Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020 (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de febrer del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2020 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2020 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici 2020 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2020 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici 2020, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors.

El marc pressupostari del Govern per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa de govern del mandat legislatiu que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Aquest marc pressupostari respecta i compleix el límit d’endeutament, de despesa màxima permesa, de variació de despesa corrent o de funcionament, així com de limitació del pes de la imposició directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general establerts en la Llei 32/2014.

El pressupost general per a l’exercici 2020 i el marc pressupostari en què s’encabeix persegueixen el mateix objectiu dels pressupostos del mandat anterior de garantir la sostenibilitat financera de l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades i enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia andorrana. L’assoliment d’aquests objectius permet consolidar el marc d’una política orientada al desenvolupament econòmic i a l’aposta per un model d’estat sostenible en tots els àmbits, econòmic, social i ambiental. En aquesta línia, el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2020 i el marc pressupostari corresponent tenen com a objectiu prioritari de sostenibilitat financera mantenir el percentatge d’endeutament respecte al producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, per sota del 34%, en un context de consolidació fiscal i d’optimització i bona gestió de la despesa pública.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables. En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal i igual que en els exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019, es preveu l’augment de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura salarial només amb l’índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei del contracte de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018 i 2019, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Els salaris del personal de l’Administració General i de l’Administració de Justícia contractat durant l’exercici 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la llei del pressupost per a l’exercici 2019 percebien els conceptes d’IPC 2011-2012 en mèrits d’una vinculació anterior amb l’Administració i a l’hora afectats per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponents als períodes 2011 i 2012.

Aquest increment que es consolida en l’estructura retributiva s’ha d’aplicar sobre els conceptes de sou base, o base retributiva i compliment de lloc en el cas de l’Administració de Justícia i en els cossos especials, de complement específic.

Aquest import s’ha d’abonar amb caràcter retroactiu des del moment de la contractació.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici 2020, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval –dins de l’objectiu del 34% del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals–, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, siguin inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2020 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, es revaloren durant l’any 2020 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2019.

La Llei del pressupost general per a l’exercici 2020 conté dos disposicions addicionals i dotze disposicions finals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, la primera té com a objectiu matisar, complementar o addicionar el que s’estableix en el règim general. En concret, aquesta disposició addicional adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei. Pel que respecta a la disposició addicional segona, el que es pretén és donar-li l’abast legal i de coherència amb l’article 24 d’aquesta Llei, amb la modificació de l’apartat 3 de l’article 86 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions amb caràcter permanent realitzades de diverses normes legals; una disposició final, l’onzena, que encomana al Govern publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions derogatòries o finals amb caràcter permanent per la Llei de pressupost de l’exercici 2020; i la disposició dotzena vuitena sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018 i 2019: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, matisant que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/219, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona modifica els articles següents de la Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996 (LGFP).

En primer lloc, modifica l’article 22, “Pròrroga pressupostària”, de l’LGFP amb una finalitat merament operativa i de millora de control intern. D’una banda, considera els crèdits en concepte de subvencions a les entitats cíviques d’Andorra i els altres actors sense ànim de lucre legalment establerts al país i que presentin projectes i programes de cooperació internacional al desenvolupament, i els crèdits de despeses d’actius i passius financers, dins dels crèdits que la Llei preveu que es poden prorrogar en una sola vegada i a la bestreta en situació de pròrroga pressupostària. I de l’altra, preveu un apartat sobre les decisions que el Govern pugui adoptar en situació de pròrroga pressupostària i que correspon a l’article anomenat “Pròrroga pressupostària”, que s’incloïa en l’articulat de la llei anual del pressupost general, fet que denota el seu caràcter permanent.

En segon lloc, modifica l’article 26, “Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit”, de l’LGFP per encabir-hi, principalment, els supòsits de caràcter permanent –pel fet que s’han previst de manera reiterada en l’articulat de les lleis del pressupost dels exercicis anteriors– en què l’òrgan competent pot autoritzar transferències de crèdit.

I, finalment, modifica l’apartat 3 de l’article 29, “Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals” de l’LGFP, pel que fa a la denominació de les despeses corrents pluriennals, amb coherència amb les que figuren a l’article anomenat “Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos” que preveu l’articulat de la llei anual del pressupost general.

