Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 2 de desembre del 2021 ha aprovat la següent:

Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert

Índex

Exposició de motius

La Constitució del Principat d’Andorra, a l’apartat 3 del seu article 72, estableix expressament la submissió de l’actuació de l’Administració pública al principi de transparència.

Aquest principi és un pilar fonamental en una societat democràtica i plural, atès que no únicament fomenta la integritat, eficàcia, eficiència i responsabilitat de les autoritats públiques, sinó que també permet a la població formar-se una opinió en relació amb l’estat dels assumptes d’interès general.

Si bé l’ordenament jurídic andorrà contempla obligacions de transparència en diferents àmbits, com, per exemple, en relació amb les normes de publicitat en matèria de contractació pública, resulta necessari continuar ampliant i reforçant la transparència de l’activitat administrativa. Es tracta de permetre una transformació profunda en l’organització de les administracions i la seva relació amb la ciutadania per fomentar el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana i la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa.

És per aquesta raó que es promou la present Llei, que té com a finalitat desenvolupar el principi de transparència des d’una triple perspectiva. En primer lloc, a través de l’establiment d’obligacions de publicitat activa a càrrec de les administracions i entitats públiques. En segon lloc, a través del reconeixement del dret d’accés a la informació pública, establint-se, alhora, els supòsits taxats en què es pot declarar una informació com a reservada d’Estat. I, en tercer lloc, a través de l’establiment de l’obligació de les persones que ocupen determinats càrrecs d’efectuar una declaració de patrimoni a l’inici i al final de l’exercici del seu càrrec.

Alhora, la present Llei introdueix noves figures de participació ciutadana per permetre apropar els ciutadans a la direcció dels assumptes públics per part de l’Administració general i els òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció.

Així doncs, aquesta Llei es divideix en quatre títols, en què s’encabeixen 35 articles. El Títol I, integrat per tres articles, conté les disposicions generals i consagra com a principis rectors de l’activitat administrativa, conjuntament amb el principi de subjecció a les lleis, els de servei públic, transparència, estricta adequació a les finalitats previstes legalment, imparcialitat i no discriminació.

Per la seva part, l’article 3 defineix un àmbit ampli d’aplicació subjectiva de la Llei. L’article 3.1 determina que estan sotmesos a les obligacions en matèria de publicitat activa i accés a la informació pública: l’Administració general i els òrgans que estan sota la seva direcció; els comuns i els òrgans que en depenen; el Consell General, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, el Raonador del Ciutadà i el Tribunal de Comptes, en relació amb les seves activitats subjectes a dret administratiu; els organismes públics i les entitats parapúbliques, també en relació amb les seves activitats subjectes a dret administratiu i amb exclusió dels col·legis professionals, els quals es regeixen per la seva pròpia normativa; les entitats associatives i fundacionals creades per l’Administració general o pels comuns, i les societats públiques, siguin generals o comunals, quan la participació de l’Administració en el seu capital sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control.

L’article 3.3 estableix l’obligació de declaració de patrimoni de persones que ocupen càrrecs representatius o d’especial responsabilitat. Específicament, es troben subjectes a aquesta obligació el Síndic, el Subsíndic i els consellers generals; el cap de Govern, els ministres, el cap del Gabinet del cap de Govern, el secretari general del Govern, els secretaris d’Estat, els altres alts càrrecs definits per la Llei del Govern i els ambaixadors mentre estiguin al capdavant d’una ambaixada o d’una missió diplomàtica, els caps de les missions diplomàtiques i els caps de les oficines consulars; els cònsols major i menor i els consellers de comú; els càrrecs directius dels organismes públics, de les entitats parapúbliques i de les societats i entitats associatives i fundacionals públiques, siguin generals o comunals, i en les quals la participació de l’administració sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control; el president i altres membres del Consell Superior de la Justícia, els magistrats, els batlles, el fiscal general i els fiscals adjunts, els membres del Tribunal Constitucional i el Raonador del Ciutadà.

I l’article 3.4 estableix que les disposicions en matèria de govern obert són d’aplicació a l’Administració general i als òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció.

El Títol II es divideix en cinc capítols. El primer d’ells, conformat per tres articles, regula l’obligació de publicitat activa de les entitats públiques, estableix l’obligació d’aquestes de publicar de manera periòdica i mantenir actualitzada la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat i que estigui relacionada amb el funcionament i el control de la seva actuació pública.

A aquests efectes, l’article 4 estableix els llistats mínims d’informació que les referides entitats han de publicar i difondre a través de la plataforma Govern Obert, les seves seus electròniques o les seves pàgines web, sense esperar una sol·licitud concreta per part dels administrats. Aquests llistats amplis, inclouen no només informació institucional i organitzativa, sinó també un seguit d’informació de rellevància jurídica i de naturalesa econòmica i pressupostària. Així mateix, als efectes de garantir l’eficàcia del règim de publicitat activa, s’estableix l’obligació de publicar la informació de manera accessible, clara, estructurada, segura i comprensible. Paral·lelament, l’article 5 estableix que les persones físiques o jurídiques, diferents de les previstes a l’àmbit d’aplicació subjectiva de la Llei, que rebin una subvenció pública anual igual o superior a 10.000 euros, han de publicar la informació referent a la utilització de la subvenció pública per elles rebudes i la informació relativa a les subvencions, ajuts o beques que tinguin previst convocar en el marc del desenvolupament del seu àmbit d’actuació. I l’article 6, estableix l’obligació de facilitar la informació en formats reutilitzables perquè la informació pública pugui ser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit.

El capítol segon del Títol II regula abastament i de forma detallada el dret d’accés a la informació pública; dret que s’instaura a favor de totes les persones majors de 16 anys i en relació amb un concepte ampli d’allò que s’ha d’entendre per informació pública.

Aquesta concepció àmplia del dret d’accés es complementa amb la regulació, continguda als articles 11 i 12, dels supòsits taxats en base als quals, i d’acord amb el principi de proporcionalitat, pot denegar-se l’accés a la informació sol·licitada, als efectes de garantir l’equilibri entre l’exercici d’aquest dret i la necessària protecció tant del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal com de l’interès general o altres interessos privats.

El capítol tercer del Títol II preveu l’exercici del dret d’accés a la informació pública a través d’un procediment àgil i clarament definit quant a la tramitació de les sol·licituds d’accés, excloent-se expressament l’obligació de motivar-les, tot als efectes de garantir l’exercici efectiu del dret d’accés.

