Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 4 de desembre del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Índex

Exposició de motius

I. Introducció

La situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 ha plantejat uns reptes d’una dimensió que mai no havia hagut d’afrontar el Principat d’Andorra, la qual cosa ha fet necessària l’adopció de mesures excepcionals, de diversa naturalesa, per fer-hi front.

Així, el Consell General, en base al respectiu projecte de Llei promogut pel Govern, va aprovar un primer ventall de mesures en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari, establertes en la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Aquestes mesures van ser posteriorment represes i ampliades per la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. En particular, i d’acord amb els principis de solidaritat i de corresponsabilitat que van inspirar la Llei 3/2020, la Llei 5/2020 va regular per primera vegada en el nostre ordenament jurídic, i des d’una perspectiva molt adaptada a la realitat i situació conjuntural d’aquell moment, la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral.

Aquests mecanismes han permès evitar els acomiadaments de les persones assalariades i la destrucció del teixit productiu d’Andorra, malgrat la suspensió o reducció de l’activitat de moltes empreses derivades de la situació d’emergència sanitària, i han permès igualment acompanyar aquestes empreses i les seves persones assalariades, mitjançant mecanismes justos i equitatius, durant el període de reactivació progressiva que va tenir lloc a partir de la declaració parcial de la fi de l’emergència sanitària

No obstant això, la persistència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, requereix l’adopció de noves mesures que permetin continuar donant suport als nostres ciutadans.

Les noves mesures que es recullen en aquesta Llei, si bé es fonamenten també en els principis de solidaritat i de corresponsabilitat que van inspirar les mesures previstes a la Llei 3/2020 i a la Llei 5/2020, s’han adaptat a la nova situació de contenció sanitària i als seus efectes colaterals sobre el teixit econòmic del Principat. Per aquesta raó, el contingut de les noves mesures que s’estableixen en aquesta Llei s’ha configurat de forma que han de permetre donar suport a totes aquelles empreses i, correlativament, a les seves persones assalariades, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi, l’activitat de les quals es troba, directament o indirecta, afectada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Tanmateix, es reprenen algunes de les mesures previstes a la Llei 7/2020, del 25 de maig, de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, per tal de facilitar la presa de decisió per part dels òrgans col·lectius de les societats mercantils i d’introduir un seguit de mecanismes en l’àmbit concursal i societari que atenuïn, temporalment i excepcionalment, les conseqüències que té l’aplicació de les normes generals en matèria de cessació de pagaments i de dissolució de societats mercantils.

Aquesta Llei està estructurada en vuit capítols, desglossats en cinquanta-vuit articles, quatre disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

II. Mesures en matèria laboral

El capítol primer incideix en les mesures en matèria laboral i reprèn, en primer lloc, gairebé totes les disposicions que en aquest àmbit va introduir la Llei 3/2020 i posteriorment, va reprendre la Llei 5/2020. Així, es manté el principi de la continuïtat dels contractes de treball malgrat la suspensió de l’activitat de les empreses per la situació d’emergència sanitària; la no aplicació del procediment de suspensió dels contractes de treball per cas fortuït o força major; normes específiques per modificar horaris de treball fins que el Govern posi fi a la situació d’emergència sanitària i durant els catorze dies naturals següents, i la facultat de l’empresa de canviar de funcions la persona assalariada, quan aquests canvis tinguin com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les ordres, recomanacions, instruccions o els requeriments dictats per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i fins que el Govern posi fi a la situació d’emergència sanitària.

D’altra banda, també es regula un cop més el permís retribuït en cas d’absència per tenir cura dels fills a càrrec per als casos en què els centres educatius i de lleure extraescolar no puguin portar a terme la seva activitat amb normalitat com a conseqüència de l’aplicació obligatòria dels protocols per evitar la propagació de la pandèmia del SARS-CoV-2.

Pel que fa al sistema de compensació del temps no treballat que preveia la Llei 5/2020, es reprenen les regles de compensació regulades a la referida Llei per als períodes en què la persona assalariada no pot realitzar la seva prestació laboral ordinària per causa de la suspensió obligatòria, total o parcial, de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa, o com a conseqüència de limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària, o de la davallada de la xifra de negoci de l’empresa ocasionada per la referida situació d’emergència sanitària.

Pel que respecta a la compensació d’hores extraordinàries i festius del calendari laboral a futur, es preveu un límit màxim fins al 31 de desembre del 2021, amb l’aclariment de que totes les regles de compensació únicament poden ser aplicades en relació amb les hores retribuïdes no treballades generades durant el període comprès entre l’entrada en vigor de la Llei i el 30 de juny del 2021, i en relació amb les generades anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei i que no s’hagin pogut compensar de conformitat amb els mecanismes previstos a l’article 6 de la Llei 5/2020.

El capítol relatiu a les mesures en matèria laboral també regula la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, que han de tenir l’origen en la situació d’emergència sanitària. S’estableix el període temporal d’aplicació d’aquesta mesura, que no pot anar més enllà del 30 de juny del 2021, i també es fixen els requisits que han de complir les empreses per poder acollir-s’hi.

Així, s’estableixen quatre tipologies d’empreses que poden acollir-s’hi, en funció de l’activitat que realitzen: les tancades obligatòriament, que són aquelles que hagin suspès la seva activitat principal de forma obligatòria per decret del Govern; les afectades per impediments que impactin negativament i de manera substancial el normal desenvolupament de la seva activitat principal, en mèrits de les limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional competent en el marc de la situació d’emergència sanitària; les que pertanyen a sectors específics que, durant el darrer trimestre, presentin una taxa reduïda de recuperació de l’activitat, i les dels sectors relacionats directament amb el turisme, l’activitat principal de les quals es vegi directament afectada o restringida per mesures adoptades per autoritats estrangeres dels països veïns que limitin l’arribada de turistes.

Pel que respecta a les tres darreres tipologies, i als efectes de determinar quines empreses poden acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, es preveu que el Govern, per decret, ha de determinar el llistat de les activitats econòmiques que es consideren incloses en cada supòsit, amb indicació del període de vigència de la referida qualificació.

A més, en el cas de les empreses afectades per impediments i de les que pertanyen a sectors específics, s’estableix, com a requisit cumulatiu, l’obligatorietat de demostrar una davallada en la xifra de negoci acumulada igual o superior al 50%, durant els tres mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud, o, una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 30% i inferior al 50%, durant els dotze mesos anteriors, sempre que es justifiqui, en el segon cas, que la reducció de la xifra de negoci ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa.

Després de definir les modalitats, en els mateixos termes que els de la Llei 5/2020, la Llei regula detalladament el procediment per poder-s’hi acollir, simplificant la documentació que s’ha d’aportar a aquests efectes.

La determinació de la prestació que percep la persona assalariada es continua calculant prenent molt en compte les persones amb els salaris més baixos i, per tant, amb un risc més gran de vulnerabilitat. Des d’aquest punt de vista, es garanteix l’import equivalent al salari mínim interprofessional per a l’any 2021, i seguint el model de la Llei 5/2020, la reducció continua sent percentualment menys important per als salaris baixos que per als salaris alts, sense tenir en compte per calcular la prestació la part del salari que superi el doble del salari mitjà. Es mantenen també els percentatges de la prestació que van a càrrec de l’empresa i del Govern. Aquesta mesura s’acompanya novament amb l’assumpció proporcional, per part del Govern, de la cotització de la part empresarial a la branca general.

Les prestacions que són a càrrec del Govern les satisfà directament la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mentre que les prestacions i els salaris que són a càrrec de l’empresa els assumeix l’empresa. A més, s’estableixen un seguit de normes relatives a les incompatibilitats aplicables a les persones que estan concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, i als còmputs que se’n deriven en matèria d’antiguitat i de vacances, amb la introducció de regles precises pel que respecta a la generació de vacances durant els períodes de reducció de la jornada laboral. Finalment, com ja ho feia la Llei 5/2020, la Llei preveu un sistema de revisió i revocació de les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral, i un règim sancionador específic.

De forma correlativa a la regulació sobre la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral, s’estableixen prestacions per a les persones que realitzen una activitat per compte propi. En aquest cas, es diferencien dos supòsits de concessió: que l’activitat principal de la persona sol·licitant hagi estat suspesa obligatòriament per decret del Govern; o que la persona sol·licitant justifiqui una davallada significativa de la xifra de negoci, en relació amb el conjunt de les seves activitats en cas que realitzi més d’una activitat per compte propi, i seguint els criteris exposats anteriorment pel que respecta al concepte de davallada significativa de la xifra de negoci quant a la concessió de la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada.

III. Mesures en matèria de seguretat social

El capítol segon reprèn, en essència, les diverses mesures en matèria de seguretat social, de la Llei 5/2020.

Així, es continua establint que totes les persones assegurades que hagin estat diagnosticades del SARS-CoV-2, i també les que hagin estat afectades per una mesura d’aïllament per evitar la propagació del virus esmentat i que no puguin treballar, tenen el dret a percebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei de la seguretat social determina per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional. Com era el cas amb la regulació anterior, no es tracta de concedir al SARS-CoV-2 el caràcter de malaltia professional, que no és el cas, sinó únicament d’aplicar excepcionalment aquest règim als efectes, exclusivament, de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i amb caràcter limitat en el temps.

La Llei també estableix que les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que treballen en els àmbits sanitari i sociosanitari tinguin dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal del 100%, sempre que no tinguin contractada una assegurança privada que les cobreixi.

Així mateix, es continuen establint dues mesures diferents per flexibilitzar l’obligació de cotitzar de les persones que realitzen una activitat per compte propi. D’una banda, es determina que les persones que perceben la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, per haver estat suspesa obligatòriament la seva activitat principal, poden sol·licitar la suspensió temporal de la cotització.

D’altra banda, s’estableix que les persones que perceben la referida prestació, sota qualsevol dels dos supòsits, i les que justifiquin una davallada significativa de la xifra de negoci, encara que no hagin sol·licitat la referida prestació, poden acollir-se a una base de cotització equivalent al salari mínim mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària. Per a ambdues mesures, s’incorporen normes procedimentals als efectes del seu atorgament.

Finalment, es reprenen les adaptacions en l’aplicació de la via d’atenció preferent a la Seguretat Social, les quals no queden sotmeses a l’àmbit temporal limitat d’aplicació de la Llei.

IV. Mesures en matèria d’arrendaments i d’instruments de crèdit bancari

El capítol tercer adapta les mesures en relació amb els contractes d’arrendament de locals per a negoci que incloïa la Llei 5/2020.

Així doncs, s’estableix, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, una reducció de la renda dels locals per a negoci de fins al 75%, aplicable només als locals corresponents a activitats suspeses obligatòriament per decret del Govern.

Fora d’aquest supòsit, es contempla que la part arrendatària d’un contracte d’arrendament de local per a negoci, que justifiqui una davallada en la xifra de negoci durant els mesos corresponents al pagament de la renda en relació amb el mateix període de l’any anterior, pot sol·licitar i obtenir de la part arrendadora, o bé una carència sobre l’import total d’aquestes rendes, les quals s’han d’ajornar mitjançant el fraccionament dels imports corresponents durant els dotze mesos següents comptats a partir de la mensualitat posterior a la superació de la situació que dona lloc a la carència; o bé una reducció de l’import de les rendes corresponents al període en relació amb el qual justifiqui la davallada en la xifra de negoci referida anteriorment, la qual ha de ser proporcional al percentatge de davallada de la xifra de negoci, amb el límit màxim del 50%. Aquesta mesura té vigència fins al 31 de març del 2021.

També en relació amb els contractes d’arrendament de locals per a negoci, i fins al 30 de juny del 2021, s’estableix que la part arrendatària pot renunciar unilateralment al contracte abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d’un mes com a mínim, i sense haver de satisfer la indemnització prevista en la normativa en la matèria.

Pel que respecta als arrendaments d’habitatge, i de forma coherent i equitativa amb les reduccions salarials que es deriven de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, s’estableix que els assalariats afectats per aquestes mesures, o que hagin estat acomiadats i percebin l’ajut per desocupació involuntària, puguin beneficiar-se d’una reducció de la renda del seu habitatge de lloguer de fins al 10%. Aquesta reducció s’incrementa fins al 20% en cas de famílies monoparentals o en cas que la part arrendatària acrediti que la seva unitat familiar de convivència ha patit una reducció de la renda percebuda de manera conjunta per tots ells superior al 10%, per trobar-se més d’un dels membres de la unitat en alguna de les situacions referides anteriorment. La reducció del 20% es contempla també per a les persones que realitzen una activitat per compte propi que percebin la prestació abans esmentada.

De la mateixa manera, i també en concordança amb el que s’ha esmentat abans, les mateixes persones poden sol·licitar i obtenir una carència de les quotes del préstec hipotecari o una extensió del termini d’amortització del crèdit hipotecari que tinguin contret en relació amb el seu habitatge habitual. En definitiva, es tracta de que els propietaris de pisos i les entitats bancàries es corresponsabilitzin de forma equitativa davant la situació d’emergència que ens ocupa.

En darrera instància, aquest capítol preveu que els propietaris persones físiques d’habitatges i de locals per negoci afectats per la reducció de la renda, i que tinguin contret un préstec o un crèdit hipotecari en relació amb l’habitatge o el local esmentat, puguin sol·licitar i obtenir una carència de les quotes d’aquest préstec o una extensió del termini d’amortització d’aquest crèdit.

V. Mesures en matèria fiscal i tributària

El capítol quart reprèn algunes de les mesures destinades a flexibilitzar el compliment de les obligacions tributàries i a adaptar determinades previsions legals. Així, es permet l’ajornament i el fraccionament no només del deute tributari, sinó també de retencions, ingressos a compte i sancions, i s’estableix que els ajornaments i fraccionaments que es concedeixin durant aquest període no meriten l’interès moratori.

Així mateix, la Llei fixa les mesures necessàries per adaptar la base de tributació de l’impost general indirecte i dels impostos directes a la reducció de les rendes de l’arrendament establerta per la Llei, i es faculta el Govern per establir un termini de pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques més enllà del 30 de juny del 2021.

VI. Mesures en matèria de cessació de pagaments i fallides

El capítol cinquè, i com ja s’ha avançat, preveu que fins al 30 de juny de 2021, els comerciants, siguin persones físiques o jurídiques, que es trobin en el supòsit de cessació de pagaments previst a l’article 8 del Decret, del 4 d’octubre de 1969, de cessació de pagaments i fallides, no tenen l’obligació de sol·licitar a l’òrgan judicial la declaració de cessació de pagaments, sense que es pugui exigir responsabilitat a l’òrgan d’administració de les persones jurídiques pel fet de no haver efectuat aquesta sol·licitud.

VII. Mesures relatives a les societats mercantils

A continuació, el capítol sisè, dedicat a les societats mercantils, regula, d’una banda, la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues pel que respecta als exercicis 2020 i 2021; i d’una altra banda, la possibilitat per a aquestes persones jurídiques d’adoptar acords dels òrgans col·lectius sense sessió, malgrat no ho prevegin els seus estatus. En ambdós casos, es tracta de mesures previstes a la Llei 7/2020, l’àmbit temporal de les quals s’adequa al d’aquesta Llei.

VIII. Reunions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques

La continuïtat de la situació d’emergència sanitària fa necessari mantenir l’autorització de l’ús dels mitjans de comunicació i d’interacció a distància en els òrgans col·lectius de totes les entitats i organitzacions, tant del sector públic com del sector privat, encara que les normes que regulen el seu funcionament no ho haguessin previst, i sense minva de les garanties relatives a la identitat de les persones que hi intervenen i al sentit del seu vot. Aquesta autorització s’amplia a les juntes de propietaris, i a les reunions dels comitès d’empresa i de les comissions negociadores, constituïts de conformitat amb la normativa laboral, així com als òrgans col·legiats del sector públic. Aquest és l’objecte del capítol setè de la Llei.

