Carregant...
 


Llei 27/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de caça


Atès que dins del termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l’article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 25 d’octubre del 2021, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:

Llei 27/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de caça

Exposició de motius

En la sessió del 28 de juliol del 2016, el Consell General va aprovar la Llei 13/2016 de caça.

L’article 31 de la Constitució determina els principis i les exigències de conservació de la natura, i estableix que és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones.

La fauna salvatge com a pilar del patrimoni natural és un element identitari i idiosincràtic d’Andorra i dels seus ciutadans. Aquesta riquesa faunística requereix l’atenció de l’Estat, a fi de conservar-la i potenciar-la de forma equilibrada i ordenada.

El Conveni de Berna del 19 de setembre del 1979 relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa comportà una adequació efectiva de la política cinegètica dels estats membres del Consell d’Europa, amb una vocació unificadora en l’àmbit europeu. La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 ja va suposar una ordenació cinegètica d’acord amb aquests preceptes.

Tanmateix, l’activitat cinegètica, la seva gestió i les poblacions de les espècies caçables havien evolucionat considerablement des de l’aprovació de la darrera Llei de caça, i els seus preceptes necessitaven també adaptar-se a la nova realitat.

La creació dels vedats de caça, així com la gestió de l’isard, havia permès un augment de les poblacions. Aquestes poblacions d’isards van anar creixent tant a dins com a fora dels vedats de caça. Això demostra el rol important que han tingut els vedats quant a la disseminació per tot el territori nacional, fins a aconseguir en els darrers anys una població creixent.

La Llei introduïa nous mètodes objectius de càlcul, per tal de poder mantenir en el temps aquesta població, amb l’aplicació quan esqueia de plans de caça definits d’acord amb l’evolució de l’índex de creixement de la població i de la variació de la població adulta i juvenil.

Aquesta evolució ha estat marcada també per períodes d’epizoòties que van fer palesa la necessitat de determinar, tal com establia la Llei, paràmetres poblacionals com a requisits mínims que s’han de complir per realitzar plans de caça. Aquests requisits es van establir d’acord amb les característiques d’Andorra, de la gestió i els sistemes de caça de l’isard i de l’històric de les dades poblacionals de l’espècie al país. Una bona gestió cinegètica requeria mesures de protecció com la prohibició de l’exercici de la caça de l’isard regulada en aquesta Llei quan els paràmetres poblacionals fossin desfavorables al manteniment de la població.

La seguretat en la caça va prendre importància aquells darrers anys i la Llei n’introduïa un títol específic. Les zones de seguretat que s’havien de respectar durant l’activitat de la caça van ser redefinides per adaptar-les als canvis d’organització del territori dels darrers anys, i en certes zones s’establia l’activitat cinegètica amb seguretat per a la correcta gestió de les poblacions.

L’objectiu de modernització, agilització i simplificació dels tràmits de caça també es tenia en compte en la Llei, que determinava que la validesa de la llicència de caça s’establia per la via reglamentària. Així doncs, la Llei permetia allargar la vigència de la llicència per diverses temporades de caça, i el caçador esdevenia el responsable de portar amb la llicència la documentació vigent de certificat d’assegurança de responsabilitat civil i del permís d’arma.

Per adequar les disposicions legals que regulaven l’exercici de la caça a Andorra al precepte constitucional esmentat i també per actualitzar-les, el 2016 va resultar necessària la promulgació de la nova Llei de caça, que substituïa la del 13 d’abril del 2000.

L’abast de la Llei de caça es limita a l’ordenació de l’activitat cinegètica, per tal com es considera convenient reservar la regulació general de la conservació de la natura i dels recursos naturals a altres disposicions, d’acord amb el marc competencial establert en la Constitució.

La disposició derogatòria segona de la Llei 13/2016 tenia rang de llei qualificada en la mesura que derogava els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal. L’article 492 tipificava penalment diverses conductes de caça il·legal i es considerava més adient i proporcionat a la gravetat d’aquestes conductes que fossin sancionades administrativament en la forma prevista en la Llei. Pel que respecta a l’article 493, tipificava penalment diferents conductes de pesca il·legal que es trobaven també tipificades com a infracció administrativa en la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i, per un criteri de coherència en la sanció de les infraccions relacionades amb la fauna salvatge, es va creure també convenient sancionar administrativament aquestes conductes i derogar-ne la tipificació penal.

