructura de balanç que no descansi excessivament en el finançament a curt termini.

Les exigències d’una disciplina tan complexa i ambiciosa requereixen un esforç important tant pels operadors empresarials privats com per les autoritats públiques. En aquest sentit, la Llei preveu l’aplicació de criteris de proporcionalitat en l’àmbit del govern corporatiu, del requisits de fons propis i de liquiditat, així com dels requisits de manteniment de coixins de capital, per tal que les exigències de la Llei siguin assumibles pels operadors de menor dimensió, introduint una sèrie de canvis imprescindibles amb la finalitat de garantir la transparència i la solvència del sector.

Aquesta Llei ha hagut d’adoptar una sèrie de mesures ineludibles a l’hora d’establir aquest nou marc jurídic. La millor manera d’abordar aquestes mesures és examinant els continguts més significatius i prestant una consideració especial a les més innovadores en relació amb la legislació preexistent.

Aquesta Llei s’estructura en cinc títols que contenen 106 articles, una disposició addicional, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.

El títol I conté diverses disposicions generals. S’hi regula l’objecte d’aquesta Llei, així com l’àmbit d’aplicació, amb la finalitat de proporcionar la màxima seguretat jurídica en una qüestió tan crucial. El títol s’acaba amb un precepte en què es defineixen els principals termes propis.

El títol II estableix la funció supervisora de l’AFA en matèria de solvència, liquiditat, així com també la supervisió de les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera.

El títol III, estructurat en vuit capítols, s’ocupa dels requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió. El capítol primer tracta del nivell d’aplicació dels requisits prudencials, és a dir, de l’aplicació individual dels requisits i de la consolidació prudencial, dels mètodes de consolidació prudencial, dels processos d’autoavaluació del capital intern i dels sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos.

El capítol segon regula els fons propis. En aquest sentit, s’enumeren els elements de fons propis, els filtres prudencials i les deduccions on destaquen les participacions significatives en ens del sector financer, les participacions qualificades en ens fora del sector financer, els actius intangibles i actius per impostos diferits.

El capítol tercer estableix els requisits de capital i enumera les ràtios mínimes. També regula els coixins de capital, és a dir, el requisit que requereix mantenir coixins de capital de nivell 1 ordinari, addicionals als requisits de capital en base a l’exposició als riscos i addicionals als que requereixi l’AFA en base a la revisió i avaluació supervisora.

En el capítol quart s’estableixen el requisits en relació a les grans exposicions, enteses com tota exposició contreta per una entitat amb un client o grup de clients vinculats entre si, el valor de la qual sigui igual o superior al 10% del capital admissible. S’obliga a les entitats a comunicar a l’AFA informació sobre les grans exposicions (identitat del client o grup de clients, valor de l’exposició, garanties reals o personals que actuen de cobertura, etc.). Es prohibeix assumir exposicions enfront d’un client o grup de clients vinculats entre si, després d’aplicar tècniques de mitigació de risc, que siguin superiors al 25 % del capital admissible. Quan l’exposició sigui amb una entitat, o en cas que entre els clients vinculats entre si hi hagi una o més entitats, el límit serà igual al més elevat entre el 25 % del capital admissible i 150 milions d’euros, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant tots els clients vinculats entre si, que no siguin entitats, sigui inferior al 25 % del capital admissible.

El capítol cinquè, d’exposicions al risc de crèdit transferit, defineix els requisits aplicables a les entitats inversores i a les entitats originadores, patrocinadores i creditores de titulitzacions.

El capítol sisè estableix l’obligació de cobrir el 100% de les sortides de liquiditat netes d’entrades de liquiditat amb actius d’elevada liquiditat, en un termini de 30 dies i en un escenari de tensió, com per exemple, de retirada significativa de dipòsits. Suposa una millora notable respecte del requeriment anterior de mantenir una relació apropiada entre els actius líquids i els compromisos a curt termini, mantenint actius líquids superiors al 40% del passiu exigible a curt termini.

El capítol setè, de palanquejament, obliga a que les entitats calculin la seva ràtio de palanquejament com el quocient entre l’import del capital de nivell 1 dividit pel valor comptable agregat de les exposicions, net de provisions i altres ajustaments, corresponents tant a partides de balanç com de fora de balanç, sense tenir en compte l’efecte de les garanties reals o financeres. La metodologia del càlcul de la ràtio de palanquejament serà objecte de desenvolupament reglamentari. Finalment, les entitats hauran de remetre a l’AFA la informació sobre la ràtio de palanquejament, i aquesta haurà de monitoritzar els nivells de palanquejament.

En l’últim capítol del títol III, s’estableixen els requisits de divulgació al mercat. Els grups consolidables i les entitats que no formin part d’un grup han de divulgar, almenys anualment, la informació específica sobre la solvència del grup o l’entitat i la gestió duta a terme en relació als principals riscos.

El títol IV estableix la supervisió prudencial i es divideix en dos capítols. El primer capítol s’ocupa del procés de revisió, de l’avaluació supervisora i de les mesures i facultats de supervisió en matèria de solvència i liquiditat. El segon capítol determina la supervisió en base consolidada, és a dir, els principis per a la realització de la supervisió sobre una base consolidada, com també la inclusió i supervisió de les societats financeres de cartera, de les societats financeres mixtes de cartera i de les societats mixtes de cartera.

Finalment, el títol V concreta les obligacions de publicació de l’autoritat competent, és a dir, de l’AFA. S’especifica la informació que l’AFA ha de publicar en relació als criteris i mètodes generals emprats per a la revisió i avaluació supervisora, així com la informació agregada sobre els aspectes fonamentals de l’aplicació del marc prudencial i les sancions aplicades.

La Llei conté una única disposició addicional, la qual estableix el règim sancionador aplicable a la present Llei, que és l’establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, amb les modificacions que s’introdueixen en la disposició final quarta.

Les disposicions transitòries estableixen períodes transitoris en relació al manteniment per part de les entitats del coixí de conservació de capital i del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat; al compliment per part de les entitats del requisit de cobertura de liquiditat; a la publicació per part de l’AFA dels criteris generals i mètodes adoptats en la revisió i avaluació supervisora, a les dades estadístiques agregades i al resultat de la revisió supervisora i de les mesures imposades en els casos d’incompliment; a la devolució per part de l’AFA dels dipòsits en qualitat de reserves mínimes que mantenen actualment les entitats financeres d’inversió; i per últim als requeriments de divulgació per part de les entitats.

La disposició derogatòria anul·la la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996; la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de l’11 de maig de 1995, i l’article 4 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.

La disposició final primera modifica la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Aquestes modificacions resulten fonamentals per a l’adequació de la Llei 7/2013 i, en particular, pel règim jurídic aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà d’acord amb els canvis introduïts en aquesta Llei.

La disposició final segona modifica la Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. Mitjançant aquestes modificacions s’adapta l’ordenament jurídic andorrà a les disposicions contingudes en la Directiva 2013/36/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, relatius a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i la supervisió prudencial de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE. Aquestes modifiquen aspectes molt rellevants de l’organització i activitat de les entitats operatives del sistema financer en àrees com ara el govern corporatiu, amb obligacions específiques per a l’alta direcció, la creació de comissions delegades del consell d’administració amb presència i dedicació de consellers independents, avaluació dels requisits d’idoneïtat del consell d’administració, un règim específic d’incompatibilitats per a aquests i el desenvolupament de polítiques retributives més alineades amb els riscos de les entitats, entre d’altres.

En aquest sentit, es fa una avenç important en matèria de govern corporatiu promovent les pràctiques de gestió més eficients i òptimes per al desenvolupament d’activitats financeres.

La disposició final segona incorpora també els canvis en matèria de requisits organitzatius i les condicions de funcionament derivats de la Directiva 2004/39, de 21 d’abril de 2004, sobre mercats d’instruments financers i les seves disposicions de desenvolupament, més coneguda com a “Directiva MIFID I”, i alguns aspectes puntuals de la Directiva que l’ha succeït, la Directiva 2014/65/EU, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d’instruments financers i, per la qual es modifiquen la Directiva 2002/92/CE i la Directiva 2011/61/UE, coneguda com a “Directiva MiFID II”. En aquest últim cas, la incorporació del contingut d’aquesta norma es limita a aquells aspectes necessaris perquè la transposició de la Directiva MIFID I sigui realment efectiva i no obligui les entitats a un exercici d’adaptació que hauria de ser corregit posteriorment amb la incorporació definitiva de la Directiva MIFID II.

Addicionalment, aquesta disposició final segona també modifica el règim actual de participacions qualificades fent modificacions tècniques al procediment d’autorització i als criteris d’avaluació de les mateixes.

D’altra banda, la disposició final tercera modifica la Llei 35/2010, de 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà. En aquest cas, es tracta d’un conjunt de modificacions puntuals de la Llei per adaptar el procediment d’autorització actual als imperatius de la Directiva 2013/36/UE.

La disposició final quarta inclou una adaptació significativa del text refós de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per adaptar el règim sancionador de les entitats operatives del sistema financer a les noves obligacions derivades de la incorporació de la normativa esmentada en els paràgrafs anteriors. D’aquesta manera, s’introdueixen les infraccions necessàries per dotar d’efectivitat aquestes noves obligacions legals, i s’actualitza el règim sancionador en aquest sentit, garantint que les sancions, pecuniàries i no pecuniàries, siguin adequades i dissuasives per a les entitats i per a l’alta direcció.

Un dels efectes derivats d’aquesta Llei suposa reforçar les funcions encomanades a l’AFA com a supervisor financer prudencial al Principat d’Andorra. Amb la finalitat d’adaptar-se a aquestes noves funcions, la disposició final cinquena modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per reforçar les funcions i competències en matèria de supervisió prudencial i cooperació amb altres autoritats competents nacionals i de països tercers.

Aquesta modificació inclou, entre d’altres, el desenvolupament per part de l’AFA, d’un procediment per persuadir la comunicació de possibles infraccions que garanteixi la confidencialitat i protecció adequada dels empleats d’entitats sotmeses a la normativa disciplinària del sector financer i que informin d’aquestes potencials infraccions; així mateix, estableix facultats a l’AFA per tal d’establir col·legis de supervisors per contribuir i fomentar la coordinació i cooperació adequada amb autoritats de supervisió de països tercers.

La disposició final sisena faculta al Govern per l’elaboració del text refós de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

La disposició final setena habilita el Govern del Principat d’Andorra per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, del desenvolupament reglamentari escaient per aplicar la Llei.

Títol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

Aquesta Llei estableix normes en matèria de:

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei s’aplica a les entitats establertes al Principat d’Andorra, tal com es defineixen en el punt 23, apartat 1 de l’article 3, i als grups consolidables d’aquestes.

2. El capítol segon del títol IV s’aplica a les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera i les societats mixtes de cartera que tenen les seves seus centrals al Principat d’Andorra.

3. Aquesta Llei no s’aplica a les entitats de gir postal que estiguin establertes al Principat d’Andorra.

Article 3. Definicions

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:

1) “Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida” són els actius d’un fons o pla de pensions de prestació definida, segons correspongui, calculats després de descomptar l’import de les obligacions que es deriven d’aquest mateix fons o pla;

2) “Actius intangibles” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

3) “Actius per impostos diferits” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

4) “Agència externa de qualificació creditícia” o “ECAI” (per les seves sigles en anglès) és una persona jurídica l’ocupació de la qual inclogui l’emissió de qualificacions creditícies amb caràcter professional reconeguda per l’AFA, d’acord a amb la lletra a), de l’apartat 3 de l’article 68;

5) “Ajustament per risc de crèdit” és l’import de provisió específica o genèrica per a la cobertura de pèrdues per risc de crèdit que ha estat reconegut als estats financers de l’entitat, d’acord amb el marc comptable aplicable;

6) “Autoritat competent” és una autoritat pública o un organisme oficialment reconegut en el dret nacional d’un país tercer, amb facultats d’acord amb el dret nacional aplicable per supervisar entitats com a part del sistema de supervisió vigent en el país de què es tracti;

7) “Base consolidada” significa sobre la base de la situació consolidada;

8) “Base subconsolidada” significa sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, excloent un subgrup d’entitats, o sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu que no és l’última entitat matriu, l’ultima societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu;

9) “Benefici no distribuït” són els resultats transferits a exercicis posteriors com a conseqüència de l’aplicació final de les pèrdues o guanys d’acord amb el marc comptable aplicable;

10) “Benefici” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;

11) “Beneficis discrecionals de pensió de jubilació“ són la millora de les prestacions de pensió de jubilació atorgades de forma discrecional per una entitat a un empleat com a part de la retribució variable d’aquest empleat, i que no inclouen els beneficis meritats concedits a un empleat d’acord amb el pla de pensions de l’empresa;

12) “Capital admissible“ a efectes de l’article 50 així com el capítol quart del títol III, és la suma del següent:

a) capital de nivell 1 a què es refereix l’article 27;

b) capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37, inferior a un terç del capital de nivell 1;

13) “Cartera de negociació” són totes les posicions en instruments financers i matèries primeres mantingudes per una entitat amb finalitats de negociació, o amb el propòsit de cobrir les posicions mantingudes amb finalitats de negociació;

14) “Control” és la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions de control que es relacionen en el punt 7 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

15) “Direcció general” són els membres, persona física, que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i han de retre comptes d’això davant l’òrgan d’administració;

16) “Distribucions” són el pagament de dividends o interessos, en qualsevol forma possible;

17) “Empresa de serveis auxiliars” és una empresa que té com a activitat principal la tinença o gestió d’immobles, la gestió dels serveis informàtics, o qualsevol altra activitat similar que és accessòria a l’activitat principal d’una o més entitats;

18) “Empresa d’inversió” són les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió, societats gestores de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que estan autoritzades a prestar serveis d’administració i custodia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custodia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, tal com es defineixen en els articles 23 a 25 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

19) “Empresa matriu” és l’empresa que pot exercir, directament o indirecta, el control d’una o més empreses, tal com es defineix en el punt 14 d’aquest apartat;

20) “Ens del sector financer” és qualsevol de les següents:



21) “Ens del sector públic” és un organisme administratiu sense ànim de lucre responsable davant les administracions públiques centrals o regionals o les autoritats locals, o autoritats que exerceixin les mateixes funcions que les administracions públiques regionals i les autoritats locals; o una empresa sense ànim de lucre que pertany a les administracions públiques centrals o regionals, o a les autoritats locals, o creades i patrocinades per aquestes administracions o autoritats, que disposin de condicions expresses de garantia, entre les quals poden figurar organismes autònoms regulats per llei i subjectes a supervisió pública;

22) “Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

23) “Entitat” és una entitat bancària o una empresa d’inversió;

24) “Entitat asseguradora” és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

25) “Entitat bancària“ és una persona jurídica, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, el propòsit de la qual és rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables, i concedir préstecs, de qualsevol naturalesa, per compte propi;

26) “Entitat d’importància sistèmica” o “EIS” (per les seves sigles en anglès): és una entitat matriu, una societat financera de cartera matriu, una societat financera mixta de cartera matriu o una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, la fallida o el mal funcionament de les quals pot generar un risc sistèmic;

27) “Entitat de contrapartida central” o “ECC” (per les seves sigles en anglès): és una persona jurídica que fa d’intermediari entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a comprador davant de tot venedor i com a venedor davant de a tot comprador;

28) “Entitat financera” és una empresa, diferent d’una entitat, l’activitat principal de la qual consisteix a adquirir participacions o exercir una o diverses activitats de les que es recullen en lletres a) a l), i lletra n) de l’apartat 2 de l’article 8, de Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. S’inclouen les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats de pagament, tal com es defineixen a l’apartat 1 dels articles 38 i 61, respectivament, de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

29) “Entitat matriu al Principat d’Andorra” és una entitat amb domicili social al Principat d’Andorra que té com a filial una entitat o una entitat financera, o que té una participació en aquesta entitat o entitat financera, i que per si mateixa no és una filial d’una altra entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra;

30) “Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

31) “Entitat reasseguradora” és una entitat reasseguradora, tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;

32) “Entitat regulada” és una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, una empresa d’inversió o una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva;

33) “Filials” són les entitats en les quals concorren algun dels requisits del punt 7 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considera també filial de l’última empresa matriu;

34) “Fons propis” és la suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, de conformitat amb els articles 27 i 37;

35) “Grup de clients vinculats entre sí” són els següents:



No obstant el que disposen les lletres a) i b), quan una administració pública central tingui un control directe sobre més d’una persona física o jurídica o tingui vincles directes amb les mateixes, es pot considerar que el conjunt format per l’administració pública central i totes les persones físiques o jurídiques directament o indirecta controlades per aquella d’acord amb la lletra a), o vinculades amb aquella d’acord amb la lletra b), no constitueixen un grup de clients vinculats entre si. Per contra, l’existència d’un grup de clients vinculats entre si format per l’administració pública central i les altres persones físiques o jurídiques pot avaluar-se per separat respecte de cadascuna de les persones directament controlades per l’administració pública central d’acord amb la lletra a), o indirectament vinculades amb l’administració pública central d’acord amb la lletra b) i totes les altres persones físiques i jurídiques controlades per aquesta persona d’acord amb la lletra a) o vinculades amb aquesta persona d’acord amb la lletra b), inclosa l’administració pública central. Això mateix s’aplica en el cas de les administracions regionals o les autoritats locals;

36) “Instrument financer”, ha de ser entès en el sentit més ampli del terme, i especialment els que s’enumeren a continuació:



Els instruments contemplats als punts 1) i 2) anteriors es consideren instruments financers únicament quan el seu valor es deriva del preu d’un instrument financer subjacent, d’un altre element subjacent, d’un tipus (d’interès o de canvi) o d’un índex;

37) “Interès minoritari” és l’import de capital de nivell 1 ordinari d’una filial d’una entitat que és atribuïble a les persones físiques o jurídiques diferents de les incloses en l’àmbit d’aplicació de la consolidació prudencial de l’entitat;

38) “Marc comptable aplicable” són les normes comptables a les quals està subjecta l’entitat, establertes en el Decret de 28 de desembre de 2016 pel qual es va aprovar el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra);

39) “Mercat regulat” és un sistema multilateral, operat o gestionat per un gestor del mercat, que reuneix o permet la possibilitat de reunir –dins del sistema i segons les seves normes no discrecionals– els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes pel que fa als instruments financers admesos a negociació d’acord amb les seves normes o sistemes, i que està autoritzat i funciona de manera regular;

40) “Mitigació del risc de crèdit” és una tècnica utilitzada per una entitat per a reduir el risc de crèdit associat a una o diverses exposicions que aquesta entitat segueix mantenint;

41) “Òrgan d’administració” és l’òrgan o òrgans d’una entitat, que són nomenats de conformitat amb la legislació aplicable, que estan facultats per establir l’estratègia, objectius i orientació general de l’entitat, i que supervisen i controlen el procés de la presa de decisions de gestió;

42) “Originadora” és una entitat que:



43) “Pacte de recompra” i “pacte de recompra inversa” és qualsevol acord en el qual una entitat o la seva contrapart, cedeix valors o matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat dels valors o matèries primeres, quan aquesta garantia és emesa per un mercat organitzat que té els drets sobre els valors o les matèries primeres i que l’acord no permet a l’entitat realitzar cessions o penyores d’un determinat valor o matèria primera a més d’una contrapart alhora, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres –o valors o matèries primeres que presenten les mateixes característiques–, a un preu determinat i en una data futura establerta, o a ser establerta, pel cedent.

