Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica

Índex

Exposició de motius

Els orígens de les relacions diplomàtiques són tan antics com la història de les societats humanes. A mesura que aquestes societats van configurar-se com a unitats polítiques autònomes, va sorgir la necessitat de relacionar-se i comunicar-se amb les que les envoltaven més enllà de les seves fronteres naturals. La diplomàcia ha constituït sempre el mitjà tradicional a través del qual els estats s’han relacionat entre ells i, sovint, l’instrument principal per aconseguir i mantenir la pau entre les nacions. Tant avui com ahir, l’essència no ha canviat gaire, però l’entramat i la complexitat de les relacions diplomàtiques han experimentat un creixement continuat al llarg de la història fins a arribar al moment actual, en el qual els lligams entre les nacions són la base essencial per mantenir un ordre internacional en què la pau, sovint incerta, es veu constantment amenaçada per l’acció imprevisible de l’ésser humà.

La diplomàcia ha estat definida per molts autors com la ciència de les relacions exteriors; o l’art de negociar; o la ciència de les relacions que existeixen entre els estats; o la forma de concretar una política internacional determinada. De qualsevol manera que se la defineixi, la diplomàcia porta implícita la idea de la relació d’estats entre ells i amb la comunitat internacional, i la de negociar i orientar els interessos dels seus governs respectius en el dia a dia de les seves relacions comunes. Simultàniament, però, la diplomàcia conté elements de política interna perquè està vinculada estretament als objectius perseguits per un govern i es constitueix així en la manera d’obtenir el suport internacional a una determinada política nacional a través de l’acció organitzada d’especialistes, justament anomenats, diplomàtics.

L’especificitat de les relacions diplomàtiques obliga els estats a disposar als serveis centrals del Ministeri i a l’exterior d’un cos jerarquitzat, compost d’agents diplomàtics especialitzats i formats que segueixen una carrera professional específica. Aquests agents diplomàtics participen en el desenvolupament, la transmissió i la implementació de les polítiques governamentals en matèria d’afers exteriors i canalitzen i integren a escala nacional les directrius i recomanacions que deriven dels organismes internacionals. Com més preparats i més formats estiguin els agents diplomàtics, millors seran els resultats de la política exterior i la utilitat que prestaran al seu país.

La Constitució andorrana de 1993 va afirmar Andorra com un estat independent, de dret, democràtic i social i l’admissió del Principat com el membre 184 de l’Organització de les Nacions Unides el 28 de juliol de 1993 va obrir les portes de les relacions amb totes les nacions del món i va significar el seu reconeixement definitiu en l’àmbit internacional. Fins a aquell any 1993, el Govern d’Andorra no tenia un ministeri d’afers exteriors i la projecció exterior del Principat, més enllà de les relacions amb Espanya i França, era pràcticament nul·la. Per descomptat, no existia un cos especial de funcionaris especialitzat en afers exteriors. Malgrat això, en els darrers 25 anys s’han establert relacions diplomàtiques formals amb 137 estats, 97 dels quals tenen ambaixadors acreditats a Andorra; s’han obert missions diplomàtiques a Madrid, París, Lisboa, Brussel·les, Ginebra, Viena, Estrasburg i Nova York, i s’ha consolidat la presència d’Andorra a 25 de les principals organitzacions de caràcter internacional.

Aquesta presència internacional ha anat acompanyada d’un modest, però constant, increment del personal tècnic especialitzat a fer efectives les relacions exteriors d’Andorra, que, en terminologia universalment acceptada arreu, es coneix com a personal o agents diplomàtics. Aquest personal, encarregat de l’alta responsabilitat de representar Andorra a l’exterior, no ha tingut fins ara el reconeixement i el suport que la seva formació i les seves funcions específiques exigeixen. Cal valorar, a més, l’esforç que el personal tècnic i la seva família fan a l’hora de traslladar-se periòdicament, d’adaptar-se i d’integrar-se als nous entorns, sovint ben diferents del nostre. Aquests elements, juntament amb l’absència de carrera professional, han estat, segurament, les raons per les quals molts d’ells han decidit deixar el Ministeri i optar per un camí professional més previsible, més estable i més reconegut professionalment.

Vint-i-cinc anys després de la seva creació, el ministeri encarregat de les relacions i dels afers exteriors continuava sense tenir un cos especialitzat de funcionaris al servei de l’Estat andorrà, malgrat que la Llei del Govern, del 15 de desembre del 2000, ja reconeix, en la disposició addicional primera, que el Cos Diplomàtic es regirà per la seva normativa específica en compliment de les funcions que li reconeixen la Convenció de Viena sobre les relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961, i la Convenció de Viena sobre relacions consulars, del 24 d’abril de 1963, vigents a Andorra des del 2 d’agost de 1996.

Aquesta Llei neix de l’experiència adquirida al llarg d’aquests 25 anys i de la voluntat i necessitat de disposar d’un cos especial dedicat a afrontar els nous reptes de les relacions internacionals del Principat d’avui en dia com són, per destacar-ne només uns quants, la negociació i el desplegament de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, consultat el poble andorrà en referèndum segons s’estableix a la Constitució; l’examen i la signatura de nous convenis internacionals, en especial la negociació de convenis per evitar la doble imposició amb altres estats; les relacions amb els nostres països veïns; la gestió dels afers consulars; el foment de l’anomenada diplomàcia econòmica, o bé l’organització de la Cimera iberoamericana de caps d’Estat i de Govern l’any 2020.

Aquesta Llei té per objecte estructurar i organitzar el ministeri competent en matèria d’afers exteriors, així com crear i regular la carrera diplomàtica, amb una progressió professional del rang més baix al rang més alt de 28 anys com a mínim. La Llei es divideix en quatre títols amb 60 articles.

El títol I defineix l’objecte de la Llei i l’àmbit d’aplicació.