L’any 2021, per donar coherència a les tasques atribuïdes al Cos de Banders en matèria sancionadora, es va modificar la Llei de caça del 28 de juliol del 2016, mitjançant la Llei 2/2021, del 4 de febrer, de modificació de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders. Es van adaptar els procediments sancionadors que preveia la Llei de caça del 28 de juliol del 2016, amb la finalitat de fomentar l’efectivitat del règim sancionador i facilitar la tasca dels membres del Cos de Banders en les tasques de control i compliment de la normativa que se’ls atribueixin en matèria de caça i pesca, preservació del medi i hàbitats aquàtics i tinença d’animals, i es preveia un procediment més àgil i flexible per imposar sancions, amb una reducció de l’import de la sanció en cas de conformitat.

La disposició final segona modifica l’article 46 de la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça, i addiciona els articles 47, 48 i 49 a aquesta Llei.

L’article 46 es modifica per tal d’atribuir la potestat sancionadora per infraccions molt greus, que comporten unes sancions més importants, al ministre competent en matèria de caça, mentre que la potestat sancionadora per infraccions lleus i greus s’atribueix al director del Cos de Banders.

Pel que respecta al procediment, |l’article 47 de la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça manté que la tramitació dels expedients sancionadors per imposar sancions greus i molt greus previstes als articles 40.2, 40.3, 40.4, 40.5 i 41 es regula pel Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i els reglaments que el desenvolupen, i l’article 48 introdueix el procediment més àgil i flexible per imposar sancions per les infraccions lleus previstes a l’article 39 i per la infracció greu prevista a l’article 40.1. L’article 49 de la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça introdueix el concepte de reducció per conformitat en cas de pagament voluntari.

El text consolidat de la Llei de caça incorpora totes les modificacions esmentades, amb la necessitat d’augmentar-ne l’articulat.

Aquesta consolidació ha permès actualitzar les disposicions derogatòries i finals de la Llei.

El text consolidat deroga la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que en contradiguin el contingut.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte regular l’exercici de la caça de manera que sigui compatible amb la protecció, la conservació, el foment i l’aprofitament de la riquesa faunística nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.
Article 2. Definicions

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

Acció de caça: l’activitat exercida per les persones mitjançant l’ús d’arts, armes o mitjans adequats per tal de buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, amb la finalitat de capturar-los vius o morts.
Batuda: modalitat de caça que consisteix en el fet que una persona o un grup de persones anomenades batedors, amb l’ajut de gossos o sense, efectuen l’arruix de les peces aixecant-les i forçant-les a aproximar-se cap a les parades on resten els caçadors armats per abatre-les.
Hàbitat: Zona en què es donen les condicions ambientals per a la presència o el desenvolupament d’espècies o poblacions d’espècies, ja siguin de fauna o flora.
Lloc habitat: Construcció ocupada per persones amb accés rodat d’amplada superior a 2,5 metres. No s’entén per “llocs habitats” les cabanes i els refugis de muntanya.
Arma enfundada: S’entén que una arma està enfundada quan no és a la vista, i la funda o qualsevol altre element de roba la cobreix totalment.

Títol II. Espècies caçables

Article 3. Concepte

Només són caçables les espècies d’animals salvatges que es defineixen per la via reglamentària d’acord amb aquesta Llei i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra.
Article 4. Plans de gestió

1. El ministeri responsable de la caça elabora els plans de gestió de les espècies caçables, en funció de la unitat de gestió de cada població.

2. Els plans de gestió s’han de fonamentar en els principis següents:

a) Anàlisi de les característiques del territori.
b) Coneixement de les poblacions faunístiques existents.
c) Definició dels objectius de la gestió.
d) Mitjans necessaris per aconseguir els objectius.

Article 5. Tipus d’espècies

Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies sotmeses a un pla de caça.
Article 6. Espècies regulables

1. Són espècies regulables:

a) Les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques.
b) Les que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, a la fauna o la flora en general.


2. La qualificació d’espècie regulable i la regulació específica que hagi d’aplicar-se a aquesta espècie les defineix el Govern reglamentàriament.