Aquesta cessió constitueix un pacte de recompra per a l’entitat que ven els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els adquireix;

44) “Palanquejament” és la quantia relativa dels actius, de les obligacions de fora de balanç i de les obligacions contingents de pagar, lliurar o aportar garanties, incloses les obligacions derivades de finançament rebut, dels compromisos adquirits, dels contractes de derivats o dels pactes de recompra d’una entitat, però excloent les obligacions que només poden executar-se durant la liquidació d’una entitat, en comparació amb els fons propis d’aquesta entitat;

45) “Participació” són els drets en el capital d’altres empreses, materialitzats o no mitjançant títols que, creant un vincle durador amb aquestes, es destinen a contribuir a l’activitat de l’empresa, o bé la tinença directa o indirecta del 20 % o més dels drets de vot o del capital d’una empresa;

46) “Participació qualificada” és aquella participació que es defineix en el punt 14 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats;

47) “Patrocinadora” és una entitat bancària o una entitat financera d’inversió, ubicada o no al Principat d’Andorra, diferent d’una entitat originadora, que:



48) “Posició de titulització” és l’exposició davant d’una titulització;

49) “Risc de dilució” és el risc que l’import dels drets de cobrament es redueixi degut a drets en efectiu o en espècie a favor del deutor;

50) “Risc de model” és la pèrdua potencial que pot incórrer una entitat com a conseqüència de les decisions basades principalment en els resultats de models interns, a causa d’errors en l’elaboració, aplicació o utilització d’aquests models;

51) “Risc d’un excessiu palanquejament” és el risc resultant de la vulnerabilitat d’una entitat a causa d’un palanquejament o palanquejament contingent que pot requerir mesures correctives no previstes en el seu pla de negoci, incloent la venda urgent d’actius que podrien resultar en pèrdues o en ajustaments en la valoració dels actius restants;

52) “Risc operacional” és el risc de pèrdua a causa de la inadequació o de la fallada dels procediments, les persones i els sistemes interns o d’esdeveniments externs, inclòs el risc legal;

53) “Risc sistèmic” és el risc de pertorbació del sistema financer que pot comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real;

54) “Situació consolidada” és la situació que resulta de l’aplicació a una entitat dels requisits previstos en la secció segona del capítol primer del títol III, com si aquesta entitat formés, juntament amb una o més entitats, una sola entitat;

55) “Societat financera de cartera” és una entitat financera, les filials de les quals són exclusivament o principal entitats o entitats financeres, almenys una d’aquestes filials ha de ser una entitat, i que no és una societat financera mixta de cartera;

56) “Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra.

57) “Societat financera mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer;

58) “Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera mixta de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, o d’una societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra;

59) “Societat mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una societat financera de cartera, d’una entitat o d’una societat financera mixta de cartera, que compti, com a mínim, amb una entitat entre les seves filials;

60) “Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva” són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;

61) “Sucursal” és una seu d’explotació que constitueixi una part, desproveïda de personalitat jurídica, d’una entitat, i que efectuï directament, de manera total o parcial, les operacions inherents a l’activitat d’una entitat;

62) “Tinença recíproca” és la tinença, per una entitat, d’instruments de fons propis o d’altres instruments de capital emesos per ens del sector financer, quan aquests últims també mantenen instruments de fons propis emesos per aquesta entitat;

63) “Tinença sintètica” és una inversió per part d’una entitat en un instrument financer, el valor del qual està directament relacionat amb el valor dels instruments de capital emesos per un ens del sector financer;

64) “Titulització” és una transacció o un mecanisme mitjançant el qual el risc de crèdit associat a una exposició o a un conjunt d’exposicions es divideix per trams, i que reuneix les dues característiques següents:

a) els pagaments efectuats en el marc de la transacció o del mecanisme depenen del comportament de l’exposició o del conjunt d’exposicions;

b) la subordinació dels trams determina la distribució de les pèrdues durant el període de vigència de la transacció o del mecanisme;

65) “Titulització sintètica” és una titulització en la qual la transferència del risc s’aconsegueix mitjançant l’ús de derivats de crèdit o garanties, i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora;

66) “Titulització tradicional” és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. Aquesta ha de realitzar-se mitjançant la transferència de la propietat de les exposicions titulitzades de l’entitat originadora a un vehicle especialitzat en titulització o “SSPE” (per les seves sigles en anglès) o a través de la subparticipació per un “SSPE”. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora;

67) “Valor de mercat” és, a efectes de béns immobles, l’import estimat pel qual el bé es pot intercanviar a la data de la taxació, entre un comprador i un venedor independents, en el marc d’una transacció efectuada en condicions de mútua independència, en la qual les parts actuen amb coneixement de causa, de manera prudent i sense coacció, després d’un procés de comercialització adequat;

68) “Vehicle especialitzat en titulització” o “SSPE” (per les sigles en anglès) és una societat, un fideïcomís o una altra entitat, diferent d’una originadora o una patrocinadora, organitzat per dur a terme una o més titulitzacions, les activitats del qual es limiten a la consecució d’aquest objectiu, i l’estructura del qual pretén aïllar les seves obligacions de les de l’entitat originadora;

69) “Vincles estrets” és una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:

Títol II. Autoritat competent

Article 4. Funció supervisora de l’AFA en matèria prudencial

1. L’AFA exerceix les funcions i competències previstes a l’article 4 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, en matèria de supervisió prudencial de les entitats, així com la facultat sancionadora relacionada amb els incompliments dels requisits establerts en aquesta Llei i el reglament d’aplicació.

2. L’AFA supervisa les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, a l’efecte de comprovar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació.

3. L’AFA ha de poder obtenir la informació necessària per comprovar el compliment per part de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, dels requisits esmentats en l’apartat 2 i per investigar possibles infraccions d’aquests requisits.

4. Les entitats han de facilitar a l’AFA tota la informació necessària perquè pugui comprovar si les entitats donen compliment a les disposicions establertes en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació. Els mecanismes de control intern i els procediments administratius i comptables de les entitats han de permetre comprovar en tot moment el compliment d’aquestes disposicions.

Títol III. Requisits prudencials per a bancs i empreses d’inversió títol III

Capítol primer. Nivell d’aplicació dels requisits prudencials

Secció primera. Aplicació individual dels requisits

Article 5. Principis generals

1. Les entitats han de complir sobre una base individual les obligacions establertes en els capítols segon a cinquè i vuitè del títol III, d’aquesta Llei i amb el reglament d’aplicació.

2. Cap entitat que és empresa matriu o filial, i cap entitat inclosa en la consolidació prudencial, en mèrits de l’article 10, està sotmesa de forma individual a les obligacions establertes en el capítol vuitè del títol III, d’aquesta Llei.

3. Les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió han de complir de forma individual les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III, d’aquesta Llei. Prèvia sol·licitud a l’AFA, les societats financeres d’inversió poden ser eximides del compliment de les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III en mèrits a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats.

4. Les entitats, a excepció de les empreses d’inversió a les quals es fa referència a l’apartat 1 de l’article 48, i a l’apartat 1 de l’article 49, així com les entitats que, en mèrits a l’apartat 1 de l’article 6, hagin estat eximides de l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, han de complir en base individual les obligacions establertes en el capítol setè del títol III.

Article 6. Excepció a l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual

1. L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, a qualsevol filial d’una entitat quan tant la filial com l’entitat estan subjectes a l’autorització i supervisió de l’AFA, i la filial està inclosa en la supervisió en base consolidada de l’entitat que és l’empresa matriu i es compleixin les condicions següents, a fi i efecte de garantir que els fons propis es distribueixen adequadament entre l’empresa matriu i la filial:



2. L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, quan l’empresa matriu sigui una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera constituïda al Principat d’Andorra, i sempre que estigui sotmesa a la mateixa supervisió que l’exercida sobre les entitats, i en particular, a les normes establertes en l’apartat 1 de l’article 9.

3. L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, a una entitat matriu subjecta a autorització i supervisió per l’AFA, que estigui inclosa en la supervisió en base consolidada i es compleixin totes les condicions següents, a fi de garantir que els fons propis es distribueixin adequadament entre l’empresa matriu i les filials:

Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

L’AFA pot eximir, totalment o parcialment, prèvia sol·licitud, de l’aplicació a nivell individual del capítol sisè del títol III, a una entitat i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, supervisant-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions que es determinin reglamentàriament.

Article 8. Mètode de consolidació individual

Sempre que l’entitat matriu acrediti a l’AFA les circumstàncies específiques, incloent-hi les de tipus jurídic, per les quals no existeixen ni es preveu que existeixin impediments significatius, de tipus pràctic o jurídic, per la immediata transferència, a venciment, de fons propis o el reemborsament dels passius per la filial a l’empresa matriu, l’AFA pot autoritzar, cas per cas i prèvia sol·licitud, l’empresa matriu a incorporar en el seu càlcul de l’exigència prevista a l’apartat 1 de l’article 5, aquelles filials que compleixen les condicions establertes en les lletres c) i d) de l’apartat 1 de l’article 6, i que llurs exposicions o passius significatius ho són respecte a l’empresa matriu.

Secció segona. Consolidació prudencial

Article 9. Aplicació dels requisits sobre una base consolidada

1. Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir amb les obligacions establertes als capítols segon a quart, setè i vuitè del títol III, sobre la base de la seva situació consolidada. Les entitats matriu i les seves filials han d’establir una estructura organitzativa adequada i mecanismes de control intern adequats per garantir que les dades necessàries per a la consolidació són degudament processades i enviades. En particular, han de garantir que les filials que no estan subjectes a aquesta Llei i al reglament d’aplicació, apliquin sistemes, procediments i mecanismes per garantir una adequada consolidació.

2. Les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o bé per una societat financer mixta de cartera matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir amb les obligacions establertes als capítols segona a quart, setè i vuitè del títol III, sobre la base de la situació financera consolidada d’aquesta societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera.

3. Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra i les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o per una societat financera mixta de cartera matriu han de complir amb les obligacions establertes al capítol sisè del títol III, sobre la base de la situació consolidada d’aquestes entitats matrius, societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, en el cas que el grup contingui una o més entitats bancàries o societats financeres d’inversió. En el cas que el grup al Principat d’Andorra contingui únicament societats financeres d’inversió, l’AFA pot, cas per cas, i prèvia sol·licitud, eximir les societats financeres d’inversió del compliment de les obligacions establertes al capítol sisè del títol III, en base consolidada, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Secció tercera. Mètodes de consolidació prudencial

Article 10. Mètodes de consolidació prudencial

1. Les entitats que estan obligades a complir amb els requisits esmentats en l’article 9 en base a la seva situació consolidada han de dur a terme la plena consolidació de totes les entitats, les entitats financeres i les empreses de serveis auxiliars que són les seves filials o, si escau, de les filials de la mateixa societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu. Els apartats 2 a 5 del present article no s’apliquen quan el capítol sisè del títol III s’apliqui sobre la base de la situació consolidada d’una entitat.

2. No obstant això, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, i prèvia sol·licitud, aplicar la consolidació proporcional segons la quota de capital que l’empresa matriu posseeix en la filial. La consolidació proporcional només pot ser autoritzada quan es compleixen totes les condicions següents:



3. En els casos que dos o més empreses estan vinculades sota una mateixa direcció, en mèrits d’un acord celebrat entre aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses, però sense que existeixi una relació de control tal com es defineix al punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3, així com quan els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones, l’AFA pot determinar, cas per cas, el mètode de consolidació prudencial a aplicar per aquestes empreses vinculades.

4. Les entitats han d’aplicar el mètode de la consolidació proporcional, en funció de la part de capital que representin les participacions en entitats i en entitats financeres dirigides per una empresa inclosa en la consolidació conjuntament amb una o diverses empreses no incloses en la consolidació, quan la responsabilitat d’aquestes empreses es limiti a la part de capital que posseeixin.

5. En casos de participació o altres vincles de capital diferents dels previstos en els apartats 1 a 4, l’AFA ha de determinar si és necessari dur a terme la consolidació prudencial així com el mètode de consolidació. En particular, l’AFA pot permetre o exigir la utilització del mètode de consolidació per posada en equivalència. No obstant això, la utilització d’aquest mètode no constitueix una inclusió d’aquestes empreses en la supervisió consolidada.

6. L’AFA ha de decidir si, en els casos següents, ha d’efectuar-se la consolidació, i de quina forma:

Article 11. Entitats i empreses excloses de l’àmbit d’aplicació de la consolidació prudencial

1. Una entitat, entitat financera o empresa de serveis auxiliars que sigui filial o una empresa en la qual es tingui una participació, pot ser exclosa de la consolidació, prèvia autorització de l’AFA, si l’import total dels actius i les partides fora de balanç de l’empresa de què es tracti és inferior al menor dels dos imports següents:



2. L’AFA pot decidir, cas per cas, no incloure en la consolidació una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars, que siguin filials o participades, en els supòsits següents:



3. Quan, en els casos que preveu l’apartat 1 i la lletra b) de l’apartat 2, diverses empreses responguin als criteris esmentats, aquestes han de ser incloses en la consolidació sempre que el conjunt format per aquestes empreses presenti un interès significatiu pel que fa als objectius especificats.

Article 12. Subconsolidació en el cas d’entitats i empreses de tercers països

Les entitats filials han d’aplicar els requisits que s’estableixin reglamentàriament respecte de les participacions qualificades fora del sector financer, així com els establerts en els capítols tercer i quart del títol III, sobre la base de la seva situació subconsolidada quan aquestes entitats, o l’empresa matriu en cas que aquesta sigui una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera, posseeixin una entitat, una entitat financera, com filials en un altre país o posseeixin una participació en les mateixes.

Article 13. Empreses d’altres països

A efectes de l’aplicació de la supervisió en base consolidada en mèrits a les seccions segona i tercera d’aquest capítol, els termes «empresa d’inversió», «entitat bancària», «entitat financera» i «entitat» són aplicables així mateix a les empreses establertes a altres països que, d’estar establertes al Principat d’Andorra, entrarien en la definició que d’aquests termes figura en l’article 3.

Article 14. Valoració d’actius i de partides fora de balanç

La valoració dels actius i de les partides fora de balanç s’ha d’efectuar de conformitat amb el marc comptable aplicable al Principat d’Andorra.

Secció quarta. Processos d’autoavaluació del capital intern

Article 15. Autoavaluació del capital intern

1. Les entitats i els seus grups consolidables han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius a fi d’avaluar i mantenir de manera permanent els imports, els tipus i la distribució del capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell dels riscos a què estan o poden estar exposats.

Aquestes estratègies i procediments han de ser revisats internament de forma periòdica a fi de garantir que segueixin sent exhaustius i proporcionats a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat interessada.

2. El procés d’autoavaluació del capital previst en l’apartat 1 ha de realitzar-se:



3. Les entitats han de proporcionar a l’AFA, abans del 12 de maig, o el següent dia hàbil en cas festiu o dia no hàbil, de cada exercici, un informe anual del procés d’autoavaluació de capital intern referit a l’exercici precedent tancat a 31 de desembre, incloent-hi un resum descriptiu de les estratègies i procediments a què fa referència l’apartat 1. Per l’elaboració de l’informe d’autoavaluació del capital intern, les entitats han de tenir en compte els criteris i directrius que pot dictar l’AFA.

Secció cinquena. Sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos

Article 16. Sistemes, procediments i mecanismes de les entitats

1. Les entitats han de complir les obligacions establertes en aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, sobre una base individual, excepte en el cas que l’AFA autoritzi les excepcions previstes en l’article 6.

2. Les empreses matrius i filials subjectes a aquesta Llei han de complir les obligacions establertes en aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, en base consolidada o subconsolidada, per garantir que els sistemes, procediments i mecanismes requerits per aquesta secció i els anteriorment esmentats articles de la Llei 7/2024, són coherents i estan ben integrats, i que es pot facilitar qualsevol tipus de dades i la informació pertinents als efectes de supervisió. En particular, les empreses matrius i filials subjectes a aquesta Llei han d’implementar tals sistemes, procediments i mecanismes en les seves filials no subjectes a aquesta Llei. Aquests sistemes, procediments i mecanismes han de ser coherents i estar ben integrats, i aquestes filials han de ser capaces de produir qualsevol tipus de dades i la informació pertinents a efectes de supervisió.

3. Les obligacions resultants d’aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, relativa a empreses filials que no estan elles mateixes sotmeses a aquesta Llei, no s’han d’aplicar si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera poden demostrar a l’AFA que l’aplicació d’aquests requisits resulta il·lícita sota les lleis del tercer país on està establerta la filial.

Article 17. Tractament de riscos

1. L’òrgan d’administració ha d’aprovar i revisar periòdicament les estratègies i polítiques d’assumpció, gestió, supervisió i mitigació dels riscos a què l’entitat està o pot estar exposada, incloent-hi aquells plantejats per la conjuntura macroeconòmica en la qual opera en relació amb la situació del cicle econòmic.

2. L’òrgan d’administració ha de dedicar temps suficient a la consideració de les qüestions relacionades amb els riscos. L’òrgan d’administració ha de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials recollits en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació, ha de vetllar perquè s’hi assignin els recursos adequats, i ha de participar així mateix en la valoració dels actius i en l’ús de qualificacions creditícies externes. L’entitat ha d’establir canals d’informació a l’òrgan d’administració sobre tots els riscos importants als quals s’enfronta i sobre polítiques de gestió de riscos i les seves modificacions.

Article 18. Risc de crèdit i contrapart

En matèria de risc de crèdit i de contrapart, les entitats:

Article 19. Risc residual

Les entitats han de tenir polítiques i procediments escrits, a fi d’abordar i controlar el risc que les tècniques reconegudes de mitigació del risc de crèdit, aplicades per l’entitat, resultin menys eficaces del que s’esperava.

Article 20. Risc de concentració

Les entitats han de tenir en compte i controlar, entre altres, mitjançant polítiques i procediments escrits, el risc de concentració derivat:

Article 21. Risc de titulització

1. Les entitats han de valorar i controlar mitjançant polítiques i procediments adequats els riscos derivats d’operacions de titulització en les quals les entitats bancàries actuïn com a inversores, originadores o patrocinadores, incloent-hi el risc reputacional, així com els que sorgeixen en relació amb estructures o productes complexos, per assegurar que el contingut econòmic de l’operació queda plenament reflectit en les decisions d’avaluació i gestió del risc.

2. Les entitats originadores d’operacions de titulització renovables que inclouen clàusules d’amortització anticipada han de disposar de plans de liquiditat per fer front a les implicacions derivades tant de l’amortització programada com de l’anticipada.

Article 22. Risc de mercat

1. Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per determinar, valorar i gestionar totes les fonts significatives de risc de mercat i dels efectes d’aquests riscos que siguin significatius.

2. Les entitats han de prendre les mesures pertinents contra el risc d’insuficiència de liquiditat derivat del fet que una posició curta arriba a venciment abans que la posició llarga.

3. El capital intern de les entitats ha de ser adequat per cobrir els riscos de mercat significatius que no estan subjectes a un requisits de recursos propis.

Les entitats que, a l’hora de calcular els requisits de recursos propis per risc de posició, han compensat les seves posicions en una o més de les accions que constitueixen un índex borsari amb una o més posicions en un contracte de futurs o un altre producte basat en aquest índex borsari, han de disposar d’un capital intern adequat per a cobrir el risc de pèrdua de base resultant de la diferència entre l’evolució del valor del contracte de futurs o de l’altre producte i el del valor de les accions que componen l’índex borsari. Les entitats també han de mantenir l’esmentat capital intern adequat quan tenen posicions oposades en contractes de futurs basats en índexs borsaris que no són idèntics quant al seu venciment i/o la seva composició.

Quan una entitat assegura instruments de deute i de capital, i utilitza el mecanisme previst en el reglament d’aplicació per a la reducció de les posicions netes, ha d’assegurar-se que manté suficient capital intern per cobrir el risc de pèrdues que existeix entre el moment del compromís inicial i el dia hàbil següent.

Article 23. Risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació

Les entitats han d’aplicar sistemes per determinar, avaluar i gestionar el risc derivat de possibles variacions dels tipus d’interès que incideixen en les activitats alienes a la cartera de negociació de l’entitat.

Article 24. Risc operacional

1. Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per avaluar i gestionar l’exposició al risc operacional, incloent-hi, si escau, el risc de model, i per cobrir el risc d’esdeveniments poc freqüents generadors de pèrdues molt elevades. Les entitats han d’especificar el que constitueix un risc operacional als efectes d’aquestes polítiques i procediments.

2. Les entitats han d’establir plans de contingència i continuïtat del negoci que els permetin mantenir la seva activitat i limitar les pèrdues en cas d’interrupcions greus en el negoci.

Article 25. Risc de liquiditat

1. Les entitats han de tenir estratègies, polítiques, procediments i sistemes sòlids per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar el risc de liquiditat, al llarg d’un conjunt apropiat d’horitzons temporals, incloent-hi l’intradia, per assegurar que les entitats mantenen un nivell adequat de coixins de liquiditat. Aquestes estratègies, polítiques, procediments i sistemes s’han d’adaptar a les línies de negocis, divises, sucursals i entitats jurídiques i han d’incloure mecanismes adequats d’assignació dels costos, dels beneficis i dels riscos de liquiditat.

2. Les estratègies, polítiques, procediments i sistemes als quals es fa referència en l’apartat 1 han de ser proporcionals a la complexitat, el perfil de risc, l’àmbit d’activitat de les entitats i d’acord a la tolerància al risc fixada per l’òrgan d’administració, i han de reflectir la importància de l’entitat en cada una de les jurisdiccions en les quals dur a terme la seva activitat. Les entitats han de comunicar la tolerància al risc a totes les línies de negoci rellevants.

3. Les entitats, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, han de mantenir els perfils de risc de liquiditat que resultin adequats per al seu bon funcionament i la solidesa del sistema financer.

L’AFA ha de controlar l’evolució d’aquests perfils de risc de liquiditat mantingut per les entitats, atenent a elements com el disseny i els volums de productes, la gestió del risc, les polítiques de finançament i les concentracions de finançament.

L’AFA pot adoptar mesures eficaces quan l’evolució dels perfils de risc de liquiditat d’una entitat pot donar lloc a inestabilitat en una altra entitat o a inestabilitat sistèmica.

4. Les entitats han de desenvolupar metodologies per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar les posicions de finançament. Aquestes metodologies han d’incloure els fluxos d’efectiu significatius, actuals i previstos, dels actius i dels passius, així com de les partides fora de balanç, inclosos els passius contingents i el possible impacte del risc reputacional.

5. Les entitats han d’establir una distinció entre els actius pignorats i els actius lliures de càrregues que estan disponibles en tot moment, en especial en situacions d’urgència. Així mateix, les entitats han de tenir en consideració l’ens jurídic en el qual es troben radicats els actius, el país on els béns estan registrats legalment, ja sigui en un registre o en una anotació en compte, així com la seva admissibilitat i han d’efectuar un seguiment de com els actius poden ser mobilitzats de forma oportuna.

6. Les entitats també han de prendre en consideració les limitacions legals, reglamentàries i operatives a les possibles transferències de liquiditat i d’actius lliures de càrregues entre ens, tant a dins com a fora del Principat d’Andorra.

7. Les entitats han de tenir en compte les diferents eines de mitigació del risc de liquiditat, incloent-hi un sistema de límits i uns coixins de liquiditat que permeten afrontar diverses situacions de dificultat, així com una diversificació adequada de la seva estructura de finançament i del seu accés a fonts de finançament. Aquestes mesures han de ser revisades periòdicament.

8. Les entitats han de tenir en compte escenaris alternatius en relació a les posicions de liquiditat i als factors mitigants del risc, i han de revisar els supòsits en els quals es basen les decisions relatives a la posició de finançament, com a mínim, un cop l’any. Per a aquesta finalitat, els escenaris alternatius han de contemplar, en particular, les partides de fora de balanç i altres passius contingents, inclosos els vehicles especialitzats en titulització (“SSPE”) o els d’altres ens amb finalitats especials, en relació amb els quals l’entitat actua com a patrocinadora o proporciona un suport significatiu en termes de liquiditat.

9. Les entitats han d’analitzar l’impacte potencial d’escenaris alternatius, que afecten únicament la pròpia entitat, tot el mercat i una combinació d’ambdós escenaris. Les entitats han de prendre en consideració diferents períodes de temps, així com situacions de tensió amb diferents graus de dificultat.

10. Les entitats han d’ajustar periòdicament les seves estratègies, polítiques internes i límits de risc de liquiditat i desenvolupar plans de contingència eficaços, tenint en compte el resultat dels escenaris alternatius esmentats en l’apartat 8.

11. Les entitats han de dotar-se de plans de recuperació de liquiditat en què es defineixin les estratègies adequades, així com les pertinents mesures d’aplicació, amb l’objectiu de corregir possibles dèficits de liquiditat, i si s’escau, en relació a les sucursals establertes fora del Principat d’Andorra. Les entitats han de posar a prova aquests plans com a mínim un cop l’any, els han d’actualitzar en base als resultats dels escenaris alternatius establerts en l’apartat 8, i els han de comunicar a’la direcció general i sotmetre’ls a la seva aprovació, de tal manera que les polítiques i procediments interns puguin ajustar-se segons correspongui. Les entitats han d’adoptar amb antelació les mesures operatives necessàries per garantir que els plans de recuperació de liquiditat poden ser aplicats de forma immediata.

Per a les entitats bancàries, entre les citades mesures operatives s’han d’incloure mantenir garanties reals immediatament disponibles per poder obtenir finançament extern. Això inclou, en cas de necessitat, que l’entitat bancària ha de mantenir garanties en la moneda d’un tercer país enfront de la qual estigui exposada, i, quan resulti imprescindible per motius operatius, dins el territori d’un tercer país enfront de la moneda que està exposada.

Article 26. Risc de palanquejament excessiu

1. Les entitats han d’establir polítiques i procediments per a identificar, gestionar i controlar el risc de palanquejament excessiu. Entre els indicadors de risc de palanquejament excessiu figuren la ràtio de palanquejament establert en l’article 84 d’aquesta Llei i els desfasaments entre actius i obligacions.

2. Les entitats han d’afrontar el risc de palanquejament excessiu amb caràcter preventiu, tenint en compte els increments potencials d’aquest risc causats per reduccions dels fons propis de l’entitat que es deriven de pèrdues previstes o efectives, en funció de les normes comptables aplicables. A aquests efectes, les entitats han d’estar en condicions d’afrontar diverses situacions de dificultat pel que fa al risc de palanquejament excessiu.

Capítol segon. Fons propis

Secció primera. Elements de fons propis

Article 27. Capital de nivell 1

El capital de nivell 1 d’una entitat és igual a la suma del capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1 addicional d’aquesta entitat.

Article 28. Elements de capital de nivell 1 ordinari

1. Els elements de capital de nivell 1 ordinari són els següents:



Els elements esmentats en les lletres c) a f) han de ser reconeguts com a capital de nivell 1 ordinari només quan poden ser aplicats per l’entitat de forma immediata i sense restriccions per cobrir riscos o pèrdues, tant aviat com es produeixin.

2. A efectes del que disposa la lletra c) de l’apartat 1, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari, subjecte a l’autorització de l’AFA i els requisits que es determinin reglamentàriament, els beneficis provisionals o de tancament d’exercici abans que l’entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar:

Article 29. Filtres prudencials

1. Les entitats han d’excloure de qualsevol element de fons propis tot increment del patrimoni net que es derivi dels actius titulitzats, incloent-hi:



2. Les entitats no han d’incloure en cap element de fons propis, en relació amb les cobertures de fluxos d’efectiu i els canvis en el valor dels passius propis, les partides següents:



A efectes de la lletra c) de l’apartat 2, les entitats no han de compensar les pèrdues i guanys a valor raonable derivades del propi risc de crèdit de l’entitat amb les derivades del risc de crèdit de la seva contrapart.

3. Les entitats han de dur a terme una valoració prudent dels seus actius valorats a valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de qualsevol ajust de valor addicional que sigui necessari.

4. Tret en el cas de les partides esmentades en l’apartat 2, les entitats no han de realitzar ajustaments dirigits a eliminar dels seus fons propis les pèrdues o guanys no realitzats d’actius o passius valorats a valor raonable.

5. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 30. Deduccions en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. Les entitats han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació amb el mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:



2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 31. Capital de nivell 1 ordinari

El capital de nivell 1 ordinari d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 1 ordinari, després de l’aplicació dels filtres prudencial requerits a l’article 29, de les deduccions establertes en l’article 30, i aplicades les exempcions i alternatives previstes també en els articles 30 i 42.

Article 32. Elements de capital de nivell 1 addicional

1. Els elements de capital de nivell 1 addicional comprenen els següents:



Els instruments inclosos en la lletra a) no han d’estar qualificats com a elements de capital de nivell 1 ordinari o nivell 2.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:

Article 33. Deduccions en els elements del capital de nivell 1 addicional

1. Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 addicional, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:



2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 34. Capital de nivell 1 addicional

El capital de nivell 1 addicional d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 1 addicional, un cop efectuades les deduccions a què fa referència l’article 33 i després de l’aplicació de l’article 42.

Article 35. Elements de capital de nivell 2

1. Els elements de capital de nivell 2 són els següents:



Els elements inclosos en la lletra a) no es consideren elements de capital de nivell 1 ordinari ni elements de capital de nivell 1 addicional.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 36. Deduccions en els elements del capital de nivell 2

1. S’ha de deduir del capital de nivell 2, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:



2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 37. Capital de nivell 2

El capital de nivell 2 d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 2 un cop efectuades les deduccions a què fa referència l’article 36 i després de l’aplicació de l’article 42.

Article 38. Fons propis

Els fons propis d’una entitat es componen de la suma del seu capital de nivell 1 i del seu capital de nivell 2.

Article 39. Distribucions basades en instruments de fons propis

1. Els instruments de capital pels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, no qualifica com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, ni instrument de capital de nivell 1 addicional ni com a instrument de capital de nivell 2, tret que l’entitat hagi rebut l’autorització prèvia de l’AFA.

2. Els instruments de capital pels quals una persona jurídica, diferent de l’entitat que els emet, té discreció per decidir o requerir que el pagament de distribucions basats en l’instrument es realitzi en una forma diferent de l’efectiu o d’un instrument de fons propis, no té la consideració d’instrument de capital de nivell 1 ordinari, ni d’instruments de capital de nivell 1 addicional ni d’instruments de capital de nivell 2.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 40. Instruments de capital emesos per ens regulats del sector financer que no es consideren capital reglamentari

Les entitats no han deduir de cap element dels fons propis les tinences directes, indirectes o sintètiques d’instruments de capital emesos per un ens regulat del sector financer, que no es considerin capital reglamentari d’aquest ens.

Article 41. Autorització per reduir els fons propis

1. L’AFA ha d’autoritzar una entitat a reduir, recomprar o reemborsar instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 quan es compleixi alguna de les condicions següents:



2. Quan s’avaluï en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 la sostenibilitat dels instruments de substitució en relació amb la capacitat d’ingressos de l’entitat, l’AFA ha de considerar en quina mesura la substitució d’aquests instruments de capital seria més costosa per a l’entitat que aquells als quals substituirien.

3. L’AFA pot permetre a les entitats que reemborsin instruments de capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 abans que transcorrin cinc anys des de la seva data d’emissió únicament quan es compleixin les condicions establertes en l’apartat 1 i en les lletres a) o b) d’aquest apartat:



4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar els paràmetres i factors per determinar el concepte «sostenible per a la capacitat d’ingressos de l’entitat» en els termes previstos en la lletra a) de l’apartat 1 del present article.

Article 42. Dispensa temporal de deduir dels fons propis

Quan una entitat tingui temporalment instruments de capital o hagi concedit préstecs subordinats, segons el cas, que es consideren instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 d’un ens del sector financer i l’AFA consideri que aquesta tinença respon als fins d’una operació d’assistència financera de reestructuració i salvament d’aquest ens, l’AFA pot excepcionar temporalment, prèvia sol·licitud, a aplicar les disposicions que en matèria de deducció serien normalment aplicables a aquests instruments.

Secció segona. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 i nivell 2 emesos per filials

Article 43. Interessos minoritaris que es poden incloure en el capital de nivell 1 ordinari consolidat

1. Els interessos minoritaris es componen de la suma dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, de les primes d’emissió relacionades amb aquests instruments, dels beneficis no distribuïts i d’altres reserves d’una filial, sempre que:



2. Els interessos minoritaris que són finançats directament o indirecta, a través d’una entitat de propòsit especial o d’alguna altra manera per l’empresa matriu de l’entitat o per les seves filials, no poden formar part del capital de nivell 1 ordinari consolidat.

Article 44. Capital de nivell 1 addicional, capital de nivell 1 i capital de nivell 2 admissibles i fons propis admissibles

El capital de nivell 1 addicional, el capital de nivell 1 i el capital de nivell 2 admissibles, així com els fons propis admissibles, han d’incloure els interessos minoritaris, els instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons correspongui, a més dels corresponents beneficis no distribuïts i primes d’emissió, d’una filial, sempre que:

Article 45. Capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 admissibles emesos per una entitat de propòsit especial

1. Els instruments de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 emesos per una entitat de propòsit especial, i els corresponents comptes de primes d’emissió, s’inclouen en el capital de nivell 1 addicional, el capital de nivell 1 o el capital de nivell 2 admissibles o en els fons propis admissibles, segons escaigui, només si:



Si l’AFA considera que els actius d’una entitat de propòsit especial diferents de les inversions en els fons propis de l’empresa matriu d’una filial d’aquesta inclosa completament en l’àmbit de la consolidació en virtut de la secció segona del capítol primer del títol III, són mínims i poc significatius per a aquesta entitat, pot renunciar a aplicar l’establert a la lletra d) de l’apartat 1.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Capítol tercer. Requisits de Capital

Secció primera. Requisits generals, valoració i presentació d’informes

Article 46. Requisits de fons propis

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 5 de l’article 6, les entitats i els seus grups consolidables han de complir en tot moment els següents requisits de fons propis:



2. Les entitats i els seus grups consolidables han de calcular les seves ràtios de capital com segueix:



3. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a) a f) del present apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 4:



4. Les disposicions següents s’han d’aplicar en el càlcul de l’import total de l’exposició al risc esmentat en l’apartat 3:

Article 47. Excepció per carteres de negociació de petit volum

1. Les entitats poden substituir el requisit de capital a què es refereix la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 46, per un requisit de capital calculat d’acord amb el referit a la lletra a) de l’apartat 3, pel que fa a la seva cartera de negociació, sempre que el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç de la seva cartera de negociació compleixi les dues condicions següents:



2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 48. Requisits de fons propis per a les agències financeres d’inversió, les societats gestores de patrimoni de modalitat directa i les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta

1. A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les agències financeres d’inversió, les societats gestores de patrimoni de modalitat directa, així com les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta que realitzen els serveis d’inversió establerts a les lletres b) i d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, han de considerar com a import total de l’exposició al risc, l’import més elevat que resulti de:



Les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta que realitzen els serveis d’inversió establerts a les lletres b) i d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, han de donar compliment als requisits establerts als apartats 1 i 2 de l’article 46, sobre la base de l’import total de l’exposició al risc a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

2. Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.

Article 49. Requisits de fons propis per a les societats financeres d’inversió amb activitat limitada de prestació de serveis d’inversió

1. A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les societats financeres d’inversió que compleixen una de les següents condicions, han d’aplicar el càlcul de l’import total d’exposició al risc que s’especifica en l’apartat 2:



2. Les societats financeres d’inversió esmentades en l’apartat 1 d’aquest article han de considerar com a import total de l’exposició al risc la suma que resulti de:



3. Les societats financeres d’inversió a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.

Article 50. Fons propis basats en despeses fixes generals

1. De conformitat amb l’article 48 i l’article 49, les empreses d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta han de disposar d’un capital admissible com a mínim igual a la quarta part de les despeses generals de l’exercici precedent.

2. Si l’activitat d’una empresa d’inversió varia enfront de l’exercici precedent i l’AFA considera que es tracta d’un canvi important, l’AFA pot ajustar el requisit establert a l’apartat 1.

3. Quan el període d’activitat d’una empresa d’inversió sigui inferior a un any, a comptar de la data d’inici de l’activitat, el capital admissible ha de ser igual com a mínim a la quarta part de les despeses fixes generals previstes en el seu pla de negocis, excepte en el cas que l’AFA exigeixi la modificació d’aquest pla.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 51. Fons propis de les empreses d’inversió en base consolidada

1. Les agències financeres d’inversió o les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, l’empresa d’inversió matriu al Principat d’Andorra ha d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:



2. Les societats financeres d’inversió esmentades a l’article 49 que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, les empreses d’inversió matriu al Principat d’Andorra i les empreses d’inversió controlades per una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera, han d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:

Article 52. Comunicació d’informació sobre els requisits de fons propis, informació financera i altres comunicacions específiques

1. Les entitats han d’informar a l’AFA de les obligacions establertes en l’article 46, així com de la informació financera, almenys semestralment.

2. Les entitats han de comunicar a l’AFA el nivell de les operacions de pacte de recompra, els préstecs de valors i qualsevol tipus de càrregues i gravàmens dels seus actius.

3. Les entitats han de comunicar semestralment a l’AFA dades rellevants d’exposicions i pèrdues per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades, amb el contingut que es determini via comunicat tècnic.

4. L’AFA ha d’establir, mitjançant un comunicat tècnic, els formats, freqüències i dates de presentació d’estats reservats, així com les definicions i solucions informàtiques que han d’aplicar les entitats per informar sobre els fons propis, els requisits de fons propis i la informació financera.

Article 53. Requisits per a la cartera de negociació

1. Les posicions de la cartera de negociació han d’estar lliures de restriccions per a la seva negociació o han de poder gaudir de cobertura.

2. La intenció de negociació s’ha de demostrar per les estratègies, polítiques i procediments establerts per l’entitat per gestionar la posició o la cartera d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

3. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls per gestionar la seva cartera de negociació d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

4. Les entitats podran incloure les cobertures internes en el càlcul dels requisits de capital per risc de posició, sempre que aquelles responguin a fins de negociació.

5. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir disposicions addicionals, en relació als requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes.

Secció segona. Coixins de capital

Article 54. Definicions

1. A l’efecte de la present secció, són d’aplicació les definicions següents:



2. L’autoritat responsable de la fixació, revisió i supervisió de l’aplicació, per part de les entitats que han estat autoritzades al Principat d’Andorra, dels coixins de capital és l’AFA.

Article 55. Àmbit d’aplicació dels coixins de capital

1. Aquesta secció s’aplica a les entitats bancàries i a les societats financeres d’inversió.

2. L’AFA pot eximir, cas per cas, i prèvia sol·licitud, les societats financeres d’inversió dels requisits establerts en aquesta secció, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, la tipologia dels productes i serveis prestats i els riscos als quals estan exposades.

Article 56. Requisits combinats de coixins de capital

1. Les entitats subjectes als requisits d’aquesta secció, d’acord amb l’article 55, han de complir en tot moment el requisit combinat de coixins de capital tal com es defineix a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54.

2. El capital ordinari de nivell 1 requerit per satisfer cada un dels coixins establerts en mèrits dels articles 57 a 60 ha de ser diferent i, per tant, addicional, al requerit per satisfer els restants coixins i els altres requisits de recursos propis imposats per l’article 46, i aquells altres que pot exigir l’AFA en mèrits a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, llevat del que disposi l’AFA en relació amb els coixins per entitats d’importància sistèmica, d’acord amb l’article 59, així com el coixí contra riscos sistèmics, d’acord amb l’article 60.

3. El compliment dels requisits de coixins de capital s’ha de realitzar de manera individual, consolidada o subconsolidada, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament i d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.

4. Quan una entitat o grup incompleix l’obligació establerta en l’apartat 1, ha d’estar subjecta a les restriccions en matèria de distribucions que s’estableixen en l’article 62, i ha de presentar un pla de conservació de capital d’acord al que s’estableix a l’article 63.

Article 57. Requisit de mantenir un coixí de conservació del capital

1. Les entitats han de mantenir, addicionalment al capital de nivell 1 ordinari mantingut per a satisfer els requisits de fons propis imposats per l’apartat 1 de l’article 46, un coixí de conservació de capital constituït per capital de nivell 1 ordinari, igual al 2,5 % del total de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, sobre una base individual i consolidada, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

2. No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest paràgraf, si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.

3. Les entitats no han d’utilitzar el capital de nivell 1 ordinari que estan obligades a mantenir per satisfer el requisit establert en l’apartat 1 d’aquest article per satisfer alhora les exigències imposades sota l’article 97.

Article 58. Requisit per mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat

1. Les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics, calculada com es determini reglamentàriament i sobre una base individual i consolidada, segons pertoqui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

2. No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest apartat 1 si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.

3. Les entitats han de complir els requisits imposats a l’apartat 1 mitjançant capital de nivell 1 ordinari, el qual ha de ser addicional al capital de nivell 1 ordinari mantingut per satisfer els requisits de fons propis imposats per l’article 46, a l’obligació de mantenir un coixí de conservació de capital en virtut de l’article 57 d’aquesta Llei, i a qualsevol altre requisits imposat sota l’article 97 d’aquesta Llei.

4. El percentatge del coixí anticíclic, expressat com a tant per cent de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, s’ha de situar entre el 0 % i el 2,5 %, calibrat en fraccions o múltiples de 0,25 punts percentuals. L’AFA pot fixar un percentatge de coixí anticíclic superior al 2,5 % de l’import total d’exposició al risc calculat en mèrits amb l’apartat 3 de l’article 46, tant per les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com per les exposicions ubicades en tercers països tenint en compte els coixins de capital anticíclic específic fixats per les autoritats competents d’aquests tercers països.

5. L’AFA ha d’informar, a la seva pàgina web, del percentatge del coixí de capital anticíclic que ha fixat per al trimestre, acompanyat de la informació mínima que es determini reglamentàriament.

6. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 59. Coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

1. La metodologia d’identificació de les EIS andorranes s’ha de definir reglamentàriament, i, en qualsevol cas, es basa en almenys alguns dels criteris següents:



2. L’AFA pot requerir a cadascuna de les EIS, el manteniment en base individual, subconsolidada i/o consolidada, segons escaigui, d’un coixí de capital EIS de fins al 2 % de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46. Aquest coixí, que es composa de capital de nivell 1 ordinari, és addicional al referit capital de nivell 1 ordinari.

3. Les entitats d’importància sistèmica no han d’utilitzar el capital de nivell 1 ordinari mantinguts per a satisfer els requisits establerts en l’apartat 2, per a donar compliment als requisits imposats als articles 46, 57, 58, ni als requisits establerts en els articles 95 i 97 d’aquesta Llei.

4. Quan a una entitat li és d’aplicació en base individual o subconsolidada, un coixí per EIS i un coixí contra riscos sistèmics, d’acord amb el que disposa l’article 60, ha d’aplicar el més elevat dels dos.

5. Quan el coixí de capital contra riscos sistèmics que determina l’AFA s’aplica només a totes les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, però no s’aplica a les exposicions en països tercers, les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics cumulativament al coixí per EIS que es determinen en mèrits del present article.

6. Quan és aplicable l’apartat 4 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertanyen una EIS, això no ha de suposar en cap cas que dita entitat està subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i al major dels coixins per EIS o contra riscos sistèmics que se li apliqui en base individual.

7. Quan és aplicable l’apartat 5 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i a la suma del coixí per EIS i del coixí contra riscos sistèmics que se li aplica en base individual.

8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació amb l’especificació de la metodologia per identificar les entitats d’importància sistèmica al Principat d’Andorra (EIS).

Article 60. Requisit de mantenir un coixí de capital contra riscos sistèmics

1. L’AFA pot exigir que es constitueixi un coixí de capital contra riscos sistèmics, composat per capital de nivell 1 ordinari, per al sector financer andorrà o per a un o diversos dels subgrups d’aquest sector, amb la finalitat de prevenir i/o evitar els riscos sistèmics o macro prudencials acíclics a llarg termini que no estan coberts per aquesta Llei i/o pel reglament d’aplicació. Aquests riscos s’entenen com aquells que podrien produir una pertorbació al sistema financer andorrà o els de tercers països, amb conseqüències negatives greus en el sistema financer i en l’economia real del Principat d’Andorra.

2. A efectes de l’apartat 1 del present article, l’AFA pot exigir que les entitats mantinguin, addicionalment al capital de nivell 1 ordinari mantingut per a satisfer els requisits de fons propis imposats per l’article 46, un coixí contra riscos sistèmics d’almenys un 1 % de capital de nivell 1 ordinari, basat en les exposicions a les quals s’aplica el coixí contra riscos sistèmics d’acord amb l’apartat 7 del present article, sobre una base individual, consolidada i/o subconsolidada, segons correspongui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

3. Quan a un grup que s’ha identificat com a entitat d’importància sistèmica se li exigeix un coixí per EIS en base consolidada en mèrits amb el que disposa l’article 59, se li exigeix també un coixí contra riscos sistèmics en base consolidada, en mèrits amb el que disposa el present article, ha d’aplicar el més elevat dels dos coixins. Quan a una entitat, en base individual o subconsolidada, li és d’aplicació un coixí per EIS, en mèrits amb el que disposa l’article 59, i un coixí contra riscos sistèmics en mèrits amb el que disposa el present article, ha d’aplicar el més elevat dels dos.

4. Malgrat el que disposa l’apartat 3, quan el coixí de capital contra riscos sistèmics que determina l’AFA s’aplica només a totes les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, però no s’aplica a les exposicions en països tercers, les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics cumulativament al coixí per EIS que es determini en mèrits de l’article 59.

5. Quan és aplicable l’apartat 3 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i al major dels coixins per EIS o contra riscos sistèmics que se li apliquin en base individual.

6. Quan és aplicable l’apartat 4 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i a la suma del coixí per EIS i del coixí contra riscos sistèmics que se li apliquin en base individual.

7. El coixí de capital contra riscos sistèmics es pot aplicar per totes les exposicions dins del Principat d’Andorra o domiciliades fora del Principat d’Andorra tal com es determini al reglament d’aplicació que es desenvolupi d’acord amb aquesta Llei.

8. El coixí contra riscos sistèmics pot ser requerit a totes les entitats del sector financer andorrà, o a un o més subconjunts d’aquestes entitats, i s’ha de fixar per esglaons d’ajust gradual o accelerat de 0,5 punts percentuals. L’AFA pot establir requisits diferents per a diferents subconjunts d’entitats.

9. Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí contra riscos sistèmics, pot revisar-lo almenys cada dos anys.

10. Quan l’aplicació de les restriccions en matèria de distribucions a les que fa referència l’apartat 4 de l’article 56 no millori de forma satisfactòria el capital de nivell 1 ordinari de l’entitat a la llum del risc sistèmic pertinent, l’AFA pot prendre mesures addicionals conforme als article 95 a 97 de la secció segona del capítol primer del títol IV d’aquesta Llei, així com a l’apartat 3 bis de l’article 9 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà.

Article 61. Reconeixement d’un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers

1. L’AFA pot reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer i pot aplicar aquest percentatge de coixí de capital a les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer.

2. A l’hora de decidir si ha de reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers, l’AFA ha de prendre en consideració la informació presentada per l’autoritat competent del país tercer que estableixi el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per establir disposicions addicionals relatives al reconeixement dels percentatges de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers.

Article 62. Restriccions en matèria de distribucions

1. Es prohibeix a les entitats que compleixen el requisit combinat de coixins de capital, procedir a efectuar distribucions relatives al capital de nivell 1 ordinari quan:



2. Les entitats que no compleixen el requisit combinat de coixins de capital o que pretenguin efectuar una distribució de capital de nivell 1 ordinari que impliqui la disminució d’aquest capital fins a un nivell en què ja no es respecti el requisit combinat de coixins de capital, han de calcular l’import màxim distribuïble («IMD»), en els termes que es determinin reglamentàriament, i han de notificar el resultat a l’AFA per obtenir autorització prèvia.

Les entitats no poden dur a terme cap de les actuacions següents abans d’haver calculat l’IMD i haver informat d’aquest import a l’AFA:



Les entitats han de disposar de mecanismes per garantir que l’import de beneficis distribuïbles i l’IMD es calculen amb exactitud i han de poder demostrar aquesta exactitud a l’AFA quan se’ls sol·liciti.

3. Mentre una entitat no compleixi el seu requisit combinat de coixins, aquesta entitat no pot distribuir més de l’import màxim distribuïble per a les finalitats previstes a les lletres a), b) i c) de l’apartat 2.

4. Les restriccions que imposa aquest article s’apliquen únicament als pagaments que donen lloc a una reducció del capital de nivell 1 ordinari o a una reducció dels beneficis, i sempre que la seva suspensió o incapacitat d’efectuar-los no constitueixin un incompliment de les obligacions de pagament o una altra circumstància que condueixi a l’obertura del procediment pertinent en virtut del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre del 1969.

5. Quan una entitat no compleix el requisit combinat de coixins de capital i es proposa distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o dur a terme alguna de les actuacions contemplades en les lletres a), b) i c) de l’apartat 2, ho ha de notificar a l’AFA i proporcionar la informació que s’ha de determinar reglamentàriament.

6. Als efectes del que disposen els apartats 1 i 2 d’aquest article, una distribució relativa al capital de nivell 1 ordinari inclou:



7. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 63. Pla de conservació del capital

1. Quan una entitat no compleix amb el requisit combinat de coixins de capital, ha d’elaborar un pla de conservació del capital i l’ha de presentar a l’AFA, en un termini de cinc dies hàbils, a comptar de la data en què l’entitat comprova l’incompliment dels requisits.

No obstant això, l’AFA pot ampliar aquest termini a deu dies hàbils, basant-se en la situació individual de l’entitat i tenint en compte la seva escala i la complexitat de les seves activitats.

2. El pla de conservació del capital ha d’incloure els punts següents:



3. L’AFA ha d’avaluar el pla de conservació del capital, i l’ha d’aprovar si considera que, en cas d’executar-se, és raonablement previsible que es conservi o obtingui capital suficient perquè l’entitat pugui complir el requisit combinat de coixins de capital en el termini que l’AFA consideri adequat.

4. En cas que no aprovi el pla de conservació del capital presentat per l’entitat, l’AFA pot:

Secció tercera. Requisits de capital per risc de crèdit

Article 64. Mètode relatiu al risc de crèdit

1. Les entitats han d’aplicar el mètode estàndard previst en aquesta secció per calcular les seves exposicions ponderades per risc de crèdit i risc de dilució d’acord amb les lletres a) i f) de l’apartat 3 de l’article 46.

2. Als efectes d’aquesta Llei, les exposicions enfront d’empreses d’inversió, entitats bancàries i entitats de contrapartida central i mercats organitzats de països tercers s’han de tractar com exposicions enfront d’entitats només si el país tercer aplica a aquest ens requisits prudencials de supervisió i regulació equivalents als vigents al Principat d’Andorra.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:

Article 65. Valor d’exposició

1. El valor d’exposició d’una partida de l’actiu és igual al seu valor comptable després de l’aplicació dels ajustaments per risc de crèdit específic, dels ajustaments addicionals per valoració, dels imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30, i d’altres reduccions de fons propis relacionades amb la partida d’actiu. El valor d’exposició de les partides de fora de balanç és un percentatge determinat reglamentàriament en funció del nivell de risc d’aquestes partides, del seu valor nominal reduït pels ajustaments de risc de crèdit específic i els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir, els mètodes per determinar el valor d’exposició de les partides d’actiu i de fora de balanç a considerar en el càlcul de requisits de fons propis en relació al risc de crèdit i dilució.

Article 66. Categories d’exposició

1. Cada exposició s’ha d’assignar a una determinada categoria segons la naturalesa del deutor, tipologia d’operació o situació de la mateixa o altres criteris a determinar reglamentàriament.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha de determinar, les categories d’exposició.

Article 67. Càlcul de les exposicions ponderades per risc

1. Per al càlcul de les exposicions ponderades per risc, s’ha d’aplicar les ponderacions de risc a totes les exposicions, tret que aquestes es dedueixin dels fons propis. La ponderació de risc aplicada depèn de la categoria en la qual es classifica l’exposició i de la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia pot ser determinada per referència a les avaluacions creditícies efectuades per les ECAI o per les efectuades per agències de crèdit a l’exportació.

2. A efectes de l’aplicació d’una ponderació de risc a la qual es fa referència a l’apartat 1, el valor de l’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc prevista o determinada pel reglament d’aplicació.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha de determinar reglamentàriament, el contingut següent:

Article 68. Ús d’avaluacions creditícies efectuades per les ECAI o les agències de crèdit d’exportació

1. Únicament es pot utilitzar una avaluació creditícia externa per determinar la ponderació de risc d’una exposició quan ha estat emesa o confirmada per una ECAI o per una agència de crèdit a l’exportació.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:



3. L’AFA mitjançant comunicat tècnic ha d’establir:

Article 69. Principis per al reconeixement dels efectes de les tècniques de mitigació del risc de crèdit

1. Cap exposició respecte de la qual una entitat obtingui una reducció del risc de crèdit pot donar lloc a una exposició ponderada per risc més gran que una exposició d’altra banda idèntica respecte de la qual una entitat no obtingui cap reducció del risc de crèdit.

2. Quan l’exposició ponderada per risc ja té en compte la cobertura del risc de crèdit d’acord amb el mètode estàndard, l’entitat no pot tenir en compte la cobertura del risc de crèdit en els càlculs dels efectes de la reducció del risc de crèdit.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 70. Reconeixement de transferència d’una part significativa del risc

1. L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc subjectes a determinades condicions a definir reglamentàriament.

2. L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc respecte de les exposicions titulitzades subjectes a determinades condicions a definir reglamentàriament.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 71. Requisits de fons propis en relació al risc de crèdit de la contrapart

1. Per “risc de crèdit de contrapart” s’ha d’entendre el risc que la contrapart d’una transacció pugui incórrer en impagament abans de la liquidació definitiva dels fluxos d’efectiu d’aquesta transacció.

2. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels instruments derivats enumerats a les lletres d) a g), j) i k) del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, subjecte al compliment de determinats requisits i d’acord amb un dels mètodes que es determini reglamentàriament.

3. Una entitat pot determinar el valor d’exposició de les operacions de recompra, les operacions de préstecs de valors o de matèries primeres o d’adquisició de valors o matèries primeres en préstec, les operacions amb liquidació diferida i les operacions d’emprèstit amb reposició del marge, en lloc de fer ús de les tècniques de mitigació del risc de crèdit establertes en l’article 69, subjecte al compliment de certes condicions a definir reglamentàriament.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Secció quarta. Requisits de fons propis en relació al risc operacional

Article 72. Requisits de fons propis en relació al risc operacional

1. Les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc operacional basats en el mètode de l’indicador bàsic o en el mètode estàndard. Les entitats que apliquin el mètode estàndard han de complir els criteris que s’estableixin reglamentàriament, a més de les normes generals de gestió de riscos que s’estableixen en l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i l’article 24 d’aquesta Llei. Abans d’aplicar el mètode estàndard, les entitats han de notificar a l’AFA la seva intenció d’utilitzar aquest mètode.

2. Les entitats que apliquin el mètode estàndard no poden tornar a aplicar el mètode de l’indicador bàsic, llevat que es compleixin les condicions que es determinin reglamentàriament.

3. La utilització dels mètodes de forma combinada per determinar el requisits de fons propis per risc operacional està subjecta a notificació i autorització prèvia de l’AFA.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Secció cinquena. Requisits de fons propis per al risc de mercat

Article 73. Requisits de fons propis per al risc de posició

1. Les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc de posició com la suma dels requisits de fons propis per al risc general i pel risc específic de les seves posicions en instruments de deute i de renda variable. Les posicions en titulitzacions de la cartera de negociació han de ser tractades com a instruments de deute.

2. Les entitats han de determinar la posició neta en cada un dels instruments com el valor absolut de l’import de les posicions llargues (curtes) que excedeixen de les seves posicions curtes (llargues) del mateix instrument de renda variable, instrument de deute i instrument convertible, així com en idèntics contractes de futurs financers, opcions, certificats d’opció de compra i certificats d’opció de compra coberts. La posició neta en instruments derivats ha de seguir disposicions específiques que s’estableixin reglamentàriament.

3. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 74. Requisits de fons propis per risc de tipus de canvi

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de tipus de canvi quan la suma de la posició neta global en divises d’una entitat i la seva posició neta en or excedeix el 2 % dels fons propis totals de l’entitat. El requisit de fons propis per risc de tipus de canvi és la suma de la posició neta global en divises més la seva posició neta en or multiplicada pel 8 %.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Article 75. Requisits de fons propis per risc de matèries primeres

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de matèries primeres aplicant un dels mètodes següents: el sistema d’escala de venciments, el mètode simplificat o el sistema d’escala de venciments ampliats.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Secció sisena. Requisits de fons propis per al risc de liquidació

Article 76. Requisits de fons propis per al risc de liquidació

1. En les operacions en què els instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i les matèries primeres (excloses les operacions de recompra i els préstecs o adquisicions en préstec de valors o matèries primeres) romanguin sense liquidar després de la data de lliurament estipulada, l’entitat ha de calcular la diferència de preu a què es troba exposada. La diferència de preu es calcula com la diferència entre el preu de liquidació acordat per als instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i les matèries primeres, i el seu valor actual de mercat, en cas que aquesta diferència pugui comportar pèrdues per a l’entitat.

Per calcular els requisits de fons propis per risc de liquidació, l’entitat ha de multiplicar aquesta diferència de preu per un factor què es determinarà reglamentàriament.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, en relació amb;

Secció setena. Requisits de fons propis per al risc d’ajust de valoració del crèdit

Article 77. Requisits de fons propis per al risc d’ajust de valoració del crèdit

1. “L’ajust de valoració del crèdit” o “CVA” (per les seves sigles en anglès) és un ajust de la valoració a preus mitjos de mercat de la cartera d’operacions realitzades amb una contrapart. Aquest ajust reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa la contrapart per a l’entitat, però no reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa l’entitat per a la contrapart.

2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA per a tots els instruments derivats extraborsaris respecte de totes les seves activitats, diferents dels derivats de crèdit reconeguts, a fi de reduir les exposicions ponderades per risc de crèdit.

3. Les entitats han d’incloure les operacions de finançament de valors en el càlcul dels fons propis requerits d’acord amb l’apartat 2 si l’AFA determina que les seves exposicions al risc de CVA, derivades d’aquestes operacions, són importants.

4. Queden excloses dels requisits de fons propis per al risc de CVA les operacions amb una contrapart central qualificada i entre un client i un membre compensador, quan aquest últim actuï com a intermediari entre el client i una contrapart central qualificada, i quan les operacions donin lloc a una exposició de negociació del membre compensador envers la contrapart central qualificada.

5. Queden excloses dels requisits de fons propis per al risc de CVA les operacions següents:



Pel que fa a la lletra a), en el cas que una entitat deixi d’estar exempta per haver superat el llindar d’exempció o degut a una modificació del llindar d’exempció, els contractes en vigor han de continuar exempts fins a la data del seu venciment.

A efectes d’aquest apartat, s’entén per:



6. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb:

Capítol quart. Grans exposicions

Article 78. Requisits en relació a grans exposicions, i de fons propis addicionals

1. Les entitats han de supervisar i controlar les seves grans exposicions d’acord amb l’establert en aquest capítol. Les empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, no han de complir amb els requisits de grans exposicions.

2. Els requisits de grans exposicions no s’apliquen als grups sobre la base de la seva situació consolidada, si aquest grup inclou només empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, i empreses de serveis auxiliars, ni quan aquest grup no inclou entitats bancàries.

3. Als efectes d’aquest capítol, s’entén per:



4. Les entitats han de disposar de procediments administratius i comptables sòlids i de mecanismes de control intern adequats que permetin identificar, gestionar, supervisar, notificar i registrar totes les grans exposicions i les modificacions d’aquestes, d’acord amb aquesta Llei i el reglament d’aplicació.

5. Les entitats han d’informar periòdicament a l’AFA de les grans exposicions tal com es defineixi reglamentàriament.

6. Una entitat no pot assumir una exposició respecte d’un client o grup de clients vinculats si el seu valor, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, conforme s’estableixin reglamentàriament, supera el 25 % del seu capital admissible. Quan aquest client és una entitat, o quan un grup de clients vinculats inclou una o més entitats, aquest valor no pot excedir el 25 % del capital admissible de l’entitat, ni els 150 milions d’euros si aquesta quantitat és més elevada, sempre i quan la suma dels valors d’exposició de tots els clients vinculats que no són entitats, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, no excedeixi el 25 % del capital admissible de l’entitat.

Quan l’import de 150 milions d’euros és superior al 25 % del capital admissible de l’entitat, el valor de l’exposició, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, no ha de sobrepassar un límit raonable en termes de capital admissible de l’entitat. Aquest límit l’ha de determinar l’entitat de conformitat amb les polítiques i procediments per afrontar i controlar el risc de concentració. Aquest límit no pot sobrepassar el 100 % del capital admissible de l’entitat.

7. Si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 6, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.

8. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, en relació amb;

Capítol cinquè. Les exposicions al risc de crèdit transferit

Article 79. Requisits aplicables a les entitats inversores

1. Una entitat que no és originadora, patrocinadora o creditora original, pot estar exposada al risc de crèdit d’una posició de titulització en la seva cartera de negociació o d’inversió només si l’entitat originadora, patrocinadora o creditora original ha indicat explícitament a l’entitat, que es disposa a retenir, de forma contínua, un interès econòmic net significatiu que, en qualsevol cas, no pot ser inferior al 5 %.

2. Quan una entitat bancària matriu, una societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera o una de les seves filials, com a originadora o com a patrocinadora, titulitza exposicions de diverses entitats bancàries, empreses d’inversió o altres entitats financeres incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada, el requisit esmentat en l’apartat 1 es pot complir sobre la base de la situació consolidada de la corresponent entitat bancària matriu, societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera vinculades, subjecte a que les entitats bancàries, les empreses d’inversió i les entitats financeres que van crear les exposicions titulitzades s’hagin compromès a complir amb els requisits que estableix en l’apartat 1 de l’article 80, i facilitin, en un temps oportú, a l’originadora o patrocinadora a l’entitat bancària matriu, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera, la informació necessària per complir els requisits esmentats a l’apartat 2 de l’article 80.

3. Les entitats inversores en posicions de titulització han d’adoptar, prèviament a exposar-se als riscos d’una titulització i mentre mantenen aquestes inversions, les mesures de diligència deguda que es defineixen reglamentàriament per garantir que coneixen en tot moment els detalls concrets de les posicions de titulització individuals i que han aplicat polítiques i procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i/o d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents.