El títol II està dedicat a les funcions i els objectius del Servei d’Acció Exterior i a la seva estructura i organització, enumera les seves funcions i destaca la necessitat de garantir el principi d’unitat de l’acció exterior per tal de donar una imatge coherent d’Andorra a l’estranger. L’àmbit d’actuació del Servei d’Acció Exterior és nacional i internacional, i les seves funcions són les específicament diplomàtiques i consulars: la representació de l’Estat i els seus interessos, la protecció dels ciutadans que es troben a l’estranger i, amb caràcter general, l’execució de la política exterior d’Andorra, així com qualsevol altra funció que li encomani el Govern. El títol II també descriu l’organització dels serveis centrals del Ministeri i els tipus de missions diplomàtiques a l’estranger. En aquest títol II també es preveu la creació d’una direcció general que pugui gestionar el Ministeri i s’ocupi de vetllar pel seu bon funcionament en relació amb l’aplicació dels reglaments que derivin de la Llei. La figura de l’introductor d’ambaixadors, malgrat que no és nova, necessitava una definició més clara quant a les funcions que desenvolupava fins aleshores, atesa la importància de la seva feina en el Ministeri. Es tracta, doncs, de dos càrrecs nomenats pel Govern, entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb una llarga trajectòria professional i amb coneixements amplis del Ministeri i de l’Administració en general per tal que el funcionament sigui el més òptim i eficient possible.

El títol III, dedicat a la carrera diplomàtica, estableix que es tracta d’un cos especial format per funcionaris de l’Administració general adscrits al Ministeri d’Afers Exteriors. S’hi descriu l’àmbit d’aplicació, les funcions, els principis d’actuació, la gestió, la composició, les competències i les atribucions dels llocs de treball, la mobilitat i l’accés a la carrera diplomàtica. L’article 30 descriu en detall tots els rangs als quals podran accedir els funcionaris de la carrera diplomàtica, tot i que el desenvolupament normatiu de les modalitats de canvi de rang, les avaluacions i la progressió professional es regularan pel reglament relatiu a la carrera diplomàtica.

La Llei de la funció pública ja estableix en el seu articulat que correspon al Govern regular el tractament singular del principi de mobilitat aplicable als funcionaris o als treballadors públics de caràcter indefinit que presten serveis a l’estranger. L’article 31 d’aquesta Llei desenvolupa, doncs, l’aplicació singular del principi de mobilitat aplicable als agents diplomàtics i, ateses les especificitats dels llocs de treball, estableix que aquesta mobilitat pugui tenir lloc dels serveis centrals a les missions diplomàtiques i de les missions diplomàtiques als serveis centrals del Ministeri, així com d’una Missió Diplomàtica a una altra Missió Diplomàtica. Aquesta mobilitat es defineix com a mobilitat a l’exterior i serà obligatòria per als funcionaris de la carrera diplomàtica a partir del rang de tercer secretari. Al mateix temps, l’article preveu que, dins dels serveis centrals, els funcionaris de la carrera diplomàtica a partir del rang de primer secretari estiguin obligats a demanar, transcorregut un temps determinat, el trasllat a una plaça que es correspongui amb un lloc de treball igual o superior als serveis centrals o d’acord amb la mobilitat externa a una de les missions diplomàtiques. Els funcionaris de la carrera diplomàtica poden optar entre els llocs de treball que el Ministeri ofereixi cada any. En aquest sentit, i d’acord amb el reglament relatiu a la mobilitat, el Ministeri ha de publicar anualment una llista de llocs de treball, tant als serveis centrals com a les missions diplomàtiques, susceptibles de ser ocupats pels agents diplomàtics.

Si bé és cert que la majoria de les carreres diplomàtiques tenen prevista en les seves reglamentacions una mobilitat que afecta tots els seus agents, l’especificitat de les carreres diplomàtiques dels països petits, i Andorra no n’és una excepció, fa que aquesta mobilitat hagi de ser tan flexible com sigui possible. Amb aquest desenvolupament normatiu del principi de mobilitat singular aplicable als agents diplomàtics, es pretén que tots els agents diplomàtics tinguin un recorregut professional a les missions diplomàtiques i als serveis centrals. Així doncs, s’aconsegueix disposar d’un cos especial de la carrera diplomàtica altament qualificat al servei de l’Estat, capaç de preveure totes les eventualitats i desenvolupar totes les tasques que es duen a terme al Ministeri. El reglament relatiu a la mobilitat desenvoluparà tots i cadascun dels aspectes relacionats amb la mobilitat aplicable als agents diplomàtics del Ministeri.

L’article 25 de la nostra Constitució, que garanteix l’accés a les funcions i als càrrecs públics en condicions d’igualtat, es troba inclòs en un dels capítols que han de ser regulats mitjançant llei qualificada. Per aquest motiu, els articles del capítol segon (del 33 al 41) d’aquesta Llei, que regulen l’accés al cos especial de la carrera diplomàtica, tenen caràcter de llei qualificada i cal que s’aprovin de conformitat amb el procediment previst en l’apartat 3 de l’article 57 de la Constitució.

El capítol quart conté dos articles dedicats als drets i deures dels agents i recull la majoria de disposicions que ja tenen altres carreres diplomàtiques i de manera semblant la mateixa Llei de la funció pública. És important destacar l’obligatorietat de tots els agents de complir i respectar la legislació del país d’acollida i dels països on estan acreditats en tots els seus àmbits. Cal preservar sempre la bona imatge del cos i, en definitiva, la de l’Estat andorrà.

Els capítols cinquè i sisè regulen determinats aspectes comuns a totes les lleis de cossos especials, però essencials per dotar aquesta Llei d’una estructura semblant a les altres. I, en tot allò no previst expressament, és evident que s’aplica sempre la Llei i els reglaments de la funció pública vigents.

El capítol setè estableix el règim disciplinari i les incompatibilitats. En relació amb el règim disciplinari, s’ha cregut convenient referir-se al que preveuen la Llei i els reglaments en vigor de la funció pública, atès que les situacions o les accions són bastant similars a les que s’exigeixen a tot el personal del Govern, a més de les que inclou el mateix article 57.