3. El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori, el tir de nit o altres procediments idonis per al control d’espècies regulables. L’autorització ha d’establir els preceptes que s’han de respectar obligatòriament.
Article 7. Espècies sotmeses a un pla de caça

1. Són espècies sotmeses a un pla de caça l’isard i altres espècies que obtinguin aquesta denominació per la via reglamentària.

2. La caça d’aquestes espècies es regula mitjançant un pla de gestió.

3. La reglamentació ha d’incloure com a mínim l’aplicació dels plans de gestió mitjançant els plans de caça, el procediment d’adjudicació de les captures, i ha de definir les obligacions del caçador en el desenvolupament de la captura de la peça atribuïda i el procediment que cal seguir quant a marcatge, registre i control de la peça capturada.
Article 8. Caça de l’isard

1. Pel que fa al pla de caça de l’isard que s’aplica en terreny cinegètic comú i vedat temporal, el pla de gestió defineix la unitat de gestió, que està composta pel terreny cinegètic comú, pels vedats temporals de caça i pels vedats de caça, determinats reglamentàriament, en què no s’aplica un pla de caça específic.

2. Per definir el pla de caça es tenen en compte paràmetres poblacionals com ara l’índex de creixement i l’evolució de la població adulta i juvenil, entre d’altres.

3. Només és aplicable un pla de caça anual de l’isard quan es compleixin alhora els paràmetres següents:

a) L’índex de creixement anual de la població d’isards de la unitat de gestió és superior o igual al 14%. S’entén per “índex de creixement” el percentatge de cabrits d’isards respecte a la població total d’isards de la unitat de gestió.

b) La població total en terreny cinegètic comú i vedats temporals de caça és superior a 300 isards.


4. Les peces de caça de l’isard i la seva carn no poden ser objecte de compra, de venda ni de consum en establiments públics.

5. La caça de cabrits d’isard en qualsevol època de l’any està prohibida.
Article 9. Espècies d’interès cinegètic

1. El Govern pot establir anyalment un pla de mesures destinades a la repoblació i el foment de les espècies d’interès cinegètic.

2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques del territori andorrà o que puguin provocar pol·lucions genètiques o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.

3. Qualsevol repoblació cinegètica requereix l’autorització prèvia del ministeri responsable de la caça, segons s’estableixi reglamentàriament.

4. En cas d’introducció d’una espècie no autòctona, s’ha d’elaborar un estudi previ, incorporant l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar-ne la viabilitat i el seu impacte sobre el medi.
Article 10. Transport, importació i exportació

El transport, la importació i l’exportació de les peces de caça i/o la seva carn es desenvolupen per reglament.
Article 11. Captura i/o sacrifici d’animals

El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori:

a) la utilització de tranquil·litzants o altres mètodes per a la captura i/o el sacrifici d’animals per a finalitats científiques,
b) la captura i/o el sacrifici d’animals que hagin esdevingut nocius o puguin comportar un perill per a les persones, per als altres animals o per al medi.

Títol III. Els terrenys de caça

Article 12. Classificació

Els terrenys de caça es classifiquen en:

a) zones de terreny cinegètic comú
b) vedats de caça
c) vedats temporals de caça

Article 13. Zones de terreny cinegètic comú

1. Són zones de terreny cinegètic comú les que no han estat definides com a vedats de caça ni com a vedats temporals de caça.

2. A les zones de terreny cinegètic comú, l’exercici de la caça es pot practicar sense altres limitacions que les previstes en aquesta Llei o en les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.
Article 14. Vedats de caça

1. Són vedats de caça les zones geogràfiques en què tota acció de caça està prohibida i que tenen per finalitat assegurar la protecció, la conservació i el foment de les espècies autòctones.

2. La creació, la modificació o l’anul·lació dels vedats de caça es fan per llei.
Article 15. Vedats temporals de caça

1. Els vedats temporals de caça són zones geogràfiques en què l’acció de caça està prohibida per un determinat període de temps, amb la finalitat de protegir temporalment totes les espècies animals que hi habiten.

2. El Govern estableix anyalment per la via reglamentària els vedats temporals de caça, tenint en compte l’equilibri entre les parròquies pel que fa a la superfície total afectada per vedats de caça i vedats temporals.