En relació amb les resolucions en matèria d’accés a la informació pública dictades per l’Administració general o els òrgans i entitats que en depenen, es preveu l’opció, a favor de la persona interessada, de presentar un recurs administratiu potestatiu i previ a la via judicial davant un organisme ja existent, com ho és la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació (CNAAD). Pel que fa a les resolucions en matèria d’accés a la informació pública dictades pels comuns o els òrgans i entitats que en depenen, es preveu l’opció, a favor de la persona interessada, de presentar un recurs administratiu potestatiu i previ a la via judicial davant del Consell de Comú o de l’organisme específic a qui s’hagi atribuït aquesta competència, on sempre serà perceptiu i no vinculant l’informe de la CNAAD.

El capítol quart del Títol II, que consta de sis articles, conté la regulació referent a la informació reservada d’Estat, establint-se, a l’article 17, que el Govern únicament pot classificar com a tal la informació la divulgació de la qual pugui afectar algun dels interessos següents: la defensa i seguretat nacional, les relacions internacionals i les obligacions de confidencialitat assumides en mèrits d’acords amb organismes internacionals, la seguretat pública, les relacions amb els coprínceps i els seus serveis, i la política econòmica, financera i monetària. La resta d’articles d’aquest capítol regulen el procediment de classificació de la informació com a reservada d’Estat, les obligacions quant a custòdia i confidencialitat, el termini de la reserva i els supòsits d’aixecament de la classificació.

El capítol cinquè del Títol II, integrat per cinc articles, es refereix a la CNAAD i regula la seva composició, funcions, competències, règim de funcionament i aplicació de les seves resolucions.

El Títol III, integrat per un únic article, l’article 28, estableix les obligacions de declaració de patrimoni a càrrec de les persones definides a l’article 3.3. Al respecte, es disposa que les persones subjectes a aquesta obligació han de formular, tant en el moment d’accedir al càrrec com en el moment de finalitzar-lo, una declaració jurada de patrimoni, relativa als béns i drets propis dels quals són titulars a les dates respectives, de conformitat amb el model que figura a l’Annex de la Llei. Les declaracions de patrimoni s’han de formular i dipositar davant de notari en el termini improrrogable de tres mesos a comptar de la data d’accés al càrrec i de la data de finalitzar-lo, respectivament.

El Títol IV consta de dos capítols. El primer capítol està integrat per tres articles i conté la regulació del govern obert, fonamentat en el diàleg permanent entre l’Administració pública i la ciutadania, en l’avaluació permanent de la gestió administrativa i dels processos de participació i en el retiment de comptes i l’assumpció de responsabilitat davant els ciutadans derivada de les decisions adoptades a les mesures de foment com també la participació ciutadana en l’elaboració de reglaments. El segon capítol està integrat per quatre articles i regula el dret a la participació ciutadana, remetent a desplegament reglamentari les formes de participació ciutadana no vinculants davant de l’Administració general i els òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció.

Per acabar, la Llei clou amb cinc disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i onze disposicions finals.

Les disposicions addicionals es refereixen a la normativa específica en matèria d’accés a la informació pública; a l’obligació del Consell General i dels comuns de dictar els seus respectius codis de conducta i bones pràctiques; a l’obligació de les administracions general i comunals d’implementar tots els recursos adients als efectes de garantir, a les persones amb diversitat funcional, l’accés efectiu a la informació pública; al tractament del gènere en les denominacions referides a persones o càrrecs; i a una bona administració i serveis públics de qualitat.

Les tres disposicions transitòries regulen, respectivament: les normes aplicables a les reclamacions i recursos en curs en matèria d’accés als documents administratius i mentre es constitueix la CNAAD segons la composició prevista a l’article 24; el termini dins el qual les persones que siguin titulars d’algun dels càrrecs previstos a l’article 3.3 han d’efectuar la corresponent declaració de patrimoni; i el termini dins del qual els partits polítics han d’adaptar els seus estatus a les modificacions introduïdes per aquesta Llei a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

Pel que respecta a les disposicions finals, la primera d’elles introdueix modificacions al Codi penal, i més precisament a l’article 377, relatiu a la revelació de secrets, i a l’article 387, relatiu al finançament il·legal de partits polítics. La disposició final segona modifica l’article 42 del Codi de l’administració per tal d’adequar-lo a la regulació prevista per aquesta Llei. La disposició final tercera modifica diversos articles de la Llei del Tribunal de Comptes, als efectes d’incorporar i regular la seva funció de fiscalització de les associacions i agrupacions de persones que, havent concorregut a eleccions, han obtingut representació o continuen participant activament en la vida política al Principat. I la disposició final quarta modifica la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, amb l’objectiu d’ampliar el seu àmbit d’aplicació a les associacions i agrupacions de persones abans referides i d’incloure el deure dels afiliats als partits polítics d’efectuar les declaracions de patrimoni en cas de resultar subjectes a aquesta obligació.

Per altra banda, les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena preveuen, respectivament: els terminis dins els quals s’ha d’adaptar la reglamentació actual de la CAAD i procedir a la seva constitució segons la nova composició prevista a la Llei; el termini per a què el Govern presenti al Consell General els Projectes de llei de text consolidat del Codi penal, del Codi de l’administració, de la Llei del Tribunal de Comptes i de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral; el moment en què estaran sotmeses les associacions i agrupacions de persones a les modificacions introduïdes a l’article 23 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral; i el termini màxim que tenen les entitats enumerades a l’article 3.1 per implementar l’obligació de publicitat activa de la justificació dels preus públics que tinguin establerts.

La disposició final novena encomana als comuns la incorporació al seu marc normatiu de les disposicions relatives al govern obert, entre les que hi figura la relativa a les Iniciatives reglamentàries populars.

I finalment, la disposició final desena informa de les parts de la Llei que tenen caràcter de llei qualificada, i la disposició final onzena estableix la data d’entrada en vigor de la Llei.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i finalitat

1. Aquesta Llei té per objecte:



2. La finalitat d’aquesta Llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana i la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa.

Article 2. Principis de l’activitat administrativa

Les institucions públiques andorranes, les entitats que en depenen i que es troben vinculades a elles, i el personal al seu servei, desenvolupen la seva activitat amb plena subjecció a les lleis i d’acord amb els principis de servei públic, transparència, estricta adequació a les finalitats previstes legalment, imparcialitat i no discriminació.

