Llei

Llei 4/2019, del 31 de gener, d’ocupació

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2019 ha aprovat la següent:

llei 4/2019, del 31 de gener, d’ocupació

Exposició de motius

El 31 de juliol del 2002 es va crear, mitjançant un decret del Govern, el Servei d’Ocupació del Principat d’Andorra. La creació d’aquest servei responia a la necessitat d’interrelacionar per primera vegada l’oferta i la demanda en l’àmbit laboral al nostre país, i de coordinar les institucions concernides en l’àmbit de la formació professional i l’orientació laboral. Posteriorment, el 31 de desembre del 2008, el 23 de juny del 2010 i el 7 de desembre del 2016 es van aprovar diversos decrets que han modificat puntualment, cada vegada, el Decret de creació del Servei d’Ocupació, amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia, adequar-ne el contingut a la creació de la prestació per desocupació involuntària, o adaptar-ne la regulació al projecte recent de millora de l’eficàcia del servei. En efecte, en els darrers dos anys s’han simplificat els tràmits administratius existents i s’ha millorat la tasca d’intermediació que té encomanada el Servei d’Ocupació, mitjançant una atenció més individualitzada i personalitzada.

D’altra banda, d’ençà de l’inici de la darrera crisi econòmica, el Govern, a través del ministeri competent en matèria d’ocupació, ha anat impulsant una sèrie d’instruments normatius per promoure la millora de l’ocupabilitat de la població activa, especialment en el cas de les persones nacionals o residents en situació de desocupació. Així, durant l’any 2009, es van executar les mesures previstes en el Reglament de creació i funcionament del Programa d’orientació i adequació ocupacional, aprovat el 24 de desembre del 2008, que pretenia proporcionar una formació de caràcter elemental per recercar qualsevol feina, i fomentar la contractació i la tutoria formativa a l’empresa. El mateix any, en l’àmbit parroquial, també es van executar les mesures per a l’ocupació temporal de persones en situació de desocupació aprovades pels comuns d’Escaldes-Engordany, en virtut del Reglament d’exempcions fiscals i altres mesures de caràcter social, aprovat el 23 de desembre del 2008; d’Andorra la Vella, mitjançant el Reglament d’ajuts per a les persones sense ocupació, aprovat el 25 de juny del 2009, i de la Massana, a través del Reglament de prestació social d’ocupació temporal, aprovat el 30 de juny del 2009. Aquests programes preveien la contractació temporal de persones en situació de desocupació per portar a terme treballs en benefici de la col·lectivitat, amb la finalitat de garantir els recursos econòmics necessaris per cobrir les seves necessitats més bàsiques mentre cercaven una altra feina.

Posteriorment, l’1 de juliol del 2010, el Govern va aprovar el Reglament per al foment de les polítiques actives d’ocupació, que estableix les condicions generals per implantar i desenvolupar aquestes polítiques, i que inclouen el foment de la contractació de persones assalariades i la formació de persones en situació de desocupació. I, mitjançant dos decrets del 10 de novembre del 2010, el Govern també va promoure el Reglament regulador del programa per al foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció i dels seus annexos, i el Reglament regulador del programa per al foment de l’ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el si de l’empresa.

El 22 de febrer del 2012 es va aprovar el Reglament regulador del Programa de treball temporal que contribueixi a donar un servei en benefici de la col·lectivitat dels treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació. Un programa destinat a l’Administració general i l’Administració de justícia, al qual es va afegir un segon programa destinat als comuns, les entitats parapúbliques i les societats públiques, el qual es va promoure el 13 de juny següent. Ambdós programes han permès donar una feina temporal en el sector públic a un nombre molt important de persones, amb la finalitat de pal·liar les dificultats evidents de la manca de feina i, a l’ensems, aconseguir que la prestació del treball de les persones beneficiàries dels programes aporti un benefici a la col·lectivitat.

A més, a partir de l’any 2013, també any rere any, s’han impulsat diversos programes que pretenen fomentar la contractació indefinida de persones en situació de desocupació en el sector privat. En concret, el 23 de gener del 2013 es van aprovar el Reglament regulador del Programa per al foment de l’ocupació i la formació en el si de l’empresa, i el Reglament regulador del Programa de foment de la contractació indefinida de treballadors desocupats. Ambdós iniciatives tenen com a finalitat millorar l’ocupabilitat de les persones en situació de desocupació mitjançant un procés formatiu pràctic en l’àmbit empresarial i, si escau, també teòric de caràcter bàsic, o, en cas que ja disposin d’experiència i formació, fent possible que segueixin actius en el mercat de treball sense que calgui formar-los.

A partir de mitjans de l’any 2014 també s’han anat aprovant anyalment els programes successius de foment de l’ocupació en zones geogràfiques allunyades dels principals nuclis de formació, articulats inicialment al tomb de l’atorgament d’una subvenció econòmica a les empreses que els ha permès oferir un salari competitiu, i d’un ajut econòmic a les persones assalariades per rescabalar les despeses de desplaçament des del domicili fins al lloc de treball. I des del 2015 endavant s’hi ha afegit un sisè programa, denominat “Programa per al foment de la contractació i la formació pràctica en el si de l’empresa dels joves actius de 16 a 20 anys”, destinat als joves que han acabat l’etapa d’escolaritat obligatòria i no han obtingut una certificació, o bé que han abandonat els estudis prematurament i no han tingut una experiència laboral rellevant; a aquests joves s’ofereix en primera instància una formació professionalitzadora mitjançant el desenvolupament de competències específiques, transversals i laborals durant l’itinerari formatiu previ a l’accés al món laboral, i, posteriorment, se’n fomenta la inserció en l’àmbit laboral mitjançant subvencions a les entitats públiques o les empreses que els contracten.