El títol IV preveu les situacions que s’han donat al llarg dels anys en relació amb el nomenament per part del Govern de determinats càrrecs que no procedien del Ministeri. És important destacar que, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, les ambaixades i missions diplomàtiques podran estar sota la direcció d’un ambaixador de la confiança del Govern, regulat per la Llei de la funció pública com a relació especial, o bé sota la de personal d’altres ministeris en qualitat d’ambaixador. Amb aquesta darrera possibilitat es pretén que funcionaris amb una dilatada i determinada experiència a l’Administració també puguin estar al capdavant d’una determinada missió diplomàtica, però sotmesos a la Llei de la funció pública.

Finalment, la disposició transitòria mereix una consideració especial donat que, a través d’aquesta disposició, s’integren en el cos especial de la carrera diplomàtica els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei ocupin els llocs de treball propis de la carrera diplomàtica. Malgrat que tots aquests funcionaris i agents ja han accedit en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics que ocupen en compliment de les disposicions de la Llei de la funció pública, davant el dubte de saber si meritava o no atorgar-li el caràcter de qualificada, s’ha cregut convenient optar per aquesta darrera opció per aplicació dels articles 25 i 40 de la nostra Constitució.

Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte estructurar i organitzar el Servei d’Acció Exterior així com establir i regular el règim jurídic específic dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica de l’Administració general.

Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen només als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica.

2. Les disposicions d’aquesta Llei regulen el règim específic aplicable als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que es diferencia del règim general aplicable a la resta de funcionaris o agents de l’Administració de caràcter indefinit de l’Administració general. No obstant això, en els aspectes que no estiguin regulats per aquesta Llei o les normes que la desenvolupin, els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica es regeixen, de manera complementària i supletòria, per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen.

3. Els funcionaris o agents de l’Administració que pertanyen al Cos General o a altres cossos especials que presten serveis temporalment al Ministeri es regeixen per les disposicions de la Llei de la funció pública i de les normes que la desenvolupen o de la llei específica del cos especial al qual pertanyin, sense perjudici que se’ls apliquin les especificitats pròpies derivades d’aquest Ministeri.

Títol II. Del Servei d’Acció Exterior

Capítol primer. Disposicions generals

Article 3. Objectius

Els objectius del Servei d’Acció Exterior són la presència activa d’Andorra en l’esfera internacional, la coherència en la política exterior de l’Estat andorrà, i la qualitat i l’eficàcia de l’activitat diplomàtica i consular tant al Principat com a l’exterior.

Article 4. Funcions

1. El Servei d’Acció Exterior, tal com es desprèn de la Constitució i d’acord amb les directrius del Govern, fomenta, dirigeix i executa la política exterior del Principat tot garantint el principi d’unitat d’acció de l’Estat a l’exterior en la defensa dels interessos andorrans; planifica i gestiona les relacions bilaterals amb altres estats i les relacions multilaterals amb els organismes internacionals en col·laboració amb altres departaments de l’Administració; tracta les qüestions de dret internacional públic; negocia l’elaboració o l’adhesió d’Andorra a convenis internacionals; és responsable de l’acció de l’Estat en matèria de cooperació internacional al desenvolupament; promou la cooperació i les relacions internacionals del Principat en els àmbits polític, econòmic, jurídic, científic i cultural; garanteix la protecció dels ciutadans andorrans a l’exterior; es responsabilitza del bon funcionament del seu personal en el desenvolupament de les seves funcions, i executa totes les funcions que li encomani el Govern en el marc de la política exterior.

2. El Servei d’Acció Exterior, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és responsable de la gestió de la carrera diplomàtica.

3. Sense perjudici de les funcions del Servei d’Acció Exterior, el Consell General, mitjançant els Síndics Generals, els Consellers Generals i en el seu cas, les delegacions, manté relacions internacionals i participa de forma lliure i independent en totes aquelles organitzacions, grups d’amistat parlamentaris i en general, organismes internacionals que siguin necessaris.

Article 5. Adscripció

El Servei d’Acció Exterior està adscrit funcionalment, orgànicament i pressupostàriament al ministeri que té atribuïdes les competències en matèria d’afers exteriors (en endavant, “el Ministeri”).

Capítol segon. Estructura i organització

Article 6. Estructura orgànica

1. El Servei d’Acció Exterior s’estructura orgànicament en els serveis centrals del Ministeri al Principat d’Andorra i les missions diplomàtiques a l’estranger necessàries per complir l’objectiu i les funcions que té encomanades.

2. Els serveis centrals s’organitzen en tres estructures funcionals:



3. Les missions diplomàtiques a l’estranger s’organitzen en tres categories:



4. Els serveis centrals del Ministeri es componen, si escau, dels llocs de treball següents:



5. Les missions diplomàtiques a l’estranger es componen, si escau, dels llocs de treball següents:



6. Les estructures funcionals, així com les seves funcions i la seva organització, són aprovades, modificades o suprimides pel Govern, mitjançant un decret d’estructuració del Ministeri. El cap de missió i el cap d’oficina consular són designats i destituïts lliurement pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’Afers Exteriors (en endavant, “el ministre”), prioritàriament entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb el rang diplomàtic que determini aquesta Llei.

7. Tots els llocs de treball tenen assimilat un rang diplomàtic, excepte el de tècnic administratiu i el d’administratiu.

Article 7. Principi de jerarquia

El Servei d’Acció Exterior té una estructura i una organització jerarquitzades, i els seus membres han de complir les instruccions dels seus superiors.

Article 8. Direcció superior i competències

Correspon al ministre la direcció superior del Servei d’Acció Exterior, en virtut del la qual exerceix les competències següents:

Article 9. Director general

1. El Servei d’Acció Exterior té com a responsable un director general de nacionalitat andorrana que és designat i destituït lliurement pel Govern, en primer lloc, entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb rang d’ambaixador o bé, en segon lloc, amb 16 anys de carrera diplomàtica, a proposta del ministre competent en matèria d’Afers Exteriors, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. La designació d’un funcionari o d’un treballador públic de caràcter indefinit de l’Administració general com a director general del Servei d’Acció Exterior, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de funció directiva a què es refereix la Llei de la funció pública. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la seva plaça de procedència, i deixa de percebre el complement de funció directiva esmentat.