3. En els vedats temporals es permet la caça de l’isard durant el període hàbil per a aquesta modalitat de caça, en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.
Article 16. Disposicions comunes als vedats de caça i als vedats temporals de caça

1. Als vedats de caça i als vedats temporals de caça es prohibeix portar qualsevol arma. En els llocs habitats, carreteres generals, carreteres secundàries i accessos directes a habitatges inclosos en aquests vedats només s’autoritza a portar armes si estan descarregades i degudament enfundades.

2. Per reglament, es pot acordar la captura de determinades unitats quan, en aplicació dels plans de gestió dels vedats de caça i dels vedats temporals de caça, i en coherència amb els plans de caça de cada espècie, aquests plans ho disposin.

Títol IV. Seguretat en la caça

Article 17. Zones de seguretat

1. Es consideren zones de seguretat:

a) Els nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats.
b) Les proximitats als nuclis urbans, zones urbanitzades i llocs habitats, en una distància igual o inferior a cent cinquanta (150) metres.
c) Les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles.
d) Les proximitats a les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.
e) Les bordes, cabanes i refugis de muntanya, en una distància igual o inferior a vint-i-cinc (25) metres.
f) Les zones d’activitat humana en què el Govern, a demanda del comú afectat, limita per la via reglamentària temporalment l’activitat de la caça.


2. A les zones de seguretat de l’article 17.1.a i 17.1.c, l’acció de caça queda prohibida. Per transportar l’arma, ha d’estar descarregada i enfundada i cal evitar que estigui a la vista.

3. A la resta de les zones de seguretat de l’article 17.1, l’acció de caça s’ha de limitar a buscar, atreure, perseguir o acuitar els animals, però queda prohibit l’ús de l’arma, que ha d’estar descarregada i enfundada i no pot estar a la vista.

4. En qualsevol cas, quan es caci en els límits de les zones de seguretat, sempre s’ha de fer d’esquena a aquestes zones.

5. A demanda d’un comú, el Govern pot, per la via reglamentària, prohibir temporalment l’acció de caça en zones d’activitat humana.
Article 18. Responsabilitat

1. Els caçadors estan obligats a indemnitzar dels danys i perjudicis que hagin causat en l’exercici de la caça.

2. Tot caçador ha de ser titular d’una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent, establerta per una companyia d’assegurances degudament autoritzada per actuar dins del territori nacional, que cobreixi les responsabilitats civils en què puguin incórrer el caçador directament o els seus gossos, per una suma que s’ha d’establir per la via reglamentària.
Article 19. Mesures de precaució

Els caçadors han d’adoptar mesures de precaució per tal de garantir la protecció i la seguretat de les persones, els animals i els béns.
Article 20. Mesura de seguretat en la modalitat de batuda

1. Els caçadors que estiguin en acció de caça en la modalitat de batuda, i les persones que els acompanyin d’acord amb l’article 28, han de dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja que ha de ser una gorra, una jaqueta o una armilla.

2. El Govern pot establir reglamentàriament mesures de seguretat en la modalitat de batuda.

Títol V. Requisits d’exercici de la caça i llicència de caça

Article 21. Requisits

Té dret a caçar tota persona major de setze anys que sigui titular de la llicència de caça, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.
Article 22. Llicència de caça

1. La llicència de caça és un document personal i intransferible, la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça.

2. Tot titular d’una llicència de caça ha de ser membre de la Federació Andorrana de Caça.
Article 23. Llicències especials de caça

1. Són llicències especials de caça les que habiliten a caçar determinades espècies en funció dels plans de gestió.

2. La llicència especial de caça és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça de determinades espècies.

3. El Govern, per reglament, fixa els tipus de llicències especials de caça.
Article 24. Lliurament de llicències de caça

La llicència de caça i les llicències especials de caça són lliurades pel ministeri responsable de la caça, en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.
Article 25. Sistema d’avaluació

1. Les persones que sol·liciten per primera vegada una llicència de caça o que la sol·liciten després d’haver estat inhabilitades per infracció administrativa o per resolució judicial han de superar una avaluació sobre coneixements de fauna, hàbitats, utilització d’armes de foc i legislació en matèria de protecció del medi, de caça i d’armes.