Article 3. Àmbit d’aplicació subjectiva

1. Les disposicions del Títol II són d’aplicació a:



2. Els tribunals de justícia es regeixen per la seva pròpia normativa, sense que les disposicions referides al Títol II els hi siguin d’aplicació. Igualment, cap dels preceptes d’aquesta Llei s’apliquen als coprínceps, als seus serveis i a les seves actuacions.

3. Les disposicions del Títol III són d’aplicació a:



4. Les disposicions del Títol IV són d’aplicació a l’Administració general i als òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció.

Títol II. Transparència i accés a la informació pública

Capítol primer. Transparència de l’activitat pública i reutilització de la informació

Article 4. Obligacions de publicitat activa

1. Les entitats enumerades a l’article 3.1 han de publicar de manera periòdica i mantenir actualitzada la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat i que estigui relacionada amb el funcionament i el control de la seva actuació pública. En particular, han de publicar, com a mínim, la informació institucional i organitzativa següent:



2. Igualment, les entitats enumerades a l’article 3.1 han de publicar i mantenir actualitzada, com a mínim, la informació sobre planificació i avaluació següent:



3. Igualment, les entitats enumerades a l’article 3.1 han de publicar i mantenir actualitzada, com a mínim, la informació econòmica i patrimonial següent:



4. Igualment, les entitats enumerades a l’article 3.1 han de publicar i mantenir actualitzada, com a mínim, la informació sobre les activitats de contractació pública, convenis i subvencions següent:



5. La informació es publica a la plataforma Govern Obert, a les seus electròniques o a les pàgines web de les entitats previstes a l’article 3.1, de manera accessible, clara i estructurada, i sense perjudici d’altres formes addicionals de publicació que puguin adoptar-se. Aquestes dades s’han de publicar de forma segura i comprensible, i en formats que permetin la seva reutilització i explotació agregada. En cas que es tracti d’informació prèviament publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, es poden indicar les referències del corresponent butlletí per accedir-hi.

6. Les obligacions de publicitat previstes en aquest article s’entenen sense perjudici d’altres disposicions específiques que prevegin un règim més ampli en matèria de publicitat.

7. Són d’aplicació, en el seu cas, les limitacions al dret d’accés a la informació pública previstes als articles 11 i 12. A aquests efectes, quan la informació contingui dades afectades per les referides limitacions, la publicitat únicament pot efectuar-se prèvia dissociació de les dades protegides.

Article 5. Altres subjectes obligats

1. Les persones físiques i jurídiques diferents de les referides a l’article 3.1 que rebin una subvenció pública anual igual o superior a 10.000 euros han de publicar i mantenir actualitzada la següent informació referent a la utilització de la subvenció pública:



2. Les persones físiques i jurídiques diferents de les referides a l’article 3.1 que rebin una subvenció pública anual igual o superior a 10.000 euros han de publicar una relació actualitzada de les subvencions, ajuts o beques que, al seu torn, tinguin previst convocar en el marc del desenvolupament del seu àmbit d’actuació durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o la finalitat i la descripció de les condicions per ser-ne beneficiari.

3. Les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat ni concurrència quan aquests requisits han estat exceptuats legalment han de ser publicats igualment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per motius de vulnerabilitat social, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris.

4. Les bases reguladores de la concessió de subvencions públiques que s’atorguin per un import igual o superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació per part dels beneficiaris de publicar la informació relativa a les retribucions dels seus òrgans de direcció i administració.

En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per atorgar les subvencions, aquesta obligació ha d’estar reflectida en l’acte o el conveni corresponent.

5. El compliment de les obligacions previstes en els apartats anteriors pot efectuar-se utilitzant els mitjans electrònics posats a la seva disposició per part de l’Administració pública que atorgui les subvencions públiques.

Article 6. Reutilització de la informació

1. Els subjectes obligats han de facilitar a les persones l’accés a la informació pública en format reutilitzable, per tal de millorar la transparència, generar valor a la societat i promoure la interoperabilitat entre les administracions, dins els límits establerts per la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic.

2. La informació pública pot ser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit, especialment la reproducció i la divulgació per qualsevol mitjà de les dades objecte d’informació pública i la creació de productes o serveis d’informació amb valor afegit basats en aquestes dades.

3. De forma general les dades s’han de subministrar sense necessitar llicència o condició específica per facilitar la seva distribució, reutilització i aprofitament i en un format digital, estandarditzat i obert, de forma lliure i gratuïta, amb una estructura clara i comprensible. No obstant això, es poden determinar reglamentàriament els supòsits que justifiquen la subjecció de determinades dades a l’atorgament previ de llicència.

4. El Govern dona accés als recursos d’informació pública reutilitzable mitjançant un punt d’accés a la plataforma Govern Obert.

Capítol segon. Accés a la informació pública

Article 7. Informació pública

Als efectes d’aquest capítol, s’entén per informació pública els continguts o els documents de què disposen les entitats previstes a l’article 3.1, elaborats o rebuts, en l’exercici de les seves funcions públiques, independentment del suport físic o format en què estiguin registrats o arxivats.

Article 8. Dret d’accés

1. Tota persona major de 16 anys té dret a accedir a la informació pública, a títol individual, amb subjecció als principis, condicions i limitacions que es preveuen en aquest capítol.

2. L’exercici del dret d’accés no està condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma.

Article 9. Principis generals d’accés

Les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries per garantir el compliment del dret d’accés a la informació pública establint un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions públiques, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat.

Article 10. Accés a la informació pública

1. El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta Llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis.

2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han de ser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia.

3. Per aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació.

4. Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat.

5. El dret d’accés a la informació pública es garanteix d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

Article 11. Limitacions al dret d’accés

1. El dret d’accés previst en aquest capítol pot ser denegat quan la divulgació de la informació sol·licitada comporta un perjudici per a:



2. L’aplicació de les limitacions previstes a l’apartat 1 ha de ser justificada i proporcional a l’objecte i finalitat de protecció i ha d’atendre a les circumstàncies del cas concret i, particularment, a la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.

Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació.

3. En cas que les limitacions previstes a l’apartat 1 s’apliquin únicament a determinades parts de la informació pública sol·licitada, l’accés s’acorda de manera parcial, ometent la part afectada, excepte que en resulti una informació distorsionada o sense sentit. L’entitat concernida ha de separar la informació reservada de la que sigui accessible i ha d’indicar al sol·licitant quina part de la informació ha estat omesa.