Article 10. Competències del director general

1. Correspon al director general la direcció i la gestió del Servei, en virtut de les quals exerceix les competències següents:



2. L’informe anual d’Acció Exterior.

El director general, i en el seu defecte qui en tingui les funcions, elabora anualment un informe d’Acció Exterior amb les actuacions realitzades, les fites assolides i l’assignació de recursos que han estat necessaris. S’hi detalla de forma separada cada una de les missions que depenen del Servei d’Acció Exterior

En l’informe, a criteri del director general, s’informa d’aquells canvis en matèria legislativa que s’han de dur a terme per al compliment dels tractats internacionals, i de quins nous tractats internacionals convé signar al Principat d’Andorra.

A mode informatiu, també inclou un resum de les diferents representacions de l’Estat en organismes internacionals on no participa el Govern ni el Servei d’Acció Exterior, a fi d’oferir una visió consolidada de la política exterior. A tal efecte, el director general pot sol·licitar comparèixer davant de les diferents institucions a fi de recollir la informació.

L’informe anual és aprovat pel Govern, i mitjançant compareixença, es presenta a la comissió legislativa competent. Posteriorment es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 11. Introductor d’ambaixadors

1. L’introductor d’ambaixadors, de nacionalitat andorrana, és designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, entre els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb un mínim de 16 anys d’experiència, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. La designació d’un funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica com a introductor d’ambaixadors, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, implica l’assignació d’un complement retributiu previst en el reglament relatiu al sistema de compensacions propi de la carrera diplomàtica. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit deixa de percebre el complement retributiu esmentat.

Article 12. Competències de l’introductor d’ambaixadors

L’introductor d’ambaixadors exerceix les competències següents en coordinació amb el director general:

Article 13. Directors

1. Els departaments del Ministeri d’Afers Exteriors tenen com a responsable un director de nacionalitat andorrana designat i destituït lliurement pel Govern entre funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb un mínim de 10 anys de carrera diplomàtica, a proposta del ministre, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. La designació d’un funcionari o d’un treballador públic de caràcter indefinit de l’Administració general com a director d’un dels departaments del Ministeri, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del cessament i l’assignació del complement de funció directiva a què es refereix la Llei de la funció pública. Quan es produeix el cessament, el funcionari concernit torna a la seva plaça de procedència, i deixa de percebre el complement de funció directiva esmentat.

3. En cas d’absència o impossibilitat, qualsevol dels directors, designat pel ministre, pot substituir el director general o un dels directors, de forma puntual, en totes les competències i funcions que tingui atribuïdes d’acord amb aquesta Llei.

Article 14. Competències dels directors

Correspon als directors la direcció i la gestió dels diferents departaments, en virtut dels quals exerceix les competències següents:

a) la representació legal i diplomàtica del Servei, inclosa la facultat d’emprendre accions en nom del Servei i de representar-lo en els actes oficials i davant dels organismes internacionals, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre i al director general en aquest àmbit;

b) l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost dels departaments i el control de la seva execució, sense perjudici de la competència atribuïda als òrgans de control pressupostari de l’Administració general;

c) la promoció, la coordinació i la col·laboració del Departament amb els altres departaments i serveis de l’Administració general i amb les altres entitats i persones públiques i privades, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre en aquest àmbit;

d) donar ordres i emetre instruccions, circulars i notes per dirigir l’activitat i regular l’organització i el funcionament del Departament;

e) qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.

Article 15. Caps d’àrea

El cap d’àrea és un lloc de treball al qual s’hi accedeix a través del procediment de selecció establert en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica, no té un caràcter permanent i està subjecte al principi de mobilitat, les modalitats del qual s’estableixen en el reglament relatiu a la mobilitat i en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica. Per poder optar a la plaça de cap d’àrea s’ha de tenir com a mínim el rang diplomàtic de conseller.

Article 16. Competències dels caps d’àrea

Correspon al cap d’àrea la direcció i la gestió de l’àrea d’acord amb les instruccions del seu superior jeràrquic, i qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.

Article 17. Caps d’unitat

El cap d’unitat és un lloc de treball al qual s’hi accedeix a través del procediment de selecció establert en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica, no té un caràcter permanent i està subjecte al principi de mobilitat, les modalitats del qual s’establiran en el reglament relatiu a la mobilitat i en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica. Per poder optar a la plaça de cap d’unitat s’ha de tenir com a mínim el rang diplomàtic de primer secretari.

Article 18. Competències dels caps d’unitat

Correspon al cap d’unitat la direcció i la gestió de la unitat, d’acord amb les instruccions del seu superior jeràrquic, i qualsevol altra competència que resulti de la normativa vigent o que li hagi estat encomanada.

Article 19. Caps de missió diplomàtica

1. Les missions diplomàtiques del Principat d’Andorra, definides en l’article 6.3 d’aquesta Llei, tenen com a responsable un cap de missió amb rang d’ambaixador nomenat pel Govern mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. En cas d’absència o impossibilitat de l’ambaixador, el diplomàtic de més rang a la missió diplomàtica assumeix temporalment la direcció de la missió diplomàtica en qualitat d’encarregat de negocis ad interim (en endavant, “a.i.”) en totes les competències i funcions que tingui atribuïdes d’acord amb aquesta Llei. Tota absència de l’ambaixador i el nomenament d’un encarregat de negocis a.i. es comunica a l’estat o a l’organisme internacional on està acreditada la missió diplomàtica de conformitat amb el que estableix la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques.

Article 20. Competències dels caps de missió diplomàtica

Correspon als caps de missió diplomàtica:

Article 21. Caps d’oficina consular

1. Les oficines consulars del Principat d’Andorra, definides en l’article 6.3 d’aquesta Llei, tenen com a responsable un ambaixador o un cònsol amb rang de ministre conseller o conseller, designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, mitjançant un decret publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. En cas d’absència o impossibilitat del cònsol, el ministre nomena, un encarregat de negocis a.i., el qual assumeix temporalment la direcció de l’oficina consular i s’ha de comunicar a l’estat on està acreditada l’oficina consular de conformitat amb el que estableix la Convenció de Viena sobre relacions consulars.