El contingut d’aquests programes ocupacionals s’ha anat revisant d’acord amb la millora de la situació laboral experimentada en els darrers anys, que s’ha traduït en un decrement de la desocupació registrada al Servei d’Ocupació, i, alhora, un increment del nombre de llocs de treball oferts en el sector privat. En aquest sentit, s’han orientat cada cop més al foment de l’ocupabilitat de les persones amb més dificultats d’inclusió en el mercat laboral, i en concret a les que formen part de col·lectius en situació de vulnerabilitat o de risc d’exclusió social.

No obstant totes les iniciatives esmentades anteriorment, en el moment actual i en un context on cal adoptar un posicionament proactiu en matèria d’ocupació i treball, inspirat per l’Estratègia Europea 2020, esdevé palesa la necessitat de seguir avançant en la modernització del sistema públic d’ocupació i les seves estructures administratives. La conveniència de seguir impulsant programes específics per a col·lectius determinats i que responguin a necessitats ben concretes, d’adaptar-los a la realitat dels perfils professionals i del mercat de treball andorrà, o de posar en marxa sistemes de gestió transparents orientats a resultats, requereix el desenvolupament d’un nou marc normatiu susceptible de donar empara legal a aquestes iniciatives i de seguir construint un Servei d’Ocupació capdavanter en matèria de polítiques actives d’ocupació. Des d’aquesta perspectiva, és cabdal regular legalment quines són les facultats del Govern en la definició de l’estructura del sistema de polítiques actives d’ocupació en el seu conjunt, tant pel que fa a l’eix material i substantiu, com pel que fa a l’eix dels agents del sistema i a l’eix relatiu a la dimensió territorial.

La situació actual de la desocupació al nostre país, amb unes xifres absolutes de persones en situació d’atur bàsicament estructural, no és incompatible amb la necessitat de seguir atorgant prioritat a les polítiques d’ocupació, i de legislar sobre la seva naturalesa i el seu funcionament, amb la finalitat d’aconseguir una eficiència, una eficàcia i una cobertura territorial més grans. D’altra banda, unes polítiques d’ocupació efectives han de preveure la variable territorial i de la temporalitat de determinats sectors productius del Principat d’Andorra, atès que el perfil del teixit productiu i de la mateixa població activa presenta diferències importants. Així, una estructuració i una ordenació adequades dels agents del sistema i del model de participació de les polítiques actives d’ocupació necessiten un marc legal sòlid.

Aquesta Llei fixa en primer lloc els principis d’actuació que guien el disseny i l’execució de les polítiques d’ocupació; el catàleg de serveis o la cartera comuna de serveis de les polítiques esmentades; el compromís del Govern en relació amb les persones en situació de desocupació que garanteix la cobertura d’accions que promoguin l’accés i el manteniment en el treball; la definició de les polítiques d’ocupació que configuren l’Estratègia andorrana per a l’ocupació; la definició dels col·lectius prioritaris, i l’establiment dels instruments de seguiment i avaluació en relació amb les polítiques d’ocupació.

En segon lloc, es regula l’estructura, la definició i les funcions dels agents públics i privats que actuen en el sistema; l’establiment de sistemes o institucions que garanteixin la coordinació; la definició dels elements de col·laboració i cooperació de les polítiques actives d’ocupació amb els agents principals del sistema, i l’estructuració i l’adaptació del Servei d’Ocupació al model de polítiques actives dissenyat per aquesta Llei.

Finalment, es defineix i s’estructura el procés i el model de cooperació, tant pel que fa al disseny com pel que fa a l’execució de les polítiques actives, a tots els perfils territorials de la població activa. I també són objecte de regulació les diferències territorials que el Sistema d’ocupació ha de preveure en relació amb les condicions laborals específiques de les parròquies.

A més, cal posar en relleu que per afavorir un model participatiu i compartit, aquesta norma ha estat sotmesa a la consideració de la Taula Permanent per a la Formació en el Treball.

Aquesta Llei s’estructura en sis capítols, dividits en 53 articles, una Disposició derogatòria i tres disposicions finals. El capítol primer, relatiu a les disposicions generals, defineix i estableix la finalitat de la política d’ocupació, i regula com s’ha de desenvolupar. També conté les definicions dels conceptes més rellevants a què fa referència la norma. I incideix en l’objecte de la Llei, en relació amb el qual cal destacar el fet que la norma inclou les mesures necessàries per garantir el dret al treball previst a l’article 29 de la Constitució, garantir el dret subjectiu a l’ocupabilitat de les persones, i instaurar un sistema eficaç, preventiu i proactiu de protecció davant les situacions de desocupació. A més, es relacionen els principis rectors de totes les entitats que integren el Sistema d’ocupació del Principat d’Andorra, com ara la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació, la cohesió social, la gratuïtat i la universalitat, l’activació, l’adaptació i la personalització, la participació i la traçabilitat. Pel que fa a la planificació, la coordinació i l’execució de les polítiques d’ocupació, s’estableix que corresponen al Govern a través del ministeri competent en matèria d’ocupació, el qual ha de comptar amb la col·laboració dels agents socials. Finalment, es fa referència als instruments estratègics que defineixen el marc d’actuació i la concreció de les polítiques ocupacionals, i que són l’Estratègia andorrana per a l’ocupació i el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.

