Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques
Índex
[Mostra/Amaga]- Exposició de motius
- Disposició addicional primera. Recomanació a les institucions públiques amb autonomia financera o pressupostària
- Disposició addicional segona. Mesures en relació amb FEDA
- Disposició addicional tercera. Aprovació d’un crèdit extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de l’adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa
- Disposició derogatòria
- Disposició final primera. Modificació de la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2
- Disposició final segona. Modificació de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020
- Disposició final tercera. Habilitació de dies a efectes processals
- Disposició final quarta. Tramitació i resolució preferent de determinats procediments
- Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 1/2019, de 17 de gener, de la funció pública
- Disposició final sisena. Habilitació normativa
- Disposició final setena. Qualificació de la Llei
- Disposició final vuitena. Text consolidat
- Disposició final novena. Entrada en vigor
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 25 de juny del 2020 ha aprovat la següent:
Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques
Exposició de motius
La situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 ha plantejat uns reptes d’una dimensió que mai no havia hagut d’afrontar el Principat d’Andorra, la qual cosa ha fet necessària l’adopció de mesures excepcionals, de diversa naturalesa, per fer-hi front. A banda de les mesures sanitàries que ha calgut posar en marxa, les conseqüències econòmiques i socials que es deriven d’aquestes mesures han exigit i segueixen exigint esforços considerables per modificar les prioritats quant a la despesa pública, i, per tant, per aplicar mesures de contenció que ajudin a destinar els recursos econòmics allà on són més necessaris.Les dos primeres lleis de mesures excepcionals i urgents aprovades d’ençà de l’inici de la situació d’emergència sanitària han tingut com a finalitat principal garantir el manteniment del teixit empresarial del país i, en conseqüència, preservar al màxim els llocs de treball, en base als principis de solidaritat i de corresponsabilitat. És per aquest motiu que s’han invertit i se seguiran invertint en els propers mesos molts recursos econòmics destinats a les empreses i a les persones assalariades o que exerceixen una activitat per compte propi. Uns recursos que no es podran destinar a altres finalitats que s’havien previst abans de l’inici de la pandèmia que hem viscut. Per aquest motiu, les previsions pressupostàries del Govern i de la resta d’institucions públiques del nostre país han quedat desvirtuades, i ha estat necessari suprimir o reconduir determinades accions que estaven projectades.
En concret, la disposició final quarta de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, encarrega al Govern que en el termini màxim de quinze dies a partir de la seva entrada en vigor, presenti un projecte de llei que estableixi mesures de contenció o reducció dels salaris dels càrrecs electes o de lliure designació que treballin prop de les administracions públiques i altres entitats públiques. Igualment, aquesta disposició estableix que els funcionaris i treballadors públics de les administracions públiques i de qualsevol altra entitat pública als quals s’hagi de modificar les condicions de la seva relació estatutària o del seu contracte de treball, atenent una suspensió temporal del seu contracte de treball, o la reducció de la seva jornada laboral com a conseqüència de la situació d’emergència, estan sotmesos a les disposicions de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública i les normes que la desenvolupen, i a les altres normes que regeixen les relacions estatutària o laboral d’aquests funcionaris o treballadors públics.
Per donar resposta a aquesta encomana es promou aquesta Llei que delimita i concreta l’afectació econòmica sobre les retribucions dels càrrecs electes i de lliure designació que treballen prop del Govern, dels òrgans posats sota la seva direcció, i dels organismes i les entitats públiques i parapúbliques que en depenen directament i indirectament, com a mesura de contenció econòmica destinada a pal·liar els efectes de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
S’estableixen així dos supòsits: el dels càrrecs electes en què la forquilla de reducció oscil·la entre el 10% i el 20%, segons determini el Govern, per tal que l’afectació sigui el més proporcional i equitativa possible, tenint en compte les circumstàncies de cada entitat i del personal afectat; i el dels càrrecs de lliure designació, assessors i personal de relació especial, en què el percentatge de reducció es fixa en funció del tram de salari que superi el mínim exempt de 4.000€ de forma acumulativa entre els diferents trams definits. La reducció s’estableix en tots els casos per a un període limitat en el temps i abasta els salaris dels mesos de juny al desembre del 2020, incloses les possibles pagues extraordinàries de desembre en cas que n’hi hagi. Queda expressament exclòs d’aquesta reducció salarial el personal que presta els seus serveis al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.