2. El Govern, per reglament, estableix el sistema d’avaluació, el contingut i el nombre mínim de convocatòries de l’avaluació.
Article 26. Prohibicions

1. No poden obtenir la llicència de caça:

a) Els que no reuneixin els requisits i les condicions establerts legalment i reglamentàriament.
b) Els inhabilitats per resolució judicial ferma.
c) Els infractors d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin mentre no acreditin el compliment íntegre de la sanció que els hagi estat imposada per resolució ferma recaiguda.
d) Els que hagin estat sancionats, per resolució ferma recaiguda en expedient sancionador, amb la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la, durant el termini de compliment de la sanció.


2. Les persones que hagin estat judicialment privades de portar armes no tenen el dret de gaudir de la llicència de caça.
Article 27. Altres requisits d’exercici de la caça

Per practicar la caça és obligatori:

a) portar en tot moment la documentació que acrediti que el caçador és titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.
b) ser titular del permís d’arma vigent i portar-lo, d’acord amb la normativa vigent referent a la tinença i el transport d’armes.

Article 28. Acompanyants

Les persones que acompanyen o guien els caçadors durant la pràctica de la caça no han de ser titulars de la llicència de caça, però no poden portar arma ni capturar cap peça.

Títol VI. Temporada de caça

Article 29. Terminis

L’exercici del dret de caça queda sotmès a les dates d’obertura, de tancament i als dies hàbils fixats anyalment pel ministeri responsable de la caça.
Article 30. Hores

1. Només es pot caçar de dia. S’entén per “dia” el temps comprès entre l’alba i el primer foscant.

2. Està prohibit caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça, segons s’estableixi reglamentàriament.
Article 31. Prohibició temporal

El ministeri responsable de la caça pot prohibir temporalment la caça a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials.

Títol VII. Sistemes de caça

Article 32. Tipus d’armes

1. Únicament està permès l’exercici de la caça amb armes de foc, tipus escopeta o fusell, arc i amb arma blanca.

2. L’arma blanca únicament està autoritzada per donar mort a un animal ferit.
Article 33. Utilització de gossos

1. La utilització de gossos en la pràctica de la caça es defineix per la via reglamentària.

2. Si s’empren gossos de caça, el caçador ha d’actuar amb diligència suficient per evitar que puguin transitar sense cap control i causar danys.

3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, s’entén que hi ha negligència en la modalitat de batuda quan, un cop acabada la batuda, el caçador no hagi comunicat al Cos de Banders la pèrdua del gos.

4. La utilització de gossos en la caça de l’isard és prohibida.
Article 34. Reclams i aparells reproductors

Les modalitats d’ús dels reclams o d’aparells reproductors de sons en la pràctica de la caça es regulen reglamentàriament.
Article 35. Prohibicions

Està prohibit utilitzar els ginys i els mètodes següents per caçar:

a) Llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.
b) Aparells elèctrics capaços de matar o atordir; fonts lluminoses artificials; miralls o altres objectes enlluernadors; aparells d’il·luminació de blancs; dispositius de mira amb convertidor d’imatge electrònica; aparells d’infrarojos; aparells d’intensificació de la llum residual; silenciadors i ginys similars.
c) Explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb tranquil·litzants; gasos o fums; animals vius utilitzats com a reclam.
d) Fusells i pistoles d’aire comprimit.
e) Armes semiautomàtiques amb carregador de més de dos cartutxos, sense comptar el de la recambra; és a dir, el màxim permès és de tres trets amb armes semiautomàtiques, fusells i escopetes. La tinença de carregadors de capacitat superior a dos cartutxos també és prohibida.
f) Vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.

Títol VIII. Comissió de Seguiment de la Caça

Article 36. Entitats col·laboradores

La Federació Andorrana de Caça, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura, d’acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actuen com a organismes col·laboradors del Govern en compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.
Article 37. Comissió de Seguiment de la Caça

1. Es crea la Comissió de Seguiment de la Caça, que és un òrgan consultiu format pels membres següents:

a) El/la president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la ministre/a responsable de la caça.
b) El/la vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació Andorrana de Caça.
c) El/la director/a o màxim responsable del departament responsable de la caça.
d) Un/a comandament de l’àrea responsable de la caça.
e) El/la director/a o comandament del Cos de Banders.
f) Un/a representant de l’àrea responsable de la caça.
g) Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Caça.
h) Un/a vocal designat per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
i) Un/a representant de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura.


2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Caça són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, el seguiment i gestió de la caça.