El capítol segon regula la Cartera de serveis, i en concret el seu objecte i el seu contingut. Aquesta Cartera de serveis recull el conjunt dels serveis previstos i regula els requisits de les persones beneficiàries, així com les condicions d’accés al Servei d’Ocupació. I aquest conjunt d’elements s’articula en l’Itinerari personal d’ocupació, que es configura com un dret del qual disposen les persones beneficiàries i com una obligació per al Servei d’Ocupació. Des d’aquesta perspectiva, s’incideix en els criteris bàsics que inspiren la Cartera de serveis; les entitats prestadores de serveis d’ocupació, i les modalitats de prestació, i el contingut concret de la cartera esmentada.

El capítol tercer fa referència als usuaris i les entitats del Sistema d’ocupació i, d’una forma més concreta, regula els drets i les obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació i de les entitats prestadores de servei al Servei d’Ocupació. Pel que fa als usuaris del Servei d’Ocupació, tant si són demandants com oferents d’ocupació, convé destacar el dret que es reconeix en aquesta Llei i que consisteix a accedir a tots els serveis i programes del Servei d’Ocupació que els corresponguin segons el seu perfil i a participar-hi gratuïtament, com també el dret subjectiu a l’ocupabilitat.

El capítol quart regula les polítiques actives d’ocupació. En primer lloc, la secció primera, relativa a les disposicions generals, en defineix el concepte i els àmbits que abasten. Així, s’entén per polítiques actives d’ocupació el conjunt de serveis i programes d’orientació, ocupació i qualificació adreçats a millorar les possibilitats d’accés al treball de les persones en situació de desocupació; mantenir l’ocupació i el suport a la promoció i la formació ocupacional de les persones ja ocupades, i fomentar l’ocupació estable i de qualitat mitjançant la creació de llocs de treball per part del teixit empresarial andorrà. I, pel que fa als àmbits que abasten, s’han reprès en part de les normes reglamentàries vigents que regulaven el Servei d’Ocupació i les polítiques actives d’ocupació, i s’han actualitzat. Així, la secció segona està dedicada de forma més detallada a un d’aquests àmbits, que és la intermediació laboral: en defineix el concepte, es refereix als agents de la intermediació esmentada i regula els drets i les obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació en aquest àmbit. La secció tercera incideix en les altres polítiques actives d’ocupació: orientació professional, capacitació laboral, suport a la igualtat d’oportunitats en l’ocupació, foment de l’ocupació amb les modalitats d’intervenció que en dimanen, i promoció i suport a l’activitat empresarial i l’autoocupació, i promoció del desenvolupament parroquial i de les zones allunyades.

El capítol cinquè està dedicat al Servei d’Ocupació, que es defineix com l’organisme de l’Administració responsable de l’ordenació, el desenvolupament i el seguiment dels programes i mesures de la política d’ocupació, amb caràcter d’estructura administrativa i adscrit al ministeri competent en matèria d’ocupació. Es regulen la naturalesa i la missió del servei esmentat, que consisteix a planificar, organitzar, gestionar i integrar el conjunt d’actuacions, serveis i programes ocupacionals per mantenir i fomentar l’ocupació estable i de qualitat, i l’autoocupació; prevenir i reduir la desocupació, i oferir protecció a les persones en situació de desocupació, i fomentar i garantir l’orientació professional i la readaptació professional permanent, la formació ocupacional i contínua, i la intermediació. També se’n relacionen les funcions, entre les quals destaquen elaborar el projecte de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació. D’altra banda, es fa referència a com s’organitza el Servei d’Ocupació, i a les competències que corresponen al ministre i al director competents, i se’n defineix l’estructura operativa, que comprèn les unitats d’informació i registre, d’orientació i qualificació professional i d’intermediació i assessorament a les empreses, endemés de la secció sobre ocupació de l’Observatori de les polítiques socials. Finalment, es regulen els mecanismes d’avaluació, seguiment i control del Servei d’Ocupació, per rendibilitzar i racionalitzar al màxim els seus recursos, i fer possible de mesurar la qualitat, l’impacte, l’eficàcia i l’eficiència dels serveis i programes implementats.

El capítol sisè està dedicat al règim sancionador en matèria d’ocupació. Així, es defineix el concepte d’infracció; es fa referència al procediment i als òrgans competents en matèria sancionadora; es relacionen els subjectes responsables; es regula la concurrència d’actuacions amb la jurisdicció penal, i s’incideix en les matèries relatives a la prescripció de les infraccions i les sancions, i a l’extinció de la responsabilitat. Posteriorment es tipifiquen les infraccions que es poden cometre, tant per part de les persones assalariades o desocupades en matèria d’intermediació laboral, de les persones assalariades o desocupades en matèria de formació ocupacional, com per part de les empreses en matèria d’intermediació laboral, les entitats col·laboradores en matèria d’intermediació laboral, o de les empreses, els treballadors autònoms i les entitats col·laboradores en matèria de les altres polítiques d’ocupació. I s’estableixen les sancions no pecuniàries o pecuniàries, segons els casos, que corresponen a cadascuna de les infraccions esmentades, els criteris de graduació d’aquestes sancions, i les obligacions addicionals que es poden imposar a banda de les sancions. En definitiva, l’aparell sancionador pretén reforçar de manera equilibrada el compliment de la normativa d’ocupació mitjançant una selecció de conductes sancionables que inclouen tots els actors que hi intervenen.

La Llei es clou amb una Disposició derogatòria i tres disposicions finals que encomanen el desplegament reglamentari corresponent, qualifiquen determinades disposicions de la Llei i determinen la data de l’entrada en vigor.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Política d’ocupació

1. La política d’ocupació del Principat d’Andorra comprèn el conjunt d’instruments, programes i organismes destinats a millorar l’ocupabilitat de la seva població i a afavorir la consecució de la plena ocupació, mitjançant la cobertura de les necessitats de contractació de les empreses.