IX. Mesures relatives a les actuacions davant dels batlles i tribunals

Finalment, i per evitar, sempre que sigui possible, el contacte directe entre les persones, la Llei reprèn la mesura relativa a la possibilitat de dur a terme per mitjà de videoconferència totes les actuacions davant dels batlles i tribunals, i determina les condicions que s’han de respectar en aquests casos per garantir-ne la regularitat.

X. Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals

La Llei es clou amb quatre disposicions addicionals, la primera de les quals regula la possibilitat de que els dies de vacances generats durant l’any 2020 que no puguin ser gaudits per la persona assalariada, totalment o parcialment, durant el primer trimestre de l’any 2021, per trobar-se la persona afectada per una suspensió del seu contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, podent gaudir-se en qualsevol moment de l’any 2021. Tanmateix, es preveu que, per acord escrit entre l’empresari i la persona assalariada, es pot pactar la liquidació dels dies de vacances no gaudits, sempre que la persona assalariada hagi estat afectada per una suspensió temporal del contracte de treball per un període mínim de quinze dies naturals.

La disposició addicional segona, per la seva part, regula la possibilitat de que el departament de treball publiqui, entre altres, guies no vinculants en relació amb l’aplicació de les mesures de caràcter laboral previstes en la Llei.

La disposició addicional tercera, ja prevista a la Llei 5/2020, es refereix a la protecció dels llocs de treball i estableix, per tant, que la concessió d’ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV2 pot estar condicionada a la protecció dels mateixos llocs de treball per part de l’empresa.

D’altra banda, la Llei en la seva disposició addicional quarta estableix la possibilitat per part de les empreses i de les persones que realitzen una activitat per compte propi de poder reduir i ajornar el pagament dels subministraments bàsics.

Més particularment, la disposició en qüestió estableix la prohibició de suspendre’ls-hi el subministrament d’energia elèctrica i dels serveis de telefonia fixa i d’internet, sempre que no hagin contret deutes amb l’empresa subministradora abans del 14 de març del 2020, i possibilita que puguin sol·licitar i obtenir un ajornament o un fraccionament del pagament de la factura d’energia elèctrica i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet, tot fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

L’últim apartat d’aquesta disposició encomana al Govern que per la via reglamentària fixi les condicions mitjançant les quals poden beneficiar-se d’una reducció de les tarifes elèctriques i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet.

Aquesta Llei no fa esment de les possibilitats que disposen, a dia d’avui, els particulars en relació amb la suspensió dels subministraments bàsics, vist que és una qüestió ja prevista en el nostre ordenament jurídic. En efecte, l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) estableix la prohibició “a les empreses i entitats del sector energètic que subministren energia tallar el subministrament a les persones en risc potencial o real de patir precarietat energètica, sense una valoració social prèvia, preceptiva i vinculant del ministeri encarregat de l’atenció social”. Endemés, amb l’ampliació de l’abast de la tarifa bonificada es facilita l’accés a l’energia a les persones amb dificultats econòmiques.

Les dues primeres disposicions transitòries regulen les disposicions aplicables als procediments de revisió i revocació i als procediments sancionadors iniciats o incoats en mèrits de la Llei 5/2020. Per la seva part, la disposició transitòria tercera regula les regles de transitorietat en relació amb les prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del SARS-CoV-2 atorgades en mèrits de la Llei 5/2020.

La disposició derogatòria única deroga l’article 5 de la Llei 5/2020, que va ser modificat per l’apartat 1 de la disposició final primera de la Llei 7/2020, i també l’article 6 de la Llei 7/2020, articles que es reprenen en aquesta Llei, així com les altres disposicions de mateix rang o de rang inferior que s’oposin a les disposicions de la Llei.

La disposició final primera modifica la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, per tal d’ajornar la seva entrada en vigor a l’1 de maig del 2021.

La disposició final segona corrobora l’aplicació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública per modificar les condicions de la relació estatutària o del contracte de treball, o de la jornada dels funcionaris i treballadors públics, d’acord amb la situació derivada de l’emergència sanitària.

La disposició final tercera preveu el desplegament reglamentari de la Llei, i la disposició final quarta preveu, específicament, que es faci un desplegament reglamentari per crear ajuts als propietaris de locals comercials i habitatges amb rendes poc elevades.

La disposició final cinquena ratifica totes les mesures adoptades pel Govern mitjançant diversos decrets des del dia 25 de maig del 2020, en relació amb la crisi sanitària que ens ocupa.

I la disposició final sisena determina la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Caràcter provisional de les mesures

1. Les mesures previstes en aquesta Llei tenen per objecte pal·liar les conseqüències de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. L’aplicació de la Llei és limitada en el temps, fins que el Govern declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària als efectes de cadascuna de les mesures que s’hi preveuen, i en qualsevol cas, per tot, fins al 30 de juny del 2021.

2. L’àmbit d’aplicació temporal limitat d’aquesta Llei, segons es preveu a l’apartat 1 anterior no és d’aplicació a l’inici, a la instrucció i/o a la resolució dels procediments de revisió i revocació previstos per l’article 32, ni tampoc a l’inici, a la instrucció i/o a la resolució dels procediments sancionadors incoats en mèrits de la secció sisena del capítol primer, els quals poden iniciar-se, intruir-se i/o resoldre’s amb posterioritat al 30 de juny del 2021.

3. Igualment, l’àmbit d’aplicació temporal d’aquesta Llei no és aplicable a l’article 45 i a la disposició final primera, i s’entén sense perjudici de les regles en matèria de compensació aplicables a les hores retribuïdes no treballades generades fins al 30 de juny del 2021, segons el que preveu l’article 8, i del que estableixen la disposició addicional primera i l’article 55, i del que es desprengui altrament de les disposicions d’aquesta Llei.

Capítol primer. Mesures en matèria laboral

Secció primera. Disposicions generals

Article 2. Continuïtat dels contractes de treball

1. Les empreses que hagin suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estiguin sotmeses a limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte de treball vigent en cada moment, llevat que les hagin acomiadat o que hagin optat per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, en els termes que estableix la secció tercera d’aquest capítol, o que hagin pactat de mutu acord una reducció de la jornada laboral.

2. El procediment de suspensió temporal dels contractes de treball per cas fortuït o força major previst a l’article 41 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no és aplicable a la suspensió temporal d’activitat de les empreses per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, sigui obligatòria o voluntària. Les suspensions sol·licitades per aquesta causa amb posterioritat al dia 1 de gener del 2021 no es poden prendre en consideració i no produeixen cap efecte.

3. Pel que respecta als contractes de durada determinada, resta expressament prohibida la inclusió de clàusules que prevegin la finalització anticipada de la relació laboral per motiu de suspensió o reducció de l’activitat de l’empresa.

Article 3. Modificació d’horaris

Fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i durant els catorze dies naturals següents, no és aplicable el termini d’avís anticipat per modificar horaris de treball que estableixen els articles 54, 55 i 59 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, sempre que aquesta modificació tingui com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les ordres, recomanacions, instruccions o els requeriments dictats per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. La modificació d’horaris ha de respectar, en tot cas, el dret al descans setmanal regulat per la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

Article 4. Canvi de funcions

1. Fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, l’empresa pot canviar la persona assalariada de funcions, quan aquest canvi tingui com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les ordres, recomanacions, instruccions o els requeriments dictats per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquesta modificació de funcions no pot comportar una reducció del salari convingut en el contracte de treball.

2. El canvi de funcions pot dur associat el canvi del centre de treball de la persona assalariada quan aquest canvi sigui necessari per respondre a les necessitats organitzatives de l’empresa, sempre que l’empresa sufragui les despeses de transport que el canvi de centre de treball eventualment comporti per a la persona assalariada. En aquest cas, el temps de desplaçament emprat per la persona assalariada entre el seu domicili i el nou centre de treball es considera com a temps de treball efectiu.

Article 5. Disposicions comunes a la modificació d’horaris i al canvi de funcions

1. Els canvis d’horari o de funcions que portin causa en les disposicions dels articles 3 i 4 s’han de notificar a la persona assalariada, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6, a més tardar, tres dies laborables abans de l’inici del desenvolupament del nou horari o del canvi de funcions, llevat de causes imprevistes; en aquest darrer cas la notificació ha d’efectuar-se, a més tardar, 24 hores abans de l’inici del desenvolupament del nou horari o del canvi de funcions. En tots els casos, a la notificació han de constar les causes precises que justifiquen la modificació d’horaris o el canvi de funcions.

2. L’afectació del canvi d’horari o de funcions que porti causa en les disposicions dels articles 3 i 4 s’ha de planificar equitativament entre les persones assalariades de la mateixa categoria professional, establint si és necessari torns rotatius, i proporcionalment entre les diferents categories, si bé no és necessari que concerneixi la totalitat de les persones assalariades dins l’empresa, ni de la mateixa manera, i llevat que hi hagi una causa justificada per no mantenir l’equitat i la proporcionalitat.

3. Una vegada finalitzi la causa que va motivar el canvi d’horari o de funcions, segons escaigui, la prestació de la persona assalariada ha de tornar-se a efectuar en les condicions aplicades abans del referit canvi.

Article 6. Mecanismes de notificació a les persones assalariades

Les notificacions que, de conformitat amb aquest capítol, han d’efectuar les empreses a les seves persones assalariades, han de realitzar-se per escrit. A aquests efectes, poden fer-se mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o del saig, per servei de missatgeria o lliurant-la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis. També es poden fer per qualsevol altre mitjà, àdhuc telemàtic, sempre que permeti la recepció íntegra per part de la persona assalariada del contingut de la comunicació escrita o que es tracti d’un mecanisme prèviament acordat, per escrit, entre l’empresa i la persona assalariada.

Article 7. Permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec

1. A partir del moment en què els centres educatius i de lleure extraescolar no puguin portar a terme la seva activitat amb normalitat com a conseqüència de l’aplicació obligatòria dels protocols per evitar la propagació de la pandèmia del SARS-CoV-2, les persones assalariades o les persones que realitzen una activitat per compte propi amb fills menors de catorze anys o fills amb discapacitat, que treballen en activitats obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern, es poden absentar del lloc de treball per tenir-ne cura si compleixen cumulativament les condicions següents:



2. Queden excloses del dret a rebre aquesta prestació les persones assalariades afectades per una suspensió temporal del contracte de treball, en els termes que estableix la secció tercera d’aquest capítol, i les persones que realitzen una activitat per compte propi i que es beneficiïn de la prestació regulada a l’article 28, durant els períodes d’afectació i de percepció de la prestació, respectivament. També en queden exclosos els administradors de societats, excepte que siguin professionals que duguin a terme la seva activitat de manera efectiva a través d’una societat mercantil de la qual siguin els administradors, i les persones assalariades i les persones que exerceixen una activitat per compte propi que puguin portar a terme la seva activitat raonablement mitjançant el teletreball.

3. Les hores de treball no realitzades per aquesta causa són compensades pel Govern en els termes que s’estableixin per la via reglamentària. En tots els casos, a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el valor del còmput mensual de les hores de treball no realitzades i compensades pel Govern en virtut d’aquesta mesura no pot superar el salari mínim interprofessional. També s’han d’establir per via reglamentària els procediments de sol·licitud i la documentació que s’ha d’aportar a aquests efectes.

4. El període corresponent al permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec de les persones assalariades i de les persones que realitzen una activitat per compte propi dona dret a les prestacions de reembossament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna, o a les pensions de reversió o capital per defunció, sempre que, en el cas de la persona que realitza una activitat per compte propi, estigui al corrent de pagament de les seves cotitzacions o doni compliment a les condicions d’ajornament sol·licitat prèviament.

En aquelles prestacions en què s’exigeixen determinats períodes de cotitzacions són computables les cotitzacions realitzades per la prestació de permís retribuït per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec.

5. Aquest permís retribuït té la consideració de prestació econòmica satisfeta pel Govern en el marc de la normativa d’atenció social i li és d’aplicació l’apartat 5 de l’article 105 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

6. Qualsevol inexactitud, omissió o falsedat de les dades, de les declaracions responsables o de la informació aportades en les sol·licituds presentades en mèrits d’aquest article, dona lloc a la revocació de la compensació del Govern concedida i a la devolució de les quanties atorgades, sense perjudici d’imposar les sancions que puguin correspondre, d’acord amb la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris.

Secció segona. Compensació del temps no treballat

Article 8. Regles de compensació del temps no treballat

1. El període en què la persona assalariada no pot realitzar la seva prestació laboral ordinària per causa de la suspensió obligatòria, total o parcial, de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa, o com a conseqüència de limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, o de la davallada de la xifra de negoci de l’empresa ocasionada per la referida situació d’emergència sanitària, es pot remunerar d’acord amb les regles següents:



2. Les regles de compensació anteriors únicament poden ser aplicades en relació amb les hores retribuïdes no treballades generades durant el període comprès entre l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 30 de juny del 2021, i en relació amb les hores retribuïdes no treballades generades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei i que no s’hagin pogut compensar de conformitat amb els mecanismes previstos a l’article 6 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2, per haver resultat insuficients els mecanismes que s’hi preveien.

3. Els fulls de compte d’hores han de detallar el ròssec de les hores retribuïdes no treballades pels motius previstos en aquest article i, d’aquestes, el nombre d’hores assumit per l’empresa sota el concepte de permís retribuït i, de forma segregada, el nombre d’hores pendents de compensar pel treballador. La comptabilització d’aquests ròssecs s’ha d’anar actualitzant i reflectint en els fulls de compte d’hores de cada mes fins a la definitiva compensació de totes les hores pendents a càrrec del treballador, amb el límit fins al 31 de desembre del 2021.

Les empreses no poden aplicar cap tipus de deducció sobre el salari fix pactat en el supòsit que l’aplicació dels mecanismes de compensació establerts a l’apartat 1 no permetin compensar la totalitat de les hores no treballades.

4. En tots els mecanismes fixats, el calendari de compensació ha de respectar la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, tant pel que fa al descans diari entre jornades successives de treball com al descans setmanal. També ha de preveure els límits màxims de treball en hores extraordinàries establerts a l’article 55 o a l’apartat 2 de l’article 57 de la mateixa Llei, segons escaigui, i ha de respectar les prohibicions previstes a l’apartat 3 de l’article 57 de la referida Llei.

5. Si, per impediments sobrevinguts, l’empresa necessita modificar l’acord a què s’ha arribat amb la persona assalariada pel que fa al calendari de compensació de les hores no treballades amb treball a futur o al calendari prèviament notificat sense acord de les parts, ha de comunicar-ho a la persona assalariada, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6, amb una anticipació mínima de set dies naturals anteriors a la variació del calendari laboral i de compensació del temps no treballat.

6. En cas d’extinció del contracte de persones assalariades que hagin acumulat hores a favor de l’empresa a compte de treball futur, de festius del calendari laboral a futur o de vacances, els imports corresponents no poden ser descomptats en el càlcul de la quitança. Queden exclosos d’aquesta prohibició els casos d’acomiadaments disciplinaris i els casos de desistiment de la persona assalariada, sempre que el desistiment no tingui com a origen un supòsit d’incompliment de l’empresari, segons el que regula l’article 91 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

7. Les vacances fixades i gaudides durant part o la totalitat del període de suspensió de l’activitat de l’empresa o de part d’aquesta activitat es consideren vacances fetes, llevat que l’empresa i la persona assalariada acordin per escrit el compliment de les vacances en un altre període.

Els períodes de vacances gaudits durant part o la totalitat del període de suspensió de l’activitat o de part d’aquesta activitat es retribueixen d’acord amb la fórmula establerta a l’apartat 3 de l’article 76 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, i el salari fix que cal aplicar és el pactat per l’empresa i la persona assalariada afectada abans de les eventuals reduccions determinades com a conseqüència del càlcul de les prestacions establertes a l’article 21, en cas que la persona assalariada resulti afectada per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral, segons es regulen a la secció tercera següent.

