Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de gener del 2019 ha aprovat la següent:

llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública

Exposició de motius

La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, representa una fita de cabdal importància en el procés de modernització de les administracions públiques del Principat d’Andorra que es va produir com a conseqüència de la Constitució. En el moment en què aquella Llei va ser aprovada, el personal de l’Administració general era majoritàriament contractual, i coexistia amb personal funcionari regit per normes molt variades, fragmentàries i disperses; la Llei va normalitzar aquella situació en establir un règim del personal al servei de l’Administració complet i coherent, i va dotar l’Administració general d’un instrument modern per a la gestió dels seus recursos humans. D’altra banda, i amb la voluntat d’homogeneïtzar, en la mesura del possible, el règim del personal al servei de les administracions públiques, la Llei fixava les bases d’un règim general de la funció pública, aplicable també al personal de l’Administració de justícia i al personal dels comuns, bases que es van concretar posteriorment en la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de justícia, en el primer cas, i en les ordinacions comunals de funció pública, en el segon. La Llei va optar per deixar fora del seu àmbit el personal de les entitats parapúbliques o organismes autònoms, que, des de llavors, es regeix per la legislació laboral, complementada pels respectius reglaments interns.

Malgrat l’aparició d’algunes ombres en l’aplicació, les prescripcions de la Llei de la funció pública no havien estat modificades fins a una data molt recent. Certament, la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, ja n’havia matisat o complementat algunes disposicions i, posteriorment, la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, en va alterar o suspendre l’aplicació d’altres, com a mesura de contingència per racionalitzar les despeses de personal i per ajudar a pal·liar els efectes de la greu crisi que, en aquell moment, patia l’economia del Principat, però la primera modificació formal de la Llei és la que va dur a terme la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació i del pla de pensions de la funció pública, que, en la disposició final primera, en modifica una desena d’articles i, molt significativament, modifica substancialment el règim del personal al servei de l’Administració pública, en generalitzar el d’agent de l’Administració de caràcter indefinit, és a dir, un règim de naturalesa contractual, mentre que reserva el règim estatutari únicament al personal dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders, i a les funcions d’inspector i interventor. Amb posterioritat, la Llei va patir encara una modificació de caràcter molt puntual, introduïda per la disposició final segona de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.

La Llei de la funció pública que ara s’aprova constitueix una revisió molt profunda de la Llei del 15 de desembre del 2000, malgrat que en conserva l’estructura i algunes disposicions. La que es pot considerar com a novetat més significativa està justament lligada a la modificació esmentada, que limitava el règim estatutari a una petita part del personal de l’Administració pública, però li dona una solució radicalment contrària: amb aquesta Llei desapareix el personal contractual de l’Administració, i els agents de l’Administració, tant de caràcter indefinit com de caràcter eventual, són substituïts per dos noves figures de caràcter estatutari: els treballadors públics de caràcter indefinit i els treballadors públics interins. El règim dels treballadors públics de caràcter indefinit és, a tots els efectes pràctics, el mateix que el dels funcionaris; la diferència entre uns i altres rau en el fet que aquests darrers ocupen únicament els llocs de treball que impliquen l’exercici d’autoritat o la participació en l’exercici de les prerrogatives de l’Estat, i per això les places d’aquells llocs de treball es reserven als nacionals andorrans, mentre que la resta de places dels llocs de treball de l’Administració són cobertes per treballadors públics que, a falta de candidats andorrans, es poden atribuir a persones d’altres nacionalitats, amb respecte dels compromisos contrets en els convenis internacionals signats pel Principat.

Una altra de les modificacions essencials de la Llei afecta el règim retributiu: en aquesta matèria s’ha buscat la implementació d’un sistema d’incentius efectiu, que permeti premiar el talent i el compromís, i que sigui compatible amb la sostenibilitat de les despeses de personal. Això comporta canvis en l’aplicació del sistema de gestió de l’acompliment -un dels apartats de la Llei de funció pública del 2000 que havia estat més criticat- i canvis també en el complement d’antiguitat, que passa a generar-se cada cinc anys de servei a l’Administració en lloc de cada tres anys com fins ara.

També la mobilitat dels funcionaris i treballadors públics ha fet objecte de modificacions de relleu; en particular, mitjançant la previsió que el personal que presta servei a l’Administració de justícia i als comuns pugui participar, en peu d’igualtat amb el de l’Administració general, en les convocatòries de mobilitat interna per cobrir les places vacants o de nova creació, que s’efectuen amb caràcter previ a la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs.

Una altra novetat significativa és la regulació de la carrera professional en el si de l’Administració, fins ara relegada a disposicions de rang reglamentari, que ara troba plasmació en el text legal a través de dos mecanismes diferents: la carrera horitzontal i la carrera vertical. De forma estretament lligada amb la carrera, la Llei crea mecanismes per fomentar la formació continuada i el desenvolupament professional, a fi de potenciar l’adquisició de noves capacitats i l’assumpció de noves responsabilitats en un context ràpidament canviant; també introdueix tota una bateria de nous instruments d’ordenació i de gestió del personal, que fins ara s’havien trobat a faltar.

La nova Llei qualifica la seguretat i la salut en el treball de prioritats essencials de la política de personal de l’Administració general i, conformement amb aquesta declaració de principis, destina una nova i extensa secció a regular l’activitat preventiva i de vigilància i protecció, i els drets i deures dels funcionaris i treballadors públics en aquesta matèria.

El règim disciplinari ha experimentat, així mateix, modificacions de relleu; en aquest cas, la redacció del nou text s’ha inspirat llargament en les recents Lleis 2/2017, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, i 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, per més que la tipificació concreta de les faltes i de les corresponents sancions està adaptada a les condicions del Cos General; també la regulació del procediment és de nova factura, amb inspiració en aquelles normes i tenint en compte igualment la recent introducció en el Codi de l’Administració dels principis generals del procediment sancionador, que resulten indiscutiblement aplicables als procediments disciplinaris que s’incoïn als funcionaris i treballadors públics.

Juntament amb les esmentades, altres nombroses modificacions de caràcter menys significatiu, però en absolut intranscendents, perfilen l’abast d’algunes disposicions, milloren la tècnica d’altres i, en general, asseguren la cohesió del nou text de la Llei.

Pel que fa als comuns, aquesta Llei segueix el mateix criteri que la del 2000, i estableix que són directament aplicables al personal de les corporacions locals un petit nombre de les seves disposicions, que en configuren el nucli essencial, però, al marge d’això, deixa àmplia latitud a cada comú per regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.

La Llei està estructurada en quatre títols, i es desglossa en un total de cent vint-i-un articles, vuit disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria i deu disposicions finals.

El títol I, destinat a les disposicions generals, està dividit en dos capítols: el primer d’ells enuncia els principis generals de la Llei i el seu àmbit d’aplicació, mentre que el segon descriu els tipus de relacions d’ocupació en l’Administració pública (funcionaris, treballadors públics de caràcter indefinit, treballadors públics interins i personal de relació especial). Com ja ha quedat apuntat, totes les relacions són de caràcter estatutari.

El títol II té per objecte desenvolupar el règim de la funció pública en l’Administració general. Aquest és, amb molta diferència, el títol més extens de la Llei, i està dividit en vuit capítols, amb el contingut següent:

El capítol primer enumera els òrgans de l’Administració general competents en matèria de personal. Les funcions que la Llei del 2000 atribuïa a la Secretaria d’Estat de Funció Pública s’atribueixen ara al ministeri competent en matèria de funció pública. Es manté la Comissió Consultiva de Funció Pública, que passa a denominar-se Comissió de Personal, amb una composició més àmplia, però sense alterar la seva naturalesa d’òrgan de consulta i de participació ni les seves funcions, i s’hi afegeix un nou òrgan de caràcter tècnic: el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, amb funcions de proposta de les mesures que comportin alteracions de l’estructura de llocs de treball de l’Administració general, i d’informe preceptiu de les propostes de mobilitat del personal, quan aquesta mobilitat es dugui a terme sense la conformitat del funcionari o treballador públic afectat, i també de les propostes que impliquin modificació en les dotacions de les places pressupostades.

El capítol segon estableix el sistema de classificació i ordenació dels recursos humans, i consta de tres seccions. La secció primera defineix el sistema de classificació dels llocs de treball de l’Administració pública, i ho fa de manera diferent, i més simple, que la Llei del 2000: hi ha una primera divisió entre el Cos General i els Cossos Especials i, dins de cada cos, tots els llocs de treball es defineixen per la seva adscripció a una determinada família professional i a un nivell de classificació; aquesta doble adscripció és necessària i suficient per definir tots els llocs de treball de l’Administració general. Destaca igualment el canvi de denominació del Cos Especial d’Ensenyament, que passa a denominar-se Cos Especial d’Educació. La secció segona introdueix els nous instruments que han de servir per racionalitzar i millorar l’ordenació i la gestió dels recursos humans de l’Administració general: el pla estratègic de recursos humans; el pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans; l’inventari de famílies professionals; les agrupacions de perfils competencials; el mapa de llocs de treball; el manual descriptiu de llocs de treball, i l’oferta d’ocupació pública. Finalment, la secció tercera converteix el que fins ara era el Registre de la Funció Pública en el Registre de personal de l’Administració general, regula els principis generals de la seva gestió i funcionament, garanteix que es farà de manera respectuosa amb els drets a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que proclama l’article 14 de la Constitució, i estableix els altres drets dels titulars de cadascun dels expedients personals inscrits en aquest Registre.

El capítol tercer, relatiu al sistema d’accés a la Funció Pública, està dividit en tres seccions. La secció primera regula el sistema de provisió de places i hi introdueix una novetat significativa: el concurs de mobilitat interna per a les places dels llocs de treball de l’Administració general s’obre als funcionaris i treballadors públics de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Aquesta és una mesura que amplia l’horitzó de possibilitats de treball d’uns i altres, i que fomenta la mobilitat entre les administracions públiques del Principat. Així mateix, s’hi introdueix la previsió que els candidats que superin el procés de selecció i que no obtinguin la plaça quedaran en situació de reserva durant un termini de dotze mesos. La secció segona regula la provisió de les places dels llocs de treball de director en termes essencialment similars als de la Llei del 2000, amb la particularitat que suprimeix el complement de reconeixement de la funció directiva que la dita Llei atribuïa als directors en el moment del cessament, si havien ocupat la plaça durant un termini de més de cinc anys. La supressió obeeix als mateixos criteris que han inspirat la revisió de la política retributiva, que s’esmenten més endavant. La secció tercera és de nova factura i incorpora les regles sobre igualtat d’oportunitats que s’havien anat creant per via reglamentària, donant-hi rang legal i una sistematització més acabada.

El capítol quart regula, també en tres seccions, l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o de treballador públic, i les situacions administratives. La secció primera es destina a l’adquisició d’aquella condició, i en detalla els tràmits successius, fins al nomenament definitiu i l’acceptació, per jurament o promesa, de les obligacions inherents al lloc de treball. La secció segona es destina a les situacions administratives, amb poques novetats. La secció tercera regula les causes de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic, en termes molt semblants als de la Llei del 2000, però hi incorpora la jubilació, que aquella Llei havia conceptuat, de forma poc adequada, com a situació administrativa; igualment, per motius de precisió lingüística, s’ha modificat el terme acomiadament pel de separació del servei.

El capítol cinquè s’ocupa de la formació, la carrera i l’avaluació de l’acompliment, i està dividit en tres seccions homònimes. La primera proclama el compromís de l’Administració de facilitar eines al seu personal per actualitzar els seus coneixements, i estableix l’instrument privilegiat per fer-ho, que és el Pla de formació. La segona defineix les bases de la carrera professional, en dos vessants diferents: la carrera horitzontal, que és l’ascens o progressió en un escalat de graus dintre del mateix lloc de treball, que permet la progressió en la banda retributiva corresponent al lloc de treball, i la carrera vertical, que és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració que s’ofereix al personal a través dels sistemes de promoció interna. La secció tercera redefineix el procés d’avaluació de l’acompliment, que deixa d’estar vinculat directament a un complement retributiu, com era el cas fins ara, i passa a ser un instrument més polièdric, amb efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i també en el sistema disciplinari, en el cas d’avaluacions negatives.

El capítol sisè té per objecte els mecanismes de la mobilitat del personal i en crea un de nou, l’adscripció temporal, que s’afegeix als tres que ja existien: la reubicació, el trasllat i la comissió de serveis. L’adscripció temporal és de caràcter obligatori, igual que la reubicació i, en ambdós casos, la Llei requereix un informe preceptiu del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, quan el funcionari o treballador públic afectat no hi doni la seva conformitat.

El capítol setè es destina als drets i les obligacions dels funcionaris i treballadors públics. La secció primera conté el catàleg de drets en termes molt semblants als de la Llei del 2000, mereix especial esment la introducció del dret a la protecció efectiva davant de situacions d’assetjament, que no hi era reconegut expressament. La secció segona, relativa a la jornada i l’horari de treball, introdueix, com a novetat, la possibilitat de treballar a temps parcial, i també el dret a la reducció parcial de jornada dels funcionaris i treballadors públics indefinits, a partir dels seixanta-un anys d’edat, i sempre que acumulin un mínim de vint-i-cinc anys de servei. La secció tercera conté el catàleg de deures i obligacions, que també s’inspira llargament en la Llei del 2000, però amb una redacció més precisa i estricta en alguns apartats, com el relatiu al deure de reserva en relació amb les informacions de caràcter personal adquirides per raó de la funció o el càrrec, i amb un especial èmfasi en el dret a la formació; així mateix, s’hi afegeix un nou règim d’incompatibilitats adaptat a la possibilitat de treballar a temps parcial, a aquells que percebin un salari inferior al 120% del salari mínim interprofessional i aquells treballadors públics interins que tinguin un contracte amb una durada inferior a un any, que introdueix la Llei. Finalment, la secció quarta, relativa al règim retributiu, presenta novetats significatives, ja que l’estructura retributiva ha estat revisada. Així, desapareix el complement de millora, que ha estat substituït pel complement de carrera, mentre que el complement d’antiguitat passa a configurar-se com un règim de quinquennis, en lloc del de triennis fins ara vigent. Aquests canvis estan motivats per la recerca d’un sistema d’incentius que permeti recompensar el talent, l’esforç i el compromís amb el treball, així com per la voluntat de garantir la sostenibilitat econòmica de la despesa de l’Administració pública. En aquest sentit, la viabilitat financera i econòmica del nou sistema d’incentius i de carrera professional és cabdal a efectes que es pugui mantenir al llarg del temps.