2. La política d’ocupació té com a finalitat promoure el desenvolupament del dret a l’ocupació digna, estable i de qualitat, i afavorir la configuració d’un mercat de treball que contribueixi de manera eficient a garantir l’ocupabilitat de les persones, cobrir les necessitats de les persones assalariades que s’adaptin als requeriments de les empreses, i afavorir la cohesió social i territorial.

3. La política d’ocupació s’ha de desenvolupar en el marc de les orientacions de la política econòmica i social previstes en la planificació estratègica del Govern.

Article 2. Conceptes

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

Article 3. Objecte de la Llei

Aquesta Llei té per objecte:

Article 4. Principis rectors

Les polítiques d’ocupació i totes les entitats que integren el Sistema d’ocupació i que hi participen s’han d’ajustar als principis rectors següents:

Article 5. Planificació, coordinació i execució de les polítiques d’ocupació

1. La competència sobre la política d’ocupació correspon al Govern a través del ministeri competent en aquesta matèria.

2. La planificació i l’execució de la política d’ocupació correspon al ministeri competent en matèria d’ocupació. En la posada en marxa d’aquesta política cal comptar, d’altra banda, amb la col·laboració dels agents socials.

3. Els instruments estratègics i operatius del Servei d’Ocupació han de garantir:

Article 6. Instruments estratègics

1. Els instruments estratègics que defineixen el marc d’actuació i la concreció de les polítiques ocupacionals són l’Estratègia andorrana per a l’ocupació i el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.

2. Correspon al Govern l’aprovació de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació, i al ministeri competent en matèria d’ocupació l’adopció del Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació.

3. A més de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació i del Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació, també són instruments estratègics per planificar les polítiques d’ocupació el Pla general de la formació professional i les estratègies, els plans i els instruments de planificació territorial derivats de la concertació territorial.

4. Els instruments estratègics han de ser d’accés públic, d’acord amb la normativa sobre transparència i accés a la informació pública.

Capítol segon. Cartera de serveis

Article 7. Objecte, contingut i regulació de la Cartera de serveis

1. La definició, actualització i execució de la Cartera de serveis pertany al Servei d’Ocupació.

2. La Cartera de serveis recull el conjunt dels serveis previstos i regula els requisits de les persones, les empreses i les altres entitats beneficiàries, així com les condicions d’accés al Servei d’Ocupació. Aquest conjunt d’elements s’articula en l’Itinerari personal d’ocupació, que es configura com un dret del qual disposen les persones beneficiàries i com una obligació per al Servei d’Ocupació.

3. La Cartera de serveis es determina reglamentàriament.

4. L’actualització de la Cartera de serveis es duu a terme a través d’una avaluació periòdica del cost, l’eficàcia, l’eficiència i la satisfacció de les persones usuàries.

Article 8. Criteris bàsics de la Cartera de serveis

La definició i, si escau, l’actualització de la Cartera de serveis ha d’estar inspirada en els criteris bàsics següents:

Article 9. Entitats prestadores dels serveis i modalitats de la prestació

1. La Cartera de serveis es presta directament pel Servei d’Ocupació mitjançant els seus propis recursos o mitjançant entitats col·laboradores habilitades a aquest efecte. Els acords amb aquestes entitats requereixen l’autorització del Govern, de conformitat amb el que es prevegi reglamentàriament.

2. S’ha de facilitar la col·laboració d’entitats públiques i privades amb el Servei d’Ocupació. De manera especial s’ha de promoure la col·laboració amb:



3. La prestació dels serveis es pot fer a les oficines del Servei d’Ocupació o a les dependències d’entitats prestadores de servei, o, quan escaigui, a través de mitjans tècnics no presencials previstos a aquest efecte.

Article 10. Contingut de la Cartera de serveis

Es troben inclosos a la Cartera de serveis, com a contingut bàsic, els serveis següents:

Capítol tercer. Usuaris i entitats del Sistema d’ocupació

Article 11. Usuaris del Servei d’Ocupació

1. Són usuàries del Servei d’Ocupació les persones físiques que sol·liciten els seus serveis, tant si es troben en situació de desocupació com si estan ocupades, sempre que compleixin les condicions que s’estableixin reglamentàriament. D’entre les persones usuàries han de ser objecte d’atenció específica les persones amb discapacitat i les altres persones en situació de vulnerabilitat.

2. També poden ser usuàries del Servei d’Ocupació les persones en situació de baixa mèdica superior a sis mesos. A aquest efecte, han d’aportar un certificat mèdic del facultatiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que acrediti la compatibilitat de la seva situació amb el seguiment de programes de qualificació professional o altres de similars.

3. També són usuàries del Servei d’Ocupació les empreses i altres entitats, amb independència de la seva forma jurídica, amb l’abast que prevegi la normativa reglamentària. A aquest efecte poden formular ofertes d’ocupació i tenen dret a sol·licitar els altres serveis que es determinin reglamentàriament.

Article 12. Drets dels usuaris del Servei d’Ocupació

1. Sense perjudici del que es prevegi en matèria d’intermediació laboral en aquesta Llei, els usuaris del Servei d’Ocupació, tant si són oferents com si són demandants d’ocupació, gaudeixen amb caràcter general dels drets següents:



2. A més, els usuaris que siguin demandants d’ocupació també gaudeixen del dret subjectiu a l’ocupabilitat i del dret a la intimitat personal, entès com el dret a no haver de facilitar dades i altra informació personal susceptible de contenir càrrega discriminatòria.