4. Quan una entitat no satisfà els requisits establerts en l’apartat 1 i 2 per raons de negligència o omissió, han d’aplicar una ponderació de risc addicional proporcional, conforme es determini reglamentàriament, que s’ha d’aplicar a les posicions de titulització pertinents, d’acord amb el que preveu l’article 70.

5. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb el contingut següent:

Article 80. Requisits aplicables a les entitats originadores, patrocinadores i creditores de titulitzacions

1. Les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar a les exposicions que van a titulitzar, els mateixos criteris sòlids i ben definits de concessió de crèdits, que apliquen a les altres exposicions que mantenen a la seva pròpia cartera, aliena a la cartera de negociació. Per aquest fi, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar uns mateixos procediments d’aprovació i, si escau, de modificació, renovació i refinançament dels crèdits.

En cas contrari, l’entitat originadora no pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul dels requisits de fons propis en virtut d’aquesta Llei.

2. Les entitats que actuen com a originadores, promotores o creditores originals han de comunicar als inversors el seu nivell de compromís per mantenir un interès econòmic net en la titulització. Les entitats originadores i patrocinadores s’han d’assegurar que els possibles inversors puguin accedir fàcilment a totes les dades pertinents sobre la qualitat creditícia i l’evolució de les diferents exposicions subjacents, els fluxos de caixa i les garanties reals que donen suport a una exposició de titulització, així com a tota la informació que sigui necessària per a realitzar proves de resistència minucioses i documentades respecte dels fluxos de caixa i el valor de les garanties reals que donen suport a les exposicions subjacents. A aquest efecte, les dades pertinents s’han de determinar en la data de la titulització i, si escau, degut a la naturalesa de la titulització, després d’aquesta data.

Capítol sisè. Liquiditat

Article 81. Requisit de cobertura de liquiditat

1. Les entitats han de mantenir actius líquids, la suma dels quals ha de cobrir les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, amb la finalitat de garantir que les entitats mantenen un coixí de liquiditat suficient per fer front a qualsevol desequilibri entre les entrades i les sortides de liquiditat en situacions greus de tensió, durant un període de trenta dies.

En períodes de tensió, les entitats poden utilitzar els seus actius líquids per a cobrir les seves sortides netes de liquiditat.

2. Les entitats han d’evitar el doble còmput de les entrades de liquiditat i els actius líquids.

3. Les entitats poden utilitzar els actius líquids a què es refereix l’apartat 1 per a complir les seves obligacions en circumstàncies de tensió, tal com s’especifica en l’article 83.

4. Les entitats han de mantenir un requisit de cobertura de liquiditat, de com a mínim, el 100 %.

5. Les entitats han de comunicar mensualment a l’AFA, expressades en una única divisa, independentment de la seva denominació real, les entrades i sortides de liquiditat, així com els seus components, inclosa la composició dels seus actius líquids.

6. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb;

Article 82. Requisit de finançament estable

1. Les entitats ha d’assegurar que el 100% del finançament estable requerit, tal com es determini reglamentàriament corresponent als actius i els elements de fora de balanç a llarg termini, es cobreixin amb un finançament estable disponible, tal com es determini reglamentàriament corresponent a una varietat de passiu a llarg termini i fons propis, tant en condicions normals com en situacions de tensió.

2. Les entitats han de mantenir un requisit de cobertura de finançament estable de les seves obligacions a llarg termini segons es determini reglamentàriament.

3. Les entitats han de comunicar trimestralment a l’AFA, expressats en una única divisa, independentment de la seva denominació real, els elements que proporcionen finançament estable i els elements que requereixen finançament estable per a l’avaluació de l’AFA de les necessitats de finançament estable.

4. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb la informació a proporcionar per les entitats en relació a;

Article 83. Compliment dels requisits de liquiditat

Quan una entitat no compleixi, o quan prevegi que no pot complir el requisit establert a l’article 81, o l’obligació general que estableix l’apartat 1 de l’article 82, fins i tot durant els períodes de tensió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA i presentar a aquest, sense demores injustificades, un pla per restablir ràpidament el compliment de l’article 81 o l’apartat 1 de l’article 82.

Capítol setè. El palanquejament

Article 84. Càlcul de la ràtio de palanquejament

1. Les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament de conformitat amb la metodologia que es determini reglamentàriament, com l’import del capital de nivell 1 de l’entitat dividit per l’import de l’exposició total de l’entitat i s’ha d’expressar com a percentatge.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació en relació amb:

Article 85. Requisits d’informació

1. Les entitats han de remetre a l’AFA tota la informació necessària sobre la ràtio de palanquejament i els seus components de conformitat amb el que es disposi reglamentàriament.

2. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb els requisit d’informació a proporcionar per les entitats en relació a la ràtio de palanquejament.

Capítol vuitè. Divulgació per part d’entitats

Secció primera. Principis generals

Article 86. Àmbit d’aplicació dels requisits de publicació d’informació

1. Les entitats han de divulgar públicament la informació establerta en el present capítol i en el reglament d’aplicació.

2. Els grups i entitats han d’adoptar una política formal per al compliment dels requisits de divulgació establerts en aquest capítol, i han de disposar de polítiques que permetin avaluar l’adequació de les dades publicades, inclosa la seva verificació i la seva freqüència. Així mateix, les entitats han de comptar amb polítiques que els permetin avaluar si les dades publicades transmeten als participants en el mercat una imatge completa del seu perfil de risc.

En el cas que les dades divulgades no transmetin una imatge completa del perfil de risc als participants en el mercat, les entitats han de fer pública la informació necessària, a més de l’exigida conforme a l’apartat 1. No obstant això, només estan obligades a divulgar informació que resulti significativa i que no sigui reservada ni confidencial, de conformitat amb l’article 87.

Article 87. Informació no significativa, reservada o confidencial

1. Les entitats poden ometre un o diversos desglossaments d’informació requerits en aquest capítol, quan aquest desglossament no es consideri significatiu, excepte la informació que s’ha de publicar en relació amb els fons propis, la política de retribucions i la política en matèria de diversitat pel que fa a la selecció dels membres de l’òrgan d’administració, els seus objectius i les metes establertes en aquesta política, així com la mesura en què s’han assolit aquests objectius i metes, segons el que es determini reglamentàriament.

Una informació es considera significativa quan la seva omissió o presentació errònia pot modificar o influir en l’avaluació o decisió d’un usuari que basa la seva presa de decisions econòmiques en aquesta informació.

2. Les entitats també poden ometre una o més dades incloses en el desglossament d’informació, si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, excepte en el desglossament d’informació relatiu als fons propis i a la política de retribucions, segons el que es determini reglamentàriament.

Una informació es considera reservada per a una entitat, si la seva publicació pot comprometre la posició competitiva d’aquesta entitat.

Una informació es considera confidencial quan una entitat està obligada a mantenir la confidencialitat en virtut d’una obligació envers un client o altra relació amb una contrapart.

3. En els casos excepcionals previstos en l’apartat 2, l’entitat ha de fer constar en els seus desglossaments d’informació que determinades dades no es publiquen, així com els motius pels quals no es publiquen, i ha de publicar informació més general sobre l’aspecte a què es refereix el requisit de divulgació que no hagi estat classificada com a reservada o confidencial.

Article 88. Freqüència i lloc de publicació d’informació

Les entitats han de publicar la informació requerida per aquest capítol, almenys anualment.

La publicació de la informació anual s’ha de fer en el decurs del primer semestre següent al tancament de l’exercici de referència i com a molt tard el 30 de juny.

Les entitats han de publicar a la seva pàgina web l’Informe de Solvència.

Secció segona. Informació a revelar per les entitats

Article 89. Informe de Solvència

1. Els grups consolidables d’entitats i les entitats que no formen part d’un d’aquests grups consolidables han de publicar, degudament integrat en un únic document conegut com a «Informe de Solvència», informació concreta sobre:



Reglamentàriament, s’ha de determinar el contingut, els mitjans i la periodicitat on s’ha de publicar l’«Informe de Solvència».

2. L’AFA pot exigir a les empreses matrius publicar anualment, de forma íntegra o per mitjà de referències a informació equivalent, una descripció de la seva estructura jurídica i govern corporatiu i de l’estructura organitzativa del grup.

3. La divulgació, en compliment dels requisits del Decret del 22 de desembre de 2016 pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera, de les dades a què es refereix l’apartat 1, no eximeix de la seva inclusió en el document “Informe de Solvència” en la forma prevista per aquest apartat.

Article 90. Informe anual

1. Les entitats han de remetre a l’AFA i publicar anualment en un informe annex els estats financers auditats, especificant per països on estan establertes, la següent informació en base consolidada per a cada exercici:



2. La informació contemplada en l’apartat 1 ha de ser auditada i ha de ser publicada, juntament amb els estats financers anuals de l’entitat.

3. Les entitats han de fer públic en el seu informe anual els indicadors més rellevants, entre els quals ha de figurar el rendiment dels seus actius, que es calcula dividint el benefici net pel balanç total.

Títol IV. Supervisió prudencial

Capítol primer. Procés de revisió

Secció primera. Procés de revisió i avaluació supervisores

Article 91. Revisió i avaluació supervisores

1. Tenint en compte els criteris tècnics definits a l’article 92, l’AFA ha de revisar els sistemes, les estratègies, els procediments i els mecanismes aplicats per les entitats per tal de complir amb aquesta Llei i amb la normativa d’aplicació. En particular, l’AFA ha d’avaluar el següent:



2. La revisió i l’avaluació a què es fa referència en l’apartat 1, contempla la totalitat dels requisits d’aquesta Llei i del reglament d’aplicació.

3. A partir de la revisió i de l’avaluació esmentada a l’apartat 1, l’AFA ha de determinar si els sistemes, les estratègies, els procediments i els mecanismes implementats per les entitats, així com el nivell de fons propis i de liquiditat mantinguts per aquestes, garanteixen una gestió i una cobertura sòlides dels seus riscos.

4. L’AFA ha d’establir la freqüència i la intensitat de la revisió i de l’avaluació que preveu l’apartat 1, tenint en compte la mida, la importància sistèmica, la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat de què es tracti i, en tot cas, tenint en compte el principi de proporcionalitat. La revisió i l’avaluació s’han d’actualitzar almenys amb una periodicitat anual en el cas de les entitats a les quals s’apliqui el programa d’examen de supervisió contemplat en l’apartat 2 de l’article 93.

Article 92. Criteris tècnics per a la revisió i avaluació supervisores

1. A més del risc de crèdit, del risc de mercat i del risc operacional, la revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA, de conformitat amb l’article 91, han d’incloure, com a mínim, tots els aspectes següents:



2. Als efectes del que disposa la lletra d) de l’apartat 1, l’AFA ha d’efectuar periòdicament una avaluació exhaustiva de la gestió global del risc de liquiditat per part de les entitats i ha de promoure el desenvolupament de metodologies internes sòlides. En dur a terme aquesta avaluació, l’AFA ha de prendre en consideració el paper exercit per les entitats en els mercats financers i la possible incidència de les seves decisions en l’estabilitat del sistema financer andorrà.

3. L’AFA ha de controlar si una entitat ha proporcionat un suport implícit a una titulització. En cas que una entitat hagi proporcionat un suport implícit, en més d’una ocasió, a una titulització, l’AFA ha d’adoptar mesures apropiades, atenent les expectatives més altes, que proporcionin suport a la titulització en el futur, impedint d’aquesta manera que s’aconsegueixi una transferència significativa del risc.

4. Als efectes de la determinació que s’ha de realitzar en virtut de l’apartat 3 de l’article 91, l’AFA ha de considerar si els ajustaments de valoració realitzats per a posicions o carteres específiques dins la cartera de negociació, habiliten l’entitat a vendre o cobrir les seves posicions en un curt període de temps sense incórrer en pèrdues importants en condicions normals de mercat.

5. La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA ha d’incloure l’exposició de les entitats al risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació. L’AFA ha d’exigir l’adopció de mesures, com a mínim en aquelles entitats en què el seu valor econòmic disminueixi en més d’un 20 % dels seus fons propis com a conseqüència d’una variació sobtada i inesperada dels tipus d’interès de 200 punts bàsics, o bé per una variació definida reglamentàriament.

6. La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA, inclouen l’exposició de les entitats al risc d’un palanquejament excessiu, tal i com reflecteixen els indicadors de palanquejament excessiu, entre ells, la ràtio de palanquejament, de conformitat amb els reglaments d’aplicació. Per determinar l’adequació de la ràtio de palanquejament de les entitats i dels sistemes, estratègies, procediments i mecanismes implementats per les entitats per gestionar el risc de palanquejament excessiu, l’AFA ha de tenir en compte el model de negoci d’aquestes entitats.

7. La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA inclou els sistemes de govern corporatiu de les entitats, la seva cultura i els seus valors corporatius, i la capacitat dels membres de l’òrgan d’administració per exercir les seves funcions. En portar a terme aquesta revisió i avaluació, l’AFA ha de tenir accés, com a mínim, als ordres del dia, a la documentació de suport de les reunions i a les actes de les reunions de l’òrgan d’administració i les seves comissions delegades, així com als resultats de l’avaluació interna o externa de l’actuació del òrgan d’administració.

Article 93. Programa d’examen de supervisió

1. L’AFA ha d’adoptar, almenys un cop l’any, un programa d’examen de supervisió per a totes les entitats subjectes a la seva supervisió. Aquest programa ha de tenir en compte el procés de revisió i avaluació supervisores establert en l’article 91. En particular, el programa ha de contenir la informació següent:



2. Els programes d’examen de supervisió afecten a les entitats següents:



3. L’AFA, a la vista dels resultats de la revisió i l’avaluació supervisora previstes a l’article 91, pot adoptar les mesures que consideri oportunes en cada cas, que poden ser:

Article 94. Les proves de resistència amb finalitat de supervisió

1. Quan correspongui, però com a mínim cada tres anys, l’AFA ha de sotmetre les entitats que supervisa a proves de resistència amb la finalitat de supervisió, a fi de facilitar el procés de revisió i avaluació previst a l’article 91.

2. L’AFA ha d’elaborar un Comunicat tècnic on detalli el contingut de la informació a proporcionar per les entitats de tal manera que pugui dur a terme les proves de resistència amb finalitats de supervisió.

Secció segona. Mesures i facultats de supervisió

Article 95. Mesures de supervisió

1. L’AFA ha d’exigir a les entitats que adoptin immediatament les mesures necessàries per retornar al compliment davant de les circumstàncies següents:

a) quan l’entitat no compleixi amb els requisits establerts en aquesta Llei o en el reglament d’aplicació;

b) quan, d’acord amb les dades a disposició de l’AFA, hi hagi raons fonamentades per considerar que és probable que l’entitat incompleixi amb els requisits establerts en aquesta Llei o en el reglament d’aplicació, en els propers dotze mesos.

2. A l’efecte de l’apartat 1, les competències de l’AFA inclouen les que es contemplen a l’article 97.

Article 96. Aplicació de mesures de supervisió per a entitats amb perfils de risc similars

1. Quan l’AFA determina que, de conformitat amb l’article 91, determinades entitats que tenen perfils de risc similars per, entre altres motius, l’afinitat dels seus models empresarials o la ubicació geogràfica de les seves exposicions, estan o poden estar exposades a riscos similars o representen riscos similars per al sistema financer andorrà, l’AFA pot aplicar a aquestes entitats el procés de revisió i avaluació supervisores contemplat en l’article 91 d’una manera similar o idèntica. A aquest efecte, l’AFA té les atribucions legals necessàries per imposar a aquestes entitats els requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació, de manera similar o idèntica, i en particular l’exercici de competències de supervisió en virtut dels articles 89, 97 i 98.

2. Els tipus d’entitats esmentats en el paràgraf primer poden estar determinats de conformitat amb els criteris contemplats en la lletra h) de l’apartat 1 de l’article 92.

Article 97. Competències específiques en relació amb la supervisió prudencial

1. Als efectes de l’article 91, l’apartat 4 de l’article 92 i els articles 95 i 96 d’aquesta Llei, així com del que estableixi el reglament d’aplicació, l’AFA té les competències següents:



2. L’AFA ha d’exigir els requisits addicionals de fons propis a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 en els supòsits següents:



3. Als efectes de determinar el nivell adequat de fons propis d’acord amb la revisió i l’avaluació efectuades de conformitat amb la secció primera del capítol primer del títol IV, l’AFA ha d’avaluar si és necessari exigir fons propis addicionals per sobre dels requisits de fons propis, a fi de cobrir els riscos als quals una entitat està o pot estar exposada, tenint en compte els elements següents;

Article 98. Requisits específics de liquiditat

Als efectes de determinar el nivell adequat dels requisits de liquiditat d’acord amb la revisió i l’avaluació efectuades de conformitat amb la secció primera del capítol primer del títol IV, l’AFA ha d’avaluar si és necessari exigir un requisit de liquiditat específic per a cobrir els riscos de liquiditat als quals una entitat està o pot estar exposada, tenint en compte els elements següents:

Secció tercera. Àmbit de la funció supervisora

Article 99. Revisió i avaluació i mesures de supervisió

1. L’AFA ha de dur a terme el procés de revisió i avaluació esmentat en la secció primera i ha d’aplicar les mesures de supervisió esmentades en la secció segona del present capítol, de conformitat amb el nivell d’aplicació dels requisits establerts al capítol primer del títol III.

2. En cas que l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits de fons propis sobre una base consolidada en mèrits de la lletra d) de l’apartat 4 de l’article 9, s’han d’aplicar els requisits de l’article 91 a la supervisió de les empreses d’inversió sobre una base individual.

Capítol segon. Supervisió en base consolidada

Secció primera. Principis per a la realització de la supervisió sobre una base consolidada

Article 100. Supervisió en base consolidada

1. L’AFA supervisa les entitats de dret andorrà i el grups d’entitats consolidables amb matrius al Principat d’Andorra, així com subgrups d’entitats consolidables al Principat d’Andorra que tenen la seva entitat matriu, o societats financeres de cartera matriu, o societats financeres mixtes de carteres matriu amb domicili social en un país tercer.

2. Quan una entitat té per empresa matriu una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu amb seu al Principat d’Andorra, l’AFA, com a responsable de l’autorització i supervisió d’aquesta entitat, ha de supervisar la societat.

Secció segona. Societats financeres de cartera, societats financeres mixtes de cartera i societats mixtes de cartera

Article 101. Inclusió de societats de cartera en la supervisió consolidada

1. Quan una filial que és entitat està exclosa de la supervisió en base consolidada en mèrits de l’article 11, l’AFA pot requerir a l’empresa matriu la informació necessària per a la supervisió d’aquesta filial.

2. L’AFA, com a supervisor en base consolidada, pot requerir la informació referenciada a l’article 104 a les filials d’una entitat, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera que no estan incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada.

Article 102. Supervisió de societats financeres mixtes de cartera

1. Quan una societat financera mixta de cartera subjecta a la supervisió de l’AFA estigui sotmesa a disposicions equivalents en virtut d’aquesta Llei i de la Llei de conglomerats financers, en particular en termes de supervisió en funció del risc, l’AFA pot decidir que s’apliquin a aquesta societat únicament les disposicions de la Llei de conglomerats financers i la seva normativa de desenvolupament.

2. Quan una societat financera mixta de cartera subjecta a la supervisió de l’AFA, està subjecta a disposicions equivalents en virtut d’aquesta Llei i de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en particular en termes de supervisió basada en el risc, l’AFA pot decidir aplicar a aquesta societat només les disposicions d’aquesta Llei o les que siguin d’aplicació a les entitats d’assegurances i reassegurances, en relació amb el sector financer més important.

Article 103. Qualificació dels directius

Els membres de l’òrgan d’administració d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera han de tenir la reputació i els coneixements, les capacitats i l’experiència suficients, d’acord amb l’article 6 bis de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, per exercir el seu càrrec com a membres de l’òrgan d’administració, tenint en compte la funció específica de les societats financeres de cartera o les societats financeres mixtes de cartera.

Article 104. Sol·licituds d’informació i comprovacions en societats mixtes de cartera

1. Quan l’empresa matriu d’una o de diverses entitats és una societat mixta de cartera, l’AFA pot exigir a la societat mixta de cartera i a les seves filials, dirigint-s’hi directament o per mediació de les filials que siguin entitats, la comunicació de tota informació pertinent per exercir la supervisió sobre aquestes filials.

2. L’AFA pot realitzar, o encomanar a auditors externs, la comprovació in situ de la informació facilitada per les societats mixtes de cartera i les seves filials.