El capítol vuitè, que regula el règim disciplinari, és tot ell de nova factura. En aquest cas, s’ha fet un esforç important de concreció en la tipificació de les faltes disciplinàries, necessària per raó de la “coloració penal” del dret administratiu sancionador que han posat en relleu la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal Constitucional. Així mateix, es perfila el concepte d’autor definint l’autoria per omissió i equiparant-hi el cooperador necessari, i es tipifiquen com a faltes autònomes la conducta de l’encobridor i la del cooperador no necessari. També hi ha novetats en el catàleg de sancions, que introdueix, juntament amb les tradicionals de separació temporal o definitiva del servei, les de penalització a l’efecte de carrera, promoció i mobilitat voluntària; de destitució del càrrec de comandament, amb adaptació de l’estructura retributiva al nou lloc de treball, i de prohibició d’ocupar llocs de comandament durant un període determinat; es mantenen les amonestacions verbal i escrita per les faltes lleus.

El títol III regula, en dos capítols, el règim dels treballadors públics interins i el del personal de relació especial. El capítol primer estableix els supòsits en què resulta admissible el nomenament de personal interí; proclama, com a regla general, que aquest personal s’ha de seleccionar amb procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència, i estableix les excepcions a aquesta regla, justificades per raons d’urgència que hauran de quedar acreditades en l’expedient; també prescriu que la contractació com a personal interí no atorga cap dret preferent per a l’accés a la condició de funcionari o treballador públic indefinit, però que el temps de servei prestat, i l’experiència i la formació adquirides, sí que poden ser valorats com a mèrits en el concurs selectiu d’ingrés. El capítol segon es destina al personal de relació especial, i no planteja canvis notables: es tracta de personal que presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal a un numerus clausus d’alts càrrecs; és nomenat i cessat lliurement per aquests càrrecs, i cessa, en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que l’ha nomenat, sense que l’extinció de la relació generi, en cap cas, dret a indemnització.

El títol IV, i darrer, de la Llei, té per objecte el règim de la funció pública dels comuns i es limita, pràcticament, a determinar quins són els articles d’aplicació directa i a prescriure que, per a la resta, els comuns han de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia i han de determinar les competències dels seus òrgans en matèria de personal.

Per acabar, vuit disposicions addicionals estableixen mesures per facilitar l’aplicació de la nova Llei; per donar solució a determinades situacions especials, i per resoldre qüestions lligades a l’aplicació de la Llei a les administracions comunals.

Clouen la Llei set disposicions transitòries, una derogatòria i deu disposicions finals, que serveixen a les finalitats pròpies d’aquesta classe de normes.

En darrera instància aquesta Llei també incorpora vuit annexos que fan referència a les taules retributives anuals del Cos General, el Cos d’Educació, el Cos Diplomàtic, Cos de Banders, el Cos de Duana, el Cos Penitenciari, el Cos de Policia i el Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte establir i regular el règim de la funció pública, entès com el que regula les relacions d’ocupació de l’Administració amb el seu personal, i els instruments per a la seva gestió.

Article 2. Principis d’actuació

1. L’Administració pública ha de servir amb objectivitat l’interès general d’acord amb els valors i els principis que inspiren aquesta Llei, i que són exigibles en el comportament de l’Administració i del seu personal.

2. L’Administració pública ha d’exercir les seves competències d’acord amb els principis d’eficiència, eficàcia, equitat, objectivitat, transparència i qualitat del servei.

3. Els funcionaris i els treballadors públics han de dur a terme la seva actuació d’acord amb els principis de compromís, professionalitat, imparcialitat, probitat, honestedat, respecte, integritat, responsabilitat i transversalitat.

Article 3. Àmbit d’aplicació de la Llei

1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tot el personal que presta serveis a l’Administració general i als comuns, en els termes que es determinen en la mateixa Llei.

2. Aquesta Llei no és aplicable al personal que es regeix per la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia, excepte en allò en què l’esmentada Llei es remet expressament a aquesta.

3. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:



4. Així mateix, la Llei no és aplicable als òrgans de direcció administrativa següents:



5. No obstant allò que estableixen els apartats precedents, les disposicions de la Llei relatives a drets i obligacions, mobilitat i règim disciplinari s’apliquen, amb caràcter subsidiari, al personal a què es refereixen els apartats c) i d) de l’apartat 3, i els apartats a), c) i d) de l’apartat 4.

Capítol segon. Relacions d’ocupació en l’Administració pública

Article 4. Tipus de relació

1. El personal de l’Administració pública es classifica en:



2. Els funcionaris i els treballadors públics interins estan vinculats amb l’Administració pública per una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen.

3. La relació especial és una relació de confiança que es caracteritza per la lliure designació i destitució, regulada per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen, i per la normativa específica relativa a la relació concreta, quan sigui el cas.

4. Els funcionaris i els treballadors públics interins i el personal de relació especial poden ser-ho a temps complet o a temps parcial.

Article 5. Funcionaris

1. Són funcionaris els nomenats per ocupar llocs de treball de caràcter permanent amb atribucions que impliquen l’exercici de l’autoritat o la participació directa o indirecta en l’exercici de les prerrogatives de potestat pública de l’Estat.

2. Són reservats als funcionaris de nacionalitat andorrana els llocs de treball que corresponen als interventors, als inspectors tributaris, als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders, i Diplomàtic, així com els altres que s’estableixin per llei.

3. Els funcionaris, després del nomenament definitiu, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta al dret administratiu, i només poden ser separats del servei per les causes i en les condicions que s’estableixen en aquesta Llei.

Article 6

Article 7. Treballadors públics interins

1. Els treballadors públics interins són nomenats, per motius justificats, per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris d’acord amb el que està previst en aquesta Llei.

2. Els treballadors públics interins queden vinculats amb l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter temporal i per una relació de treball estatutària subjecta a dret administratiu.

Article 8. Personal de relació especial

El personal de relació especial presta, en virtut del lliure nomenament del cap de Govern, d’un ministre, del president del Consell Superior de la Justícia o d’un cònsol, i amb caràcter temporal, serveis d’assessoria o d’assistència personal de confiança, no reservats a un funcionari.

Títol II. Règim de la funció pública en l’Administració general

Capítol primer. Òrgans de l’Administració general competents en matèria de personal

Article 9. El Govern

En l’àmbit de l’Administració general:

Article 10. La Comissió de Personal

1. En l’àmbit de l’Administració general, la Comissió de Personal és l’òrgan col·legiat de consulta sobre funció pública i de participació del personal.

2. La Comissió de Personal està integrada pel director o responsable del Departament de Funció Pública, que la presideix; entre tres i cinc membres designats per les associacions de funcionaris i treballadors públics i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general, i un nombre igual de membres de l’Administració general designats pel Govern. Quan la Comissió hagi d’emetre informes sobre qüestions que afecten únicament grups determinats del personal de l’Administració general, tant els sindicats i les associacions funcionarials representades com el Govern poden designar altres membres, sempre en nombre igual, que s’afegeixin a la Comissió, per a aquesta ocasió concreta.

3. Són funcions de la Comissió de Personal:



4. La Comissió de Personal ha d’emetre l’informe preceptiu i no vinculant a què es refereix el paràgraf a) de l’apartat precedent en el termini màxim de dos mesos a comptar de la recepció de la sol·licitud, prorrogable en les condicions previstes per l’article 114.3 del Codi de l’Administració. Aquest informe s’incorpora a la documentació que el Govern tramet al Consell General, en trametre-li el Projecte de llei; en el cas que no hagi estat lliurat en el termini previst, en trametre el Projecte de llei al Consell General el Govern ha de fer constar expressament aquesta circumstància.

5. El Govern aprova per decret les normes d’organització i funcionament de la Comissió de Personal, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

Article 11. Comitè Tècnic d’Organització i Gestió

1. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió és l’òrgan consultiu i de proposta del Departament de Funció Pública en matèria de classificació del sistema de llocs de treball.

2. Correspon al Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, la proposta de les mesures següents:



3. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’informar preceptivament, abans que siguin adoptades per l’òrgan competent, de les decisions següents:



4. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió està integrat per la persona responsable del Departament de Funció Pública, que el presideix; els directors o responsables dels departaments concernits, dos membres tècnics del Departament de Funció Pública, un dels quals fa les tasques de secretari, nomenats pel ministre que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública, i dos membres dels sindicats de l’àmbit afectat de l’Administració pública.

Els membres directors o responsables que formen part del Comitè poden fer-se substituir pel personal tècnic del mateix departament quan la seva assistència sigui impossible per causes justificades degudament.

Poden assistir a les reunions del Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general de l’àmbit afectat. Aquests organismes han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per poder confirmar la seva participació.

Quan l’especificitat o la complexitat ho aconselli, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió pot incorporar altres tècnics o experts en la matèria, ja siguin de l’Administració, ja siguin externs.

5. El Govern aprova per reglament les normes d’organització i funcionament del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, i li facilita els mitjans materials i humans necessaris per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

Capítol segon. Classificació i ordenació dels recursos humans

Secció primera. Sistema de classificació de la funció pública

Article 12. Característiques del sistema de classificació

1. El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels llocs de treball i de la prestació de serveis dels funcionaris i dels treballadors públics.

2. El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als objectius que l’Administració general estableixi en tot moment, amb la finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics.

3. El sistema identifica l’abast de la prestació dels funcionaris i treballadors públics i els drets i obligacions, vinculats als llocs de treball, que tenen les persones que els ocupen.

Article 13. Elements del sistema de classificació

Els elements que componen el sistema de classificació del personal de l’Administració general són els següents:

Article 14. Cossos

En l’àmbit de l’Administració general hi ha els cossos següents:

Cos general: Incorpora totes les funcions de comandament, de gestió tècnica, administrativa i de manteniment i serveis no reservades als cossos especials.

Cossos especials: Incorporen les funcions específiques que, segons la naturalesa de la seva prestació, no poden ser exercides pel Cos general. Són cossos especials els següents:

Article 15. Integració dels funcionaris i dels treballadors públics interins en cossos

1. Els funcionaris i els treballadors públics interins de l’Administració general s’integren en el Cos General o en els cossos especials segons la naturalesa de la seva prestació; en qualsevol dels casos, la integració esmentada implica l’adscripció a un lloc de treball classificat dins d’un grup professional i vinculat a una plaça amb dotació pressupostària.

2. Les condicions de treball dels funcionaris i treballadors públics integrats en algun dels cossos especials es regeixen supletòriament per aquesta Llei i per les normes que la desenvolupen, en tot el que no estigui expressament regulat per la llei de creació del cos especial de què es tracti i per les normes que la desenvolupen.

Article 16. Famílies professionals

1. Els llocs de treball de l’Administració general s’agrupen en famílies professionals per raó del caràcter homogeni de les funcions a desenvolupar, les capacitats i els coneixements comuns acreditats a través dels procediments selectius per a l’accés.

2. El sistema de classificació professional inclou les famílies professionals següents:



3. Tots els llocs de treball de l’Administració general han d’estar classificats en una determinada família professional.

4. Amb la finalitat d’optimitzar la gestió del sistema de recursos humans, el Govern pot crear per decret noves famílies professionals, o reestructurar la divisió en famílies professionals prevista en aquest article.

Article 17. Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació

1. El sistema de classificació professional inclou els grups següents:



2. Tant al Cos General com als cossos especials, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar enquadrats en un grup funcional i en una ocupació professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.

3. Els llocs de treball es classifiquen en quinze nivells per al Cos General i en tres nivells, com a mínim, i vuit, com a màxim, per als cossos especials, segons les seves estructures organitzatives.

L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials, depèn del seu contingut organitzatiu, mesurat en termes de tres factors i vuit elements, d’acord amb el sistema de valoració establert a l’Administració general, que són els següents:



4. En els cossos especials, l’assignació de nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en els termes de les circumstàncies de treball següents:



Durant el període de formació es merita únicament un 60% del complement específic.

Article 18. Llocs de treball

1. El lloc de treball és el conjunt de funcions, activitats, tasques o altres responsabilitats encomanades i establertes en l’àmbit organitzatiu del qual depèn per l’Administració a cada treballador. El desenvolupament del lloc de treball requereix un determinat perfil professional.

2. S’entén per perfil professional el conjunt de coneixements, experiència, habilitats, capacitats, competències i comportaments necessaris per tal de contribuir a l’obtenció dels resultats definits per l’organització.

3. El perfil professional requerit per a cada lloc de treball es considera en els processos de selecció, formació, mobilitat i carrera professional.

4. Cada lloc de treball ha d’estar classificat dins d’una única ocupació professional tipus i una única família professional i amb un sol nivell de classificació.

5. En funció del lloc de treball que s’ha de desenvolupar, es requereixen les formacions acadèmiques adients o experiència reconeguda per garantir l’òptim encaix i rendiment en el lloc de treball.

6. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.

7. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen un lloc de treball d’una ocupació professional tipus i una família professional i d’un nivell determinats.

8. L’Administració pot assignar provisionalment al seu personal funcions i tasques diferents de les que corresponen al lloc de treball que desenvolupen, sempre que es trobin dins de la mateixa ocupació professional tipus i nivell, quan les necessitats del servei ho justifiquin i sense reducció de les retribucions.

9. Així mateix, en el marc de la seva potestat d’autoorganització, l’Administració pot modificar les funcions i les tasques dels llocs de treball integrats en una mateixa ocupació professional tipus i família professional.

Article 19. Places

1. El nombre de places determina el nombre d’efectius que ocupen cada lloc de treball amb assignació pressupostària.

2. Mitjançant els instruments d’ordenació dels recursos humans, el ministeri encarregat de la funció pública determina el nombre de places necessàries i les incorpora a la proposta de pressupost.

3. En el moment que s’incorporen a l’Administració general, els funcionaris i treballadors públics interins són adscrits inicialment a una plaça pressupostada d’un departament i passen a ocupar un lloc de treball d’una família professional, una ocupació professional tipus i un nivell determinats.