Article 22. Competències dels caps de les oficines consulars

Correspon als caps de les oficines consulars

Article 23. Designació del cap de missió diplomàtica i del cap d’oficina consular

1. El cap de missió diplomàtica, de nacionalitat andorrana, és designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, entre els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb el rang diplomàtic d’ambaixador o de ministre conseller, en qualitat d’ambaixador.

2. El cap d’oficina consular és designat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre, entre els funcionaris de la carrera diplomàtica amb el rang d’ambaixador, ministre conseller o conseller, de conformitat amb el reglament relatiu a la mobilitat.

Article 24. Provisió de les places de cap d’àrea i de cap d’unitat

Les places de cap d’àrea i de cap d’unitat es proveeixen entre els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, segons el que estableix el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.

Títol III. Del cos especial de la carrera diplomàtica

Capítol primer. Disposicions generals

Article 25. Naturalesa i règim jurídic

1. El cos especial de la carrera diplomàtica té una estructura, una organització i unes funcions específiques i pròpies.

2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica són els representants de l’Estat andorrà i donen assistència, quan escaigui, al conjunt de les seves institucions.

3. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica estan al servei exclusiu de l’acció exterior del Principat d’Andorra i dels seus ciutadans i es regeixen principalment per la Constitució del Principat d’Andorra, la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i la Convenció de Viena sobre relacions consulars. També es regeixen per les disposicions contingudes en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin, i segueixen també les instruccions emanades del ministre i del director general del Servei d’Acció Exterior en l’exercici de les potestats que tenen atribuïdes.

Article 26. Funcions

1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica exerceixen les seves funcions als serveis centrals del Ministeri i a les missions diplomàtiques a l’estranger.

2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, en compliment de les funcions i els objectius del Servei d’Acció Exterior, desenvolupen la política exterior d’Andorra de conformitat amb el que preveu l’article 4.1 d’aquesta Llei.

Article 27. Principis d’actuació

1. Són aplicables als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica els principis d’actuació següents:

Article 28. Adscripció i integració

1. El Servei està integrat pels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica els quals estan adscrits funcionalment, orgànicament i pressupostàriament al Ministeri.

2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entenen per funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica els funcionaris que hi estan adscrits específicament.

Article 29. Principi de jerarquia i estructura

1. La carrera diplomàtica té una estructura i una organització jerarquitzades, i els seus membres han de complir les instruccions dels seus superiors.

2. La carrera diplomàtica s’estructura en rangs diplomàtics i en llocs de treball als serveis centrals i a les missions diplomàtiques establerts a l’annex d’aquesta Llei.

Article 30. Rangs diplomàtics

1. Els rangs diplomàtics dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica són els següents:



2. L’atorgament d’un rang diplomàtic als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica no és en cap cas automàtic, es determina reglamentàriament en base a uns criteris determinats com la mobilitat, les formacions o les avaluacions, entre altres, i necessita l’aprovació del Comitè Tècnic d’Organització i Selecció així com la del Govern.

Article 31. Principi de mobilitat

1. La mobilitat s’aplica: dels llocs de treball dels serveis centrals del Ministeri als llocs de treball de les missions diplomàtiques i dels llocs de treball de les missions diplomàtiques als llocs de treball dels serveis centrals del Ministeri, així com d’una missió diplomàtica a una altra missió diplomàtica. Aquesta mobilitat és obligatòria a partir del rang de tercer secretari i es defineix com a mobilitat exterior.

2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica a partir del rang de primer secretari estan sotmesos en el marc del procés de mobilitat, transcorregut un període de temps determinat reglamentàriament, al canvi de lloc de treball igual o superior als serveis centrals o a l’exterior als llocs de treball en les missions diplomàtiques, de conformitat amb el seu rang diplomàtic.

3. El Ministeri publica anualment, en funció de les necessitats, una llista de llocs de treball, tant als serveis centrals com a les missions diplomàtiques, i el rang diplomàtic associat a aquests llocs de treball. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica poden optar entre els llocs de treball que el Ministeri ofereix cada any, de conformitat amb el seu rang diplomàtic.

4. Per motius de servei, el ministre pot aplicar un canvi de lloc de treball en els casos i amb els criteris establerts en el reglament relatiu a la mobilitat.

5. El reglament relatiu a la mobilitat ha de regular tots els procediments relacionats amb la mobilitat i, en especial, els períodes d’estada als llocs de treball així com l’elaboració de la llista de llocs de treball disponibles.

6. El ministre pot dispensar als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica de la mobilitat obligatòria a l’exterior amb caràcter excepcional i atenent circumstàncies personals i familiars o bé per interès de la pròpia Administració.

Article 32. Registre de membres del cos especial de la carrera diplomàtica

1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’inscriuen en el Registre de membres del cos especial de la carrera diplomàtica, que depèn del Servei d’Acció Exterior.

2. Les dades del Registre es refereixen exclusivament als aspectes administratius, i el conjunt d’aquestes dades forma l’expedient personal dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, que es determina reglamentàriament.

3. Correspon al Servei adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre.

Capítol segon. Accés i carrera diplomàtica

Article 33. Provisió de les places de funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica

El Govern aprova, a proposta del ministre, amb l’informe previ del director general, el nombre de places de nova creació a la carrera diplomàtica. Aquesta proposta ha de ser motivada d’acord amb criteris objectius fonamentats en l’evolució, el creixement i les necessitats organitzatives, estructurals i professionals del cos especial de la carrera diplomàtica. D’altra banda, el Govern també aprova, a proposta del ministre, amb l’informe previ del director general o del director, la cobertura de les places vacants existents.

Article 34. Requisits generals d’accés

1. Els candidats que vulguin accedir a la carrera diplomàtica han de complir els requisits mínims següents:



2. Els candidats que vulguin optar a una plaça del cos especial de la carrera diplomàtica que s’ofereix per promoció interna, també han de complir els requisits següents:

Article 35. Bases de la convocatòria

1. El ministre aprova les bases de la convocatòria per a la provisió de les places vacants o de nova creació de funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, les comunica al Departament de Funció Pública, i n’ordena la publicació.

2. Les bases de la convocatòria han d’incloure els requisits que cal complir per optar a la provisió de les places i el procediment que se seguirà a aquest efecte, i també la informació addicional que determini el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.

Article 36. Valoració dels mèrits

En la fase de concurs per a la provisió de les places que es faci per promoció interna, s’han de valorar necessàriament i com a mínim els mèrits següents, d’acord amb el barem i la ponderació que s’estableixin en el reglament relatiu a la carrera professional:

Article 37. Comitè Tècnic d’Organització i Selecció

1. El Comitè Tècnic d’Organització i Selecció és l’òrgan col·legiat encarregat d’establir els requisits, executar les convocatòries, organitzar el conjunt de les proves per a la provisió de les places vacants o de nova creació de funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica, avaluar-ne els resultats i efectuar la proposta d’adjudicació d’aquestes places, d’acord amb el que disposen el reglament relatiu a la carrera diplomàtica i les bases de la convocatòria.

2. El Comitè Tècnic d’Organització i Selecció aprova l’atorgament i la modificació dels rangs diplomàtics.

3. Les persones designades per formar part del Comitè Tècnic d’Organització i Selecció tenen l’obligació de fer-ho. Poden ser-ne dispensades per la mateixa persona que les ha nomenat, o pel superior jeràrquic en el cas dels membres que ho són d’ofici, quan es trobin compresos en una causa d’abstenció o per raó d’alguna circumstància personal que els ho impedeixi. En aquest cas, la persona que concedeix la dispensa ha de designar un suplent.

Les causes d’abstenció són les següents:



4. Les funcions, la composició, el nomenament i la destitució dels membres, la constitució i la designació dels càrrecs, el règim de convocatòria, el quòrum i la presa de decisions, i les altres particularitats del Comitè Tècnic d’Organització i Selecció es regulen reglamentàriament.

Article 38. Sistemes i proves per a la provisió de les places

1. La provisió de places vacants o de nova creació es fa mitjançant un procés de selecció, segons es determini reglamentàriament, que ha de garantir els principis de transparència, d’objectivitat, de publicitat, d’igualtat i de concurrència, d’acord amb la capacitació, els mèrits i l’experiència dels candidats.

2. Durant el procés de selecció dels candidats, es valoren els mèrits que consten als expedients personals o als currículums aportats per les persones admeses en el procés per a la provisió de les places vacants o de nova creació, segons el barem que s’indica en les bases de la convocatòria, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable. La ponderació també s’indica en les bases de la convocatòria.

3. Durant el procés de selecció, els candidats efectuen les proves selectives que s’estableixin en el reglament relatiu a la carrera diplomàtica, la ponderació de les quals s’indica en les bases de la convocatòria, pel que fa a la valoració global.

Article 39. Períodes de prova

1. Un cop finalitza el procés per a la provisió de places vacants o de nova creació, el Comitè Tècnic d’Organització i Selecció proposa al ministre els candidats que han obtingut la millor qualificació global de les proves efectuades, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir, d’acord amb el que estableixin les bases de la convocatòria.

2. El ministre eleva la proposta de nomenament dels candidats proposats pel Comitè Tècnic d’Organització i Selecció al Govern, per tal que els nomeni com a funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb el rang diplomàtic de tercer secretari, en període de prova determinat a la Llei de la funció pública.

3. Els candidats que són nomenats pel Govern en període de prova han de seguir el procés formatiu d’acord amb el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.

4. Durant el període de prova s’han d’apreciar la capacitació, la dedicació, les aptituds, l’adaptació i les competències del funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica d’acord amb el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.

5. Un cop el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en període de prova ha conclòs satisfactòriament aquest període, el director general n’informa el ministre, que en proposa al Govern el nomenament definitiu amb rang diplomàtic de tercer secretari.

6. El nomenament definitiu com a funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica es notifica al Departament de Funció Pública i es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

7. En cas que el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica no superi el període de prova, renunciï a la plaça o li sigui impossible, per qualsevol motiu establert legalment, de seguir ocupant-la, cal tenir en compte que:



8. El funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en període de prova té els mateixos drets i deures que aquesta Llei estableix amb caràcter general.

Article 40. Carrera i desenvolupament professional

Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen dret a la carrera i al desenvolupament professional, en els termes que estableixi el reglament relatiu a la carrera diplomàtica.

Article 41. Avaluació de l’acompliment en la carrera diplomàtica

1. L’avaluació de l’acompliment dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica té per objecte la valoració del compliment d’objectius i de l’assoliment de resultats relacionats amb el desenvolupament de les competències del perfil professional corresponent.

2. Els instruments inclosos en el sistema d’avaluació han de respectar els criteris de transparència, publicitat, fiabilitat i no-discriminació.

3. El resultat del procés d’avaluació de l’acompliment té efectes en la carrera professional, en els plans de formació, en els processos de mobilitat, en el sistema retributiu i en el sistema disciplinari.

4. Els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment es determinen per reglament.

Capítol tercer. Formació inicial, continuada i específica

Article 42. Formació

1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica han de rebre una formació inicial, una formació continuada i una formació específica que garanteixin la capacitació professional per al compliment adequat de les funcions que tenen encomanades, d’acord amb els principis d’objectivitat i igualtat d’oportunitats, sense perjudici que les formacions s’hagin d’adaptar a les necessitats específiques dels rangs diplomàtics i dels llocs de treball.

2. El pla de formació ha d’incloure la formació inicial, la formació continuada i la formació específica, i l’aprova el ministre, a proposta del director general o del director, d’acord amb el que es fixi al reglament relatiu a la carrera diplomàtica.

3. El Ministeri assumeix, si escau, les despeses de formació dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica.

Article 43. Acords i convenis per a formació

Per aconseguir els objectius de formació esmentats en aquesta Llei, el ministre o el director general poden subscriure acords o convenis amb altres entitats i persones públiques i privades, nacionals i estrangeres.

Article 44. Desenvolupament professional

Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica han d’assistir i participar en les accions de desenvolupament professional que es duguin a terme per garantir el compliment adequat de les funcions que tenen encomanades.

Capítol quart. Drets i deures

Article 45. Drets

Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen els drets següents:

Article 46. Deures

Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen els deures següents:

Article 47. Retribució

1. L’estructura retributiva dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica està subjecte a les disposicions de la Llei de la funció pública i al sistema de classificació professional que s’hi estableix, d’acord amb la taula retributiva que s’adjunta com annex I d’aquesta Llei.

2. Les especificitats eventuals en matèria de sistemes de compensació es determinen reglamentàriament.

Capítol cinquè. Jornada i horari de treball. Vacances i permisos. Situacions administratives

Article 48. Jornada i horari de treball

La jornada i l’horari de treball són determinats reglamentàriament i, subsidiàriament, pel que estableix la normativa en vigor en matèria de funció pública.

Article 49. Vacances i permisos administratius

1. La distribució dels períodes de vacances i l’atorgament de permisos dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica queden condicionats al bon funcionament de l’organització i del Servei.

2. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen dret a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any. Les altres particularitats en matèria de vacances es determinen en el reglament relatiu al sistema de compensacions propi del cos especial de la carrera diplomàtica i, subsidiàriament, pel que estableix la normativa en vigor en matèria de funció pública.

3. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica tenen dret a obtenir els permisos administratius previstos en la normativa en vigor en matèria de funció pública en les condicions que s’hi estableixin. L’atorgament i el refús dels permisos administratius correspon al Departament de Funció Pública, amb l’informe previ del director general o del director i amb l’acord del responsable jeràrquic immediat al qual estigui adscrit el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica.

Article 50. Comissió de serveis i adscripció temporal

1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que així ho sol·licitin poden ser adscrits en comissió de serveis a l’Administració general o a altres Administracions públiques durant els terminis i les condicions previstes en la Llei de la funció pública vigent.

2. Un cop finalitzen l’adscripció en comissió de serveis o de forma temporal els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica han de retornar al seu lloc de treball.

3. L’adscripció d’un funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar altres llocs de treball a l’Administració general o a altres Administracions públiques està supeditada a l’interès públic i al bon funcionament i organització del Servei d’Acció Exterior, i requereix l’informe previ favorable del director general o del director.

4. L’adscripció d’un funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar altres llocs de treball a l’Administració general o a altres Administracions públiques correspon al Departament de la Funció Pública, a proposta del ministre.

5. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que es trobin adscrits en comissió de serveis o de forma temporal per ocupar altres llocs de treball a l’Administració general o a altres Administracions queden desvinculats totalment del Servei d’Acció Exterior i han de lliurar el passaport diplomàtic al director general o al director.

Article 51. Excedència

1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica estan en situació d’excedència quan se separen temporalment i voluntàriament del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen a la Llei de la funció pública, amb les particularitats següents:



2. El reingrés al servei actiu dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica en situació d’excedència s’efectua en la forma, les condicions i els efectes establerts en la Llei de la funció pública, amb la particularitat que la decisió sobre el reingrés correspon al ministre, a proposta del director general o del director. En el moment del reingrés el funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica manté el rang diplomàtic que tenia quan va demanar l’excedència. Aquesta decisió es comunica al Departament de Funció Pública.

Article 52. Cobertura de places amb reserva de plaça

1. El Ministeri pot cobrir les places de funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica que siguin adscrits de forma temporal, en adscripció temporal, en comissió de serveis o es trobin en situació d’excedència, amb reserva de plaça, amb personal eventual per la durada de l’adscripció temporal, la comissió de serveis o l’excedència.

2. Aquest personal eventual haurà de prestar servei als serveis centrals del Ministeri i en cap cas podrà ser adscrit a una Missió Diplomàtica a l’exterior.

Capítol sisè. Seguretat social, jubilació i assegurança

Article 53. Seguretat social, jubilació i assegurança

1. Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’acullen al règim general de la seguretat social. Quan siguin d’aplicació acords internacionals que afectin l’àmbit de la reciprocitat de prestacions en matèria de seguretat social, el reglament relatiu als sistemes de compensació especifica en quins supòsits els agents diplomàtics poden gaudir d’una assegurança complementària a càrrec del pressupost de la Missió Diplomàtica.

2. La jubilació dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica es regeix per les disposicions de la Llei de la funció pública i de la Llei qualificada de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública.

Capítol setè. Règim disciplinari i incompatibilitats

Article 54. Règim disciplinari

Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica estan sotmesos a les normes substantives i de procediment que estableix el capítol vuitè del títol II de la Llei de la funció pública així com l’incompliment dels deures previstos en l’article 46 d’aquesta Llei.

Article 55. Sancions

Les sancions que es poden imposar per la comissió de les faltes disciplinàries són les que preveu la Llei de la Funció Pública. S’apliquen així mateix els criteris de graduació de les sancions previstos per l’esmentada llei.

Article 56. Anotació de les sancions

1. Les sancions que s’imposin als funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’han de notificar al Departament de Funció Pública i s’han d’anotar en l’expedient personal que consta al Registre de membres del cos especial de la carrera diplomàtica.

2. Les anotacions de les sancions dels funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica s’han de cancel·lar, a l’efecte de rehabilitació, sempre que la persona sancionada no hagi incorregut en cap nova responsabilitat disciplinària, i llevat de les sancions d’acomiadament i inhabilitació definitiva per prestar serveis en qualsevol lloc de l’Administració, quan hagin transcorregut els terminis següents des de la data de la resolució que les ha imposat:



3. El termini per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es fa d’ofici.

Article 57. Incompatibilitats

Sense perjudici de les incompatibilitats generals establertes per als funcionaris en la legislació de la funció pública, els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica destinats a l’estranger, d’acord amb el que estipula la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques i la Convenció de Viena sobre relacions consulars, no poden desenvolupar en el país de destinació cap mena d’activitat lucrativa professional, industrial o comercial.

Títol IV. Altres disposicions

Article 58. Personal de relació especial

El Govern, a proposta del ministre, pot nomenar una relació especial, de nacionalitat andorrana, en qualitat d’ambaixador al capdavant d’una Ambaixada o d’una missió diplomàtica del Principat d’Andorra.

Article 59. Personal d’altres ministeris

1. El personal d’altres ministeris de nacionalitat andorrana pot servir, temporalment, per assolir els objectius en matèria de política exterior:



2. En aquests casos se’ls ha d’aplicar la Llei i els reglaments de la funció pública o la llei específica del cos especial al qual pertanyin, sense perjudici que se’ls apliqui, mitjançant les disposicions oportunes, les especificitats d’aquest Ministeri, en particular, el reglament relatiu al sistema de compensacions del cos especial de la carrera diplomàtica.

Article 60. Missions especials

Els funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica amb rang d’ambaixador poden ser nomenats al capdavant d’una missió especial per dur a terme una tasca determinada als serveis centrals del Ministeri, davant un estat tercer o en un organisme internacional en funció de les necessitats del Govern i del Ministeri per a la consecució dels objectius de la política exterior de l’Estat.

Disposició transitòria

S’integren a la carrera diplomàtica i adquireixen la condició de funcionaris del cos especial de la carrera diplomàtica, amb el rang diplomàtic que els correspongui segons l’annex que s’adjunta a aquesta Llei, els funcionaris i agents de l’Administració de caràcter indefinit del Ministeri que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei ocupin els llocs de treball propis de la carrera diplomàtica als serveis centrals del Ministeri o a les missions diplomàtiques, tinguin una excedència amb reserva de plaça, o estiguin adscrits temporalment a altres Departaments.

Tanmateix, la progressió professional prevista pel reglament relatiu a la carrera diplomàtica s’aplicarà a partir de l’entrada en vigor d’aquest reglament.

Disposició final primera. Modificació de la Llei de la Funció Pública

Es modifiquen diferents apartats de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública per tal d’adaptar-la a la present Llei.

1. Es modifica l’últim paràgraf de l’exposició motius de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, amb el següent redactat:



2. Es modifica l’article 5.2 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, amb el següent redactat:

“Article 5. Funcionaris

(…)

2. Són reservats al personal funcionari els llocs de treball que corresponen als interventors, als cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia, Banders i Diplomàtic. Tot cos especial ha de ser regulat per la seva pròpia llei.”

3. Es modifica l’article 14 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, amb el següent redactat:

“Article 14. Cossos

(…)

Cossos especials: Incorporen les funcions específiques que, segons la naturalesa de la seva prestació, no poden ser exercides pel Cos General.

Són cossos especials els següents:



4. Es modifica l’article 56.2 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, amb el següent redactat:

“Article 56. Jubilació

(…)

2. La jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic es declara d’ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta-cinc anys d’edat. La jubilació per edat dels funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders es declara d’ofici quan el funcionari o treballador públic compleix els seixanta anys. ”

5. Es modifica l’article 72.3 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, amb el següent redactat:

“Article 72. Jornada i horari de treball

(…)

3. A partir dels seixanta-un anys d’edat, els funcionaris i treballadors públics indefinits del Cos General, del Cos d’Educació i del Cos Diplomàtic amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar la reducció parcial de la jornada laboral, amb reducció proporcional de retribucions, en les condicions que reglamentàriament es determinin. Els funcionaris dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Penitenciari, Policia i Banders que comptin amb vint-i-cinc anys de servei poden demanar aquesta reducció parcial de jornada a partir dels cinquanta-sis anys d’edat.”

6. Es modifica el tercer paràgraf de l’article 78 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, amb el següent redactat:

“Article 78. Principis generals

(…)

Quan s’hi oposin particularitats inherents a determinades activitats en l’àmbit de les funcions públiques pròpies dels cossos especials de Policia, Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, Banders, Duana, Educació, Diplomàtic i Penitenciari, la seguretat i la salut dels treballadors han de quedar assegurades a través de normatives específiques.”

7. Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública amb el següent redactat:

“Disposició addicional sisena. Quanties dels conceptes retributius

En el Cos General, el Cos Especial d’Educació i el Cos Diplomàtic les quanties de la base retributiva i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 1, 2 i 3.

En la resta de cossos especials les quanties de la base retributiva, el complement específic i el màxim del complement de carrera són les que figuren als annexos 4, 5, 6, 7 i 8.”

Disposició final segona. Caràcter de Llei qualificada.

Els articles del capítol segon del Títol III, que regulen l’accés al cos diplomàtic de la carrera diplomàtica, així com la disposició transitòria tenen caràcter de llei qualificada. La resta de disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició final tercera. Desenvolupament reglamentari

El Govern ha d’aprovar i publicar, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la Llei del Servei d’Acció Exterior i de la carrera diplomàtica, els reglaments necessaris per al desenvolupament i el desplegament normatiu d’aquesta Llei, com ara, el reglament relatiu a la mobilitat, al sistema de compensacions, a la carrera diplomàtica i al desenvolupament de les funcions consulars, a les immunitats i privilegis i, en el futur, tots els que siguin necessaris per al bon funcionament del cos especial de la carrera diplomàtica, en funció de les necessitats i del creixement del Servei d’Acció Exterior per a la consecució dels objectius de la política exterior de l’Estat.

Disposició final quarta. Signatura de convenis o acords

El ministre o el director general o el director, amb l’autorització prèvia del Govern, poden subscriure convenis o acords bilaterals que reconeguin les condicions en què s’ha de desenvolupar l’accés al treball dels cònjuges i familiars dependents dels agents diplomàtics i consulars, tot respectant els requeriments establerts per als tractats internacionals.

Disposició final cinquena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 15 de febrer del 2019



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex 3. Taula retributiva del Cos Diplomàtic