Article 13. Obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació

1. Les persones usuàries del Servei d’Ocupació han de col·laborar-hi facilitant en tot moment les dades, la documentació i la informació que se’ls pugui sol·licitar. Així mateix, estan obligades a presentar-se davant del Servei d’Ocupació quan siguin requerides en el marc dels programes i serveis dels quals siguin beneficiàries.

2. Les empreses i altres entitats usuàries del Servei d’Ocupació estan obligades, a més, a formular les ofertes d’ocupació de manera clara i neutra, sense incórrer en cap contingut discriminatori, i a complir amb les exigències addicionals de contingut que s’estableixin reglamentàriament.

Article 14. Drets de les entitats prestadores de servei al Servei d’Ocupació

Les entitats prestadores de servei al Servei d’Ocupació gaudeixen dels drets següents:

a) Ser informats de forma general i específica sobre la Cartera de serveis.

b) Accedir als instruments operatius del Servei d’Ocupació, tot respectant les limitacions previstes a la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

c) Participar en el desenvolupament i l’execució de les polítiques d’ocupació en el marc de les previsions de l’Estratègia andorrana per a l’ocupació.

Article 15

Obligacions de les entitats prestadores de servei al Servei d’Ocupació

Les entitats prestadores de servei al Servei d’Ocupació han de complir amb les obligacions següents:

Capítol quart. Polítiques actives d’ocupació

Secció primera. Disposicions generals

Article 16. Concepte de polítiques actives d’ocupació

S’entén per polítiques actives d’ocupació el conjunt de serveis i programes d’orientació, ocupació i qualificació adreçats a les finalitats següents:

Article 17. Àmbits de les polítiques actives d’ocupació

Les polítiques actives d’ocupació abasten els àmbits següents:

Secció segona. Intermediació laboral

Article 18. Concepte d’intermediació laboral

1. S’entén per intermediació laboral l’activitat desenvolupada amb la finalitat de posar en contacte ofertes de treball formulades per les empreses i altres entitats, amb les demandes presentades per les persones assalariades o desocupades.

2. En el procés d’intermediació laboral, el Servei d’Ocupació ha d’establir els mecanismes necessaris perquè hi hagi una comunicació específica, sistematitzada i habitual amb l’oferent d’ocupació.

3. El concepte d’intermediació laboral inclou l’activitat destinada a la recol·locació de les persones assalariades afectades per processos de reestructuració quan aquesta recol·locació hagi estat pactada en els corresponents plans socials o programes de recol·locació.

Article 19. Agents d’intermediació laboral

1. Les tasques d’intermediació laboral són desenvolupades pel Servei d’Ocupació.

2. No obstant el que preveu l’apartat 1 anterior, quan sigui necessari per a una adequada prestació del servei, es poden encomanar les funcions d’intermediació laboral a persones jurídiques andorranes, públiques o privades, amb capacitat i mitjans per dur a terme aquesta activitat, i que hagin estat acreditades i autoritzades degudament pel Govern, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

3. El Govern pot establir acords de col·laboració amb serveis d’ocupació d’altres estats, i amb altres entitats públiques o privades estrangeres, per facilitar l’accés a demandes i ofertes de treball d’interès per al mercat de treball andorrà, tot respectant, quan sigui el cas, els requeriments establerts per als tractats internacionals.

Article 20. Drets i obligacions dels usuaris del Servei d’Ocupació en l’àmbit de la intermediació

1. Els usuaris del Servei d’Ocupació han de facilitar tota la informació necessària per assolir una gestió adequada de les demandes i les ofertes de treball. Així mateix, els oferents i els demandants d’ocupació han d’actualitzar les dades que constin al Servei, i han de complir amb l’obligació de renovació i amb els altres deures que es puguin determinar reglamentàriament.

2. Per evitar la discriminació en l’accés a l’ocupació, les demandes de treball han de formular-se amb caràcter neutre tot evitant referències per raó del naixement, la raça, el sexe, l’orientació sexual, l’origen, la religió, l’opinió, la discapacitat o qualsevol altra condició susceptible de contenir una càrrega discriminatòria, així com l’afiliació, o no afiliació, a una organització sindical o política. En cas contrari, el Servei d’Ocupació o l’entitat col·laboradora que intervingui s’adreça a l’oferent de feina perquè esmeni l’oferta i, mentrestant, no gestiona aquesta oferta.

3. Les demandes de treball es gestionen seguint criteris d’idoneïtat amb les ofertes, de conformitat amb el que es prevegi reglamentàriament.

4. Els usuaris del Servei d’Ocupació tenen el dret de rebre la informació relativa a les ofertes i demandes de treball.

Secció tercera. Altres polítiques actives d’ocupació

Article 21. Orientació professional

L’orientació professional consisteix en el conjunt d’accions i mesures d’informació, acompanyament, motivació i assessorament que permetin a les persones assalariades o desocupades la identificació de les seves capacitats i interessos per gestionar de manera coherent la seva trajectòria formativa, de recerca d’ocupació o de posada en marxa de projectes empresarials.

Article 22. Acord d’activació i desenvolupament de l’orientació professional

1. Les persones inscrites com a demandants d’ocupació tenen dret a concertar un acord d’activació amb el Servei d’Ocupació. L’acord d’activació, que constitueix el marc de l’orientació professional, es formalitza per escrit, i el seu contingut i la durada es determinen reglamentàriament.

2. Les persones inscrites com a demandants d’ocupació han de ser informades del dret a què fa referència l’apartat 1 anterior en el moment que s’inscriguin.