Article 105. Supervisió de societats mixtes de cartera

1. Sense perjudici de les disposicions previstes en el capítol quart del títol III d’aquesta Llei, així com en les normes reglamentàries aplicables, en el cas que l’empresa matriu d’una o més entitats andorranes sigui una societat mixta de cartera, l’AFA ha d’exercir la supervisió general de les operacions entre l’entitat i la societat mixta de cartera i les seves filials.

2. Les entitats filials d’una societat mixta de cartera han de comptar amb mecanismes adequats de gestió de riscos i amb mecanismes de control intern adequats, incloent procediments d’informació i comptables segurs, a fi d’identificar, mesurar, seguir i controlar les operacions amb la seva societat mixta de cartera matriu i les seves filials de manera adequada. Les entitats han d’informar de qualsevol altra operació significativa efectuada amb aquestes societats, diferent de la informació requerida en aquesta Llei i en el Reglament d’aplicació en relació amb grans exposicions. Aquests procediments i operacions significatives poden ser revisats per l’AFA.

Títol V. Obligacions de publicació d’informació per part de l’Autoritat Competent

Article 106. Obligacions de publicació de l’AFA

1. L’AFA ha de publicar la informació següent:



2. La informació a la que fa referència l’apartat 1 s’ha de publicar a la pàgina web de l’AFA i s’ha d’actualitzar periòdicament.

Disposició addicional única. Règim sancionador aplicable

Les disposicions d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera. Coixins de conservació de capital i coixí de capital anticíclic específic de cada entitat

1. Aquesta disposició transitòria modifica el que disposen els articles 57 i 58, durant un període transitori comprès entre l’1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2023.

2. Per al període comprès entre l’1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2021:



3. Per al període comprès entre l’1 de gener de 2022 i el 31 de desembre de 2022:



4. Per al període comprès entre l’1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2023:



5. Durant el període transitori entre l’1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2023, l’obligació d’elaborar un pla de conservació de capital establerta en l’article 63 i les restriccions sobre la distribució establertes en l’article 62 s’han d’aplicar prenent en consideració els incompliments dels requisits combinats de coixí de capital establerts en els apartats 2 a 4 del present article.

Disposició transitòria segona. Ràtio de cobertura de liquiditat

El requisit de cobertura de liquiditat a què es refereix l’apartat 4 de l’article 81, s’ha d’adoptar de conformitat amb el calendari següent:

Disposició transitòria tercera. Publicació per part de l’AFA dels criteris generals i mètodes adoptats en la revisió i avaluació supervisora, dades estadístiques agregades i descripció general del resultat de la revisió supervisora i de les mesures imposades en els casos d’incompliment

L’AFA disposa d’un període de fins a 12 mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per publicar la informació requerida en els apartats b) i c) de l’article 106 i disposa d’un període de fins a 24 mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per publicar la informació requerida en els apartats e) i f) de l’article 106.

Disposició transitòria quarta. Devolució dels dipòsits en qualitat de reserves mínimes

Les entitats operatives del sistema financer que mantinguin un dipòsit a l’AFA en compliment de la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de l’11 de maig del 1995, han de presentar a l’AFA la corresponent sol·licitud de retorn del seu dipòsit. L’AFA ha de retornar el dipòsit tan bon punt hagi verificat que l’entitat sol·licitant compleix amb els requisits de recursos propis imposats per l’article 45, i per les entitats sol·licitants subjectes als requisits de coixins de capital d’acord amb l’article 54, al requisit combinat de coixins de capital tal com es defineix a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54, així com als altres requisits de capital que pot exigir l’AFA en mèrits a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97.

Disposició transitòria cinquena. Requeriments de divulgació per part d’entitats

Les entitats han de publicar la informació requerida segons l’establert al capítol vuitè del títol III per primera vegada en relació amb les dades de l’exercici 2019.

Disposició derogatòria única

1. Queden derogades totes les disposicions legals o reglamentàries que s’oposin al que estipula aquesta Llei.

2. En especial, queden derogades les disposicions següents:

Disposicións finals

Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

1. Es modifiquen els apartats 2, 4 i 5 de l’article 2 i s’inclouen els apartats 7 i 8, que queden redactats de la manera següent:

“Article 2. Definicions

[…]

2) Direcció general: són les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat, que han de retre comptes de la gestió diària davant l’òrgan d’administració.

[…]

4) Instruments financers: són instruments financers els definits en l’incís 11 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

[…]

5) Fons propis: és la suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, segons la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i les seves normes d’aplicació.

El capital inicial compren només un o més dels elements a què es refereix l’apartat 1 de l’article 28, apartat 1) lletres a) a e) de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

[…]

7) Ens del sector financer: un ens del sector financer tal com es defineix a l’incís 20, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

8) Participació qualificada: és aquella participació que es defineix en l’apartat 14 de l’article 2 de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera.”

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 4, que queda redactat de la manera següent:

“3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en les lletres a), incisos i) i ii), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins l’àmbit del seu grup econòmic i no permeten l’oferta pública d’accions respecte societats instrumentals, limitant, per tant, les referides activitats de finançament a les vendes i prestacions de serveis efectuades per les societats del seu grup als seus clients. Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials.”

3. S’inclou l’apartat 3 a l’article 7, que queda redactat de la manera següent:

“3. L’apartat 1 no s’ha d’aplicar a la recepció de dipòsits o altres fons reemborsables per part del Govern, l’AFA, o altres entitats u organismes expressament habilitats per Llei.”

4. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 6 de l’article 8, que queden redactats de la manera següent:

“1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:



[…]

6. El valor comptable del conjunt de les participacions qualificades, directes o indirectes, de les entitats bancàries en entitats o empreses diferents d’un ens del sector financer no pot sobrepassar el 60 % del capital admissible de l’entitat bancària, tal com es defineix en l’incís 12, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 13 i s’inclou l’apartat, 2, que queda redactat de la manera següent:

“1. Les entitats bancàries han de disposar d’un capital social mínim de 5.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

2. El capital social ha d’incloure un o més dels elements a què es refereixen les lletres a) i complementàriament b), de l’apartat 1 de l’article 28,, de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

6. Es modifica l’apartat 3 de l’article 14 i s’inclou l’apartat 6, que queda redactat de la manera següent:

“3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec. El consell d’administració posseirà col·lectivament els coneixements, competències i experiència oportuns per poder entendre les activitats de les entitats bancàries, inclosos els principals riscos.

[…]

6. Els membres del consell d’administració han de complir, en particular, els requisits establerts en els articles 6 bis i 6 quarter de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. La composició general del consell d’administració ha de reflectir de manera adequada una àmplia gamma d’experiències.”

7. Es modifica l’article 18, que queda redactat de la manera següent:

“Article 18. Normes de solvència i liquiditat

Les entitats bancàries estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

8. Es modifica l’article 32, que queda redactat de la manera següent:

“Article 32. Capital social

1. Les entitats financeres d’inversió han de comptar amb el capital social mínim següent, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries, en funció del tipus d’entitat financera d’inversió de què es tracti:



2. Les persones físiques autoritzades per exercir com a assessors financers han de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional amb cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per reclamació de danys i un total d’1.500.000 d’euros anuals per a totes les reclamacions.

3. Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que executin ordres d’inversors relatives a instruments financers poden mantenir-los per compte propi sempre que es compleixin les condicions següents:



La tinença de posicions en instruments financers aliens a la cartera de negociació, a fi d’invertir els fons propis, no es considera activitat per compte propi en relació amb la prestació dels serveis d’inversió definits en les lletres a), b) i d) de l’article 20.”

8 bis. Es modifica l’apartat 1 de l’article 33, que queda redactat de la manera següent:

“Article 33. Òrgan d’administració

1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres d’inversió en forma de persona jurídica ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres. No obstant, l’òrgan d’administració dels assessors financers pot comptar amb un administrador únic.”

9. Es modifica l’article 37, que queda redactat de la manera següent:

“Article 37. Normes de solvència

1. Les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió directa estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en mèrits a l’article 2, apartat 1 de la mateixa Llei.

2. Les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta i els assessors financers persones jurídiques han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera d’inversió i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.”

10. Es modifica l’article 43 de la manera següent:

“Article 43. Capital Social

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de comptar amb un capital social mínim de 125.000 euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.”

11. Es modifica l’article 48 de la manera següent:

“Article 48. Recursos propis

1. Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar en tot moment d’uns recursos propis que no podran ser inferiors a la major de les quantitats següents:



2. Quan una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva presenta un nivell de recursos propis inferior al mínim exigible, ha d’informar immediatament a l’AFA i presentar un programa en què concreti els seus plans per retornar al compliment. El programa ha de fer referència a les causes que van motivar l’incompliment; les actuacions dutes a terme, i si s’escau, la definició d’un pla per retornar al compliment, i el termini previst per a això, que no pot ser superior a tres mesos. Aquest programa ha de ser aprovat per l’AFA, que pot fixar mesures addicionals a les proposades per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva en el termini de dos mesos des de la seva aprovació.

No es considera incomplerta l’exigència de recursos propis de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva quan, com a conseqüència d’alteracions en les cotitzacions dels valors que integrin el patrimoni dels OIC gestionats o el de les carteres individuals gestionades, o del nombre de participacions o accions dels OIC que gestioni, el defecte de recursos propis no excedeix el 20 %. No obstant això, la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva ha de disposar en els dos mesos naturals següents dels recursos propis exigibles corresponents a l’últim dia de cada mes.”

12. Es modifiquen els apartats 1, 2, 3 i 6, i s’inclouen els apartats 7 i 8 a l’article 59, que queda redactat de la manera següent:

“1. Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat estan sotmeses a les mateixes normes de solvència i liquiditat que les pròpies de les entitats bancàries definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb les particularitats que es prevegin reglamentàriament.

2. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre solvència, liquiditat i supervisió prudencial, les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera – no bancària – de crèdit especialitzat i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

3. S’entén per recursos propis mínims el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio total de capital de les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat del 8 %, tal com es defineix a la lletra c), apartat 1 de l’article 46 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota d’aquest mínim.

[…]

6. En particular, no són aplicables a les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat els articles 57 i 58 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, relatius a l’obligació de mantenir un coixí de conservació de capital i un coixí de capital anticíclic, respecte d’aquelles entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat.

7. Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’una quantitat mínima d’actius líquids adaptada a la naturalesa jurídica i a les especificitats del seu model de negoci per tal de:



8. L’AFA, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.”

Disposició final segona. Modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

1. Es modifica l’article 1, que queda redactat de la manera següent:

“Article 1. Objecte de la Llei

L’objecte d’aquesta Llei és establir:



2. Es modifiquen els apartats 6, 7, 14, 19 i 20 de l’article 2, que queden redactats de la manera següent:

“Article 2. Definicions

[…]

6) Direcció general: s’entén per membres de la direcció general les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat, que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat que ha de retre comptes de la gestió diària davant del consell d’administració.

7) Entitat controlada: s’entén per entitat controlada tota empresa en la qual:



Als drets de vot de l’entitat dominant s’hi han d’afegir els drets que posseeixi per mitjà d’altres societats dependents o per mitjà de persones que actuïn en nom propi però per compte de l’entitat dominant o d’altres que en depenen, així com els drets dels quals es disposi de forma concertada amb qualsevol altra persona.

[…]

14) Participació qualificada: participació que, directa o indirectament, representi el 10 % o més del capital social o dels drets de vot de l’entitat. També es considera qualificada aquella participació que, sense arribar al percentatge assenyalat, permeti exercir una influència significativa sobre l’entitat participada.

Ateses les característiques dels diferents tipus d’entitats, es presumeix que una persona física o jurídica pot exercir aquesta influència significativa quan, entre d’altres, té la facultat de nomenar o destituir algun membre del seu consell d’administració.

Addicionalment, per determinar si es compleixen els criteris d’una participació qualificada, no es tenen en compte els drets de vot o les accions que les entitats puguin tenir com a conseqüència de la subscripció dels instruments financers o la col·locació d’instruments financers amb una base sòlida de compromís, sempre que els drets no s’exerceixin o s’utilitzin d’una altra manera per intervenir en la gestió de l’emissor i es disposin en el termini d’un any a partir de l’adquisició.

[…]

19) Funcions de control: s’entenen per funcions de control la funció de compliment normatiu, la funció de gestió del risc i la funció d’auditoria interna, tal com s’estableixen respectivament en els articles 9, 10 i 11 d’aquesta Llei.

[…]

20) “grup” és un conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.”

3. Es modifica l’article 6, que queda redactat de la manera següent:

“Article 6. Sistema de govern corporatiu

1. Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de procediments sòlids de govern corporatiu, que han d’incloure el següent:



2. Els procediments i mecanismes a què es refereix el paràgraf 1 han de ser exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat dels riscos inherents al model de negoci i les activitats de l’entitat operativa del sistema financer. Així mateix s’han de tenir en compte els criteris tècnics relatius a l’organització i el tractament dels riscos establerts a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i a la normativa vigent aplicable.

3. El consell d’administració i la direcció general de les entitats operatives del sistema financer han de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials, vetllar per què s’assignin els recursos adequats per a això i, així mateix, participar en la valoració dels actius, l’ús de qualificacions creditícies externes i els models interns relatius a aquests riscos.

4. Les entitats operatives del sistema financer han de disposar d’una pàgina web on es difongui la informació pública prevista en aquesta Llei així com a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o en qualsevol altra normativa vigent aplicable. Aquestes, també, han de comunicar de quina manera compleixen les obligacions de govern corporatiu.

5. L’AFA precisa, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, el desenvolupament dels requisits organitzatius i de govern corporatiu addicionals.”

4. S’inclouen 12 nous articles, del 6 bis al 6 terdecies, els quals queden redactats de la manera següent:

“Article 6 bis. Requisits d’idoneïtat

1. Les entitats operatives del sistema financer han de tenir un consell d’administració format per persones que reuneixin els requisits d’idoneïtat necessaris per exercir el seu càrrec. En concret, han de posseir una honorabilitat empresarial i professional reconeguda, tenir uns coneixements idonis i una experiència adequada per exercir les seves funcions i estar en disposició d’exercir un bon govern de l’entitat.

En el cas que les entitats operatives del sistema financer tinguin un administrador únic, les estipulacions contingudes en la present Llei referides als membres del consell d’administració també seran aplicables a l’administrador únic.

2. Els requisits d’honorabilitat, coneixements idonis i experiència anteriors han de concórrer igualment en els directors generals, així com en els responsables de les funcions de control. Aquests requisits també són exigibles a les persones físiques que representin al consell d’administració i als consellers que siguin persones jurídiques.

3. El consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer ha d’estar constituït per individus amb una combinació adequada de competències, diversitat i experiència, de manera que col·lectivament reuneixin els coneixements, competències i experiència necessàries per comprendre adequadament les activitats de l’entitat inclosos els seus principals riscos, i assegurar la capacitat efectiva del consell d’administració per prendre decisions de manera independent i autònoma en benefici de l’entitat.

En aquest sentit, les entitats operatives del sistema financer han de dedicar recursos humans i financers adequats a la integració i la formació dels membres del consell d’administració.

Article 6 ter. Avaluació dels requisits d’idoneïtat

1. El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de comptar amb un procés clar i rigorós per identificar, avaluar i escollir els candidats al consell. El consell d’administració designa els candidats i fomenta l’elaboració de plans de successió apropiats per als consellers.

Mitjançant el procés de selecció i/o avaluació de la idoneïtat dels membres, s’ha de comprovar que els candidats al consell d’administració reuneixen els requisits següents:



2. Les entitats operatives del sistema financer han d’avaluar periòdicament, com a mínim un cop l’any, la continua idoneïtat dels seus consells d’administració i de cadascun dels seus membres, així com de les comissions delegades del consell, prenent en consideració la seva contribució al consell d’administració.

Article 6 quarter. Règim d’incompatibilitats

1. El nombre màxim de càrrecs que un membre del consell d’administració o de la direcció general pot ocupar simultàniament s’ha de determinar tenint en compte les circumstàncies particulars i la naturalesa, la dimensió i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer. En qualsevol cas, l’AFA té la facultat d’analitzar i avaluar aquestes circumstàncies de forma individualitzada.

2. En qualsevol cas, els membres del consell d’administració o de la direcció general de les entitats importants per raó de la seva mida, organització interna i per la naturalesa, dimensió, àmbit i complexitat de les seves activitats, no poden ocupar més càrrecs simultanis que els previstos en una de les combinacions següents:



S’entén per càrrecs executius, aquells en els que s’exerceixin funcions de direcció, sigui quin sigui el vincle jurídic que aquestes funcions els atribueixin.

3. A l’efecte de l’apartat anterior es comptabilitzen com un sol càrrec:



4. A l’efecte del que es disposa als apartats 2 i 3 anteriors, no s’han de prendre en consideració els càrrecs directius en organitzacions que no persegueixin predominantment finalitats comercials.

5. L’AFA pot autoritzar els membres del consell d’administració i de la direcció general esmentats a l’apartat 1 a ocupar un càrrec no executiu addicional si considera que això no impedeix el desenvolupament correcte de les seves activitats a l’entitat operativa del sistema financer.

Article 6 quinquies. Funcions del consell d’administració

1. El consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer ha de ser l’apropiat per exercir les seves responsabilitats i ha de tenir una composició que faciliti la supervisió efectiva de l’esmentada entitat. Amb aquest objectiu, el consell d’administració ha d’estar format per un nombre suficient de consellers independents.

2. Els membres del consell d’administració han d’actuar amb ple coneixement, de bona fe, amb la diligència i atenció degudes i segons els interessos de l’entitat operativa del sistema financer i dels seus accionistes. Cadascun dels membres del consell d’administració ha d’actuar amb honestedat, integritat i independència d’idees, avaluant i qüestionant, si escau, de manera efectiva les decisions de la direcció general i vigilant i controlant de manera efectiva el procés de decisió de la direcció.

3. Els membres del consell d’administració han de tenir els coneixements adequats, ser eficaços i complir amb el deure de diligència i el deure de lleialtat. El deure de diligència requereix als membres del consell d’administració actuar amb ple coneixement de causa, totalment informats, de bona fe i amb la deguda diligència i cura. El deure de lleialtat s’entén com el deure dels membres del consell d’administració d’actuar prenent en consideració els interessos de l’entitat i dels seus accionistes.

4. El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials, ha de vetllar per què s’assignin els recursos adequats i ha de participar en la valoració dels actius, l’ús de qualificacions creditícies externes i els models interns relatius a aquests riscos.

5. El consell d’administració ha de definir, supervisar i responsabilitzar-se de la implementació dels acords de governança que garanteixin una gestió sana i prudent de l’entitat operativa del sistema financer, inclosa la segregació de funcions en l’organització i la prevenció de conflictes d’interès. El consell d’administració ha de controlar i avaluar periòdicament l’eficàcia del sistema de govern de l’entitat operativa del sistema financer, i ha de prendre les mesures adequades per solucionar qualsevol deficiència.

6. El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de definir el nivell de risc que l’entitat operativa del sistema financer està disposada a assumir, i ha d’aprovar les corresponents polítiques de gestió de riscos, supervisar-ne periòdicament el compliment i adoptar les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.

7. El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha d’aprovar el codi ètic i de conducta, les polítiques de control intern i les polítiques de compliment normatiu, i supervisar-ne periòdicament el compliment així com adoptar les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.

8. El consell d’administració ha de tenir una política escrita sobre la gestió dels conflictes d’interessos dels seus membres. La política, com a mínim, ha d’especificar:



9. El consell d’administració ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

10. El consell d’administració ha de dur a terme determinades funcions clau, entre les quals s’inclouen, almenys, l’establiment i la supervisió de:



Article 6 sexies. Comissions delegades del consell d’administració

1. En funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer i del seu grup, així com del seu perfil de risc, les entitats operatives del sistema financer han de disposar de les comissions delegades del consell d’administració següents:



2. Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de riscos i d’auditoria i comissions de nomenaments i retribucions, prèvia autorització de l’AFA, basant-se en la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç.

3. Addicionalment, les entitats operatives del sistema financer que ho considerin adequat, poden crear altres comissions delegades del consell d’administració diferents de les establertes a l’apartat 1.

4. En cas què no s’estableixin les comissions delegades del consell d’administració indicades en els apartats 1 i 3, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, les citades funcions han de ser exercides directament per part del consell d’administració.

5. Cada comissió ha de tenir un mandat clar, documentat, incloent el seu abast, i aprovat pel consell d’administració.

6. Les comissions delegades del consell han d’estar formades per membres del consell d’administració que no realitzin funcions executives dins l’entitat operativa del sistema financer en qüestió, i han de tenir els coneixements, la capacitat i l’experiència oportuna per comprendre i supervisar les funcions específiques de cadascuna d’aquestes comissions. Sense perjudici de l’anterior, s’ha de garantir la independència de funcions per part de les citades comissions.

7. Les comissions delegades del consell d’administració han d’estar formades per membres que no realitzin funcions executives en l’entitat operativa del sistema financer. Així mateix, els presidents de les comissions delegades del consell d’administració han de ser consellers independents, i poden ser, alhora, presidents de fins a dos comissions delegades del consell d’administració.

8. Els consellers independents de les entitats operatives del sistema financer han de participar activament en les comissions delegades del consell d’administració.

9. Els respectius presidents de les comissions delegades han d’informar periòdicament el consell d’administració. Addicionalment, les comissions especialitzades han d’interactuar entre sí, segons escaigui, per tal de garantir la coherència i evitar qualsevol buit.

10. La delegació de funcions a les comissions no allibera de cap manera el consell d’administració de la seva funció supervisora ni de la seva responsabilitat última.

11. L’avaluació periòdica a la que fa referència l’article 6 ter també és d’aplicació per al funcionament de les comissions delegades del consell d’administració.

Article 6 septies. Comissió d’auditoria

1. La comissió d’auditoria ha d’exercir, almenys, les funcions següents:



2. La comissió d’auditoria ha d’estar composta exclusivament per consellers no executius nomenats pel consell d’administració, la majoria dels quals, almenys, han de ser consellers independents, i un d’ells ha de ser designat tenint en compte els seus coneixements i experiència en matèria de comptabilitat, auditoria o en totes dues matèries.

3. La comissió d’auditoria té la facultat d’utilitzar qualsevol tipus de recurs que consideri apropiat, inclòs l’assessorament extern, i ha de rebre el finançament oportú per a tal propòsit.

4. Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions d’auditoria i de riscos, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Article 6 octies. Comissió de riscos

1. Els membres d’aquesta comissió han de tenir els coneixements, la capacitat i l’experiència oportuna per comprendre i supervisar l’estratègia de risc i la tolerància al risc de l’entitat.

2. La comissió de riscos ha d’exercir, almenys, les següents funcions:



3. La comissió de riscos ha de tenir un accés adequat a la informació sobre la situació de risc de l’entitat operativa del sistema financer i, si és necessari i apropiat, a la funció de gestió dels riscos i a assessorament extern d’experts.

4. Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de riscos i d’auditoria, prèvia autorització de l’AFA, motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Quan les entitats operatives del sistema financer combinin les comissions d’auditoria i riscos, d’acord amb el paràgraf anterior, han de seguir els criteris de composició definits per la comissió d’auditoria d’acord amb l’establert a l’apartat 2 de l’article 6 septies.

Article 6 nonies. Comissió de nomenaments

1. La comissió de nomenaments ha d’exercir, almenys, les funcions següents:



2. En l’exercici de la seva comesa, la comissió de nomenaments ha de tenir en compte, en la mesura del possible i de forma continuada, la necessitat de vetllar perquè la presa de decisions del consell d’administració no es vegi dominada per un individu o un grup reduït d’individus de manera que puguin resultar perjudicats els interessos de l’entitat operativa del sistema financer en el seu conjunt.

3. La comissió de nomenaments té la facultat d’utilitzar qualsevol tipus de recurs que consideri apropiat, inclòs l’assessorament extern, i ha de rebre el finançament oportú per tal propòsit.

4. Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de nomenaments i retribucions, prèvia autorització de l’AFA, motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Article 6 decies. Comissió de retribucions

1. La comissió de retribucions ha de tenir una composició que li permeti formar un judici competent i independent sobre les polítiques i pràctiques de retribucions i sobre els incentius creats per gestionar el risc, el capital i la liquiditat.

2. La comissió de retribucions s’ha d’encarregar de la preparació de les decisions relatives a les retribucions, incloses les que tinguin repercussions per al risc i la gestió de riscos de l’entitat operativa del sistema financer de què es tracti i que ha d’adoptar el consell d’administració. En preparar les decisions, la comissió de retribucions ha de tenir en compte els interessos a llarg termini dels accionistes, els inversors i altres parts interessades en l’entitat operativa del sistema financer, així com l’interès públic.

3. Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de retribucions i nomenaments, prèvia autorització de l’AFA, motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Article 6 undecies. Política de retribucions

1. Aquest article és d’aplicació a les entitats operatives del sistema financer a nivell de grup, matriu i filials, incloses les filials establertes en tercers països a excepció de les filials estrangeres que estiguin ubicades en jurisdiccions considerades per l’AFA equivalents a efectes de regulació i supervisió. No obstant això, l’AFA té potestat per exigir l’aplicació de la política de retribucions de la matriu a nivell grup a les entitats operatives del sistema financer en casos concrets en què un empleat exerceixi funcions en diferents entitats i jurisdiccions del grup, inclosa Andorra.

2. Les entitats operatives del sistema financer, en fixar i aplicar la política de retribució global, inclosos els salaris i els beneficis discrecionals de prestació per jubilació, de les categories de personal que inclouen l’alta direcció, dels empleats que assumeixen riscos, dels que exerceixen funcions de control, així com de tot empleat que rebi una retribució global que l’inclogui en el mateix barem de retribució que el de l’alta direcció i d’altres empleats que assumeixen riscos, apliquen els principis dels apartats 3 i 4 següents, de forma i mesura ajustada a la seva mida, la seva organització interna i la naturalesa, la dimensió, l’àmbit i la complexitat de les seves activitats.

3. La política de retribució s’ha de determinar de conformitat amb els principis següents:



4. Pel que fa als elements variables de la retribució, s’han d’aplicar, a més dels establerts en l’apartat 3, i en les mateixes condicions, els següents principis:



5. Les lletres l), m) i el segon paràgraf de la lletra o) de l’apartat 4 d’aquest article, no són d’aplicació, com a mínim, als empleats la remuneració variable dels quals no excedeixi 50.000 euros anuals i no representi més d’una tercera part de la seva remuneració anual. Als efectes del present apartat el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, podrà modificar reglamentàriament els llindars aquí previstos prenent en consideració les particularitats de les pràctiques de remuneració del mercat i les responsabilitats i perfil professional dels membres del personal de qui es tracti.

6. El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’especificar reglamentàriament les classes d’instruments que satisfan les condicions establertes en l’apartat 4, lletra l), incís ii) d’aquest article, així com els criteris qualitatius i els criteris quantitatius adequats per a determinar les categories de personal les activitats professionals dels quals tenen una incidència important en el perfil de risc d’una entitat, segons s’indica en l’apartat 2 d’aquest article.

Article 6 duodecies. Entitats beneficiàries d’una intervenció pública

En el cas de les entitats beneficiàries d’una intervenció pública, s’han d’aplicar els principis següents:



Article 6 terdecies. Comunicació de possibles infraccions

Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de procediments adequats perquè els seus empleats puguin notificar possibles infraccions internament a través d’un canal independent, específic i autònom. Aquests procediments han de garantir la confidencialitat tant de la persona que informa de les infraccions com de les persones físiques presumptament responsables de la infracció.

Així mateix, les entitats operatives del sistema financer han de garantir la protecció dels empleats que informin de les possibles infraccions comeses a l’entitat davant de possibles represàlies, discriminacions i qualsevol altre tipus de tracte improcedent.”

5. S’inclou l’apartat 5 a l’article 7, que queda redactat de la manera següent:

“5. Les entitats operatives del sistema financer han de registrar i conservar, amb els terminis que determini la legislació vigent en cada moment, tota la documentació, dades i informació, l’obtenció de la qual requereix aquesta Llei així com el reglament d’aplicació, els justificants i els registres de les transaccions i operacions, la informació comptable i de riscos, la informació dels comptes i la correspondència comercial, així com documentar tots els sistemes i processos que són objecte d’aquesta Llei i d’altra legislació aplicable, per tal que l’AFA pugui comprovar el seu compliment en tot moment.”

6. S’inclou la lletra, a bis, a l’apartat 1 de l’article 10, que queda redactat de la manera següent:



7. S’inclou la lletra, b bis, a l’apartat 2 de l’article 10, que queda redactat de la manera següent:



8. Es modifica l’apartat 10 i l’apartat 14 de l’article 19, que queden redactats de la manera següent:

“10. Els auditors externs han de comunicar qualsevol fet o decisió relatius a les entitats mencionades a l’apartat 1 dels quals hagin tingut coneixement durant la realització de l’auditoria externa i que puguin:



Els auditors externs també tenen l’obligació de comunicar qualsevol fet o decisió dels quals tinguin coneixement en el curs de la realització de l’auditoria externa, en una entitat que tingui vincles estrets resultants d’una relació de control amb una entitat operativa del sistema financer on estan duent a terme la funció encomanada, quan aquests puguin tenir una notable o greu incidència sobre una entitat operativa del sistema financer o estiguin relacionats amb els apartats a) a d) del paràgraf anterior.

La comunicació s’ha de fer mitjançant un informe amb caràcter immediat al consell d’administració de l’entitat auditada i aquesta té l’obligació de remetre’n una còpia a l’AFA. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’AFA. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requisit és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.

La divulgació de bona fe a l’AFA per part dels auditors externs de qualsevol fet o decisió a què es refereix aquest apartat no constitueix una violació de les restriccions sobre la divulgació de la informació imposada per contracte o per qualsevol disposició legislativa, reglamentària o administrativa i no implica als auditors externs cap tipus de responsabilitat. Aquesta divulgació s’ha de fer simultàniament al consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer, tret que hi hagi motius justificats per què no es faci.

[…]

14. Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’AFA d’acord amb la legislació vigent, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.”

9. Es modifiquen els incisos i), ii), iii), iv), i s’afegeixen els incisos i bis), iv bis), xv) a xix) de la lletra a), de l’apartat 2, de l’article 20, que queden redactats de la manera següent:



10. S’afegeix un nou article, 20 bis, que queda redactat de la manera següent:

“Article 20 bis. Autorització prèvia per participacions qualificades per part de l’adquirent

Qualsevol persona física o jurídica, es a dir, l’adquirent proposat, diferent d’una entitat operativa del sector financer, ha de sol·licitar a l’AFA l’autorització prèvia dels actes següents:



Qualsevol persona física o jurídica que, per si mateixa o actuant de manera concertada amb d’altres, hagi adquirit, directament o indirectament, una participació en una entitat operativa del sistema financer de manera que el percentatge de drets de vot o de capital que posseeix resulti igual o superior al 3 per cent, ho ha de comunicar immediatament i per escrit a l’AFA i a l’entitat operativa del sistema financer corresponent, indicant la quantia de la participació assolida.”

11. S’afegeix un nou article, 20 ter, que queda redactat de la manera següent:

“Article 20 ter. Criteris d’avaluació d’una proposta d’adquisició d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer

1. En examinar la notificació relativa als actes referits en els incisos i) i i bis) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i en les lletres i) i ii) de l’article 20 bis, i la informació addicional què es refereix l’article 25, apartat 2, amb l’objectiu de garantir una gestió sana i prudent de l’entitat operativa del sector financer en la qual es proposa l’adquisició, i atenent a la influència probable de l’adquirent potencial sobre aquesta entitat, l’AFA ha d’avaluar la idoneïtat de l’adquirent potencial i la solvència financera de l’adquisició proposada d’acord amb els criteris següents:



En relació a l’avaluació de l’adquisició proposada, no s’estableixen condicions prèvies en quant al nivell de participació que s’ha d’adquirir. Tanmateix, l’AFA, de forma general, no ha d’examinar la sol·licitud d’una proposta d’adquisició d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer en funció de les necessitats econòmiques del mercat.

2. No obstant l’article 20, apartat 2, article 20 bis, article 25, apartat 2, i l’article 26, apartat 2, quan l’AFA rebi dues o més notificacions per adquirir o incrementar participacions qualificades en la mateixa entitat operativa del sistema financer, ha de tractar els adquirents potencials de manera no discriminatòria.”

12. S’afegeix un nou article, 20 quarter, que queda redactat de la manera següent:

“Article 20 quater. Cooperació per l’autorització d’adquisicions de participacions qualificades

1. L’AFA, en dur a terme l’avaluació a què es refereix l’article 20 ter, ha de consultar a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra al Cos de la Policia i a altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències, en relació amb l’honorabilitat professional i empresarial de l’adquirent potencial, dels membres del Consell d’Administració i de la direcció general que pugin ser nomenats com a conseqüència de l’adquisició proposada.

2. Així mateix, l’AFA pot sol·licitar a les autoritats competents de tercers països, sempre que es doni compliment amb els principis de cooperació internacional establerts a l’article 20 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, tota la informació que sigui essencial o pertinent per a l’avaluació d’una adquisició o disposició d’una participació qualificada, especialment si l’adquirent potencial és algun dels següents:



12 bis. Es modifica l’article 21, que queda redactat de la manera següent:

“Article 21. Organisme responsable

1. L’AFA és l’organisme responsable de resoldre les sol·licituds d’autorització prèvia i/o d’inscripció, així com d’establir i actualitzar els registres oficials que contenen les informacions de les entitats relatives als actes enumerats en aquesta Llei.

2. L’AFA, en dur a terme l’avaluació de les sol·licituds d’autorització prèvia, ha de consultar, quan correspongui, a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, al Cos de la Policia, altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències i/o altres autoritats estrangeres homòlogues.”

13. Es modifica l’article 22, que queda redactat de la manera següent:

“Article 22. Sol·licituds d’autorització prèvia

1. Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes, s’ha d’haver obtingut la corresponent autorització prèvia de l’AFA en relació amb els actes referits a la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’article 20 bis.

2. L’AFA ha d’acusar recepció de les sol·licituds en el mateix moment de la presentació per escrit.”

14. Es modifica l’article 25, que queda redactat de la manera següent:

“Article 25. Informació complementària

1. L’AFA pot sol·licitar a les entitats la informació complementària que consideri convenient o oportuna en relació amb l’acte objecte de comunicació inicial, d’autorització prèvia o d’inscripció.

2. En el cas dels actes referits en les lletres i) i i bis) del segon paràgraf de l’apartat 1 de l’article 20) i en les lletres i) i ii) de l’article 20 bis, l’AFA pot sol·licitar, si s’escau, durant el termini d’avaluació de les propostes de participacions qualificades, encara que no més tard del cinquantè dia hàbil del mateix, la informació addicional que precisi per completar l’avaluació. Aquesta sol·licitud l’ha de cursar l’AFA per escrit, especificant la informació i documentació addicional necessària.

El termini d’avaluació a què es refereix l’article 26, apartat 2, queda suspès durant el període comprès entre la data en què l’AFA sol·liciti la informació i la data de recepció d’una resposta de l’adquirent potencial. La suspensió té una durada màxima de vint dies hàbils que pot arribar als 30 dies hàbils en el cas que l’adquirent potencial es trobi radicat en un país tercer o sigui una persona física o jurídica no subjecta a la normativa en matèria de solvència i liquiditat com la del Principat d’Andorra. L’AFA pot efectuar, si escau, altres sol·licituds a fi que es completi o s’aclareixi la informació, si bé cap d’aquestes sol·licituds dona lloc a una suspensió del termini d’avaluació.”

15. Es modifica l’article 26, que queda redactat de la manera següent:

“Article 26. Termini de resolució i notificació

1. L’AFA ha de resoldre i notificar les sol·licituds d’autorització prèvia i les d’inscripció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si s’escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.

2. En el cas dels actes referits en els incisos i) i i bis) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i en les lletres i) i ii) de l’article 20 bis, l’AFA disposa d’un termini màxim de 60 dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si s’escau, de la data de lliurament de la informació complementària, denominat «termini d’avaluació», per dur a terme l’avaluació a què es refereix l’article 20 ter, apartat 1, denominada «avaluació».

3. L’AFA pot fixar un període màxim per a la conclusió de l’adquisició proposada i ampliar-la quan correspongui.”

16. Es modifica l’article 27, que queda redactat de la manera següent:

“Article 27. Denegació

1. L’AFA denega l’autorització prèvia i/o la inscripció si, de l’examen de la documentació, es dedueix que aquesta és incompleta o que l’acte que es vol autoritzar i/ o inscriure no s’ajusta a la legislació vigent o pot afectar negativament d’una manera significativa l’estabilitat o la reputació del sistema financer andorrà o de l’entitat concernida, així com els elements que constitueixen garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat o del seu grup o qualsevol altre criteri d’avaluació, incloent la reputació.

2. En relació als actes referits en els incisos i) i i bis) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i en les lletres i) i ii) de l’article 20 bis, si l’AFA denega l’adquisició proposada, n’ha d’informar l’adquirent potencial, per escrit i motivant la seva decisió, en un termini màxim de dos dies hàbils un cop finalitzada l’avaluació, sense que, en cap cas, pugui sobrepassar-se el termini d’avaluació esmentat en l’article 26, apartat 2.”

17. S’afegeixen dues disposicions transitòries, que queden redactades de la manera següent:

“Disposició transitòria segona

1. Les entitats operatives del sistema financer disposen d’un període transitori d’1 any per adaptar la composició del consell d’administració i la direcció general als requisits establerts a l’article 6 quarter d’aquesta Llei.

2. Així mateix les entitats operatives del sistema financer disposen d’un període transitori d’1 any per adaptar la composició de les comissions delegades del consell d’administració als requisits establerts en l’apartat 7 de l’article 6 sexies i en l’apartat 2 de l’article 6 septies d’aquesta Llei.

Disposició transitòria tercera

No obstant el que disposa la lletra l), apartat 4 de l’article 6 undecies, les entitats operatives del sistema financer han d’aplicar, per primera vegada, els requisits establerts en relació als elements de la retribució variable, com a molt tard, a la retribució variable corresponent a l’exercici 2020.”

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà.

1. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l’article 5 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, els quals queden redactats com segueix:

“1. L’AFA ha de resoldre i notificar al sol·licitant l’atorgament de l’autorització prèvia per a la creació d’una entitat operativa del sistema financer andorrà quan, de l’anàlisi de la documentació aportada d’acord amb els articles 11, 12, 13 i 14 d’aquesta Llei i altres requisits establerts mitjançant comunicats tècnics de l’AFA, no s’observin incompliments de la normativa vigent i es reuneixin els requisits i les condicions per poder optar a la creació d’una entitat operativa del sistema financer. En cas contrari, l’AFA ha de denegar aquesta sol·licitud d’autorització prèvia i procedir a notificar-ho al sol·licitant desglossant detalladament els motius d’aquesta denegació. Aquesta notificació s’ha de dur a terme dins el termini màxim de sis mesos a comptar de la data de la seva presentació o, si és el cas, a comptar del moment en què es completi la documentació exigible.

L’AFA, abans de concedir l’autorització per a la creació d’una entitat operativa del sistema financer, ha de consultar a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, al Cos de la Policia, a altres autoritats competents nacionals en l’àmbit de les seves competències i/o altres autoritats estrangeres homòlogues, especialment quan l’entitat operativa del sistema financer:



L’AFA consulta amb les autoritats competents nacionals i d’altres països, sobretot a l’hora d’avaluar la idoneïtat dels accionistes i l’experiència dels membres de l’òrgan d’administració, de la direcció general i dels responsables de les funcions de control, que participin en la direcció d’un altre ens del mateix grup. En concret, s’intercanvia tota la informació referent a la idoneïtat dels accionistes i la reputació i experiència del membres de l’alta direcció general i dels responsables de les funcions de control que sigui rellevant per a la concessió d’una autorització, així com per a l’avaluació continua del compliment de les condicions de funcionament.

[…]

3. Un cop rebuda la informació o documentació descrita a l’apartat 2, l’AFA examina la sol·licitud i, si ho considera oportú atorga l’autorització de creació de l’entitat i procedeix a notificar la decisió al sol·licitant en el termini màxim de tres mesos des de la data de recepció d’aquesta informació o documentació.

En tot cas, la decisió de concedir o denegar l’autorització s’ha de prendre dins dels 12 mesos següents a la recepció de la sol·licitud.”

2. Es modifica l’apartat 2, i s’afegeixen els apartats 3 bis, 3 ter i 3 quarter, a l’article 9, que queden redactats de la manera següent:

“2. En cas que l’entitat operativa del sistema financer – la creació de la qual ha estat autoritzada – no iniciï una activitat efectiva i real dins el termini establert en l’apartat anterior o renunciï a aquesta expressament, l’AFA ha de revocar l’autorització i cancel·lar el dipòsit constituït i retornar-lo als sol·licitants.

[…]

3 bis. En els casos següents, l’AFA pot revocar l’autorització atorgada inicialment:



3 ter. La revocació de l’autorització ha d’estar suficientment motivada i s’ha de comunicar als interessats.

3 quarter. En tot cas, quan l’entitat operativa del sistema financer es trobi en liquidació, un cop publicat en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’avís corresponent, l’AFA ha de revocar l’autorització.”

