Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021 (Text refós sense caràcter oficial)

Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de desembre del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l’Estat per a l’exercici 2021 es fonamenta en la Constitució del Principat d’Andorra, del 28 d’abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2021 l’Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l’Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d’acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d’acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s’emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d’ingressos per a l’exercici 2021 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l’exercici 2021 l’Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d’execució del pressupost general per a l’exercici 2021, per mitjà de l’articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d’ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l’equilibri en l’execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d’acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l’efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors.

El marc pressupostari del Govern, actualitzat per al període que va de l’exercici 2020 a l’exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Més concretament, tant la Llei del pressupost com el marc pressupostari donen suport al programa Horitzó 23, que ha reestructurat els eixos estratègics de l’acció política del Govern per a aquesta legislatura a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquest marc pressupostari, que inclou el pressupost de l’exercici 2021, s’ha posat al dia d’acord amb el Pla d’equilibri financer, que s’annexa a aquesta Llei i que correspon, alhora, al Pla d’equilibri actualitzat del pressupost extraordinari, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia del SARS-CoV-2 –aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020.

Cal fer avinent que les mesures econòmiques per fer front a la crisi pel nou coronavirus SARS-CoV-2 provoquen un risc d’incompliment de les obligacions que estableix la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors. El pla d’equilibri financer preveu tornar a la situació d’equilibri pressupostari abans no s’acabi l’exercici pressupostari del 2025, arran de la desviació pressupostària i la superació d’alguns paràmetres del marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023 provocades per l’aprovació del pressupost extraordinari per la crisi del coronavirus.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, “Els crèdits i les seves modificacions”, atès que s’hi defineix l’àmbit del pressupost de l’Estat, i s’aprova la totalitat dels estats d’ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, “Gestió pressupostària i despesa pública”, regula els aspectes en matèria de contractació pública, d’ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables. En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l’Administració general, de l’Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que no s’actualitzaran durant l’exercici 2021 en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC). Aquesta mesura va adreçada a contenir la despesa en matèria de retribucions públiques en el context del dèficit ocasionat per la crisi sanitària i el seu impacte en el creixement econòmic del país.

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s’han produït en l’aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei del contracte de relacions laborals –aplicable a les entitats dependents o vinculades a l’Administració general– i que s’han generat arran de les restriccions legals del període que va de l’any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l’òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost de l’Estat, respectivament. Per a la provisió d’aquestes places, es requereix l’informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, “Operacions financeres”, regula en un primer article la fixació de l’interès legal i, des de l’exercici 2015, de l’interès moratori. I, en un segon article, el règim de l’endeutament i la fixació, per a l’exercici 2021, de la quantitat màxima d’endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l’actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d’acord amb l’índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, siguin inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2021 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, es revaloren durant l’any 2021 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

El darrer article d’aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l’índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l’any 2020.

La Llei del pressupost general per a l’exercici 2021 conté una disposició addicional, una disposició transitòria i nou disposicions finals.

La disposició addicional primera aprova l’actualització del pla d’equilibri financer del pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que s’annexa a aquesta Llei.

La Llei es tanca amb un conjunt de disposicions finals que recullen les modificacions amb caràcter permanent realitzades de diverses normes legals; una disposició final, la vuitena, que encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació de les lleis que es modifiquen mitjançant disposicions finals amb caràcter permanent per la Llei de pressupost de l’exercici 2021; i la disposició final novena sobre l’entrada en vigor de la norma.

La disposició transitòria primera equipara el tractament per les persones amb dret a una pensió de viduïtat temporal, en cas de compliment del nou requisit. La disposició transitòria primera de la Llei 9/2019, del 7 de febrer, de modificació de la Llei 17/2008 permetia únicament a les persones amb dret a una pensió de viduïtat vitalícia a poder sol·licitar, en el termini d’un any, l’aplicació de les disposicions de l’esmentada Llei si els hi són més favorables, i aquesta disposició no era aplicable a les persones amb dret a una pensió de viduïtat temporal.