La disposició final tercera modifica l’apartat 4 de l’article 19, “Subhasta”, i l’apartat 1 de l’article 29, “Recepció provisional” de la Llei de contractació pública, del 9-11-2000, i les seves modificacions posteriors (LCP). La modificació de l’article 19.4 de l’LCP determina que la presidència de les meses de contractació –que fins ara recau en el ministre corresponent, el cònsol major o menor o el president del Consell d’Administració de l’entitat parapública o de dret públic, segons els casos, o la persona que deleguin respectivament– correspon a la direcció de l’òrgan de contractació corresponent, o el representant de l’Administració contractant.

La modificació de l’article 29.1 de l’LCP determina que l’assistència del representant de la Intervenció General o de l’òrgan interventor del comú a les recepcions provisionals –que fins ara és obligatòria– passa a ser potestativa, a criteri de l’òrgan de control intern. Aquesta modificació comporta que l’assistència a les recepcions definitives també deixi de ser obligatòria per als òrgans de control intern i que sigui a criteri d’aquests últims.

La disposició final quarta modifica l’apartat 2 de l’article 160, “Prestació de paternitat”, i l’apartat 1 de l’article 223 quarter, “Persones assegurades voluntàries a la branca general”, de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, perquè, respectivament: la prestació de baixa per paternitat per als pares que exerceixen una activitat per compte propi sigui la mateixa que tenen els pares que són assalariats; i per ampliar el col·lectiu de persones assegurades voluntàries en els casos en què un assegurat indirecte es pogués quedar sense cobertura.

La disposició final cinquena modifica diversos articles de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, i les seves modificacions posteriors, per tal d’homogeneïtzar les taxes dels actes administratius i les taxes de supervisió a totes les entitats supervisades.

La disposició final sisena modifica l’article 27, “Auditoria de Comptes”, de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions perquè totes les fundacions hagin de sotmetre els comptes anuals a una auditoria externa financera i de gestió –fins ara només han de sotmetre els comptes a una auditoria externa les fundacions que tenen un actiu superior al milió d’euros o les que tenen un volum d’ingressos superior al mig milió d’euros–. Aquesta modificació pretén reforçar el control exercit pel Protectorat de l’Estat per vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions i pel compliment de les finalitats fundacionals.

La disposició final setena que modifica la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar per tal d’autoritzar el Consell Regulador Andorrà del Joc d’establir convenis amb les entitats públiques i privades La Française des Jeux (FDJ) la Sociedad Estatal de Loterias y Apuestas del Estado (SELAE) i la Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) que desenvolupa el procediment a seguir.

La disposició final vuitena modifica l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries per ampliar l’abast de les despeses que es poden tenir en compte a l’hora de determinar la base de tributació de l’impost a totes aquelles despeses destinades a la promoció immobiliària que fins a la data només tenia en compte les inversions i les obres de millora, limitant-ne l’abast a aquelles que estan directament relacionades amb l’obtenció del bé que ens transmet o el dret que es cedeix com poden ser les derivades de la intermediació en la venda. D’altra banda, també s’elimina la limitació existent de que aquestes despeses es realitzin únicament per empresaris o professionals establerts a Andorra.

La disposició final novena modifica el punt a) de l’apartat 4 de l’article 3 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana que elimina de la Llei una franja d’edat concreta per optar a una plaça de funcionari del Cos Especial de Duana que quedarà establert en les bases de la convocatòria, flexibilitzant i fent més eficients les contractacions de personal del Cos.

Per acabar, s’afegeix una disposició final desena que modifica la disposició transitòria de la Llei 13/2018, del 31 de maig, del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra amb la voluntat d’ampliar el termini per l’autorització de la seva creació.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei

1. En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2020 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 470.353.517,28 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 333.792.783,23 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

En el pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 332.316.550,55 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 332.316.550,55 euros.

En el pressupost del Fons de Reserva de Jubilació s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 40.747.902,92 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 40.747.902,92 euros.

En el pressupost de l’Autoritat Financera d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 47.995.390 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 47.995.390 euros.

En el pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 73.391.810 euros. Els recursos previstos durant l’exercici sumen 73.391.810 euros.

En el pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 80.545.152 euros. Els recursos previstos durant l’exercici sumen 80.545.152 euros.

En el pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 388.935,02 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 388.935,02 euros.

En el pressupost de l’Institut d’Estudis Andorrans s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’1.075.365,99 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són d’1.075.365,99 euros.

En el pressupost de la Universitat d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 3.743.096 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 3.743.096 euros.