3. S’afegeix una nova lletra, e), a l’article 11, que queda redactada de la manera següent:



L’AFA ha de fer públic mitjançant comunicat tècnic la llista que contingui la informació i la documentació necessària a facilitar a l’AFA, en les sol·licituds d’autorització de creació d’entitats operatives del sector financer.”

4. Es modifiquen les lletres a) i e) de l’article 12, que queden redactades de la manera següent:



Si són persones jurídiques, s’ha d’indicar la composició dels seus òrgans d’administració, i aportar els comptes anuals i els informes d’auditoria corresponents als tres darrers exercicis, i, si aquestes formen part d’un grup d’empreses, s’ha d’indicar la composició del grup, i facilitar la informació anterior referint-la als components essencials i els comptes anuals consolidats del grup.

[…]



5. Es modifica l’article 17 de la de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, que queda redactat en els termes següents:

“Article 17. Criteris específics i garanties tècniques

1. Un cop examinada la sol·licitud, l’AFA concedeix una autorització mitjançant una resolució escrita favorable, sempre que la informació i les proves que acompanyin la sol·licitud evidenciïn que es compleixen tots els requisits que estableix la normativa vigent, i en particular, els requisits establerts en els articles 10, 11, 12 i 13 d’aquesta Llei i les normes que els desenvolupin. Amb anterioritat a la concessió d’una autorització, l’AFA pot consultar, quan sigui procedent, altres autoritats nacionals o les autoritats internacionals homòlogues pertinents.

2. S’ha de valorar específicament:



El compliment dels requisits prudencials per part de l’entitat projectada s’ha d’avaluar considerant el grup del qual aquesta forma part.

3. L’AFA concedeix una autorització únicament si, tenint en compte la necessitat de garantir una gestió sana i prudent de les entitats operatives del sistema financer, l’entitat de què es tracti disposa de sòlids procediments de govern corporatiu, incloent-hi una estructura organitzativa clara, amb línies de responsabilitat ben definides, transparents i coherents, així com procediments eficaços d’identificació, gestió, control i comunicacions dels riscos als quals estigui o pugui estar exposada, juntament amb mecanismes adequats de control intern, incloent-hi procediments administratius i comptables adequats.

Els sistemes, procediments i mecanismes esmentats al paràgraf anterior han de ser exhaustius i proporcionats a la naturalesa, escala i complexitat dels serveis prestats per l’entitat projectada.

4. L’AFA ha de denegar l’autorització per a iniciar l’activitat d’una entitat operativa del sistema financer si, atenent la necessitat de garantir una gestió sana i prudent per part de l’entitat operativa del sistema financer, no està satisfeta respecte a la idoneïtat dels accionistes o socis que posseeixin, directament o indirectament, participacions qualificades.

5. Quan existeixen vincles estrets entre l’entitat operativa del sistema financer projectada i altres persones físiques o jurídiques, l’AFA ha de concedir l’autorització només si aquests vincles no impedeixen l’exercici efectiu de les seves funcions de supervisió.

A aquests efectes s’entén per “vincles estrets” una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:



A aquests efectes s’entén per “control” la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions de control que es relacionen en el punt 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera.

6. L’AFA ha de rebutjar l’autorització per iniciar l’activitat d’una entitat operativa del sistema financer andorrà quan l’execució de les lleis, reglaments o altres disposicions administratives establertes en el marc jurídic d’un país tercer aplicables a una o més persones físiques o jurídiques amb les quals l’entitat operativa del sistema financer andorrà mantingui vincles estrets impedeixin l’exercici efectiu de les seves funcions de supervisió.

7. L’AFA ha d’exigir a les entitats operatives del sistema financer que proporcionin la informació necessària per controlar de forma contínua el compliment de les condicions a què es refereixen els apartats 5 i 6 d’aquest article.

8. Quan concorri alguna de les circumstàncies següents, i abans de concedir l’autorització per a la creació d’una entitat operativa del sistema financer, l’AFA ha d’obtenir la confirmació de no oposició per part de la corresponent autoritat supervisora estrangera del país tercer:



9. Es faculta l’AFA per tal que, mitjançant comunicats tècnics, pugui emetre guies i requeriments complementaris en relació amb els criteris específics i garanties tècniques establerts en aquest article en base als estàndards internacionals, i en particular, en base a les guies emeses per l’Autoritat Bancària Europea en aquesta matèria.”

6. El paràgraf primer es converteix en un apartat, l’1, i s’insereix un nou apartat, el 2, a l’article 20, que queda redactat de la manera següent:

“2. L’AFA, de forma general, no ha d’examinar la sol·licitud d’autorització en funció de les necessitats econòmiques del mercat.”

Disposició final quarta. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer.

1. Es modifica l’article 2, que queda redactat de la manera següent:

“Article 2. Subjectes autors i responsables

Són subjectes autors i responsables de les infraccions:



Són subjectes autors i/o responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, i els responsables de les funcions de control previstes en l’article 2, apartat 19 de la Llei 8/2013, de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.”

2. Es modifica l’article 8, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8. Inici i instrucció

1. L’AFA inicia el procediment sancionador i efectua la instrucció de l’expedient corresponent.

A aquest efecte, notifica la incoació de l’expedient als presumptes subjectes autors i/o responsables de la possible infracció, els informa dels fets que motiven la incoació de l’expedient, la seva possible qualificació com a infracció i explícita els articles que estableixen la sanció corresponent.

L’AFA ordena la pràctica de les proves adequades per a l’esclariment dels fets.

El plec de càrrecs junt amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció que se’n deriva, es notifica a les persones imputades per tal que, dins el termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació, puguin contestar al·legant el que estimin convenient o puguin realitzar el pagament voluntari de la multa pecuniària proposada amb una reducció del 20% en els termes establerts a l’apartat 2 d’aquest article.

Si de l’al·legació, se’n deriva la procedència de proves complementàries, es donarà coneixement del resultat d’aquestes i s’hauran de formular les al·legacions complementàries escaients en els deu dies hàbils subsegüents.

En cas que es pagui la multa dinerària proposada en les condicions establertes en l’apartat 2 d’aquest article, es seguirà el procediment sancionador abreujat i, en cas contrari, el procediment sancionador ordinari.

2. Realitzat el pagament voluntari de la multa pecuniària proposada en el plec de càrrecs amb una reducció del 20% per part de l’interessat, aquest ho ha de notificar a l’AFA dins del termini de 10 dies hàbils des de la notificació del plec de càrrecs segons s’estableix en l’apartat anterior pel procediment sancionador abreujat. Aquest pagament voluntari produeix els efectes següents:



El pagament voluntari de la multa pecuniària proposada en el plec de càrrecs en les condicions establertes en aquest article implica, a més de la reducció esmentada del 20% de la multa pecuniària, la reducció del 20% de l’eventual termini de suspensió temporal de la persona o persones que exerceixen càrrecs d’alta direcció dins de l’estructura del subjecte obligat proposat al plec de càrrecs.

La interposició de qualsevol tipus de recurs, administratiu o de caràcter jurisdiccional, contra el plec de càrrecs, en tant que resolució sancionadora, implica la renúncia del recorrent tant a la reducció del 20% de l’eventual termini de suspensió temporal de la persona o persones que exerceixen càrrecs d’alta direcció de la infracció dins de l’estructura del subjecte obligat, com a la reducció del 20% de la multa pecuniària aplicada, quin pagament s’ha de fer efectiu pel recorrent en el termini de 3 dies comptadors des de la data d’interposició del recurs corresponent. Esgotat aquest termini es pot iniciar la reclamació per via executiva de l’import mencionat.

3. Alternativament, una vegada notificada la incoació de l’expedient, el Director General de l’AFA pot proposar al/s expedientat/s una sanció en qualsevol moment del procediment que en cas de ser acceptada per l’expedientat/ expedientats, que disposen d’un termini de 10 dies hàbils per a la seva acceptació, posaria fi al procediment amb la imposició de la/les sanció/ns corresponent/s que tindria la consideració de resolució sancionadora i adquiriria fermesa administrativa des del moment del pagament efectiu de la multa dinerària. Això comportaria doncs l’acabament de les actuacions, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o la determinació de la indemnització per danys i perjudicis causats per la comissió d’infracció, si s’escau.

L’AFA ha d’aplicar una reducció del 40% sobre l’import de la/es sanció/ns proposada/es. L’esmentada reducció i el tancament del procediment té condicionada la seva efectivitat al desistiment o renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa i jurisdiccional contra la sanció.

En aquest cas, l’AFA ha d’incloure en la proposta d’aquest procediment especial, almenys, la següent informació:



És condició necessària d’aquest procediment especial, que la sanció proposada tingui únicament caràcter pecuniari.

La no acceptació per part d’algun/s o tots els expedientat/s de la proposta d’aquest procediment especial, comporta, pels expedientats no acceptants, la continuació del procediment sancionador pel procediment ordinari sense que, en cap cas, la proposta, i la sanció continguda en la mateixa, pugui vincular la continuació del procediment pels tràmits ordinaris, ni la sanció final del mateix.

4. Ni l’acceptació de les sancions ni el seu pagament en els termes establerts en l’apartat 2 i 3 d’aquest article poden fonamentar o tenir valor probatori per qualificar les conductes d’altres persones físiques o jurídiques.

En ambdós casos, la finalització del procediment implica la impossibilitat d’iniciar un nou procediment sancionador en base els mateixos fets i fonaments i contra les mateixes persones.”

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 12, que queda redactat de la manera següent:

“Article 12. Mesures cautelars

[…]

3. Aquestes mesures poden consistir en:



4. Es modifica l’article 15, que queda redactat de la manera següent:

“Article 15. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les següents infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats o que vulneren la legitimitat operativa de l’estructura del sistema financer, i les infraccions que impedeixen conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions molt greus:



5. Es modifica l’article 16, que queda redactat de la manera següent:

“Article 16. Infraccions greus

Són infraccions greus les següents infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions greus:



6. Es modifica l’article 18, que queda redactat de la manera següent:

“Article 18. Sancions

Les sancions que resultin de cada procediment s’estableixen d’acord amb la qualificació de les infraccions.

1. Les infraccions molt greus es sancionen amb una o més de les següents sancions:



2. Les infraccions greus es sancionen amb una o més de les següents sancions:



3. Les infraccions lleus es sancionen amb:



4. Si l’entitat infractora fos una filial d’una empresa matriu andorrana, els ingressos bruts pertinents seran els ingressos bruts resultants dels comptes consolidats de l’empresa matriu última en l’exercici anterior.

5. En aplicació dels punts 1, 2 i 3 precedents, les sancions dels diversos apartats de cada punt es poden imposar alternativament o acumulativament.”

7. S’introdueixen les lletres b), e), g), i), j), k), m), n), o), p), i q), i es modifica l’actual lletra l) de l’article 19, que queda redactat de la manera següent:

“Article 19. Criteri de graduació de les sancions

Per a la graduació de les sancions, dins els límits establerts en l’article precedent, es tindrà en compte:



8. Es numeren els apartats 1 i 2, i s’introdueixen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 22, amb el redactat següent:

“Article 22. Inscripció i publicitat

1. Les sancions imposades han de constar als registres administratius corresponents, creats i mantinguts per l’AFA.

2. Les sancions que comportin la revocació de l’autorització, la limitació de les capacitats operatives de les entitats o la prohibició temporal o definitiva de la prestació de serveis de pagament així com l’amonestació pública, han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. Sense perjudici de la normativa de protecció de dades, les sancions i amonestacions per infraccions molt greus i greus s’han de publicar a la pàgina web de l’AFA, en un termini màxim de quinze dies hàbils després que la sanció o amonestació sigui ferma en via administrativa, amb informació sobre el tipus i la naturalesa de la infracció i la identitat de la persona física o jurídica sobre la qual recaigui la sanció o amonestació.

4. L’AFA pot acordar o bé que les sancions es publiquin mantenint com a confidencial la identitat dels subjectes infractors o bé que no es publiquin, en qualsevol de les circumstàncies següents:



Com a alternativa, quan les circumstàncies a què es refereix aquest apartat puguin cessar en un termini raonable, la publicació a la pàgina web de l’AFA es pot ajornar temporalment.

5. La informació publicada ha de romandre a la pàgina web del AFA durant els cinc anys següents.”

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

1. Es modifica l’enunciat de l’article 3 i els apartats 4 i 8, que queden redactats com segueix:

“Article 3. Missió i objectius en l’àmbit del sistema financer andorrà

[…]

4. L’AFA exerceix la supervisió en base consolidada sobre les entitats operatives del sistema financer i, per tant, exerceix la supervisió sobre les entitats operatives i els seus grups consolidables, incloent les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, tal com es defineixen els incisos 55 i 57 de l’apartat 1 de l’article 3, respectivament de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. L’AFA també exerceix la supervisió de les operacions significatives d’una entitat operativa del sistema financer amb la seva societat mixta de cartera matriu, tal com es defineix en l’incís 58, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com de les que tingui amb les filials d’aquesta societat mixta de cartera.

[…]

8. En l’exercici de les seves funcions, l’AFA supervisa i controla les entitats per vetllar pel compliment, per part d’aquestes, de la legislació vigent i, en especial, respecte a la normativa específica del sector, i actua preventivament en constatar indicis d’irregularitats per part dels seus supervisats, excepte quan la legislació vigent atribueix determinades facultats a altres autoritats administratives. Les sancions administratives i altres actuacions disciplinàries, han de ser eficaces, proporcionades i dissuasives.”

2. Es modifica l’enunciat de l’article 4 i les lletres b) i d) i s’hi incorpora la lletra o) de l’apartat 2; es modifiquen les lletres b), c) i f) i s’incorporen les lletres f bis) i h) a l’apartat 3, i es modifica l’apartat 5 de l’article 4, que queden redactats de la manera següent:

“Article 4. Funcions i competències en l’àmbit del sistema financer andorrà

2. A títol enunciatiu i no limitatiu, l’AFA desenvolupa les funcions següents:

[…]



[…]



[…]



3. En l’exercici de les seves funcions, l’AFA té competència per:

[…]



[…]



[…]



[…]

Les persones previstes en les lletres a), b), d), f bis) i g) han de proporcionar a l’AFA tota la informació necessària perquè l’AFA pugui exercir les seves funcions d’acord amb les disposicions legals vigents i han de guardar-ne secret.

[…]

5. Per a l’adequat exercici de les seves funcions i respectant les competències legals de les parts, l’AFA coopera amb el Govern, i amb altres autoritats o organismes nacionals proveint assistència i intercanviant les informacions confidencials necessàries.

En situacions d’urgència relacionades amb l’estabilitat del sistema financer andorrà, l’AFA pot intercanviar la informació que sigui pertinent amb les autoritats nacionals competents, organismes nacionals així com amb els ministeris que escaigui.

Quan l’intercanvi d’informació confidencial contingui dades personals, aquesta només pot ser intercanviada per part de l’AFA amb l’autoritat judicial penal, amb l’autoritat nacional competent en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, amb l’autoritat nacional competent en matèria de resolució, amb els organismes encarregats dels sistemes de garantia de dipòsits i inversions, amb el Cos de Policia i/o amb l’auditor extern respecte a les dades de l’entitat concernida. Així mateix, l’AFA pot col·laborar amb l’autoritat nacional competent en matèria de lluita contra el blanqueig de capital i el finançament del terrorisme en el marc d’investigacions o inspeccions en l’exercici de les seves funcions.

L’AFA pot exercitar les seves facultats supervisores i sancionadores mitjançant la sol·licitud a les autoritats judicials competents; en aquest sentit, pot sol·licitar i obtenir de la Batllia l’auxili judicial que necessiti per acomplir les seves funcions de control i supervisió.”

3. S’introdueix l’article 4 ter que queda redactat de la manera següent:

“Article 4 ter. Procediment de comunicació de possibles infraccions

1. L’AFA estableix, mitjançant comunicats tècnics, mecanismes efectius i fiables per encoratjar la comunicació sobre la comissió d’infraccions potencials o reals previstes en la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, el capítol IV de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera i la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

2. Els mecanismes a què es refereix l’apartat 1 inclouran com a mínim:



4. Es modifica l’enunciat de l’article 5 que queda redactat de la manera següent:

“Article 5. Marc de comunicació de l’AFA”

5. Es modifica l’enunciat de l’article 19 i els apartats 1 i 5 del mateix, els quals queden redactats de la manera següent:

“Article 19. Deure de secret

1. Els membres dels òrgans de govern de l’AFA, el seu personal així com totes les persones que exerceixin o hagin exercit una funció a l’AFA, inclosos els auditors externs o altres experts que siguin contractats per l’AFA, tenen el deure de guardar secret respecte a tota la informació obtinguda en el marc del seu mandat, en l’exercici de les seves funcions i de les seves activitats professionals a l’AFA, fins i tot després del seu cessament o de la seva separació.

Aquest deure de secret s’aplicarà també a la informació confidencial que l’AFA hagi intercanviat amb altres autoritats o organismes nacionals o amb qualsevol persona física o jurídica, en el marc del previst a l’apartat 5 de l’article 4 d’aquesta Llei.

5. En tots els casos en què una llei específica que regula les funcions i competències de l’AFA no autoritzi l’AFA explícitament a revelar informació confidencial, s’autoritza la recepció, l’intercanvi i la transmissió d’informacions confidencials per part de l’AFA a autoritats o organismes oficials nacionals amb competències equivalents o complementàries a les atorgades a l’AFA quan la finalitat sigui vetllar per la protecció dels dipositants, els inversors, per raons de supervisió prudencial, en processos de resolució i/o per l’estabilitat del sistema financer.”

6. Es modifica l’enunciat de l’article 20, que queda redactat de la manera següent:

“Article 20. Cooperació internacional”

7. S’incorpora l’article 20 ter, que queda redactat de la manera següent:

“Article 20 ter. Col·legis de supervisors

L’AFA, com a supervisor en base consolidada, ha de vetllar, quan sigui convenient, per establir col·legis de supervisors que contribueixin a fomentar la coordinació i cooperació adequada amb les autoritats de supervisió de tercers països.”

8. Es renumeren les disposicions transitòries de la Llei 10/2013, de 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i s’incorpora una disposició transitòria quarta, que queden redactades com segueix:

“Disposició transitòria primera

La taxa anual de supervisió que, d’acord amb l’establert al capítol quart d’aquesta Llei, han de satisfer les entitats operatives del sistema financer i els organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà s’ha d’aplicar per als exercicis anuals que s’iniciïn a partir de l’entrada en vigor de la present Llei.

Disposició transitòria segona. Validesa de les autoritzacions atorgades abans de l’1 de gener de 2018

De conformitat amb la disposició transitòria segona de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, les autoritzacions administratives atorgades a les entitats asseguradores i reasseguradores i els delegats d’entitats no residents nomenats a l’empara de la legislació anterior, no han de presentar una nova sol·licitud d’autorització, sens perjudici que des de l’entrada en vigor de la present Llei, queden sotmesos al nou règim de supervisió ordinària o simplificada i han d’abonar la taxa corresponent.

Disposició transitòria tercera. Inscripció obligatòria dels mediadors d’assegurances que operen al Principat d’Andorra

Els mediadors que estiguin desenvolupant la seva activitat al Principat d’Andorra han de sol·licitar la inscripció al Registre de Mediadors i abonar la taxa corresponent dins els tres mesos següents a l’entrada en vigor de la present Llei.

Disposició transitòria quarta

L’AFA disposa fins el 31/12/2020 per desenvolupar les disposicions específiques en relació al procediment de comunicació de possibles infraccions.”

9. Es modifica l’apartat 4, lletra a) de l’article 32 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorra de Finances, que queden redactats en els termes següents:

“Article 32. Taxa anual de supervisió de les entitats bancàries andorranes

(…)




10. S’incorpora una nova disposició transitòria cinquena a la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorra de Finances, que queda redactada en els termes següents:

“Disposició transitòria cinquena. Taxa anual de les entitats bancaries andorranes

Els imports de les taxes definides a l’article 32 s’apliquen per a les taxes que es meritin en els exercicis iniciats després del 31 de desembre del 2018.”

Disposició final sisena. Text refós

Es delega al Govern perquè, en el termini màxim de sis mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Disposició final setena. Desenvolupament reglamentari

Es faculta el Govern per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, dels reglaments necessaris per aplicar aquesta Llei. En particular, el Govern dictarà el Reglament de desenvolupament general de la Llei.

Disposició final vuitena. Entrada en vigor

1. Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de publicar-se en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, l’article 60 serà d’aplicació a partir de l’1 de gener del 2020 i els articles 54, 55, 56, 57, 58, 59 i 61 seran d’aplicació a partir l’1 de gener del 2021.


Casa de la Vall, 20 de desembre del 2018



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.