D’altra banda, i amb la finalitat de concretar l’abast de l’encàrrec que es conté en la disposició final quarta de la Llei 5/2020, aquesta Llei preveu que les mateixes administracions i entitats públiques esmentades anteriorment elaborin plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans, com a mesura de contenció econòmica destinada a pal·liar els efectes de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, respectant l’autonomia de cada entitat i de les relacions estatutàries i laborals dels seus treballadors. En tot cas, però, es preveuen les condicions mínimes exigibles a aquests plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans.
És per aquesta raó que, amb la voluntat d’optimitzar els recursos públics, d’avançar en la digitalització i la modernització de l’Administració, i en coherència amb la protecció del medi ambient, i davant la necessitat immediata de reconduir la despesa pública, es volen impulsar plans que suposin un canvi real i efectiu de les estructures públiques, de forma que estiguin orientades a prestar un servei àgil i de qualitat als ciutadans, deixant de banda els models obsolets o poc eficients de gestió pública.
La Llei té cinc articles. Els dos primers articles, els articles 1 i 2, delimiten la finalitat de la norma i el seu àmbit d’aplicació. El dos articles següents, els articles 3 i 4, regulen de manera concreta les mesures de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació i el seu àmbit temporal. I el darrer article, l’article 5, estableix les normes relatives als plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans, tot precisant-ne el contingut.
Aquesta Llei es clou amb tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i nou disposicions finals.
La disposició addicional primera recomana al Consell General, als comuns, al Consell Superior de la Justícia i al Tribunal Constitucional, tenint en compte la seva autonomia financera o pressupostària d’acord amb la Constitució i les lleis aplicables, que puguin adoptar les mateixes mesures de reducció salarial i d’elaboració de plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans que estableix aquesta Llei per al Govern i els òrgans i les entitats que en depenen.
La disposició addicional segona dona mandat al Consell d’Administració de FEDA d’impulsar l’adopció d’un nou reglament intern de personal o un conveni col·lectiu o un acord col·lectiu d’empresa amb la finalitat d’assolir els objectius que s’esmenten a l’article 5.
La disposició addicional tercera i les disposicions finals primera i segona preveuen normes en l’àmbit financer i pressupostari per finançar les despeses derivades de l’adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, per precisar les condicions de finançament i facilitar la gestió del segon programa d’avals destinat a les empreses i els negocis que han estat colpits per les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, i per emetre deute públic o concertar operacions de crèdit per finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària, des de la perspectiva de la diversificació de les fonts de finançament existents.
Les disposicions finals tercera i quarta, que tenen el rang de llei qualificada, declaren hàbils, per a totes les actuacions judicials, els dies 1 al 15 d’agost del 2020, i estableixen que determinats procediments judicials vinculats a les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia, especialment en l’àmbit del dret de família i dels instruments de crèdit bancari, es tramitin i resolguin de forma preferent.
La disposició final cinquena modifica l’apartat 4 de l’article 11 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, per definir i detallar la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió que s’hi regula, d’acord amb el pronunciament que va fer al respecte el Tribunal Constitucional.
La disposició final sisena habilita els organismes afectats a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al desenvolupament i l’execució del que disposa aquesta norma; la disposició final setena qualifica les disposicions finals tercera i quarta, tal com s’ha comentat; la disposició final vuitena encomana l’elaboració del text consolidat de la Llei 5/2020, i, finalment la disposició final novena determina la data de l’entrada en vigor de la Llei.
Article 1. Objecte de la Llei
L’objecte d’aquesta Llei és:
a) Reduir els salaris dels càrrecs electes i de lliure designació que treballen prop de les administracions públiques i les altres entitats públiques a què fa referència aquesta Llei, com a mesura de contenció econòmica destinada a pal·liar els efectes de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
b) Encomanar a les administracions públiques i a les altres entitats públiques a què fa referència aquesta Llei l’elaboració de plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans del seu personal, amb la mateixa finalitat expressada a la lletra a), amb subjecció als criteris establerts a l’article 5.
c) Recomanar a les administracions públiques i les altres entitats públiques que tenen autonomia financera i pressupostària d’acord amb la Constitució i les lleis aplicables l’adopció de les mesures assenyalades a les lletres a) i b), amb les mateixes finalitats que s’hi expressen.
b) Encomanar a les administracions públiques i a les altres entitats públiques a què fa referència aquesta Llei l’elaboració de plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels recursos humans del seu personal, amb la mateixa finalitat expressada a la lletra a), amb subjecció als criteris establerts a l’article 5.
c) Recomanar a les administracions públiques i les altres entitats públiques que tenen autonomia financera i pressupostària d’acord amb la Constitució i les lleis aplicables l’adopció de les mesures assenyalades a les lletres a) i b), amb les mateixes finalitats que s’hi expressen.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per administracions públiques i altres entitats públiques:
a) El Govern i els òrgans posats sota la seva direcció.
b) Els organismes autònoms, les entitats parapúbliques i la resta d’organismes, institucions, entitats i societats públiques participades majoritàriament pel Govern.
b) Els organismes autònoms, les entitats parapúbliques i la resta d’organismes, institucions, entitats i societats públiques participades majoritàriament pel Govern.