3. El Govern estableix reglamentàriament el funcionament de la Comissió de Seguiment de la Caça.

Títol IX. Infraccions i sancions

Article 38. Disposició general

1. L’incompliment d’aquesta Llei dóna lloc a infraccions lleus, greus o molt greus.

2. Si existeix un procés penal en curs, concorrent amb un expedient administratiu instruït per una mateixa infracció, se suspèn la tramitació d’aquest darrer fins que recaigui una sentència ferma.

3. Sense perjudici de les responsabilitats administratives o penals en què hagin pogut incórrer, els infractors han de satisfer l’import dels danys i els perjudicis ocasionats.
Article 39. Infraccions lleus

1. Són infraccions lleus, castigades amb multa de trenta (30) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:

a) No sotmetre les peces capturades als controls establerts reglamentàriament.
b) Retornar, fora del període establert reglamentàriament, el sistema de marcatge expedit pel Govern de captura d’espècies sotmeses a un pla de caça.
c) Caçar essent titular de la llicència de caça, del permís d’arma i del document que acrediti ser titular de la pòlissa d’assegurances i no portar un o més d’aquests documents.
d) No respectar els preceptes que estableix l’autorització lliurada pel ministeri per al control d’espècies regulables.
e) Qualsevol altra acció o omissió que vulneri les prescripcions d’aquesta Llei o les disposicions que la desenvolupin i que no sigui constitutiva d’una infracció més greu que les precedents.


2. Són infraccions administratives lleus, castigades amb multa de cent cinquanta (150) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:

a) Emprar gossos sense la diligència suficient per evitar que causin danys.
b) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, no retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
c) Amb relació a les espècies sotmeses a un pla de caça, registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a intransferible entre caçadors (anella o altres sistemes).

Article 40. Infraccions greus

1. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any en cas de no satisfer la multa, les següents:

a) No dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja quan s’està en acció de caça o com a acompanyant, en la modalitat de batuda.
b) Infringir les mesures de seguretat establertes reglamentàriament pel Govern en la modalitat de batuda.
c) Destruir o malmetre les instal·lacions i els rètols indicadors destinats a la protecció, el foment i la informació de la fauna i de les zones de caça.
d) Caçar infringint la normativa en relació amb la utilització d’armes semiautomàtiques establertes a l’article 35.e.


2. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de tres-cents (300) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:

a) Caçar espècies caçables no sotmeses a pla de caça, fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert en el terreny cinegètic comú. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.
b) Excedir les limitacions establertes per reglament de captura i de transport per dia i per caçador de les espècies caçables no sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada de més.
c) Caçar nevant i durant les 24 hores següents a la nevada, si la neu cobreix el terra suficientment perquè sigui fàcil seguir el rastre de les peces de caça, exceptuant les espècies regulables i les espècies sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de cinquanta (50) euros per peça capturada.
d) Utilitzar gossos en la pràctica de la caça de manera no definida reglamentàriament.
e) En la modalitat de batuda, no comunicar al Cos de Banders la pèrdua d’un gos un cop acabada la batuda.
f) Practicar la caça de l’isard utilitzant gossos.
g) Infringir la normativa en l’ús de reclams o dels aparells reproductors de sons establerta en l’article 34 i el reglament que el desenvolupa.


3. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil (1.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a un pla de caça:

a) Capturar un exemplar de gènere diferent de la peça adjudicada sense perjudici de les prescripcions establertes pel pla de caça.
b) Caçar fora dels dies hàbils corresponents dins del període establert.
c) Caçar mitjançant la modalitat de caça no establerta reglamentàriament.
d) No dur el sistema de marcatge obligatori quan el caçador està en acció de caça.


4. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil cinc-cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents:

a) Realitzar qualsevol repoblació amb espècies caçables sense l’autorització prèvia del ministeri.
b) No complir les indicacions que faci l’agent de l’Administració degudament autoritzat o el membre del Cos de Banders en supòsits de caça acompanyada.
c) Portar l’arma carregada o sense enfundar en les zones de seguretat definides en l’article 17.


5. Són infraccions administratives greus, castigades amb multa de mil-cinc cents (1.500) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant un any, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça:

a) No avisar en el temps establert reglamentàriament perquè es pugui realitzar el control de la captura.
b) Registrar incorrectament el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
c) No retornar el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern definit reglamentàriament com a transferible entre caçadors (anella o altres sistemes).
d) Caçar fora de les unitats de gestió on s’aplica el pla de caça.