4. La normativa en matèria de protecció de dades personals és d’aplicació al tractament posterior de les dades obtingudes a través de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.

Article 12. Protecció de dades personals

1. Si la informació sol·licitada conté categories especials de dades personals segons definides a la Llei qualificada de protecció de dades personals, o dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comporten l’amonestació pública a l’infractor, l’accés únicament es pot autoritzar en alguna de les circumstàncies següents:



2. Fora dels supòsits previstos a l’apartat 1, quan la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal, l’entitat a la qual es dirigeix la sol·licitud ha de concedir l’accés prèvia ponderació suficientment raonada de l’interès públic que justifica l’accés a la informació i dels drets de les persones afectades, en particular, del seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal.

Amb caràcter general i llevat que en el cas concret prevalgui la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits de les persones afectades, s’ha de concedir l’accés a la informació pública que conté dades merament identificadores relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’entitat a la qual es dirigeix la sol·licitud.

3. En cas que les limitacions previstes en aquest article s’apliquin únicament a determinades parts de la informació pública sol·licitada, l’accés s’ha d’acordar prèvia dissociació de les dades protegides de caràcter personal, de manera que s’impedeixi la identificació de les persones afectades.

4. La normativa en matèria de protecció de dades personals és d’aplicació al tractament posterior de les dades obtingudes a través de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.

Capítol tercer. Exercici del dret d’accés

Article 13. Sol·licitud d’accés i causes d’inadmissió

1. La sol·licitud d’accés es dirigeix a l’entitat responsable que disposa de la informació. Quan es tracti d’informació en possessió d’algun dels subjectes previstos a les lletres e) i f) de l’article 3.1, la sol·licitud es dirigeix a l’entitat pública a la qual estiguin vinculades.

2. La sol·licitud pot presentar-se a través de qualsevol mitjà i ha de ser registrada per tal que permeti tenir constància de:



3. La persona sol·licitant no està obligada a motivar la seva sol·licitud d’accés.

4. No s’admeten a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds:

Article 14. Tramitació i resolució

1. En cas que la sol·licitud es refereixi a informació que no es trobi en possessió de l’entitat a la qual ha estat dirigida, aquesta ha de remetre la sol·licitud a l’entitat competent en cas de conèixer-la i informar la persona sol·licitant d’aquesta circumstància en un termini de quinze dies hàbils.

2. Quan a la sol·licitud no s’indiqui de forma suficient la informació l’accés a la qual se sol·licita, a la persona sol·licitant se li ha de concedir un termini de deu dies hàbils, indicant-li la suspensió del termini per dictar resolució i comunicant-li que en cas de no esmenar la seva sol·licitud, es considerarà com a desistida i s’arxivarà l’expedient.

3. L’Administració ha de prestar assessorament i assistència a la persona sol·licitant perquè pugui concretar la petició.

4. Si la informació sol·licitada afecta drets o interessos de tercers degudament identificats, se’ls ha de concedir un termini de quinze dies hàbils perquè puguin realitzar les al·legacions que estimin oportunes. La persona sol·licitant ha de ser informada d’aquesta circumstància, així com de la suspensió del termini per dictar resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions dels tercers o fins que hagi transcorregut el termini per efectuar-les.

5. Quan la informació objecte de la sol·licitud, malgrat estar en possessió de l’entitat a la qual ha estat dirigida, ha estat elaborada, en la seva totalitat o parcialment, per una altra entitat, li ha de ser remesa a aquesta darrera perquè decideixi sobre el seu accés.

6. La resolució on es concedeixi o denegui l’accés ha de notificar-se a la persona sol·licitant i als tercers afectats en el termini màxim de dos mesos des de la recepció de la sol·licitud per l’entitat competent per resoldre. Aquest termini pot ampliar-se per un mes en cas que el volum o la complexitat de la informació sol·licitada així ho requereixi i prèvia notificació a la persona sol·licitant i als tercers afectats.

7. Les resolucions denegatòries han de ser degudament motivades, així com les que concedeixin l’accés parcial o a través d’una modalitat diferent a la sol·licitada. També han de ser motivades les resolucions que permetin l’accés quan hi hagi hagut oposició d’un tercer. En aquest darrer cas, s’ha d’indicar expressament a la persona sol·licitant que l’accés únicament es pot formalitzar una vegada la resolució sigui ferma.

8. Transcorregut el termini màxim per resoldre o la seva pròrroga sense que s’hagi dictat resolució, es considera que la sol·licitud d’accés ha estat denegada.

9. L’arxiu de l’expedient de sol·licitud d’accés a la informació pública no exclou el dret de presentar una nova sol·licitud que compleixi els requisits establerts per aquesta Llei.

Article 15. Formalització de l’accés

1. En cas que la resolució sigui favorable, l’accés ha d’atorgar-se en el termini màxim de deu dies hàbils a partir de la notificació de la resolució.

2. La consulta de la informació pública l’accés a la qual s’ha atorgat és gratuïta. S’han de prioritzar el format i el suport electrònics. L’expedició de còpies o la transposició de la informació a un format diferent a l’original pot ser sotmesa al pagament d’un preu públic prèviament establert, que no pot excedir el cost real de reproducció, i pot incloure els costos de dedicació que aquesta generi a l’Administració per a la seva obtenció i lliurament, segons el que s’estableixi en el corresponent instrument tributari.

3. Les administracions públiques s’han de dotar d’un registre de consultes.

Article 16. Recursos

1. Les resolucions dictades en matèria d’accés a la informació pública són recurribles directament davant la jurisdicció administrativa en la forma i els terminis establerts per la llei que regula el procediment davant d’aquesta jurisdicció, sense perjudici de la possibilitat d’interposar el recurs previst a l’apartat següent.

2. Davant les resolucions en matèria d’accés a la informació pública pot interposar-se recurs administratiu, prèviament a la seva impugnació davant la jurisdicció administrativa, de la manera següent:



3. La tramitació del recurs previst a l’apartat 2 se substancia de conformitat amb les disposicions contingudes al Codi de l’Administració.

4. La resolució del recurs previst a l’apartat 2 exhaureix la via administrativa i deixa oberta la via jurisdiccional.

Capítol quart. Informació reservada d’Estat

Article 17. Principis generals

1. El Govern pot declarar d’ofici, amb caràcter enunciatiu no limitatiu, com a informació reservada d’Estat, qualsevol tipus d’informació i de documentació, sigui amb el suport que sigui, la divulgació de la qual pugui afectar algun dels interessos previstos a les lletres a) a e) de l’article 11.1.

2. Quan una informació hagi estat declarada com a reservada d’Estat, els ministres concernits poden declarar la reserva de les informacions concretes i els documents compresos en la matèria, donant compte al Govern.

3. La declaració ha de ser sempre motivada, expressant la finalitat d’interès públic que la justifica, i ha d’especificar les persones o òrgans que poden tenir accés a la informació i la durada del règim de classificació.

4. Un cop estesa l’acta formal que estableix l’article 18.2, el Govern ha d’informar el Consell General del fet que ha procedit a declarar i classificar informació com a reservada d’Estat. Aquesta comunicació ha d’indicar de manera genèrica la motivació, així com la durada de la classificació.

5. Així mateix, i sempre que aquesta declaració i classificació com a informació reservada d’Estat pugui perjudicar els interessos d’un comú, el Govern n’ha d’informar els cònsols major i menor, que també quedaran sotmesos a la reserva d’informació.

6. La informació declarada com a reservada d’Estat no pot ser objecte del dret d’accés previst al capítol segon d’aquest Títol, llevat que es procedeixi a l’aixecament previ de la seva classificació de conformitat amb l’article 22.

Article 18. Classificació de la informació com a reservada d’Estat

1. La classificació de la informació com a reservada d’Estat ha de respectar els principis de legalitat, transparència, proporcionalitat i idoneïtat.

2. Per a la classificació de la informació com a reservada d’Estat s’estén una acta pública formal on consta, com a mínim:



3. Les còpies o duplicats en qualsevol format d’una informació reservada d’Estat tenen el mateix tractament i garantia que l’original. S’obtenen amb prèvia autorització especial i a cada còpia o duplicat se li ha d’adjudicar una numeració.

Article 19. Custòdia

1. Aquelles administracions, autoritats o funcionaris que tinguin l’obligació de custodiar informació reservada d’Estat han de posar tots els mitjans necessaris per assegurar-ne la protecció i custòdia. No poden revelar informació reservada d’Estat ni facilitar-ne l’accés sense l’autorització expressa de l’autoritat competent.

2. Tota aquella documentació o informació que sigui classificada com a informació reservada d’Estat ha de ser marcada amb un segell o amb la indicació clara d’“informació reservada d’Estat”.

3. Aquesta obligació de reserva es manté durant tot el període de classificació segons definit a l’article 21. En cas que la persona deixi o perdi el seu lloc de treball o càrrec, la seva obligació del deure de secret es manté fins a l’aixecament d’aquest.

4. La documentació en format digital ha de comptar amb un protocol i norma de seguretat desenvolupats reglamentàriament.

Article 20. Habilitació genèrica

1. Els assumptes declarats com a informació reservada d’Estat només poden ser coneguts per aquelles persones expressament habilitades, sent les úniques que poden accedir als documents corresponents, d’acord amb les formalitats i les condicions que estableix aquesta Llei.

2. Les persones habilitades que accedeixin a la informació reservada d’Estat n’han de guardar secret durant tot el temps que duri la seva reserva i respectar les mesures i prevencions de protecció que es determinin en cada cas.

3. Aquelles persones no autoritzades que arribin a conèixer una informació classificada com a reservada d’Estat, sempre que els consti aquesta classificació, estan obligades a mantenir-ne el secret i posar-ho en coneixement de la persona encarregada de la secretaria general del Govern.

4. La contravenció dels deures de secret i de custòdia que estableix aquesta Llei originen les responsabilitats penals, civils i disciplinàries que determini la legislació vigent.

5. Per al compliment de l’activitat parlamentària, els consellers generals poden accedir a la informació reservada d’Estat, en la forma que determini el Reglament del Consell General, i en el seu cas, en sessions secretes. L’accés a la informació reservada d’Estat ha de sol·licitar-se a través del procediment previst al referit Reglament i queda sotmès a les obligacions de secret que s’hi preveuen i a les obligacions de reserva previstes en aquesta Llei.

En cas que es creïn comissions a l’empara de l’article 48 del Reglament del Consell General que siguin de caràcter secret, les normes de funcionament de què es dotin poden preveure, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels consellers generals que en formin part, que només aquests consellers puguin accedir de forma motivada a la documentació i informació que les entitats públiques tinguin al seu abast i que sigui necessària per acomplir la finalitat per a la qual s’han creat, llevat que una norma de rang superior ho impedeixi.

6. Les administracions i entitats públiques han de crear un registre de consultes amb la finalitat d’inscriure les sol·licituds d’accés i les consultes efectuades i les denegades. El seu funcionament, gestió, accés, seguretat i ús es regula per reglament atenent la Llei qualificada de protecció de dades personals vigent.

Article 21. Termini de la reserva

1. El termini de classificació de la informació com a reservada d’Estat s’estableix per un període no superior als vint anys. Aquest termini comença a computar des del moment de la seva classificació com a tal.

2. De manera motivada, sempre que existeixi un risc imminent que pugui perjudicar la integritat del Principat d’Andorra i sempre que no s’hagi exhaurit el termini màxim definit a l’apartat anterior, el Govern pot ampliar el termini de classificació inicialment previst, sense que es pugui superar en cap cas el termini màxim de 30 anys.

Article 22. Aixecament de la classificació

1. Transcorregut el termini establert per a la classificació de la informació com a reservada d’Estat, aquesta queda desclassificada d’ofici. El Govern ha d’estendre una acta formal on consti aquesta desclassificació d’ofici, que ha de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. El Govern, d’ofici o a instància de persona interessada, pot desclassificar una informació classificada com a reservada d’Estat, modificar-ne el règim d’accés, reduir-ne el termini o prorrogar-lo, segons l’article 21.

3. Les sol·licituds de desclassificació se substancien de conformitat amb el procediment previst en el capítol tercer del Títol II, amb l’excepció prevista a l’apartat següent.

4. La resolució de classificació d’una informació com a reservada d’Estat, així com les resolucions dictades en virtut de l’apartat anterior són recurribles directament davant la jurisdicció administrativa, sense possibilitat d’interposar el recurs potestatiu previst a l’article 16.2. L’òrgan judicial competent pot accedir a la informació reservada amb la finalitat de comprovar l’adequació de la classificació a la legalitat. Aquest accés se sotmet a les previsions de l’article 20.

5. Quan, en el curs d’un procediment judicial, el batlle o el tribunal, d’ofici o a instància de part, consideri necessari accedir a una informació classificada com a reservada d’Estat, ha d’adoptar una resolució judicial demanant-ne la desclassificació. La corresponent decisió del Govern pot ser objecte de recurs judicial, que podrà interposar qualsevol de les parts en el procediment principal davant de la jurisdicció administrativa.

Capítol cinquè. Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

Article 23. Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

En l’àmbit de l’Administració general i els òrgans i entitats que en depenen o que estan sota la seva direcció, la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació (CNAAD) és un òrgan consultiu i decisori en matèria d’accés a la informació pública i avaluació de la documentació pública.

Article 24. Composició

1. La CNAAD es compon dels membres següents:



2. Els membres de la CNAAD referits a les lletres d) a h) de l’apartat anterior són nomenats pel Govern.

Article 25. Funcions i competències

1. La CNAAD té les funcions consultives i d’assessorament següents:



2. La CNAAD té competència decisòria per resoldre els recursos administratius interposats de conformitat amb l’article 16.2.a).

En l’exercici d’aquesta competència decisòria, no poden participar els membres referits a l’article 24.1.j).

Article 26. Funcionament

1. La CNAAD és presidida per la persona encarregada de la secretaria general del Govern i, en la seva absència, per la persona responsable de la direcció de l’Arxiu Nacional d’Andorra.

2. El secretariat de la CNAAD és assegurat per la persona titulada en dret especialitzada en dret administratiu.

3. La CNAAD es reuneix sempre que sigui necessari a criteri del president i també a petició d’un mínim de tres membres, i almenys trimestralment per tal d’avançar en la resolució de les funcions que li han estat encomanades. Correspon al president convocar la reunió amb un mínim de quinze dies naturals d’antelació.

4. El quòrum necessari per poder celebrar la reunió i adoptar vàlidament acords és de cinc membres, entre els quals cal la presència obligatòria d’almenys tres representants del Govern, tot respectant el segon paràgraf de l’article 25.2.

5. La CNAAD adopta els acords per majoria. En cas d’empat, el president té vot diriment.

6. Per la via reglamentària, el Govern determina la resta de normes d’organització i de funcionament.

7. Les resolucions de la CNAAD s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en un termini màxim de quinze dies hàbils amb la dissociació prèvia de les dades personals, i s’han d’assenyalar les resolucions que estableixen criteris generals per a la resolució de futures sol·licituds.

8. La CNAAD ha d’elaborar i publicar una memòria anual de les seves activitats.

9. El Govern ha de dotar la CNAAD dels mitjans materials necessaris per a l’exercici de les seves funcions, sempre respectant-ne la independència orgànica i funcional.

Article 27. Aplicació de les resolucions de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

1. L’òrgan titular de la documentació objecte d’avaluació és el responsable d’aplicar les resolucions de la CNAAD.

2. Quan l’aplicació d’una taula d’avaluació comporti l’eliminació de documents, la persona tècnica que porta a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de:



3. L’eliminació de documentació s’ha de comunicar a la CNAAD mitjançant la tramesa d’una acta feta en els termes establerts a l’article 26. Quan la documentació que cal conservar ingressa a l’arxiu corresponent, s’adjunta al document de transferència un exemplar de l’acta de la resolució de la CNAAD.

4. Els titulars de documents públics han de disposar d’un registre de destrucció de documents que ha d’estar autoritzat pels seus secretaris respectius. Aquest registre ha d’estar a disposició de consulta de la CNAAD i de l’Arxiu Nacional d’Andorra.

5. Aquest registre de destrucció de documents ha de tenir, com a mínim, els camps d’informació següents:

Títol III. Declaració de patrimoni

Article 28. Declaració de patrimoni

1. Les persones a les quals es refereix l’article 3.3 han de formular, en el moment d’accés al càrrec i en el moment de finalitzar-lo, una declaració de patrimoni jurada relativa als béns i drets propis dels quals són titulars a les dates respectives, de conformitat amb el model que figura a l’Annex.

2. Les declaracions de patrimoni inicial i final s’han de formular i dipositar davant de notari en el termini improrrogable de tres mesos a comptar de la data d’accés al càrrec i de la data de finalitzar-lo, respectivament.

3. Les declaracions de patrimoni previstes en aquest article tenen caràcter confidencial, i poden ser consultades únicament pels propis afectats o per l’autoritat competent en el marc d’un procediment judicial.

Títol IV. Govern obert

Capítol primer. Principis generals del govern obert

Article 29. Principis generals i impuls

1. El govern obert es fonamenta en els principis següents:



2. El govern obert ha d’apostar per un model híbrid, digital i presencial. S’han d’establir per reglament les diferents formes de participació ciutadana, com són la iniciativa ciutadana, els processos participatius, els òrgans i els canals de participació, entre d’altres i mitjançant els instruments que facilitin la interrelació amb la ciutadania, preferentment amb l’ús de mitjans electrònics i les tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 30. Mesures de foment

1. La ciutadania pot intervenir, de manera individual o col· lectiva, per mitjà d’entitats de caràcter representatiu, en la definició i l’aplicació de les polítiques públiques.

2. L’Administració pública ha de fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes en la presa de decisions públiques.

3. Els instruments i les formes de participació i col·laboració ciutadanes s’han de donar a conèixer per mitjà dels canals de difusió per permetre’n un coneixement tan generalitzat com sigui possible. L’Administració ha de posar a la seva disposició les eines de formació pertinents per facilitar-ne l’ús.

4. Les administracions s’han de dotar d’una plataforma de govern obert, espai principal i permanent d’interacció entre el sector públic i la ciutadania, per facilitar la gestió participada i corresponsable en l’acció política, i a on es materialitzen els principis de transparència, participació i retiment de comptes.

Article 31. Garanties per a l’efectivitat del govern obert

1. El govern obert permet a la ciutadania i a les entitats, amb caràcter general, fer arribar a l’Administració pública propostes, suggeriments i opinions sobre qualsevol assumpte en què aquesta sigui competent.

2. L’Administració ha d’establir reglamentàriament procediments de participació i col·laboració ciutadana en l’elaboració de plans i programes de caràcter general i en la definició de les polítiques públiques més rellevants.

3. En els supòsits a què fa referència l’apartat 2, l’Administració ha de complir les obligacions següents:



4. Resten excloses de l’àmbit d’aplicació de l’apartat 2 les actuacions següents:

Capítol segon. Participació ciutadana

Article 32. Dret a la participació ciutadana

1. A l’efecte del que preveu l’article 29.1.c), la participació ciutadana és el dret dels ciutadans a intervenir, de manera directa o indirecta, en les polítiques públiques a través de la deliberació i la cerca del consens, per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments.

2. El dret a la participació ciutadana previst en aquesta Llei pot exercitar-se, davant l’Administració general i els òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció, a través de diversos processos, i dels òrgans, mitjans i canals de participació que s’estableixin per reglament, i s’entén sense perjudici de les competències dels comuns en matèria de participació ciutadana, de les iniciatives legislatives populars previstes a la Constitució i al Reglament del Consell General, i dels referèndums regulats a la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum.

Article 33. Iniciatives reglamentàries populars

1. La ciutadania té el dret a presentar a l’Administració pública propostes d’iniciativa normativa de caràcter reglamentari.

2. Les propostes s’han de referir íntegrament a competències de l’Administració pública a la qual s’adrecen.

3. Les propostes han de tenir el suport de, com a mínim el 10% del cens electoral, per a les iniciatives que es presenten davant el Govern.

4. L’òrgan competent per iniciar el procediment administratiu ha de valorar la proposta pel que fa a la necessitat de la norma, els costos que comportaria, l’oportunitat de la regulació per a l’interès públic i els efectes que produiria sobre el sector i els interessos concernits, i ha d’adoptar una decisió en el termini de tres mesos. Si en aquest termini no s’adopta i es notifica la resolució, la proposta s’ha d’entendre desestimada per silenci administratiu.

5. L’expedient es resol de forma motivada excepte en el supòsit de silenci administratiu.

6. La decisió sobre la proposta només pot ser objecte de recurs fonamentat en la vulneració dels elements reglats aplicables a l’exercici del dret, però no pel que fa a l’oportunitat de la decisió d’iniciar o no la tramitació de la iniciativa.

Article 34. Períodes inhàbils per a la convocatòria i celebració de procediments de participació ciutadana

Els processos de participació ciutadana previstos en aquesta Llei no poden ser convocats ni celebrats durant els períodes que transcorrin entre:

Article 35. Mesures de participació dels infants i adolescents

L’Administració general i els òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció han de promoure la participació dels infants i adolescents a través de la posada en marxa d’òrgans de participació compostos per aquests col·lectius, i han d’establir mecanismes de seguiment de les opinions i el benestar subjectiu dels infants i adolescents, que permetin als responsables públics d’identificar els seus problemes i expectatives.

Disposició addicional primera. Normes específiques en matèria d’accés a la informació pública

Es regeixen per la seva normativa específica, i per aquesta Llei amb caràcter supletori, les matèries que tinguin previst un règim jurídic específic d’accés a la informació.

Disposició addicional segona. Codis de conducta i bones pràctiques

El Consell General i els comuns, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, han de dictar els codis de conducta i bones pràctiques que regulin els supòsits d’incompatibilitats i de conflictes d’interessos aplicables, respectivament, als consellers generals, i als cònsols major i menor i consellers de comú, i establir-ne altres d’addicionals, si escau, i determinar les conseqüències d’incomplir-los.

Disposició addicional tercera. Garantia a favor de les persones amb diversitat funcional

L’Administració general i les administracions comunals han d’implementar tots els recursos adients als efectes de garantir, a les persones amb diversitat funcional, l’accés efectiu a la informació pública.

Disposició addicional quarta. Tractament del gènere en les denominacions referides a persones o càrrecs

En aquesta Llei s’entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones o càrrecs inclouen a dones i homes, llevat que del context es dedueixi el contrari.

Disposició addicional cinquena. Una bona administració i uns serveis públics de qualitat

Les persones tenen dret a una bona administració i a l’accés i l’ús d’uns serveis públics de qualitat reconeguts, amb caràcter general, per la normativa administrativa i, específicament, per les lleis reguladores de les diverses activitats públiques.

L’Administració pública ha de garantir que els serveis de la seva competència es presten en unes condicions mínimes i raonables de qualitat, i ha d’incloure cartes de serveis en el marc regulador dels serveis públics bàsics.

Els usuaris tenen el dret a ser consultats periòdicament i de manera regular sobre llur grau de satisfacció pel que fa als serveis públics i les activitats gestionades per l’Administració pública.

L’Administració responsable del servei objecte de consulta ha d’establir els indicadors d’acord amb els quals s’han d’elaborar les enquestes i la periodicitat de les consultes.

Disposició transitòria primera. Normes aplicables a les reclamacions i recursos en matèria d’accés als documents administratius

1. En l’àmbit de l’Administració general i els òrgans i entitats que en depenen o que estan sota la seva direcció, les reclamacions i recursos administratius en matèria d’accés als documents administratius que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, se segueixen substanciant d’acord amb la normativa vigent abans de la data esmentada.

2. Mentre no es constitueixi la CNAAD de conformitat amb la composició prevista a l’article 24 i seguint el procediment previst a la disposició final sisena, les resolucions dictades en matèria d’accés a la informació pública per l’Administració general i els òrgans i entitats que en depenen o que estan sota la seva direcció són únicament recurribles davant la jurisdicció administrativa.

Disposició transitòria segona. Declaracions de patrimoni

Les persones que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei siguin titulars d’algun dels càrrecs definits a l’article 3.3 han d’efectuar la declaració prevista a l’article 28 en el termini màxim de sis mesos des de la data esmentada. La declaració ha d’incloure la relació dels béns i drets propis dels quals són titulars a la data de la formulació i dipòsit de la declaració.

Disposició transitòria tercera. Modificacions estatutàries i associacions i agrupacions de persones

1. En el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, els partits polítics han d’adaptar els seus estatus a les modificacions introduïdes, per la disposició final quarta, a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

2. Les disposicions de l’article 23.3 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, introduïdes per la disposició final quarta, són aplicables a les associacions i a les agrupacions de persones que s’hi preveuen a partir de les primeres eleccions, generals o comunals segons correspongui, que se celebrin després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final primera. Modificació del Codi penal

1. Es modifiquen els apartats 1 i 3, i s’afegeix un apartat 4 a l’article 377 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, amb el contingut següent:

“Article 377. Revelació de secrets

1. L’autoritat o el funcionari que reveli secrets o informacions que no afectin la intimitat d’una persona ni una informació classificada com a reservada d’Estat, dels quals tingui coneixement per raó del seu càrrec i que no hagin de ser divulgats, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.

[…]

3. Si la revelació a la qual es refereixen els apartats anteriors afecta la intimitat d’una persona o una informació classificada com a reservada d’Estat, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys.

4. L’autoritat o el funcionari que ometi les més elementals mesures de vigilància i protecció de la informació classificada com a reservada d’Estat, posant en perill el seu contingut i reserva, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.”

2. Es modifica l’article 387 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 8 de la disposició final primera de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que queda redactat de la manera següent:

“Article 387. Finançament il·legal de partits polítics

1. Qui rebi finançament per a un partit polític, per a una candidatura electoral o per a una associació o agrupació de persones, contravenint greument els deures i les condicions imposades a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import rebut.

2. Qui realitzi donacions a un partit polític, a una candidatura electoral, o a una associació o agrupació de persones, contravenint greument els límits i les condicions imposades a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import donat.

3. L’administrador general d’un partit polític, d’una associació o agrupació de persones subjecta a les normes de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, que tingui a la seva disposició béns, fons o qualsevol element patrimonial no declarat, tant al Principat com fora d’ell, l’adquisició del qual no s’hagi justificat degudament en virtut del règim legal de finançament vigent, ni amb la comptabilitat formulada i presentada al control del Tribunal de Comptes, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple del valor.

4. Aquest delicte s’ha de castigar fins i tot quan els béns, fons o el patrimoni no declarat tingui un titular formal aliè al partit polític, a l’associació o a l’agrupació de persones, sempre que es pugui acreditar que aquests béns, fons o patrimoni estaven a la disposició del partit, de l’associació, de l’agrupació de persones o de persones d’aquests que estiguessin en posicions directives o executives.

5. Els béns, fons o patrimoni no declarats s’han de considerar l’instrument del delicte als efectes del que disposa l’article 70.”

Disposició final segona

Disposició final tercera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes

1. Es modifica l’article 1.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, el qual fou modificat al seu torn per l’apartat 1 de la disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que queda redactat de la manera següent:

“Article 1

El Tribunal de Comptes és un òrgan tècnic i independent:

1. És l’òrgan tècnic de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable de l’Administració pública. Ha de basar-se en l’exercici de les seves funcions en els criteris de legalitat, eficàcia, eficiència, economia i equitat.

Així mateix correspon al Tribunal de Comptes la fiscalització de l’activitat econòmica financera dels partits polítics inscrits en el Registre de partits polítics, així com de les entitats vinculades o dependents d’ells, de les coalicions electorals, de les candidatures electorals, i de les associacions i agrupacions de persones previstes a l’article 23.3 de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral.

[…].

2. Es modifiquen les lletres a) i i) de l’article 2.1 i la lletra a) de l’article 2.3 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, article modificat al seu torn pels apartats 2, 3 i 4 de la disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, pels apartats 1 i 3 de la disposició final primera de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i per l’apartat 1 de la disposició final primera de la Llei 4/2017, del 16 de març, qualificada de modificació de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que queden redactades de la manera següent:

“Article 2

Són funcions del Tribunal de Comptes:

1. Funció fiscalitzadora:



[…]



[…].

3. Funció sancionadora:

a) Incoar, tramitar i resoldre els expedients sancionadors als partits polítics, les candidatures electorals, les agrupacions de representants i les associacions i agrupacions de persones, en aplicació del règim sancionador que preveu la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

[…].”

3. Es modifica la lletra f) de l’article 3.2 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, lletra addicionada per l’apartat 6 de la disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que queda redactada de la manera següent:

“Article 3

[…]

2. En la memòria anual de les seves activitats s’hi hauran d’incloure els resultats de tots els treballs realitzats, i en especial:

[…]



[…]”

4. Es modifica la lletra h) de l’article 8.1 de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000, lletra afegida per l’apartat 9 de la disposició final segona de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, i que queda redactada de la manera següent:

“Article 8

1. Als efectes d’aquesta Llei els ens sotmesos a control del Tribunal de Comptes són:

[…]

h) Els partits polítics o coalicions, les candidatures electorals i les associacions i agrupacions de persones, en els termes que preveu la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

[…] ”

Disposició final quarta

Disposició final cinquena. Desenvolupament reglamentari

1. S’encomana al Govern l’adaptació de la reglamentació general per tal d’acomodar-la a les disposicions d’aquesta Llei, i en particular, del Reglament organitzatiu de la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació (CAAD), del 9 de setembre del 2015 i del Reglament de l’organització i el funcionament del Sistema d’Arxius i de l’Àrea d’Arxius del Govern d’Andorra, del 6 d’abril del 2005, als efectes d’adequar-los a la composició i funcions consultives i d’assessorament de la CNAAD segons previstes per aquesta Llei i d’establir les seves normes d’organització i de funcionament.

2. S’encomana al Govern l’elaboració de la reglamentació relativa a les eines, instruments i mitjans de participació i col·laboració ciutadana.

3. El text dels reglaments en mèrits dels apartats anteriors ha de ser aprovat i publicat en un termini no superior a quatre mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Disposició final sisena. Constitució de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

La constitució de la CNAAD segons la composició prevista a l’article 24 ha d’efectuar-se en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. A aquest efecte, una vegada rebuts tots els nomenaments, la persona encarregada de la secretaria general del Govern ha de convocar la primera sessió constitutiva de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació. L’acta de constitució s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició final setena. Textos consolidats

S’encomana al Govern que, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament de Consell General i en el termini màxim de sis mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General els Projectes de llei de text consolidat de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal; del Codi de l’administració, del 29 de març de 1989; de la Llei del Tribunal de Comptes, del 13 d’abril del 2000; i de la Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral, que incloguin les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquestes quatre lleis.

Disposició final vuitena. Justificació dels preus públics

Pel que fa a la informació econòmica i patrimonial que ha de ser objecte de publicitat i, més precisament, a la detallada en l’article 4.3.d), s’estableix un termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei per tal que les entitats enumerades a l’article 3.1 ho implementin.

Disposició final novena. Iniciatives reglamentàries populars

S’encomana als comuns que, en el termini màxim de sis mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, incorporin al seu marc normatiu les disposicions contingudes al Títol IV.

Disposició final desena. Caràcter de llei qualificada

Els articles continguts en els capítols segon, tercer i quart del Títol II, l’article contingut al Títol III i les disposicions finals primera i quarta tenen caràcter de llei qualificada. La resta de disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició final onzena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 2 de desembre del 2021



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex. Model de declaració de patrimoni