Article 3. Reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació
1. S’estableix una reducció de com a mínim el 10% i de com a màxim el 20%, a criteri del Govern, sobre la totalitat de les retribucions de les persones que ostenten els càrrecs de cap de Govern, ministre, secretari d’Estat, secretària general del Govern, cap de Gabinet del cap de Govern, cap de protocol, i els ambaixadors que ostentin aquest rang o hagin estat nomenats políticament i, els caps de missió diplomàtica i els caps d’oficina consular.
2. S’estableix una reducció, acumulativa per trams, de les retribucions mensuals brutes de tots els càrrecs de lliure designació que treballin prop de les administracions i entitats definides a l’article 2, d’acord amb la taula següent:
Trams de salaris |
Percentatge de reducció |
Fins a 4.000€ | 0% |
Entre 4.001€ i 5.000€ | 25% |
Entre 5.001€ i 6.000€ | 30% |
Entre 6.001€ i 7.000€ | 35% |
Superior a 7.001€ | 40% |
Als efectes de la reducció salarial definida en aquest apartat, es consideren càrrecs de lliure designació els llocs de treball que no s’han proveït mitjançant un procés de selecció, que treballin prop de les administracions i entitats definides a l’article 2 i que no tinguin la condició de funcionaris o treballadors públics, tal com els defineix la Llei de la funció pública, així com de tots els assessors i el personal de relació especial que hi prestin els seus serveis.
3. Als efectes d’aquest article, queda expressament exclòs d’aquesta reducció salarial el personal que presta els seus serveis al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.
4. Aquestes reduccions s’apliquen sobre l’import total brut dels salaris mensuals, inclosos els conceptes fixes i variables.
Article 4. Àmbit temporal
Les mesures de reducció salarial contemplades a l’article 3 concerneixen les retribucions corresponents als mesos de juny al desembre del 2020, inclosa la paga extraordinària del mes de desembre, en cas que n’hi hagi.
Article 5. Plans de racionalització econòmica i ordenació dels recursos humans
1. Les entitats definides a l’article 2, sense perjudici de les mesures de reducció salarial a què fa referència l’article 3, han d’elaborar plans de racionalització econòmica i d’ordenació dels seus recursos humans, tot respectant l’autonomia de gestió de cada entitat i seguint els preceptes d’aquesta Llei. Aquests plans han de ser tinguts en compte en l’elaboració dels pressupostos de l’any 2021 i en la liquidació dels pressupostos per a l’any 2020, sense perjudici de les directrius que es puguin establir posteriorment per a l’elaboració pressupostària corresponent.
2. Els plans de les entitats que no es regulen directament o indirectament per la Llei de la funció pública i les altres normes que regeixen les relacions estatutàries dels funcionaris i treballadors públics poden aplicar alguns dels criteris següents, d’acord amb la seva autonomia i les seves competències:
a) Modificacions de les estructures organitzatives, com ara la supressió, la fusió o la desaparició d’unitats.
b) Incorporació, modificació i supressió de llocs de treball.
c) Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen.
d) Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius.
e) Establiment de programes específics de formació i capacitació.
f) Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries.
g) Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei, seguint la pròpia norma laboral.
h) Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència, amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat i que ajudi a reconduir la despesa pública.
b) Incorporació, modificació i supressió de llocs de treball.
c) Previsions sobre els sistemes d’organització del treball i les tasques que es desenvolupen.
d) Mesures de mobilitat, incorporació d’efectius, trasllats o reassignació d’efectius.
e) Establiment de programes específics de formació i capacitació.
f) Suspensió d’incorporacions procedents d’excedències voluntàries.
g) Prestació excepcional de serveis a temps parcial o en règim de jornades ampliades o adaptades a les necessitats del servei, seguint la pròpia norma laboral.
h) Qualsevol altra mesura que optimitzi la gestió del personal amb criteris d’eficàcia i eficiència, amb l’objectiu de prestar un servei públic de qualitat i que ajudi a reconduir la despesa pública.
3. Els plans han de suposar una contenció en les partides pressupostàries de funcionament i de recursos humans de cada entitat, organisme i institució sobre els pressupostos del 2020 i el 2021.