Article 41. Infraccions molt greus

1. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:

a) Caçar una espècie no caçable.
b) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència de caça.
c) Estar en acció de caça i no ser titular de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.
d) Estar en acció de caça i no ser titular del permís d’arma vigent.
e) Exercir la caça utilitzant armes no permeses o amb una finalitat diferent de la permesa segons l’article 32.
f) Caçar utilitzant fusells i pistoles d’aire comprimit.
g) Controlar amb qualsevol sistema o mitjà els moviments dels agents del Cos de Banders, amb la finalitat de facilitar la caça fraudulenta o amagar les peces i els estris de caça, tant si es fa personalment com si s’encomana a altres persones.
h) Infringir la normativa de transport, importació i exportació de les peces de caça i/o la seva carn.


2. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de dos mil (2.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents accions referides a espècies sotmeses a pla de caça.

a) Comprar o vendre isards o la seva carn.
b) El consum d’isard en establiments públics.
c) Efectuar una captura amb el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) d’un altre caçador, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors.
d) Transferir el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes) a un altre caçador o entre colles, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible entre caçadors o entre colles.
e) Manipular, deteriorar o tancar indegudament el sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).
f) La manca de marcatge de la peça capturada de la manera establerta reglamentàriament o la manca de registre del sistema de marcatge de captura de l’animal expedit pel Govern (anella o altres sistemes).
g) Desplaçar i/o transportar qualsevol peça d’una manera prohibida.
h) Capturar exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors.
i) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència especial.


4. Són infraccions administratives molt greus, castigades amb multa de tres mil (3.000) euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, les següents:

a) No col·laborar o impedir les tasques del Cos de Banders.
b) L’obstrucció de l’exercici de les funcions d’inspecció, investigació i control que corresponen al Cos de Banders d’acord amb les competències atribuïdes per la legislació.
c) Caçar fora de temporada sense autorització.
d) Caçar de nit sense autorització.
e) Caçar cabrits d’isard en qualsevol època de l’any.
f) Fer qualsevol repoblació amb espècies caçables que pugui provocar o provoqui pol·lució genètica o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.
g) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats de caça amb infracció dels articles 14 i/o 16, sense autorització.
h) Caçar i/o fer ús d’armes en vedats temporals de caça amb infracció dels articles 15 i/o 16, sense autorització.
i) Practicar la caça en les zones de seguretat en que està prohibida o practicar-la sense respectar les limitacions per a la seva pràctica quan està autoritzada.
j) Caçar en els límits de les zones de seguretat sense fer-ho d’esquena a aquestes zones.
k) Estar en acció de caça en zones d’activitat humana en què la caça està prohibida per la normativa.
l) Estar en acció de caça en zones prohibides temporalment d’acord amb l’article 31.
m) Caçar utilitzant llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures i/o altres mitjans o mètodes similars.
n) Caçar utilitzant aparells elèctrics capaços de matar o atordir, fonts lluminoses artificials, miralls o altres objectes enlluernadors, aparells d’il·luminació de blancs, dispositius de mira amb convertidor d’imatge electrònica, aparells d’infrarojos, aparells d’intensificació de la llum residual, silenciadors i ginys similars.
o) Caçar utilitzant explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats, o amb tranquil·litzants, gasos o fums i animals vius com a reclam.
p) Caçar utilitzant vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís, aeronaus i qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de ginys i/o mètodes contraris a l’art de la caça en general.

Article 42. Comís cautelar

1. Qualsevol atestat d’infracció greu o molt greu contra els preceptes de caça comporta de manera cautelar el comís de les armes, municions, i material òptic i estris o sistemes il·legals, i de les peces de caça, vives o mortes. A les peces de caça se’ls dóna la destinació que determini el Govern. Els béns comissats queden embargats i en dipòsit a càrrec del Govern, fins a l’abonament de la sanció, llevat que per resolució administrativa o judicial ferma es disposi altrament.

2. Si l’infractor és una persona no resident queda obligada, abans d’abandonar el país, a deixar un dipòsit de la quantia màxima de la possible sanció prevista a l’atestat d’infracció, a més del comís especificat a l’apartat anterior per a les infraccions lleus, greus i molt greus.
Article 43. Reincidència

1. Reincidència simple: S’entén per “reincidència simple” el fet de tenir dos sancions de la mateixa infracció d’aquesta Llei en un període de tres anys.