Secció tercera. Suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral

Article 9. Objecte

1. Aquesta secció té per objecte regular la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral que tinguin l’origen en la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per suspensió temporal del contracte de treball el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa, però veu suspès el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral, i per reducció de la jornada laboral, el període temporal durant el qual la persona assalariada continua d’alta a l’empresa però veu reduït el desenvolupament efectiu de la seva jornada laboral.

Article 10. Definicions

Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:

Article 11. Àmbit objectiu aplicable

1. La suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral són aplicables a les persones assalariades, amb independència del règim contractual. Si bé no és necessari que ambdues modalitats concerneixin la totalitat d’aquestes persones dins l’empresa, ni de la mateixa manera, cal, per contra, que l’afectació d’aquestes mesures es planifiqui equitativament entre les persones assalariades de la mateixa categoria professional, establint si és necessari torns rotatius, i proporcionalment entre les diferents categories, llevat que hi hagi una causa justificada per no mantenir l’equitat i la proporcionalitat, que s’ha de motivar en la sol·licitud presentada davant el ministeri competent en matèria de treball.

2. Excepte per al cas de les empreses tancades obligatòriament i de les altres empreses que, en el mes immediatament anterior a la data de la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, o en el mes immediatament anterior a la data en què es decreti la prolongació automàtica, tenien en plantilla un nombre de persones assalariades inferior a deu, per decret del Govern es pot establir el percentatge màxim de les persones assalariades que es poden afectar a una suspensió temporal dels contractes de treball o a una reducció de la jornada laboral. El càlcul ha d’efectuar-se sobre la base de la plantilla que tenia l’empresa en el mes immediatament anterior a la data de la sol·licitud de què es tracti o en el mes immediatament anterior a la data en què es decreti la prolongació automàtica, i el nombre de persones assalariades que resulti del càlcul referit s’ha d’ajustar a la unitat superior. El decret del Govern pot establir percentatges màxims d’afectació diferenciats per als supòsits (ii), (iii) i (iv) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13 i ha de determinar el seu període de vigència.

A més, excepte en el cas de les empreses tancades obligatòriament, únicament poden resultar afectades per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral les persones assalariades que hagin estat donades d’alta en l’empresa i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social amb anterioritat al dia 1 d’octubre del 2020.

No obstant això, per decret del Govern, es poden exceptuar d’aquest darrer requisit algunes de les activitats referides a l’apartat 2 de l’article 13, per un període limitat en el temps i en les condicions que s’hi prevegin, quant a la durada i al tipus dels contractes laborals de les persones assalariades que es poden afectar a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral.

3. Només poden resultar afectades per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral les persones assalariades la prestació de serveis de les quals estigui directament vinculada a l’activitat de l’empresa que dona lloc a l’aplicació de la modalitat de la què es tracti, segons els supòsits previstos a la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13.

4. Si el contracte de treball de la persona assalariada afectada per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral és de durada determinada i venç durant aquesta afectació, aquest contracte es considera resolt a partir del venciment.

5. En el moment de presentar la sol·licitud de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral, l’empresa ha d’informar de la durada i del tipus dels contractes de treball i indicar-ne la data de finalització per a totes i cadascuna de les persones assalariades afectades, segons el que estableix l’article 17.

6. Si l’empresa vol mantenir la persona assalariada amb un contracte de durada determinada, en plantilla més enllà de la seva data de finalització, cal que es formalitzi un nou contracte laboral, que, en cas de ser de durada determinada, està sotmès al que estableix l’apartat 4 de l’article 14 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, pel que fa a la successió de contractes. Només es pot seguir subjectant a aquella persona a qualsevol d’ambdues modalitats si no hi ha cap dia d’interrupció entre els dos contractes, i l’empresa ha de sol·licitar l’ampliació temporal de l’afectació com si es tractés d’una prolongació de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, segons correspongui.

7. En cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat d’una empresa en els termes regulats a l’article 12 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, es considera que la data de contractació de les persones assalariades, a efectes d’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, és la data d’alta a l’empresa cedent, i l’empresa cessionària ha d’acreditar que s’ha subrogat en la titularitat dels drets i de les obligacions laborals respecte a les persones assalariades i que aquestes conserven les mateixes condicions de treball, l’antiguitat i la resta de drets laborals.

8. Les persones assalariades que es troben en alguna de les circumstàncies previstes a l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no es poden veure afectades per una suspensió temporal dels contractes de treball o per una reducció de la jornada laboral fins que hagi finalitzat la circumstància corresponent.

Article 12. Àmbit temporal aplicable

L’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball i de la reducció de la jornada laboral se circumscriu al període comprès entre l’1 de gener del 2021 i fins als noranta dies naturals posteriors al dia en què el Govern declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. En tot cas, aquest àmbit temporal no pot anar més enllà del 30 de juny del 2021.

Article 13. Empreses beneficiàries i requisits

1. Es poden acollir a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral les empreses que compleixin cumulativament els requisits següents:



2. Als efectes del que preveuen els apartats (ii), (iii) i (iv) de la lletra d) de l’apartat anterior i de conformitat amb els criteris que s’hi preveuen, el Govern, per decret, determina el llistat de les activitats econòmiques afectades per limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional competent en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, així com el llistat de les activitats econòmiques que pertanyen a sectors econòmics específics i de les que estiguin directament afectades o restringides per mesures adoptades per autoritats estrangeres dels països veïns que limitin l’arribada de turistes.

3. El decret del Govern ha de determinar el període de vigència de la qualificació de les activitats econòmiques referides a l’apartat anterior als efectes de poder acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de la jornada laboral regulades en aquesta secció. La modalitat de què es tracti perd els seus efectes una vegada transcorreguts cinc dies naturals a partir de la finalització del referit període.

Les disposicions anteriors s’entenen sense perjudici de la possibilitat de l’empresa de sol·licitar la prolongació de la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral en cas que es prorrogui, per decret, la qualificació de l’activitat, o de sol·licitar novament l’aplicació de la modalitat de la què es tracti en cas de variació del supòsit, segons el que estableix l’apartat 2 de l’article 18.

4. Els requisits definits a l’apartat 1 s’han de mantenir durant tot el període de vigència de l’autorització de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral.

5. La possibilitat d’acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral no és aplicable a les modificacions d’activitats comercials autoritzades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

6. El ministeri competent en matèria de treball, en el marc de la revisió inicial de les sol·licituds o del procediment de revisió i de revocació de la sol·licitud regulat a l’article 32, pot requerir tota la documentació que consideri necessària per comprovar que es compleixen els requisits previstos a l’article 11 i a l’apartat 1 d’aquest article.

Article 14. Concepte de davallada significativa de la xifra de negoci

1. Als efectes del que preveuen els apartats (ii) i (iii) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13, s’entén per davallada significativa de la xifra de negoci una davallada en la xifra de negoci acumulada igual o superior al 50%, durant els tres mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

En cas que el període de referència es correspongui, en tot o en part, amb el període comprès entre els mesos de març a maig de l’any 2021, la comparació s’ha d’efectuar amb els mesos que corresponguin de l’any 2019.

S’entén per:



2. Tanmateix, als efectes del que preveuen els apartats (ii) i (iii) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13, s’entén que una empresa presenta una davallada significativa de la xifra de negoci, quan malgrat no poder demostrar una davallada en la xifra de negoci en el percentatge referit a l’apartat anterior, presenti una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 30% i inferior al 50%, durant els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, i justifiqui que la reducció de la xifra de negoci ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa, i sempre que el ministeri competent en matèria de treball ho autoritzi de forma expressa. A aquests efectes, el ministeri competent en matèria de treball trasllada la documentació justificativa al ministeri competent en matèria d’economia, que ha d’informar sobre el compliment dels requisits referits anteriorment, prèvia anàlisi individual de cada cas.

S’entén que la viabilitat futura d’una empresa es troba en perill quan el resultat de l’explotació acumulat és inferior a l’1% de la xifra de negoci.

3. En el cas d’empreses no constituïdes o sense activitat durant l’any 2020, la davallada de la xifra de negoci s’ha de comparar en relació amb els tres mesos naturals que precedeixin el període de referència establert a l’apartat 1.

4. En el cas d’empreses que hagin suspès la seva activitat, obligatòriament o voluntàriament, durant una part o la totalitat dels tres mesos naturals o dels dotze mesos naturals, segons el cas, immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud de què es tracti, el període de suspensió obligatòria o voluntària s’ha de descomptar del còmput dels referits mesos. En aquest cas, el període de referència s’ha de retrotreure fins completar un període total de, respectivament, noranta dies naturals o de tres-cents seixanta-cinc dies naturals, encara que no siguin consecutius, i s’ha de comparar amb el període de l’any anterior que correspon de conformitat amb les regles dels apartats 1 o 2, tenint en compte el descompte abans referit.

Article 15. Modalitats

1. Les empreses poden tramitar la sol·licitud d’acord amb les modalitats següents:



2. En el cas de les empreses subjectes a la limitació prevista al primer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 11, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral poden afectar proporcionalment i/o cumulativament el percentatge de les persones assalariades que s’hi preveu. En els altres casos, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral poden afectar proporcionalment i/o cumulativament totes les persones assalariades o una part. Tanmateix, en tots els supòsits, una mateixa persona assalariada, en el decurs de la relació laboral, pot veure’s afectada per l’aplicació d’una modalitat o l’altra.

3. En tot cas, l’afectació de la persona assalariada a qualsevol de les modalitats previstes a l’apartat 1 ha de respectar els principis d’equitat i proporcionalitat, llevat que hi hagi una causa justificada, segons el que estableix l’apartat 1 de l’article 11.

Article 16. Procediment relatiu a les sol·licituds inicials o de prolongació

1. Les sol·licituds inicials de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades per empreses tancades obligatòriament, si bé s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 17, s’entenen autoritzades pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la data de presentació de la sol·licitud sempre que hagin procedit al període de consultes que estableix l’apartat 6, si escau.

2. En la resta de casos, les sol·licituds inicials o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral s’han d’acompanyar de la documentació requerida i esmentada a l’article 17, i han de ser autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que estableix l’apartat 6, si escau. Aquesta autorització s’ha de concedir o denegar en el termini màxim de deu dies hàbils a partir del dia que es presenti la sol·licitud. Tanmateix, en cas contrari, el silenci té la consideració de positiu, amb excepció de les sol·licituds presentades en mèrits de l’apartat 2 de l’article 14, que han de ser, en tot cas, autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball. En aquest darrer cas, el silenci té la consideració de negatiu.

2 bis. No obstant el que preveuen l’apartat anterior i el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 13, el Govern, per decret, pot acordar la prolongació automàtica de la vigència de les suspensions temporals dels contractes de treball o de les reduccions de la jornada laboral autoritzades amb anterioritat, expressament o tàcitament, pel ministeri competent en matèria de treball. El decret del Govern pot acordar la prolongació automàtica per a alguns o tots els supòsits previstos als apartats (ii), (iii) i (iv) de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13 i ha d’establir el seu període de vigència.

Les empreses que es beneficiïn de la prolongació automàtica decretada pel Govern han de comunicar aquesta circumstància als representants dels assalariats, si n’hi ha.

La prolongació automàtica s’entén sense perjudici de la facultat del ministeri competent en matèria de treball de demanar, de conformitat amb el procediment previst a l’article 32, tota la documentació que consideri necessària a l’efecte de comprovar que es continuen complint els requisits previstos en aquesta Llei, i de l’aplicació de les disposicions que estableix la secció sisena d’aquest capítol. En cas que una empresa deixi de complir els requisits referits, ha de desafectar les persones assalariades de la modalitat de què es tracti, a través dels mitjans telemàtics que posi a l’abast de les empreses el ministeri competent en matèria de treball.

3. Les sol·licituds inicials o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral i la documentació requerida d’acord amb l’article 17 es presenten telemàticament, en el format i el suport informàtics que defineix el ministeri competent en matèria de treball. Als formularis s’ha d’indicar la documentació que cal adjuntar, i el format o suport informàtic en què s’ha de presentar, segons la modalitat que se sol·liciti i els supòsits en què es fonamenti la sol·licitud, de conformitat amb les disposicions de l’article 17.

Les sol·licituds inicials o de prolongació presentades a través de vies diferents a la prevista en el paràgraf anterior es tenen per no presentades i no donen lloc a l’inici del còmput dels terminis de resolució previstos als apartats anteriors.

4. En el supòsit en què durant el termini de resolució de deu dies hàbils previst a l’apartat 2, el ministeri competent en matèria de treball sol·liciti informació, documentació addicional o que manca, o l’esmena de defectes en els formularis o la documentació presentats, quant al seu format o contingut, el termini de resolució corresponent s’ha d’entendre suspès. El còmput del termini de resolució es reprèn a partir de l’endemà del dia en què el ministeri competent en matèria de treball notifiqui a l’empresa que el defecte, la mancança o l’omissió es considera esmenat.

En cas que el defecte, la mancança o l’omissió no sigui esmenat en el termini de cinc dies hàbils des de la data de la notificació del ministeri competent en matèria de treball on sol·liciti informació, documentació addicional o que manca, o l’esmena de defectes en els formularis o la documentació presentats, la sol·licitud s’ha d’entendre com a desistida i el referit ministeri resol l’arxiu de l’expedient. Aquesta resolució és susceptible de recurs en els termes que estableix l’apartat 2 de l’article 19.

5. En cas de denegació expressa, total o parcial, de la sol·licitud formulada, la resolució ha de ser degudament motivada a efecte que l’empresa pugui presentar un recurs en els termes previstos a l’apartat 2 de l’article 19.

6. Sempre que s’hagin nomenat representants dels assalariats amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud de què es tracti, de forma prèvia al moment en què l’empresa sol·liciti prop del ministeri competent en matèria de treball la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, ha d’iniciar un període de consultes amb aquests representants dels assalariats, per un període màxim de cinc dies naturals.

L’empresa ha de comunicar per escrit o per mitjans telemàtics que en deixin constància escrita o gravació en qualsevol suport, als representants dels assalariats, les causes concretes que motiven l’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral; la relació no nominativa de les persones assalariades afectades, amb la seva antiguitat i la categoria professional a la qual pertanyen; el període que es preveu que duri la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral de cada persona assalariada afectada, i els criteris que s’han seguit per determinar les persones assalariades afectades. La comunicació s’ha d’acompanyar d’una memòria explicativa de l’existència de les causes econòmiques que s’al·leguen i de la procedència i la raonabilitat de les mesures adoptades.

L’empresa ha de notificar per mitjans telemàtics al ministeri competent en matèria de treball l’inici del període de consultes a fi que aquest ministeri pugi vetllar perquè es desenvolupi adequadament i sigui efectiu. Així mateix, el ministeri, durant el període de consultes, pot sol·licitar la informació i la documentació complementàries que escaiguin, i pot fer els advertiments i les recomanacions que consideri oportuns. Tota la documentació generada amb motiu del període de consultes obert amb els representants dels assalariats s’ha d’adjuntar degudament a la sol·licitud presentada prop del ministeri competent en matèria de treball.

Durant el període de consultes, que es pot celebrar per mitjans telemàtics, les parts han de negociar de bona fe amb la finalitat d’assolir un acord. Les parts poden designar un mediador, sense que això pugui suposar una ampliació del període de consultes.

Durant el període de consultes s’ha d’aixecar acta de cada reunió. Les actes, que en cas d’haver-se celebrat les consultes telemàticament poden substituir-se per una gravació, si així ho han acordat les parts, s’han de trametre posteriorment, juntament amb la documentació que les acompanyi, al ministeri competent en matèria de treball. Les comunicacions que es portin a terme durant el període de consultes es poden fer per qualsevol mitjà, àdhuc telemàtic, que hagin validat prèviament les parts.

7. Un cop la sol·licitud inicial o de prolongació de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons escaigui, o en cas de prolongació automàtica de la modalitat de què es tracti, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de forma fefaent, en el termini màxim dels tres dies hàbils següents, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6. A la notificació s’ha d’indicar la data de finalització prevista del període d’afectació i s’hi ha d’adjuntar, en tot cas, una còpia de la resolució del ministeri competent en matèria de treball, si n’hi ha, i s’hi ha de fer constar que es posa a disposició de la persona assalariada, si així ho sol·licita, la informació esmentada en el segon paràgraf de l’apartat 6, en allò que la concerneixi.

8. La persona assalariada que en el termini màxim de tres dies laborables, exhaurit el període d’afectació, no es reincorpori a la seva empresa, es considera desistida de forma unilateral del contracte de treball, sempre que l’empresa li hagi notificat la data de finalització del període d’afectació de conformitat amb l’apartat anterior.

Article 17. Documentació

1. Les sol·licituds inicials o de prolongació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral s’han de presentar conjuntament amb la documentació que es detalla en els apartats següents, al ministeri competent en matèria de treball, en els formats o suports específics indicats als formularis creats a aquest efecte, o els altres indicats pel dit ministeri.

En cas de les sol·licituds de prolongació, s’ha d’indicar expressament el número d’expedient atorgat pel ministeri competent en matèria de treball en el moment de presentació de la sol·licitud inicial.

2. Les sol·licituds inicials de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral han de contenir, com a mínim, la informació següent:



En cas que alguna de les persones assalariades hagi comunicat a l’empresa el seu desacord amb la mesura adoptada, cal aportar una còpia de la comunicació corresponent.

3. Excepte en els casos dels patrons domèstics, les sol·licituds inicials s’han d’acompanyar de la documentació següent:



4. Les sol·licituds inicials d’empreses afectades per impediments o que pertanyen a sectors específics, a més dels documents previstos a l’apartat 2, han d’aportar:



5. Les sol·licituds inicials de patrons domèstics, a més dels documents sol·licitats a l’apartat 3, llevat dels documents requerits a les lletres a) i f), han d’aportar:



6. Les sol·licituds de prolongació de les mesures de suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral s’han d’acompanyar de la documentació referida en els apartats anteriors, segons escaigui, sempre que es tracti de documentació que requereixi ser actualitzada. A aquests efectes, la documentació referida als apartats 4 i 5 únicament ha de tornar a presentar-se si la sol·licitud de prolongació es presenta en un mes natural diferent a aquell en què es va presentar la sol·licitud immediatament anterior.

7. Les empreses a les quals s’ha autoritzat, tàcitament o expressament, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral han de presentar, a requeriment del ministeri competent en matèria de treball, tota la documentació o la informació actualitzada de què disposin i que es detalla en els apartats anteriors, segons escaigui.

8. En tots els casos, el ministeri competent en matèria de treball pot demanar, en el marc de la funció de revisió, tota altra documentació o informació addicional que sigui pertinent a l’efecte de verificar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei, i pot revocar, en qualsevol moment de la seva vigència, la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral de conformitat amb el procediment previst a l’article 32, sense perjudici de l’aplicació de les disposicions que estableix la secció sisena d’aquest capítol.

Article 18. Procediment de modificació de l’abast o de variació del supòsit

1. Les sol·licituds de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral s’han de presentar, amb la documentació que es detalla en els apartats següents, al ministeri competent en matèria de treball, en els formats o suports específics indicats als formularis creats a aquest efecte, o els altres indicats pel dit ministeri.

2. S’entén per variació del supòsit el cas en què l’activitat principal de l’empresa que inicialment va donar lloc a l’aplicació de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral, sigui requalificada, per decret del Govern, en un altre llistat de les activitats econòmiques dels previstos a l’apartat 2 de l’article 13, o com a activitat de tancament obligatori.

3. La documentació ha de presentar-se telemàticament al ministeri competent en matèria de treball, amb indicació expressa del número d’expedient atorgat en el moment de la sol·licitud inicial.

En el cas de sol·licituds de variació del supòsit, l’empresa ha d’adjuntar-hi la documentació que sigui requerida d’acord amb la nova causa que justifiqui l’adopció de la mesura segons les disposicions de l’article 17, sempre que es tracti de documentació que no ha estat presentada en el marc de la sol·licitud inicial o que requereixi ser actualitzada. A aquests efectes, la documentació referida als apartats 4 i 5 de l’article 17 únicament ha de tornar a presentar-se si la sol·licitud de variació del supòsit es presenta en un mes natural diferent a aquell en què es va presentar la sol·licitud immediatament anterior. Les sol·licituds de variació del supòsit han d’autoritzar-se en els termes que preveu l’apartat 5 d’aquest article.

4. Si la sol·licitud de modificació suposa una minoració de l’abast del nombre de persones afectades per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, o minora l’abast de la reducció esmentada sense afectar més persones assalariades, s’entén autoritzada pel ministeri competent en matèria de treball a partir de la data de presentació de la sol·licitud, sense perjudici de la validació de la documentació justificativa que pugui fer el ministeri competent en matèria de treball.

En aquest supòsit, la data de reincorporació ha de ser notificada a les persones assalariades concernides amb una antelació mínima de 48 hores, a través de qualsevol dels mecanismes previstos a l’article 6.

5. En cas que la sol·licitud de modificació comporti ampliar el nombre de persones afectades per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, o ampliar l’abast de la reducció esmentada encara que no afecti més persones assalariades, la sol·licitud s’ha d’acompanyar de la documentació esmentada a l’article 17 i que requereixi ser actualitzada. A aquests efectes, la documentació referida als apartats 4 i 5 de l’article 17 únicament ha de tornar a presentar-se si la sol·licitud de modificació de l’abast es presenta en un mes natural diferent a aquell en què es va presentar la sol·licitud immediatament anterior. Per decret del Govern es poden establir excepcions temporals a l’obligació de presentar la documentació referida a l’apartat 4 de l’article 17.

Les sol·licituds previstes en aquest apartat han de ser autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball, després d’haver procedit al període de consultes que fixa l’apartat 6 de l’article 16, si escau. Aquestes autoritzacions s’han de concedir o denegar en el termini màxim de deu dies hàbils a partir del dia de la seva presentació. Tanmateix, en cas contrari, el silenci té la consideració de positiu, amb excepció de les sol·licituds presentades en mèrits de l’apartat 2 de l’article 14, que han de ser, en tot cas, autoritzades expressament pel ministeri competent en matèria de treball. En aquest darrer cas, el silenci té la consideració de negatiu.

En el cas de les empreses afectades per impediments o de les que pertanyen a sectors específics, les sol·licituds previstes en aquest apartat poden presentar-se una vegada hagin transcorregut quinze dies naturals des de la resolució favorable del ministeri competent en matèria de treball, ja sigui tàcita o expressa, de les mesures vigents resoltes en virtut de la sol·licitud immediatament anterior presentada per l’empresa. Les sol·licituds presentades abans del termini referit s’entenen desestimades per silenci negatiu de forma automàtica.

6. Un cop la sol·licitud de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral ha estat autoritzada tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, l’empresa ho ha de notificar a cadascuna de les persones assalariades afectades de conformitat amb les disposicions de l’apartat 7 de l’article 16. Tanmateix, les disposicions dels apartats 4, 5 i 8 de l’article 16 i dels apartats 7 i 8 de l’article 17 són aplicables als procediments previstos en aquest article.

Article 19. Vigència i recurs

1. En cas que la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral hagi estat autoritzada tàcitament o expressament, segons el cas, la suspensió o la reducció esmentades prenen efecte a partir del dia en què l’empresa ha presentat la sol·licitud prop del ministeri competent en matèria de treball, llevat que la sol·licitud estableixi una data d’inici posterior a la data en què s’ha presentat, o que la resolució del ministeri esmentat ho estableixi altrament. Quan la data d’inici establerta a la sol·licitud sigui posterior a la data en què s’ha presentat, aquesta data d’inici ha d’estar referida al mateix mes natural que el de la presentació de la sol·licitud.

No obstant el que estableix el paràgraf anterior, durant el primer mes de vigència d’aquesta Llei, les sol·licituds de suspensió dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades, a més tardar, el dia 10 de gener del 2021, poden tenir una data d’efecte anterior a la data de presentació de la sol·licitud, sempre que s’indiqui aquest extrem expressament a la sol·licitud i sigui autoritzada, tàcitament o expressament, pel ministeri competent en matèria de treball, amb el benentès que les referides sol·licituds únicament poden prendre efecte a partir de l’1 de gener del 2021 o en una data posterior.

2. En qualsevol dels casos, les resolucions del ministeri competent en matèria de treball són susceptibles de recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració, tant per part de l’empresa com per part de les persones assalariades concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral. No obstant això, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils, i el silenci té la consideració de negatiu.

3. En el supòsit de denegació expressa, total o parcial, o de denegació tàcita de la sol·licitud formulada, o en cas que la resolució fixi una data d’efecte posterior a la sol·licitada, el període de temps no treballat transcorregut durant el termini de resolució pot ser compensat de conformitat amb les regles de l’article 8, sempre que es compleixin les condicions que s’hi preveuen.

Article 20. Notificacions a les empreses per part del ministeri competent en matèria de treball

Les notificacions que efectuï el ministeri competent en matèria de treball en el marc dels procediments previstos en aquest capítol poden realitzar-se a l’adreça electrònica que indiqui l’empresa, a aquests efectes, al formulari de sol·licitud corresponent o que indiqui la persona assalariada en els supòsits previstos als apartats 3 i 4 de l’article 21. Les notificacions realitzades a l’adreça electrònica indicada per l’empresa o la persona assalariada, segons el cas, s’entenen vàlidament efectuades a partir de la rebuda per part del ministeri de l’acusament de recepció de la notificació.

Article 21. Prestació de les persones assalariades

1. La persona assalariada concernida per la suspensió temporal del seu contracte de treball percep la prestació prevista com segueix:



Als efectes d’aquest article, s’entén per salari mitjà el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per a l’any 2020, que es publiqui, per decret del Govern, durant el mes de gener del 2021. Una vegada es publiqui l’import del salari mitjà, per decret del Govern, s’han de publicar els imports corresponents als trams referits a les lletres b) i c) anteriors.

2. El pagament de la prestació de la persona assalariada que resulti de la suma i les reduccions establertes a l’apartat 1 va a càrrec de l’empresa i el Govern a raó del 25% i el 75%, respectivament.

La falta de pagament, total o parcial, per part de l’empresa del 25% de la part de la prestació en els termes fixats en aquesta secció comporta l’aplicació del règim sancionador regulat a la secció sisena d’aquest capítol.

3. En cas que la persona assalariada treballi per compte de més d’una empresa abans de trobar-se afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, i acabi percebent en concepte de salari i de prestació una quantitat superior al salari mitjà, ho ha de comunicar al ministeri competent en matèria de treball i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a l’efecte de procedir a aplicar les regles de reducció de les lletres c) i d) de l’apartat 1, sense tenir, però, en compte la reducció prevista a la lletra b), i, eventualment, al rescabalament de l’escreix que li hagi satisfet el Govern i a la regularització de les cotitzacions.

La comunicació referida al paràgraf anterior s’ha d’efectuar en el termini màxim dels tres dies naturals següents a la data en què la persona assalariada rebi, per part de l’empresa, la comunicació de la seva afectació a la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, segons sigui el cas.

La comunicació es fa pels mitjans telemàtics que determinin el ministeri competent en matèria de treball i la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En aquesta comunicació, la persona concernida pot indicar una adreça electrònica als efectes de notificació.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social, per compte del ministeri competent en matèria de treball, torna a calcular la part de la prestació que ha de satisfer el Govern, de tal forma que la prestació satisfeta a la persona assalariada, juntament amb el salari percebut, s’adapti a les normes de les lletres c) i d) de l’apartat 1, sense tenir en compte la reducció prevista a la lletra b).

En cas que l’import percebut en concepte de salari i prestació sigui superior al resultant del nou càlcul, el ministeri competent en matèria de treball reclama l’import corresponent a l’escreix de la prestació que hagi satisfet indegudament a la persona assalariada.

4. La percepció de la prestació prevista en aquest article, tant si porta causa en una suspensió temporal dels contractes de treball o en una reducció de la jornada, és incompatible amb l’inici d’una nova relació laboral que comporti la percepció d’un salari per un import igual o superior al salari mínim interprofessional. En cas d’iniciar una nova relació laboral que comporti la percepció del referit salari, la persona assalariada concernida per qualsevol de les dues modalitats ho ha de comunicar al ministeri competent en matèria de treball i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a més tardar, tres dies hàbils abans de la data d’inici de la nova relació laboral, als efectes que s’acordi la seva desafectació definitiva de la modalitat de què es tracti i que deixi de percebre la prestació.

5. En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la prestació corresponent a la part de la jornada reduïda es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora de forma proporcional a la reducció de la jornada.

6. Si la jornada laboral de la persona assalariada era inferior a la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals, o responia a qualsevol altra distribució horària prevista a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, la prestació es calcula d’acord amb les normes establertes als apartats 1 i 2, prenent com a referència la jornada legal ordinària de quaranta hores setmanals; després el resultat obtingut es minora o s’adapta de forma proporcional a la jornada inferior o distribuïda diferentment que tenia la persona assalariada.

7. Si una persona assalariada que es troba afectada per la mesura de suspensió temporal del contracte de treball o de reducció de la jornada laboral és declarada en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional, o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs, deixa de percebre la prestació prevista en aquest article i percep la prestació corresponent a la situació d’incapacitat temporal o de descans, segons correspongui, sempre que la prestació hagi estat acceptada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En aquest supòsit, la persona concernida recupera el pagament de la prestació un cop sigui donada d’alta o finalitzi el període de descans corresponent, sempre que la persona assalariada encara es trobi afectada per la mesura de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral.

En cas que la prestació no hagi estat acceptada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’empresa ha de desafectar, de forma temporal, la persona assalariada concernida, a través dels mitjans telemàtics que posi a l’abast de les empreses el ministeri competent en matèria de treball.

Article 22. Conceptes per al càlcul de la prestació de les persones assalariades

1. La prestació de la persona assalariada es calcula d’acord amb el salari fix mensual pactat per l’empresa i la persona assalariada afectada abans de les eventuals reduccions determinades com a conseqüència del càlcul de les prestacions establertes a l’article 21 d’aquesta Llei o a l’article 17 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2. En el cas dels salaris pactats en còmput anyal, el salari anyal pactat en contraprestació a la jornada legal ordinària de treball o a la jornada inferior pactada es mensualitza prorratejant-lo entre dotze pagues.

2. No tenen la consideració de salari fix totes les retribucions variables a què fa referència la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals i les que estiguin condicionades a l’assoliment d’objectius o condicions laborals objectivament avaluables de manera independent del salari fix, i també les hores extraordinàries.

3. Els complements en espècie corresponents a la pensió alimentària i a l’allotjament proveïts per l’empresa i tarifats pel Govern en els termes i imports publicats al lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es consideren salari fix.

4. En cas que l’empresa i la persona assalariada hagin pactat un salari per unitat d’obra, aquest salari s’ha de traslladar a una unitat horària, calculant el temps mitjà emprat per desenvolupar la unitat d’obra pactada. El salari horari derivat d’aquest càlcul no pot ser inferior al salari mínim horari interprofessional establert pel Govern.

Article 23. Càlcul de la prestació de les persones assalariades

1. Les empreses han de comunicar al ministeri competent en matèria de treball, a través de la documentació requerida pel referit ministeri, la informació que permet calcular l’import de les prestacions. El ministeri comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades nominatives de les persones assalariades afectades, l’import del seu salari fix mensual, l’abast de la seva afectació i la resta de dades necessàries per calcular la prestació corresponent a cada persona assalariada, d’acord amb la sol·licitud de suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral formulada per l’empresa.

2. La Caixa Andorrana de Seguretat Social calcula la prestació d’acord amb el que estableix l’article 21 i posa a disposició de la persona assalariada el detall del càlcul efectuat quan la persona concernida ho sol·liciti a través de l’accés privat que té cada assegurat al lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La informació està disponible a partir del quart dia a comptar de la percepció de la prestació, llevat el primer mes de vigència d’aquesta Llei, en què el detall del càlcul es podrà consultar durant la segona quinzena del mes de febrer, quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social ho habiliti.

Article 24. Procediment per al pagament de les prestacions de les persones assalariades

1. Les prestacions previstes a l’article 21 i que són a càrrec del Govern són satisfetes a les persones assalariades directament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a càrrec del pressupost general de l’Estat.

La declaració de cotització electrònica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de ser emplenada per l’empresa d’acord amb els conceptes laborals retribuïts a les persones assalariades i ha d’incloure tant les persones assalariades que estan concernides per una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral com les que no ho estan.

Sobre la base de la declaració i de la informació prevista a l’apartat 1 de l’article 23, la Caixa Andorrana de Seguretat Social determina, si escau, l’import de la prestació prevista a l’article 21 que li correspon percebre a la persona assalariada afectada per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral.

2. Les empreses a les quals s’hagués autoritzat, expressament o tàcitament, una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral han de consultar les dades de les prestacions regulades a l’article 21 que consten al full de declaració de cotització electrònica durant els dies 21 a 24 del mes, inclosos, i verificar-ne l’exactitud, excepte el primer mes d’aplicació d’aquesta Llei, en què les dades per a la consulta estaran disponibles una vegada es publiqui l’import del salari mitjà.

En cas que l’empresa constati divergències en relació amb els conceptes de referència, com ara salari fix mensual, reduccions aplicades, dates d’aplicació o qualsevol altra dada que figuri a la declaració, no valida el document de declaració electrònica i ho comunica, de manera immediata i com a màxim el dia 26 del mes, al ministeri competent en matèria de treball, pels mitjans que el ministeri posi al seu abast.

3. En cas que les dades siguin correctes, les empreses a les que s’hagués autoritzat, expressament o tàcitament, una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral poden formalitzar la cotització electrònica entre els dies 21 i 27 de cada mes, inclosos, per tal que el pagament de la prestació prevista a l’article 21 es faci efectiu a més tardar dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat, excepte el primer mes d’aplicació d’aquesta Llei, en què la formalització de la cotització podrà efectuar-se una vegada es publiqui l’import del salari mitjà.

4. Un cop l’empresa ha validat la declaració de cotització electrònica, la declaració es considera tancada i definitiva, sense que ni l’empresa ni la Caixa Andorrana de Seguretat Social hi puguin fer cap modificació.

5. Si la validació per part de l’empresa s’acaba efectuant amb posterioritat al dia 27 de cada mes, la Caixa Andorrana de Seguretat Social fa el pagament de la prestació prevista a l’article 21 en el termini dels vuit dies naturals posteriors a la validació de la cotització electrònica efectuada per l’empresa.

6. Per a les empreses tancades obligatòriament, les prestacions corresponents a les sol·licituds inicials de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral que es presentin després del dia 27 de cada mes, es poden satisfer en una data posterior al termini establert a l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, amb el límit màxim de la mensualitat posterior.

Fora del supòsit previst en el paràgraf anterior, en cas que la sol·licitud inicial de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral es presenti posteriorment al dia 20 del mes, i s’autoritzi, el pagament de la prestació es fa durant els vuit primers dies del mes següent, sempre que l’empresa no hagi validat la declaració de cotització electrònica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans que la prestació s’hagi inclòs a la declaració.

En cas que la sol·licitud de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit de la suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral es presenti posteriorment al dia 20 del mes, i s’autoritzi, el pagament de la prestació es fa durant els vuit primers dies del mes següent, sempre que l’empresa no hagi validat la declaració de cotització electrònica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social abans que la prestació s’hagi inclòs a la declaració.

7. Si no es dona curs als fulls de cotització abans del dia 28 de cada mes, el pagament de la prestació prevista a l’article 21 a totes les persones assalariades afectades es pot satisfer en una data posterior al termini previst a l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

8. Si l’empresa tramet o valida el full de cotització electrònic sense que s’hagi resolt tàcitament o expressament la sol·licitud formulada, és responsabilitat única de l’empresa l’error en l’import de les prestacions satisfetes o la seva falta de pagament.

9. El pagament de la prestació es fa mitjançant transferència bancària al compte corrent de la persona assalariada que consta als fitxers de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

10. Les prestacions i els salaris a què fa referència l’article 21 i que són a càrrec de l’empresa són satisfets a les persones assalariades directament per l’empresa en el termini que fixa l’apartat 1 de l’article 78 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals. El retard en el pagament d’aquestes prestacions per part de l’empresa produeix els interessos previstos a l’apartat 3 del mateix article.

11. Les regularitzacions de les quantitats pagades indegudament a les persones assalariades en concepte de prestació per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral es tramiten d’acord amb els mecanismes establerts entre el ministeri competent en matèria de treball, el ministeri competent en matèria de finances i la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social és l’encarregada de comunicar als ministeris esmentats les quantitats pagades indegudament, així com totes les dades i la informació de què disposi per poder efectuar les regularitzacions escaients per mitjà de compensacions bancàries.

El ministeri competent en matèria de finances ha d’efectuar les compensacions que escaiguin quan un assegurat hagi percebut un import superior al que realment corresponia per al període pagat. Aquestes compensacions es podran efectuar amb prestacions d’aquesta mateixa naturalesa, independentment de l’exercici origen d’aquests ajuts. El pagament de la part no compensada de la prestació l’efectuarà, tanmateix, el ministeri competent en matèria de finances.

Els assegurats que vulguin conèixer l’origen de la compensació s’hauran d’adreçar al ministeri competent en matèria de finances.

Les empreses i les persones assalariades poden consultar el detall dels càlculs dels imports indegudament abonats a la part privada del lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

12. Si del procés de revisió i revocació de les sol·licituds previst a l’article 32 se’n desprèn que una persona assalariada no té dret a percebre la prestació requerida per no poder ser objecte de suspensió temporal del contracte de treball o reducció de la jornada laboral, és l’empresa l’obligada a satisfer el salari corresponent al referit període que ha de ser objecte de la corresponent cotització prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

13. El ministeri competent en matèria de treball pot ordenar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social el bloqueig del pagament total o parcial de la prestació de les persones assalariades que, d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 21, hagin comunicat el que s’hi preveu, i en els altres casos en què en el marc del procediment de revisió s’hagi resolt sobre la improcedència de la prestació atorgada.

Article 25. Retencions a les prestacions de les persones assalariades

1. Les prestacions de les persones assalariades afectades per una suspensió temporal del contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, a efectes de l’IRPF, tenen la consideració de renda del treball, subjecta i no exempta.

2. No es pot practicar cap retenció en concepte d’IRPF a la part de la prestació a càrrec del Govern i gestionada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Pel que fa a la part satisfeta per l’empresa, el pagador de les rendes pot comunicar a la Direcció de Tributs i Fronteres, mitjançant el formulari corresponent, l’import de la prestació, per tal que, si és procedent, es modifiqui la retenció a compte de l’IRPF.

3. Per a qualsevol altra retenció, bé sigui ordenada per la Batllia o per un saig, és la persona assalariada qui ha de comunicar l’import de la prestació per a que pugui ser presa de nou en consideració, en atenció a l’import de la prestació percebuda.

Article 26. Seguretat social

1. El Govern i l’empresa assumeixen el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la part empresarial de la cotització a la branca general (7%) de les prestacions a què fa referència l’article 21, de forma proporcional al percentatge de la prestació que és a càrrec del Govern i de l’empresa. A més, es reté la cotització de la part corresponent a les persones assalariades a la branca general (3%) i a la branca de jubilació (3,5%), a càrrec d’aquestes persones. Les prestacions esmentades no cotitzen a la branca de jubilació per la part empresarial.

2. En el cas de reducció de la jornada laboral, l’empresa ha de seguir assumint el pagament de la part empresarial de la cotització del salari que satisfaci a les persones assalariades, tant a la branca general (7%) com a la branca de jubilació (8,5%), i retenir la cotització corresponent a aquestes darreres persones, tant a la branca general (3%) com a la branca de jubilació (3,5%).

3. El període de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral computa com a període efectiu de cotització per donar dret a les prestacions d’incapacitat temporal per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió i a capital per defunció. En el supòsit de reducció de la jornada laboral, la base de càlcul es determina tenint en compte tant el salari com la prestació percebuts.

Article 27. Incompatibilitats i altres vicissituds

1. Les persones assalariades concernides per la reducció de la jornada laboral no poden fer hores extraordinàries ni treballar en compensació de les hores que s’hagin pogut generar en aplicació de l’article 6 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, o en aplicació de l’article 8 d’aquesta Llei, mentre duri la reducció esmentada.

A partir del dia en què se suspèn temporalment el contracte de treball o es redueix la jornada laboral d’una persona assalariada, i durant el període d’aplicació d’aquestes mesures, no es poden seguir aplicant les regles de compensació del temps no treballat que estableixen les disposicions legals referides en el paràgraf anterior.

Les empreses que s’acullin a la suspensió temporal dels contractes de treball o a la reducció de jornada laboral només poden proposar la realització d’hores extraordinàries a les persones assalariades no concernides per les referides mesures, sempre que la seva categoria professional sigui diferent de les persones en situació de suspensió temporal del contracte de treball o reducció de la jornada laboral.

2. Durant els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de jornada laboral, les empreses que s’hi hagin acollit no poden establir noves externalitzacions de l’activitat, ni efectuar noves contractacions laborals, per a la mateixa ocupació professional que la d’una persona assalariada afectada per alguna d’aquestes modalitats.

3. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte per determinar el càlcul del salari als efectes de la retribució de la compensació econòmica per acomiadament no causal, de la compensació per pagament del període de preavís, si escau, i de la indemnització per acomiadament injustificat que preveu la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals.

Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es poden computar als efectes del compliment dels preavisos previstos a la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals per als supòsits d’acomiadament o de desistiment. Als efectes de donar compliment al referit preavís, la persona assalariada ha de ser prèviament desafectada de la modalitat a què estigui sotmesa.

4. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa, però no computen a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada.

En el cas de reducció de la jornada laboral, els períodes d’afectació es tenen en compte a l’efecte de computar l’antiguitat en l’empresa i a l’efecte de generar el dret a les vacances retribuïdes de la persona assalariada. Pel que respecta al còmput del nombre de dies de vacances generats durant el període de reducció de la jornada laboral, la persona assalariada concernida pot elegir entre una de les dues opcions següents:



L’elecció efectuada per la persona assalariada ha de constar per escrit.

5. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de jornada laboral no es poden computar als efectes de gaudiment de dies de vacances per part de les persones assalariades afectades. Als efectes de gaudiment de les vacances, la persona assalariada ha de ser prèviament desafectada, de forma temporal, a través dels mitjans telemàtics que posi a l’abast de les empreses el ministeri competent en matèria de treball. El gaudiment de les vacances i la conseqüent desafectació temporal han de ser prèviament acordats per les parts. En defecte de pacte, l’empresa pot decidir el gaudiment de les vacances i la conseqüent desafectació temporal, en funció de les seves necessitats i organització. Els dies de vacances gaudits es retribueixen de conformitat amb les disposicions de la lletra a) de l’apartat anterior, excepte en el cas que es tracti del gaudiment de dies de vacances generats durant l’afectació a una reducció de la jornada laboral i la persona assalariada hagi elegit l’opció prevista a la lletra b) de l’apartat anterior.

6. Els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral no es tenen en compte a l’efecte de complir el requisit de treball permanent i efectiu exigit per renovar les autoritzacions d’immigració.

7. Durant els períodes de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada laboral, l’empresa pot organitzar formacions per a les persones assalariades afectades. Aquestes formacions no poden superar un 25% del temps durant el qual la persona assalariada afectada està en suspensió temporal dels contractes de treball o en reducció de jornada laboral.

Secció quarta. Prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Article 28. Prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. Sense perjudici de la possibilitat de sol·licitar la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada d’una part o la totalitat de les persones assalariades de les seves empreses, d’acord amb la secció tercera d’aquest capítol, les persones que realitzen una activitat per compte propi tenen dret a percebre les prestacions mensuals que es detallen a l’apartat 2, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, sempre que es trobin en algun dels supòsits següents:



2. La prestació de les persones que realitzen una activitat per compte propi es calcula d’acord amb la base de cotització corresponent al mes de desembre del 2020 prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, tal com s’estableix en el quadre següent:


No obstant el que estableix aquest apartat, les persones que realitzen una activitat per compte propi i que al mes de desembre del 2020 tenien una base de cotització del 125,00% o del 137,50%, a banda de complir els requisits que s’hi preveuen per tenir dret a la prestació detallada anteriorment, han d’aportar una memòria justificativa, signada per un assessor en matèria comptable, relativa a la inviabilitat de la seva activitat, com a conseqüència de la situació econòmica derivada de la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. A aquests efectes, s’entén que una activitat és inviable quan s’acrediti una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 50%, durant els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud, en comparació amb el mateix període de l’any anterior, i es justifiqui que el resultat de l’explotació acumulat és inferior a l’1% de la xifra de negoci.

3. Les persones menors de 35 anys que exerceixen una activitat econòmica per compte propi i que al mes de desembre del 2020 estiguessin acollides al règim especial de l’article 223 quinquies de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i que compleixen les condicions que estableix aquesta secció, tenen dret a la prestació corresponent a la base de cotització del 25% a què fa referència l’apartat 2, i també tenen els mateixos drets a les prestacions que es regulen en el règim especial esmentat.

4. Les persones que iniciïn una activitat per compte propi a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no es poden acollir a la prestació prevista en aquest article.

5. Les persones que realitzen una activitat per compte propi i que al mateix temps, durant el mes anterior, siguin assalariades per compte d’una altra empresa o pensionistes i percebin una pensió o un salari global o, en cas que s’hagi suspès temporalment el seu contracte de treball o s’hagi reduït la seva jornada laboral, una prestació, no poden percebre per tots aquests conceptes una quantitat acumulada superior a la que els correspondria d’acord amb els apartats 2 i 3. En aquest cas, l’import de la prestació es minora d’acord amb el que s’ha mencionat. Tampoc no poden percebre les prestacions esmentades als apartats 2 i 3 els administradors de societats, excepte que siguin professionals que duguin a terme la seva activitat de manera efectiva a través d’una societat mercantil de la qual siguin els administradors, ni les persones que tinguin deutes amb l’Administració pública, llevat que aquests deutes estiguin en curs de regularització.

6. Les prestacions regulades en aquest article són a càrrec del Govern i són satisfetes a les persones que realitzen una activitat per compte propi directament per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a càrrec del pressupost general de l’Estat.

7. Les persones que realitzen una activitat per compte propi que es troben en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional, o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs no poden sol·licitar la prestació regulada en aquest article fins que s’hagi acordat la seva alta mèdica o hagi finalitzat el període de descans.

Article 29. Procediment i documentació per a les sol·licituds de les prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. Les sol·licituds de prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi s’han de presentar mitjançant un formulari a través del lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, conjuntament amb la declaració responsable de la persona sol·licitant en què ha d’indicar el supòsit que fonamenta la seva sol·licitud i el compliment dels requisits que se’n deriven; concretament, i segons el cas:



2. En el moment en què la persona que realitza una activitat per compte propi deixi de complir els requisits que li donen dret a percebre la prestació prevista a l’article 28, ha de comunicar aquesta circumstància a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a través del seu portal, en el termini màxim de tres dies naturals, a l’efecte que es cancel·li el pagament de la prestació. En cas que el règim de suspensió obligatòria de l’activitat principal deixi d’estar vigent, ha de presentar una nova sol·licitud justificant una davallada significativa de la xifra de negoci, en els termes establerts en aquest article.

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social valida la correcta tramitació formal de la sol·licitud presentada i també verifica la inexistència de deutes de la persona sol·licitant en el seu àmbit.

4. La sol·licitud s’entén autoritzada tàcitament a partir del moment en què es presenta prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i pren efecte per a la mensualitat natural completa en què hagi estat formulada. L’autorització té una vigència màxima de dos mesos. Una vegada transcorregut aquest termini s’ha de presentar una nova sol·licitud per continuar percebent la prestació.