Secció segona. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració

Article 20. Instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans

1. Són instruments d’ordenació i gestió dels recursos humans de l’Administració general els següents:



2. Aquests instruments són preceptius i vinculants pel Govern.

Article 21. Pla estratègic de recursos humans

El ministeri que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública aprova cada quatre anys un pla estratègic de recursos humans que ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

Article 22. Pla d’ordenació i racionalització dels recursos humans

1. L’Administració general ha d’aprovar plans per ordenar i racionalitzar els seus recursos humans, d’acord amb els plans estratègics o d’acord amb les directrius de polítiques de personal que estableixi el Govern.

2. Aquests plans han d’incloure les mesures següents:

Article 23. Inventari de famílies professionals

1. L’inventari de famílies professionals és un instrument per ordenar el sistema de recursos humans, el disseny de plans formatius i la carrera professional.

2. Els llocs de treball s’agrupen en famílies professionals en funció dels coneixements, les responsabilitats o altres habilitats requerides, perquè es desenvolupin correctament.

Article 23 bis. Manual funcional d’ocupacions professionals tipus

El Manual funcional d’ocupacions professionals tipus de l’Administració general identifica i descriu les ocupacions professionals tipus, els llocs de treball que s’hi integren i la missió, les finalitats i els requeriments necessaris perquè s’acompleixi.

Article 24. Agrupacions de perfils competencials

1. Cadascun dels llocs de treball s’assigna a una agrupació de perfil competencial, que compta amb la definició de les competències requerides per a cada agrupació, ja siguin competències generals o organitzacionals o competències específiques per a cadascuna de les agrupacions que s’identifiquin i les conductes bàsiques corresponents.

2. Les agrupacions de perfils competencials integren la missió, les responsabilitats comunes, les competències necessàries per al seu acompliment i la seva definició.

Article 25. Mapa de llocs de treball

1. El mapa de llocs de treball és l’instrument tècnic mitjançant el qual es fa l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats de cada servei, i es recullen les característiques essencials dels llocs de treball i els requisits per ocupar-los.

2. El Mapa de llocs de treball és format per tots els llocs de treball de l’Administració general, ocupats i vacants, classificats per cossos i famílies. Ha de contenir les dades següents:



3. El mapa de llocs de treball, que s’aprova al pressupost anual, es pot modificar al llarg de l’exercici pressupostari amb les limitacions que s’estableixen en les disposicions de la Llei del Pressupost.

Article 26. Manual descriptiu de llocs de treball

1. El Manual descriptiu de llocs de treball és el document que conté el conjunt de funcions bàsiques que es desenvolupen en cadascun dels llocs de treball així com els requisits de formació, coneixements, experiència, capacitats, habilitats i competències que es requereixen per ocupar-los.

2. El Manual s’actualitza en el cas que algun lloc de treball hagi modificat substancialment les seves funcions o requisits.

Article 27. Creació, modificació o supressió de llocs de treball

1. El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de classificar i actualitzar el Mapa de llocs de treball de l’Administració general.

2. El procediment de classificació i revisió dels llocs de treball s’aprova per reglament.

Article 28. Oferta d’ocupació

1. L’oferta d’ocupació és l’instrument concret de planificació i de gestió de les necessitats de recursos humans, d’acord amb l’anàlisi de les estructures organitzatives de cada departament i el Pla Estratègic de recursos humans.

2. L’oferta d’ocupació és la relació anyal de totes les places vacants o de nova creació de l’Administració general amb assignació pressupostària, agrupades per cossos, grups funcionals, nivells de classificació i llocs de treball.

3. Una vegada aprovat el Pressupost general, la memòria del qual inclou de forma clara la relació de totes les places de nova creació, el Departament de Funció Pública publica a la seu electrònica del Govern l’oferta d’ocupació de l’exercici.

Article 29. Plans de reestructuració

1. Correspon al Govern aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública, bé a una entitat privada.

2. Els plans de reestructuració han de preveure que els funcionaris afectats puguin optar:



3. Quan el funcionari opti per incorporar-se a la nova entitat, ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant. Aquests drets econòmics s’han d’adaptar a l’estructura retributiva vigent a l’entitat de destinació.

El temps de servei prestat pel funcionari a l’Administració es computa com d’antiguitat, a tots els efectes, en la nova entitat.

4. Els funcionaris afectats per un pla de reestructuració que opten per donar per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració poden fer efectius els drets passius adquirits en els termes establerts a la normativa reguladora.

Secció tercera. Registre de personal

Article 30. Registre de personal

1. Tot el personal de l’Administració general ha de figurar inscrit en el Registre de personal, que depèn del ministeri competent en matèria de funció pública.

2. Per reglament, el Govern determina:



3. La gestió del Registre de personal s’ha de fer de forma respectuosa amb el dret a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge que proclama l’article 14 de la Constitució.

4. Els responsables de la custòdia dels expedients personals i del Registre tenen deure de reserva total sobre les dades que coneguin per raó de les funcions que tenen encomanades.

5. No ha de figurar en els expedients personals ni en el Registre cap dada referent a raça, religió, orientació sexual, opinió o qualsevol altra condició personal o social com pot ser l’afiliació a un partit polític o a un sindicat.

6. El titular de l’expedient personal té dret d’accés i a l’obtenció de certificacions sobre tota la informació existent al seu nom en el Registre de personal, gaudeix igualment dels drets de rectificació, supressió i oposició en els termes previstos per la Llei qualificada de protecció de dades personals per als fitxers de naturalesa pública.

7. Correspon al ministeri competent en matèria de funció pública adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter reservat de les dades del Registre de personal de l’Administració general.

Capítol tercer. Accés i promoció

Secció primera. Sistema de provisió de places

Article 31. Disposicions generals

1. El procés de provisió de places vacants o de nova creació s’inclou en la planificació de recursos humans que ha d’elaborar el Departament de Funció Pública, a partir de les necessitats trameses pels directors o responsables dels departaments.

2. La creació de places noves requereix una anàlisi prèvia, que comporta la descripció de les funcions essencials del lloc de treball, així com del perfil professional adequat per al seu correcte acompliment.

Article 32. Principis generals del sistema de selecció

1. El sistema de selecció es basa en els principis de mèrit, capacitat i competència, com a garantia d’una valoració justa i objectiva, i té com a objectiu incorporar a l’Administració general els candidats més adequats i més preparats per a la plaça a cobrir, mitjançant l’aplicació d’un procediment objectiu.

2. El procés de selecció ha de garantir, així mateix, els principis de transparència, objectivitat, publicitat, igualtat i concurrència; cap candidat no en pot ser exclòs per raons diferents de les previstes expressament en aquesta Llei.

3. Es poden aplicar mesures de discriminació positiva, en els termes previstos per aquesta Llei, per facilitar la integració de persones amb discapacitat.

Article 33. Requisits generals

1. Per ser admès en els processos selectius de personal funcionari o de treballadors públics interins, s’han de complir els requisits generals següents:



2. El procés selectiu d’ingrés per a la provisió de places vacants o de nova creació s’ha d’obrir exclusivament als candidats de nacionalitat andorrana, amb les excepcions previstes en els tractats internacionals vigents. Per a les places que no resultin cobertes, es pot fer una segona convocatòria oberta a candidats d’altres nacionalitats.

3. En tot cas, han de ser coberts exclusivament amb nacionals andorrans els llocs de treball reservats per a funcionaris de nacionalitat andorrana.

4. La normativa dels cossos especials pot establir altres requisits específics en funció de la singularitat dels llocs de treball.

Article 34. Procés de selecció

1. Els processos selectius tenen caràcter obert sense perjudici del que aquesta Llei preveu sobre el concurs de mobilitat interna.

2. El procés de selecció per cobrir places es porta a terme en diverses fases, que han de respondre als principis de transparència, objectivitat, publicitat i igualtat, i que tenen com a finalitat seleccionar els candidats que s’adaptin millor als llocs de treball que s’han de cobrir d’acord amb la seva capacitació, els seus mèrits i la seva experiència.

Article 35. Contingut dels processos selectius

Amb l’objectiu de seleccionar el candidat idoni en funció de les característiques i els requeriments del lloc de treball corresponent a la plaça vacant, els processos selectius poden incorporar qualsevol de les proves següents:

Article 36. Criteris de provisió de places

1. La provisió de places vacants o de nova creació es fa d’acord amb l’ordre de prelació següent:



2. Amb caràcter excepcional el Govern, a proposta motivada i justificada del Departament de Funció Pública i del departament corresponent, pot decidir que la provisió de determinades places es porti a terme únicament mitjançant el procés selectiu d’ingrés. En aquest cas es comunicarà la decisió al Comitè Tècnic de Selecció.

Article 37. Concurs de mobilitat

1. Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració pública s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant concursos de mobilitat interna entre els funcionaris que reuneixin els requisits adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti, primer, de la mateixa administració on es trobi orgànicament la plaça vacant o de nova creació, i, en una segona convocatòria, de l’Administració general, de l’Administració de justícia, dels comuns, del Consell General i dels organismes adscrits al Consell General. Les persones que accedeixin a la plaça vacant o de nova creació mitjançant un concurs de mobilitat interna conserven el complement d’antiguitat.

2. A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de mobilitat interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents:



La valoració dels candidats procedents de diferents administracions ha de ser equivalent i en igualtat de condicions en els termes establerts entre les administracions implicades.

3. S’apliquen al concurs de mobilitat interna les normes dels articles 34, 35 i 36.

Article 38. Inexistència de candidats per mobilitat interna

Quan les places no es cobreixen per mitjà de mobilitat interna per falta de concurrència, aquestes places s’han d’incloure en les convocatòries d’ingrés.

Article 39. Bases de la convocatòria

1. El procés selectiu per proveir places, tant en concurs de mobilitat interna com en provisió externa, requereix l’aprovació del director o responsable del Departament de Funció Pública i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.

2. Les bases de la convocatòria són el document públic que recull els requisits del procés de provisió d’una o més places vacants o de nova creació, que informa del procediment que se seguirà per cobrir-la, i que conté la informació bàsica que ha de conèixer el candidat que aspira a ocupar la plaça.

3. Les convocatòries han de contenir, com a mínim, la informació següent:



4. Quan es tracta de convocatòries de provisió externa, el termini de presentació de sol·licituds no pot ser inferior a deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En les convocatòries de mobilitat interna, els terminis poden reduir-se a la meitat i la publicitat s’ha de garantir a través dels mitjans que, a aquest efecte, tingui establerts el Departament de Funció Pública.

5. Quan les característiques de la plaça vacant o de nova creació ho aconsellin, a part de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, la convocatòria s’ha de publicar per altres mitjans que en garanteixin la màxima difusió.

Article 40. Comitè Tècnic de Selecció

1. El Comitè Tècnic de Selecció és l’òrgan encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves de selecció, avaluar-ne els resultats i garantir l’objectivitat del procés per escollir els candidats més adequats.

2. El Comitè és un òrgan col·legiat que es regeix pels principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres.

Està integrat, com a mínim, per dos persones del Departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir, i que ocupin una plaça d’un lloc de treball de nivell de classificació superior, i dos persones del Departament de Funció Pública que actuen, l’un com a president, i l’altre com a secretari del Comitè Tècnic, designades, totes, pel director o responsable del Departament de Funció Pública, que pot designar també membres suplents.

3. Les persones designades per a participar en el Comitè Tècnic de Selecció tenen obligació de fer-ho. Poden ser-ne dispensades per l’òrgan que els ha nomenat quan es trobin compresos en una causa d’abstenció, o per raó d’alguna circumstància personal.

4. Poden assistir a les reunions d’aquest Comitè, amb veu i vot, els representants dels sindicats de la funció pública o dels sindicats del cos en què es convoqui la plaça. Les associacions i els sindicats han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per tal de poder confirmar la seva participació.

5. Quan els requisits exigits per ocupar el lloc de treball ho aconsellin, o l’aplicació de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts interns o externs a l’Administració general, en qualitat d’assessors.

Article 41. Proposta de nomenament

1. Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el candidat o els candidats que, havent superat el procés de selecció, hagin obtingut la millor qualificació global, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè siguin nomenats funcionaris en període de prova.

2. El nombre de candidats proposats no pot superar en cap cas el de les places vacants o de nova creació que s’han de cobrir.

3. Un cop cobertes totes les places vacants, els candidats següents que han superat el procés de selecció queden en situació de reserva, d’acord amb el que estableixi el reglament que faci referència al procés de selecció.

4. En el supòsit que es produeixi una o més vacants en els divuit mesos següents a la finalització del procés selectiu, els candidats amb millor qualificació que hagin superat el procés selectiu però no hagin obtingut plaça poden aspirar a una plaça del mateix lloc de treball i nivell de classificació professional.

5. El nomenament com a funcionari en període de formació o en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de personal.

6. Les disposicions precedents no s’apliquen als cossos especials, que han de seguir el procediment previst en la seva normativa específica.

Article 42. Gestió dels processos de provisió de places vacants o de nova creació

El Departament de Funció Pública és l’òrgan responsable de gestionar el procés selectiu per proveir les places vacants o de nova creació de l’Administració general. Per nomenar els membres del Comitè Tècnic de Selecció que provenen del Departament al qual estigui adscrita la plaça a cobrir, demana una proposta al director o responsable del Departament.

Secció segona. Provisió de les places de direcció i secretaries dels membres del Govern

Article 43. Provisió de les places dels llocs de treball de direcció

1. Les places dels llocs de treball de direcció són proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris de nacionalitat andorrana que ocupin llocs de treball corresponents a la família de tècnics o comandaments del sistema de classificació establert.

2. Les direccions són alts càrrecs de l’Administració general i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o el secretari d’estat corresponent.

3. Les direccions dels cossos especials tenen assignades totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

4. En tot cas, el personal funcionari designat per ocupar un càrrec de direcció o de direcció adjunta ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.

Article 44. Nomenament i cessament dels equips directius

1. Les persones escollides per ocupar un lloc directiu són nomenades i destituïdes lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrites, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrites i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat. El seu cessament s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En qualsevol cas, han de prestar promesa o jurament davant el nou titular del ministeri.