En el pressupost del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 52.132,36 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 52.132,36 euros.

En el pressupost de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 521.174,25 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 521.174,25 euros.

En el pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 432.270,14 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 432.270,14 euros.

En el pressupost de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’1.810.000 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són d’1.810.000 euros.

En el pressupost de l’Agència Antidopatge Andorra s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 129.560,71 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 129.560,71 euros.

3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c) de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

En el pressupost d’Andorra Telecom SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 122.493.444 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són de 122.493.444 euros.

En el pressupost de Ràdio i Televisió d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 4.016.661,31 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 4.016.661,31 euros.

En el pressupost de la societat Ramaders d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’1.637.007 euros. Els recursos previstos durant l’exercici són d’1.637.007 euros.

En el pressupost de la societat Andorra Turisme SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 17.435.554,75 euros. Els recursos previstos durant l’exercici pugen a 17.435.554,75 euros.

En el pressupost de la societat Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 10.806.636 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 10.806.636 euros.

En el pressupost de la societat Andorra Desenvolupament i Inversió SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import d’1.558.901,83 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 1.558.901,83 euros.

En el pressupost de la societat FEDA Solucions, SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 463.024,33 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 463.024,33 euros.

En el pressupost de la societat Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU s’atorguen crèdits per atendre la totalitat de les seves obligacions per un import de 7.424.829,55 euros. Els recursos previstos durant l’exercici ascendeixen a 7.424.829,55 euros.

Article 3. Transferències de crèdit

1. D’acord amb l’article 26 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors:



2. Els apartats del punt 1 d’aquest article són aplicables també a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquest cas, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.

3. El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a la modificació esmentada.

Article 4. Crèdits ampliables

En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:

1. Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.

2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries i les despeses derivades de procediments contenciosos.

3. Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.

4. Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.

5. Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

6. Els subconceptes destinats a finançar les despeses causades per danys que cobreix l’assegurança.

7. Les partides de retribució del personal següents:



8. Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials i de la salut:



9. Els subconceptes del projecte “Cooperació Andorra-UE”, de la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, destinats a finançar les despeses derivades de la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

10. Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:



11. El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.

12. Les partides següents del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior:



13. Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2020.

14. El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.

15. El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 i les seves modificacions posteriors, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i les seves modificacions posteriors.

16. Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:



17. Les partides següents del Departament d’Agricultura:



18. El subconcepte 48210, anomenat “Federacions i clubs esportius”, de la Secretaria d’Estat d’Esports, per fer front al pagament dels ajuts als esportistes i als tècnics inclosos dins del programa d’alt rendiment (beques ARA), d’acord amb l’articulat del capítol segon de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra.

19. Les partides següents del Departament d’Ordenament Territorial:



20. El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” de la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals; i el subconcepte 41119, anomenat “Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries”, per fer front a la transferència corrent per finançar les despeses derivades de procediments contenciosos d’aquesta entitat.

21. El subconcepte 41120, anomenat “Consell Regulador Andorrà del Joc”, destinat a la transferència corrent al Consell Regulador Andorrà del Joc per fer front a les seves despeses de funcionament.

En qualsevol cas, aquest subconcepte solament és ampliable si hi ha un decalatge en el temps quant a la liquidació dels ingressos previstos en concepte de les taxes respectives, o bé, en el cas que esdevingui necessari finançar despeses en concepte de “treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics” relacionats amb la redacció de la legislació en matèria de joc.

El subconcepte 94100 Fiança de concursos i subhastes dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc, que queda habilitat per fer front al retorn de les fiances provisionals dipositades pels concursants en la licitació d’una llicència de classe A per instal·lar i explotar un casino de joc al Principat d’Andorra que no resultin adjudicataris un cop finalitzat el concurs.

L’ampliació d’aquest subconcepte es finança amb el romanent de tresoreria de l’entitat que correspon als ingressos liquidats i cobrats en l’exercici 2017 en concepte de fiances provisionals.

22. Les partides següents del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat:



23. Les partides següents del Departament de Transport:



24. La partida següent del Ministeri de Cultura i Esports i concretament el subconcepte 22680 de política lingüística i promoció del català.

25. La partida següent del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa concretament el subconcepte 41214 cambra de comerç.”

26. Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra:



27. Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:



28. Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:



29. Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:



30. Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):



31. Les partides següents dintre del pressupost de l’Agència Andorrana Antidopatge:



32. Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2020, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i les seves modificacions posteriors.