5. La Caixa Andorrana de Seguretat Social comunica al ministeri competent en matèria d’economia la relació de persones que realitzen una activitat per compte propi que hagin sol·licitat la percepció de la prestació regulada a l’article 28. Aquesta comunicació es fa setmanalment.

6. La Caixa Andorrana de Seguretat Social i el ministeri competent en matèria d’economia intercanvien i es faciliten les dades i la documentació necessàries per verificar la informació declarada, així com el compliment dels requisits i la normativa aplicable. La persona que realitza una activitat per compte propi, quan sigui requerida pel ministeri competent en matèria d’economia, ha de justificar la davallada significativa dels seus ingressos mitjançant, com a mínim, els documents previstos a les lletres d), e) i f) de l’apartat 4 de l’article 17, i sense perjudici de la facultat del referit ministeri de sol·licitar la informació o documentació addicional que estimi pertinents a aquest efecte.

7. Si la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el ministeri competent en matèria d’economia detecten errors o imprecisions en els formularis de la sol·licitud de la prestació d’acord amb aquesta secció, requereixen a la persona sol·licitant que els esmeni.

Tanmateix, el ministeri competent en matèria d’economia pot demanar, en el marc de la funció de revisió, l’actualització de la documentació presentada i tota altra documentació o informació que sigui pertinent a l’efecte de verificar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei, i pot revocar amb efectes retroactius i en qualsevol moment de la seva vigència, la prestació autoritzada tàcitament i reclamar el pagament de l’import indegudament satisfet, si escau, de conformitat amb el procediment previst a l’article 32, i sense perjudici de l’aplicació de les disposicions que estableix la secció sisena d’aquest capítol.

8. Les notificacions que efectuï el ministeri competent en matèria d’economia en el marc de la revisió i revocació de les sol·licituds de la prestació prevista a l’article 28 poden realitzar-se a l’adreça electrònica que indiqui la persona que realitza una activitat per compte propi al formulari de sol·licitud corresponent. Les notificacions realitzades a l’adreça electrònica indicada per la persona que realitza una activitat per compte propi s’entenen vàlidament efectuades a partir de la rebuda per part del ministeri de l’acusament de recepció de la notificació.

Article 30. Pagament de les prestacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. El pagament de la prestació prevista a l’article 28 es fa tenint en consideració la mensualitat natural completa corresponent al mes en què es presenta la sol·licitud o una altra data posterior que indiqui la persona sol·licitant.

2. Si la persona que realitza una activitat per compte propi no percep la prestació en els termes i les condicions previstos, ho ha de comunicar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

3. Les regularitzacions de les quantitats pagades indegudament a les persones que realitzen una activitat per compte propi s’efectuen d’acord amb el que s’estableix a l’apartat 11 de l’article 24.

Article 31. Seguretat social, retencions i altres vicissituds

1. El Govern assumeix el pagament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de la cotització a la branca general (10%) de les prestacions a què fa referència l’article 28. Aquestes prestacions no cotitzen a la branca de jubilació.

2. La prestació de les persones que realitzen una activitat per compte propi és una quantitat neta no subjecta a cap tipus de retenció.

Per a qualsevol retenció ordenada per la Batllia o per un saig, és la persona que realitza una activitat per compte propi qui ha de comunicar l’import de la prestació perquè pugui ser presa de nou en consideració, en atenció a l’import de la prestació percebuda.

3. Si una persona que realitza una activitat per compte propi que percep la prestació és declarada en situació de baixa per malaltia, accident, accident laboral o malaltia professional o per descans per maternitat, paternitat, per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant o per risc durant l’embaràs, deixa de percebre la prestació prevista a l’article 28 i percep la prestació corresponent a la situació d’incapacitat temporal o per descans. En aquest supòsit, recupera el pagament de la prestació prevista a l’article 28 un cop sigui donada d’alta o finalitzi el període de descans corresponent, sempre que la persona que realitza una activitat per compte propi encara tingui dret a percebre la prestació.

Secció cinquena. Revisió i revocació de les sol·licituds

Article 32. Revisió i revocació de les sol·licituds

1. Les sol·licituds inicials, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral autoritzades tàcitament o expressament pel ministeri competent en matèria de treball, segons el cas, poden ser revisades, pel referit ministeri, mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent tramitat de conformitat amb l’apartat 4.

Tanmateix, les sol·licituds de prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, autoritzades tàcitament, poden ser revisades pel ministeri competent en matèria d’economia, mitjançant la instrucció de l’expedient corresponent tramitat de conformitat amb l’apartat 4.

2. Als efectes establerts a l’apartat 1, el ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons correspongui, pot comprovar la veracitat de les dades consignades en les sol·licituds presentades per les empreses o les persones beneficiàries, sense perjudici que se’ls pugui demanar informació addicional per qualsevol concepte que tingui relació amb els criteris que es tenen en compte per autoritzar les prestacions derivades de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral i per obtenir la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi.

El ministeri competent del procediment previst en aquest article ha de garantir la protecció i la confidencialitat de les dades.

3. El ministeri competent en matèria de treball també pot revisar el compliment de l’obligació de les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 21, de conformitat amb el procediment previst a l’apartat següent. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de proporcionar, a petició del ministeri esmentat, la informació que permeti conèixer aquest compliment eventual.

4. En cas que el ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons el cas, comprovi la inexactitud o la falsedat de la informació facilitada, pot revocar, totalment o parcialment, la suspensió temporal dels contractes de treball, la reducció de la jornada laboral o la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, mitjançant la tramitació de l’expedient corresponent, d’acord amb el procediment previst en aquest apartat.

El ministeri competent notifica a l’empresa, a les persones assalariades referides als apartats 3 i 4 de l’article 21 o a la persona que realitza una activitat per compte propi, l’inici del procediment de revisió i revocació de la sol·licitud, indicant els motius que justifiquen l’obertura del procediment i la informació i/o documentació requerida als efectes de verificació, i li atorga un termini de deu dies hàbils als efectes de complir el referit requeriment.

Una vegada transcorregut el termini anterior, que pot ser prorrogat en una única ocasió, per motius justificats, i sempre que aquesta pròrroga no superi la meitat del referit termini, el ministeri competent dicta la corresponent resolució en el termini màxim de quinze dies hàbils.

5. Contra la resolució del ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons el cas, es pot interposar recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració. No obstant això, en cas que la resolució hagi estat dictada pel ministeri d’economia en relació amb una persona que realitza una activitat per compte propi, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils.

Si, a més, aprecia la comissió d’un fet tipificat com a infracció d’acord amb l’article 35, el ministeri competent insta l’aplicació del règim sancionador que es regula a la secció sisena d’aquest capítol, sense perjudici de la responsabilitat civil i penal que es pugui derivar per aquests mateixos fets.

6. El ministeri competent en matèria de treball o d’economia, segons correspongui, comunica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la revocació, total o parcial, de l’autorització, perquè, segons el cas, bloquegi el pagament total o parcial de la prestació de les persones assalariades o de la persona que realitza una activitat per compte propi. La Caixa Andorrana de Seguretat Social informa el ministeri competent de l’import de les prestacions satisfetes indegudament com a conseqüència de les resolucions de revocació total o parcial.

7. La revocació total o parcial de la suspensió temporal dels contractes de treball, de la reducció de la jornada laboral o de la prestació prevista a l’article 28 comporta l’obligació́ de l’empresa, de la persona que realitza una activitat per compte propi o de la persona assalariada que hagi percebut un import superior al que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 21, de retornar les prestacions i cotitzacions que han anat a càrrec del Govern.

Igualment, l’empresa ha d’abonar a la persona assalariada la diferència entre l’import de la prestació percebuda, durant el període concernit, i el salari que li hauria correspost, i ha de procedir a la cotització íntegra corresponent prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

8. El dret d’iniciar els procediments de revisió i de revocació previstos en aquest article prescriu al cap de quatre anys a partir de la data en què s’han d’entendre autoritzades, tàcitament o expressament, les sol·licituds corresponents. Aquest termini s’interromp per qualsevol actuació del ministeri competent, notificada a la persona concernida.

Secció sisena. Règim sancionador

Article 33. Principis aplicables al règim sancionador

1. Són aplicables al règim sancionador derivat de la suspensió temporal dels contractes de treball, de la reducció de la jornada laboral i de la percepció de la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi els principis de legalitat, tipicitat, no concurrència, responsabilitat i proporcionalitat.

2. Les empreses i les persones que regularitzin voluntàriament la informació facilitada en el marc de la sol·licitud presentada, o que l’esmenin amb anterioritat a la notificació de la incoació de l’expedient de revisió corresponent, no incorren en responsabilitat per les infraccions tipificades a l’article 35 sempre que aquesta regularització no afecti les prestacions efectivament percebudes.

Article 34. Disposicions generals del règim sancionador

1. Són infraccions, en el marc de la tramitació de les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral i de les sol·licituds de la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, les accions i les omissions contràries a la norma legal, sempre que estiguin tipificades i sancionades per aquesta secció o per les normes generals del dret laboral o administratiu.

2. La responsabilitat de l’empresa o de la persona que realitza una activitat per compte propi ho és sense perjudici del dret de repetició contra les responsabilitats individuals dels professionals o les persones assalariades a càrrec de l’empresa que hagin col·laborat en els actes constitutius de la infracció.

3. Són subjectes responsables de les infraccions regulades a l’article 35 les persones físiques o jurídiques que entrin dins l’àmbit aplicable d’aquesta secció i que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en l’article esmentat.

4. Les infraccions, que es classifiquen en lleus, greus i molt greus, no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb el procediment sancionador ordinari en el cas de les infraccions greus i molt greus, o del procediment sancionador abreujat en el cas de les infraccions lleus.

Article 35. Infraccions

1. Són infraccions lleus:



2. Són infraccions greus:



3. Són infraccions molt greus:

Article 36. Prescripció de les infraccions i reincidència

1. Les infraccions previstes a l’article 35 prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de dos anys si són greus i al cap de tres anys si són molt greus. El termini de prescripció es computa des de la data del fet causant o des del dia en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de l’empresa o la persona expedientada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment sancionador.

3. S’entén que hi ha reincidència quan, en el moment de cometre la infracció, l’empresa o la persona concernida ha estat sancionada mitjançant una resolució ferma per una infracció de la mateixa gravetat, en el període dels sis mesos anteriors, en mèrits d’aquesta Llei o de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Article 37. Sancions

1. Les sancions a què es refereix aquest article s’entenen sense perjudici del reintegrament de les quantitats percebudes indegudament.

2. Les infraccions tipificades en aquesta Llei se sancionen de la manera següent:



3. Els criteris de graduació per determinar l’import de les sancions són els següents:



4. En funció de la gravetat dels fets, també es pot aplicar a les infraccions molt greus, a més de la multa, la prohibició de contractar amb l’Administració pública durant un període màxim de dos anys i/o de rebre cap ajut o subvenció pública per un període màxim de tres anys.

Article 38. Prescripció de les sancions

1. Les sancions imposades per les infraccions molt greus, greus i lleus que estableix l’article 35 prescriuen al cap de tres anys, dos anys i un any, respectivament.

2. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.

3. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació de l’òrgan competent notificada escaientment a la persona sancionada i conduent a l’execució de la sanció.

4. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

Article 39. Competència i procediment sancionador

1. La competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria de treball, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, en el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral i de les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 21. En el cas de les infraccions referides a les persones que realitzen una activitat per compte propi que perceben la prestació prevista a l’article 28, la competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria d’economia.

La competència per sancionar correspon, en tots els casos, al Govern.

2. En el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral, el Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, es pot presentar a l’empresa o a qualsevol dels seus centres de treball, o convocar els responsables de l’empresa a les dependències del Servei, per examinar la documentació, verificar el compliment dels requisits i de les mesures i aixecar una acta de la inspecció efectuada. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.

3. La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball o del departament d’economia, segons el cas, comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració, el Reglament regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries aplicables.

4. Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot interposar recurs en els termes del Codi de l’Administració.

Capítol segon. Mesures en matèria de seguretat social

Article 40. Prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del SARS-CoV-2

1. Les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi afectades per una mesura d’aïllament forçós en aplicació del procediment d’actuació per evitar la propagació del SARS-CoV-2 que no puguin treballar, així com les persones diagnosticades del SARS-CoV-2, tenen dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social estableix per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional. L’equiparació es fa exclusivament a aquests efectes.

2. Els prestadors de serveis de salut habilitats emeten els certificats d’incapacitat temporal de les persones diagnosticades de SARS-CoV-2 i de les persones especialment vulnerables a la infecció i que, per aquesta condició, es trobin afectades per una mesura d’aïllament forçós i no puguin treballar, a l’efecte d’iniciar els tràmits corresponents per generar el dret a les prestacions econòmiques d’incapacitat temporal.

A més, els prestadors de serveis de salut notifiquen al ministeri competent en matèria de salut els casos diagnosticats de SARS-CoV-2 perquè el ministeri esmentat pugui efectuar les investigacions epidemiològiques oportunes. El ministeri competent en matèria de salut es coordina amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per informar de les persones a les quals s’ha prescrit l’aïllament per tramitar les prestacions econòmiques d’incapacitat temporal.

Els prestadors de serveis de salut són els encarregats de gestionar la certificació del final de la situació d’incapacitat temporal, la prolongació de la mateixa incapacitat i els canvis d’estat d’un tipus d’incapacitat temporal a un altre tipus, quan ells l’hagin atorgat.

3. Es considera com a data del fet causant aquella en què s’acordi l’aïllament o es diagnostiqui el virus a la persona assalariada o a la persona que realitza una activitat per compte propi.

Article 41. Prestacions econòmiques per als professionals de l’àmbit sanitari o sociosanitari diagnosticats del SARS-CoV-2

1. Les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que siguin professionals de l’àmbit sanitari o sociosanitari, que treballen en activitats obertes i autoritzades a obrir per decret del Govern, i que han d’interrompre l’activitat laboral perquè s’acorda el seu aïllament o perquè han contret el SARS-CoV-2, tenen dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal sobre la base del 100% de la base de càlcul, amb la declaració prèvia de la contingència com a accident laboral.

No poden disposar d’aquesta mesura les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que tenen contractada una assegurança privada que els garanteixi una prestació substitutiva de salari en cas de baixa per malaltia o accident de treball.

En cas que les persones referides en el paràgraf anterior no rebin les prestacions econòmiques per incapacitat temporal sobre la base del 100% de la base de càlcul, ja que les condicions fixades en el contracte d’assegurança privat no ho contemplen, han de rebre el complement que manqui fins al 100%. A aquests efectes, han de presentar davant de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la documentació que acrediti que no perceben una prestació econòmica per incapacitat temporal sobre la base del 100% de la base de càlcul.

Les persones que realitzen una activitat per compte propi tampoc no poden accedir a la prestació prevista en aquest article si no es troben al corrent de pagament de les seves cotitzacions o no compleixen les condicions d’un ajornament sol·licitat prèviament.

2. L’empresa ha de presentar la declaració d’accident laboral a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i justificar adequadament que la persona assalariada reuneix les condicions previstes a l’apartat 1.

3. La diferència entre la prestació que correspondria per accident laboral i el 100% de la base de càlcul es finança directament amb càrrec al pressupost de l’Administració general.

4. El Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’intercanvien les dades de les persones afectades per aquesta mesura, a l’efecte que el Govern efectuï la transferència corresponent. L’Administració general i la Caixa Andorrana de Seguretat Social també poden sol·licitar i obtenir dades de les companyies d’assegurances amb l’únic efecte de verificar que es compleix la condició que les concerneix i que preveu l’apartat 1 anterior.