La disposició final primera reprèn la modificació en relació amb les lleis dels pressupostos dels exercicis 2017, 2018, 2019 i 2020: de l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, quant a la suspensió de l’aplicació del sistema de gestió i avaluació de l’acompliment en l’etapa de gestió corresponent, matisant que aquesta suspensió és fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

La disposició final segona modifica l’article 50 (“Definició i modalitats”) del capítol sisè (“Endeutament”) de la Llei general de les finances públiques (LGFP), del 19-12-1996, i fa encabir dins l’endeutament públic les operacions financeres amb institucions financeres internacionals, a banda de les previstes amb bancs i caixes d’estalvi, amb radicació tant a Andorra com a l’estranger. Aquesta modificació respon a la política d’endeutament del Govern de diversificar les línies de finançament de l’Estat orientades a: tenir diferents vies de finançament alternatives i així guanyar resiliència davant escenaris econòmics puntuals, buscar línies de finançament internacional que evitin concentrar el risc de finançament només en les vies de finançament internes a Andorra (emissió de bons o formalització de línies de finançament amb entitats de crèdit andorranes) i participar d’organismes i línies de finançament multilaterals que permetin també ampliar la xarxa d’elements d’homologació i millora reputacional d’Andorra.

La disposició final tercera modifica l’article 12.3 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i estableix que, a efectes del càlcul del deute públic del Principat d’Andorra, no es tenen en compte –a banda dels fons de reserves de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i del deute públic subscrit per un tercer no vinculat– les operacions financeres corresponents a la participació d’Andorra en el Departament de Drets Especials de Gir del Fons Monetari Internacional relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior.

La disposició final quarta modifica l’article 35, “Selecció d’entitats dipositàries”, de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, afegint un nou apartat 6 que estableix que els criteris de repartiment entre les entitats dipositàries del patrimoni del Fons de reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de solvència, experiència, especialització i capacitat. Aquesta modificació permet clarificar com s’ha d’actuar en cas que, un cop seleccionades les entitats dipositàries, calgui efectuar traspassos entre aquestes entitats. El mecanisme proposat és el mateix que preveu l’apartat 6 de l’article 33, “Selecció d’entitats gestores i criteris de repartiment”, de la mateixa Llei per a les entitats gestores.

La disposició final cinquena modifica apartats d’articles de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors per atorgar una prestació de maternitat o paternitat en cas de mort del fetus amb 180 dies o més de gestació i establir un dret de prestació de paternitat en cas de mort del nadó. També estableix que la prestació de paternitat s’ha de realitzar en dies consecutius. Permet facilitar el dret a generar una pensió d’orfenesa en els casos en què la persona difunta no hagués cotitzat en els darrers divuit mesos abans de la defunció, si la persona assegurada difunta havia cotitzat un mínim de quinze anys que s’assimilaria als requisits vigents per generar dret a pensió de viduïtat. Finalment, simplifica els procediments de resolució de recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l’estat de salut de la persona assegurada.

La disposició final sisena modifica l’article 19 de la Llei 32/0214, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors per incrementar el volum d’aportacions i augmenta el topall garantit del compte per permetre una incidència major en cas d’una futura crisi.

Per acabar la disposició final setena té com a objectiu matisar, complementar o addicionar el que s’estableix en el règim general. En concret, aquesta disposició addicional adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei.

Capítol primer. Els crèdits i les seves modificacions

Article 1. Àmbit del pressupost de l’Estat i rang de la Llei

1. En el pressupost de l’Estat per a l’exercici 2021 s’hi integren:

Article 2. Estat d’ingressos i despeses

1. En l’estat de despeses de l’Administració general s’atorguen crèdits per afrontar les despeses ordinàries per un import total de 463.305.393,34 euros i crèdits per fer front a l’exigibilitat dels actius i passius financers per un import de 244.315.967,86 euros.

El pressupost de despeses de l’Administració general es finança:



2. Els pressupostos de les entitats parapúbliques i de dret públic a les quals es refereix l’apartat b de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:



3. Els pressupostos de les societats públiques participades per l’Administració general a les quals es refereix l’apartat c de l’article 1 s’aproven amb el desglossament següent:

Article 3. Transferències de crèdit

1. D’acord amb l’article 26 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors:



2. Els apartats del punt 1 d’aquest article són aplicables també a les entitats parapúbliques o de dret públic. En aquest cas, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les entitats parapúbliques o de dret públic.

3. El Govern ha de comunicar al Consell General les modificacions de crèdit efectuades sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen la modificació esmentada.

Article 4. Crèdits ampliables

En qualsevol cas, en aplicació de l’article 25 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, tenen caràcter d’ampliables fins a una suma igual a les obligacions que calgui comprometre, amb el compliment previ de les normes vigents, els crèdits següents amb aplicació a totes les seccions o els ministeris del Govern i entitats parapúbliques i de dret públic:

1. Els crèdits que es destinin al pagament de comissions, al pagament de fiances, al pagament d’interessos i amortitzacions d’operacions d’endeutament i a la devolució de retencions de garantia.

2. Els crèdits destinats a satisfer, mitjançant una transacció judicial o sentència judicial ferma, les responsabilitats pecuniàries i les despeses derivades de procediments contenciosos.

3. Els crèdits destinats a atendre altres despeses derivades de preceptes legals o d’obligacions contractuals directament lligades als ingressos de l’Estat.

4. Els crèdits corresponents a despeses derivades d’obligacions sobrevingudes a l’Administració i alienes a la seva actuació d’acord amb el procés administratiu pertinent als crèdits ampliables.

5. Els crèdits corresponents a despeses derivades de les actuacions encomanades al saig per a l’execució forçosa dels actes administratius executoris en el marc de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig i del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

6. Els subconceptes destinats a finançar les despeses causades per danys que cobreix l’assegurança.

7. Les partides de retribució del personal següents:



8. Les partides següents, dintre dels ministeris encarregats dels afers socials i de la salut:



9. Els subconceptes del projecte “Cooperació Andorra-UE”, de la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, destinats a finançar les despeses derivades de la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea.

10. Les partides següents del ministeri encarregat de la justícia i interior:



11. El subconcepte 22340, anomenat “Transport helicòpter”, del projecte “Mitjans de transport aeri”, per fer front a les despeses de contractació dels serveis d’helicòpter.

12. Les partides següents del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior:



13. Els crèdits destinats al pagament de dividends que les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2021.

14. El concepte 224, anomenat “Primes d’assegurances”, per fer front a les primes de responsabilitat civil, els accidents individuals, els vehicles i ginys, l’assistència a persones, el multirisc d’incendi i el robatori.

15. El subconcepte 22720, anomenat “Treballs realitzats per empreses de valoracions i peritatges”, per fer front a les despeses dels peritatges efectuats, en relació amb el cobrament de l’impost de transmissions patrimonials, d’acord amb l’article 14 de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000 i les seves modificacions posteriors, i en relació amb el cobrament de l’impost general indirecte de transmissions patrimonials entre empresaris, d’acord amb l’article 48 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte i les seves modificacions posteriors.

16. Les partides següents del Ministeri d’Afers Exteriors:



17. Les partides següents del Departament d’Agricultura:



18. El subconcepte 48210, anomenat “Federacions i clubs esportius”, de la Secretaria d’Estat d’Esports, per fer front al pagament dels ajuts als esportistes i als tècnics inclosos dins del programa d’alt rendiment (beques ARA), d’acord amb l’articulat del capítol segon de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra.

19. Les partides següents del Departament d’Ordenament Territorial:



20. El subconcepte 22760, anomenat “Treballs realitzats per empreses. Estudis i treballs tècnics”, destinat a assessoraments relacionats amb qüestions estratègiques del Govern en el marc de les relacions internacionals, en matèria de blanqueig i en matèria tributària, principalment, en concordança amb l’obertura econòmica i l’apropament a Europa; els subconceptes del projecte anomenat “Iniciatives monetàries i econòmiques” de la Secretaria d’Estat d’Afers Financers Internacionals; i el subconcepte 41119, anomenat “Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries”, per fer front a la transferència corrent per finançar les despeses derivades de procediments contenciosos d’aquesta entitat.

21. El subconcepte 41120, anomenat “Consell Regulador Andorrà del Joc”, destinat a la transferència corrent al Consell Regulador Andorrà del Joc per fer front a les seves despeses de funcionament.

En qualsevol cas, aquest subconcepte solament és ampliable si hi ha un decalatge en el temps quant a la liquidació dels ingressos previstos en concepte de les taxes respectives, o bé, en el cas que esdevingui necessari finançar despeses en concepte de “treballs realitzats per empreses, estudis i treballs tècnics” relacionats amb la redacció de la legislació en matèria de joc i finançar despeses en concepte de jurisdicció i contenciosos relacionades amb els processos jurisdiccionals que es puguin esdevenir arran de les activitats del Consell Regulador Andorrà del Joc.

El subconcepte 94100, anomenat, “Fiança de concursos i subhastes”, dintre del pressupost del Consell Regulador Andorrà del Joc, que queda habilitat per fer front al retorn de les fiances provisionals dipositades pels concursants en la licitació d’una llicència de classe A per instal·lar i explotar un casino de joc al Principat d’Andorra que no resultin adjudicataris un cop finalitzat el concurs.

L’ampliació d’aquest subconcepte es finança amb el romanent de tresoreria de l’entitat que correspon als ingressos liquidats i cobrats en l’exercici 2017 en concepte de fiances provisionals.

22. Les partides següents del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat:



23. Les partides següents del Departament de Transport:



24. La partida següent del Ministeri de Cultura i Esports i concretament el subconcepte 22680 de política lingüística i promoció del català.

25. La partida següent del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa concretament el subconcepte 41214 cambra de comerç.”

26. Les partides següents dintre del pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra:



27. Les partides següents dintre del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:



28. Les partides següents dintre del pressupost del Fons de Reserva de Jubilació:



29. Les partides següents dintre del pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària:



30. Les partides següents dintre del pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA):



31. Les partides següents dintre del pressupost de l’Agència Andorrana Antidopatge:



32. Els crèdits destinats al pagament de l’impost de societats que les entitats públiques i parapúbliques i de dret públic han de fer efectius durant l’exercici pressupostari 2021, d’acord amb el que preveu la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i les seves modificacions posteriors.

33. El concepte 841, d’actius financers per fer front al pagament de la prestació de garanties mitjançant un aval en el marc dels programes següents:



34. El subconcepte 87102, “Aportació de capital a un fons públic privat per l’habitatge”, per desenvolupar un fons públic privat d’inversió que ajudi a incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer.

35. El subconcepte 48292, “Mútua dels empleats de l’Administració general i justícia”, per fer front a les despeses derivades dels accidents de treball i per assumir la despesa de la cobertura del 100% de les baixes superiors a 150 dies.

36. La tramitació dels crèdits ampliables ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar-los, que poden ser una recaptació d’ingressos més gran del que s’ha previst, una transferència d’altres crèdits que s’estimin reduïbles o una disminució de tresoreria. Únicament es poden finançar mitjançant els ingressos provinents d’un nou endeutament, autoritzat a aquest efecte per la Llei del pressupost de l’Administració general, els crèdits ampliables relatius a les obligacions corresponents a les eventuals execucions de les prestacions de garanties mitjançant avals establertes en les lleis vigents.

37. El Govern ha de comunicar al Consell General qualsevol ampliació efectuada sobre la base de qualsevol dels supòsits exposats anteriorment, en el decurs dels trenta dies hàbils que segueixen a l’ampliació esmentada.

Capítol segon. Gestió pressupostària i despesa pública

Article 5. Contractes administratius

No es poden desagregar els contractes del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Article 6. Contractació d’obres

L’Administració pot contractar, mitjançant la forma d’adjudicació de contractació directa, les despeses corresponents a obres d’urgència reconeguda, per un import màxim de 24.000 euros.

En el cas de despeses per obres ordinàries, l’import màxim de les despeses que pot contractar directament l’Administració és de 12.000 euros.

L’Administració pot disposar la realització directa d’obres de petita conservació per un import màxim de 7.500 euros.

Article 7. Contractes de subministrament

Els contractes de subministrament no poden tenir un termini de vigència superior a dos anys. Excepcionalment, es poden renovar per un període de dos anys els contractes següents:

Article 8. Contractes menors

S’entén per “contractes menors” els contractes que tenen un import igual o inferior a 7.500 euros. En els contractes menors, la tramitació de l’expedient solament exigeix la incorporació de la factura a la liquidació.

En aquests contractes la factura corresponent ha de substituir el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament, la recepció de les obres o dels treballs tècnics i serveis, i d’altres, segons correspongui.

Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.

Per a l’adjudicació d’aquests contractes cal fer una consulta, sempre que sigui possible, per tenir tres pressupostos diferents.

Excepcionalment, en els contractes d’una durada superior a un any l’import dels quals –per tota la durada, incloses les pròrrogues i les revisions de preus– sigui igual o inferior a 7.500 euros, la tramitació de l’expedient es fa mitjançant contractació directa, d’acord amb el que estableix aquest article pel que fa als contractes menors. En aquest contracte, però, la tramitació de l’expedient requereix la formalització d’un contracte.

Article 9. Convenis entre entitats del sector públic

Quan l’Administració utilitza els seus propis mitjans per obtenir prestacions que constitueixen l’objecte dels contractes públics, aquesta actuació suposa una operació interna en el marc de les normes i el règim de funcionament de l’organisme públic corresponent.

D’acord amb aquesta Llei, es consideren “mitjans propis de l’Administració” les societats o les entitats amb la totalitat del capital social de titularitat pública, i que efectuïn la part essencial de la seva activitat amb l’entitat adjudicatària.

Article 10. Contingut dels projectes

Els projectes d’obres d’un import superior a 600.000 euros han d’incloure un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims. I en el cas d’obres objecte d’explotació retribuïda, els projectes han d’incloure els estudis econòmics i administratius respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables.

Article 11. Publicació de les licitacions i adjudicacions definitives

Les licitacions i les adjudicacions definitives acordades pel Govern o pels consells d’administració de les entitats parapúbliques i de dret públic, i de les societats públiques participades per l’Administració general, corresponents a tots els contractes inclosos en la Llei de contractació pública, quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior a 7.500 euros, es fan públiques al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En el cas de les adjudicacions definitives s’hi ha d’especificar l’òrgan contractant, la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte –que correspon a l’import d’adjudicació del contracte o al preu unitari d’adjudicació pels contractes l’objecte dels quals ho determini, i s’entén en tots els supòsits amb impostos inclosos– i el termini d’execució.

També es faran públiques aquelles sumes de contractes, d’un mateix òrgan de contractació, amb un mateix adjudicatari que superin anualment els 7.500 euros.

Article 12. Autorització de la despesa

L’autorització de la despesa és competència:

Article 13. Compromisos de despesa amb càrrec a futurs pressupostos

El Govern pot decretar despeses pluriennals corrents per a subministraments, gestió de serveis públics, prestació de serveis, assistència tècnica, arrendaments i altres negocis jurídics anàlegs i ajuts.

L’import dels compromisos corresponents a cada un dels exercicis futurs no pot superar els límits següents, que s’han d’aplicar a l’import de cada un dels capítols econòmics de l’estat de despeses aprovat inicialment pel Consell General:

Article 14. Obres subjectes a noves formes de contractació

D’acord amb la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes d’obra pública finançats mitjançant el procediment establert en la Llei de referència que precisa les modalitats contractuals escollides, el règim jurídic dels contractes formalitzats corresponents obres acabades els anys 2012 i 2013, i els terminis previstos per al finançament de les obres.

Article 15. Contractes de gestió de serveis públics mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996 i les seves modificacions posteriors, amb l’article 2 i la disposició addicional sisena de la Llei 5/2008, a continuació es detallen els quadres on figura l’inventari dels contractes que tenen per objecte les actuacions previstes a l’article 34 de la Llei de contractació pública –“Contracte de gestió de serveis públics”–, finançats mitjançant el procediment establert a l’article 16 de la Llei 5/2008, que precisa les modalitats contractuals escollides i el règim jurídic dels contractes formalitzats i que són vigents.

Article 16. Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic

1. El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici 2021 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

2. El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:

Article 17. Excepcions al tràmit de fiscalització

D’acord amb els articles 33.1 i 37.3 de la Llei general de les finances públiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i les seves modificacions posteriors, respectivament, s’exceptuen del tràmit de fiscalització prèvia o crítica els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

7. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

8. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

9. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 21.7 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

10. El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Article 18. Règim de concessió de transferències

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari.

El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:



3. Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

4. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

5. En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

6. Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 €, amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa, han de trametre al Tribunal de Comptes, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’autoria extern corresponent en el cas que l’entitat l’hagi contractat.

7. L’apartat anterior és d’aplicació a les ajudes o a les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa i de les quals no hi ha cap norma que estableixi que es financen amb càrrec als pressupostos de l’Administració general més enllà d’acords del Govern o convenis existents.

Article 19. Finançament de les despeses sanitàries, a càrrec de la seguretat social, derivades dels programes d’atenció social i sociosanitària previstos en la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 de novembre del 2002 i les seves modificacions posteriors, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

Article 20. Retribucions del personal

1. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’Administració general no poden ser incrementades durant l’exercici 2021 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior no poden ser incrementades durant l’exercici 2021 en funció de l’IPC.

2. Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia no poden ser incrementades durant l’exercici 2021 en funció de l’IPC.

3. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

4. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general no es poden incrementar amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment zero de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

5. Els apartats 2, 3 i 4 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

6. La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2021 serà la prevista en els taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici 2020.

7. Els salaris del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012 sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció de contracte superior a tres mesos.

Aquest increment que es consolida en l’estructura retributiva s’ha d’aplicar sobre els conceptes de sou base, o base retributiva i complement de lloc en el cas de l’Administració de justícia i en els cossos especials, de complement específic.

Aquest import s’ha d’abonar amb caràcter retroactiu des del moment de la contractació.

Article 21. Contractació de personal

1. Durant l’exercici 2021 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici 2021.

La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament per l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans.

2. El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

3. Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.

4. Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

El director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot autoritzar la cobertura d’aquestes places vacants, amb l’informe previ del Servei de Recursos Humans, sempre que la contractació es faci per a una durada determinada. Posteriorment, ha d’informar el Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent.

5. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

6. Durant l’exercici 2021, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

7. Durant l’exercici 2021 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública i amb el vistiplau del Govern, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies. De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:



8. Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici 2021 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici 2020. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

9. S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.

10. Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

11. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

12. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

Article 22. Interès legal i interès moratori

1. L’interès legal per a l’exercici 2021 queda establert en el 0,542%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

2. L’interès moratori per a l’exercici 2021, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en l’1,084%.

Article 23. Operacions d’endeutament

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:



2. El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2021 (129.423.535 euros) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (10.677.491euros) es financen amb la tresoreria disponible provinent de l’endeutament autoritzat en l’exercici del 2020 i que s’inclou en l’apartat 1 d’aquest article.

3. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per fer front al pla d’inversió previst.

4. L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

5. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra K de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions.

Article 24. Preu de compra del punt de jubilació

Els preus de compra i de venda del punt de jubilació per a l’exercici 2021 s’actualitzen d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC).

Article 25. Revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social

La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2021 i no siguin objecte d’increment en aplicació de l’article 7 de la Llei 23/2019, es revaloren durant l’any 2021 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

Article 26. Càlcul dels capitals de jubilació

L’índex d’actualització de les cotitzacions per a l’any 2021 que s’ha d’aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació establerts en l’article 197 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors, és l’índex de preus de consum (IPC) per a l’any 2020.

Article 27. Índex de preus de consum

En cas que, al final de l’any 2020, l’índex de preus de consum (IPC) fos negatiu, s’hauria de prendre com a valor de referència per a l’any 2020 el 0% pel que fa a l’aplicació dels articles d’aquesta Llei.

Disposició addicional primera

S’aprova l’actualització del pla d’equilibri financer del pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que s’annexa a aquesta Llei.

Disposició transitòria primera

Respecte a la pensió de viduïtat temporal, en cas que s’apliqui en el moment del fet causant la Llei 17/2008 del 3 d’octubre, de la seguretat social, i es compleixin els requisits que estableixen l’article 180 de l’esmentada llei modificat per la Llei 9/2019, així com l’article 182, modificat per la Llei 18/2014, les persones vídues disposen d’un termini d’un any a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per sol·licitar l’aplicació de les disposicions que contenen els articles referits de la Llei de la seguretat social esmentada si els són més favorables.

El reconeixement de la prestació corresponent pren efectes a comptar de la data de la sol·licitud corresponent.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social publicarà per tots els mitjans al seu abast el contingut d’aquesta disposició per tal que les persones concernides puguin beneficiar-se’n.

Disposició final primera

Es modifica l’article 7 de la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, que queda redactat com segueix:

“Article 7. Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment

L’aplicació del Sistema de gestió i avaluació de l’acompliment (GAdA) al personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia en les etapes de gestió 2011-2012, 2013-2014, 2014-2015, 2015-2016, 2017-2018, 2018-2019, 2019-2020 i 2020-2021 queda totalment suspesa, tant pel que fa a la gestió com a la retribució, fins a l’aprovació del reglament sobre els processos, sistemes i instruments de l’avaluació de l’acompliment que determina l’article 63.7 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.”

Disposició final segona

Es modifica l’article 50 de Llei general de les finances públiques, del 19-12-1996, i les seves modificacions posteriors, que queda redactat de la manera següent:

“Article 50.
Definició i modalitats

1. Els cabals manllevats per l’Administració general i les entitats parapúbliques o de dret públic constitueixen l’endeutament públic.

2. L’endeutament públic comprèn:

Disposició final tercera

Es modifica l’article 12.3 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors, que queda redactat de la manera següent:

“Article 12. Limitació d’endeutament

[…]

3. A efectes del càlcul del deute públic del Principat d’Andorra, no es tenen en compte:



[…]

Disposició final quarta

S’afegeix un nou apartat 6 a l’article 35, “Selecció d’entitats dipositàries”, de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, amb el contingut següent:

“6. Els criteris de repartiment entre les entitats dipositàries del patrimoni del Fons de reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de solvència, experiència, especialització, capacitat, seguretat i cost.”

Disposició final cinquena

Es modifiquen els apartats dels articles següents de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i les seves modificacions posteriors:

1. S’addiciona l’apartat 3 a l’article 157, que queda redactat de la manera següent:

“Article 157. Situacions especials

[…]

3. En cas de mort del fetus amb 180 dies o més de gestació, es té dret a la prestació econòmica per maternitat d’una durada de deu setmanes.”

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 160, que queda redactat de la manera següent:

“Article 160. Prestació de paternitat

1. Tenen dret a la prestació econòmica de paternitat que ha de ser realitzada en dies consecutius les persones assalariades i les persones que exerceixin una activitat per compte propi que compleixin els requisits regulats a l’article 153.

[…]”

3. S’addiciona l’apartat 6 a l’article 160, que queda redactat de la manera següent:

“Article 160. Prestació de paternitat

[…]

6. En cas de mort del fetus si es compleixen els criteris de gestació establerts a l’article 157, i en cas de mort del nadó, el pare o la parella que ha reconegut l’infant té dret a la prestació econòmica de paternitat de dos setmanes.”

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 190, que queda redactat de la manera següent:

“Article 190. Generació del dret

[…]

2. També es genera el dret a la pensió d’orfenesa quan la persona difunta no compleix aquests requisits generals, però ha cotitzat a la branca general com a mínim dotze mesos en els darrers divuit mesos abans de la seva mort. Computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació.

En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a la pensió d’orfenesa.

[…]”

5. Es modifica l’article 257, que queda redactat de la manera següent:

“Article 257. Resolucions del Consell d’Administració

1. Contra les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració es pot interposar recurs en el termini d’un mes davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb el procediment vigent.

2. En els recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l’estat de salut, la persona assegurada, prèvia petició, o bé el Consell d’Administració, abans de resoldre, pot demanar el parer d’un tribunal mèdic compost per tres especialistes: un metge nomenat per l’Àrea de Medecina Legal i Forense especialista en valoració del dany corporal, un metge de la CASS i un metge nomenat per la persona assegurada. Aquest informe és preceptiu quan el sol·liciti la persona assegurada en el seu recurs. Les despeses d’emissió del dit informe mèdic són a càrrec de la CASS, llevat que el demani la persona recurrent; en aquest cas, aquesta persona n’ha de satisfer una tercera part del cost.

En cas que la persona assegurada no designi cap metge, el tribunal mèdic ha d’estar compost pel metge nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense i pel metge de la CASS. En aquest cas, si l’opinió d’ambdós professionals fos divergent, preval la del metge nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense.

3. El tribunal mèdic valora l’estat de salut de la persona assegurada basant-se en l’informe elaborat prèviament pel metge nomenat per l’Àrea de Medecina Legal i Forense sense cap vinculació amb les parts, i basant-se en la documentació mèdica relativa al recurs que s’ha de valorar.

L’informe del tribunal mèdic és vinculant per al Consell d’Administració únicament pel que fa a les qüestions mèdiques, i el Consell d’Administració pot resoldre en un altre sentit per raó de l’incompliment dels requisits administratius previstos per la normativa de seguretat social.

4. La petició del parer del tribunal mèdic suspèn el termini de resolució del recurs.

Disposició final sisena

Es modifica l’apartat 2, es crea un apartat 3 i es transforma l’actual apartat 3 en un nou apartat 4 de l’article 19 de la Llei 32/2014, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, que queda redactat de la manera següent. Per coherència es modificarà la numeració de l’apartat següent.

Article 19. Compte de compensació

[…]

2. Els pressupostos generals de l’Estat i dels comuns inclouran una partida pressupostària corresponent al zero coma cinquanta per cent (0,50%) del total de les seves despeses que anirà destinada a la dotació del compte de compensació. En els exercicis en que es tingui un pla d’equilibri financer vigent, segons el previst en aquesta Llei, no caldrà obligatòriament fer aportacions al compte de compensació.

3. Pels càlculs associats amb l’apartat anterior es tindrà en consideració el pressupost de despeses liquidat sense considerar les operacions de refinançament de deute o d’amortitzacions de capital. L’aportació al compte de compensació s’efectuarà abans de finalitzar el primer trimestre de l’any pressupostari següent, tenint en consideració la dada del PIB nominal publicada per govern.

4. En cas que el seu volum superi l’ú per cent (1%) del producte interior brut nominal, i si no existeix cap pressupost extraordinari viu, el Consell General, a proposta del Govern i els comuns, podrà decidir aplicar-ne la part excedent a la reducció del deute públic o a constituir o dotar un fons sobirà.

Disposició final setena

Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials i immobiliàries, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició addicional primera

El valor d’adquisició previst a l’apartat 5 de l’article 8 s’ha d’actualitzar multiplicant-lo pels coeficients d’actualització següents, determinats en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat en propietat de l’obligat tributari:

Disposició final vuitena

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti el projecte de consolidació que integri la legislació vigent sobre les matèries regulades de les lleis següents:

Disposició final novena

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 17 de desembre del 2020



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Quadre resum Projecte de Pressupost 2021

Govern d’Andorra

Pressupost d’ingressos 2021

Classificació econòmica - Conceptes (euros)

Pressupost del sector públic 2021

Classificació econòmica

Pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social - CASS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Fons de Reserva de Jubilació

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Autoritat Financera Andorrana - AFA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària - SAAS

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Forces Elèctriques d’Andorra - FEDA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya - EFPEM

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de l’Institut d’Estudis Andorrans - IEA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Universitat d’Andorra

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra (SDADV)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la l’Agència Andorrana Antidopatge- AGAD

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Telecom, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de la Ràdio i Televisió d’Andorra, SA - RTVASA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Ramaders d’Andorra, SA

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost d’Andorra Turisme, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost del Centre de Tractament de Residus, SA (CTRASA)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost Andorra Desenvolupament i Inversió, SAU - ADI, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de FEDA Solucions, SAU

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de Capçalera d’Infraestructures Energètiques, SAU (FEDA Ecoterm)

Pressupost de despeses


Pressupost d’ingressos

Pressupost de despeses 2021

Classificació funcional - Programes (euros)


Classificació econòmica - Conceptes (euros)


Classificació administrativa - Econòmica (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal Constitucional pel 2021

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell Superior de la Justícia pel 2021

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Consell General pel 2021

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de la Institució del Raonador del Ciutadà pel 2021

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost del Tribunal de Comptes pel 2021

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Protecció de Dades pel 2021

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)

Projecte de pressupost de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) pel 2021

Pressupost de despeses (euros)


Pressupost d’ingressos (euros)