33. El concepte 841, d’actius financers per fer front al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval en el marc dels programes següents:



34. El subconcepte 87102, “Aportació de capital a un fons públic privat per l’habitatge”, per desenvolupar un fons públic privat d’inversió que ajudi a incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer.

35. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o una disminució de tresoreria. Únicament es poden finançar mitjançant els ingressos provinents d’un nou endeutament autoritzat a aquest efecte per la Llei del pressupost de l’Administració general els crèdits ampliables relatius a les obligacions corresponents a les eventuals execucions de les prestacions de garanties mitjançant avals establertes en les lleis vigents.

36. El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.

Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública

Article 5. Contractes administratius

No es poden desagregar els contractes del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Article 6. Contractació d’obres

L’Administració pot contractar, mitjançant la forma d’adjudicació de contractació directa, les despeses corresponents a obres d’urgència reconeguda, per un import màxim de 24.000 euros.

En el cas de despeses per obres ordinàries, l’import màxim de les despeses que pot contractar directament l’Administració és de 12.000 euros.

L’Administració pot disposar la realització directa d’obres de petita conservació per un import màxim de 7.500 euros.

Article 7. Contractes de subministrament

Els contractes de subministrament no poden tenir un termini de vigència superior a dos anys. Excepcionalment, es poden renovar per un període de dos anys els contractes següents:

Article 8. Contractes menors

S’entén per “contractes menors” els contractes que tenen un import igual o inferior a 7.500 euros. En els contractes menors, la tramitació de l’expedient solament exigeix la incorporació de la factura a la liquidació.

En aquests contractes la factura corresponent ha de substituir el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament, la recepció de les obres o dels treballs tècnics i serveis, i d’altres, segons correspongui.

Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.

Per a l’adjudicació d’aquests contractes cal fer una consulta, sempre que sigui possible, per tenir tres pressupostos diferents.

Article 9. Convenis entre entitats del sector públic

Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.

D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat amb l’entitat adjudicatària.

Article 10. Contingut dels projectes

Els projectes d’obres d’un import superior a 600.000 euros han d’incloure un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims. I en el cas d’obres objecte d’explotació retribuïda, els projectes han d’incloure els estudis econòmics i administratius respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables.

Article 11. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives

Les licitacions i les adjudicacions definitives acordades pel Govern o pels consells d’administració de les entitats parapúbliques i de dret públic, i de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a tots els contractes inclosos en la Llei de contractació pública, quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior a 7.500 euros, es fan públiques al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En el cas de les adjudicacions definitives s’hi ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte –que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos– i el termini d’execució.

També es faran públiques aquelles sumes de contractes, d’un mateix òrgan de contractació, amb un mateix adjudicatari que superin anualment els 7.500 euros.

Article 12. Autorització de la despesa

L’autorització de la despesa és competència:

Article 13. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos

El Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, gestió de serveis públics, prestació de serveis, assistència tècnica, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts.

L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:

Article 14. Obres subjectes a noves formes de contractació

D’acord amb la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes d’obra pública finançats mitjançant el procediment establert en la Llei de referència que precisa les modalitats contractuals escollides, el règim jurídic dels contractes formalitzats corresponents obres acabades els anys 2012 i 2013, i els terminis previstos per al finançament de les obres.

Article 15. Contractes de gestió de serveis públics mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996 i les seves modificacions posteriors, amb l’article 2 i la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes que tenen per objecte les actuacions previstes a l’article 34 de la Llei de contractació pública –“Contracte de gestió de serveis públics”–, finançats mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008, que precisa les modalitats contractuals escollides i el règim jurídic dels contractes formalitzats i que són vigents.

Article 16. Excepcions al tràmit de fiscalització

D’acord amb els articles 33.1 i 37.3 de la Llei general de les finances públiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i les seves modificacions posteriors, respectivament, s’exceptuen del tràmit de fiscalització prèvia o crítica els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament, en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació; les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu) i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

7. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

8. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

9. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern.

10. El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Article 17. Règim de concessió de transferències

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

De manera mensual, el Govern comunica al Consell General la informació referent tant a les transferències lliurades com a les demandes denegades.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari.

El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:



3. Les transferències de capital als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

4. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

5. En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 724.800 euros per finançar les seves activitats.

Article 18. Finançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 de novembre del 2002 i les seves modificacions posteriors, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

Article 19. Retribucions del personal

1. Es fixen els augments de tots els conceptes retributius inclosos en l’estructura retributiva establerta a l’article 77 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, i a l’article 29 de la Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica, respectivament, només amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2019.

2. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’Administració general només poden incrementar durant l’exercici 2020 amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2019.

Igualment, les retribucions del president i els altres membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general i dels fiscals adjunts només poden augmentar durant l’exercici 2020 amb l’índex de preus de consum (IPC) de l’any 2019.

3. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

4. Es faculta el Govern per actualitzar i publicar els annexos 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 que figuren en la Llei de la funció pública i l’annex 3 que figura a la Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d’acció exterior i de la carrera diplomàtica, segons l’increment de l’índex de preus de consum (IPC).

5. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’índex de preus de consum (IPC). Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

6. Els apartats 1, 2, 3, 4 i 5 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

7. Els salaris del personal de l’Administració General i de l’Administració de Justícia contractat durant l’exercici 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la llei del pressupost per a l’exercici 2019 percebien els conceptes d’IPC 2011-2012 en mèrits d’una vinculació anterior amb l’Administració i alhora afectats per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponents als períodes 2011 i 2012.

Aquest increment que es consolida en l’estructura retributiva s’ha d’aplicar sobre els conceptes de sou base, o base retributiva i compliment de lloc en el cas de l’Administració de Justícia i en els cossos especials, de complement específic.

Aquest import s’ha d’abonar amb caràcter retroactiu des del moment de la contractació.

Article 20. Contractació de personal

1. Durant l’exercici 2020 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici 2020.

La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament per l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans.

2. El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

3. Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.

4. Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

El director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot autoritzar la cobertura d’aquestes places vacants, amb l’informe previ del Servei de Recursos Humans, sempre que la contractació es faci per a una durada determinada. Posteriorment, ha d’informar el Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent.

5. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

6. Les places vacants ocupades per personal no fix es poden cobrir amb personal fix d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

7. Durant l’exercici 2020, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

8. Durant l’exercici 2020 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a trenta dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública i amb el vistiplau del Govern, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a trenta dies.

De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a trenta dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:



9. Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici 2020 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici 2020. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

10. S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.

11. Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

12. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

13. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

Article 21. Interès legal i interès moratori

1. L’interès legal per a l’exercici 2020 queda establert en el 0,446%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

2. L’interès moratori per a l’exercici 2020, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 0,892%.

Article 22. Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:



Aquest endeutament es destina al refinançament d’un préstec per part del Govern a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.

2. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per fer front al pla d’inversió previst.

3. L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

4. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal tal com modificat per la disposició final cinquena de la Llei 1/2018, de l’1 de març, del pressupost per a l’exercici del 2018.

Article 23. Preu de compra del punt de jubilació

Els preus de compra i de venda del punt de jubilació per a l’exercici 2020 s’actualitzen d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC).

Article 24. Revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social

La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2020 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, es revaloren durant l’any 2020 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

Article 25. Càlcul dels capitals de jubilació

L’índex d’actualització de les cotitzacions per a l’any 2020 que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació establerts en l’article 197 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, és l’índex de preus de consum (IPC) per a l’any 2019.

Article 26. Índex de preus de consum

En cas que, al final de l’any 2019, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2019 el 0%.

Disposició addicional primera

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional primera

El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:

Disposició addicional segona

Es modifica l’apartat 3 de l’article 86 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, que queda redactat com segueix:

“Article 86. Fonts de finançament […]

3. El pressupost de l’Administració general finança les despeses següents del sistema de seguretat social:

Disposició final primera

Es modifica l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, que queda redactat com segueix:

“Article 7. Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment

L’aplicació del Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment (GAdA) al personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia en les etapes de gestió 2011-2012, 2013-2014, 2014-2015, 2015-2016, 2017-2018, 2018-2019 i 2019-2020 queda totalment suspesa, tant pel que fa a la gestió com a la retribució, fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.”

Disposició final segona

Es modifiquen els articles següents de Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996 i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 22, que queda redactat de la manera següent:

“Article 22. Pròrroga pressupostària

1. Si abans d’acabar l’exercici el Consell General no aprova la llei del pressupost general, queden prorrogats automàticament per dotzenes parts els pressupostos de l’exercici anterior quant als seus crèdits definitius de despeses corrents, així com el text articulat de la llei i les diferents bases d’execució.

2. La pròrroga no afecta els crèdits per a despeses corresponents a atencions que han finalitzat en l’exercici del pressupost prorrogat.

3. Les despeses autoritzades amb càrrec als crèdits del pressupost prorrogat s’han d’imputar als crèdits autoritzats per la Llei del pressupost anual. Si en el pressupost prorrogat no hi consta el mateix concepte que en el pressupost pendent d’aprovar o no aprovat, el ministeri encarregat de les finances ha de determinar el concepte pressupostari a què s’ha d’imputar la despesa autoritzada. En aquest cas el Govern informa el Consell General de la decisió adoptada.

4. El cap de Govern, previ acord del Govern:



5. Els presidents dels consells d’administració, amb l’acord previ d’aquests consells mateixos, de les entitats parapúbliques o de dret públic i de les societats públiques participades per l’Administració general, tenen també la facultat esmentada en el paràgraf a de l’apartat 4 anterior.

2. L’article 26, que queda redactat de la manera següent:

“Article 26. Modificació quantitativa: (III) Transferències de crèdit

1. Les transferències concernint despeses de capital es tramiten com els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdits, conforme als articles 23 i 24.

2. No es poden reduir crèdits per a despeses de capital que hagin estat augmentats per crèdits extraordinaris, suplements o transferències de crèdits.

3. D’acord amb els articles 23 i 24, no es consideren crèdits extraordinaris ni suplements de crèdit les transferències de crèdit de despeses corrents a partides també de despesa corrent no assignades inicialment en el pressupost, però previstes com a concepte en la secció pressupostària o el ministeri. Per habilitar crèdits mitjançant la creació dels conceptes pressupostaris que siguin procedents, en cas que en l’execució del pressupost es plantegin necessitats que no s’hi hagin recollit expressament amb aquesta finalitat, s’han d’efectuar les transferències de crèdit necessàries per compensar la nova habilitació per un import igual a la dotació dels nous conceptes.

4. Les transferències concernint despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 23.4 i a l’article 24.3, poden ser acordades pel Govern o el corresponent consell d’administració amb les limitacions següents:



5. Les limitacions del punt 4 d’aquest article no són aplicables als crèdits ampliables que es poden cancel·lar mitjançant transferència de crèdit provinent d’altres crèdits del pressupost de despesa que s’estimin reduïbles.

6. El Govern pot delegar la potestat prevista als apartats anteriors en el cap de Govern i els ministres; i pot autoritzar altres supòsits que els previstos als apartats anteriors sempre que la Llei del pressupost general els estableixi.

7. Els apartats d’aquest article són aplicables a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.

3. L’article 29, que queda redactat de la manera següent:

“Article 29. Extensió temporal dels crèdits: despeses pluriennals

[…]

3. Tanmateix el Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, gestió de serveis públics, prestació de serveis, assistència tècnica, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts sempre, però, que la Llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.

[…]”

Disposició final tercera

Es modifiquen els articles següents de la Llei de contractació pública, de 9-11-2000, i les seves modificacions posteriors:

1. L’article 19.4, que queda redactat de la manera següent:

“Article 19. Subhasta

[…]

4. La mesa de contractació ha d’estar integrada per:



2. L’article 29.1, que queda redactat de la manera següent:

“Article 29. Recepció provisional

1. La recepció provisional de les obres té lloc dintre el mes següent de la seva conclusió, i hi assisteixen un representant de l’Administració contractant, el director de les obres, l’adjudicatari i, de forma potestativa a criteri de l’òrgan de control intern, el representant de la Intervenció General o de l’òrgan interventor del Comú.

[…]”

Disposició final quarta

Es modifiquen els apartats següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors:

1. L’apartat 2 de l’article 160, que queda redactat de la manera següent:

“Article 160. Prestació de paternitat

[…]

2. Es té dret a la prestació econòmica d’ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent d’acord amb la legislació laboral.

La durada màxima d’aquesta prestació en el cas de les persones que exerceixen una activitat per compte propi és de quatre setmanes, que poden ser distribuïdes d’acord amb la regulació continguda en la legislació laboral. Aquest període es pot ampliar una setmana més quan l’infant tingui una discapacitat dictaminada per un metge pediatre que hagi atorgat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’acord amb el barem de valoració de la Comissió Nacional de Valoració (Conava).

[…]”

2. L’apartat 1 de l’article 223 quater, que queda redactat de la manera següent:

“Article 223 quater. Persones assegurades voluntàries a la branca general

1. Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones que compleixin algun dels requisits següents:

Disposició final cinquena

Es modifiquen els articles següents de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, i les seves modificacions posteriors:

1. S’hi addiciona l’article 45 bis, que queda redactat de la manera següent:

“Article 45 bis. Taxa per la sol·licitud d’autorització per a l’aplicació del règim de supervisió simplificada per a les delegacions al Principat d’Andorra de les companyies d’assegurances estrangeres que compleixin determinats requisits a què es refereix el Reglament, del 8 de maig del 2019, de desenvolupament de la Llei 12/2017, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

1. S’estableix una taxa per la sol·licitud d’autorització per a l’aplicació del règim de supervisió simplificada per a les delegacions al Principat d’Andorra de les companyies d’assegurances estrangeres que compleixin determinats requisits a què es refereix el Reglament, del 8 de maig del 2019, de desenvolupament de la Llei 12/2017, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

2. El fet generador d’aquesta taxa és l’estudi, l’avaluació i la resolució de la sol·licitud d’autorització per a l’aplicació del règim de supervisió simplificada.

3. L’obligat tributari a títol de contribuent d’aquesta taxa és la delegació de la companyia d’assegurances estrangera que inicia un procediment de sol·licitud d’autorització per a l’aplicació del règim de supervisió simplificada.

4. La taxa consisteix en una quota tributària fixa de 1.007 euros.

5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es merita en el moment en què se sol·licita l’autorització i s’ha d’abonar a l’AFA en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent. L’AFA no inicia el procediment d’estudi, avaluació i resolució d’aquesta sol·licitud d’autorització mentre no s’hagi rebut el pagament corresponent.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:



2. Es modifiquen els punts 1, 4 i 5 de l’article 48, que queda redactat de la manera següent:

“Article 48. Taxa anual de supervisió de l’activitat asseguradora de les entitats asseguradores i reasseguradores residents o de les delegacions d’entitats no residents

1. S’estableix una taxa anual de supervisió de les entitats asseguradores i reasseguradores en funció de les primes brutes emeses pel contribuent, de la supervisió en base consolidada i del nombre i tipologia de filials estrangeres o societats dependents estrangeres de cada entitat asseguradora i reasseguradora.

2. El fet generador d’aquesta taxa és la prestació del servei de supervisió contínua i control per part de l’AFA. Aquesta taxa s’entén sens perjudici de les que es podrien meritar per qualsevol altre dels fets generadors que estableix aquesta Llei.

3. Els obligats tributaris a títol de contribuent d’aquesta taxa són:



4. La quota tributària està composta per:




5. Meritació i exigibilitat: aquesta taxa es percep, com a molt tard, el 30 d’abril de l’any en curs o en iniciar l’activitat en cas de tractar-se d’una entitat de nova creació. Si l’inici d’activitat no coincideix amb l’inici de l’any natural, la taxa es paga proporcionalment al període d’activitat de l’any en curs. L’obligació de satisfer aquesta taxa pren fi arran de la baixa de l’entitat.

6. Actualització i modificació de les quotes tributàries:

Disposició final sisena

Disposició final setena

Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional tercera

1. S’autoritza el Consell Regulador Andorrà del Joc perquè estableixi convenis amb les entitats públiques i privades La Française des Jeux (FDJ), Sociedad Estatal de Loterias y Apuestas del Estado (SELAE), Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) i Loteries de Catalunya.

Els convenis han de regular la continuïtat de la comercialització dels productes de joc d’atzar de les dites entitats que han portat a terme fins ara sense regulació específica i de manera significativa.

Aquests convenis han de suposar l’atorgament de les llicències de classe C i classe C@ i han de definir els requisits i les condicions de comercialització dels seus productes del joc d’atzar, així com les condicions econòmiques de l’activitat i les contraprestacions que eventualment es determinin per a les prestacions de serveis que aquests operadors duguin a terme al Principat d’Andorra, ja siguin de control, publicitat, activitats o altres d’assimilables, tant en territori andorrà, com en territori dels mateixos operadors.

Les entitats públiques i privades relacionades en aquesta disposició, atenent la seva situació singular, poden optar per comercialitzar directament o indirectament els seus productes de joc d’atzar.

El conveni i els eventuals contractes de prestació de serveis que se subscriguin en aplicació d’aquesta disposició han de determinar a favor del Consell Regulador Andorrà del Joc un percentatge en funció de les vendes realitzades a Andorra, el qual ha de tenir en compte totes les càrregues fiscals que s’imposin segons l’ordenament jurídic andorrà sobre les operacions o els beneficis obtinguts.

Els convenis han d’establir, si escau, una clàusula d’estabilització que comprengui de manera qualitativa i/o quantitativa un factor de correcció respecte de l’activitat desenvolupada anteriorment a aquesta Llei per les dites entitats. Aquesta clàusula d’estabilització ha de tenir en compte tant la durada de la comercialització dels productes abans de l’entrada en vigor de la Llei, com el volum estimat de vendes durant aquest període.

La durada del conveni ha de ser de cinc anys, i pot ser renovat per la mateixa durada, sempre que una de les parts no s’hi oposi, tantes vegades com es consideri oportú. A aquest efecte s’ha de crear una comissió de seguiment amb membres del Consell Regulador Andorrà del Joc i membres de cada entitat concernida per cada conveni.

Si aquestes entitats no subscriuen el preceptiu conveni en el termini de sis mesos des del moment en què l’entitat reguladora del joc els ho hagi requerit, quedaran sotmeses a les disposicions d’aquesta Llei, en funció de la categoria i la classe de llicència que els correspongui atenent el producte de joc d’atzar que comercialitzin, havent de sol·licitar l’obtenció de la llicència escaient.

2. Només les persones físiques o jurídiques que actualment distribueixin, de forma principal o accessòria, jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives, hípiques o altres, gaudiran de sis mesos per adequar-se respectivament a les disposicions dels articles 51 i 54, a comptar del moment en què el Consell Regulador Andorrà del Joc requereixi a les entitats públiques o privades esmentades en l’encapçalament d’aquesta disposició perquè formalitzin un conveni de comercialització dels seus productes de joc amb els dits proveïdors.

Si transcorregut el referit termini no han formalitzat la sol·licitud de llicència, han de cessar en la seva activitat en relació amb la comercialització dels productes de joc.

El Consell Regulador Andorrà del Joc ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el requeriment adreçat a les entitats a què fa referència aquesta disposició addicional tercera, per a coneixement general.”

Disposició final vuitena

Es modifica l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, que queda redactat de la manera següent:

“4. Al valor d’adquisició s’addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin reglamentàriament.

No es consideren despeses associades les derivades de la intermediació en la venda ni d’altres que no estiguin directament relacionades amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.”

Disposició final novena

Es modifica el punt a) de l’apartat 4 de l’article 3 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, quedant redactat de la manera següent:

“Article 3

[…]

4.

Disposició final desena

Es modifica la disposició transitòria de la Llei 13/2018, del 31 de maig, del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra, quedant redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria

L’autorització per la creació del Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra caduca en el termini de tres anys a comptar del dia en què entri en vigor aquesta llei, si durant aquest termini no s’ha sol·licitat l’autorització per començar-ne l’activitat.”

Disposició final onzena

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament de Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les següents lleis:

Disposició final dotzena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 27 de febrer del 2020



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Quadre resum projecte de pressupost 2020

Govern d’Andorra

Pressupost d’ingressos 2020

Classificació econòmica - Conceptes (euros)

Pressupost del sector públic 2020

Classificació econòmica

Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Fons de Reserva de Jubilació - FRJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana - AFA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - SAAS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra - FEDA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya - EFPEM

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Institut d’Estudis Andorrans - IEA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Universitat d’Andorra – Ud’A

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra -FNJA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra - SDADV

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Consell Regulador Andorrà del Joc -CRAJ

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries - AREB

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la l’Agència Andorrana Antidopatge- AGAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Telecom, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Ràdio i Televisió d’Andorra, SA - RTVASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Ramaders d’Andorra, SA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost d’Andorra Turisme, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Centre de Tractament de Residus, SA - CTRASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU - ADI, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de FEDA Solucions, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de despeses 2020

Classificació funcional - Programes (euros)


Classificació econòmica - Conceptes (euros)


Classificació administrativa - Econòmica (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal Constitucional pel 2020

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell Superior de la Justícia pel 2020

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell General pel 2020

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de la Institució del Raonador del Ciutadà pel 2020

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal de Comptes pel 2020

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Protecció de Dades pel 2020

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) pel 2020

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)