Article 42. Reducció de la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi

Les persones que perceben la prestació prevista a l’article 28 per qualsevol dels motius previstos al referit article, poden acollir-se a una base de cotització equivalent al salari mínim mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i mentre continuïn percebent la referida prestació. Tanmateix, poden acollir-se a una base de cotització equivalent al salari mínim mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, les persones que realitzen una activitat per compte propi que justifiquin una davallada significativa de la xifra de negoci, segons els criteris establerts a l’article 14, i en relació amb el conjunt de les seves activitats en cas que la persona sol·licitant realitzi més d’una activitat per compte propi, encara que no hagin sol·licitat la prestació prevista a l’article 28.

Article 43. Suspensió temporal de la cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. Les persones que perceben la prestació prevista a l’article 28 per haver estat suspesa obligatòriament la seva activitat principal, per decret del Govern, poden sol·licitar la suspensió temporal de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social només mentre la suspensió obligatòria segueixi sent vigent i mentre continuïn percebent la referida prestació.

2. La persona que realitza una activitat per compte propi ha de revocar la sol·licitud de suspensió temporal de la cotització en la data en què el Govern decreti la fi del règim de suspensió obligatòria, i la revocació de la sol·licitud de suspensió temporal de la cotització pren efectes en la mateixa data.

3. Quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social té coneixement de l’incompliment d’aquestes obligacions, es dona de baixa d’ofici la suspensió temporal de la cotització.

4. El període de suspensió de l’activitat a què fa referència l’apartat 1 computa com a període efectiu de cotització per donar dret a les prestacions d’incapacitat temporal per motius de malaltia comuna o accident no laboral, a les prestacions de reemborsament, a les prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o malaltia comuna i per generar dret a les pensions de reversió i al capital de defunció, sempre que la persona que realitza una activitat per compte propi estigui al corrent del pagament de les seves cotitzacions o doni compliment a les condicions d’ajornament sol·licitat prèviament.

5. El període en què una persona que realitza una activitat per compte propi s’hagi acollit a la suspensió de la cotització no es té en compte per determinar la base de càlcul de les prestacions. En aquest cas, la base de càlcul es determina en funció de la mitjana mensual de les bases de cotització dels dotze darrers mesos, dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant.

Article 44. Disposicions comunes a la reducció i suspensió de la cotització

1. Als efectes d’acollir-se a la reducció o suspensió de la cotització previstes als articles anteriors, la persona interessada ha de presentar una sol·licitud, mitjançant el formulari facilitat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social al seu lloc web, que conté una declaració responsable sobre el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei, i sobre l’autorització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el ministeri competent en matèria d’economia per a l’intercanvi de les seves dades entre les administracions públiques, les entitats bancàries i les altres entitats, per efectuar les verificacions oportunes sobre la veracitat i l’adequació de la informació proporcionada per la persona que realitza una activitat per compte propi.

2. La sol·licitud s’entén autoritzada a partir de la data de la presentació prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i s’aplica per mensualitats naturals completes si es presenta abans de la data límit de pagament de la cotització, és a dir abans del dia 15 de cada mes, sempre que es mantingui aquesta situació, o per la part del mes que correspongui. L’autorització té una vigència màxima de dos mesos. Una vegada transcorregut aquest termini s’ha de presentar una nova sol·licitud per continuar acollint-se a la reducció o suspensió de la cotització previstes als articles anteriors.

3. En cas que la Caixa Andorrana de Seguretat Social resolgui sobre la improcedència de la reducció o de la suspensió després dels controls pertinents o que el ministeri competent en matèria d’economia resolgui sobre la improcedència de la percepció de l’article 28, la Caixa Andorrana de Seguretat Social revoca la mesura relativa a la suspensió o a la reducció de la cotització, segons correspongui, amb caràcter retroactiu i reclama els imports corresponents, sense perjudici de les sancions que es puguin imposar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de seguretat social.

4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social i el ministeri competent en matèria d’economia intercanvien i es faciliten les dades i documentació necessàries per verificar la informació declarada, així com el compliment dels requisits i la normativa aplicable.

Article 45. Adaptacions a la via d’atenció preferent

A les prestacions sanitàries dutes a terme en el marc de la salut pública segons els protocols d’actuació definits a aquest efecte els correspon el percentatge de participació dels usuaris previstos per la via d’atenció preferent segons el que estableix l’article 139 bis de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Capítol tercer. Mesures en matèria d’arrendaments i d’instruments de crèdit bancari

Article 46. Reducció de la renda dels locals per a negoci

1. En els contractes d’arrendament de locals per a negoci corresponents a activitats suspeses obligatòriament per decret del Govern, la renda contractual vigent queda reduïda en un percentatge del 75%, per ministeri de la Llei, durant el període comprès entre la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el dia en què la suspensió obligatòria de l’activitat deixi de ser vigent.

Un cop la suspensió obligatòria de l’activitat deixi de ser vigent, la part arrendatària pot optar per alguna de les alternatives previstes a l’apartat 2, en cas de complir els requisits que s’hi preveuen.

2. Fora del supòsit previst a l’apartat anterior, durant el període comprès entre el dia 1 d’abril del 2021 i el dia 30 d’abril del 2021, la part arrendatària d’un contracte d’arrendament de local per a negoci que justifiqui una davallada en la xifra de negoci durant el mes d’abril del 2021 en relació amb el mes d’abril del 2019, pot sol·licitar i obtenir de la part arrendadora, salvat altre pacte consentit de comú acord entre les parts, una de les següents mesures alternatives:



3. Als efectes d’acreditar la concurrència dels supòsits referits en els apartats 1 i 2, la part arrendatària ha d’exhibir i entregar a la part arrendadora, segons el cas, una còpia del decret en què s’acordi la suspensió obligatòria de l’activitat i la còpia del Registre de Comerç en què s’identifica la referida activitat, o una declaració jurada emesa per un assessor en matèria comptable que justifiqui la davallada en la xifra de negoci, amb indicació expressa del percentatge de la referida davallada.

4. En cas que la part arrendadora hagués cobrat per endavant l’import de la renda afectada per la reducció o carència, es genera un crèdit a favor de la part arrendatària que s’ha de descomptar de la factura o document similar corresponent a la mensualitat següent que la part arrendadora emeti, salvat que les parts acordin una altra cosa.

5. La part arrendadora ha d’emetre les factures de l’arrendament d’acord amb les disposicions dels apartats anteriors. En cas que no ho faci, la part arrendatària pot fer el pagament per la quantitat que resulti de l’aplicació de les disposicions dels apartats esmentats i quedar alliberada de l’obligació de pagament.

6. En el cas d’arrendaments mixtos d’habitatge i local per a negoci, l’aplicació de les reduccions o carències previstes en aquest article és incompatible amb l’aplicació de la reducció prevista a l’article 48. Als efectes de determinar quina és la disposició legal aplicable, s’ha d’estar a allò que constitueix l’objecte essencial del contracte.

Article 46 bis. Reducció de la renda dels habitatges d’ús turístic (HUT)

1. En els contractes pels quals un propietari cedeix a una empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) la gestió d’un habitatge d’ús turístic (HUT) de la seva propietat per un preu fix, l’empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic que justifiqui una davallada en la xifra de negoci durant el mes d’abril del 2021 en relació amb el mes d’abril del 2019, pot sol·licitar i obtenir del propietari de l’habitatge d’ús turístic, salvat altre pacte consentit de comú acord entre les parts, una de les següents mesures alternatives:



2. Als efectes d’acreditar la concurrència dels supòsits referits l’apartat anterior, l’empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic ha d’exhibir i entregar al propietari, una declaració jurada emesa per un assessor en matèria comptable que justifiqui la davallada en la xifra de negoci, amb indicació expressa del percentatge de la referida davallada.

3. En cas que el propietari hagués cobrat per endavant l’import afectat per la reducció o carència, es genera un crèdit a favor de l’empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic que s’ha de descomptar de la factura o document similar corresponent a la mensualitat o període següent que el propietari emeti, salvat que les parts acordin una altra cosa.

4. El propietari ha d’emetre les factures corresponents d’acord amb les disposicions dels apartats anteriors. En cas que no ho faci, l’empresa de gestió d’habitatges d’ús turístic pot fer el pagament per la quantitat que resulti de l’aplicació de les disposicions dels apartats esmentats i quedar alliberada de l’obligació de pagament.

Article 47. Reducció del termini de preavís i de la indemnització per renunciar al contracte d’arrendament de local per a negoci

Durant el termini comprès entre l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 30 de juny del 2021, la part arrendatària pot renunciar unilateralment al contracte d’arrendament d’un local per a negoci abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d’un mes com a mínim i sense haver de satisfer la indemnització a què fa referència l’apartat 1 de l’article 56 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny del 1999. Tanmateix, si la part arrendatària no compleix aquesta obligació, ha d’indemnitzar la part arrendadora amb una quantitat equivalent a la meitat d’una mensualitat de la renda contractual vigent.

Article 48. Reducció de la renda dels habitatges de lloguer

1. Les persones assalariades concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral poden sol·licitar i obtenir, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, una reducció del 10% de la renda que qualsevol de les persones que formen part de la seva unitat familiar de convivència satisfacin en concepte de lloguer del seu habitatge. La suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral han de ser degudament justificades prèviament a l’arrendador de l’habitatge, segons el cas, mitjançant la notificació enviada per l’empresa a la persona assalariada concernida, segons les disposicions de l’apartat 7 de l’article 16.

Per tal de justificar posteriorment i de forma periòdica la situació de la persona concernida per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, la mateixa persona interessada, mitjançant el seu accés privat al web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha d’obtenir l’extracte d’ingressos corresponents al mes en curs, i generar d’aquesta manera el document justificatiu de la vigència de la seva afectació i del detall del càlcul efectuat segons les regles de l’article 21.

2. La reducció a què fa referència l’apartat 1, amb el mateix abast i en la mateixa forma que s’hi preveu, també és aplicable a les persones assalariades que hagin estat acomiadades com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre estiguin sense feina i percebin l’ajut econòmic per desocupació involuntària, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació esmentada. Aquesta situació s’acredita a través del certificat emès pel ministeri competent en matèria d’afers socials que acrediti la percepció de l’ajut econòmic per desocupació involuntària.

3. El percentatge de reducció previst a l’apartat 1 s’incrementa fins al 20% en cas de famílies monoparentals o en cas que la part arrendatària acrediti que la seva unitat familiar de convivència ha patit una reducció de la renda percebuda de manera conjunta per tots ells superior al 10%, per trobar-se més d’un dels membres de la unitat en alguna de les situacions previstes als apartats 1 i 2. Als efectes d’acreditació d’aquesta circumstància, la part arrendatària ha d’exhibir a la part arrendadora els certificats referits als apartats anteriors, així com còpia del darrer butlletí salarial de les persones que estiguin percebent la prestació de l’article 21 o l’ajut econòmic per desocupació involuntària.

4. Les persones que realitzen una activitat per compte propi que percebin la prestació prevista a l’article 28, i mentre percebin la referida prestació, poden sol·licitar i obtenir, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, una reducció del 20% de la renda que qualsevol de les persones que formen part de la seva unitat familiar de convivència satisfacin en concepte de lloguer del seu habitatge.

5. Les circumstàncies referides a l’apartat anterior han d’acreditar-se a la part arrendadora a través de l’exhibició i entrega del document que justifica la percepció de la prestació prevista a l’article 28, que és accessible a través de la part privada del lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que recull l’extracte d’ingressos i bases de cotització i el detall del càlcul efectuat, segons les regles del referit article.

6. Als efectes de les disposicions d’aquest article, s’entén per:

Article 49. Carència o extensió dels préstecs o crèdits hipotecaris

1. Les persones assalariades concernides per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral poden sol·licitar i obtenir, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, una carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o els préstecs personals, o una extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris que tinguin contractats amb les entitats bancàries amb la finalitat de finançar l’adquisició o les reformes del seu habitatge habitual o l’adquisició del seu vehicle propi, sempre que l’import mensual de la quota d’amortització dels préstecs i els crèdits esmentats, més les despeses i els subministraments bàsics de la unitat familiar, sigui igual o superior al 30% dels ingressos nets resultants de la suspensió temporal del contracte de treball. Quan es tracti d’un crèdit en compte corrent, cal que el crèdit arribi a venciment durant el període comprès entre la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i el 30 de juny del 2021.

Computen com a ingressos nets els sous i salaris, els rendiments del capital mobiliari i immobiliari, els ajuts econòmics per desocupació involuntària, les remuneracions en concepte de representació, les dietes i despeses de viatge, les rendes percebudes per a l’exercici de càrrecs públics, les beques, les pensions públiques o privades, les rendes que tinguin la consideració d’activitat econòmica, i les rendes per lloguers que no hagin estat objecte d’una mesura de reducció per raó de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

S’entén per carència l’ajornament de l’obligació de pagament en els termes convinguts amb l’entitat bancària, de forma que no serà exigible el pagament de la quota íntegra ni de cap dels conceptes que en formen part (amortització del capital o pagament d’interessos).

2. Per tenir dret a la carència de les quotes del préstec o a l’extensió del termini d’amortització del crèdit, la persona assalariada ha de justificar prèviament a l’entitat bancària creditora el compliment de les condicions previstes a l’apartat 1.

3. Les persones físiques propietàries de locals per a negoci i d’un màxim de dos habitatges destinats al lloguer o a la seva explotació afectades per la reducció de la renda establerta als articles 46 i 48, que tinguin contret un préstec o un crèdit hipotecari destinat a l’adquisició o les reformes del local o dels habitatges esmentats, i que compleixin les condicions previstes a l’apartat 1, poden sol·licitar i obtenir una carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o una extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris que tinguin contractats amb les entitats bancàries amb la finalitat de finançar l’import de l’adquisició o les reformes del local o dels habitatges mencionats. Aquesta reducció ha de ser degudament justificada prèviament a l’entitat bancària.

4. La carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris i als préstecs personals, i l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris a què fan referència els apartats anteriors també són aplicables, en la mateixa forma que s’hi estableix i amb la mateixa limitació temporal fixada, a les persones assalariades que hagin estat acomiadades com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, mentre estiguin sense feina i percebin l’ajut econòmic per desocupació involuntària, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació esmentada, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi l’activitat principal de les quals hagi estat suspesa obligatòriament, per decret del Govern, o que justifiquin una davallada significativa de la xifra de negoci segons els criteris establerts a l’article 14.

La justificació que la persona que realitza una activitat per compte propi té dret a la carència o extensió dels préstecs o crèdits hipotecaris previstos en aquest article es fa de a través del document que justifica la percepció de la prestació prevista a l’article 28, que és accessible a través de la part privada del lloc web de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que recull l’extracte d’ingressos i bases de cotització o, alternativament i segons el cas, a través de la còpia del decret en què s’acordi la suspensió obligatòria de l’activitat i la còpia del Registre de Comerç en què s’identifica la referida activitat, o mitjançant un certificat emès per un assessor en matèria comptable que justifiqui la davallada significativa de la xifra de negoci, segons els criteris establerts a l’article 14.

5. Sense perjudici de la documentació que l’entitat bancària pugui requerir per acreditar que concorren les circumstàncies a què es refereixen els apartats 1 a 4 anteriors, la persona interessada ha de lliurar a l’entitat esmentada una declaració responsable degudament signada en la que manifesta, de forma expressa, el compliment de les condicions subjectives previstes en els apartats esmentats.

6. Una vegada hagi cessat la situació que motiva la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o als préstecs personals, o l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, l’entitat bancària pot exigir a la persona interessada la finalització de la carència o l’amortització del crèdit el termini d’amortització del qual hagi estat prorrogat, a comptar del darrer dia del mes natural següent al de la finalització de la situació esmentada.

7. Una vegada s’ha presentat la sol·licitud de carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o als préstecs personals, o d’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, l’entitat bancària analitza la documentació aportada per la persona interessada i, si escau, hi dona curs en el termini màxim dels quinze dies hàbils següents al dia en què s’hagi lliurat, a satisfacció de l’entitat, la documentació esmentada. Una vegada s’ha concedit la carència o l’extensió, l’entitat bancària en comunica a l’Autoritat Financera Andorrana l’existència i la durada. Els imports que haguessin estat exigibles a la persona deutora en cas de no aplicar-se la carència no es consideren vençuts. Es faculta l’Autoritat Financera Andorrana perquè pugui, mitjançant comunicats tècnics, emetre guies i desenvolupar les mesures i els requisits aplicables que siguin necessaris en relació amb la carència i l’extensió esmentats, en el marc de les seves funcions de supervisió i en base als estàndards internacionals i, en particular, en base a les guies emeses per l’Autoritat Bancària Europea en aquesta matèria.