3. L’acord d’activació es fonamenta en un Itinerari personal d’ocupació, que s’elabora a partir d’una entrevista d’orientació individualitzada, i és acceptat pel demandant d’ocupació. En la identificació de les accions i en el calendari d’execució es tenen en compte les obligacions legals i reglamentàries, el perfil de la persona beneficiària, així com el conjunt d’actuacions que siguin necessàries per millorar la seva ocupabilitat, amb la designació d’un orientador de referència.

4. Sense perjudici de les renovacions automàtiques, el contingut de l’acord d’activació es pot modificar a iniciativa del Servei d’Ocupació i de la persona beneficiària quan es consideri convenient a l’efecte de millorar-ne l’ocupabilitat.

5. Dins del marc de l’orientació professional es poden dur a terme experiències ocupacionals en el lloc de treball, a fi que el demandant d’ocupació pugui visualitzar en un entorn productiu real el contingut i les funcions d’una professió o ofici. Les experiències ocupacionals no comporten en cap cas una contraprestació econòmica pels serveis prestats i tenen una durada màxima d’una setmana. Aquestes experiències es duen a terme en el marc d’un conveni signat entre el Servei d’Ocupació i l’empresa o entitat concernida en què el Govern assumeix l’assegurament per accident i per responsabilitat civil pels danys que pugui ocasionar el demandant d’ocupació.

Article 23. Capacitació laboral

1. La capacitació laboral està integrada pel conjunt d’accions de formació per a l’ocupació i de formació continuada adreçades a l’assoliment o a la millora de les competències professionals de les persones assalariades o desocupades. Entre les accions a desenvolupar s’inclouen les estades pràctiques en empreses.

2. La formació ocupacional o la certificació laboral està integrada per les accions dissenyades per a les persones en situació de desocupació, l’aprofitament de la qual permet, si escau, l’obtenció d’un certificat acreditatiu.

3. La formació ocupacional continuada inclou les accions dissenyades en benefici de les persones demandants d’ocupació en millora, amb la finalitat de perfeccionar la formació i d’augmentar el nivell de qualificació d’aquestes persones, tot millorant la competitivitat de les empreses. El seguiment d’accions de formació continuada dona lloc, si escau, a l’obtenció d’un certificat acreditatiu.

4. Correspon al Servei d’Ocupació la programació de l’oferta de formació i qualificació, que s’ha d’ajustar a les necessitats determinades per l’Estratègia andorrana per a l’ocupació, i a les propostes que facin el ministeri competent en matèria de formació professional i el Consell Econòmic i Social.

5. El Servei d’Ocupació pot comptar amb la col·laboració d’altres agents en l’elaboració i l’execució d’accions formatives, de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament.

Article 24. Suport a la igualtat d’oportunitats en l’ocupació

1. El Govern, d’acord amb les seves competències, ha de tenir en consideració especial la igualtat entre homes i dones en l’accés i la permanència en el treball, i en la promoció professional. Així mateix, ha de promocionar la conciliació de la vida personal i familiar i la corresponsabilitat d’homes i dones en l’assumpció d’obligacions familiars.

2. El Govern, d’acord amb les seves competències, ha de promoure les mesures d’inclusió laboral per a col·lectius que presentin dificultats especials en l’accés i la permanència en el treball. A aquest efecte cal prestar una atenció especial a les persones amb discapacitat, les dones víctimes de la violència de gènere i domèstica, i, en general, altres persones en situació de vulnerabilitat.

3. En la gestió dels programes d’ocupació i acompanyament, el Servei d’Ocupació ha de prestar una atenció específica a les persones que tenen dificultats especials en l’accés i la permanència en el treball i, en concret, als col·lectius a què fa referència l’apartat 2 anterior.

Article 25. Foment de l’ocupació

1. El foment de l’ocupació és una política integrada per les mesures adreçades a incentivar la contractació de persones en situació de desocupació, consolidar la seva permanència en el lloc de treball, i afavorir el manteniment de llocs de treball en empreses en situació de reestructuració. Així mateix, el foment de l’ocupació inclou intervencions de promoció de l’autoocupació i de l’emprenedoria.

2. Sense perjudici de les mesures que es puguin regular en altres normes, tenen la consideració de mesures de foment d’ocupació les modalitats d’intervenció següents:



3. Amb la finalitat de fomentar l’ocupació de les persones amb discapacitat en entorns ordinaris de treball, s’han de crear i finançar mesures específiques per garantir el dret al treball en igualtat de condicions d’aquestes persones, en els termes establerts a la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. Aquestes iniciatives consisteixen en mesures de suport i ajustos raonables que permetin la consolidació i l’augment dels llocs d’inclusió laboral a les empreses i altres entitats, i l’autoocupació en un mercat i un entorn laboral obert, inclusiu i accessible a les persones amb discapacitat:



4. Les mesures de foment de l’ocupació a què fa referència aquest article es desenvolupen mitjançant un reglament i segueixen els principis de publicitat, concurrència i objectivitat. Així mateix, es concedeixen en règim de concurrència competitiva o en règim reglat, segons es prevegi també per la via reglamentària.

Article 26. Promoció i suport a l’emprenedoria i l’autoocupació

1. El Servei d’Ocupació promociona les iniciatives emprenedores que generin ocupació i autoocupació i els dona suport, tot vinculant les accions als perfils de demandants d’ocupació amb la trajectòria i les competències més adients. L’activitat de promoció i suport es focalitza preferentment sobre el treball autònom, l’economia social i el desenvolupament econòmic parroquial.

2. L’activitat de promoció i el suport a l’emprenedoria i l’autoocupació comprèn les accions següents:



3. Les accions a què fa referència l’apartat 2 anterior es porten a terme de manera coordinada i amb respecte de les competències que puguin exercir els ministeris del Govern en matèria de promoció de l’emprenedoria i l’autoocupació.