2. El nomenament de personal funcionari en una direcció implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.

Article 44 bis. Provisió de places de secretari dels membres del Govern

1. Sense perjudici de la seva designació com a personal de relació especial, les places dels llocs de treball de secretari dels membres del Govern poden ser proveïdes per lliure designació mitjançant funcionaris que ocupin llocs de treball corresponents a la família d’administratius o tècnics del sistema de classificació establert.

2. En tot cas, el funcionari designat per al càrrec de secretari dels membres del Govern ha de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requisits del lloc de treball. Si el Govern ho considera necessari, pot obrir processos de selecció interns per procedir als nomenaments.

Article 44 ter. Nomenament i cessament dels secretaris dels membres del Govern

1. Els secretaris dels membres del Govern són nomenats i destituïts lliurement pel Govern a proposta del titular del ministeri al qual estiguin adscrits, mitjançant decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, han de prestar promesa o jurament davant del titular del ministeri al qual estiguin adscrits i han de posar el seu càrrec a disposició quan canvia el Govern que els ha nomenat.

2. El nomenament de personal funcionari com a secretari dels membres del Govern implica la reserva de plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 77. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement esmentat.

Secció tercera. Igualtat d’oportunitats

Article 45. Igualtat d’oportunitats

1. L’Administració general ha de garantir la igualtat d’oportunitats en totes les etapes laborals a totes les persones que hi treballin, segons els principis d’igualtat i de no-discriminació que proclama la Constitució i les lleis que desenvolupen la defensa d’aquests principis.

2. L’Administració general ha d’adoptar les mesures adients per donar plena accessibilitat a totes les persones interessades a fer les proves o entrevistes corresponents als processos de selecció o de mobilitat interna i d’accés a la formació, i ha d’utilitzar sistemes d’avaluació de l’acompliment accessibles i que no discriminin la persona avaluada per raó de les seves característiques personals.

3. L’Administració general reserva un 2% de les places previstes en cada exercici pressupostari perquè les cobreixin preferentment persones discapacitades, a condició que superin el procés de selecció i que puguin desenvolupar les condicions del lloc de treball; en aquest cas, tenen prioritat per ocupar la plaça encara que hi hagi altres candidats amb millors puntuacions finals.

4. L’Administració general ha de dur a terme accions dirigides a adaptar el lloc de treball a les característiques i les necessitats de les persones amb discapacitat.

Article 45 bis. Igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes

L’Administració general ha d’aplicar el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació pública i en les condicions de treball i de carrera professional. En particular, ha de:

Capítol quart. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari i situacions administratives dels treballadors públics interins

Secció primera. Adquisició de la condició de funcionari

Article 46. Adquisició de la condició de funcionari

La condició de funcionari s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents:

Article 47. Període de prova

1. Conclòs el procés selectiu i, si escau, el procés formatiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació són nomenats pel Govern com a funcionaris en període de formació o en període de prova.

2. El període de prova és d’un mínim de tres mesos i un màxim d’un any de duració. L’acord de nomenament en període de prova ha de precisar la durada que s’estableix per a aquest període.

3. Durant el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, juntament amb el director o responsable del Departament de Funció Pública, ha d’avaluar l’adequació del funcionari als requisits del lloc de treball.

4. Si durant el període de prova el funcionari no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada per al cessament, el Departament de Funció Pública ha de notificar-li per escrit l’acabament de la seva relació de treball, sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat.

5. Quan es tracta de funcionaris que han accedit a la plaça mitjançant mobilitat interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari retorna a la seva plaça anterior i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva.

6. El període de formació, de prova i de pràctiques dels cossos especials es regeix per la seva normativa pròpia.

Article 48. Nomenament definitiu

Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director o responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública perquè ho notifiqui a la persona interessada. Tot seguit, el Departament de Funció Pública ha de certificar el caràcter definitiu del nomenament per inscriure’l al Registre de personal i per publicar-lo al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Secció segona. Situacions administratives

Article 49. Situacions administratives

1. Els funcionaris es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:



2. Els treballadors públics interins es poden trobar en alguna de les situacions administratives següents:

Article 50. Servei actiu

Els funcionaris i els treballadors públics interins es troben en situació de servei actiu en els casos següents:

Article 51. Excedències

1. L’excedència és la situació en què es troben els funcionaris quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu, i amb vocació de reincorporar-se a la mateixa plaça, quan l’excedència sigui amb reserva de plaça, o bé a una altra plaça de la mateixa família i del mateix nivell de classificació, quan l’excedència sigui sense reserva de plaça.

2. Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:



En el cas de la lletra e), l’excedència es concedeix per un màxim de cinc anys.

Mentre dura l’excedència, el funcionari rep la retribució que li correspongui pel càrrec o funció que desenvolupa, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari. La plaça que ocupava pot ser coberta per un funcionari o treballador públic interí, però únicament pel temps que duri l’excedència.

3. Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:



La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat.

Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari pot optar per:



Mentre dura l’excedència sense reserva de plaça, el funcionari no té dret a percebre cap retribució.

4. Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:



5. La declaració de la situació d’excedència sense reserva de plaça i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris són aprovades pel ministre competent en matèria de funció pública, amb l’informe previ del director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari.

Article 52. Reingrés al servei actiu del personal en situació d’excedència

1. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència amb reserva de plaça



2. Reingrés de funcionaris en situació d’excedència sense reserva de plaça

Article 53. Suspensió

1. La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió cessa en la seva activitat professional.

2. La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:



3. La declaració de la situació de suspensió correspon al ministre competent en matèria de funció pública.

Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari

Article 54. Causes de pèrdua de la condició de funcionari

1. La condició de funcionari de l’Administració general es perd per qualsevol de les causes següents:



2. La condició de funcionari es perd també per pèrdua de la nacionalitat andorrana en els casos en què la nacionalitat andorrana sigui necessària.

Article 55. Renúncia

1. Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari de forma voluntària, que s’ha de tramitar d’acord amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

2. La renúncia s’ha de fer per escrit, amb una antelació mínima de dos mesos, davant el director o el responsable del departament al qual estigui adscrit el funcionari, que ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública.

3. La renúncia del funcionari no l’inhabilita per a un nou ingrés a la funció pública, mitjançant la participació en les proves selectives d’ingrés.

Article 56. Jubilació

1. El funcionari es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu.

2. La jubilació obligatòria dels funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta-cinc anys d’edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d’ofici quan el funcionari compleix seixanta anys d’edat.

3. No obstant el que preveu l’apartat precedent, el funcionari afectat i l’Administració poden pactar la prolongació de la relació de treball per períodes màxims d’un any, renovables, fins que el funcionari compleixi setanta anys d’edat, en el cas del Cos General, Cos Diplomàtic i Cos d’Educació, i seixanta-cinc anys d’edat, en el cas dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders.

4. També escau declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari i sempre amb la instrucció prèvia de l’expedient corresponent, quan es trobi en situació d’incapacitat permanent per exercir les seves funcions. En tal cas, el funcionari té dret a percebre les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les que deriven del Pla de jubilació.

Article 57. Separació del servei per causes disciplinàries

1. Els funcionaris únicament poden ser separats del servei per les causes establertes en aquesta Llei i d’acord amb el procediment que s’hi fixa.

2. La resolució ferma que declara la separació del servei és susceptible de recurs d’acord amb les regles d’impugnació dels actes administratius.

3. Quan la resolució és declarada nul·la o anul·lada, el funcionari pot optar entre:



4. Quan la resolució de separació del servei és declarada nul·la o anul·lada i afecta un treballador públic interí, aquest empleat té dret a percebre una indemnització igual a quaranta-cinc dies de sou per any de servei prestat, amb un màxim de dotze mensualitats.

Capítol cinquè. Formació, carrera professional i avaluació de l’acompliment

Secció primera. Formació i desenvolupament professional

Article 58. Formació i desenvolupament professional

L’Administració general ha de facilitar eines al seu personal perquè actualitzi els seus coneixements i desenvolupi les habilitats i competències necessàries per dur a terme de forma òptima les responsabilitats del lloc de treball assignat i, alhora, perquè es pugui adaptar als canvis de l’Administració pública i de l’entorn.

L’accés i les línies generals de la gestió de la formació s’estableixen reglamentàriament. En tot cas, l’Administració Pública ha de potenciar la formació del seu personal mitjançant polítiques de:

Article 59. Pla de formació

El Pla de formació és l’instrument que inclou les accions formatives a desenvolupar, a partir de l’anàlisi de la detecció de necessitats formatives, per millorar les competències de les persones que treballen a l’Administració general.

Article 60. Acords i convenis per a formació

Per aconseguir els objectius de formació esmentats a l’article 58, el ministre competent en matèria de funció pública, o el responsable del Departament de Funció Pública, amb l’autorització prèvia del ministre competent en matèria de funció pública i, si escau, del Govern, poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals o estrangeres, tot respectant quan sigui el cas els requisits establerts per als tractats internacionals.

Secció segona. Carrera professional

Article 61. Carrera professional horitzontal

1. La carrera horitzontal és el reconeixement individualitzat del desenvolupament professional del personal funcionari com a conseqüència de la valoració de la trajectòria i l’actuació professionals, de la qualitat i l’eficiència dels treballs realitzats, del nivell de competència assolit, de les formacions efectaudes i del resultat de l’avaluació de l’acompliment.

2. La carrera horitzontal suposa l’ascens o la progressió en un escalat de graus consecutius sense necessitat de canviar de lloc de treball. La progressió en la carrera horitzontal comporta la progressió en la banda salarial corresponent al lloc de treball.

3. Els graus de desenvolupament professional, un cop assolits, són consolidables sense perjudici del que disposa la regulació sobre el règim disciplinari.

4. El desenvolupament del sistema de carrera professional es porta a terme mitjançant una convocatòria periòdica a la qual pot concórrer voluntàriament el personal funcionari que reuneixi els requisits establerts.

5. Les competències objecte d’avaluació en cada convocatòria s’estableixen en funció del lloc de treball, de l’ocupació professional tipus i de la família professional a què pertanyi el funcionari.

6. Els mecanismes de la carrera professional horitzontal es desenvolupen reglamentàriament.

Article 62. Carrera professional vertical

1. La carrera professional vertical és el conjunt d’oportunitats d’ascens en l’estructura de llocs de treball de l’Administració general de què gaudeix el personal funcionari de conformitat amb el que es determini reglamentàriament.

2. La carrera professional vertical s’instrumenta a través dels sistemes de concurs intern dins la mateixa Administració previstos en aquesta Llei.

Secció tercera. L’avaluació de l’acompliment

Article 63. Avaluació de l’acompliment

1. L’avaluació de l’acompliment del personal funcionari té per objecte la valoració de la iniciativa i la participació en la millora dels serveis que es presten als ciutadans, el rendiment i l’activitat extraordinària o el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats.

2. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.

3. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat i en el sistema retributiu.

4. L’obtenció de resultats positius en l’avaluació de l’acompliment és una condició necessària perquè el personal funcionari assoleixi els graus de desenvolupament professional.

5. L’obtenció d’un resultat negatiu en l’avaluació de l’acompliment comporta la no valoració del mèrit durant el corresponent període considerat en els processos de selecció o promoció interna en què participi el funcionari.

6. S’han de determinar per reglament els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment.

Article 64. Elements que integren l’avaluació de l’acompliment

1. Els elements que integren l’avaluació de l’acompliment són els següents:



2. Amb la iniciativa i la participació en la millora dels serveis o projectes a l’Administració es valora el grau d’interès i la iniciativa del personal en el desenvolupament de les feines encomanades, o en la participació voluntària en programes de millora que contribueixin a millorar la qualitat del servei als ciutadans.

3. Amb el rendiment i l’activitat extraordinària es valora l’eficiència en el treball i el desenvolupament de les activitats realitzades i els recursos emprats.

4. Amb el compliment d’objectius i l’assoliment de resultats es valora la consecució dels objectius assignats a la persona subjecta a avaluació així com, si escau, a l’equip de treball del qual forma part.

Capítol sisè. Mobilitat

Article 65. Principi de mobilitat

1. L’àmbit de la prestació de serveis del funcionari és el de tota l’Administració general.

La direcció, de manera raonada i en interès del servei, pot encomanar al funcionari qualsevol de les funcions que corresponen als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional tipus de la plaça a la qual està adscrit.

2. El principi de mobilitat és aplicable als funcionaris que presten serveis a l’estranger; correspon al Govern regular el tractament singular que aquests serveis requereixen.

3. Quan l’Administració general requereixi atendre els serveis públics mitjançant la mobilitat, la mobilitat dels funcionaris és valorada com a desenvolupament professional, en l’àmbit del que estableix l’article 37.2.

Article 66. Trasllat

1. Els funcionaris poden sol·licitar el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball d’igual o inferior nivell professional que el lloc que ocupa, fins i tot si pertany a una família diferent. El trasllat és voluntari, té caràcter definitiu i no comporta un increment de retribucions. En cas que el trasllat es faci a una plaça d’un nivell professional inferior, la retribució s’adapta al nou nivell professional.

2. Correspon als directors o responsables dels departaments gestionar les sol·licituds de trasllat de les persones interessades d’acord amb l’interès públic i el bon funcionament de l’Administració. El trasllat pot comportar un període de prova o una avaluació pel director o responsable del departament del lloc de destí, a través d’una entrevista o altres mecanismes. La decisió de trasllat l’acorda el departament de Funció Pública amb l’informe previ del director o responsable del departament o departaments afectats.

Article 67. Reubicació

1. La reubicació és el canvi d’un funcionari, a iniciativa de l’Administració general, a una plaça d’un altre lloc de treball del mateix nivell professional, ja sigui perquè la plaça vacant ja existeix o mitjançant el desplaçament de la plaça que ocupa a un altre departament. El canvi és de caràcter definitiu, i pot afectar un únic funcionari o un col·lectiu de funcionaris.

2. La reubicació individual és obligatòria per tancament del servei, quan hi ha necessitats de servei públic que no poden ser ateses mitjançant el trasllat voluntari de funcionaris, en plans de reestructuració i quan s’imposa com a sanció disciplinària o per motius de salut.

3. La reubicació col·lectiva obligatòria es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris als serveis que hagi de prestar l’Administració general o per plans de reestructuració, i pot requerir el canvi de lloc de treball de més d’un funcionari. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans.

4. La reubicació dels funcionaris, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre a llocs de treball de la mateixa ocupació professional tipus o nivell de classificació, o ambdues circumstàncies conjuntament, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos.

5. Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Govern, a proposta del Departament de Funció Pública, i amb informe del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió. L’aplicació de la reubicació individual és responsabilitat del director o responsable del departament, que posteriorment ho ha de comunicar al Departament de Funció Pública per anotar-ho en el Registre de personal.

Article 68. Comissió de serveis

1. Per necessitats del servei o per la cobertura de projectes temporals, amb l’acceptació del funcionari afectat i per un termini no superior a quatre anys, l’Administració general pot adscriure un funcionari en comissió de serveis a una plaça diferent de la que ocupi, o a l’execució d’un projecte o servei determinat. Quan es produeix aquesta comissió de serveis la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

Si el termini de la comissió de serveis s’ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se efectiva una única vegada, per un període no superior a dos anys, i amb l’acceptació del funcionari afectat.

2. Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de la persona interessada, l’adscripció d’un funcionari per un temps determinat a altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic. Aquesta comissió de serveis pot ser sol·licitada o pel funcionari interessat o bé per l’administració corresponent, i les seves condicions s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi.

3. Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ del director o responsable del departament al qual està adscrit el funcionari i, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.

Article 69. Adscripció temporal

1. Per necessitats del servei o per raons organitzatives, l’Administració pot adscriure temporalment un funcionari a un lloc de treball diferent del que estigui ocupant.

2. L’adscripció temporal pot tenir les finalitats següents:



3. El funcionari adscrit temporalment a un lloc de treball en els casos a) i b) percep la retribució del lloc de treball que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior a la del lloc que ocupava; en aquest cas, continua percebent la retribució del lloc que ocupava.

4. Les adscripcions temporals són resoltes i autoritzades pel director o responsable del Departament de Funció Pública, amb l’informe previ, si escau, del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió.

5. El funcionari en adscripció temporal que hagi ocupat la plaça mitjançant concurs intern podrà consolidar-la, sempre que aquesta sigui una vacant, sense necessitat d’haver de superar un nou concurs, amb informe favorable del superior on estigui adscrit.

Article 70. Inscripció de la mobilitat

Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris han d’anotar-se en el Registre de personal.

Capítol setè. Drets i obligacions

Secció primera. Drets

Article 71. Drets

Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen els drets següents:

Secció segona. Jornada de treball, vacances i permisos administratius

Article 72. Jornada i horari de treball

1. Tenint en compte les especificitats requerides per a la prestació dels serveis públics, la jornada legal ordinària s’estableix en còmput anual i es fixa en un màxim de 1.800 hores anyals de treball efectiu per als funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració pública. Reglamentàriament es determina per a cada administració o divisió orgànica la concreta distribució i els horaris de la jornada legal ordinària dels funcionaris i treballadors públics interins.

El còmput anual es calcula en funció de les hores laborables que siguin exigibles en jornada setmanal de quaranta hores i de vuit hores diàries com a màxim, segons com s’escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables del calendari laboral en vigor, prenent sempre com a base l’any natural.

2. Sempre i en tot cas, el règim de la jornada legal ordinària de treball s’entén sense perjudici de qualsevol altra jornada més favorable per als funcionaris i treballadors públics interins que pugui establir-se per disposició legal especial.

3. La jornada de treball pot ser a temps complet o a temps parcial. S’entén per jornada a temps parcial la jornada en què la prestació de servei té lloc durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior a l’establert per a la jornada legal ordinària.

4. El Govern, a proposta del ministeri responsable de funció pública, aprova anyalment el calendari laboral dels funcionaris i treballadors públics interins de l’Administració general, i fa públiques les condicions horàries així com les hores corresponents a les jornades en còmput anyal, les jornades intensives del Cos General, que han de coincidir, com a mínim, amb el calendari escolar i les possibles mesures de flexibilització de l’horari laboral i de conciliació laboral i familiar.

5. El treball no presencial s’equipara en drets i obligacions al treball presencial i es regula reglamentàriament, sense que en cap cas suposi una pèrdua de drets amb relació als drets dels treballadors presencials.

6. Les possibilitats de reducció de jornada com a mesura de flexibilització horària es regulen reglamentàriament a cada cos seguint els preceptes establerts a la seva pròpia llei. A partir dels seixanta anys d’edat, els funcionaris del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin. Els funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders que comptin amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar aquesta reducció parcial de jornada a partir de cinquanta-cinc anys d’edat.

Article 73. Vacances i permisos administratius

1. La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos queden condicionats al bon funcionament de l’Administració i del servei que correspongui.

2. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any, o bé a la part proporcional al menor temps de la relació de servei. El període de vacances no fet durant l’any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l’any següent, no es pot acumular en anys posteriors, llevat de casos excepcionals i justificats, amb l’informe previ favorable del director o el responsable del departament. Les particularitats en matèria de vacances del Cos General i dels cossos especials es determinen reglamentàriament.

3. Els funcionaris i els treballadors públics interins tenen el dret d’obtenir els permisos administratius que s’assenyalin reglamentàriament, en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius corresponen conjuntament al Departament de Funció Pública i al director o el responsable del departament al qual està adscrit el funcionari o treballador públic interí.

4. L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades; si transcorregut el període del permís el funcionari o el treballador públic interí no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s’ha produït abandonament del servei.

Secció tercera. Obligacions i règim d’incompatibilitats

Article 74. Obligacions i deures

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic, de neutralitat, imparcialitat, reserva en relació amb les informacions que coneguin per raó de la funció, l’honradesa, l’austeritat i la integritat. En concret, tenen els deures i les obligacions següents:



2. Els valors, els deures i les obligacions que enumera aquest article inspiren la interpretació i aplicació del règim disciplinari del personal funcionari i dels treballadors públics interins.

Article 75. Incompatibilitats

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que deriven de la seva condició de funcionari o treballador públic ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les que s’enumeren a continuació, sempre que es facin fora de l’horari laboral:



2. El personal funcionari en situació de servei actiu que no treballa a temps complet i els treballadors públics interins amb una relació laboral d’una durada inferior a un any poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’Administració general ni en perjudiquin la bona imatge. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

3. Per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics interins en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou igual o inferior al salari mitjà interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions.

3 bis. Igualment, per excepció a la norma de l’apartat 1, els funcionaris o treballadors públics interins, en situació de servei actiu, que ocupin una plaça de professor tècnic de formació professional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 i també han de notificar-ho prèviament al Departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions, així com que les funcions a desenvolupar i l’empresa on fer-ho corresponguin al contingut del programa d’estudis de la branca en la que desenvolupa la seva tasca de professor tècnic professional.

4. Correspon als directors i als caps immediats prevenir i, si escau, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el personal de l’Administració, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent.

5. En l’Administració general, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió ha d’emetre un informe preceptiu sobre les sol·licituds d’exercici d’altres activitats professionals, com també verificar que no s’incorri en supòsits d’incompatibilitat i que es compleixen les condicions establertes.

Secció quarta. Règim retributiu

Article 76. Principis generals del règim retributiu

1. El règim retributiu de l’Administració general, com a element bàsic per a la compensació, la motivació i la gestió dels seus recursos humans, s’orienta, d’una banda, a aconseguir la retribució equitativa i justa de tot el seu personal, en funció del sistema de classificació dels llocs de treball; i, per altra banda, a facilitar la consecució dels objectius de l’Administració general.

2. Els funcionaris i treballadors públics no poden ser retribuïts per altres conceptes que els establerts per aquesta Llei.

Article 77. Estructura retributiva

Les retribucions econòmiques es componen dels conceptes següents:



Les retribucions establertes en els apartats a), b), c), e) i f) es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària el mes de desembre. La tretzena paga es prorrateja, si escau, en funció del temps de servei en actiu de l’anualitat.

Secció cinquena. Seguretat i salut en el treball

Article 78. Principis generals

La seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins són dos de les prioritats essencials de la política de personal de l’Administració general, amb l’objectiu i el compromís de consolidar una autèntica cultura preventiva i garantir la seguretat i la salut laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva en tots els nivells de gestió.

L’Administració general, per tal de promoure els principis preventius necessaris, s’ha de regir, en tot el que li sigui aplicable, per la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball.

Quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions públiques pròpies dels cossos especials de Policia, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Banders, Duana, Educació, Diplomàtic i Penitenciari, la seguretat i la salut dels treballadors han de quedar assegurades a través de normatives específiques.

L’Administració general ha de garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins en tots els aspectes relacionats amb la feina que desenvolupen.

El personal funcionari i els treballadors públics interins tenen dret a una prevenció i protecció eficaces en matèria de seguretat i salut laboral, així com el deure de complir les mesures de prevenció de riscos que prevegi la normativa i els reglaments que la desenvolupin.

Article 79. Avaluació de riscos laborals

L’avaluació dels riscos laborals és el procés adreçat a valorar els riscos que no s’hagin pogut evitar, per tal d’obtenir la informació necessària perquè l’Administració general estigui en condicions de prendre una decisió adequada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives.

Els elements i factors de risc s’identifiquen a partir de la informació que s’obtingui sobre l’organització, les característiques i la complexitat del treball, els materials i els equips de treball, i l’estat de salut de les persones que hi treballen.

L’avaluació dels riscos s’ha d’efectuar mitjançant la intervenció de personal competent i s’ha d’actualitzar i revisar quan canviïn les condicions de treball. Els riscos s’han d’avaluar de forma regular per garantir la seguretat i la salut del personal funcionari i els treballadors públics interins, i en tot cas cada tres anys com a màxim.

Si el resultat de l’avaluació ho requereix, l’Administració general ha de planificar l’activitat preventiva necessària amb la finalitat de garantir un nivell de protecció adequat de la seguretat i la salut del seu personal.

Article 80. Planificació de l’activitat preventiva

1. L’Administració general ha de planificar convenientment l’activitat preventiva amb l’objectiu de controlar, reduir o eliminar els riscos laborals, tenint en compte la seva magnitud i el nombre de persones potencialment afectades.

L’activitat preventiva ha d’integrar tant les mesures en cas d’emergència i la vigilància de la salut, com les referents a donar informació i formació al personal en matèria preventiva i a la coordinació de tots aquests aspectes. Alhora, cal que s’estableixin les fases i prioritats del seu desenvolupament com també el seu seguiment i control periòdic.

2. Totes les mesures d’activitat preventiva han de ser comunicades als sindicats de l’Administració general.

Article 81. Vigilància de la salut

Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, el Govern ha de vetllar per la vigilància periòdica de l’estat de salut del seu personal, en funció dels riscos inherents de l’activitat que desenvolupen.

La vigilància de la salut s’ha de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat del personal, així com la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut.

Article 82. Reconeixements mèdics

L’Administració general ha de portar a terme reconeixements mèdics voluntaris al seu personal d’acord amb la periodicitat establerta en els protocols mèdics específics, els quals han de tenir en compte, fonamentalment, les característiques del lloc de treball que ocupi el personal funcionari o el treballador públic interí. En tot cas la periodicitat no pot ser superior a tres anys.

El reconeixement mèdic té caràcter obligatori en els supòsits establerts en la legislació vigent en matèria de seguretat i salut en el treball i en els reglaments de desenvolupament corresponents.

Els resultats dels reconeixements mèdics es comuniquen a l’interessat.

L’Administració únicament ha de rebre informació de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats, per conèixer l’aptitud del personal per desenvolupar les seves funcions o la necessitat d’introduir mesures de prevenció i protecció.

Article 83. Protecció del personal especialment sensible a determinats riscos

L’Administració general ha de garantir de manera específica la protecció del personal funcionari i els treballadors públics interins sensibles als riscos derivats del treball, ateses les seves característiques personals, l’estat biològic o la discapacitat física, psíquica o sensorial adientment reconeguda.

El personal que per les característiques descrites en l’apartat anterior pot resultar afectat per les condicions específiques del seu lloc de treball, ha de sol·licitar una valoració mèdica d’acord amb el que estableixi la reglamentació o els protocols sobre persones especialment sensibles a determinats riscos.

És obligatori sotmetre’s als reconeixements mèdics en cas que hi hagi indicis que un funcionari o un treballador públic interí pateixi alguna patologia física o psíquica que pugui afectar la seva feina, la seva capacitat per desenvolupar la feina o que pugui suposar un risc per a la seva integritat física o la de terceres persones.

Aquests reconeixements mèdics específics els efectua el metge especialista en medicina del treball i, si escau, un comitè mèdic integrat pels metges especialistes o professionals tècnics que siguin necessaris, designats pel Departament de Funció Pública, que ha d’emetre preceptivament un dictamen vinculant. El funcionament d’aquest comitè mèdic s’ha de determinar reglamentàriament.

Article 84. Adaptació o canvi de lloc de treball per motius de salut

1. Quan l’avaluació de riscos, la revisió mèdica efectuada o altres mitjans revelin l’existència d’un risc per a la seguretat i la salut d’un funcionari o treballador públic interí, s’han d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, mitjançant una adaptació de les condicions de treball, la dedicació, el torn de treball o les funcions que s’han de desenvolupar.

2. Si l’adaptació del lloc de treball no és possible, en cas que el reconeixement mèdic determini restriccions de la persona interessada, el funcionari s’ha de reubicar definitivament o bé cal adscriure’l temporalment a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions. La reubicació o adscripció es fan, preferentment, dins del mateix departament en el qual prestava serveis i, si no hi ha llocs adequats, en qualsevol altre departament.

3. Si, com a conseqüència d’una incapacitat parcial permanent declarada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un funcionari no pot continuar efectuant les funcions del lloc de treball que ocupa, o no pot realitzar la jornada o l’horari de treball o el règim de torns o de guàrdies, però està capacitat per exercir les funcions d’un altre lloc de treball, s’ha de reubicar a un altre lloc adequat a les seves condicions. Si pot continuar portant a terme les mateixes funcions que feia però la situació d’invalidesa li impedeix exercir a jornada completa, se li ha de reduir la jornada laboral.

4. El funcionari destinat a un lloc de treball amb un nivell retributiu inferior com a conseqüència de l’adaptació per motius de salut ha de rebre les retribucions corresponents al lloc de destinació; no obstant això:



Quan el mínim garantit no es pugui encabir en l’estructura retributiva del lloc de treball, l’excés passa a formar part del complement d’absorció.