2. Reincidència múltiple: S’entén per “reincidència múltiple” el fet de tenir tres sancions de la mateixa infracció en tres anys; o tenir dos sancions de diferents infraccions d’aquesta Llei en un període de dos anys.

3. La reincidència simple en qualsevol de les infraccions tipificades en aquesta Llei, la utilització d’una identitat fictícia i l’actuació amb violència o amenaces comporten l’aplicació del doble de l’import de la sanció.

4. En cas de reincidència múltiple, el Govern imposa el triple de l’import de la sanció i la inhabilitació per obtenir la llicència de caça durant un any, a sumar a la inhabilitació ja prevista en aquesta Llei.
Article 44. Prescripció

Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus.
Article 45. Termini

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès. La prescripció de l’exigibilitat de les infraccions queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.
Article 46. Competència

1. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions molt greus correspon al ministre competent en matèria de caça, el qual la pot delegar en un alt càrrec del ministeri, segons prevegi l’acord de delegació.

2. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions lleus i greus correspon al director del Cos de Banders.
Article 47. Procediment sancionador per infraccions greus previstes als articles 40.2, 40.3, 40.4 i 40.5 i per infraccions molt greus previstes a l’article 41

El procediment sancionador per imposar sancions per les infraccions greus previstes als articles 40.2, 40.3, 40.4 i 40.5 i per les infraccions molt greus previstes a l’article 41 se subjecta a les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i dels reglaments que el desenvolupen.
Article 48. Procediment sancionador per infraccions lleus i greus previstes als articles 39 i 40.1

1. El procediment sancionador a l’empara d’aquest article l’inicia el Cos de Banders mitjançant la constatació per part d’un dels seus membres de qualsevol de les infraccions previstes als articles 39 i 40.1 d’aquesta Llei. Aquesta constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona expedientada i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals presumptament infringides, l’import de les sancions que comporten aquestes infraccions i una indicació clara del termini per formular al·legacions.

2. La persona expedientada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a partir de l’endemà de la notificació a què fa referència l’apartat anterior, per contestar la denúncia, fer les al·legacions que consideri oportunes al respecte i aportar la documentació que consideri escaient.

3. Si la persona expedientada fa al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva al director del Cos de Banders perquè dicti la resolució corresponent. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada i s’hi pot interposar recurs d’acord amb el Codi d’Administració, del 29 de març de 1989.

4. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona expedientada hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions i les sancions que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives.

5. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de les sancions pels mitjans de pagament acceptats per l’Administració general, a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 4 anteriors.

6. Un cop transcorregut el termini d’un mes que estableix l’apartat 5 anterior sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de les sancions i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, es cobra aquest import per la via de l’execució forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20% sobre l’import de les sancions.
Article 49. Reducció per conformitat

1. En cas que la persona sancionada pagui voluntàriament l’import de les sancions per infraccions lleus i greus previstes als articles 39 i 40.1 en el mateix moment en què s’inicia el procediment sancionador previst a l’article 48, o dins del termini dels deu dies hàbils següents, l’import de la sanció es redueix en un 40%.

2. El pagament voluntari previst a l’apartat 1 comporta:

a) La renúncia a fer al·legacions i que, en cas que se’n facin, es tinguin per no formulades.
b) La finalització i l’arxivament del procediment sancionador en el mateix moment en què es fa el pagament, sense que calgui dictar una resolució expressa a aquest fi. A aquest efecte serveix el document acreditatiu de pagament.
c) La fermesa de les sancions imposades amb efectes plens a comptar del dia en què es fa el pagament.


Disposició derogatòria

Aquesta Llei deroga la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça, així com totes les disposicions d’igual rang o inferior, que contradiguin el seu contingut.

Disposició final primera

El Govern dicta les normes reglamentàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.

Disposició final segona

Les quantitats fixades als articles 39, 40 i 41 s’actualitzen periòdicament segons la Llei de pressupost.

Disposició final tercera

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 25 d’octubre del 2021

Roser Suñé Pascuet
Síndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Emmanuel Macron
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra


Portal Jurídic del Principat d’Andorra