Article 27. Promoció del desenvolupament parroquial i de les zones allunyades

El Servei d’Ocupació ha de desenvolupar accions i mesures adreçades a generar ocupació, fomentar l’activitat empresarial i dinamitzar i impulsar el desenvolupament econòmic en entorns parroquials específics. De manera especial, procura, a través dels instruments pertinents, la posada en marxa de projectes innovadors per millorar el mercat de treball a les parròquies, i, en especial, a les zones allunyades dels nuclis de població principals.

Article 28. Assessorament a les empreses en la contractació

En el marc de les competències que té atribuïdes el Servei d’Ocupació, s’han de desenvolupar mesures a favor del teixit empresarial amb l’objectiu de millorar la contractació i, per tant, contribuir a elevar la qualitat de l’ocupació. Aquestes mesures han d’incloure eines d’informació, formació i assessorament que contribueixin a aquest objectiu, d’acord amb el que s’estableixi per la via reglamentària.

Capítol cinquè. Servei d’Ocupació

Article 29. Definició del Servei d’Ocupació

El Servei d’Ocupació és l’organisme de l’Administració general que executa les mesures de la política d’ocupació establertes pel Govern, en el marc del que estableix aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.

Article 30. Naturalesa del Servei d’Ocupació

1. El Servei d’Ocupació té caràcter d’estructura administrativa, i s’adscriu a l’àmbit administratiu que correspongui del ministeri competent en matèria d’ocupació.

2. El Servei d’Ocupació ha de disposar dels recursos necessaris per exercir les funcions i complir amb les finalitats que té encomanades.

3. El Servei d’Ocupació pot articular la prestació dels seus serveis i dels programes de polítiques actives d’ocupació a través de línies de subvenció en concurrència competitiva, contractes públics o convenis específics, d’acord amb la normativa en matèria de contractació pública i els requisits que s’estableixin reglamentàriament.

Article 31. Missió del Servei d’Ocupació

És missió del Servei d’Ocupació:

Article 32. Funcions del Servei d’Ocupació

Són funcions del Servei d’Ocupació:

Article 33. Organització del Servei d’Ocupació

1. El ministre competent en matèria d’ocupació té les funcions següents, en relació amb el Servei d’Ocupació:



2. El director del departament encarregat de l’ocupació, al qual s’adscriu del Servei d’Ocupació, és un òrgan de caràcter unipersonal de representació ordinària que dirigeix, executa, coordina i planifica les activitats necessàries per al compliment de les finalitats i les funcions que el Servei d’Ocupació té atribuïdes. El nomenament i el cessament del director correspon al Govern, a proposta del ministeri competent en matèria d’ocupació.

Article 34. Estructura del Servei d’Ocupació

El Servei d’Ocupació s’estructura de la manera següent:

Article 35. Avaluació, seguiment i control del Servei d’Ocupació

1. El Servei d’Ocupació ha de tenir un model d’avaluació del sistema, dels serveis i dels programes del Sistema d’ocupació, que ha de proveir d’informació rigorosa i útil els seus òrgans de govern per rendibilitzar i racionalitzar al màxim els seus recursos. Aquest model, que constitueix un instrument operatiu del Sistema d’ocupació, ha d’avaluar la qualitat, l’impacte, l’eficàcia i l’eficiència dels serveis i programes implementats. El model ha d’incorporar la perspectiva de gènere i ha d’introduir eines, metodologies i indicadors que permetin avaluar els impactes de gènere de les polítiques d’ocupació.

2. El Servei d’Ocupació ha d’encarregar periòdicament, mitjançant un procediment de concurrència competitiva, a una entitat independent de prestigi reconegut que respecti els principis d’objectivitat i transparència, l’avaluació dels programes i serveis ocupacionals que porti a terme el mateix Servei o les entitats col·laboradores, amb l’objectiu final de millorar el disseny i els resultats de les seves actuacions.

3. L’avaluació dels programes i els serveis ocupacionals s’ha de plantejar des de la perspectiva de l’anàlisi de les actuacions executades, i també amb una òptica prospectiva, a més de la valoració de la qualitat i l’adequació dels objectius fixats, que ha de permetre donar suport a les decisions dels òrgans de govern del Servei d’Ocupació, a fi de rendibilitzar i racionalitzar al màxim els recursos destinats als programes ocupacionals.

4. L’avaluació de les mesures i dels programes ocupacionals ha de ser determinada per la programació de referència pel que fa a la temporalització, els criteris, els requisits, els elements i els continguts de les avaluacions. Les avaluacions efectuades tenen la consideració de públiques i s’han de publicar a la pàgina web del Servei d’Ocupació.

Capítol sisè. Règim sancionador

Secció primera. Disposicions generals

Article 36. Definició d’infracció

1. Tenen la consideració d’infracció administrativa les accions o omissions tipificades en aquesta Llei. La comissió d’infraccions administratives pot donar lloc, quan finalitza el procediment administratiu sancionador, a la imposició de sancions pecuniàries o no pecuniàries.

2. L’activitat sancionadora té com a objectiu reforçar la garantia del compliment de les obligacions previstes en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen.

Article 37. Procediment i òrgans competents en matèria sancionadora

1. El procediment conduent a la imposició de les sancions que regula aquesta Llei és instruït per un dels funcionaris o agents de l’Administració adscrits al Servei d’Ocupació. En el procediment es dona audiència a la persona o entitat interessada, i s’acompleixen les garanties establertes al Codi de l’Administració i al Reglament regulador del procediment sancionador.

2. La imposició de les sancions que regula aquesta Llei correspon al ministre competent en matèria d’ocupació o a la persona en qui delegui aquesta funció.

Article 38. Subjectes responsables

Són responsables de les infraccions que preveu aquesta Llei els subjectes següents:

Article 39. Concurrència d’actuacions amb la jurisdicció penal

1. En els supòsits en què la conducta objecte d’una de les infraccions que regula aquesta Llei pugui ser constitutiva d’una infracció penal, l’Administració ha d’iniciar les accions penals que escaiguin i, al mateix temps, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan disciplinari.

Article 40. Prescripció de les infraccions i les sancions

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys; les greus, al cap de tres anys; i les lleus, al cap d’un any. El termini de prescripció es comença a comptar des del darrer dia en el qual s’ha comès la infracció.

2. Les sancions imposades per les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per infraccions greus, al cap de dos anys; i les imposades per infraccions lleus, al cap d’un any. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució per la qual s’imposa la sanció.

Article 41. Extinció de la responsabilitat

La responsabilitat derivada de les infraccions s’extingeix pel pagament o el compliment de la sanció; per la prescripció de la infracció o la sanció, i per la defunció de la persona interessada.

Secció segona. Infraccions i sancions

Article 42. Infraccions de les persones assalariades o desocupades en matèria d’intermediació laboral

1. Constitueixen infraccions lleus:



2. Constitueixen infraccions greus:

Article 43. Infracció de les persones assalariades o desocupades en matèria de formació ocupacional

Constitueix una infracció greu l’abandonament o l’assistència a un nombre insuficient de sessions corresponents a accions formatives del Servei d’Ocupació, sense causa justificada.

Article 44. Infraccions de les empreses en matèria d’intermediació laboral

1. Constitueixen infraccions lleus:



2. Constitueix una infracció greu la presentació d’ofertes de treball discriminatòries per raó de naixement, raça, sexe, orientació sexual, origen, religió, opinió, discapacitat o qualsevol altra condició personal o social, així com d’afiliació, o no afiliació, a un sindicat, quan no siguin esmenades a requeriment del Servei d’Ocupació o d’entitats col·laboradores en la intermediació.

Article 45. Infraccions de les entitats col·laboradores en matèria d’intermediació laboral

Constitueixen infraccions greus:

Article 46. Infraccions de les empreses, dels treballadors autònoms i de les entitats col·laboradores en matèria de les altres polítiques d’ocupació

1. Constitueixen infraccions lleus:



2. Constitueixen infraccions greus:



3. Constitueixen infraccions molt greus:

Article 47. Sancions de les persones assalariades o desocupades en matèria d’intermediació laboral

1. La sanció per una infracció lleu comporta la baixa de la inscripció com a demandant d’ocupació durant trenta dies.

2. La sanció per una infracció greu comporta la baixa de la inscripció com a demandant d’ocupació durant un termini de noranta dies.

Article 48. Sanció de les persones assalariades o desocupades en matèria de formació ocupacional

La sanció per una infracció greu comporta la impossibilitat d’accedir a accions formatives durant el termini de noranta dies.

Article 49. Sancions de les empreses en matèria d’intermediació laboral

1. La sanció per una infracció lleu comporta donar de baixa qualsevol de les ofertes tractades en relació amb el mateix oferent d’ocupació durant un termini de noranta dies. Així mateix, durant aquest període no esdevé possible la presentació de noves ofertes.

2. La sanció per una infracció greu comporta una multa d’entre una i tres vegades el salari mínim interprofessional.

Article 50. Sancions de les entitats col·laboradores en matèria d’intermediació laboral

1. La sanció per una infracció greu consisteix en una multa d’entre una i tres vegades el salari mínim interprofessional.

2. La sanció per una infracció molt greu consisteix en una multa d’entre tres i sis vegades el salari mínim interprofessional.

Article 51. Sancions de les empreses, els treballadors autònoms i les entitats col·laboradores en matèria de les altres polítiques d’ocupació

1. Les sancions pecuniàries són les següents:



2. L’import de les sancions pecuniàries imposades per una infracció lleu a un mateix infractor no pot excedir en conjunt l’import de la quantitat obtinguda indegudament; l’import de les sancions imposades per una infracció greu a un mateix infractor no pot excedir en conjunt el doble de l’import de la quantitat obtinguda indegudament, i l’import de les sancions imposades per una infracció molt greu a un mateix infractor no pot excedir en conjunt el triple de l’import de la quantitat obtinguda indegudament.

3. En el cas de les empreses i les entitats col·laboradores en matèria de les altres polítiques d’ocupació, si es tracta d’infraccions greus o molt greus, també es poden imposar les sancions no pecuniàries següents:

Article 52. Graduació de les sancions

Les sancions es graduen en cada cas concret d’acord amb els criteris següents:

Article 53. Obligacions addicionals a la imposició de les sancions

Sense perjudici de les sancions imposades, les empreses, els treballadors autònoms i les entitats col·laboradores estan obligats a retornar totalment o parcialment els beneficis obtinguts en concepte de mesures de foment de l’ocupació. Aquesta devolució s’acorda en el marc de l’expedient de revocació o revisió previst reglamentàriament.

Disposició derogatòria

1. Aquesta Llei deroga expressament les disposicions següents:



2. Així mateix es deroguen totes les altres normes del mateix rang o de rang inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei.

Disposició final primera

S’encomana al Govern que el termini màxim d’un any desenvolupi reglamentàriament aquesta Llei.

Disposició final segona

La lletra a) de l’apartat 3 de l’article 5; la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 12; la lletra b) de l’article 14, i la lletra d) de l’article 15 tenen caràcter de llei qualificada. La resta de les disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 31 de gener del 2019



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.