4. Els plans de les entitats que no es regulen directament o indirectament per la Llei de la funció pública i les altres normes que regeixen les relacions estatutàries dels funcionaris i treballadors públics han de donar prioritat a la reubicació i la redistribució del personal. En aquestes entitats la supressió dels llocs de treball derivats d’aquests plans ha d’anar vinculada als projectes eliminats o a possibles plans de jubilació anticipada.
Disposició addicional primera. Recomanació a les institucions públiques amb autonomia financera o pressupostària
El Consell General, els comuns, el Tribunal Constitucional i el Consell Superior de la Justícia, en l’exercici de la seva autonomia financera o pressupostària, poden adoptar mesures de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació que formen part de les institucions esmentades i de les entitats o els organismes que en depenen orgànicament o pressupostàriament, i plans de racionalització econòmica i ordenació de recursos humans, en termes equivalents als que preveu aquesta Llei.Disposició addicional segona. Mesures en relació amb FEDA
Per assolir els objectius que s’esmenten a l’article 5, es dona mandat al Consell d’Administració de FEDA d’impulsar l’adopció d’un nou reglament intern de personal i/o un conveni col·lectiu o un acord col·lectiu d’empresa.Disposició addicional tercera. Aprovació d’un crèdit extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de l’adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa
1. S’aprova un crèdit extraordinari amb caràcter pluriennal en concepte d’actius financers, per un import total de 2.843.000 euros, 710.750 euros dels quals amb afectació per a l’exercici del 2020 i l’import restant, de 2.132.250 euros, amb afectació per als exercicis del 2021, el 2022 i el 2023, per un import anual de 710.750 euros, respectivament, per finançar les despeses derivades de l’adhesió al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa.2. L’import del crèdit extraordinari per a l’exercici del 2020 es finança mitjançant una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles. Els crèdits de despesa amb caràcter pluriennal, així com el seu finançament, s’inclouen en els pressupostos respectius quan s’elaborin els projectes de pressupost corresponents, d’acord amb l’article 29 de la Llei general de les finances públiques.
Disposició derogatòria
Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin o que impedeixin l’execució de les mesures que s’hi estableixen.Disposició final primera. Modificació de la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2
Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que queda redactat en els termes següents:“1. S’aprova un programa extraordinari d’avals per la situació d’emergència sanitària causada pel coronavirus SARS-CoV-2 destinat al finançament de les empreses i els negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 230 milions d’euros. S’autoritza el Govern a habilitar mitjançant un crèdit ampliable la partida pressupostària escaient pel que fa al subconcepte i al projecte de despesa necessaris per finançar les eventuals execucions d’aquests avals. Aquesta despesa es finança mitjançant un nou endeutament previst a la disposició final tercera.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020
1. S’afegeix una nova lletra d) a l’apartat 33 de l’article 4 de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queda redactat en els termes següents:“d) Programa extraordinari d’avals per la situació d’emergència sanitària causada pel coronavirus SARS-CoV-2 destinat al finançament de les empreses i els negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, d’acord amb la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.”
2. Es modifica l’apartat 35 de l’article 4 de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queda redactat en els termes següents:
“35. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o una disminució de tresoreria. Únicament es poden finançar mitjançant els ingressos provinents d’un nou endeutament autoritzat a aquest efecte per la Llei del pressupost de l’Administració general els crèdits ampliables relatius a les obligacions corresponents a les eventuals execucions de les prestacions de garanties mitjançant avals establertes en les lleis vigents.”
3. Es modifica la lletra i) i s’afegeix una nova lletra j) a l’apartat 1 de l’article 22 de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queden redactades en els termes següents:
“i) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant avals, en el marc del programa extraordinari d’avals per la situació d’emergència sanitària causada pel coronavirus SARS-CoV-2 destinat al finançament de les empreses i els negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 230 milions d’euros.
j) Emetre deute públic o concertar operacions de crèdit (préstecs, línies de crèdit i operacions financeres) amb entitats financeres i institucions financeres internacionals, per un import màxim de 350 milions d’euros destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.”
j) Emetre deute públic o concertar operacions de crèdit (préstecs, línies de crèdit i operacions financeres) amb entitats financeres i institucions financeres internacionals, per un import màxim de 350 milions d’euros destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.”
4. S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 22 de la Llei 2/2020, del 27 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2020, que queda redactat en els termes següents:
“4. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal tal com modificat per la disposició final cinquena de la Llei 1/2018, de l’1 de març, del pressupost per a l’exercici del 2018.”