8. La concessió de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o personals, o de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, comporta l’extensió del calendari d’amortització del préstec o del venciment del crèdit, i la inaplicació durant el seu període de vigència de la clàusula de venciment que consti en el contracte de préstec o de crèdit. Durant el període de vigència de la carència o de l’extensió l’entitat bancària no pot exigir el pagament de la quota ni de cap dels conceptes que en formen part (amortització del capital o pagament d’interessos).

9. Els efectes de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris o personals, o de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, es limiten als establerts en aquest article, sense que la seva concessió impliqui la modificació de la resta de termes i condicions dels contractes de préstec o de crèdit corresponents. En tot cas, el període màxim de vigència de la carència o de l’extensió no pot superar el 30 de juny del 2021.

10. Les parts han d’establir per escrit els termes i les condicions, inclosa la seva eventual modificació o terminació anticipada, de la carència de les quotes corresponents als préstecs hipotecaris i de l’extensió del termini d’amortització dels crèdits hipotecaris, sense que es requereixi la forma pública encara que el préstec o el crèdit s’hagi atorgat mitjançant un instrument públic, i sense perjudici de la facultat de l’entitat bancària d’instar l’atorgament d’aquest instrument públic si ho considera oportú. L’aplicació de la carència o l’extensió no afecta en cap cas l’efectivitat de les garanties reals constituïdes per la part interessada o per terceres persones, ni els avals prestats per terceres persones. Aquestes garanties es mantenen vigents en els termes establerts en el seu dia per les parts fins al pagament definitiu del deute segons resulti dels nous terminis derivats de l’aplicació de la carència o de l’extensió, i sense necessitat de consentiment o d’acceptació quan la garantia hagi estat constituïda o prestada per una tercera persona.

11. Les carències de principal o capital de les facilitats creditícies que s’adeqüin al marc de les carències sectorials que s’aprovin per les associacions representatives del sector bancari es poden instrumentar de la manera que les parts contractants considerin adequada, de conformitat amb l’apartat anterior. Les carències esmentades no poden alterar la xifra total de responsabilitat hipotecària, i han d’establir només l’ajornament en les obligacions de pagament. L’incompliment de les condicions de pagament resultants de la carència s’equipara a l’incompliment del contracte de préstec o crèdit originari, i permet l’execució de la garantia amb independència que la carència esmentada hagi estat formalitzada en document públic o privat.

Capítol quart. Mesures en matèria fiscal i tributària

Article 50. Ajornament i fraccionament del deute tributari

Per derogació de l’article 53, apartats 1 i 2, de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, els obligats tributaris que no puguin pagar els deutes tributaris derivats de la presentació de les declaracions com a conseqüència de les mesures excepcionals adoptades per raó de la situació d’emergència sanitària ocasionada pel SARS-CoV-2, poden sol·licitar l’ajornament o el fraccionament del deute tributari encara que aquest deute correspongui a retencions, ingressos a compte o sancions tributàries. Tampoc no és necessària la presentació de la garantia corresponent. En aquests casos l’ajornament o el fraccionament no comporta que es meriti l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades.

Article 51. Taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques

Per derogació de l’article 10, apartat 1, de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques, es faculta el Govern per establir un termini de pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques més enllà del 30 de juny del 2021.

Article 52. Reducció de la base de tributació de l’impost general indirecte pels arrendaments no percebuts

Sense perjudici del que s’estableix a l’article 49, apartat 1, de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, la base de tributació de l’impost també es redueix en les quantitats no percebudes per causa de les mesures en matèria d’arrendaments que estableix el capítol tercer.

Article 53. Reducció de la base de tributació de tots els impostos pels arrendaments no percebuts

Els ingressos no percebuts per causa de les reduccions en matèria d’arrendaments que estableix el capítol tercer no s’inclouen en la base de tributació de l’impost de societats, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals i de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Tanmateix, són deduïbles les despeses relacionades amb aquestes rendes.

Capítol cinquè. Mesures en matèria de cessació de pagaments i fallides

Article 54. Règim especial per a la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments

Fins al 30 de juny del 2021, els comerciants, siguin persones físiques o jurídiques, que es trobin en el supòsit de cessació de pagaments previst als articles 7 i 8 del Decret del 4 d’octubre de 1969, de cessació de pagaments i fallides, no tenen l’obligació de sol·licitar a l’òrgan judicial la declaració de cessació de pagaments, sense que es pugui exigir cap tipus de responsabilitat pel fet de no haver dut a terme aquesta sol·licitud.

Capítol sisè. Mesures relatives a les societats mercantils

Article 55. Suspensió de la causa de dissolució per pèrdues

1. Als sols efectes de determinar la concurrència de la causa de dissolució prevista a la lletra c) de l’apartat 5 de l’article 85 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, no s’han de prendre en consideració les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021.

2. Si en el resultat de l’exercici 2022 o posteriors s’evidencien pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, els administradors han de procedir a convocar la junta general dins el termini de dos mesos, a comptar del tancament de l’exercici, als efectes que adopti l’acord de dissolució o, si escau, les mesures adequades per evitar la dissolució, de conformitat amb les disposicions de l’article 86 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

3. El que disposa l’apartat 2 s’entén sense perjudici del deure de sol·licitar la declaració de concurs de conformitat amb la normativa aplicable.

Article 56. Adopció d’acords dels òrgans col·lectius de les societats mercantils

1. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 37 i l’apartat 2 de l’article 56 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i fins al 30 de juny del 2021, les societats mercantils andorranes poden adoptar els acords de les juntes generals i dels consells d’administració de les societats esmentades per escrit i sense sessió, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts.

2. En el supòsit que estableix l’apartat 1 anterior, el vot es pot emetre per correu ordinari o per qualsevol mitjà de telecomunicació electrònica, sempre que la identitat del soci o el conseller i la integritat del sentit del seu vot quedin garantides suficientment. Els acords assolits, d’acord amb els quòrums establerts estatutàriament, s’han de consignar en una acta escrita pel secretari, que ha d’indicar igualment el sistema seguit per formar la voluntat de l’òrgan social.

Capítol setè. Reunions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques

Article 57. Reunions i acords per videoconferència

1. Els òrgans col·lectius de totes les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat, es poden convocar per mitjà de correu electrònic, missatgeria electrònica o un altre sistema similar que permeti tenir constància de la tramesa i del seu contingut, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores.

2. Els òrgans col·lectius de totes les persones jurídiques, tant de dret públic com de dret privat, es poden constituir i poden adoptar vàlidament acords per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre els membres que no es troben físicament en el mateix indret, malgrat que no estigui previst en els seus estatuts o les normes reguladores, sempre que tots els seus membres puguin tenir accés al sistema. S’han de respectar les regles en matèria de quòrums i majories que en cada cas siguin aplicables.

3. Quan s’utilitzi el sistema previst a l’apartat 2, el secretari de l’òrgan de govern ha d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.

4. Les disposicions que estableixen els apartats anteriors són vigents fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

5. Els acords assolits per videoconferència, mentre sigui vigent la declaració de la situació d’emergència sanitària, s’han de consignar en actes escrites pel secretari o el càrrec encarregat de dur a terme aquesta tasca, les quals han de ser signades per tots els membres de l’òrgan col·legiat un cop finalitzada la situació d’emergència sanitària.

6. Les disposicions dels apartats anteriors són també d’aplicació a les juntes de propietaris, segons regulades a la Llei 12/2004, del 30 de juny, de propietat horitzontal i a les reunions dels comitès d’empresa i de les comissions negociadores, constituïts de conformitat amb la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, i a les reunions dels òrgans col·legiats del sector públic.

Capítol vuitè. Mesures relatives a les actuacions davant de batlles i tribunals

Article 58. Actuacions per videoconferència

1. Totes les actuacions davant dels batlles i tribunals es poden fer per mitjà de videoconferència o un altre sistema similar que permeti la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so, i la interacció visual i verbal entre dos persones o grups de persones que no es trobin físicament en el mateix indret, sempre que quedin assegurats el dret a la defensa i la possibilitat de contradicció de les parts, quan així ho acordi el batlle o el tribunal.

2. Quan s’utilitzi aquest sistema, el secretari judicial o el mateix òrgan jurisdiccional han d’acreditar prèviament la identitat de les persones que intervinguin en la videoconferència, mitjançant la remissió prèvia o l’exhibició directa de la documentació, per coneixement personal o per qualsevol altre mitjà idoni.

Disposició addicional primera. Crèdit de dies de vacances sobre l’any 2021

1. El límit temporal previst a l’apartat 5 de l’article 65 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals per al gaudiment de les vacances no és d’aplicació als dies de vacances generats durant l’any 2020, inclòs els resultants de la compensació prevista a l’apartat iii) de la lletra b) de l’article 6 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2, que no puguin ser gaudits per la persona assalariada, totalment o parcialment, durant el primer trimestre de l’any 2021 per trobar-se afectada per una suspensió del seu contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, regulades a la secció tercera del capítol primer d’aquesta Llei.

2. El dies de vacances referits a l’apartat anterior poden gaudir-se en qualsevol moment de l’any 2021. Tanmateix, per acord escrit entre l’empresari i la persona assalariada, es pot pactar la liquidació dels dies de vacances no gaudits, sempre que la persona assalariada hagi estat afectada per una suspensió temporal del contracte de treball per un període mínim de quinze dies naturals.

3. Les disposicions previstes als apartats anteriors són també aplicables en cas que la persona assalariada no pugui gaudir totalment o parcialment, durant el primer trimestre del 2021, dels dies de vacances generats durant l’any 2020, per motius conjunturals derivats de la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Disposició addicional segona. Publicació de guies i consultes escrites no vinculants

Es faculta el ministeri competent en matèria de treball, en el marc de les funcions que li atribueix aquesta Llei, perquè pugui, mitjançant comunicats tècnics, emetre guies no vinculants en relació amb l’aplicació de les mesures previstes a les seccions primera a tercera del capítol primer, i perquè pugui informar sobre les seves respostes no vinculants a les consultes de caràcter general formulades en relació amb les mesures referides o a consultes escrites comunicades a les persones consultants, les quals únicament poden ser publicades preservant-ne la privacitat.

Disposició addicional tercera. Protecció dels llocs de treball

La concessió d’ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2 a què fa referència aquesta Llei i les normes que la desenvolupin pot estar condicionada a la protecció dels llocs de treball per part de l’empresa, en els termes que s’estableixin per decret del Govern.

Disposició addicional quarta. Reducció i ajornament dels subministraments bàsics a les empreses i les persones que realitzen una activitat per compte propi

1. No es pot suspendre en cap cas el subministrament d’energia elèctrica i dels serveis de telefonia fixa i d’internet a les empreses ni a les persones que realitzen una activitat per compte propi, en relació amb els referits subministraments que estiguin relacionats amb la seva activitat, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i sempre que no hagin contret deutes amb l’empresa subministradora abans del 14 de març del 2020.

2. Les empreses i les persones que realitzen una activitat per compte propi, en relació amb els subministraments que estiguin relacionats amb la seva activitat, poden sol·licitar i obtenir un ajornament o un fraccionament del pagament de la factura d’energia elèctrica i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet, fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

3. El Govern, per la via reglamentària, ha de determinar les condicions en què les empreses i les persones que realitzen una activitat per compte propi, en relació amb els subministraments que estiguin relacionats amb la seva activitat, poden beneficiar-se d’una reducció de les tarifes elèctriques i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet.

Disposició transitòria primera. Procediments de revisió i revocació

1. Els procediments de revisió i revocació iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en relació amb les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada autoritzades en mèrits de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2 i de les seves normes de desenvolupament, es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment.

2. Els procediments de revisió i revocació iniciats després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en relació amb les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada autoritzades en mèrits de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2 i de les seves normes de desenvolupament, es tramiten i resolen d’acord amb les normes previstes en aquesta Llei.

Disposició transitòria segona. Procediments sancionadors

Els procediments sancionadors iniciats abans o després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en relació amb les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball i de reducció de la jornada autoritzades en mèrits de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2 i de les seves normes de desenvolupament, es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment.

Disposició transitòria tercera. Prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del SARS-CoV-2 i per als professionals de l’àmbit sanitari o sociosanitari diagnosticats del SARS-CoV-2

Les persones que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin percebent les prestacions previstes als articles 29 i 30 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2, poden continuar percebent les referides prestacions sempre que compleixin, segons el cas, els requisits previstos als articles 40 i 41 d’aquesta Llei.

Disposició derogatòria única

Es deroguen l’article 5 de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals urgents per la situació d’emergència sanitària per la pandèmia del SARS-CoV-2, modificat per l’apartat 1 de la disposició final primera de la Llei 7/2020, del 25 de maig, de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i l’article 6 de la Llei 7/2020, del 25 de maig, de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i qualsevol altra disposició de mateix rang o de rang inferior que s’oposi a les disposicions d’aquesta Llei.

Disposició final primera. Modificació de la disposició final vint-i-novena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil

Es modifica l’apartat a) de la disposició final vint-i-novena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, modificada al seu torn per l’article únic de la Llei 19/2019, de l’11 de juliol, de modificació de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, la qual queda redactada com segueix:

“Disposició final vint-i-novena. Entrada en vigor de la Llei

Aquesta Llei entrarà en vigor l’1 de maig del 2021, a excepció de:

Disposició final segona. Funcionaris i treballadors públics, i càrrecs públics

Els funcionaris i treballadors públics de les administracions públiques i de qualsevol altra entitat pública als quals s’hagi de modificar, atenent a una suspensió temporal del seu contracte de treball o a una reducció de la seva jornada laboral, les condicions de la seva relació estatutària o del seu contracte de treball, o de la seva jornada laboral com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, estan sotmesos a les disposicions de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública i a les normes que la desenvolupen, i a les altres normes que regeixen les relacions estatutària o laboral d’aquests funcionaris o treballadors públics.

Disposició final tercera. Desenvolupament reglamentari

1. S’encomana al Govern l’adaptació de la reglamentació general per tal d’acomodar-la a les disposicions d’aquesta Llei i, en particular, del Decret del 10 de juny del 2020 d’aprovació del Reglament regulador del permís retribuït extraordinari per absència laboral per tenir cura dels fills a càrrec durant el període d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, als efectes d’adequar-lo a les disposicions de l’article 7.

2. El text dels reglaments modificats ha d’estar aprovat i publicat en un termini no superior a quinze dies naturals des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final quarta. Ajuts per als propietaris de locals comercials i habitatges

S’encomana al Govern que en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei promogui un reglament amb l’objectiu d’establir i regular un ajut econòmic ocasional destinat als propietaris de locals comercials i habitatges que vegin reduïts substancialment els ingressos de la seva unitat familiar de convivència com a conseqüència de les reduccions aplicades en mèrits de les mesures en matèria d’arrendaments establertes als articles 46 i 48 d’aquesta Llei, en els termes que es determinin en la norma reglamentària esmentada.

Disposició final cinquena. Ratificació de les mesures adoptades pel Govern

1. Es ratifiquen les mesures excepcionals adoptades pel Govern mitjançant els decrets aprovats a partir del 25 de maig del 2020 i fins al dia en què s’aprovi aquesta Llei, excepte en allò en què hagin estat modificades per aquesta Llei.

2. El Govern pot acordar, per decret, la modificació de les mesures excepcionals adoptades en els decrets esmentats a l’apartat 1 anterior, en funció de l’evolució de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i ha d’acordar-ne l’aixecament, quan les circumstàncies ho permetin.

Disposició final sisena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener del 2021.


Casa de la Vall, 4 de desembre del 2020



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.