5. Per excepció al que estableix l’apartat precedent, quan l’adaptació o canvi de lloc de treball sigui conseqüència d’un accident patit en exercici de les seves funcions o d’una malaltia professional adquirida en el lloc de treball a l’Administració pública, es garanteix al funcionari el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat. Amb aquesta finalitat, el Govern li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i la pensió que percebi de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Tanmateix, en els casos d’adaptació o canvi de lloc de treball per maternitat es garanteix el cent per cent de les retribucions fixes que rebien amb anterioritat.

6. L’adaptació del lloc o canvi de lloc de treball per motius de salut correspon al ministre competent en matèria de funció pública.

Secció sisena. Prestacions passives i mútua de funcionaris

Article 85. Prestacions passives

1. Es reconeix als funcionaris el dret a les prestacions per jubilació, d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre aquesta matèria.

2. El Govern pot establir millores a les prestacions passives de l’organisme encarregat de la seguretat social mitjançant l’aprovació de plans dirigits, o bé a col·lectius concrets o bé amb caràcter general, a tots els funcionaris. En tot cas, per ser beneficiari de les millores, els plans han d’incloure, perquè siguin efectius i per poder finançar-los, a més de les aportacions de l’Administració general, aportacions dels funcionaris interessats.

3. La percepció de prestacions de jubilació, obligatòria o voluntària, a càrrec de l’Administració és incompatible amb qualsevol altra retribució com a funcionari o interí per serveis prestats al sector públic. En el cas de prestació de serveis a l’Administració per funcionaris en el marc d’una relació especial o bé d’una prolongació de la relació de treball convinguda en els termes de l’article 56.3, les prestacions de jubilació voluntària i de jubilació obligatòria a càrrec de l’Administració queden en suspens mentre duri la relació especial.

Article 86. Mútua de funcionaris

1. La Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, és un sistema de previsió social obligatori i de solidaritat que garanteix una prestació econòmica complementària a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en supòsits d’incapacitat laboral temporal, maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs fins a la data de pèrdua de la condició de funcionari inclosa la jubilació voluntària o jubilació, o fins a la data d’acabament de la relació especial.

2. La Mútua es regeix pels principis de transparència, eficàcia, solidaritat i equilibri econòmic i financer en el sentit que no hi hagi dèficit entre les aportacions dels mutualistes i les despeses generades, incloent-hi els costos de la seva gestió, control i defensa i que en cap cas no poden superar el cinc per cent de les dites aportacions, i s’estructura sobre la base d’una aportació personal obligatòria de tots els funcionaris que es calcula com un percentatge de les seves retribucions, en els termes reglamentàriament establerts.

3. La Comissió de la Mútua de funcionaris és l’òrgan encarregat de definir les prestacions a càrrec de la Mútua i la seva gestió financera en el marc dels principis generals previstos per aquest article, i de controlar-ne el funcionament i efectuar els controls mèdics que consideri per a una bona gestió. Està composta per entre tres i cinc membres designats per les associacions i els sindicats més representatius en el si de l’Administració general i de l’Administració de justícia; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració general, elegit per sufragi; un representant de cada grup funcional o família professional dels funcionaris de l’Administració de justícia, elegit per sufragi, i un representant del Departament de Funció Pública.

4. La gestió tècnica i administrativa de la Mútua la porten a terme conjuntament el Departament de Funció Pública i la Comissió de la Mútua en els termes establerts reglamentàriament.

5. El funcionament de la Mútua de funcionaris de l’Administració general i de l’Administració de justícia es regula per reglament.

Secció setena. Drets sindicals

Article 87. Llibertat i activitats sindicals

1. Els funcionaris i treballadors públics interins tenen el dret de constituir organitzacions sindicals per defensar els seus drets i interessos professionals, així com d’afiliar-s’hi i participar-hi activament d’acord amb la normativa aplicable.

2. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret de formular propostes, elevar informes i dirigir peticions als òrgans competents, així com d’exercir la representació dels seus afiliats davant d’aquests òrgans.

3. Les organitzacions sindicals i les associacions de funcionaris o treballadors públics interins legalment constituïdes tenen el dret que se’ls faciliti un local per exercir les seves activitats, a les dependències que determini el Departament de Funció Pública.

4. Els representants de les organitzacions sindicals i de les associacions de funcionaris i treballadors públics interins legalment constituïdes han de disposar de les condicions i el temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la forma i amb l’abast que s’estableixin per la via reglamentària, per tal que no perjudiquin el bon funcionament i el servei de l’Administració general.

Article 88. Normativa aplicable

La constitució, el funcionament i els drets de les organitzacions sindicals, dels seus representants i dels seus afiliats, i l’exercici de les activitats que duen a terme, es regeixen per la Llei qualificada d’acció sindical i patronal.

Capítol vuitè. Règim disciplinari

Secció primera. Disposicions generals

Article 89. Responsabilitat disciplinària

1. El personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general estan sotmesos a responsabilitat disciplinària.

2. Es considera falta disciplinària tota acció o omissió que constitueixi l’incompliment de les obligacions i els deures als quals estan sotmesos el personal funcionari i els treballadors públics interins de l’Administració general, i que estigui tipificada com a tal en aquesta Llei.

3. La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Llei d’acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l’audiència i la defensa de l’inculpat.

4. L’exigència de responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris i treballadors públics interins per l’incompliment dels seus deures i obligacions.

5. És responsable disciplinàriament el funcionari o treballador públic interí que sigui autor de la falta.

Es considera autor qui comet la falta personalment, ja sigui individualment o conjuntament amb altri, o per mitjà d’algú de qui se serveix com a instrument. També es considera autor qui de manera directa i conscient força o indueix altri a la comissió d’una falta, o hi coopera amb actes necessaris. Així mateix, es considera autor per omissió qui, amb coneixement dels fets, tenint l’obligació d’evitar-ne el resultat i podent-ho fer, n’hagi permès la producció sense haver-hi participat.

6. Als efectes d’aquesta Llei s’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre la infracció la persona interessada ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una acció o una comissió constitutiva d’una infracció de la mateixa qualificació.

Secció segona. Procediment disciplinari

Article 90. Òrgans competents

1. Són competents per incoar un expedient disciplinari en qualsevol tipus d’infracció el director o responsable del departament al qual estigui adscrita la persona expedientada en el moment de la incoació; en cas que la persona expedientada sigui el director o responsable d’un departament, la incoació correspon al càrrec superior immediat.

2. Són competents per resoldre l’expedient disciplinari el director o responsable del departament de funció pública quan es tracti de faltes lleus, el ministre competent en matèria de funció pública quan es tracti de faltes greus, i el Govern quan es tracti de faltes molt greus.

3. En cas que en aplicació de les disposicions precedents la incoació i la resolució d’un expedient disciplinari recaiguin en la mateixa persona o existeixi causa que impossibiliti la seva intervenció, la resolució correspon a un càrrec anàleg a aquest càrrec o a l’immediatament superior.

Article 91. Actuacions prèvies

1. Abans d’acordar la incoació d’un procediment disciplinari, l’òrgan competent per a la incoació o bé el director o responsable del Departament de Funció Pública poden obrir un període d’informació prèvia per tal de determinar, amb caràcter preliminar, si es donen les circumstàncies que ho justifiquen. Les actuacions s’han d’orientar a concretar els fets susceptibles de motivar la iniciació del procediment, la identificació de la persona o les persones que en podrien ser responsables, i les altres circumstàncies rellevants.

2. Les actuacions prèvies les fa la persona o l’òrgan que designi l’òrgan competent per iniciar el procediment.

Article 92. Inici del procediment

1. El procediment disciplinari contra un funcionari o un treballador públic interí s’inicia d’ofici per acord de l’òrgan competent o per iniciativa pròpia, per ordre superior, o com a conseqüència de la petició raonada d’altres òrgans administratius o d’una denúncia.

2. Quan es tracta de conductes qualificades de faltes lleus, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir que es tramiti pel procediment abreujat. En el cas de conductes qualificades de faltes greus o molt greus, s’ha de seguir sempre el procediment ordinari.

3. L’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari designa un instructor i comunica l’inici del procediment al Departament de Funció Pública. La instrucció correspon a l’òrgan instructor d’expedients disciplinaris de l’Administració general. En el seu defecte correspon al funcionari designat dins el personal del departament de la persona expedientada o bé d’un altre departament, la designació del qual requereix l’autorització prèvia del responsable del departament corresponent.

4. L’abstenció i la recusació de l’instructor s’han de plantejar davant de l’òrgan que l’ha designat, que resol en el termini de cinc dies hàbils. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar posteriorment en el recurs que es formuli contra la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.

5. La providència mitjançant la qual s’acorda la incoació de l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit a la persona expedientada.

Article 93. Instrucció de l’expedient

1. L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per determinar i comprovar els fets, i de totes les proves que puguin conduir a esclarir i identificar les responsabilitats susceptibles de sanció. En particular, ha de rebre una declaració de la persona expedientada.

2. En vista de les actuacions practicades, l’instructor formula el plec de càrrecs, que ha d’expressar, com a mínim: la descripció dels fets que s’imputen a la persona expedientada, la seva qualificació jurídica –amb indicació de la disposició o les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció– i la sanció o les sancions que siguin aplicables, també amb expressió de la disposició legal que les estableix. Quan s’haguessin adoptat mesures cautelars, en el moment de redactar el plec de càrrecs, o en qualsevol moment posterior de la tramitació de l’expedient, l’instructor pot proposar motivadament a l’òrgan competent que s’aixequin o, si escau, que es prorroguin fins a l’execució efectiva de la sanció.

3. L’instructor ha de formular el plec de càrrecs en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de notificació a la persona expedientada de l’inici de l’expedient, quan es tracta de faltes lleus; de dos mesos, en el cas de les faltes greus, i de sis mesos, en el cas de les faltes molt greus. L’instructor pot sol·licitar l’ampliació d’aquest termini a l’òrgan competent per incoar l’expedient, per causa justificada.

4. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui es concedeix un termini de deu dies hàbils per examinar l’expedient, per formular les al·legacions que consideri convenients per defensar-se, aportar els documents que consideri oportuns, i sol·licitar, si escau, la pràctica de proves que entengui necessàries per defensar-se.

5. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades i les altres proves que consideri procedents, i siguin admissibles en dret, en el termini d’un mes, que es pot prorrogar de forma justificada. L’instructor ha de refusar les proves proposades per la persona expedientada quan resultin improcedents o innecessàries; el refús s’ha de motivar expressament.

6. Després de practicar o de refusar motivadament, segons el cas, les proves previstes en l’apartat anterior, l’instructor dona vista de l’expedient a la persona expedientada perquè, en el termini de deu dies hàbils, al·legui el que estimi pertinent per defensar-se, i incorpora a l’expedient les al·legacions que, si escau, es presentin dins d’aquest termini. Seguidament elabora l’informe amb les seves conclusions.

7. Conclosa la instrucció, l’instructor eleva l’expedient sencer a l’òrgan competent per resoldre en un termini de cinc dies hàbils.

8. Tots els òrgans de l’Administració general estan obligats a facilitar a l’instructor els antecedents i la informació necessària, així com els mitjans personals i materials que siguin menester perquè pugui dur a terme la seva funció.

Article 94. Resolució de l’expedient

1. En haver rebut l’expedient, l’òrgan competent per resoldre ha de dictar la resolució disciplinària que posa fi al procediment en el termini de quinze dies hàbils, si es tracta de faltes lleus; de trenta dies hàbils, si es tracta de faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils, si es tracta de faltes molt greus. Aquests terminis poden ser prorrogats en els termes establerts al Codi de l’Administració.

2. Abans de dictar la resolució, l’òrgan competent pot ordenar a l’instructor que faci les actuacions complementàries que consideri indispensables per prendre una resolució. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona expedientada, a qui també s’han de traslladar les actuacions efectuades, i concedir-li un termini de cinc dies hàbils perquè al·legui el que consideri convenient. En aquest cas, els terminis de resolució es comencen a comptar a partir del moment en què s’exhaureix el termini per presentar aquestes al·legacions complementàries.

3. La resolució ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. La resolució ha de motivar la denegació de les proves sol·licitades que no s’hagin practicat, quan sigui el cas, i ha d’informar sobre les vies de recurs; pot acordar el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que siguin compatibles amb la resolució, fins al moment en què aquesta adquireixi fermesa i siguin substituïdes per mesures d’execució.

4. La resolució disciplinària s’ha de notificar a la persona expedientada; se n’ha de trametre còpia al Departament de Funció Pública, i és susceptible de recurs en els termes previstos pel Codi de l’Administració.

Article 95. Procediment abreujat

1. Quan es tracta de conductes qualificades de falta lleu, l’òrgan competent per incoar l’expedient disciplinari pot decidir la tramitació pel procediment abreujat. En aquest cas, notifica la providència d’incoació a la persona expedientada juntament amb el plec de càrrecs i li concedeix un termini de deu dies per formular les al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa, per aportar els documents que cregui oportuns i per demanar la pràctica de les altres proves que consideri necessàries. El procediment abreujat és instruït pel mateix òrgan que ha incoat l’expedient. La providència d’incoació ha d’anunciar que es tramitarà per procediment abreujat, salvat que la persona expedientada demani la tramitació pel procediment ordinari, d’acord amb el que preveu el punt 3.

2. Transcorregut el termini esmentat a l’apartat precedent, l’òrgan competent incorpora a l’expedient les al·legacions i els documents eventualment presentats, o deixa constància que no ho han estat, practica les proves que considera pertinents, denega motivadament les altres i eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.

3. En rebre la providència d’incoació d’un expedient disciplinari pel procediment abreujat, la persona expedientada pot demanar que l’expedient es tramiti pel procediment ordinari. Ha de formular aquesta petició en lloc de les al·legacions, i dins del termini concedit per formular-les. En rebre aquesta petició, l’òrgan que ha incoat l’expedient designa un instructor, ho notifica a la persona expedientada, i l’expedient segueix els tràmits del procediment ordinari.

Article 96. Mesures cautelars

1. En l’acord d’incoació d’un expedient disciplinari, o en qualsevol moment posterior, l’òrgan competent per incoar l’expedient pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars que consideri necessàries per garantir l’eficàcia de la instrucció o de l’execució de la resolució que pugui recaure. L’adopció de mesures cautelars requereix l’audiència prèvia de la persona expedientada, excepte en els casos en què les mesures podrien perdre virtualitat o esdevenir ineficaces si se’n posposés l’adopció fins després d’aquest tràmit; en aquests casos l’audiència prèvia es pot substituir per un tràmit d’al·legacions immediatament posterior.

2. En cas que l’expedient s’instrueixi per una falta greu o molt greu, es pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió cautelar de funcions i de retribucions o l’adscripció temporal de la persona expedientada a un altre lloc de treball.

3. En el moment de resoldre sobre l’adopció, la pròrroga o l’aixecament de les mesures cautelars, s’han de valorar la gravetat dels fets imputats, les circumstàncies que concorren en cada cas i l’expedient personal del funcionari o treballador públic interí.

4. La resolució en què es decideix adoptar o prorrogar les mesures cautelars ha de ser motivada.

5. El període de suspensió temporal de les funcions, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal de les funcions que es pugui imposar per la falta presumptament comesa. El temps de suspensió cautelar s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal de funcions que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

6. En cas que les mesures cautelars imposades hagin comportat la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, s’han de compensar a la persona expedientada les retribucions deixades de percebre, majorades amb l’interès legal fins a la data de pagament, en els supòsits següents:

Article 97. Tramitació de l’expedient en cas de procés penal

1. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per incoar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment disciplinari encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació, fins que recaigui una resolució en la via penal.

3. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.

4. Els supòsits assenyalats als apartats 1 i 2 no impedeixen l’adopció o la pròrroga de les mesures cautelars oportunes. Són aplicables les disposicions de l’article 96, però, en aquest cas, les mesures cautelars es poden prorrogar fins que es dicti una resolució definitiva en la via penal.

Secció tercera. Faltes

Article 98. Classificació

Les faltes disciplinàries comeses pel personal funcionari i els treballadors públics interins es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 99. Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

Article 100. Faltes greus

Són faltes greus:

Article 101. Faltes lleus

Són faltes lleus:

Article 102. Prescripció de les faltes

1. Les faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les faltes greus, al cap d’un any, i les faltes molt greus, al cap de dos anys. Aquests terminis es comencen a comptar a partir de la data del fet causant o des del dia en què l’Administració n’hagi tingut coneixement i, en el cas d’infraccions continuades o permanents, a partir de la data en què finalitzi la conducta infractora.

2. El termini de prescripció de les faltes s’interromp per qualsevol actuació efectuada amb coneixement formal de l’interessat que s’adreci a la investigació, la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

3. Produïda la interrupció, es torna a iniciar el còmput del termini de prescripció a partir de la data de la interrupció.

4. En cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, o per causa d’incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció de la falta resta igualment suspès fins que el Departament de Funció Pública tingui coneixement formal de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal, en el primer cas, o de la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva, en el segon.

Secció quarta. Sancions

Article 103. Sancions disciplinàries

1. Les sancions que es poden imposar per raó de les faltes tipificades a la Llei són les següents:



2. Quan, de forma dolosa o per culpa greu, el funcionari o treballador públic interí hagi produït danys materials a l’Administració, se’l pot imposar, així mateix, l’obligació d’indemnitzar-los; aquesta obligació es pot exigir dins del mateix expedient disciplinari, o bé en un expedient separat.

3. En els casos de manca de compliment horari o absència al lloc de treball, al marge i amb independència de la sanció que eventualment s’imposi, s’han de descomptar les retribucions corresponents al període no treballat.

4. No es poden imposar sancions per faltes lleus, greus o molt greus si no és en virtut d’un expedient disciplinari, instruït conforme al procediment regulat en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.

Article 104. Graduació

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:

Article 105. Prescripció

1. Les sancions imposades per faltes lleus prescriuen al cap de dos mesos; les imposades per faltes greus, al cap d’un any, i les imposades per faltes molt greus, al cap de dos anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà de la data de fermesa de la resolució sancionadora.

2. El termini de prescripció de les sancions s’interromp per l’inici, amb el coneixement de la persona sancionada, de l’execució de la sanció.

3. En cas d’impossibilitat d’execució de la sanció per incapacitat temporal de la persona expedientada, el termini de prescripció resta igualment suspès fins a la declaració d’alta o d’incapacitat definitiva.

Article 106. Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del funcionari o treballador públic interí, la prescripció de la falta i la prescripció de la sanció.

2. Si durant la instrucció del procediment disciplinari es produeix la pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic interí de la persona expedientada, s’ha de dictar una resolució en què es declara extingida la responsabilitat disciplinària i s’arxiva el procediment, llevat que l’expedientat vulgui mantenir la prioritat de contractació que li atorga la participació a les borses d’interins o llevat que una persona interessada insti la continuació de la tramitació de l’expedient, i sense perjudici de la responsabilitat civil o penal que es derivi de les faltes comeses eventualment durant el temps en què el funcionari o treballador públic interí hagi estat en servei actiu.

Article 107. Anotació de les sancions

1. Les resolucions sancionadores que s’imposin als funcionaris o treballadors públics interins s’han de notificar al Departament de Funció Pública per tal d’anotar-les en l’expedient personal del Registre de personal.

2. Les anotacions de les sancions s’han de cancel·lar, del Registre de personal, a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de l’Administració, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la data de la resolució que les ha imposat:



3. El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici.

Article 108. Notificacions i suspensió per incapacitat temporal

1. Les notificacions es practiquen per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona expedientada o de qui la representi, inclosos els sistemes de comunicació interns de l’Administració, si permeten acreditar la recepció. L’acreditació de la notificació practicada s’incorpora a l’expedient.

2. Per regla general, la notificació es practica al lloc de treball o al domicili de la persona expedientada.

3. Quan la notificació es practica al domicili de la persona expedientada, si aquesta persona no es troba present en el moment del lliurament, se’n pot fer càrrec qualsevol altra persona major de setze anys que convisqui en el domicili i que faci constar la seva identitat i la relació que té amb la persona expedientada.

4. Quan la notificació personal resulta infructuosa, la notificació es practica mitjançant la publicació d’un anunci al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. La situació d’incapacitat temporal de la persona expedientada no impedeix la tramitació de l’expedient disciplinari, si està en condicions d’exercir la seva defensa. Altrament, s’ha de suspendre la tramitació del procediment fins que acabi aquella situació.

Títol III. Del personal interí i el personal de relació especial

Capítol primer. Personal interí

Article 109. Supòsits per al nomenament de personal interí

Els treballadors públics interins són nomenats per acomplir, amb caràcter temporal, funcions pròpies de funcionaris, per raons expressament justificades, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

Article 110. Selecció del personal interí

1. Els processos de selecció del personal interí han de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Només excepcionalment, per raons d’urgència que s’han de fer constar a l’expedient, i en el cas de l’Administració general quan no hi hagi candidats disponibles a les borses creades pel ministeri responsable de funció pública, es pot nomenar personal interí sense convocatòria pública.

2. Amb la finalitat de respondre a les necessitats urgents de contractació de personal, el ministeri responsable de funció pública pot convocar processos de selecció específics per crear borses de personal per donar resposta als departaments de l’Administració general que requereixin contractacions d’interins de forma més recurrent.

A les borses també es poden inscriure les persones interessades que hagin quedat en reserva després d’un concurs de selecció per ocupar vacants similars de la mateixa família. Els criteris de crida a les persones inscrites a les bosses es regulen reglamentàriament.

Article 111. Nomenament del personal interí

Els treballadors públics interins són nomenats pel titular del departament de Funció Pública; el seu nomenament té sempre caràcter provisional, i no s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 112. Cessament del personal interí

Els treballadors públics interins perden la seva condició quan no calen els seus serveis, quan la plaça a la qual estan adscrits és ocupada per un funcionari pel transcurs del temps especificat en el nomenament, per causes disciplinàries o en cas de renúncia. Perden també la seva condició quan s’acorda revocar-ne el nomenament, per manca de rendiment, per incapacitat manifesta o sobrevinguda, o per una altra causa justificada, sempre amb l’audiència prèvia de l’interessat. El cessament del personal interí no genera dret a indemnització.

Article 113. Aplicació anàloga del règim estatutari

Al personal públic interí li és aplicable per analogia el règim estatutari propi dels funcionaris, en allò que resulti adequat a la naturalesa de la seva relació. Els reglaments que desenvolupin aquesta Llei poden precisar les condicions i especialitats d’aquest règim.

Article 114. Efectes dels serveis prestats en règim interí

La prestació de serveis en règim interí no pot constituir dret preferent per accedir a la condició de personal funcionari. No obstant això, si el treballador públic interí ha prestat els seus serveis, de forma ininterrompuda en el mateix lloc de treball, durant un període igual o superior a cinc anys, pot concórrer als processos de mobilitat interna d’aquest lloc de treball. L’experiència i la formació són valorats, en tot cas, com a mèrit en el procés de selecció.

En cas que una persona que hagi prestat serveis a l’Administració general en règim interí s’incorpori a l’Administració general com a funcionari, el temps que hagi prestat aquests serveis computa a efectes del complement d’antiguitat a condició que ocupi el mateix lloc de treball i que el termini transcorregut entre la baixa com a treballador públic en règim interí i la incorporació a l’Administració general amb el nou règim no sigui superior a tres mesos.

Capítol segon. Personal de relació especial

Article 115. Supòsits de personal de relació especial

El personal de relació especial presta, amb caràcter temporal i de confiança, serveis d’assessoria o d’assistència personal, exclusivament al cap de Govern, als ministres, al president del Consell Superior de la Justícia, i als cònsols, o s’integra en els seus gabinets d’assistència personal i tècnica; el seu nomenament correspon directament a aquestes autoritats, i s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 116. Cessament del personal de relació especial

El personal de relació especial és nomenat i cessat lliurement per l’autoritat a la qual presta servei, i cessa en tot cas, quan ho faci el titular del càrrec que el va nomenar. El seu cessament no genera, en cap cas, dret a indemnització.

Article 117. Nomenament i cessament d’un funcionari en règim de relació especial

Quan la persona nomenada com a personal de relació especial té la condició de funcionari, passa a la situació d’excedència amb reserva de plaça mentre dura la relació especial. Una vegada cessa com a personal de relació especial, el funcionari es pot reintegrar a la plaça que ocupava anteriorment; el temps de servei prestat es computa com de servei actiu a tots els efectes.

Títol IV. Règim de la funció pública dels comuns

Article 118. Criteris generals

Sense perjudici de les normes d’aquesta Llei que els són aplicables directament, els comuns han de regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.

Article 119. Normes de la Llei aplicables directament als comuns

Són aplicables directament als comuns les normes contingudes en els títols I, III i IV, així com els articles 32 (Principis generals del sistema de selecció), 33 (Requisits generals), 37 (Concurs de mobilitat), 39 (Bases de la convocatòria), 46 (Adquisició de la condició de funcionari), 49 (Situacions administratives), 54 (Causes de pèrdua de la condició de funcionari), 68 (Comissió de serveis), 71 (Drets), 72.1, 72.2 i 72.3 (Jornada laboral), 74 (Obligacions i deures) i 75 (Incompatibilitats), en què les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents.

Article 120. Òrgans competents dels comuns

L’ordinació de funció pública de cada comú estableix les competències dels òrgans del comú en matèria de personal.

Article 121. Registre de personal dels comuns

Cada comú ha d’establir i regular el seu propi registre de personal. Són d’aplicació al Registre de personal dels comuns, les normes de l’article 30 en les que les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans comunals corresponents.

Disposició addicional primera. Integració dels funcionaris i treballadors públics indefinits

1. El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició.

2. El personal de l’Administració general que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari.

Disposició addicional segona. Registre de la Funció Pública del Govern

El Registre de la Funció Pública del Govern passa a denominar-se “Registre de personal”.

Disposició addicional tercera. Cos Especial d’Ensenyament

El Cos Especial d’Ensenyament passa a denominar-se “Cos Especial d’Educació”. Totes les referències contingudes en la normativa vigent al Cos Especial d’Ensenyament s’han d’entendre fetes al Cos Especial d’Educació.

Disposició addicional quarta. Normativa de la funció pública dels comuns

1. El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de treballador públic indefinit passa a tenir la condició de funcionari.

2. El personal dels comuns que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei tingui la condició de funcionari manté aquesta condició.

3. Els comuns han d’aprovar la seva normativa pròpia de funció pública i personal en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei.

4. Fins que cada comú no aprovi la seva pròpia normativa de funció pública i personal, continua essent aplicable l’Ordinació de la funció pública i les altres normes comunals que estiguin vigents, en tot allò que no resulti contradictori amb les disposicions d’aquesta Llei que hi són aplicables de manera directa.

Disposició addicional cinquena. Integració del personal del SAAS del Programa d’atenció domiciliària

Adquiriran la condició de treballadors públics indefinits, en els termes previstos en aquesta Llei, el personal del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que formava part del Programa d’atenció domiciliària i que ha estat integrat al Govern l’1 de juliol del 2017, en aplicació de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i del conveni signat el 29 de juny del 2017 entre el Govern i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).

Disposició addicional sisena. Quanties dels conceptes retributius

En el Cos General, el Cos Especial d’Educació i el Cos Diplomàtic les quanties de la base retributiva i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 1, 2 i 3.

En la resta de cossos especials les quanties de la base retributiva, el complement específic i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 4, 5, 6, 7 i 8.

El valor de cada paga mensual per quinquenni, a què fa referència la lletra f de l’article 77, serà de cent-sis euros i noranta-tres cèntims, aplicant, com a mínim, l’augment anual de l’índex de preus de consum (IPC).

Disposició addicional setena. Contractació de menors en règim laboral

Per excepció a allò que estableix l’article 4 d’aquesta Llei, les administracions públiques poden contractar menors d’edat en règim laboral, i d’acord amb les especialitats pròpies d’aquesta modalitat de contractació establertes en la normativa laboral vigent.

Disposició addicional vuitena. Referències als agents de l’Administració de caràcter indefinit en la normativa anterior

1. Les referències que la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública fa als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris.

2. De la mateixa manera, les referències contingudes en qualsevol altra norma legal o reglamentària als agents de l’Administració de caràcter indefinit s’han d’entendre fetes, en endavant, als funcionaris, amb les adaptacions necessàries a la naturalesa estatutària de la seva relació, quan escaigui.

Disposició addicional novena. Retribució de les funcions permanents dins el complement específic dels funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia

1. A partir de l’1 de desembre del 2024, els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que van entrar a formar part dels cossos referits desprès de l’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, percebran mensualment l’import de cent cinquanta euros en concepte de retribució de les funcions permanents dins el complement específic. Aquest import s’ha d’incorporar a la taula retributiva corresponent i s’ha d’actualitzar de conformitat amb la disposició final sisena.

2. Els funcionaris del Cos Penitenciari i del Cos de Policia que eren membres dels cossos referits abans de la data d’entrada en vigor de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari i de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, respectivament, continuaran perceben el complement retributiu per l’exercici permanent de les seves funcions, de conformitat amb la normativa vigent abans de la referida data.

Disposició transitòria primera. Complement d’absorció

Els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit que perceben un complement d’absorció, per raó de les diferències retributives al seu favor derivades de l’aplicació del sistema anterior, mantindran aquest complement.

El complement d’absorció, per la seva naturalesa, és compensable i absorbible, conforme als criteris que, d’acord amb els intervals retributius i el grau d’absorció, estableixi la Llei de pressupost per a cada exercici. La compensació i l’absorció esmentades es faran efectives amb els increments futurs dels conceptes del nou sistema, i quan es promocioni a places de llocs de treball de nivell superior al de la plaça de què cada persona sigui titular.

El complement d’absorció ha de figurar a la nòmina amb aquest nom i es percep en tretze pagaments de la mateixa quantia.

Disposició transitòria segona. Càlcul del complement d’antiguitat

Mentre no entri en vigor el còmput del complement d’antiguitat per quinquennis que estableix la lletra f) de l’article 77, s’ha d’aplicar a tots els funcionaris el sistema de triennis previst a la lletra d) de l’article 63 de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000.

Disposició transitòria tercera. Complement de reconeixement de la funció directiva

Els funcionaris i agents de l’Administració que, a l’entrada en vigor de la Llei, perceben un complement de reconeixement de la funció directiva, i els que en aquell moment ja hagin adquirit el dret a percebre’l quan es produeixi el seu cessament, d’acord amb la normativa anterior, tenen dret a percebre aquest complement fins a la data de pèrdua de la condició de funcionari o treballador públic.

Disposició transitòria quarta. Persones en situació de reforma

Els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit que hagin estat declarats en situació de reforma d’acord amb l’article 41 i concordants de la Llei de la funció pública del 15 de desembre del 2000, mantenen el règim que els ha estat reconegut d’acord amb l’esmentada disposició.

Disposició transitòria cinquena. Expedients disciplinaris en curs

Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen regint per les disposicions de la Llei de la funció pública vigents a la data de la incoació de l’expedient, llevat que les disposicions substantives d’aquesta Llei sobre tipificació de les faltes i determinació de les sancions siguin més beneficioses per a la persona expedientada, en quin cas s’apliquen aquestes.

Disposició transitòria sisena. Complement específic

Els funcionaris dels cossos especials que el dia 11 de gener del 2001 ocupaven places de llocs de treball que tenien assignada una retribució per complement específic, tenen dret a mantenir la retribució d’aquell complement quan canviïn a una plaça d’un altre lloc de treball del cos general o d’un altre cos especial que tingui assignat un complement específic inferior; tot i això, les quanties que es garanteixen s’integren en els complements corresponents a cada cos, segons l’estructura retributiva prevista a l’article 77 d’aquesta Llei i, en cas de superar la retribució màxima de tots els complements, l’excés resultant passa a formar part del complement d’absorció. En aquest cas, l’excés resultant no està subjecte al que preveu la Disposició transitòria primera.

Disposició transitòria setena. Jubilació dels funcionaris i treballadors públics del Cos d’Educació.

Mentre no es promulgui una llei del Cos d’Educació, la jubilació dels funcionaris i treballadors públics d’aquest cos especial es regeix per les normes aplicables al Cos General.

Disposició derogatòria

1. Es deroga la Llei de la funció pública, el 15 de desembre del 2000, modificada posteriorment per la disposició final primera de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública, i per la disposició final segona de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, i totes aquelles altres disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

2. Es deroga l’article 5 de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica.

Disposició final primera. Caràcter de llei qualificada

Els articles de la Secció primera i tercera del capítol tercer del títol II, que regulen el sistema de provisió de places; la Disposició addicional cinquena que estableix la integració de determinat personal del SAAS, i la disposició derogatòria tenen caràcter de llei qualificada. La resta de disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició final segona. Desenvolupament reglamentari

1. El Govern ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos des de la data en què entri en vigor.

2. Mentre el Govern no hagi aprovat els reglaments a què fa referència l’apartat precedent, continuen sent aplicables els reglaments que desenvolupen la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, en tot el que no contradigui les disposicions d’aquesta Llei.

Disposició final tercera. Modificació del Codi de Duana

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, que queda redactat en la forma següent:

“1. Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, els funcionaris del Cos de Duana s’han de sotmetre periòdicament a una revisió mèdica complementària, que consta d’un examen mèdic i d’una revisió psicotècnica. El resultat d’aquesta revisió pot conduir a una adaptació del lloc de treball o bé a l’adscripció a un altre lloc de treball adequat a les seves condicions, i/o a la reducció de la seva jornada laboral tal com preveu l’article 84 de la Llei de la Funció Pública.”

2. S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 5 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, que queda redactat en la forma següent:

“4. Al membre del Cos Especial de Duana a qui s’aplica la mesura prevista al paràgraf 1 se li garanteix el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebia amb anterioritat, a excepció del complement específic. No obstant això, si la disminució de capacitats que origina l’adaptació del lloc de treball porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que exercia com a membre del cos, continua percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre de Finances ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que li sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i la pensió que, si és el cas, rep la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”

Disposició final quarta. Modificació de la Llei del Cos de Banders

1. Es modifica l’article 31 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, que queda redactat en la forma següent:

“Article 31. Revisions mèdiques complementàries

1. Com a mesura preventiva per evitar riscos laborals, els membres del Cos de Banders han de sotmetre’s periòdicament a una revisió mèdica complementària, que consta d’un examen mèdic i d’una revisió psicotècnica. En funció del resultat, es pot practicar l’adaptació del lloc de treball prevista a l’article 32.

2. La revisió mèdica complementària, amb l’examen mèdic i/o la revisió psicotècnica, la du a terme un comitè integrat per professionals de la salut, el funcionament i les actuacions del qual s’han d’establir per reglament.

3. El director, després d’informar el ministre responsable del Departament de Banders, pot demanar la reunió del comitè a la Secretaria d’Estat de Funció Pública en els supòsits següents:



2. Es modifica l’article 32 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, que queda redactat en la forma següent:

“Article 32. Adaptació del lloc de treball

1. Quan, segons dictamen mèdic, un membre del Cos Especial de Banders tingui disminuïdes les facultats psíquiques o físiques necessàries per l’exercici de les seves funcions bàsiques, se’l pot rellevar de les funcions, i reubicar-lo en un altre lloc de treball de l’Administració general que sigui adequat a les seves capacitats i competències.

2. Al membre del Cos Especial de Banders a qui s’aplica la mesura prevista al paràgraf anterior se li garanteix el mateix règim de jubilació i les retribucions fixes que percebia amb anterioritat, a excepció del complement específic. No obstant això, si la disminució de capacitats que origina l’adaptació del lloc de treball porta causa d’una situació vinculada estrictament a les funcions que exercia com a membre del cos, continua percebent el complement específic. A aquest efecte, el ministre responsable del Departament de Banders ha de sol·licitar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública que li sigui assignada la diferència entre el nou salari percebut i la pensió que, si és el cas, rep de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”

Disposició final cinquena. Modificació de l’annex 2 de la Llei 7/2017

Es modifica l’annex 2 de la Llei 7/2017, del 20 d’abril del 2017, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, el qual queda redactat d’acord amb l’annex 7 d’aquesta Llei.

Disposició final sisena. Actualització de les taules retributives

1. S’habilita el Govern perquè, anyalment, a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant l’avís corresponent, les taules retributives actualitzades d’acord amb el que estableixi la Llei del pressupost de l’any en curs o qualsevol altra norma de rang legal.

2. La banda retributiva mínima dels funcionaris no pot ser mai inferior a l’import que resulta de l’aplicació del salari mínim interprofessional vigent al còmput horari anual dels funcionaris. Cada vegada que el Govern revisa el salari mínim interprofessional ha de fer la verificació i publicar totes les bandes retributives tot incloent la nova banda retributiva mínima.

Disposició final setena

Disposició final vuitena. Modificació de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública.

1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 7 de Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent:

“4. La jubilació obligatòria comporta per a tots els partícips, la finalització de la seva situació de treballador en actiu, que ha de cessar per tant en l’exercici de l’activitat professional que li ha permès tenir la condició de partícip.

Tot i que la jubilació per edat opera d’ofici quan els col·lectius de treballadors esmentats en els paràgrafs a) i b) de l’apartat 3 precedent arriben a les edats allí indicades, en complir aquesta edat el Govern pot oferir als dits treballadors continuar treballant. En cas que el treballador accepti, aquesta pròrroga es formalitza per escrit i per una durada màxima d’un any. Es poden formalitzar pròrrogues en aquestes condicions fins a un màxim de 5 pròrrogues anyals.

Els batlles, els magistrats, els fiscals i els assimilats poden continuar en actiu a partir dels 65 anys, d’acord amb el que està previst en la normativa específica que regula la seva activitat.

Sense perjudici de la possibilitat de continuar treballant contemplada en els dos paràgrafs precedents, als efectes d’aquesta Llei, a partir dels 65 anys d’edat aquests col·lectius passen a la condició de beneficiaris del Pla de pensions de la funció pública en els termes previstos en aquesta Llei.”

2. Es modifica l’apartat 1 de la Disposició addicional primera de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent:

“1. Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia, els batlles, els magistrats i els fiscals, que en la data d’entrada en vigor de la Llei tenen la condició de partícips del Pla de pensions de la funció pública, que mantenen aquesta condició de partícips en el moment de la seva jubilació obligatòria i, en aquella data, estiguin en actiu i puguin acreditar un mínim de quinze anys d’antiguitat com a treballadors públics en un o diversos règims entre els indicats al principi d’aquest mateix paràgraf, tenen dret a percebre del Govern o del Consell Superior de la Justícia, depenent de la institució de la qual percebin el salari en el moment de la jubilació, a partir de la seva jubilació obligatòria, una prestació de jubilació en forma de renda vitalícia pura sense dret a reversió.

Els funcionaris i agents de l’Administració general de caràcter indefinit, el personal adscrit al Consell Superior de la Justícia i els batlles, magistrats, fiscals i assimilats que continuïn en actiu a partir dels 65 anys en la mateixa condició professional que els ha permès tenir la condició de partícips, tenen dret a percebre la mateixa prestació a partir del moment que finalitzin la seva etapa laboral activa en la condició professional esmentada. Els requisits indicats en el paràgraf precedent que han d’acreditar els altres partícips en la data de jubilació obligatòria, aquests col·lectius els hauran d’acreditar en la data de finalització de la seva etapa laboral activa.

Aquesta prestació es calcula sobre la base d’una previsió teòrica en la data d’entrada en vigor de la Llei. El seu import és el més elevat entre el 60% del salari mensual teòric brut de cada partícip en arribar a l’edat de 65 anys i el 60% del salari mensual mitjà brut percebut efectivament durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria, amb la deducció en qualsevol cas dels imports següents:





El càlcul del salari mensual mitjà brut resulta del sumatori dels salaris bruts efectivament percebuts pel partícip durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, dividit pel nombre de mensualitats compreses en el mateix període de còmput, exclosos els períodes d’incapacitat laboral transitòria i les excedències. La paga extraordinària del mes de desembre serà considerada, només per efectuar aquest càlcul, com una mensualitat independent.”

3. Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública, amb el redactat següent:

“Disposició addicional sisena

En els cossos especials, llevat dels supòsits en què els treballadors públics s’acullin a la jubilació voluntària en els termes previstos en aquesta Llei o a la pròrroga del servei actiu prevista en l’apartat 4 de l’article 7 d’aquesta Llei, la jubilació obligatòria als 60 anys d’edat dona dret a tots els treballadors no eventuals adscrits a aquests cossos a percebre una prestació a càrrec de Govern fins que arribin als 65 anys d’edat i que consistirà en el 60% del darrer salari brut percebut, prenent com a base de càlcul els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d’antiguitat, complement personal d’antiguitat, complement d’absorció, complement específic i complement de funcions permanents. Pel què fa als membres del Cos Penitenciari afectats per la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007 del Cos Penitenciari també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la retribució consolidable establerta en la Disposició Addicional Segona de la dita Llei, i pels membres del Cos de Policia afectats per la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia també s’haurà d’imputar a la base de càlcul la paga extraordinària de la dotzena paga del salari a partir dels 22 anys de servei.

Els treballadors públics que s’acullin a la pròrroga del servei actiu prevista en l’apartat 4 de l’article 7 d’aquesta Llei tenen dret a la percepció de la prestació prevista en aquesta Disposició addicional a partir del moment, abans de complir els 65 anys, que expirin les pròrrogues.”

Disposició final novena. Textos refosos

S’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments del 30 d’octubre, i de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública.

Disposició final desena. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor el dia primer del mes immediatament posterior al de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció del còmput del complement d’antiguitat per quinquennis que estableix la lletra f) de l’article 77, que entrarà en vigor en la mateixa data en què ho facin els reglaments que han de desenvolupar el complement de carrera i el complement de productivitat previstos a les lletres c) i d) del mateix article.


Casa de la Vall, 17 de gener del 2019



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex 1. Taula retributiva del Cos General

Annex 2. Taula retributiva del Cos d’Educació

Annex 3. Taula retributiva del Cos de Banders

Annex 4. Taula retributiva del Cos de Duana

Annex 5. Taula retributiva del Cos Penitenciari

Annex 6. Taula retributiva del Cos de Policia

Annex 7. Taula retributiva del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments

Annex 8. Taula retributiva del Cos de Justícia

Annex 9. Taula retributiva del Cos Diplomàtic