Disposició final tercera. Habilitació de dies a efectes processals
1. Per derogació excepcional del que estableix l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, es declaren hàbils, per a totes les actuacions judicials, els dies 1 al 15 del mes d’agost de l’any 2020, ambdós inclosos.2. S’exceptuen d’aquesta disposició els dissabtes, diumenges, els dies de festa nacional, les festes comunals, i tots els festius a efectes laborals, segons el calendari establert pel Govern, llevat per a les actuacions judicials per a les quals aquests dies siguin hàbils de conformitat amb les lleis processals aplicables.
Disposició final quarta. Tramitació i resolució preferent de determinats procediments
Amb caràcter excepcional i sense perjudici del que estableix l’article 50.1 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, s’estableix que durant el període comprès entre el dia hàbil següent al dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i el dia 31 de desembre de 2020, s’han de tramitar i resoldre de manera preferent els procediments judicials següents:a) Els que tinguin per objecte pretensions relatives al restabliment de l’equilibri en el règim de visites o de custòdia compartida, quan un dels progenitors no hagi pogut complir en els seus termes el règim de visites o de custòdia compartida com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
b) Els que tinguin per objecte pretensions relatives a la revisió de les mesures relacionades amb les càrregues del matrimoni, unió civil o unió estable de parella, pensions econòmiques entre cònjuges o convivents i pensions d’aliments per als fills, adoptades en virtut de les disposicions de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, o de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, quan la pretensió de revisió es fonamenti en un canvi significatiu de les circumstàncies econòmiques dels cònjuges, convivents o progenitors, com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
c) Els que tinguin per objecte pretensions relatives a l’establiment i la revisió de l’obligació de prestar aliments, quan aquestes pretensions es fonamentin en un canvi significatiu de les circumstàncies econòmiques del parent obligat a prestar aliments, com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
d) Els derivats de la manca de reconeixement per part de l’entitat bancària de la carència o extensió dels préstecs hipotecaris o préstecs personals previstos a l’article 39 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
b) Els que tinguin per objecte pretensions relatives a la revisió de les mesures relacionades amb les càrregues del matrimoni, unió civil o unió estable de parella, pensions econòmiques entre cònjuges o convivents i pensions d’aliments per als fills, adoptades en virtut de les disposicions de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, o de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, quan la pretensió de revisió es fonamenti en un canvi significatiu de les circumstàncies econòmiques dels cònjuges, convivents o progenitors, com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
c) Els que tinguin per objecte pretensions relatives a l’establiment i la revisió de l’obligació de prestar aliments, quan aquestes pretensions es fonamentin en un canvi significatiu de les circumstàncies econòmiques del parent obligat a prestar aliments, com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
d) Els derivats de la manca de reconeixement per part de l’entitat bancària de la carència o extensió dels préstecs hipotecaris o préstecs personals previstos a l’article 39 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 1/2019, de 17 de gener, de la funció pública
Es modifica l’apartat 4 de la l’article 11 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, que queda redactat en els termes següents:“Article 11. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió
[…]
4. El Comitè Tècnic d’Organització i Gestió està integrat per la persona responsable del Departament de Funció Pública, que la presideix; els directors o responsables dels departaments concernits i dos membres tècnics del Departament de Funció Pública, un dels quals fa les tasques de secretari.
Els membres directors o responsables que formen part del Comitè poden fer-se substituir pel personal tècnic del mateix departament quan la seva assistència sigui impossible per causes justificades degudament.
Poden assistir a les reunions del Comitè els representants de les associacions de funcionaris i treballadors públics i dels sindicats més representatius en el si de l’Administració general de l’àmbit afectat. Aquests organismes han de ser informats escaientment de les reunions del Comitè per poder confirmar la seva participació.
Quan l’especificitat o la complexitat ho aconselli, el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió pot incorporar altres tècnics o experts en la matèria, ja siguin de l’Administració, ja siguin externs.
[…].”
Disposició final sisena. Habilitació normativa
Es faculta el Govern, al titular del Ministeri de Finances en l’àmbit de la seva competència, i als òrgans competents dels organismes, les entitats i les societats públiques concernides, per dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al desenvolupament i l’execució del que disposa aquesta Llei.Disposició final setena. Qualificació de la Llei
Aquesta Llei té el rang de llei ordinària, a excepció de les disposicions finals tercera i quarta, que tenen el rang de llei qualificada.Disposició final vuitena. Text consolidat
S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament de Consell General, que en el termini màxim de quinze dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General el projecte de consolidació de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, integrant la legislació vigent sobre la matèria regulada.Disposició final novena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.Casa de la Vall, 25 de juny del 2020
Roser Suñé Pascuet
Síndica General
Síndica General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra