Carregant...
 

Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública (Text refós sense caràcter oficial)



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de maig del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública

S’omet la transcripció de l’índex publicat en el text original, ateses les posteriors modificacions que ha sofert aquest text.


Exposició de motius

El Principat es va dotar d’una primera Llei de contractació pública l’any 1985, que fou substituïda el 9 de novembre de l’any 2000. En l’|exposició de motius d’aquesta darrera, es feia èmfasi en la necessitat d’adaptar la norma de contractació pública als canvis importants ocorreguts en l’ordenament jurídic andorrà entre 1985 i 2000, entre els quals es destacava la Constitució, el Codi de l’Administració i la Llei general de les finances públiques.

La Llei del 9 de novembre del 2000 ha estat un instrument útil i adaptat al funcionament del mercat andorrà en els vint anys que s’ha aplicat, ha millorat l’eficàcia de la regulació jurídica de la contractació pública, ha abastat la quasi totalitat dels contractes públics i ha estès els seus efectes a totes les administracions del Principat.

La Llei de contractació pública és important pel volum de transaccions que reglamenta, ja que gairebé totes les despeses de les administracions en regulen l’execució per llei. Aquestes transaccions impliquen dos parts: l’Administració i l’operador econòmic que contracta amb l’Administració; en aquest sentit, és una llei amb una gran incidència en la vida econòmica del país que, a més, ha de tenir en compte l’evolució internacional d’Andorra i els compromisos del Principat amb els Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (ODS).

L’Administració és plenament conscient que el compliment dels compromisos del Principat amb els ODS depèn en primera instància de les seves polítiques, i que els contractes públics són un instrument molt útil per assegurar aquest compliment, i no un simple instrument per a la despesa de fons públics per a la realització d’obres, provisió de béns i serveis. En aquest sentit, la Llei incorpora una nova visió estratègica i responsable de la contractació que, a més de la realització de la prestació principal, està adreçada a dur a terme finalitats de caràcter social i ambiental, relacionades amb l’objecte del contracte. Aquesta nova visió s’incorpora en les diverses fases contractuals ja sigui en la preparació i adjudicació com en la formalització i execució.

L’obertura internacional del Principat en aquests darrers anys, i de manera particular l’aproximació cap a la Unió Europea, malgrat el caràcter estatal de la normativa sobre contractació pública, aconsella tenir en compte l’activitat normativa europea en aquesta matèria, activitat orientada a assegurar el bon funcionament del mercat interior respectant paràmetres com la sostenibilitat i la inclusió social.

La Llei recull, d’una banda, els principis generals aplicables a la contractació pública a la Unió Europea vinculats al mercat interior, relatius a la lliure circulació de mercaderies, el dret d’establiment i la lliure prestació de serveis, com també la no-discriminació i la igualtat de tracte, la transparència, la proporcionalitat i el reconeixement mutu. D’altra banda, s’inspira en les principals disposicions de la Unió Europea sobre contractació pública i les pren en consideració, en particular les directives 2014/24/UE, sobre contractació pública, i 2014/23/UE, sobre l’adjudicació dels contractes de concessió, però no les transposa.

La Llei busca l’establiment d’un sistema de contractació pública efectiu, transparent, digital i sostenible, que garanteixi la prestació de serveis públics de qualitat i millori la gestió dels contractes públics, fomentant, entre altres aspectes, l’agilitat d’accés a unes regles conegudes de contractació pública per part dels operadors econòmics.

En consonància amb aquests objectius, introdueix com a sistema general la contractació electrònica, que modernitza la contractació pública al Principat i ha de permetre millorar l’eficàcia i la rapidesa del procediment i alhora és una aposta per la sostenibilitat. Ho fa de manera ràpida i alhora progressiva, per permetre tant als poders adjudicadors com als contractistes adaptar-se a aquest nou sistema i garantir-ne plenament la seguretat.

D’altra banda, actualitza la regulació andorrana incorporant-hi consideracions de creixement sostenible com a elements que cal tenir en compte a l’hora de preparar i adjudicar contractes d’obres, serveis i subministraments. El fet d’establir com a criteri d’adjudicació la relació qualitat-preu permet reforçar un model de contractació pública sostenible i incloure els operadors econòmics en la consecució d’aquest objectiu.

A més, facilita l’accés als contractes públics a les microempreses i a les petites i mitjanes empreses tenint en compte les característiques del teixit empresarial andorrà. Ho fa afavorint la divisió en lots dels contractes i les unions temporals d’empreses (UTE), incloses les transfrontereres, per fomentar la col·laboració entre les empreses andorranes i entre aquestes darreres i les dels territoris veïns.

En tercer lloc, amplia l’abast i l’àmbit de la Llei del 2000 incorporant en una única llei els contractes de concessió d’obres, fins avui regulats per la Llei 5/2008, del 15 de maig, d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques, i actualitzant i posant al dia la concessió de serveis. La Llei respon en aquest punt a la voluntat del sector públic andorrà d’impulsar de manera efectiva fórmules de col·laboració publicoprivada, que troben en la concessió un instrument adequat. Alhora, la concessió, en les diverses modalitats, permet afrontar nous reptes per a les infraestructures i els serveis del Principat, amb un paper actiu de les empreses. La concessió es configura, doncs, com un mecanisme de col·laboració publicoprivada en què el concessionari assumeix el risc i ventura, però queda protegit davant de les circumstàncies excepcionals i imprevistes i se li garanteix l’equilibri econòmic i la rendibilitat i el retorn de les inversions, les inicials i les dutes a terme durant la durada de la concessió.

Queda subjecte a la Llei tot el sector públic, incloses les empreses i fundacions del sector públic, amb les excepcions que preveu expressament. La subjecció dels comuns s’ha fet des del respecte escrupolós de les competències que tenen constitucionalment atribuïdes, i s’estableix entre les corporacions locals i l’Administració general mecanismes de col·laboració que permeten treballar conjuntament per garantir l’eficàcia i la transparència més elevades de la contractació.

En quart lloc, millora i actualitza els procediments d’adjudicació i n’incorpora de nous que fan possible que hi hagi més col·laboració entre els poders adjudicadors i els operadors econòmics. També regula els diferents aspectes del procediment de contractació per oferir les màximes garanties de transparència i igualtat de tracte entre els operadors econòmics. A més, introdueix la racionalització tècnica de la contractació regulant els acords marc, els sistemes dinàmics o la centralització de la contractació, des del respecte als principis i les garanties que han d’informar la contractació pública.

També regula els contractes d’entitats que no són administracions públiques però formen part del sector públic, que queden parcialment sotmesos a la Llei. Finalment, la Llei reforça i actualitza les disposicions organitzatives.

La Llei preveu un règim especial per a la contractació pública en els anomenats sectors especials, és a dir, l’aigua, l’energia, els transports, les telecomunicacions i els serveis postals. La dimensió reduïda i l’estructura específica del mercat andorrà –en el cas dels serveis postals el fet que siguin prestats pels serveis francès i espanyol d’acord amb sengles convenis internacionals–, i la necessitat de garantir un servei públic en tot el territori aconsellen no aplicar la Llei en aquests àmbits. No obstant això, aquests sectors queden sotmesos als principis generals i al compliment dels objectius de sostenibilitat.

Cinc són els objectius de caràcter general de la Llei. En primer lloc, millorar l’eficàcia i la seguretat jurídica reforçant la transparència, l’agilitat i la racionalitat en la tramitació per optimitzar la relació qualitat-preu, en benefici del conjunt del país. En segon lloc, perseguir la integritat, la necessitat de simplificar els tràmits administratius i la defensa de la competència. En tercer lloc, impulsar un creixement de l’economia andorrana intel·ligent, sostenible, integrador i socialment compromès, associant la contractació pública al compliment dels ODS, i també reforçant la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses en les compres públiques. En quart lloc, adequar la normativa als compromisos europeus del Principat. I finalment, ampliar l’àmbit d’aplicació de la Llei a la quasi totalitat dels contractes de les administracions, incloent-hi les concessions, abastant tot el sector públic i regulant de manera clara les excepcions.

L’articulat de la Llei s’ha estructurat en quatre títols. El títol I (Disposicions generals) està dedicat a recollir les disposicions generals en aquesta matèria, el títol II (Normes aplicables als contractes públics) estableix el procediment, el títol III (Tipus de contractes) regula els diversos contractes del sector públic i el títol IV (Disposicions organitzatives) conté les disposicions organitzatives. Aquesta distribució modifica sensiblement la de la Llei del 2000 i garanteix el més ampli abast de la norma.

El títol I s’estructura en dos capítols. El primer, sobre l’objecte i l’àmbit d’aplicació, tracta, a més de la racionalitat i la consistència, de les classes de contractes, del règim normatiu i dels contractes exclosos. El segon, sobre les parts en el contracte, regula tant l’òrgan de contractació, assegurant que el sector públic andorrà hi queda subjecte en el seu conjunt, com el contractista, i específicament els sistemes de classificació.

El títol II distingeix i fixa les diverses fases del procediment: la preparació de l’expedient i l’aprovació del projecte, la licitació, l’adjudicació, la formalització, el replantejament en els contractes d’obres, l’execució i la modificació, i l’extinció. També estableix els requisits de publicitat, les garanties per a tots els licitadors i, en sengles capítols, la contractació electrònica i la racionalització tècnica de la contractació. Constitueix un nucli central de tota la regulació andorrana sobre la contractació i permet el compliment dels objectius bàsics de la Llei.

En el títol III es classifiquen i regulen els tipus de contractes, utilitzant la nomenclatura internacional i europea. Els contractes d’obres, de serveis i de subministraments i les concessions són objecte dels diversos capítols en què s’estructura el títol. A més, s’hi inclou una regulació sobre els règims de contractació dels organismes que formen part del sector públic però que no són administracions públiques.

Finalment, el títol IV conté disposicions organitzatives que determinen, d’una banda, els òrgans competents i, de l’altra, els registres oficials i la Plataforma de contractació del sector públic. Clouen el text les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals.

Amb aquesta Llei es vol respondre adequadament a les necessitats que la situació de la contractació pública exigeix, oferint un marc homogeni i caracteritzat per la transparència i l’eficàcia que garanteixi la seguretat jurídica i la resta de principis bàsics, i que actuï com un incentiu per a la col·laboració publicoprivada i per al sector productiu, repartint equitativament els beneficis i donant compliment als compromisos d’Andorra amb els ODS i els principis europeus.

Títol I. Disposicions generals

Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

Article 1. Objecte de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte regular la contractació del sector públic, a fi de garantir que s’ajusti als principis de publicitat i transparència, de lliure competència, de lliure accés a les licitacions i de no-discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors; i d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats a la realització d’obres, l’adquisició de béns i la contractació de serveis mitjançant l’exigència de la definició prèvia de les necessitats que s’han de satisfer, la salvaguarda de la lliure competència i la selecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa.

2. Els contractes que atorguen les administracions públiques i la resta d’entitats que integren el sector públic s’han d’ajustar a les normes de la Llei i a les disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supòsits d’exclusió que aquesta Llei o altres lleis estableixin.

3. A efectes de la Llei, s’entén per contractació pública l’adquisició a títol onerós, i mitjançant un contracte públic, d’obres, subministraments i serveis, com també la concessió d’obres i de serveis públics, per part d’un o diversos poders adjudicadors, als operadors econòmics elegits per aquests poders adjudicadors, amb independència que les obres, els subministraments o els serveis estiguin o no destinats a un fi públic. El caràcter onerós ve determinat pel fet que el contractista obté algun tipus de benefici econòmic.

4. En tota contractació pública s’han d’incorporar transversalment i preceptivament criteris socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb la certesa que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor eficiència en la utilització dels fons públics. També s’ha de facilitar l’accés a la contractació pública de les microempreses, les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social.

5. Els contractes públics es regeixen pels principis de necessitat i d’idoneïtat i pel d’eficiència de la contractació.
Article 2. Àmbit d’aplicació de la Llei

1. A efectes de la Llei, es considera que formen part del sector públic i són poders adjudicadors les entitats i institucions següents:

a) L’Administració general i els òrgans que estan sota la seva direcció.
b) Els comuns i els quarts i els òrgans que en depenen.
c) Els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic.
d) Les societats amb una participació pública en el capital social superior al 50% o quan el sector públic en tingui el control, sempre que no operin en condicions normals de mercat i en règim de lliure competència amb altres empreses.
e) Les fundacions del sector públic regulades per la normativa en la matèria vigent en cada moment.


2. A efectes de la Llei, es consideren administració pública les entitats i institucions enumerades en les lletres a), b) i c) de l’apartat 1.

3. A efectes de la Llei, formen part del sector públic però no es consideren administració pública les entitats enumerades en les lletres d) i e) de l’apartat 1. A aquestes entitats se’ls aplica la Llei en els termes previstos en el capítol sisè del títol III.
Article 3. Contractes exclosos

1. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei els contractes següents:

a) Els acords, convenis o tractats que el Principat d’Andorra estableixi amb altres estats o entitats de dret públic internacional.
b) Els contractes subscrits conforme al procediment específic d’una organització internacional que siguin finançats per aquesta organització.
c) Els contractes en l’àmbit de la defensa i la seguretat que el Govern declari que afecten els interessos essencials per a Andorra.
d) Els contractes per a l’adquisició, el desenvolupament, la producció o la coproducció de programes destinats a serveis de comunicació audiovisual o serveis de comunicació radiofònica que siguin adjudicats pels poders adjudicadors que presten el servei de comunicació audiovisual o radiofònica, i els contractes relatius al temps de radiodifusió o al subministrament de programes que siguin adjudicats a proveïdors del servei de comunicació audiovisual o radiofònica.
e) Els contractes que permeten als poders adjudicadors posar a disposició o explotar xarxes públiques de comunicacions o la prestació al públic d’un o diversos serveis de comunicacions electròniques.
f) Els contractes de recerca, desenvolupament i innovació, excepte si els seus resultats pertanyen exclusivament al poder adjudicador que els utilitza en l’exercici de la seva activitat i són pagats íntegrament per aquest poder adjudicador.
g) La relació de servei dels funcionaris i dels treballadors públics de caràcter indefinit o interins, els contractes de personal de relació especial amb les administracions públiques i els contractes regulats en la legislació laboral.
h) Les relacions jurídiques derivades de la prestació de serveis públics o de la provisió de béns i serveis, que els ciutadans poden utilitzar mitjançant el pagament d’una tarifa o un preu públic.
i) Els contractes de serveis relatius a procediments d’arbitratge, mediació o conciliació.
j) Els contractes de representació i defensa jurídica en procediments judicials, d’arbitratge, de mediació o de conciliació i els d’assessorament previs a aquesta representació i defensa. S’hi inclouen també els contractes d’assessorament i defensa jurídics del personal al servei de les administracions públiques, en assumptes derivats de l’exercici de les seves tasques.
k) Els convenis de col·laboració entre entitats del sector públic, sempre que les entitats participants no tinguin vocació de mercat i, per tant, no duguin a terme en el mercat obert activitats com les que són objecte de la col·laboració en un percentatge igual o superior al 20% de l’import de les activitats objecte de la col·laboració.
l) Els convenis de col·laboració amb entitats amb personalitat jurídica privada i sense ànim de lucre, com associacions, fundacions o col·legis professionals, que tenen un objecte que se situa dins les finalitats estatutàries d’aquestes entitats i no suposa obtenir beneficis econòmics per als seus membres.
m) L’emissió de deute públic i la concertació d’operacions de crèdit, com préstecs, línies de crèdit i operacions financeres; els serveis financers relacionats amb l’emissió, la compra, la venda o la transferència de valors o d’altres instruments financers; i les operacions i els serveis financers de l’Autoritat Financera Andorrana.
n) Les operacions i els serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva de jubilació, i les actuacions que, en l’àmbit de la gestió d’aquests fons, efectuen directament la Comissió Gestora i la Comissió de Seguiment del pla de pensions de la funció pública. Tot això sense perjudici de la Llei especial que regula el Fons de reserva de jubilació.
o) Les operacions i els serveis financers en el marc dels contractes d’entitats gestores i dipositàries del Fons andorrà de garantia de dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, i les actuacions que, en l’àmbit de la gestió d’aquests fons, porten a terme directament les respectives comissions gestores.
p) Els contractes concernents a béns o drets del patrimoni nacional o comunal.
q) Els contractes de subministrament relatius a activitats directes de les entitats parapúbliques o de dret públic si els béns que afecten s’adquireixen amb el propòsit de retornar-los al tràfic jurídic patrimonial.
r) Els serveis de defensa civil, protecció civil i prevenció de riscos laborals prestats per organitzacions o associacions sense ànim de lucre, excepte el transport amb ambulàncies.
s) El finançament dels serveis socials i sociosanitaris prestats per entitats privades, sempre que es garanteixin els principis de transparència i no-discriminació.
t) L’adquisició o l’arrendament, independentment del sistema de finançament, de terrenys, edificis ja existents o altres béns immobles, o serveis relatius a drets sobre aquests béns.
u) Els contractes exceptuats expressament per una llei, sempre que l’excepció respecti els principis generals en matèria de contractació pública establerts en aquesta Llei.


2. En els supòsits de l’apartat anterior la Llei s’aplica amb caràcter supletori.
Article 4. Contractes en els sectors de l’aigua, l’energia, les telecomunicacions, els transports i els serveis postals

1. Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei els contractes atorgats pels poders adjudicadors que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, les telecomunicacions, els transports i els serveis postals, enumerats en l’article 2.1, lletres c), d) i e), així com els atorgats per entitats diferents que tinguin drets exclusius o especials sobre l’objecte del contracte.

2. No obstant aquesta exclusió:

a) Aquests contractes s’han d’ajustar als principis de no-discriminació, de proporcionalitat, d’igualtat de tracte, de transparència, de publicitat i de lliure competència.
b) En tots els contractes s’hi han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb especial atenció a la contribució al compliment dels Objectius de desenvolupament sostenible. Les entitats contractants han de vetllar perquè aquests criteris es compleixin en l’execució dels contractes.
c) Igualment, es facilita l’accés de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social. Es poden reservar determinats contractes a entitats que tinguin com a objecte principal la integració social i professional de les persones més vulnerables o que pateixen discapacitats.


3. Els poders adjudicadors aproven i fan públic un manual de contractació, que compleix els principis, els compromisos i les obligacions enumerats en l’apartat 2, i que defineix els aspectes del procediment i la utilització dels mecanismes de la Llei relatius a la contractació electrònica i la racionalització tècnica. Si l’objecte del contracte ho permet, han d’optar per utilitzar els procediments previstos en la Llei.
Article 5. Contractes de serveis socials, sociosanitaris, sanitaris, educatius i culturals

1. Per aconseguir la millor utilització de la contractació pública en suport d’objectius socials, en els procediments d’adjudicació dels contractes socials, sociosanitaris, educatius, sanitaris i culturals, els òrgans de contractació han d’adaptar els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques, per tal que permetin tenir en compte l’especificitat d’aquests serveis i la necessitat de garantir la qualitat, la continuïtat, l’accessibilitat, l’assequibilitat, la disponibilitat i l’exhaustivitat dels serveis, l’efectivitat del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, la implicació i la responsabilització dels usuaris, i la innovació. Amb aquest objectiu poden limitar el dret a participar en les licitacions d’aquests contractes a entitats vinculades als serveis que cal prestar i que responen al compliment d’una missió de servei públic.

2. Els òrgans de contractació han de respectar els principis de transparència i igualtat de tracte dels operadors econòmics, llevat del que estableix l’apartat 1. Han de publicar anuncis de licitació i d’adjudicació d’aquests contractes que facin referència a aquest article.
Article 6. Classes de contractes

1. Els contractes del sector públic poden ser administratius o privats.

2. Són contractes administratius els celebrats per una Administració pública que tenen per objecte l’execució d’obres, la concessió d’obres i serveis públics, el lliurament de subministraments i les prestacions de serveis.

3. Són contractes privats els celebrats per una Administració pública que, segons l’apartat anterior, no tenen caràcter administratiu, com ara els contractes de compravenda, de donació, de permuta, d’arrendament de béns immobles i d’altres negocis jurídics anàlegs, així com els realitzats per una altra entitat del sector públic que no tingui la consideració d’Administració pública, llevat que la seva llei de creació estableixi una altra cosa.
Article 7. Règim normatiu

1. Els contractes administratius es regeixen per aquesta Llei i per les disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supòsits de regulació especial. Tenen caràcter supletori la resta de normes de dret públic, les de dret privat i els usos i costums vigents al Principat.

2. Els contractes privats es regeixen, quant a la seva preparació i adjudicació i a manca de normes específiques, per aquesta Llei i per les disposicions que la despleguin o complementin, i, quant als seus efectes i extinció, per les normes de dret privat. Els contractes de compravenda, de donació, de permuta, d’arrendament de béns immobles i d’altres negocis jurídics anàlegs es regeixen, però, per la legislació de patrimoni aplicable a cada cas.

3. Les controvèrsies relatives als contractes administratius corresponen a la jurisdicció administrativa. Les controvèrsies relatives als contractes privats són competència de la jurisdicció civil. Això no obstant, les referents a la preparació i l’adjudicació dels contractes privats han de ser formulades davant la jurisdicció administrativa.

Capítol segon. Parts en el contracte

Secció primera. Òrgans de contractació

Article 8. Òrgans de contractació

1. Són òrgans de contractació dels poders adjudicadors:

a) El cap de Govern i els ministres.
b) Els consells dels comuns, o els òrgans que aquestes administracions designin, i els quarts i els òrgans que en depenen.
c) Els directors de les entitats parapúbliques o de dret públic llevat que l’estatut respectiu atorgui aquesta facultat al Consell d’Administració o un altre òrgan de direcció previst en els estatuts o en les lleis que creen aquestes entitats.
d) Els directors de les societats i fundacions del sector públic, llevat que l’estatut respectiu atorgui aquesta facultat al Consell d’Administració o Patronat.


Els supòsits de contractacions conjuntes que s’han de convenir entre dos o més òrgans de contractació es regulen reglamentàriament.

2. En tot cas, els òrgans de contractació poden delegar la seva facultat de contractar. La delegació ha de ser expressa i es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. Pel que fa a l’Administració general, és preceptiu l’acord del Govern per a l’adjudicació dels contractes següents:

a) Els que comportin una despesa superior a la quantitat que la Llei estableix per als contractes menors.
b) Els que provoquin despeses de caràcter pluriennal.


4. Pel que fa als comuns, als quarts i als òrgans que en depenen, és preceptiu l’acord dels òrgans col·legiats corresponents, respectivament, en els supòsits previstos a les corresponents ordinacions del pressupost. Les ordinacions del pressupost poden autoritzar la delegació d’aquesta competència en altres òrgans.

5. Pel que fa a les entitats parapúbliques, és preceptiu l’acord del Consell d’Administració o un altre òrgan de direcció previst en els estatuts en els mateixos supòsits previstos als apartats anteriors.
Article 9. Prerrogatives dels òrgans de contractació

1. Els òrgans de contractació poden interpretar els contractes administratius i resoldre els dubtes que ofereixi el seu compliment.

2. Les qüestions litigioses sorgides arran de la interpretació, la modificació, els efectes, l’execució i la resolució dels contractes administratius són resoltes per l’òrgan de contractació competent, sens perjudici dels recursos administratius i jurisdiccionals i dels procediments d’arbitratge previstos per l’ordenament.

3. L’òrgan de contractació s’encarrega del seguiment i l’execució ordinària del contracte i és també responsable de supervisar-ne l’execució. També ha d’adoptar les decisions i instruccions necessàries per garantir-ne el millor compliment amb la finalitat d’assegurar la correcta realització de la prestació pactada i l’estricte respecte dels compromisos ambientals i socials. En els contractes de concessió, ha de vetllar expressament, a través del departament o òrgan responsable del contracte, perquè el concessionari compleixi les obligacions establertes en la concessió i per l’interès general.
Article 10. Prevenció de conflictes d’interessos

1. Els òrgans de contractació, d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració, han de prendre les mesures adequades per garantir la transparència, lluitar contra el frau, el favoritisme i la corrupció, i prevenir, detectar i solucionar de manera efectiva els conflictes d’interessos que poden sorgir en els procediments de licitació per tal d’evitar qualsevol distorsió de la competència i garantir la igualtat de tracte a tots els candidats i licitadors.

2. S’entén que es produeix un conflicte d’interès, en aquelles situacions en què aquell personal al servei dels òrgans de contractació que participi en el desenvolupament del procediment de licitació o pugui influir en el seu resultat, tingui directament o indirectament un interès financer, econòmic o personal que pugui semblar que compromet la seva imparcialitat i independència en el context del procediment de licitació. Les persones o entitats que tinguin coneixement d’un possible conflicte d’interès ho han de posar immediatament en coneixement de l’òrgan de contractació.

3. Els òrgans de contractació difonen, per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic regulada a l’|article 129, el perfil del contractant del seu poder adjudicador, com a element que agrupa la informació i els documents relatius a la seva activitat contractual, a fi d’assegurar la transparència i l’accés públic als mateixos documents i informació. L’accés a la informació del perfil del contractant és lliure, prèvia identificació. Es pot ometre la publicació de determinades informacions i dades relatives a l’atorgament dels contractes, per raons d’interès públic, de legítims interessos comercials o de protecció de dades personals, sempre que es justifiqui en l’expedient de contractació. Els procediments de difusió i els continguts que s’han de difondre es determinen reglamentàriament.

Secció segona. Contractista

Subsecció primera. Disposicions generals

Article 11. Legitimació per contractar

1. Únicament poden contractar amb el sector públic les persones físiques o jurídiques, andorranes o estrangeres, que tenen plena capacitat jurídica i d’obrar, no estan incurses en cap prohibició de contractar, disposen de la solvència econòmica i financera, tècnica i professional necessària per executar el contracte i, en els casos en què la Llei ho estableixi, estan degudament classificades.

2. Els contractistes han de comptar, així mateix, amb l’habilitació empresarial o professional acreditativa de l’exercici legal de l’activitat objecte del contracte que, si escau, és exigible per portar a terme les prestacions que constitueixen l’objecte del contracte.

3. Els poders adjudicadors poden reservar determinats contractes als operadors econòmics o programes d’ocupació que tenen com a objectiu principal la integració social i professional de les persones discapacitades o en risc d’exclusió social i que, en conseqüència, tenen el percentatge mínim dels seus treballadors que reglamentàriament es determina dins d’aquests col·lectius.
Article 12. Contractistes estrangers

1. Els contractistes establerts a la Unió Europea poden contractar amb el sector públic si en el seu país d’establiment estan habilitats per fer la prestació objecte del contracte.

2. Els empresaris nacionals d’estats membres de la Unió Europea, tant si concorren al contracte de manera aïllada com si hi concorren integrats en una unió temporal d’empreses, tenen l’obligació d’acreditar la seva solvència aportant la documentació necessària. En el cas que en el seu país d’establiment aquell contracte exigeixi la classificació corresponent, han d’acreditar que hi estan classificats.

3. Sens perjudici dels compromisos derivats d’acords internacionals, la contractació pública d’empreses de fora de la Unió Europea se sotmet a la condició de reciprocitat. Aquestes empreses han de justificar mitjançant un informe que l’Estat de procedència de l’empresa estrangera admet, al seu torn, la participació d’empreses andorranes en la contractació amb els ens del seu sector públic assimilables als que enumera l’article 2, en forma significativament similar.

4. A més, per als contractes que ho requereixen, els contractistes han d’estar degudament classificats a Andorra i se’ls pot exigir en el plec de clàusules administratives l’obertura d’un establiment permanent al Principat. En el cas de contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis públics, el concessionari s’ha de comprometre a constituir una societat per accions andorrana, per una durada igual a la de la concessió, que tingui per únic objecte l’explotació de l’obra o la gestió del servei concedit, i a obrir l’establiment pertinent a Andorra.

5. Els contractistes estrangers han de respectar totes les condicions que s’estableixen en els plecs de clàusules administratives i, en cas de litigi, queden sotmesos a la jurisdicció dels tribunals andorrans o a instàncies arbitrals.

6. Els contractes i tots els documents necessaris per preparar-los, adjudicar-los i executar-los han de ser en llengua catalana. L’òrgan de contractació, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, pot acceptar documents en les llengües oficials de la Unió Europea. Les despeses de traducció, si l’Administració ho demana, han de ser assumides pels contractistes estrangers.
Article 13. Prohibicions de contractar

1. No poden contractar amb les entitats i les institucions enumerades en l’article 2 els operadors econòmics que es troben en algun dels supòsits següents:

a) En el cas de les persones físiques, haver estat condemnades mitjançant sentència ferma per delictes contra la Constitució, de sedició, de terrorisme, contra la pau i la independència del Principat, contra la funció pública, contra la comunitat internacional i contra la propietat, o de falsedat.

La prohibició afecta també les societats els representants o administradors de les quals hagin estat condemnats pels delictes enumerats en el paràgraf precedent.

b) Haver estat sancionades amb caràcter ferm per una infracció greu en matèria professional que posi en dubte la seva integritat, de disciplina de mercat, de falsejament de la competència, d’integració laboral i d’igualtat d’oportunitats i no-discriminació de les persones amb discapacitat; o per una infracció molt greu en matèria mediambiental de conformitat amb el que estableix la normativa vigent; o per una infracció molt greu en matèria laboral o social, d’acord amb el que disposa la normativa vigent.

c) Estar declarades en concurs de creditors, en fallida o insolvents en qualsevol procediment.

d) No estar al corrent de les obligacions en matèria tributària o de la Seguretat Social o ser deutores de les administracions públiques per qualsevol altre concepte, un cop transcorreguts el període de pagament voluntari, contractual o legal i els ajornaments, fraccionaments o suspensions concedits.

e) Haver estat declarades responsables per decisió ferma, durant els tres anys anteriors, de la resolució de qualsevol contracte subscrit amb el sector públic.

f) Formar part del personal al servei dels poders adjudicadors enumerats a l’article 2, a títol de funcionari, treballador públic, relació especial, relació laboral, directiu o membre del poder adjudicador o dels seus òrgans de direcció, i en el cas que el poder adjudicador sigui una empresa pública, posseir una part significativa de les accions que garanteixi la participació en els òrgans de direcció. Pel que fa a les persones jurídiques, la limitació afecta els seus representants legals o administradors i socis amb una part significativa d’accions.

g) No disposar de la classificació administrativa adequada en els casos en què és exigible.

h) Haver estat qualificada de forma ferma com a defectuosa l’execució de dos obres contractades en el decurs dels darrers set anys amb el sector públic d’acord amb el que estableix l’article 79, o quan l’operador econòmic hagi mostrat deficiències significatives i persistents en l’execució d’un contracte de serveis, concessió de serveis o subministraments. En aquest cas la inhabilitació del contractista dura tres anys.

2. En els casos previstos en les lletres a) i b) de l’apartat 1, la durada de la prohibició és la que es determini en la sentència o resolució sancionadora. Si no la determina, és d’un màxim de cinc anys. En els casos enumerats en les lletres c), d), f) i g), mentre persisteixi la situació que origina la prohibició.

3. Les prohibicions de contractar també afecten les empreses que es presumeixi que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en què concorrien les prohibicions enumerades en l’apartat 1.

4. Les adjudicacions de contractes a favor de persones que no tenen capacitat jurídica o d’obrar, o que estan incloses en algun supòsit dels apartats anteriors, són nul·les de ple dret. Això no obstant, l’òrgan de contractació pot acordar que el contractista continuï l’execució del contracte per al temps mínim indispensable per tal d’evitar perjudicis a l’interès públic.

5. En el cas de situacions d’emergència, regulades en l’article 24.2, o per raons imperatives d’interès general com, entre d’altres, la salut pública o el medi ambient, o quan pugui quedar afectada la concurrència d’ofertes, els òrgans de contractació poden fer una excepció a la prohibició de contractar. També poden fer una excepció si la prohibició és desproporcionada en relació amb les quantitats degudes en el supòsit de l’apartat 1.d).
Article 14. Unió temporal d’empreses

1. Una unió temporal d’empreses (UTE) és una forma de col·laboració empresarial temporal, sense personalitat jurídica pròpia, que es constitueix per al desenvolupament o l’execució d’una obra, un servei o un subministrament.

2. Diversos licitadors es poden constituir en UTE per tal de presentar-se conjuntament a una licitació i executar el contracte de forma col·lectiva. Un mateix licitador no es pot presentar a una licitació individualment i al mateix temps com a membre d’una UTE, ni tampoc com a membre de més d’una UTE.

3. L’UTE es constitueix només per a contractacions determinades, de manera que la seva actuació no es pot estendre més enllà d’aquestes contractacions. L’UTE s’ha de constituir per una durada que coincideixi amb la durada del contracte. No és necessari que es formalitzi en escriptura pública fins a l’adjudicació del contracte a favor seu.

4. En els contractes públics en què han d’intervenir diversos professionals, o bé si la tipologia del projecte ho requereix, els òrgans de contractació han de promoure la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, i han de fer prevaler les ofertes presentades per UTE, a més de la divisió en lots que regula l’article 27.

5. Els contractistes aplegats en una UTE responen solidàriament davant del poder adjudicador de tots els danys i perjudicis que l’UTE hagi causat.

6. Tots els contractistes aplegats en una UTE han d’estar individualment legitimats per contractar, d’acord amb el que preveu l’article 11.

Subsecció segona. Classificació administrativa dels contractistes

Article 15. Objecte i abast de la classificació dels contractistes

1. La classificació administrativa, pública i disponible per mitjà de recursos telemàtics, constata que l’empresa té capacitat organitzativa, mitjans tècnics i recursos humans i financers suficients per a l’adequat compliment de l’objecte del contracte d’obres o subministraments.

2. Per contractar amb el sector públic l’execució d’una obra de pressupost superior a 150.000 euros, el contractista ha de posseir la classificació administrativa d’empresa contractista d’obres corresponent.

3. Per contractar amb el sector públic el subministrament de béns de pressupost superior a 60.000 euros, l’empresari ha de posseir la classificació administrativa d’empresa subministradora corresponent.

4. La classificació administrativa d’obres consisteix a inscriure les empreses que ho sol·liciten en un o diversos grups, corresponents a diferents tipus d’obres; en un o diversos subgrups diferenciats dins de cada grup, i en una o diverses categories dins de cada subgrup, les quals determinen l’import anual de les obres susceptibles de ser executades per l’empresa classificada segons la seva capacitat organitzativa, tècnica i financera. Reglamentàriament es fixen la capacitat tècnica i financera que es demana a cada empresa i els criteris qualitatius referits a l’article 28, així com el detall dels grups, subgrups i categories.

5. En el cas de les empreses de subministraments, reglamentàriament s’estableixen els grups de béns que convingui fixar als efectes de la classificació.

6. En els contractes d’obres i subministraments amb un import inferior al llindar establert en els apartats 2 i 3, no és exigible la classificació de l’empresari, llevat que per la seva complexitat en els plecs de clàusules administratives se n’estableixi l’obligatorietat. En l’anunci de licitació o en la invitació a participar en el procediment i en els plecs del contracte es determinen els criteris i requisits mínims de solvència econòmica i financera i de solvència tècnica o professional exigibles per poder-hi concórrer.

7. La classificació administrativa, en l’àmbit de la contractació pública, s’aprova per acord de Govern a proposta de la Junta de Contractació Administrativa, i es documenta en un certificat emès pel ministeri encarregat de les finances. S’inscriu automàticament en el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades.
Article 16. Requisits de la classificació per als contractistes d’obres públiques i de subministraments

1. El Govern i els comuns determinen les condicions que han de complir les empreses d’obres i subministraments per classificar-les i incloure-les en el subgrup corresponent.

2. De manera motivada i per les circumstàncies excepcionals recollides en el Reglament de classificació administrativa de contractistes, es pot acordar exceptuar la necessitat de classificació per a determinats tipus de contractes d’obres i subministraments en què aquest requisit sigui exigible.

3. La classificació també s’ha d’exigir al cessionari d’un contracte, si ha estat requerida al cedent.

4. Quan no hagi concorregut cap empresa classificada en el procediment, l’òrgan de contractació pot excloure la necessitat de complir aquest requisit en el següent procediment que es convoqui per a l’adjudicació del mateix contracte, sempre que no se n’alterin les condicions, i en tot cas ha de precisar en el plec de clàusules administratives els mitjans exigits per acreditar la solvència.
Article 17. Tramitació de la sol·licitud de classificació

1. L’atorgament de classificació administrativa d’empresa contractista requereix la sol·licitud al ministre encarregat de les finances, acompanyada de la documentació que s’assenyala reglamentàriament.

2. La tramitació de la sol·licitud, que es fa per mitjans electrònics de la forma que s’estableix per via reglamentària, previ informe de la Junta de Contractació Administrativa, conclou en tot cas amb una proposta del ministre encarregat de les finances.

3. El Govern ha de resoldre la sol·licitud en el termini màxim de dos mesos. Una vegada transcorreguts aquests dos mesos sense resolució, la sol·licitud s’entén acceptada.

4. Les sol·licituds de nova classificació o de renovació han de seguir els tràmits descrits en els apartats anteriors.
Article 18. Vigència i revisió de la classificació

1. La vigència de la classificació administrativa és indefinida, sempre que l’empresari mantingui les condicions en què es va basar la seva classificació.

2. No obstant això, amb una periodicitat màxima de cinc anys, l’empresari ha de justificar el manteniment de la seva solvència economicofinancera i tècnica professional. Reglamentàriament es determina el procediment i es pot escurçar el període de cinc anys, però mai per sota dels dos anys. La infracció d’aquesta obligació dona lloc a la suspensió automàtica de les classificacions obtingudes i a l’obertura del procediment de revisió de la classificació.

3. L’Administració pot revisar d’ofici, en qualsevol moment, la classificació vigent. Igualment, qualsevol contractista que disposi de classificació, pot sol·licitar la revisió de la classificació vigent al cap d’un any de l’atorgament si s’han modificat circumstàncies objectives que la justificaven. En tot cas, qualsevol empresari té l’obligació de posar en coneixement de l’Administració la modificació de qualsevol de les circumstàncies que van donar lloc a la seva classificació. La infracció d’aquesta obligació dona lloc a l’obertura del procediment de revisió de la classificació i pot generar responsabilitat administrativa.

Subsecció tercera. Successió del contractista

Article 19. Successió del contractista

En els casos de fusió d’empreses en què participi la societat contractista, i en els supòsits d’escissió, aportació o transmissió d’empreses o branques d’activitat de les mateixes empreses, continua el contracte vigent amb l’entitat absorbent o resultant de la fusió o aquella a la qual s’atribueix el contracte, que queda subrogada en tots els drets i obligacions que dimanen del mateix contracte, sempre que reuneixi les condicions de capacitat, absència de prohibició de contractar, la classificació quan es requereix i la solvència exigida en l’acord d’adjudicació.

En els casos enumerats en el paràgraf anterior, l’empresa ha de comunicar a l’òrgan de contractació el canvi produït.

Títol II. Normes aplicables als contractes públics

Article 20. Requisits dels contractes

1. Els contractes han de tenir un objecte determinat, que ha d’estar relacionat amb l’atenció de les necessitats de l’Administració en l’exercici de les seves competències. Aquestes necessitats s’han de justificar adequadament a l’expedient administratiu.

2. Els contractes han de preveure un preu cert, fix o determinable per paràmetres objectius previstos en el mateix contracte. Amb caràcter general, el preu s’expressa en euros o en un percentatge sobre l’import d’execució. Els contractes poden incloure clàusules de revisió del preu. Els òrgans de contractació vetllen perquè el preu dels contractes públics sigui adequat al de mercat.

3. Els contractes han de respondre als principis de publicitat i concurrència, llevat de les excepcions establertes per la Llei. La tramitació i formalització dels contractes se sotmeten al que estableix aquest títol.
Article 21. Fases de la contractació

La tramitació de la contractació consta de les fases següents:

a) Preparació de l’expedient de contractació.
b) Aprovació de l’expedient de contractació.
c) Licitació.
d) Adjudicació del contracte.
e) Formalització del contracte.
f) En els contractes d’obres i en les concessions d’obres, el replantejament.
g) Execució i, si escau, modificació del contracte.
h) Extinció i liquidació del contracte.

Capítol primer. Preparació dels contractes

Article 22. Informació prèvia

1. Els poders adjudicadors poden consultar amb els operadors econòmics i fer estudis de mercat, amb l’objectiu de preparar correctament les licitacions i informar els operadors dels seus plans i de les condicions i els requisits que demanaran per concórrer-hi.

2. Aquestes consultes es fan en condicions que no falsegin la lliure competència en la tramitació i l’adjudicació de la contractació. Les consultes i els seus resultats es publiquen en el perfil del contractant. No impedeixen la concurrència a la licitació dels operadors econòmics que han estat consultats.

Secció primera. Expedient de contractació

Article 23. Inici, contingut i aprovació

1. Prèviament a la subscripció de qualsevol contracte públic, cal tramitar l’expedient corresponent, que s’inicia amb l’exposició de la necessitat de formalitzar el contracte per part de l’òrgan de contractació.

2. L’expedient s’ha de referir a la totalitat de l’objecte del contracte, sense perjudici de les disposicions específiques per als contractes adjudicats per lots.

3. A l’expedient s’hi incorporen el plec de clàusules administratives generals i particulars i el de prescripcions tècniques que han de regir el contracte i que han d’incorporar el seu valor estimat, excepte les disposicions específiques en el cas de contractes que s’adjudiquen pel procediment de diàleg competitiu. Cal, a més, un certificat de suficiència de crèdit o un document equivalent que acrediti l’existència de finançament i, igualment, si escau, la fiscalització prèvia per part de la Intervenció General del Govern o de l’òrgan interventor del comú.

4. Cal que l’expedient justifiqui:

a) El procediment de licitació elegit.
b) La classificació exigida als participants, si escau.
c) Els criteris de solvència tècnica o professional, i econòmica i financera, i els que es tindran en consideració per adjudicar el contracte, així com les condicions especials d’execució.
d) Els criteris socials i ambientals, introduïts als plecs de clàusules administratives particulars i els instruments que s’empraran per al seu seguiment durant l’execució del contracte, i la seva vinculació amb l’objecte del contracte.
e) El valor estimat del contracte, indicant tots els conceptes que l’integren.
f) La necessitat de l’Administració beneficiària de la contractació i la seva relació amb l’objecte del contracte, que ha de ser directa, clara i proporcional.
g) Si escau, la decisió de no dividir en lots l’objecte del contracte.
h) Altres requisits per a determinades categories de contractes.


5. Un cop completat, l’òrgan de contractació l’aprova de manera motivada i n’aprova també la despesa, i s’obre el procediment de licitació. Aquesta resolució es publica també en el perfil del contractant.
Article 24. Modalitats de tramitació de l’expedient de contractació

1. En cas de necessitat inajornable o quan raons d’interès públic aconsellen accelerar una adjudicació, l’òrgan de contractació aprova la declaració d’urgència, degudament motivada. La tramitació de l’expedient mitjançant la modalitat urgent presenta les diferències següents respecte de l’ordinària:

a) Preferència respecte a la tramitació ordinària.
b) Reducció a la meitat dels terminis concernents a la licitació i l’adjudicació del contracte, així com a l’elaboració d’informes i el compliment d’altres tràmits.
c) Començament de la prestació objecte del contracte a partir de l’adjudicació, encara que aquest contracte no s’hagi formalitzat.


2. Quan degut a esdeveniments catastròfics, a situacions que suposin un risc greu per a la salut o l’interès públic o que generen alarma social, o a necessitats que afecten la seguretat del país, el sector públic ha d’actuar de manera immediata, l’òrgan de contractació pot ordenar l’execució de les obres, els serveis o els subministraments necessaris sense tramitar l’expedient de contractació ni quedar subjecte als requisits formals establerts en la Llei. Posteriorment, l’òrgan de contractació ha de justificar l’emergència esmentada i complir el que disposa la Llei sobre recepció i liquidació de la prestació i compliment dels contractes.

Excepcionalment, els crèdits necessaris per pagar les despeses contractades amb la modalitat d’emergència s’habiliten i es formalitzen al pressupost posteriorment, un cop ordenades les actuacions objecte d’aquest procediment.

Secció segona. Clàusules administratives i prescripcions tècniques

Article 25. Clàusules administratives

1. Reglamentàriament es determina el contingut dels plecs de clàusules administratives, que com a mínim contenen una descripció detallada del contingut del contracte, el número d’expedient administratiu i el tipus de contracte.

2. El Govern i els comuns aproven plecs de clàusules administratives generals per als contractes administratius d’ambdós administracions i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin, i de la resta d’entitats del sector públic que no estiguin incloses en els supòsits de l’article 4.

3. El Govern i els comuns poden elaborar models de plecs de clàusules administratives particulars per a determinades categories de contractes de naturalesa anàloga.

4. El Govern i els comuns poden elaborar models de plecs de clàusules administratives generals i particulars simplificats per utilitzar-los en els contractes que es fan mitjançant contractació directa, sempre que l’objecte i la naturalesa del contracte ho facin possible.

5. Abans de la licitació o, si escau, de la contractació directa, l’òrgan de contractació ha d’aprovar un plec de clàusules administratives generals i particulars que han d’incloure els pactes del contracte. En el cas d’errors que afectin el seu contingut, l’òrgan de contractació pot optar entre declarar desert el concurs o esmenar l’expedient i concedir una ampliació del termini de presentació d’ofertes, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats dels licitadors i la transparència.
Article 26. Prescripcions tècniques

1. El Govern i els comuns aproven plecs de prescripcions tècniques generals, vàlides per als contractes administratius d’un mateix tipus i d’una mateixa classe d’ambdós administracions i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin, i de la resta d’entitats del sector públic que no estiguin incloses en els supòsits de l’article 4.

2. Les prescripcions tècniques defineixen, de conformitat amb els requisits que per a cada contracte estableix la Llei, les qualitats i les seves condicions socials i ambientals. Proporcionen als empresaris accés al procediment de contractació en condicions d’igualtat i en cap cas no impliquen la creació d’obstacles injustificats que alterin la competència.

3. En les contractacions d’obres, subministraments i serveis destinats a l’ús per part de persones físiques, les prescripcions tècniques es redacten tenint en compte el Conveni de les Nacions Unides relatiu als drets de les persones discapacitades fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, i els criteris d’accessibilitat universal o de disseny universal per a tothom, excepte casos excepcionals i per raons objectives plenament justificades. Es tenen en compte també les respectives normes europees.

4. Les prescripcions tècniques es defineixen d’acord amb els Objectius de desenvolupament sostenible. Són criteris prioritaris mantenir una educació de qualitat, consolidar el benestar individual i col·lectiu, conservar l’entorn natural per a les generacions futures, protegir les aigües, promoure l’economia circular i l’obertura i la diversificació d’una economia sostenible, fomentar els valors democràtics i de l’Estat de dret, i incorporar la perspectiva de gènere.

5. Les prescripcions tècniques es defineixen d’acord amb la integració social i la contractació laboral de les dones; de les persones amb discapacitat, per mitjà de la contractació o la subcontractació amb empreses d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat o amb treballadors autònoms amb discapacitat; de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix la normativa en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació; i de les persones en situació o risc d’exclusió social. Fomenten també les mesures i els plans d’igualtat entre dones i homes, incloent-hi mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels treballadors.

6. L’òrgan de contractació ha d’aprovar també, abans de la licitació o, si escau, de la contractació directa, un plec de prescripcions generals i tècniques particulars que ha de regir l’execució del contracte i que ha de permetre identificar les necessitats concretes i específiques a les que ha de respondre el contracte a licitar. En els supòsits de contractació directa, és un plec simplificat, sempre que l’objecte i la naturalesa del contracte ho facin possible. En el cas d’errors que afectin el seu contingut, l’òrgan de contractació pot optar entre declarar desert el concurs o esmenar l’expedient i concedir una ampliació del termini de presentació d’ofertes, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats dels licitadors i la transparència.
Article 27. Divisió en lots

A fi de permetre i impulsar la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses en la contractació pública, els òrgans de contractació han de preveure la realització independent de cada una de les parts del contracte, mitjançant la divisió en lots separats, sempre que l’objecte del contracte no constitueixi una unitat en si mateix o que no sigui convenient la divisió del contracte per raons de caràcter tècnic, funcional o d’interès públic. Els òrgans de contractació fixen la mida i l’objecte d’aquests lots. Poden limitar la participació d’un licitador en un únic lot o en diversos. Cada lot constitueix un contracte, llevat que els plecs estableixin una previsió diferent. El procediment es determina d’acord amb la quantia total del contracte.

Capítol segon. Adjudicació dels contractes

Secció primera. Procediments d’adjudicació

Article 28. Formes d’adjudicació

1. Els contractes públics s’adjudiquen seguint les normes i els procediments previstos en la Llei, d’acord amb el principi de millor relació qualitat-preu. Les formes d’adjudicació dels contractes són el concurs, la subhasta i la contractació directa. El concurs és la forma d’adjudicació ordinària, en les modalitats que es detallen a la secció segona d’aquest capítol.

2. En el concurs l’adjudicació recau en el proponent que, en conjunt, presenta la proposició més avantatjosa, d’acord amb una pluralitat de criteris econòmics i qualitatius.

3. En la subhasta l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa, d’acord amb un únic criteri d’adjudicació que ha de ser quantitatiu, d’acord amb l’article 37.6.

4. En la contractació directa l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa d’acord amb el procediment negociat sense publicitat, sempre que es donin les circumstàncies d’excepció previstes per aquest procediment i es demani pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics aptes per executar el contracte, en els casos previstos a l’article 30.
Article 29. Subhasta

1. La subhasta pot emprar-se sempre que les especificacions del contracte que s’hagi d’adjudicar es puguin establir de manera precisa en els plecs que regeixen la licitació i que les prestacions que constitueixen el seu objecte no tinguin una gran complexitat.

2. En el cas dels contractes d’obres, la subhasta pot aplicar-se quan l’estimació base i la quantia d’adjudicació són inferiors a 180.000 euros, sempre que l’execució no exigeixi una qualificació tècnica especial o la utilització de maquinària o aparellatge complexos.

3. Les disposicions generals que inclou la subsecció primera de la secció referent al concurs són aplicables a la subhasta sempre que hi siguin compatibles tenint en compte les particularitats que estableixen els apartats anteriors.
Article 30. Contractació directaImage

1. La contractació directa només es pot aplicar quan es produeix alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan no és possible promoure la concurrència d’oferta: en el cas de licitacions tretes a concurs i no adjudicades per manca de proponents o per no admissió de les ofertes presentades; i per l’especificitat tècnica de l’obra, del subministrament o del servei o per la necessitat de mesures de seguretat singulars per portar-los a terme.
b) En el cas de tramitació d’emergència.
c) En els contractes en què concorren circumstàncies d’urgència, quan el seu import no és superior a 40.000 euros en el cas dels contractes d’obres i a 25.000 euros en el cas dels de serveis i subministraments.
d) En els contractes d’obres d’un import inferior a 24.000 euros i en els de serveis i subministraments d’un import inferior a 15.000 euros, que són considerats contractes menors.
e) En els contractes amb objectes que són declarats pel Govern o el Consell de Comú de notori caràcter artístic, d’acord amb el dictamen de l’òrgan competent.
f) Els contractes vinculats a esdeveniments, activitats o serveis de promoció econòmica, cultural, artística, turística, lúdica o esportiva en els quals, pel seu objecte, no és possible promoure la concurrència d’oferta. Es considera que es dona aquesta circumstància quan l’especificitat de l’objecte del contracte, que ha de quedar justificada en l’expedient, fa que un únic proponent pugui realitzar-lo, com és el cas, entre d’altres, dels contractes amb alguna de les característiques següents: de caràcter únic; amb col·laboradors de prestigi notori o titulars de marques registrades; o que responen als objectius estratègics del poder adjudicador d’acord amb criteris d’oportunitat degudament justificats.
La contractació directa també és aplicable en els contractes estrictament derivats dels contractes vinculats a esdeveniments, activitats o serveis regulats per aquesta lletra, que siguin necessaris per al desenvolupament dels mateixos.
g) En els contractes de caràcter sensible o reservat, definits com els que afecten la protecció d’interessos essencials de l’Estat per a la seguretat de l’Estat, i els que corresponen a encàrrecs del cap de Govern, dels ministres, dels cònsols dels comuns o dels presidents de les entitats parapúbliques relatius a una matèria de la seva competència que té incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern o de l’Administració contractant.
La declaració que concorre la circumstància relativa a la protecció d’interessos essencials de l’Estat correspon fer-la, de manera expressa i justificada, en cada cas, al titular del departament ministerial en l’àmbit de l’Administració general, i a la persona que ocupi el càrrec de cònsol en el cas dels comuns. La competència per efectuar aquesta declaració no és susceptible de delegació, llevat que una llei ho autoritzi expressament.
h) La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries per part del Fons de Reserva de Jubilació, del Fons andorrà de garantia de dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió de seu patrimoni, d’acord amb el que estableix la llei que els regula.
i) En obres, serveis i subministraments complementaris no previstos en el projecte però que resulten ineludibles com a conseqüència de circumstàncies imprevistes, sempre que el seu import no excedeixi el 20% del preu del contracte i sempre que l’execució s’adjudiqui al contractista titular del contracte principal, d’acord amb el que està establert a l’article 50.


2. En els casos enumerats en les lletres a), c) i h), l’òrgan de contractació demana pressupost o oferta per escrit almenys a tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, amb l’aprovació prèvia del plec de bases corresponent. Les ofertes presentades són obertes per la mesa de contractació.

3. En els casos enumerats en les lletres b), e), f), g) i i), la tramitació de l’expedient no exigeix l’aprovació del plec de bases, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, ni la constitució de la mesa de contractació.

4. En els casos enumerats en la lletra d) referents als contractes menors:

a) Només s’exigeix la incorporació de la factura a la liquidació –i per tant, no els és aplicable l’article 23 d’aquesta Llei–. La factura substitueix el document contractual i l’acta de conformitat del subministrament a la recepció de les obres o dels serveis, segons correspongui.
b) La tramitació de l’expedient s’efectua per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic pel que fa als imports superiors als llindars establerts en la Llei del pressupost anual o en les ordinacions del pressupost, segons escaigui.
c) Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.


5. Excepcionalment, en els contractes d’una durada superior a un any l’import dels quals -per tota la durada, incloses les pròrrogues i les revisions de preus- sigui igual o inferior als imports que estableix la lletra d), la tramitació de l’expedient es pot fer mitjançant contractació directa, d’acord amb el que estableix aquest article pel que fa als contractes menors. En aquests contractes, però, la tramitació de l’expedient requereix la formalització d’un contracte.

6. L’òrgan de contractació publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant l’edicte d’adjudicació, el contingut del qual s’ha de determinar reglamentàriament, llevat dels contractes inclosos en els enumerats en l’apartat 1.g) la difusió dels quals, donat el seu contingut, pot afectar interessos essencials del país.

7. En els casos enumerats en les lletres indicades en l’apartat 3 i en els contractes menors que no es puguin tramitar per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic, la contractació directa es regeix d’acord amb el procediment negociat sense publicitat regulat a l’article 45.10.

Secció segona. Concurs

Subsecció primera. Disposicions generals

Article 31. Principis que regeixen la licitació

1. Els licitadors i candidats han de rebre en tot moment un tractament d’acord amb els principis d’igualtat i no-discriminació. Els òrgans de contractació s’han d’ajustar als principis de transparència i proporcionalitat. Excepte en els contractes reservats a les entitats esmentades a l’article 5, no es pot limitar la participació a una determinada modalitat de persona jurídica.

2. Cal respectar en tot moment la publicitat i els òrgans de contractació han de vetllar per la salvaguarda de la lliure competència en el procediment d’adjudicació, i en particular han de vigilar tot acord o pràctica concertada entre licitadors que pugui restringir-la.

3. Els poders adjudicadors no han de demanar als licitadors les informacions de què ja disposin.

4. Sens perjudici del que estableix la legislació sobre l’accés a la informació pública i de les disposicions de la Llei relatives a la publicitat i a la informació que cal lliurar als candidats i licitadors, els òrgans de contractació han de garantir la confidencialitat de la informació que els empresaris faciliten i han designat com a confidencial, en particular informacions que afecten secrets tècnics o comercials o els aspectes confidencials de l’oferta o que poden perjudicar la lliure competència. El contractista també ha de respectar la confidencialitat de les informacions a les quals hagi tingut accés i que tinguin aquest caràcter.
Article 32. Anunci previ i de licitació

1. Els poders adjudicadors poden publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant un anunci previ dels contractes que es proposin adjudicar en el termini dels dotze mesos següents.

2. Excepte en els procediments negociats sense publicitat, regulats en l’article 45.10, i en la contractació directa, la fase de licitació dels procediments de contractació s’inicia publicant un anunci de licitació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant. El contingut de l’anunci es determina reglamentàriament, i en tot cas ha d’identificar clarament el contractant i contenir una breu descripció de l’objecte del contracte.

3. La presentació d’ofertes s’ha de fer dins el termini fixat a l’anunci de licitació, el qual és com a mínim de trenta dies a comptar de la publicació de l’anunci de licitació. Aquest termini es pot escurçar fins a la meitat per als contractes sotmesos al procediment d’urgència, previstos en l’article 24.1.

4. L’òrgan de contractació pot ampliar el termini inicial en funció de la naturalesa del contracte o si es produeixen modificacions significatives en els plecs de clàusules administratives o prescripcions tècniques. En aquest segon cas, l’ampliació de termini s’ha de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant.

5. Des de la data de la publicació de l’anunci de licitació o, si escau, de l’enviament de la invitació als candidats seleccionats, els òrgans de contractació han d’oferir, per mitjans electrònics i a través del perfil del contractant, accés lliure, directe, complet i gratuït als plecs i tota altra documentació complementària, en particular les consultes vinculants relatives a la licitació i les respostes de l’òrgan de contractació. Quan concorren circumstàncies excepcionals que ho aconsellen, l’òrgan de contractació pot restringir les modalitats d’accés.
Article 33. Propostes dels interessats

1. Els interessats presenten les seves propostes d’acord amb el que estableixen els plecs i documents pertinents. El fet de presentar-ne suposa l’acceptació de totes les clàusules i condicions, i l’autorització a l’òrgan i la mesa de contractació de verificar les informacions aportades. Amb les excepcions previstes en els procediments de diàleg competitiu i associació per a la innovació, les propostes són secretes fins que se’n fa l’obertura.

2. Les propostes s’han de presentar en tres pliques. En la plica A s’hi ha d’incloure la documentació administrativa i tècnica requerida que acrediti el compliment dels requisits establerts en la convocatòria, la plica B ha de contenir els aspectes de l’oferta que són objecte d’una valoració qualitativa, i la plica C ha d’incorporar l’oferta econòmica i els altres aspectes de l’oferta valorables objectivament. La mesa de contractació obre en primer lloc la plica A. En el cas que detecti algun error o manca de documentació requerida, atorga al licitador un termini màxim, prèviament fixat en el plec de clàusules administratives, per esmenar l’error o aportar la documentació que manca. Si transcorregut aquest termini el licitador no ha esmenat els errors o no ha aportat la documentació, la seva oferta queda exclosa, sense obrir les pliques B i C. L’avaluació de les pliques B i C es fa d’acord amb el que estableix l’article 40.

3. En els casos de subhasta, els poders adjudicadors poden acordar la presentació de les propostes en dos pliques.

4. Els poders adjudicadors poden autoritzar els licitadors o fins i tot els poden exigir que presentin variants vinculades a l’objecte del contracte. Ho han d’indicar en l’anunci de licitació i han d’estar regulades en els plecs.

5. Cada licitador només pot presentar una proposta, en solitari o en UTE, en els termes que reglamentàriament es determinin. La infracció d’aquesta norma implica la no admissió de totes les propostes que presenti.

6. En la proposta hi ha de figurar l’import de l’impost general indirecte, com a partida independent, si escau.
Article 34. Documentació acreditativa del compliment dels requisits

1. En el cas de proposicions en procediment obert, s’acompanyen d’una declaració responsable relativa a les condicions i als criteris i a l’absència de causes d’exclusió que els òrgans de contractació inclouen en el plec. Aquesta declaració posa de manifest que l’operador econòmic compleix els punts següents:

a) En el cas de persones jurídiques, que estan vàlidament constituïdes i que d’acord amb el seu objecte social poden presentar-se a la licitació, com també que el signant de la declaració exerceix la deguda representació per presentar la proposició.
b) Compta amb la classificació corresponent, si escau, o compleix els requisits de solvència econòmica, financera i tècnica o professional exigits.
c) No està sotmès a cap prohibició de contractar.
d) Aporta una adreça de correu electrònic, o un altre mitjà que es determini, per efectuar les notificacions.


2. En el cas de procediments restringits, diàleg competitiu o associació per a la innovació, l’operador econòmic ha d’acreditar, a més, que compleix els requisits addicionals.

3. Quan s’exigeix la constitució d’una garantia provisional, s’ha de presentar el document acreditatiu d’haver-la constituït.

4. En el cas de concórrer en UTE, s’ha d’aportar el compromís de constituir l’UTE, si resulta adjudicatària.

5. Per als contractes que s’han d’executar a Andorra, les empreses estrangeres han de lliurar una declaració expressa de sotmetiment als tribunals andorrans o a instàncies arbitrals, d’acord amb el que estableixi el plec de clàusules administratives per a qualsevol incidència que pugui sorgir en relació amb el contracte.

6. Els documents oficials aportats per empreses estrangeres han d’anar convenientment postil·lats o legalitzats.

7. En els casos en què el plec de clàusules administratives particulars o el document descriptiu exigeixen l’acreditació d’altres circumstàncies, cal que indiquin la manera de fer-ho.

8. L’òrgan o la mesa de contractació poden demanar als licitadors que presenten tots els documents justificatius si tenen dubtes raonables sobre la vigència o la fiabilitat de la declaració.

9. Les circumstàncies relatives a la solvència, la capacitat i l’absència de prohibicions de contractar s’han de donar en la data de presentació de l’oferta i seguir vigents quan es perfecciona el contracte.
Article 35. Subhasta electrònica

1. La subhasta electrònica és un procés electrònic repetitiu que permet presentar millores en els preus o en altres elements de les ofertes que siguin expressables en xifres o percentatges, i que té lloc després d’avaluar les ofertes. El dispositiu electrònic que s’utilitza ha de fer possible una classificació de les ofertes per mètodes d’avaluació automatitzats, ha d’admetre un accés no discriminatori i general i ha de deixar constància de manera inalterable de totes les participacions.

La subhasta electrònica es pot fer servir en els procediments oberts, restringits i negociats sempre que les especificacions del contracte que s’hagi d’adjudicar es puguin establir de manera precisa en els plecs que regeixen la licitació i que les prestacions que constitueixen el seu objecte es puguin classificar per mètodes d’avaluació automàtica i no tinguin caràcter intel·lectual.

No es pot recórrer a les subhastes electròniques de manera abusiva o de manera que s’obstaculitzi, restringeixi o falsegi la competència o que es modifiqui l’objecte del contracte.

2. Els òrgans de contractació que decideixen recórrer a una subhasta electrònica ho han d’indicar en l’anunci de licitació, i en el plec de clàusules administratives han de donar tota la informació rellevant sobre els criteris d’avaluació, la forma de la subhasta, el procediment de presentar ofertes i el dispositiu electrònic que s’utilitza.

3. L’òrgan de contractació avalua totes les ofertes d’acord amb els criteris d’adjudicació i convida simultàniament tots els licitadors que han presentat ofertes admissibles a participar en la subhasta. Una oferta és admissible quan el licitador no hagi estat exclòs i compleixi els criteris de selecció, i l’oferta sigui conforme amb les especificacions tècniques sense que sigui irregular o inacceptable, o inadequada, en els termes dels articles 44 i 45. La invitació informa del procediment de connexió, del dia i l’hora d’inici de la subhasta i dels resultats de l’avaluació prèvia, i dona tots els elements sobre les fórmules i criteris per a la reclassificació.

La subhasta electrònica comença almenys dos dies després d’haver enviat les invitacions a prendre-hi part. Estableix els criteris per determinar-ne el tancament i es pot desenvolupar en fases successives. Els participants són informats en tot moment de la seva classificació.

4. Acabada la subhasta, el contracte s’adjudica d’acord amb l’article 37, segons els resultats.
Article 36. Successió en el procediment de licitació

Si durant la tramitació d’un procediment i abans de la formalització del contracte es produeix una operació de fusió, escissió o transmissió del patrimoni empresarial o d’una branca de l’activitat, a l’empresa licitadora o candidata la succeeix en el procediment la societat absorbent, la resultant de la fusió, la beneficiària de l’escissió o l’adquirent del patrimoni empresarial o de la branca d’activitat corresponent, sempre que reuneixi les condicions de capacitat i absència de prohibició de contractar, que acrediti la seva solvència i el compliment de les condicions exigides en el plec de clàusules administratives particulars, i que l’òrgan de contractació ho autoritzi expressament.
Article 37. Criteris d’adjudicació del contracte

1. Els poders adjudicadors han de vetllar perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de la qualitat requerida i que responguin el millor possible a les seves necessitats i a les de la població.

2. En els casos en què els poders adjudicadors desitgen obtenir obres, serveis o subministraments que responen a determinats requisits ambientals, socials o d’una altra naturalesa, els òrgans de contractació exigeixen una etiqueta que ho acredita. Per etiqueta s’entén qualsevol document, certificat o acreditació que demostra que aquells serveis, obres o subministraments compleixen aquests requisits.

Les etiquetes han de respondre a exigències vinculades a l’objecte del contracte, s’han de fonamentar en criteris verificables i no discriminatoris, han de ser accessibles a tots els operadors econòmics i s’han d’atorgar de manera transparent per part d’una entitat no vinculada a cap operador econòmic. Els poders adjudicadors han d’admetre els certificats equivalents.

3. L’adjudicació dels contractes es realitzarà utilitzant una pluralitat de criteris sobre la base de la millor relació qualitat-preu. Prèvia justificació en l’expedient, els contractes es poden adjudicar d’acord amb criteris basats en un plantejament que tingui en compte la millor relació cost-eficàcia, sobre la base del preu o cost, com el càlcul del cost del cicle de vida d’acord amb l’article 38.

4. La millor relació qualitat-preu s’avalua d’acord amb criteris econòmics i qualitatius. Els criteris qualitatius que estableix l’òrgan de contractació per avaluar la millor relació qualitat-preu han d’incloure aspectes mediambientals o socials, vinculats a l’objecte del contracte. Poden ser, entre altres, els següents:

a) La qualitat, inclòs el valor tècnic; les característiques estètiques i funcionals; l’accessibilitat per a tots els usuaris; les característiques socials, mediambientals i innovadores, i la comercialització i les seves condicions. Pel que fa al medi ambient, es prioritza tots els elements que mitiguen les causes del canvi climàtic i fomenten l’ús d’energies renovables, el manteniment o la millora dels recursos naturals que es puguin veure afectats per l’execució del contracte i l’economia circular, així com tots els que segueixen els Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Quant a les mesures socials, es dona preferència a les mesures que integren persones amb discapacitat i altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.
Globalment, també tenen preeminència altres criteris vinculats als Objectius de desenvolupament sostenible, d’acord amb el que estableix l’article 26.5 i considerant també les guies d’aplicació que elabori el Govern a aquest efecte.
b) L’organització, la qualificació i l’experiència del personal encarregat d’executar el contracte, quan això pot afectar de manera significativa l’execució del contracte.
c) L’impacte que pot tenir sobre el medi ambient la prestació objecte del contracte i les mesures proposades per corregir aquest efecte.
d) Les condicions i els terminis de lliurament i el servei postvenda i d’assistència tècnica.
e) Les obres similars realitzades en els darrers tres anys que hagin estat qualificades com a molt bones o bones, d’acord amb l’article 79.


5. Aquests criteris han de garantir la possibilitat d’una competència efectiva i van acompanyats d’especificacions que permeten comprovar de manera efectiva la informació facilitada pels licitadors per tal d’avaluar la mesura en què les ofertes compleixen els criteris d’adjudicació. S’admeten també les ofertes que compleixen especificacions tècniques diferents, sempre que permetin satisfer els criteris d’adjudicació.

6. En els casos en què només s’utilitza un criteri d’adjudicació, aquest criteri ha de ser quantitatiu i estar relacionat amb els costos. Pot ser exclusivament el preu o un paràmetre basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.

7. Els plecs de la contractació precisen la ponderació relativa que s’atribueix a cada un dels criteris elegits per determinar l’oferta més avantatjosa, excepte en el cas que aquesta contractació es determini exclusivament sobre la base del preu.

8. Els òrgans de contractació poden establir en el plec de clàusules administratives particulars criteris de desempat, en cas que dos o més ofertes obtinguin la mateixa puntuació.

9. L’emissió dels certificats previstos en aquest article es regula reglamentàriament.
Article 38. Càlcul del cost del cicle de vida

1. El càlcul del cost del cicle de vida inclou la totalitat o una part dels costos següents durant el cicle de vida d’un producte, un servei o una obra:

a) Els costos que assumeix el poder adjudicador o altres usuaris, com els costos d’adquisició, inclosos la fabricació i el transport dels materials; els d’ús, com són el consum d’energia i altres recursos; els de manteniment i els de final de vida, com les possibilitats i els costos de la recuperació de materials, i els costos de la recollida i la gestió de residus.
b) Els costos de les externalitats mediambientals, sempre que es puguin determinar i verificar, entre els quals hi ha les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i els costos de mitigació i adaptació al canvi climàtic.


2. En el cas que s’avaluïn els costos sobre la base del càlcul del cost del cicle de vida, en el plec de clàusules administratives s’indiquen les dades que els licitadors han de facilitar i el mètode per calcular aquests costos, sempre que no estiguin establerts en una guia d’aplicació de la Llei. Pel que fa als costos imputables a externalitats mediambientals, el mètode per comptar-los s’ha de basar en criteris verificables objectivament, no discriminatoris i accessibles per a tots els operadors.
Article 39. Ofertes amb preus desproporcionats

1. Els òrgans de contractació han de demanar als licitadors que justifiquin els preus i costos de la seva oferta quan aquesta oferta sembli anormalment baixa per les prestacions que s’ofereixen, així com que garanteixin el ple respecte de les obligacions aplicables en matèria social i ambiental, i de subcontractació.

Així mateix, els plecs han d’incloure els paràmetres objectius que permetin a la mesa o a l’òrgan de contractació identificar una oferta com a anormalment baixa essent l’òrgan de contractació el competent per refusar l’oferta si el licitador no justifica el baix nivell dels preus oferts.

2. De la mateixa manera, els òrgans de contractació han d’exigir als operadors econòmics que justifiquin els preus i costos de la seva oferta quan aquesta oferta se situa molt per damunt del preu de referència i significativament per damunt de la mitjana dels preus de la resta d’ofertes. Els plecs han d’incloure els paràmetres objectius que permeten a la mesa de contractació identificar una oferta amb un preu per damunt de la mitjana, tenint en compte en particular les condicions de subcontractació i els factors ambientals i socials.

3. Els plecs poden preveure la desestimació directa de les ofertes que se situen, per excés o per defecte, fora d’uns marges percentuals fixats en els mateixos plecs, en relació amb la mitjana de les ofertes.

4. La mesa de contractació avalua la informació i la documentació aportades pel licitador, i tramet a l’òrgan de contractació la corresponent proposta motivada d’acceptació o refús de l’oferta.
Article 40. Classificació de les ofertes

1. D’acord amb els criteris que assenyalen els plecs, la mesa de contractació classifica per ordre decreixent les ofertes presentades. En el cas que l’únic criteri sigui el preu, la millor oferta és la del preu més baix, sempre que no es trobi en situació d’oferta anormalment baixa, d’acord amb els criteris fixats als plecs. En els contractes en què s’estableix l’abonament d’un cànon a l’Administració concedent i l’únic criteri sigui el preu, la millor oferta és la del preu més elevat.

2. Si l’oferta es presenta en dos pliques, a més del que conté la documentació tècnica i administrativa, primer s’obre la que conté els aspectes valorables qualitativament. S’avaluen les ofertes i es fan públics els resultats abans d’obrir la plica amb els aspectes avaluables de manera objectiva.

3. D’acord amb la classificació descrita en l’apartat 1, la mesa de contractació, en el cas que detecti errors materials, de fet o aritmètics en les ofertes que la mesa de contractació no hagi posat de manifest en l’acte d’obertura de les ofertes, ha de requerir al licitador que hagi presentat l’oferta més ben classificada que els clarifiqui en el termini que s’estableix en el plec de bases. Si no ho fa, s’entén que retira l’oferta i pot ser sancionat. En aquest cas, s’adjudica al licitador que ocupa la segona posició.
Article 41. Adjudicació del contracteImage

1. L’òrgan de contractació adjudica el contracte en el termini que es preveu per a cada un dels procediments de concurs que regula la Llei, a comptar de la data d’obertura de la documentació esmentada en l’article 33. En el cas que s’hagi atorgat un termini per esmenar o clarificar errors materials, de fet o aritmètics, d’acord amb el que està previst en l’article 33.2, el termini d’adjudicació comença a comptar un cop esgotat aquest termini d’esmenes.

2. En el cas que cap oferta no es consideri adequada, l’òrgan d’adjudicació declara deserta l’adjudicació i el poder adjudicador pot adjudicar el contracte per contractació directa, d’acord amb l’article 30.1, i d’acord amb el procediment negociat segons l’article 45.

3. En el cas que per causa imputable a l’adjudicatari no se subscrigui el contracte, l’òrgan de contractació pot adjudicar-lo al licitador següent per ordre de puntuació. Si aquest segon tampoc no subscriu el contracte, l’òrgan de contractació declara deserta l’adjudicació i pot adjudicar el contracte per contractació directa, d’acord amb l’article 30.1, o iniciar una nova licitació.

4. La resolució d’adjudicació ha de ser motivada i es publica en el perfil del contractant en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data en què l’òrgan competent hagi resolt. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de l’adjudicació, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte.

També hauran de ser motivades les resolucions que descartin la resta d’ofertes.

5. La resolució d’adjudicació s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan l’import del contracte o de les seves modificacions sigui superior als imports establerts per als contractes menors.

6. La resolució ha d’especificar la forma d’adjudicació, la modalitat de contractació, la identitat de l’adjudicatari, la denominació i la localització del contracte, la partida pressupostària, el preu del contracte, impostos inclosos, i el termini d’execució.

7. La publicació de la resolució en el perfil del contractant fa explícits els trets i avantatges de l’oferta seleccionada en relació amb la resta d’ofertes admeses, incloent-hi les valoracions respectives, i les ofertes excloses i descartades i les raons. En cas de contradicció entre la informació difosa en el perfil del contractant i la publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, preval aquesta última.

8. La resolució indica el termini de formalització del contracte, que en tot cas no pot ser inferior a quinze dies. Durant aquest termini, els licitadors no adjudicataris i els licitadors exclosos que han impugnat la seva exclusió poden impugnar la resolució d’adjudicació.

9. El plec de clàusules administratives particulars pot establir que les impugnacions de la resolució d’adjudicació es resolguin a través de l’arbitratge.

10. En el cas que per sentència judicial o laude arbitral es declari l’adjudicació nul·la o anul·lable i s’acordi adjudicar el contracte al recurrent, si l’objecte del contracte ja s’ha executat totalment o de manera parcial, els poders adjudicadors han d’indemnitzar el recurrent amb una quantitat equivalent al benefici industrial cessant.
Article 42. Formalització del contracteImage

1. Un cop publicada l’adjudicació del contracte, el contracte es formalitza en el termini màxim de trenta dies en el corresponent document administratiu, que s’ha d’ajustar exactament a les condicions de la licitació.

2. L’òrgan de contractació requereix a l’adjudicatari que firmi el contracte en el termini previst en l’apartat 1. Si no ho fa, s’entén que desisteix i pot ser penalitzat. En el cas que el contracte s’hagi adjudicat a una UTE, el termini de firma es pot ampliar per permetre’n la formalització en escriptura pública.

3. L’anunci de la formalització del contracte, conjuntament amb els elements del contracte que reglamentàriament es determinin, s’ha de publicar en el termini de quinze dies des de la formalització en el perfil del contractant del poder adjudicador, d’acord amb l’article 10.3. No obstant això, en els supòsits definits a l’article 30 de la Llei, i sempre per raons d’interès públic o de protecció de legítims interessos comercials degudament justificats, es pot efectuar la publicació de la formalització, com a molt tard, immediatament desprès de l’execució del contracte.

4. Els òrgans de contractació informen, a petició dels licitadors interessats, de totes les circumstàncies que han donat lloc a l’adjudicació d’un contracte, excepte les que es considerin confidencials.

5. Si per causa imputable a l’adjudicatari no es pot formalitzar el contracte en el termini establert, l’òrgan de contractació n’acorda l’anul·lació, amb apoderament de la garantia definitiva per atendre els danys i perjudicis soferts en l’import que es determini. En el cas que l’adjudicatari no hagi constituït la garantia definitiva, l’òrgan de contractació pot reclamar-li’n l’import.

Subsecció segona. Procediments de contractació

Article 43. Procediment obert

1. Quan un contracte s’adjudica per procediment obert, qualsevol operador econòmic que compleix els requisits establerts legalment pot presentar una proposta. Qualsevol negociació dels termes del contracte queda completament exclosa.

2. El termini de presentació d’ofertes, des de la data de la publicació de l’anunci de la licitació, ha de ser d’un mínim de trenta dies. Aquest termini es pot escurçar fins a la meitat si l’òrgan de contractació ha publicat anuncis previs o bé en el cas que concorrin circumstàncies que justifiquin la urgència de la tramitació, tal com estableix l’article 24.1.b).

3. El termini per adjudicar el contracte és de fins a quinze dies si l’únic criteri per adjudicar-lo és el preu, i de fins a dos mesos quan es tenen en compte una pluralitat de criteris. El plec de clàusules administratives particulars pot establir un termini diferent.
Article 44. Procediment restringit

1. El procediment restringit és especialment indicat per als contractes de serveis de gran complexitat o estratègics.

2. En el procediment restringit, tota empresa interessada pot presentar una sol·licitud de participació, responent a una convocatòria de licitació. Només les empreses que són seleccionades per l’òrgan de contractació poden presentar ofertes. Queda completament exclosa qualsevol negociació dels termes del contracte.

3. Abans de l’anunci de licitació, l’òrgan de contractació estableix en el plec de clàusules administratives els criteris objectius de solvència que han de complir les empreses per ser seleccionades. Indica el nombre mínim i, si ho considera, el nombre màxim d’empresaris que seleccionarà, que no pot ser inferior a cinc.

4. El termini de presentació de les ofertes pren en consideració la complexitat i l’abast del contracte, o els objectius estratègics perseguits.

5. Els terminis d’adjudicació del contracte són els mateixos que per al procediment obert.
Article 45. Procediments negociats

1. En el procediment negociat l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa, després de negociar les condicions del contracte amb un o diversos candidats, sempre que es donin les circumstàncies previstes per aquest procediment i excepte en els supòsits excepcionals indicats en l’article 30.7, en què l’adjudicació recau en l’únic proponent.

L’òrgan de contractació pot adjudicar contractes sobre la base de les ofertes inicials sense negociació quan hagi indicat en l’anunci de licitació o en la invitació que es reserva aquesta possibilitat.

2. Els òrgans de contractació poden utilitzar el procediment de licitació negociat quan la prestació objecte del contracte ha de ser adaptada en relació amb la disponibilitat del mercat, quan presenta solucions innovadores, quan l’adjudicació exigeix una negociació per raons jurídiques, financeres o de riscos, quan en procediments oberts o restringits previs no s’ha presentat ofertes adequades, i en serveis socials i sociosanitaris a les persones que garanteixin el seu arrelament en l’entorn d’atenció social i la continuïtat en la seva atenció.

3. El plec de clàusules administratives particulars determina els aspectes econòmics i tècnics que s’han de negociar i els que són requisits mínims no negociables; el procediment que se segueix, que ha de garantir la transparència, la publicitat i la no-discriminació, i els criteris d’adjudicació. Llevat del procediment negociat sense publicitat, els òrgans de contractació han de publicar un anunci de licitació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en el perfil del contractant.

4. Només els licitadors convidats per l’òrgan de contractació després de l’avaluació, per part de la mesa de contractació, de la informació proporcionada poden presentar una oferta inicial, que és la base de les negociacions ulteriors.

5. Llevat del que estableix l’apartat 6, l’òrgan de contractació ha de negociar amb els licitadors les ofertes inicials i totes les ofertes ulteriors, per tal de millorar-ne el contingut, excepte les ofertes definitives enumerades en l’apartat 9.

6. L’òrgan de contractació pot adjudicar contractes sobre la base de les ofertes inicials sense negociació quan hagi indicat en l’anunci de licitació o en la invitació que es reserva aquesta possibilitat.

7. Els procediments de licitació negociats, si així ho indica l’òrgan de contractació, poden efectuar-se en fases successives a fi de reduir el nombre d’ofertes que cal negociar, aplicant els criteris d’adjudicació especificats en el plec de clàusules administratives particulars.

8. Durant la negociació, l’òrgan i la mesa de contractació han de donar el mateix tracte a tots els licitadors i no proporcionen cap informació que pugui afavorir-ne determinats. En l’expedient han de figurar les invitacions cursades i les ofertes rebudes, amb l’explicació dels motius de la seva acceptació o refús i dels avantatges obtinguts en la negociació; en tot cas, cal vetllar per la deguda confidencialitat.

9. Un cop acabada la negociació, l’òrgan de contractació n’informa els licitadors seleccionats i estableix un nou termini per presentar les ofertes noves o revisades. La mesa de contractació verifica que s’ajustin als requisits mínims, les valora d’acord amb els criteris d’adjudicació i eleva la proposta a l’òrgan de contractació, que adjudica el contracte en el termini previst en el plec de clàusules administratives particulars.

10. Excepcionalment, el procediment negociat es tramita sense publicitat quan un únic proponent pot realitzar el contracte pel fet de limitacions físiques o tècniques relacionades amb la seva disponibilitat real o la seva immediatesa. En aquest procediment la tramitació de l’expedient no exigeix l’anunci de licitació, ni l’aprovació del plec de bases, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per a l’execució del contracte, ni la constitució de la mesa de contractació, i l’adjudicació recau en l’únic proponent.

Aquest procediment és aplicable en els supòsits establerts en els apartats 3 i 7 de l’article 30 i en els supòsits següents:

a) En tots els contractes quan en procediments oberts o restringits previs no s’ha presentat cap oferta o sol·licitud de participació adequades o cap sol·licitud de participació i no es modifiquen substancialment les condicions inicials del contracte establertes en els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques. Es consideren no adequades les ofertes manifestament insuficients en relació amb l’objecte del contracte i les sol·licituds quan el licitador incorre en un motiu d’exclusió o no compleix els criteris de selecció.
b) Quan, per la naturalesa de la prestació, aquesta prestació només es pot encarregar a un operador econòmic i no hi ha alternatives raonables.
c) Per als contractes secrets o reservats.
d) En els contractes d’obres, serveis i subministraments, en situacions d’emergència per circumstàncies imprevisibles que demanen l’execució del contracte més ràpida i que el procediment d’urgència no pot resoldre.
e) En contractes de subministraments amb finalitats exclusives de recerca; en el cas de lliuraments addicionals efectuats pel proveïdor inicial que constitueixen o bé una reposició parcial de subministraments o instal·lacions, o bé una ampliació de subministraments o d’instal·lacions existents, quan un canvi de proveïdor obliga l’òrgan contractant a adquirir subministraments amb característiques tècniques diferents, cosa que dona lloc a incompatibilitats o a dificultats tècniques d’ús i de manteniment desproporcionades; i per a l’adquisició de matèries primeres en mercats organitzats, o de subministraments en condicions especialment avantatjoses degudament justificades per cessament de l’activitat declarada judicialment.
f) En contractes de serveis resultants d’un concurs de projectes que, d’acord amb les normes del concurs, s’han d’adjudicar al guanyador o a un dels guanyadors.
g) En els contractes d’obres i serveis, a més, si són repetició d’obres i serveis similars prèviament adjudicats al contractista per algun dels procediments previstos en la Llei, i si aquesta possibilitat es preveu en el plec de bases del contracte inicial.

Article 46. Diàleg competitiu

1. En el diàleg competitiu els òrgans de contractació donen a conèixer les seves necessitats i els requisits en l’anunci de licitació i els defineixen en aquest anunci o en els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques. També donen a conèixer i defineixen els criteris d’adjudicació escollits i donen un termini indicatiu.

2. Qualsevol operador econòmic pot presentar una sol·licitud de participació, acompanyada de la informació sol·licitada per l’òrgan de contractació per a la selecció qualitativa, en resposta a l’anunci de licitació. Els operadors econòmics han de disposar d’un termini suficientment llarg per poder presentar degudament la demanda de participació, tenint en compte la complexitat de l’objecte del contracte. L’òrgan de contractació avalua la informació proporcionada i selecciona els candidats que convida a participar en el diàleg.

3. La mesa de contractació, o la taula especial de diàleg competitiu, dirigeix un diàleg amb els candidats seleccionats, amb la sol·licitud prèvia dels mateixos aspirants, per tal de desenvolupar una o diverses solucions susceptibles de satisfer les seves necessitats, que han de servir de base perquè els candidats elegits presentin una oferta. Durant aquesta fase es poden debatre tots els aspectes de la contractació. Es poden preveure primes o pagaments per als participants en el diàleg.

4. Durant el diàleg, els òrgans de contractació han de donar un tracte igual a tots els participants. Amb aquest fi, no faciliten informació que pugui donar avantatges a determinats participants respecte a altres. Els òrgans de contractació no revelen als altres participants les solucions proposades ni altres dades confidencials que els comuniqui un dels candidats o licitadors participants en el diàleg sense l’acord previ i específic d’aquest últim.

5. Els diàlegs competitius poden desenvolupar-se en fases successives a fi de reduir el nombre de solucions que hagin d’examinar-se. L’òrgan de contractació així ho ha d’indicar en l’anunci de licitació. La taula prossegueix el diàleg fins que estigui en condicions de determinar la solució o les solucions que puguin respondre a les necessitats del poder adjudicador.

6. Tancada la fase de diàleg i havent-ne informat els participants, la mesa de contractació els convida tots a presentar la seva oferta definitiva, basada en la solució o les solucions presentades i especificades en la fase de diàleg. Aquestes ofertes han d’incloure tots els elements requerits i necessaris per portar a terme el projecte.

7. A petició de l’òrgan de contractació, aquestes ofertes poden aclarir-se, precisar-se i optimitzar-se. No obstant això, aquests aclariments, precisions, optimitzacions o informacions addicionals no poden comportar modificacions dels aspectes fonamentals de l’oferta o de la contractació pública, en particular de les necessitats i els requisits establerts en l’anunci de licitació o en el document descriptiu, quan les modificacions puguin falsejar la competència o tenir un efecte discriminatori.

8. La mesa de contractació avalua les ofertes rebudes d’acord amb els criteris de selecció fixats en l’anunci de licitació. Se selecciona l’oferta amb una millor relació qualitat-preu. L’òrgan de contractació adjudica el contracte en el termini indicat en l’anunci de licitació.
Article 47. Associació per a la innovació

1. L’associació per a la innovació és un procediment que té com a finalitat el desenvolupament de productes, serveis o obres innovadors que no es troben en el mercat i la compra ulterior dels subministraments, serveis o obres resultants. A aquest efecte, en els plecs de clàusules administratives particulars, l’òrgan de contractació determina de manera precisa quina és la necessitat d’un producte, servei o obra innovadors que no pot ser satisfeta mitjançant l’adquisició de productes, serveis o obres ja disponibles al mercat. Així mateix, indica quins elements de la descripció constitueixen els requisits mínims que han de complir tots els licitadors, i defineix les disposicions aplicables als drets de propietat intel·lectual i industrial.

2. En les associacions per a la innovació, qualsevol operador econòmic pot presentar una sol·licitud de participació en resposta a una convocatòria de licitació, i ha de proporcionar la informació per a la selecció qualitativa que hagi sol·licitat l’òrgan de contractació. El termini mínim per presentar sol·licituds de participació ha de ser suficientment llarg, tenint en compte la complexitat de l’objecte del contracte.

3. Els òrgans de contractació seleccionen els candidats aplicant criteris objectius de solvència relatius a la capacitat en els àmbits de la recerca i del desenvolupament, així com en l’elaboració i l’aplicació de solucions innovadores. Només els empresaris a qui convidi l’òrgan de contractació després d’avaluar la informació sol·licitada poden presentar projectes de recerca i innovació. L’òrgan de contractació pot limitar el nombre d’operadors econòmics, però no per sota de tres.

4. Les negociacions durant els procediments de les associacions per a la innovació poden desenvolupar-se en fases successives, si així s’indica en el plec de clàusules administratives particulars, a fi de reduir el nombre d’ofertes que cal negociar, aplicant els criteris d’adjudicació especificats en el plec de clàusules administratives particulars.

5. Durant la negociació, els òrgans de contractació han de vetllar perquè tots els licitadors rebin el mateix tracte. Amb aquest fi, no faciliten informació que pugui donar avantatges a determinats licitadors respecte d’altres. Informen tots els licitadors les ofertes dels quals no hagin estat eliminades, de conformitat amb l’apartat 4, de tot canvi en les especificacions tècniques o altres documents de la contractació, llevat del que estableixen els requisits mínims. Els òrgans de contractació donen als licitadors el temps suficient perquè puguin modificar i tornar a presentar ofertes modificades, segons escaigui.

Els òrgans de contractació no poden revelar als altres participants les dades confidencials que els hagin estat comunicades per un candidat o licitador participant en la negociació sense l’acord previ i específic d’aquest últim.

6. Els contractes s’adjudiquen únicament d’acord amb el criteri de la millor relació qualitat-preu. Llevat que es disposi altrament, els òrgans de contractació negocien amb els candidats seleccionats les ofertes inicials i totes les ofertes ulteriors presentades per aquests aspirants, excepte l’oferta definitiva, per tal de millorar-ne el contingut. No es negocien els requisits mínims ni els criteris d’adjudicació.

7. L’associació per a la innovació s’estructura en fases successives seguint la seqüència de les etapes del procés de recerca i innovació, que pot incloure la fabricació dels productes, la prestació dels serveis o la realització de les obres. L’associació per a la innovació fixa uns objectius intermedis que han d’assolir els socis i proveeix el pagament de la retribució en terminis adequats.

8. Finalitzades les fases d’investigació i desenvolupament, l’òrgan de contractació analitza si els seus resultats arriben als nivells de rendiment i costos acordats i resol el que sigui procedent sobre l’adquisició de les obres, els serveis o els subministraments resultants, en els termes establerts en el plec de clàusules administratives particulars. Quan l’associació es fa amb diversos operadors econòmics, la selecció d’aquell al qual s’han d’efectuar aquestes adquisicions es porta a terme sobre la base dels criteris objectius que s’han fixat en el plec.

9. Els òrgans de contractació han de vetllar perquè l’estructura de l’associació i, en particular, la durada i el valor de les fases reflecteixin el grau d’innovació de la solució proposada i la seqüència de les activitats de recerca i d’innovació necessàries per desenvolupar una solució innovadora encara no disponible al mercat. El valor estimat dels subministraments, serveis o obres no ha de ser desproporcionat respecte a la inversió necessària per desenvolupar-los.
Article 48. Concurs de projectes

1. Són concursos de projectes els procediments encaminats a l’obtenció de plans o projectes, principalment en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’enginyeria i el processament de dades, a través d’una selecció, amb concessió de premis o sense. Després de la licitació corresponent, la tria s’encomana a un jurat, designat de conformitat amb el que estableixen les bases del concurs i integrat, entre altres membres, per professionals externs i titulats en la matèria del concurs i de trajectòria acreditada. Les normes relatives a l’organització d’un concurs de projectes, inclosa la composició del jurat, es posen a disposició dels que estan interessats a prendre-hi part.

2. El concurs pot constar de dos fases: en la primera l’òrgan de contractació selecciona els participants d’entre els candidats que han presentat una sol·licitud de participació, mitjançant l’aplicació dels criteris objectius, clars i no discriminatoris que han de figurar en les bases del concurs i en l’anunci de licitació. En la segona, l’òrgan de contractació convida simultàniament els candidats triats perquè li presentin, en el termini que es fixa, les seves propostes de projectes, en base a una memòria o programa de necessitats i especificacions que haurà estat lliurat per l’òrgan de contractació. Per a aquesta segona fase es pot preveure un primer tràmit de presentació d’una idea concisa i un segon del projecte sencer, que haurà de preveure com a mínim les especificacions i necessitats fixades en la memòria o programa lliurat per l’òrgan de contractació. Quan el nombre de participants en la segona fase del concurs de projectes es limita, no pot ser inferior a tres per garantir la competència efectiva.

3. Finalitzat el termini de presentació de les propostes de projectes, es constitueix el jurat.

4. El jurat fa constar en un informe, signat pels seus membres, la classificació dels projectes, tenint en compte els mèrits de cada proposta i els criteris de valoració dels plecs, juntament amb les seves observacions i qualsevol aspecte que requereixi aclariment. Aquest informe s’ha de traslladar a l’òrgan de contractació, que adjudica el contracte en el termini previst en les normes d’organització del concurs. El jurat, de manera excepcional i motivada, pot declarar desert el concurs de projectes.

Capítol tercer. Execució dels contractes

Article 49. Efectes i execució del contracte

1. Els efectes dels contractes públics es regeixen per aquesta Llei i les disposicions que la desenvolupin i pels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, generals i particulars, o un document descriptiu que substitueixi aquests plecs.

2. Els contractes s’han de complir d’acord amb les seves clàusules, sense perjudici de les prerrogatives establertes per la legislació en favor dels poders adjudicadors.

3. El contractista està obligat a complir les condicions i els terminis fixats per a l’execució del contracte i a respectar els compromisos assumits en matèria ambiental i social, tant pel que fa a les obres i als serveis com al lliurament dels productes en el cas dels subministraments. En el cas d’execució parcial o defectuosa o si l’execució del contracte es demora per causes imputables a l’adjudicatari, el poder adjudicador pot optar indistintament per la resolució del contracte, amb pèrdua de la garantia, o per la imposició de les penalitzacions previstes en el contracte o en els plecs de clàusules administratives.

4. La constitució en mora del contractista no requereix interpel·lació o intimació prèvia.

5. L’execució del contracte s’efectua a risc i ventura del contractista, que d’aquesta manera no té dret a indemnització per causa de pèrdues, avaries o perjudicis ocasionats, llevat, per al contracte d’obres, dels casos de força major degudament acreditats. Es consideren casos de força major els incendis causats per l’electricitat atmosfèrica i els fenòmens naturals d’efectes catastròfics com ara els terratrèmols, les inundacions i altres de similars, i altres situacions extraordinàries, imprevisibles i inevitables, alienes a la voluntat del contractista.

6. En el cas del contracte d’obres, durant la realització de les obres s’ha de portar un llibre d’ordres que ressenyi l’execució del contracte, així com les incidències i les modificacions que es produeixin. Es regula reglamentàriament.

7. El contractista ha d’indemnitzar per tots els danys i perjudicis que es causin a tercers com a conseqüència de les operacions que requereixen l’execució del contracte. Quan aquests danys i perjudicis han estat ocasionats com a conseqüència immediata i directa d’una ordre del poder adjudicador, aquest darrer n’és el responsable dintre dels límits assenyalats en les lleis.

8. Els litigis relatius a l’execució de tots els contractes regulats per la Llei, incloses les concessions d’obres i serveis, queden sotmesos a la jurisdicció dels tribunals andorrans. Quan està previst en els plecs de clàusules administratives particulars, en els contractes es pot optar per l’arbitratge com a sistema de resolució de litigis.
Article 50. Modificacions del contracte

1. Els contractes administratius es poden modificar sense iniciar un nou expedient de contractació, en els casos següents:

a) Les modificacions previstes en els plecs inicials de contractació que no suposen una modificació del preu superior al 20% i contingudes en clàusules de revisió clares i precises, que a més determinen l’abast i la natura dels canvis i les condicions que s’han de donar per aplicar-les. En cap cas aquestes modificacions no poden canviar la naturalesa global del contracte.
b) Per a obres, serveis o subministraments addicionals a càrrec del contractista original que resulten necessaris i que no estan inclosos en el contracte original, quan el canvi de contractista no és possible per raons tècniques o econòmiques o genera un augment substancial de costos.
c) Per l’aparició de circumstàncies noves i no previstes en el moment de l’adjudicació, sempre que no alterin la naturalesa global del contracte.
d) Per a les modificacions considerades no substancials.
e) En els casos de substitució del contractista per la successió total o parcial, per raons d’absorció, fusió, adquisició o insolvència, sempre que el nou contractista compleixi els criteris de selecció qualitativa fixats en el contracte inicial, d’acord amb el que estableix l’article 19.
f) En els casos previstos en les lletres b), c) i d), l’increment de preu no pot excedir el 20% del valor del contracte inicial.


2. També es poden modificar els contractes administratius sense iniciar un nou expedient de contractació i sense complir les condicions establertes en l’apartat 1 si la modificació és inferior al 10% del valor inicial del contracte, en els contractes de serveis i subministraments, i al 15%, en els d’obres.

3. Les modificacions del contracte són objecte de formalització i es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan el seu import és superior a l’import dels contractes menors.

4. Si la modificació afecta el règim financer del contracte, el poder adjudicador ha de compensar el contractista per tal de mantenir l’equilibri econòmic establert en el contracte i ha de permetre la continuïtat de l’execució del contracte.

5. Les modificacions no substancials que produeixin un augment, una reducció o una supressió de les prestacions previstes i que hagin estat introduïdes durant l’execució del contracte per decisió del poder adjudicador són obligatòries per al contractista, sense que tingui cap dret, en cas de supressió o reducció de les prestacions previstes, a reclamar indemnització.

6. Es consideren substancials les modificacions que alteren la naturalesa global del contracte. En particular, les que suposen un increment de les unitats d’obra de més del 50%, l’alteració de l’equilibri econòmic del contracte en favor del contractista, l’ampliació de l’àmbit del contracte, la introducció de noves condicions que poden haver modificat el resultat del procés de selecció inicial i la substitució del contractista, llevat del que disposa l’apartat 1.e).

7. En els supòsits previstos de modificacions substancials, cal iniciar un nou procediment de contractació.
Article 51. Suspensió del contracte

Si el poder adjudicador decideix la suspensió temporal del contracte, l’adjudicatari té dret a percebre una indemnització pels danys i perjudicis soferts, degudament verificats.
Article 52. Extinció del contracte

Els contractes s’extingeixen quan es compleixen o per resolució.
Article 53. Resolució del contracte

1. Són causes de resolució del contracte:

a) L’incompliment de l’obligació principal del contracte o d’obligacions essencials del mateix contracte.
b) El desistiment de l’adjudicatari o la renúncia del poder adjudicador abans d’iniciar l’execució de l’objecte del contracte, o un cop iniciat.
c) La suspensió del començament del contracte per un termini superior a quatre mesos, o la suspensió de l’objecte del contracte un cop iniciat, per un termini superior a vuit mesos, decidides pel poder adjudicador.
d) La mort o la incapacitat sobrevinguda del contractista individual o l’extinció de la unió temporal d’empreses o de la personalitat jurídica de la societat contractant.
e) La declaració de fallida o suspensió de pagaments de l’adjudicatari.
f) L’acord mutu entre l’adjudicatari i el poder adjudicador.
g) Els errors materials del projecte elaborat pel poder adjudicador que afectin el preu del contracte, com a mínim, en més o en menys d’un 50%.
h) La demora en el compliment dels terminis per part del contractista o en el pagament per part del poder adjudicador, d’acord amb els terminis que reglamentàriament es determinin.
i) Les altres que el contracte estableix expressament.


2. La resolució del contracte és competència del Govern, dels òrgans competents dels comuns, del consell d’administració de l’entitat parapública, del consell d’administració de l’empresa pública o del patronat de la fundació pública, segons els casos, i, de manera anàloga al que estableix l’article 8, a proposta de l’òrgan de contractació. L’adjudicatari pot instar la resolució del contracte emparant-se en el que disposa l’apartat anterior.

3. Fins que no es formalitza un nou contracte, el contractista queda obligat, d’acord amb l’òrgan de contractació, a adoptar les mesures necessàries per raons de seguretat o per evitar pertorbacions greus en el servei públic o la ruïna de les obres fetes. En els casos d’impossibilitat o inacció del contractista, el poder adjudicador ha d’intervenir.

4. Després de la resolució d’un contracte, es liquida i es paga a l’adjudicatari, si escau. En el cas previst en l’apartat anterior, les parts acorden la remuneració que correspongui.

5. Si la resolució es produeix de mutu acord, les parts estipulen entre elles els drets i deures econòmics de cada part.

6. Si el contracte es resol a iniciativa o per culpa del contractista, li és confiscada la garantia i ha d’indemnitzar el poder adjudicador pels danys i perjudicis causats.

7. La resolució a iniciativa o per incompliment del poder adjudicador dona dret al contractista a ser indemnitzat pels danys i perjudicis soferts.

8. En el cas que concorrin diverses causes, amb efectes econòmics diferents, es prioritza la que hagi aparegut en primer lloc.
Article 54. Cessió del contracte i subcontractació

1. Cessió dels contractes

a) Els contractes públics es poden cedir a tercers, sempre que no incorrin en les prohibicions establertes a l’article 13, amb autorització expressa de l’òrgan de contractació. A més, la cessió ha d’estar prevista expressament en els plecs de clàusules administratives i només és possible si les qualitats tècniques i personals del cedent no han estat determinants per a l’adjudicació del contracte. Quan s’exigeix una determinada classificació per adjudicar el contracte, l’empresa cessionària ha de tenir la classificació que correspongui.
b) A excepció de les situacions de concurs declarades judicialment, el cedent ha d’haver executat almenys un 20% de l’import del contracte o, en els contractes de concessió de serveis, n’ha d’haver efectuat l’explotació durant, almenys, una cinquena part de la durada del contracte.


2. Subcontractació

a) L’adjudicatari pot concertar amb tercers la realització de determinades prestacions derivades del contracte, amb l’autorització prèvia de l’entitat contractant i sempre que els plecs de clàusules administratives ho prevegin.
b) L’empresa subcontractada ha de tenir la classificació que s’exigeix per executar les unitats d’obra subcontractades i sempre que els plecs de clàusules administratives ho prevegin.
c) Els subcontractistes només queden obligats davant del contractista principal, que assumeix, per tant, tota la responsabilitat de l’execució del contracte davant de l’Administració, amb sotmetiment estricte als plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.
d) Un cop l’entitat contractant paga el contractista, aquest últim està obligat a informar-ne els subcontractistes o subministradors en el termini màxim de quinze dies naturals, i a pagar-los també en el termini màxim de quinze dies naturals des la presentació de la factura corresponent.

Article 55. Recepció de la prestació

1. La recepció o conformitat és un acte formal i positiu que constata que el contractista ha efectuat, d’acord amb els termes del contracte i de manera satisfactòria per al poder adjudicador, la totalitat de la prestació pactada.

2. El termini per a aquesta recepció és d’un mes a partir de l’entrega o realització de l’objecte del contracte, o bé el termini que es fixa en el plec de clàusules administratives particulars. En els contractes d’obres s’estableix una recepció provisional i una de definitiva, que es regulen en la secció corresponent de la Llei.

3. A l’acte de recepció dels contractes d’obres i de concessions d’obres hi assisteixen un representant de l’entitat contractant, un de la direcció facultativa i un de l’empresa adjudicatària. A més hi poden assistir, a criteri de l’òrgan de control intern, un representant de la Intervenció General o de l’òrgan interventor del comú. Pel que fa a la resta de contractes, l’acte de recepció o conformitat es formalitza en una acta que signen un representant de l’entitat contractant i un representant de l’empresa adjudicatària.

4. Els contractes estableixen un termini de garantia, que compta a partir de la data de recepció. Transcorregut aquest termini, o el que es fixa en la Llei o en una altra norma aplicable, sense que el poder adjudicador hagi formulat objeccions, la responsabilitat del contractista queda extingida, llevat de la responsabilitat per vicis ocults. Aquest termini no s’exigeix quan per la naturalesa o les característiques del contracte no resulta necessari i així s’ha fet constar en els plecs.

5. Excepte el que es fixa per als contractes d’obres, en un termini de trenta dies a partir de la recepció el poder adjudicador ha d’acordar la liquidació del saldo resultant. Aquest saldo es paga en un termini de trenta dies a partir de la presentació de la factura corresponent per part del contractista. En el cas de demora de l’Administració en el pagament, s’aplica l’interès previst en la Llei 22/2013, del 28 de novembre, en què s’estableixen mesures contra la morositat.

Les garanties es retornen un cop transcorreguts els terminis que esmenta l’apartat 4, sempre que l’Administració no hagi formulat objeccions.

6. Reglamentàriament, i en paral·lel a la introducció de la contractació electrònica, s’han de regular la factura electrònica i el registre de factures electròniques.
Article 55 bis. Portal de factures electròniques i Registre de factures electròniques del sector públicImage

1. L’Administració general ha de posar en funcionament –i a disposició de tots els òrgans de contractació del sector públic– un portal o sistema per presentar factures electròniques i un registre de factures electròniques del sector públic, que han de complir els requisits següents:

a) Proporcionar un punt d’entrada de les factures electròniques de les entitats del sector públic.
b) Proporcionar una solució d’intermediació entre l’operador econòmic o qui presenta la factura i el poder adjudicador o l’òrgan administratiu o de l’entitat del sector públic que en sigui el destinatari.
c) Permetre l’enviament de factures electròniques en el format que estableixi el Reglament.
d) Garantir el lliurament electrònic de la factura a l’òrgan administratiu o de l’entitat del sector públic que en sigui destinatari.
e) Generar, al Registre de factures electròniques, un assentament d’entrada de factures electròniques que acrediti la data i l’hora de la presentació.
f) Permetre, des del Registre de factures electròniques, als operadors econòmics el seguiment i la consulta de l’estat de la tramitació de les seves factures.
g) La resta de requisits que s’estableixin en el Reglament que disposa l’article 55.5.


2. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic poden adherir-se al Portal de factures electròniques, d’acord amb els convenis que a aquest efecte se subscriguin entre el Govern i cadascuna de les administracions i entitats del sector públic esmentades.

3. Les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic que no optin per adherir-se al Portal de factures electròniques del sector públic han d’establir els seus propis punts d’entrada de factures electròniques, d’acord amb els requisits de l’apartat 1 d’aquest article i del Reglament que estableix l’article 55.5. Aquests punts d’entrada han de ser interoperables amb el Registre de factures electròniques del sector públic, amb la finalitat d’oferir als operadors econòmics la consulta i el seguiment de l’estat de les factures en un mateix registre. En cas d’una eventual discrepància entre la informació recollida en el servei d’informació de les entitats dependents de l’Administració general, els comuns i la resta d’entitats del sector públic i la del Registre de factures electròniques del sector públic, preval la primera.

4. La responsabilitat de l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques correspon a l’òrgan administratiu o a l’òrgan de l’entitat del sector públic destinatari de la factura, sense perjudici que el Registre de factures electròniques del sector públic custodiï temporalment les factures i els documents adjunts per facilitar la consulta i el seguiment als operadors econòmics.

5. Durant el període que el Registre de factures electròniques del sector públic sigui utilitzat per a l’arxivament i la custòdia de les factures electròniques, la seva informació no pot ser emprada per a l’explotació o la cessió de la informació, excepte per l’òrgan de l’Administració respectiva o de la resta d’entitats del sector públic al qual correspongui la factura.
Article 56. Revisió de preus

1. Els contractes a què es refereix aquesta Llei la durada dels quals és superior a un any poden ser objecte de revisió del preu establert, un cop transcorregut el primer període anual d’execució.

2. Els preus es poden revisar també atenent variacions dels costos dels contractistes que siguin imprevistes i sobrevingudes i que afectin l’equilibri econòmic del contracte.

3. Les fórmules o els sistemes de revisió de preus es fixen en el plec de clàusules administratives. Això no obstant, el Govern i els comuns poden aprovar fórmules o sistemes tipus aplicables a les diverses classes de contractes de l’Administració respectiva i de les entitats parapúbliques o de dret públic que en depenguin.

4. En el cas de demora del contractista, i sens perjudici de les penalitzacions que se li poden imposar, no s’aplica la revisió de preus pels períodes de retard.

Capítol quart. Garanties exigibles en els contractes públics

Article 57. Garantia provisional

1. En el procediment de contractació no és procedent l’exigència d’una garantia provisional llevat que l’òrgan de contractació, per motius d’interès públic, ho consideri necessari i ho justifiqui en l’expedient. En aquest darrer cas, si el poder adjudicador ha establert un tipus de licitació o estimació base del contracte, l’import de la garantia provisional és del 2% d’aquesta estimació. En la resta de casos, l’òrgan de contractació en determina l’import, sense excedir el 2% del pressupost estimat del contracte.

2. La garantia provisional és retornada immediatament després de l’adjudicació definitiva del contracte, excepte la de l’adjudicatari, que és retinguda fins a la formalització del contracte. En el cas de l’adjudicatari, es pot aplicar el seu import a la garantia definitiva.
Article 58. Garantia definitiva

1. Els adjudicataris dels contractes estan obligats a constituir una garantia definitiva del 5% de l’import de l’adjudicació. La garantia s’ha de constituir com a més tardar al moment de formalitzar el contracte, llevat que en el plec de clàusules administratives s’admeti que, a demanda de l’adjudicatari, es constitueixi retenint el seu import del pagament inicial al contractista.

2. En els termes previstos en el plec de clàusules administratives, l’import de la garantia definitiva es pot augmentar per acord de l’òrgan de contractació, si les característiques del contracte així ho aconsellen. En cap cas no pot superar el 10% de l’import de l’adjudicació.

3. La garantia definitiva és afectada primordialment a la responsabilitat que es derivi del contracte i, per fer-la efectiva, el poder adjudicador té preferència sobre qualsevol altre creditor, sigui quina sigui la naturalesa d’aquest creditor i el títol en què es fonamenti la seva pretensió.

4. En el cas que l’adjudicatari, per causes imputables a la seva voluntat, no formalitzi el contracte, el poder adjudicador es pot quedar la garantia definitiva per atendre els danys i perjudicis soferts. En el cas que l’adjudicatari no hagi constituït la garantia definitiva, l’òrgan de contractació li n’ha de reclamar l’import.

5. Un cop aprovades la recepció i la liquidació definitives, l’import de la garantia es retorna o, si escau, es cancel·la l’aval, dins del termini d’un mes.
Article 59. Garanties admissibles

La garantia es pot constituir per transferència bancària, per xec bancari, mitjançant un aval d’entitat bancària o una assegurança de caució subscrita amb una entitat asseguradora degudament autoritzades per operar al Principat d’Andorra, aportant el justificatiu bancari de la constitució de la garantia, quan escaigui.

L’òrgan de contractació pot admetre, si els plecs de clàusules administratives ho preveuen, i a demanda de l’adjudicatari, que es constitueixi mitjançant la retenció del seu import en el pagament inicial al contractista; en aquest cas, cal fer-ho constar en el contracte en el moment que es formalitzi.
Article 60. Contractes sense garantia

No és necessària la constitució de garantia en els contractes següents:

a) Contractes de subministraments menors en què el pagament del preu es condicioni al lliurament total i únic dels béns.
b) Contractes de subministraments en què s’obligui a lliurar una pluralitat de béns, de forma successiva i per un preu unitari, amb entregues subordinades a les necessitats del poder adjudicador i sense que la quantitat total es defineixi amb exactitud en el moment de perfeccionar el contracte.
c) Contractes de serveis.
d) Contractes que tinguin per objecte la prestació de serveis socials o la inclusió social o laboral de persones que pertanyen a col·lectius en risc d’exclusió.

Capítol cinquè. Contractació electrònica

Article 61. Obligació de la contractació electrònica

1. Tota la informació que es publica al perfil del contractant, inclòs l’anunci de licitació i tots els documents que integren l’expedient de contractació, es difon per mitjans electrònics.

2. En la tramitació dels procediments d’adjudicació de contractes públics, qualsevol comunicació o notificació del contractant als licitadors s’ha de fer en format electrònic. També es fan en aquest format les comunicacions o notificacions adreçades als contractistes durant l’execució del contracte. Els terminis que es poden fixar es computen des de la data de l’enviament de la comunicació o notificació.

3. Els operadors econòmics que liciten en un contracte públic s’han de relacionar amb el contractant per mitjans electrònics.

4. Quan s’utilitza la contractació electrònica, l’obertura de les ofertes es duu a terme mitjançant un procediment telemàtic que garanteix la difusió de la informació de totes les ofertes a tots els concursants, de manera transparent, immediata i en igualtat de condicions.

5. Els contractants han de fer servir els mecanismes previstos per a l’administració electrònica en el Codi de l’Administració.
Article 62. Requisits de la contractació electrònica

1. L’ús de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments que preveu la Llei s’ha d’ajustar a les normes següents:

a) Les eines i els dispositius que s’utilitzen per a la comunicació per mitjans electrònics, així com les seves característiques tècniques, han de ser no discriminatoris, han d’estar disponibles de forma general, han de ser compatibles amb els productes informàtics d’ús general i no poden restringir l’accés dels operadors econòmics al procediment de contractació.
b) La informació i les especificacions tècniques necessàries per a la presentació electrònica de les ofertes, de les sol·licituds de participació i dels plans i projectes en els concursos de projectes, inclosos el xifratge i la validació de la data, han d’estar a disposició de totes les parts interessades i han de ser no discriminatoris i ser conformes amb estàndards oberts, d’ús general i àmplia implantació.
c) Els programes i les aplicacions necessaris per a la presentació electrònica de les ofertes i les sol·licituds de participació han de ser d’ampli ús, fàcil accés i no discriminatoris, o s’han de posar a disposició dels interessats per part de l’òrgan de contractació.
d) Han d’utilitzar el vocabulari comú de contractes públics (CPV) generalment acceptat en la contractació pública europea per descriure l’objecte dels contractes.


2. Les eines de recepció electrònica de les ofertes, de les sol·licituds de participació i de tota la documentació que s’ha de presentar davant l’òrgan de contractació han de:

a) Permetre determinar amb precisió l’hora i la data exactes de la recepció dels documents.
b) Garantir raonablement que ningú no tingui accés a les dades i als documents transmesos d’acord amb els requisits esmentats aquí abans que finalitzin els terminis especificats, i que un cop finalitzats només hi puguin accedir les persones autoritzades.
c) Permetre només a les persones autoritzades fixar o modificar les dates d’obertura dels documents rebuts.
d) Fer possible que es detecti qualsevol infracció o temptativa del que s’estableix en les lletres a) a c).

Article 63. Règims especials i excepcions

1. En la tramitació dels procediments d’adjudicació de contractes públics pot utilitzar-se la comunicació oral per a comunicacions diferents de les relatives als elements essencials d’un procediment de contractació, sempre que el contingut de la comunicació oral estigui prou documentat.

2. Excepcionalment, els òrgans de contractació poden acceptar mitjans diferents dels electrònics per presentar ofertes i sol·licituds de participació quan, per raons tècniques derivades del caràcter especialitzat de la contractació, l’ús de mitjans electrònics requereixi eines, dispositius o formats d’arxiu específics que no estan en general disponibles o no accepten els programes generalment disponibles, o bé quan determinats elements de les ofertes no es puguin presentar en format electrònic.

3. Els òrgans de contractació tampoc no estan obligats a exigir mitjans electrònics en el procés de presentació d’ofertes quan l’ús de mitjans no electrònics és necessari, bé per una violació de la seguretat dels mitjans electrònics esmentats o bé per protegir informació especialment delicada que requereixi un nivell tan alt de protecció que no es pot garantir adequadament utilitzant els dispositius i les eines electrònics de què disposen en general els operadors econòmics.

Capítol sisè. Racionalització tècnica de la contractació

Article 64. Principis generals

Per racionalitzar i ordenar l’adjudicació de contractes, els poders adjudicadors poden concloure acords marc, articular sistemes dinàmics o centralitzar la contractació d’obres, serveis i subministraments en serveis especialitzats.
Article 65. Acords marc

1. Un o diversos òrgans de contractació del sector públic poden efectuar acords marc amb una o diverses empreses per tal de fixar les condicions a què s’han d’ajustar els contractes que pretenguin adjudicar durant un període determinat, en particular pel que fa als preus i, si escau, a les quantitats previstes, sempre que el recurs a aquests instruments no s’efectuï de manera abusiva o de manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

2. La durada d’aquests acords no pot excedir els quatre anys.

3. Per formalitzar aquests acords s’han de seguir les normes de la Llei relatives a la preparació i l’adjudicació de contractes públics.

4. La possibilitat de formalitzar contractes segons un acord marc s’ha de publicar en el perfil del contractant i en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. Només les empreses que han signat l’acord marc poden concórrer als contractes que se subscriuen sobre la base d’aquest acord. Reglamentàriament es determina el procediment d’adjudicació.
Article 66. Sistemes dinàmics d’adquisició

1. Els òrgans de contractació poden articular sistemes dinàmics d’adquisició d’obres, serveis i subministraments d’ús corrent amb característiques, generalment disponibles al mercat, que satisfacin les seves necessitats, sempre que el recurs a aquest sistema no s’efectuï de manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

2. El sistema dinàmic d’adquisició és un procés totalment electrònic, amb una durada limitada i determinada en els plecs de clàusules administratives, i ha d’estar obert durant tot el període de vigència a qualsevol empresa interessada que compleixi els criteris de selecció. Pot dividir-se en categories d’obres, serveis i subministraments, definides objectivament.

3. Per contractar en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició s’han de seguir les normes del procediment restringit. S’admeten en el sistema tots els candidats que compleixen els criteris de selecció, sense que se’n pugui limitar el nombre. Durant tot el període de vigència del sistema dinàmic d’adquisició, qualsevol empresari interessat pot sol·licitar participar-hi, i s’ha d’examinar si compleix els criteris de selecció.

4. Per adjudicar contractes en el marc d’aquest sistema, l’òrgan de contractació ha de publicar una convocatòria de licitació que precisi que es tracta d’un sistema dinàmic d’adquisició, i ha d’indicar en els plecs la naturalesa i la quantitat estimada de les compres i la divisió en categories d’obres, serveis i subministraments, si escau. A més, els plecs han de contenir tota la informació tècnica sobre el funcionament del sistema. Durant tota la vigència, els plecs són d’accés lliure, directe i complet per als candidats admesos.

5. L’òrgan de contractació demana a tots els candidats admesos que presentin una oferta per a cada contractació específica que es dugui a terme en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició. El contracte s’adjudica al licitador que presenta la millor oferta, d’acord amb els criteris d’adjudicació establerts en la convocatòria.

6. Als operadors econòmics que participen en un sistema dinàmic d’adquisició no se’ls pot cobrar cap despesa.
Article 67. Centrals de contractació i contractació conjunta esporàdica

1. Les entitats del sector públic poden centralitzar la contractació d’obres, serveis i subministraments, atribuint-la a serveis especialitzats.

2. Les centrals de contractació actuen adquirint subministraments i serveis per a altres ens del sector públic, o adjudicant contractes o constituint acords marc i sistemes dinàmics d’adquisició per a la realització d’obres, subministraments o serveis destinats als mateixos ens.

3. Les centrals de contractació s’han de subjectar a les disposicions de la Llei en l’adjudicació dels contractes, els acords marc i els sistemes dinàmics d’adquisició que subscriuen.

4. Per als contractes de l’Administració general i les entitats dependents, el titular del ministeri encarregat de les finances pot declarar la contractació centralitzada de les obres, els serveis i els subministraments que es contracten de forma general i amb característiques essencialment homogènies, i ha de fixar les condicions en què es produeix el procés de centralització. En el cas dels comuns, els quarts i les entitats dependents, aquesta funció correspon a l’òrgan competent.

5. En el cas que concorrin circumstàncies extraordinàries que determinen una situació d’emergència, d’acord amb la legislació vigent, el Govern pot acordar, amb consulta prèvia amb els comuns, la centralització de les contractacions convingudes per les entitats del sector públic necessàries per fer front a la situació. El Govern ha de declarar formalment l’inici i el final de la situació d’emergència durant la qual és vigent aquesta mesura.

6. Dos o més poders adjudicadors poden acordar mitjançant conveni la contractació conjunta esporàdica, en un únic contracte, per a la realització conjunta de determinades contractacions específiques, d’acord amb els termes següents, que cal desenvolupar reglamentàriament:

a) Quan un procediment de contractació es desenvolupa íntegrament de manera conjunta en nom i per compte de tots els poders adjudicadors interessats, aquests poders tenen la responsabilitat conjunta de l’acompliment de les seves obligacions en virtut d’aquesta Llei. Això s’aplica també en els casos en què un sol poder adjudicador administri el procediment, per compte propi i per compte dels altres poders adjudicadors interessats.
b) Quan un procediment de contractació no es desenvolupa íntegrament en nom i per compte dels poders adjudicadors interessats, aquests poders només tenen la responsabilitat conjunta per les parts que s’hagin dut a terme conjuntament. Cada poder adjudicador és l’únic responsable del compliment de les seves obligacions derivades d’aquesta Llei pel que fa a les parts que dugui a terme per compte i nom propis.

Article 68. Contractació transnacional

1. Els poders adjudicadors andorrans poden adjudicar conjuntament amb poders adjudicadors d’altres estats un contracte públic, subscriure un acord marc o administrar un sistema dinàmic d’adquisició o una central de compres.

2. El Govern pot impulsar la participació en centrals de compres transnacionals quan una situació excepcional aconselli unir recursos amb altres estats per garantir els serveis, els subministraments o les obres necessaris.

Les parts han de formalitzar un acord que estableixi les seves responsabilitats i les normes nacionals aplicables i l’organització interna del procediment de contractació, així com el sistema de solució de conflictes, que llevat que es digui el contrari és a través de l’arbitratge internacional.

3. En el cas que per licitar s’hagi constituït una entitat conjunta dotada de personalitat jurídica, la determinació de la normativa nacional aplicable es fa per acord de la mateixa entitat.

Títol III. Tipus de contractes

Article 69. Aspectes específics dels contractes del sector públic

Les disposicions d’aquest títol regulen les especificitats dels contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de subministraments i de serveis, així com els contractes d’entitats que no tenen la condició d’administracions públiques. Complementen la resta de disposicions de la Llei, que estableixen els aspectes comuns.
Article 70. Contractes mixtos

1. S’entén per contracte mixt aquell que contingui prestacions corresponents a un altre o altres d’una classe diferent. Només es poden fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt quan aquestes prestacions estiguin vinculades directament entre si i mantinguin relacions de complementarietat que n’exigeixin la consideració i el tractament com una unitat funcional dirigida a la satisfacció d’una necessitat determinada o a la consecució d’un fi institucional propi de l’entitat contractant.

El règim jurídic de la preparació i adjudicació dels contractes mixtos es determina de conformitat amb el que estableix aquest article. Les clàusules administratives previstes en l’article 25, en detallen el règim jurídic aplicable als seus efectes, compliment i extinció, tenint en compte les normes aplicables a les diferents prestacions que s’hi inclouen.

Per determinar les normes que regeixen l’adjudicació dels contractes mixtos l’objecte dels quals contingui prestacions de diversos contractes que regula la Llei, cal atenir-se a les regles següents:

a) Quan un contracte mixt comprengui prestacions pròpies de dos o més contractes d’obres, subministraments o serveis, cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
En el cas dels contractes mixtos compostos en part per serveis i en part per subministraments, l’objecte principal es determina en funció de quin sigui el més alt dels valors estimats dels respectius serveis o subministraments.
b) Quan el contracte mixt contingui prestacions dels contractes d’obres, subministraments o serveis, d’una banda, i contractes de concessions d’obra o concessions de serveis, de l’altra, s’ha d’actuar de la manera següent:
i) Si les diferents prestacions no són separables, cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
ii) Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic, s’apliquen les normes relatives als contractes d’obres, subministraments o serveis quan el valor estimat de les prestacions corresponents a aquests contractes superi les quanties que estableix l’article 30. Si passa altrament, s’apliquen les normes relatives als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis.


2. Quan el contracte mixt prevegi prestacions de contractes regulats en la Llei amb prestacions d’altres contractes diferents dels que s’hi regulen, per determinar les normes aplicables a la seva adjudicació cal atenir-se a les regles següents:

a) Si les diferents prestacions no són separables, cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
b) Si les prestacions són separables i es decideix subscriure un únic contracte, s’aplica el que disposa la Llei.


3. No obstant el que estableix l’apartat 1, en els casos en què un element del contracte mixt sigui una obra i aquesta superi els 40.000 euros, s’ha d’elaborar un projecte i tramitar-se de conformitat amb els articles 72 i següents.

En el supòsit que el contracte mixt contingui elements d’una concessió d’obres o d’una concessió de serveis, s’ha d’acompanyar de l’estudi de viabilitat corresponent i, si s’escau, de l’avantprojecte de construcció i explotació de les obres.

Capítol primer. Contracte d’obres

Article 71. Objecte del contracte

1. Són contractes d’obres els que tenen per objecte:

a) L’execució de moviment de terres, d’estructures de contenció de terres, el tractament de talussos i la consolidació de terrenys.
b) La construcció de ponts, viaductes, túnels, obres hidràuliques i altres grans estructures, monuments, edificacions de tota mena i qualsevol realització anàloga d’enginyeria civil.
c) La realització d’infraestructures de transport i de serveis, i instal·lacions elèctriques, mecàniques, hidrològiques, de telecomunicacions i altres d’anàlogues.
d) La reforma, la reparació, l’enderroc, la reposició o la conservació de les obres assenyalades en les lletres a), b) i c).


2. Els poders adjudicadors poden aportar, totalment o parcialment, els materials, les instal·lacions o altres mitjans destinats a l’execució de les obres, si així es preveu en els plecs.
Article 72. Projecte d’obres

1. L’adjudicació d’un contracte d’obres requereix la prèvia elaboració, supervisió i aprovació del projecte corresponent, que ha de definir amb precisió l’objecte del contracte. L’aprovació del projecte correspon a l’òrgan de contractació llevat que aquesta competència estigui específicament atribuïda a un altre òrgan. En el supòsit d’adjudicació conjunta de projecte i obra, l’execució d’aquesta obra queda condicionada a la supervisió, l’aprovació i el replanteig del projecte per part de l’òrgan de contractació.

2. A efectes de l’elaboració dels projectes, les obres es classifiquen en els grups següents:

a) Obres de primer establiment, reforma, restauració, rehabilitació o gran reparació.
b) Obres de reparació simple.
c) Obres de conservació i manteniment.
d) Obres de demolició.


Són obres de primer establiment les que donen lloc a la creació d’un bé immoble. El concepte general de reforma abasta el conjunt d’obres d’ampliació, millora, modernització, adaptació, adequació o reforç d’un bé immoble ja existent. La restauració suposa reparar una construcció conservant-ne l’estètica, respectant-ne el valor històric i mantenint-ne la funcionalitat. La rehabilitació implica, a més, dotar l’immoble d’una nova funcionalitat, compatible amb els seus elements i valors originals.

Es consideren obres de reparació les necessàries per esmenar un deteriorament produït en un bé immoble per causes fortuïtes o accidentals. Quan afecten de manera fonamental l’estructura resistent, tenen la qualificació de gran reparació i, en cas contrari, de reparació simple. Si el deteriorament es produeix per l’ús natural del bé, les obres necessàries per esmenar-lo tenen el caràcter de conservació. Les obres de manteniment tenen el mateix caràcter que les de conservació.

Són obres de demolició les que tenen per objecte l’enderroc o la destrucció d’un bé immoble.
Article 73. Abast del projecte

1. Com a norma general, els projectes s’han de referir a obres completes, és a dir, susceptibles de satisfer totalment l’ús general o el servei públic que les motiva, i han de comprendre tots i cadascun dels elements necessaris per a la utilització de l’obra i han d’estar definits, quan escaigui segons l’article 27, per lots adequats als professionals classificats.

2. Com a excepció, es poden elaborar els projectes separats corresponents en els supòsits d’obres amb parts ben diferenciades. Nogensmenys, l’elaboració de projectes separats no pot respondre al propòsit de disminuir l’import de la contractació per tal d’eludir les normes aplicables.
Article 74. Contingut del projecte

1. Els projectes que es refereixen a obres de primer establiment, reforma o gran reparació i, en especial, les esmentades a l’article 71.1, lletres a), b) i c), han de contenir, almenys:

a) Una memòria en què es descrigui l’objecte de les obres, que ha de recollir els antecedents i la situació prèvia a les obres, les necessitats a satisfer i la justificació de la solució adoptada, i es detallin els factors de tot tipus, especialment el cost del cicle de vida, que cal tenir en compte.
b) Els plànols de conjunt i de detall necessaris perquè l’obra quedi perfectament definida, així com els que delimitin l’ocupació de terrenys i la restitució de servituds i altres drets, si s’escau, i els serveis afectats per l’execució.
c) El plec de prescripcions tècniques particulars, on s’ha de fer la descripció de les obres i se n’ha de regular l’execució, amb expressió de la forma en què aquesta es portarà a terme, les obligacions de tipus tècnic que corresponguin al contractista,333 i la manera com es portarà a terme el mesurament de les unitats executades i el control de qualitat dels materials utilitzats i del procés d’execució.
d) Un pressupost determinat, definit pels lots a adjudicar quan escaigui, que ha d’expressar necessàriament els preus unitaris i els descompostos, els estats de cubicacions i mesuraments i els detalls precisos per valorar-los. El Govern i els comuns poden aprovar anualment un quadre de preus unitaris.
e) Un programa de desenvolupament dels treballs o pla d’obra de caràcter indicatiu, amb previsió, si s’escau, del temps i cost.
f) Les referències de tot tipus en què es fonamenta el replantejament de l’obra.
g) L’estudi de seguretat i salut en el treball o, si s’escau, l’estudi bàsic de seguretat i salut, en els termes que preveuen les normes de seguretat i salut en les obres.
h) Un estudi geotècnic dels terrenys sobre els quals s’executarà, així com els informes i estudis previs necessaris per a la millor determinació de l’objecte del contracte.
i) Tota la documentació que estigui prevista en normes de caràcter legal o reglamentari.


2. Per a les obres per un import superior a 300.000 euros, cal, a més:

a) Un programa de desenvolupament dels treballs en temps i cost òptims.
b) En cas que les obres hagin de ser objecte d’explotació retribuïda, els estudis econòmics i administratius oportuns respecte al règim d’utilització i les tarifes aplicables.


3. Quan l’elaboració del projecte hagi estat contractada íntegrament pel poder adjudicador, l’autor o els autors incorren en responsabilitat en els termes que estableix la Llei. En el cas que la prestació es dugui a terme en col·laboració amb el poder adjudicador i sota la seva supervisió, la responsabilitat es limita a l’àmbit de la col·laboració.
Article 75. Contractació conjunta de l’elaboració del projecte i execució de les obres

1. La contractació conjunta de l’elaboració del projecte i l’execució de les obres corresponents només es pot efectuar en els supòsits següents:

a) Quan motius d’ordre tècnic obliguen necessàriament a vincular l’empresari als estudis de les obres. Aquests motius han d’estar lligats a la destinació o a les tècniques d’execució de l’obra.
b) Quan es tracta d’obres d’una dimensió excepcional o amb dificultats tècniques singulars que requereixen solucions aportades amb mitjans i capacitat tècnica pròpies de les empreses.


En l’expedient, cal justificar degudament la concurrència.

2. L’entitat contractant pot limitar-se a redactar el plec de prescripcions tècniques a les quals el projecte s’ha de subjectar o bé redactar un avantprojecte o document similar.

3. El contractista presenta el projecte a l’òrgan de contractació perquè el supervisi i l’aprovi. Si s’observen defectes o referències de preus inadequats en el projecte rebut, se’n requereix l’esmena al contractista i no es pot iniciar l’execució de l’obra fins que es procedeix a una nova supervisió, aprovació i replanteig del projecte.

4. En el cas que l’òrgan de contractació renunciï a l’execució de l’obra o no es produeixi un pronunciament en un termini de tres mesos, llevat que el plec de clàusules administratives n’estableixi un altre de més llarg, el contractista té dret al pagament del preu del projecte incrementat en el 5% com a compensació.
Article 76. Formes d’adjudicació

1. Els contractes d’obres s’adjudiquen mitjançant subhasta, concurs o contractació directa, d’acord amb el que estableix la Llei.

2. Es fan mitjançant concurs els contractes d’obres següents:

a) Els que no permeten la fixació prèvia d’un pressupost definitiu.
b) Els que es refereixen a obres els projectes o prescripcions tècniques de les quals no hagin pogut ser establerts prèviament pel poder adjudicador i els avantprojectes de les quals hagin de presentar els licitadors.
c) Els relatius a obres de tecnologia especialment avançada o a obres l’execució de les quals sigui particularment complexa.
d) I, en tot cas, els de quantia superior o igual a 180.000 euros.

Article 77. Replantejament de l’obra

1. Un cop formalitzat el contracte, s’efectua la comprovació del replantejament de l’obra, prèviament realitzat pel contractista adjudicatari, que té la finalitat de verificar-ne la realitat geomètrica, i la disponibilitat dels terrenys necessària per a la seva execució normal i la de tots els elements que figuren en el projecte aprovat.

2. El replantejament s’ha de reflectir en una acta que reculli les observacions pertinents i que signen l’òrgan contractant i el contractista.
Article 78. Execució de les obres i responsabilitat del contractista

1. Les obres s’executen amb estricta subjecció a les estipulacions contingudes en el plec de clàusules administratives particulars i al projecte que serveix de base al contracte i conforme a les instruccions tècniques que la direcció facultativa de les obres trasllada al contractista.

2. Durant el desenvolupament de les obres i fins que es compleix el termini de garantia, el contractista és responsable de tots els defectes que es puguin advertir en la construcció.
Article 79. Qualificació de l’execució de les obres

1. La qualitat d’execució de les obres és objecte de qualificació als efectes de futures contractacions i de declaració, si escau, de responsabilitat del contractista.

2. La qualificació es fa tenint en compte les circumstàncies següents:

a) Dates de començament i acabament, en relació amb les previstes, ritme d’execució i interrupcions produïdes.
b) Qualitat i quantitat dels materials emprats, referides a les especificacions en el contracte, i forma d’execució dels treballs. Especialment s’ha de tenir en compte el resultat dels controls de qualitat de les anàlisis, si s’han refusat materials o si s’han observat vicis de construcció que hagin obligat a aplicar penalitzacions o a efectuar demolicions i reconstruccions subsegüents.
c) Altres circumstàncies anàlogues que puguin influir en la qualificació i es consignin a aquest efecte en el projecte i en el plec de clàusules administratives general o en el particular de l’obra de què es tracti.


3. La qualitat de l’execució es qualifica, segons els casos, com a molt bona, bona o defectuosa. El projecte o els plecs de clàusules administratives han de contenir bases objectives i coeficients per efectuar la qualificació.

4. La qualificació correspon a la direcció facultativa del poder adjudicador. Nogensmenys, les qualificacions molt bona i defectuosa han de ser aprovades per l’òrgan de contractació, després de l’audiència, en el segon cas, del contractista afectat, que pot interposar els recursos pertinents contra la resolució de l’òrgan contractant. Als efectes de l’aplicació de l’article 13.1.h), per part de totes les entitats del sector públic, la qualificació de defectuosa ha de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. Si abans de finalitzar els terminis a què es refereix l’article 82 apareixen vicis ocults no apreciats en la qualificació, aquesta valoració es modifica segons escaigui.
Article 80. Certificats

1. A efectes del pagament, els certificats s’expedeixen mensualment, en els primers deu dies del mes següent al mes que correspongui, i inclouen l’obra executada d’acord amb el projecte durant aquest període de temps. Els abonaments corresponents estan subjectes a les rectificacions i variacions que es produeixin en el mesurament final i no suposen de cap manera l’aprovació i la recepció de les obres que comprenen. Només es poden embargar per satisfer el pagament dels salaris dels treballadors del contractista i els deutes amb la Seguretat Social.

2. Quan la naturalesa de l’obra ho permet, es pot establir el sistema de retribució a preu fet. El sistema de retribució a preu fet pot, si escau, configurar-se com de preu tancat, amb l’efecte que el preu ofert per l’adjudicatari es manté invariable i no són abonables les modificacions del contracte que siguin necessàries per corregir errors o omissions patits en la redacció del projecte.
Article 81. Recepció de les obres

1. Quan les obres estan totalment executades, i de conformitat amb les prescripcions i els termes del contracte i de les modificacions que hagin pogut ser aprovades durant l’execució, la direcció facultativa emet el certificat final de l’obra.

2. Dintre del mes següent a la data del certificat final d’obra té lloc la recepció provisional de l’obra, a la qual assisteixen representants del poder adjudicador, de la direcció facultativa i de l’adjudicatari, i, de forma potestativa, un representant de l’òrgan de control intern del poder adjudicador.

3. Poden ser objecte de recepció separada, per decisió de l’òrgan contractant, les parts d’obra efectuades dins dels terminis establerts en el contracte.

4. En el moment de la recepció provisional, les obres són afectades a l’ús o el servei públic que els correspon, i a partir d’aquest moment el poder adjudicador és responsable de la gestió i la utilització que se’n faci, sense perjudici de la responsabilitat de l’adjudicatari per vicis ocults. Mitjançant conveni, el poder adjudicador pot transmetre aquesta responsabilitat a alguna entitat que gestioni o faci servir el servei públic objecte de les obres.

5. La recepció provisional de l’obra inicia el termini de garantia de les obres. El contracte estableix el termini de garantia, en funció de la naturalesa i la complexitat de l’obra. Llevat de casos excepcionals, el termini de garantia no pot ser inferior a un any. Durant el termini de garantia el poder adjudicador reté el 5% de l’import de l’obra, el qual pot ser substituït, a petició de l’adjudicatari, per un aval a primer requeriment, amb validesa indefinida, emès per una entitat bancària autoritzada a operar a Andorra.

6. Dintre del mes següent al final del termini de garantia té lloc la recepció definitiva de les obres, si aquests treballs es troben en bon estat. En cas contrari, l’òrgan de contractació ordena a l’adjudicatari la reparació dels defectes detectats i fixa en consonància un nou termini per a la recepció definitiva. A la recepció definitiva hi assisteixen representants del poder adjudicador, de la direcció facultativa i de l’adjudicatari, i, de forma potestativa, un representant de l’òrgan de control intern del poder adjudicador. A partir de la recepció definitiva el contractista queda exempt de responsabilitat per l’execució de les obres, llevat del cas d’aparició de vicis ocults.

7. La recepció definitiva dona lloc a la tramitació del pagament de la retenció de garantia, en les condicions i els terminis regulats en l’article 55.5.
Article 82. Responsabilitat per vicis ocults

1. Si l’obra, amb posterioritat a l’expiració del termini de garantia, s’arruïna o pateix deterioraments greus incompatibles amb la seva funció, per vicis ocults de la construcció, a causa d’incompliment del contracte per part del contractista, aquest últim ha de respondre dels danys i perjudicis que es produeixin o es manifestin. El termini, a comptar de la recepció de l’obra, és de deu anys per als defectes que en comprometen l’habitabilitat i la funcionalitat de l’obra així com per als defectes que afecten els fonaments, murs de càrrega, pilars, forjats, bigues o altres.

2. En el cas de defectes d’acabats i els que no comprometen l’habitabilitat i la funcionalitat de l’obra, el termini és de dos anys a comptar de la recepció de l’obra.

3. Les accions per exigir la responsabilitat prevista en l’apartat anterior per danys materials derivats dels vicis o defectes prescriuen en el termini de dos anys a comptar que es produeixen o es manifesten els dits danys, sense perjudici de les accions que poden subsistir per exigir responsabilitats per incompliment contractual.

4. Transcorreguts els terminis establerts en els apartats 1 i 2 sense que s’hagi manifestat cap dany o perjudici, queda totalment extingida qualsevol responsabilitat del contractista.
Article 83. Obres d’iniciativa privada

1. Les persones físiques o jurídiques, de nacionalitat andorrana o estrangera, interessades en l’execució d’obres de competència pública es poden constituir en associació administrativa i demanar a l’Administració la realització de les dites obres. S’han de comprometre a assumir-ne la part de cost que convenen amb l’Administració i a seguir els procediments de contractació establerts en la Llei.

2. La legitimació per promoure l’associació correspon als propietaris d’immobles compresos en l’àrea d’influència de les obres. Un cop constituïda l’associació, cap d’aquests propietaris no es pot excusar de pertànyer-hi.

3. Si l’Administració accepta la proposta de repartiment, entre els membres de l’associació, de la despesa assumida, s’efectua per conveni entre ells, si bé el pagament de les quantitats es determina de comú acord entre l’Administració i l’associació.

Capítol segon. Contracte de concessió d’obres

Article 84. Àmbit d’aplicació

Els contractes de concessió d’obres públiques tenen per objecte la realització per part del concessionari de les prestacions regulades en el |capítol primer, relatiu al contracte d’obres. Per mitjà d’aquest contracte, un o més poders adjudicadors confien l’execució d’obres a un o més operadors econòmics i permeten explotar les obres objecte del contracte i percebre la tarifa d’ús i, en alguns casos, rebre a més un pagament del poder o dels poders adjudicadors.
Article 85. Actuacions preparatòries

1. Estudi de viabilitat

a) Amb caràcter previ a la decisió de construir i explotar en règim de concessió unes obres, l’òrgan de contractació de l’Administració concedent acorda l’elaboració d’un estudi de viabilitat dels treballs, sobre els punts següents:
i) Finalitat i justificació de les obres, així com definició de les seves característiques essencials.
ii) Justificació dels avantatges que aconsellen la utilització del contracte de concessió d’obres.
iii) Previsions sobre la demanda d’ús i la incidència econòmica i social de les obres en la seva àrea d’influència, i sobre la rendibilitat de la concessió.
iv) Valoració de les dades i els informes existents que facin referència al planejament sectorial, territorial o urbanístic.
v) Estudi d’impacte ambiental o anàlisi ambiental de les alternatives i les corresponents mesures correctores i protectores necessàries.
vi) Justificació de la solució escollida i, en particular, l’estudi de viabilitat econòmica.
vii) Riscos operatius i tecnològics en la construcció i l’explotació de les obres.
viii) Cost de la inversió que s’ha de fer, així com el sistema de finançament proposat.
ix) Estudi de seguretat i salut o, si escau, estudi bàsic de seguretat i salut.
x) El valor actual net de totes les inversions, els costos i els ingressos de concessionari.
xi) Existència de possibles ajudes públiques.

b) L’Administració concedent ha de sotmetre l’estudi de viabilitat a informació pública pel termini d’un mes, prorrogable per un termini idèntic d’acord amb la complexitat del mateix informe.
c) S’admet la iniciativa privada en l’elaboració d’estudis de viabilitat. En aquest cas, l’òrgan de contractació en decideix la tramitació.
Si de l’estudi en resulta l’atorgament de la concessió corresponent, al seu autor li corresponen cinc punts addicionals sobre cent als que obtingui d’acord amb les clàusules administratives particulars, i si no resulta adjudicatari té dret a recuperar les despeses efectuades, incrementades en un 5%.
d) L’Administració concedent pot acordar motivadament la substitució de l’estudi de viabilitat a què es refereixen els apartats anteriors per un estudi de viabilitat economicofinancera quan per la naturalesa i la finalitat de les obres o per la quantia de la inversió requerida consideri que aquest últim és suficient.
e) L’òrgan que correspongui de l’Administració concedent ha d’aprovar l’estudi de viabilitat o, si escau, adoptar la decisió de substitució esmentada en l’apartat anterior, i publicar aquestes decisions en el corresponent perfil del contractant.


2. Avantprojecte de construcció

a) En funció de la complexitat de les obres i del grau de definició de les seves característiques, l’Administració concedent, un cop aprovat l’estudi de viabilitat, pot acordar la redacció de l’avantprojecte, que pot incloure, d’acord amb la naturalesa de les obres, zones complementàries d’explotació comercial.
b) L’avantprojecte s’ha de sotmetre a informació pública pel termini d’un mes, prorrogable per un termini idèntic d’acord amb la seva complexitat, perquè es puguin formular totes les observacions que es considerin oportunes sobre la ubicació i les característiques de les obres, així com qualsevol altra circumstància referent a la seva declaració d’utilitat pública.
c) L’Administració concedent ha d’aprovar l’avantprojecte de les obres, considerant les al·legacions formulades i incorporant-hi les prescripcions de la declaració d’impacte ambiental, i ha d’instar el reconeixement concret de la utilitat pública d’aquestes obres als efectes que preveu la legislació d’expropiació forçosa.


3. Projecte de les obres i replantejament del projecte

a) En el cas que les obres siguin definides en totes les seves característiques per l’Administració concedent, es procedeix a la redacció, supervisió, aprovació i replanteig del corresponent projecte d’acord amb el que disposen els corresponents articles de la Llei, i al reconeixement de la utilitat pública de l’obra als efectes que preveu la legislació d’expropiació forçosa.
b) Si no hi hagués avantprojecte, el projecte es tramita d’acord amb els apartats b) i c) de l’apartat 2, sobre l’avantprojecte.
c) El concessionari respon dels danys derivats dels defectes del projecte quan, segons els termes de la concessió, li correspongui presentar-lo o hagi introduït millores en el proposat per l’Administració.


4. Plecs de clàusules administratives particulars

Els plecs de clàusules administratives particulars detallen tots els aspectes necessaris per al bon funcionament, inclòs l’econòmic, dels contractes de concessió d’obres. A més del que reglamentàriament s’estableixi, inclouen:

a) Característiques especials de la societat concessionària.
b) Objectius del rendiment assignats al concessionari. Indicadors de qualitat.
c) Sistema de retribució del concessionari, així com les causes i fórmules de revisió dels preus durant l’execució de l’obra i l’actualització dels costos durant l’explotació.
d) Quan l’adjudicatari s’hagi de subrogar com a ocupador, han d’incorporar la informació sobre les condicions contractuals dels treballadors als quals afecti la subrogació, inclòs el seu cost.
e) Abast i límits del principi del risc operacional, entès com el risc que assumeix el concessionari, en condicions normals de funcionament, en relació amb la recuperació de les inversions efectuades i els costos suportats.
f) Destinació de les obres i dels equipaments objecte del contracte quan s’acabi el contracte.

Article 86. Execució de les obres

1. Les obres es duen a terme d’acord amb el projecte aprovat per l’òrgan de contractació i en els terminis establerts en el plec de clàusules administratives particulars, i poden ser executades amb ajuda de l’Administració. L’execució de l’obra que correspon al concessionari pot ser contractada en tot o en part amb tercers.

2. L’ajuda de l’Administració en la construcció de les obres pot consistir en l’execució pel seu compte de part dels treballs o en el seu finançament parcial, tant durant l’execució com un cop acabats. El sistema d’ajuts públics ha de respectar en tot cas la transferència efectiva del risc operacional.

3. Correspon al concessionari el control de l’execució de les obres que contracta amb tercers, d’acord amb el pla que el concessionari elabora i resulta aprovat per l’òrgan de contractació, que en qualsevol moment pot demanar informació sobre les obres i fer les visites d’inspecció que estimi oportunes.

4. Les obres s’executen a risc i ventura del concessionari, que, a més, assumeix el risc operacional de la concessió.

5. Si la concurrència de força major implica més costos per al concessionari, s’ha d’ajustar el pla economicofinancer. Si la força major impedeix per complet la realització de les obres, el contracte es resol i l’òrgan de contractació ha d’abonar al concessionari l’import total de les executades i els altres costos que hagi assumit.
Article 87. Comprovació de les obres

1. A l’acabament de les obres, i a l’efecte del seguiment del correcte compliment del contracte per part del concessionari, l’Administració concedent ha d’aixecar una acta de comprovació. L’aixecament i el contingut de l’acta de comprovació s’han d’ajustar al que disposa el plec de clàusules administratives particulars.

2. L’aprovació de l’acta de comprovació de les obres per part de l’òrgan de l’Administració concedent porta implícita l’autorització per a l’obertura de les mateixes obres a l’ús públic, sense perjudici d’altres autoritzacions administratives que siguin necessàries.
Article 88. Drets i obligacions del concessionari

1. El concessionari té els drets següents:

a) El dret a explotar les obres i percebre la tarifa per ús prevista en el contracte durant el temps de la concessió com a contraprestació econòmica.
b) El dret al manteniment de l’equilibri econòmic de la concessió i que es restableixi, quan per causes sobrevingudes no imputables al concessionari la concessió sofreixi alguna modificació que posi en dubte la seva viabilitat econòmica, en els termes que reglamentàriament s’estableixin.
c) El dret a utilitzar els béns de domini públic de l’Administració concedent necessaris per a la construcció, la modificació, la conservació i l’explotació de les obres, amb l’autorització prèvia de l’Administració.
d) El dret a demanar de l’Administració la tramitació dels procediments d’expropiació forçosa, imposició de servituds i desnonament administratiu que siguin necessaris per a la construcció, la modificació i l’explotació de les obres. En tot cas, els béns i drets expropiats que quedin afectes a la concessió s’han d’incorporar al domini públic.
e) El dret a cedir la concessió i a hipotecar-la, amb l’autorització prèvia de l’òrgan de contractació.
f) La facultat de titularitzar els seus drets de crèdit, en els termes que preveu la Llei.
g) El dret a resoldre el contracte, si no és possible restablir l’equilibri econòmic de la concessió o l’execució del contracte esdevé impossible.
h) Qualsevol altre dret previst en les lleis o en els plecs de clàusules administratives i els documents del contracte de concessió.


2. Són obligacions generals del concessionari:

a) Executar les obres d’acord amb el que disposen les lleis, els plecs de la licitació i el contracte.
b) Explotar les obres, assumint el risc operacional de gestionar-les amb la continuïtat i en els termes establerts en el contracte.
c) Admetre la utilització de les obres per part de tot usuari, d’acord amb els termes previstos en el contracte o ordenats per l’Administració, i en tot cas respectar els principis d’igualtat, universalitat i no-discriminació, mitjançant l’abonament, si escau, de la tarifa corresponent.
d) Tenir cura del bon ordre i de la qualitat de les obres, i del seu ús.
e) Respondre en tot moment als requeriments d’informació de l’Administració i col·laborar amb les inspeccions que faci.
f) Indemnitzar pels danys que s’ocasionin a tercers per causa de l’execució de les obres o de la seva explotació, quan li siguin imputables.
g) Protegir el domini públic que quedi vinculat a la concessió; especialment, preservant-ne els valors ecològics i ambientals.
h) Totes les altres obligacions previstes en les lleis o en els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió.
i) La subrogació dels treballadors, quan així ho estableixin les normes laborals o convenis i ho reculli el plec de clàusules administratives particulars.


Els plecs de clàusules administratives generals estableixen un catàleg d’incompliments de les obligacions del concessionari que distingeix entre els de caràcter lleu i greu. També fixen les penalitzacions corresponents, que poden ser des de penalitzacions de caràcter econòmic fins a la intervenció o resolució de la concessió.

3. Ús de les obres

a) El concessionari ha de tenir cura de l’adequada aplicació de les normes sobre ús, policia i conservació de les obres, mitjançant el personal encarregat d’explotar-les.
b) El concessionari pot impedir l’ús de les obres als usuaris que no abonen la tarifa corresponent.
c) El concessionari ha de mantenir les obres de conformitat amb el que, en cada moment i segons el progrés de la ciència, disposa la normativa tècnica, mediambiental, d’accessibilitat i eliminació de barreres i de seguretat dels usuaris que sigui aplicable.

Article 89. Zones complementàries d’explotació comercial

1. Atenent la seva finalitat, les obres poden incloure altres zones o terrenys per a l’execució d’activitats complementàries, comercials o industrials que són necessàries o convenients per la utilitat que presten als usuaris de les obres i que són susceptibles d’un aprofitament econòmic diferenciat.

2. Les zones o els espais corresponents queden subjectes al principi d’unitat de gestió i control de l’Administració concedent i són explotats conjuntament amb les obres pel concessionari, directament o a través de tercers, d’acord amb el plec de la concessió.
Article 90. Prerrogatives i drets de l’Administració

1. L’Administració concedent té les prerrogatives i els drets següents en relació amb els contractes de concessió d’obres:

a) Interpretar els contractes i resoldre els dubtes que n’ofereixi el compliment.
b) Modificar unilateralment els contractes per raons d’interès públic degudament justificades.
c) Decidir el restabliment de l’equilibri econòmic de la concessió a favor de l’interès públic.
d) Acordar la resolució dels contractes en els casos i en les condicions establerts en la Llei. L’Administració ha d’indemnitzar el concessionari sempre que la resolució no sigui conseqüència d’un incompliment del concessionari d’alguna de les obligacions essencials del contracte.
e) Establir, si escau, les tarifes màximes per fer servir les obres.
f) Vigilar i controlar el compliment de les obligacions del concessionari.
g) Assumir l’explotació de les obres en els supòsits en què es produeixi la intervenció de la concessió.
h) Imposar al concessionari les penalitats pertinents a causa dels incompliments en què incorri.
i) Exercir les funcions de policia en l’ús i l’explotació de les obres en els termes que s’estableixin en la legislació sectorial específica.
j) Imposar amb caràcter temporal les condicions d’utilització de les obres que siguin necessàries per solucionar situacions excepcionals d’interès general, i abonar la indemnització que, si escau, sigui procedent.
k) Qualsevol altre dret o prerrogativa que puguin fixar les lleis o els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió.
l) El cobrament, si escau, d’un cànon.


2. L’òrgan de contractació pot acordar, quan l’interès públic ho exigeix i si concorren les circumstàncies previstes en la Llei, modificar o ampliar les obres, i revisar, si escau, el pla economicofinancer a l’objecte d’acomodar-lo a les noves circumstàncies i garantir l’equilibri econòmic.
Article 91. Intervenció de la concessió

1. L’òrgan de contractació, amb audiència prèvia al concessionari, pot acordar la intervenció de la concessió en els casos en què el concessionari no pot assumir, temporalment i amb greu dany social, l’explotació de l’obra per causes alienes a l’explotació, o incorre en un incompliment greu de les seves obligacions que posa en perill l’explotació. L’Administració concedeix un termini al concessionari perquè pugui corregir les deficiències causants de la intervenció. Transcorregut el termini, si el concessionari no les ha corregit, s’executa la intervenció.

2. Un cop efectuada la intervenció, l’explotació directa de l’obra pública i la percepció de la contraprestació establerta corresponen a l’òrgan de contractació, que pot utilitzar el mateix personal i material del concessionari. L’explotació de l’obra pública objecte de la intervenció s’efectua per compte i risc del concessionari, a qui es retorna en acabar el període de la intervenció, amb el saldo que resulta després de satisfer totes les despeses i deduir, si escau, l’import o quantia de les penalitzacions imposades.

3. La intervenció té caràcter temporal i la seva durada és la que determina l’òrgan de contractació sense que pugui excedir, incloses les possibles pròrrogues, tres anys. Transcorregut aquest termini, si el concessionari segueix sense poder atendre les seves obligacions, es resol la concessió.

4. L’òrgan de contractació acorda d’ofici o a petició del concessionari el cessament de la intervenció quan s’acredita la desaparició de les causes que l’hagin motivat i el concessionari justifica que està en condicions de prosseguir la normal explotació de l’obra.
Article 92. Finançament de les obres

1. Les obres objecte de concessió són finançades, totalment o parcialment, pel concessionari, que en tot cas assumeix el risc operacional i acudeix, si ho estima convenient, al mercat financer en el marc de la col·laboració publicoprivada.

2. Quan concorrin raons de rendibilitat econòmica o social, o exigències singulars derivades de la finalitat pública o interès general de les obres objecte de concessió, l’Administració pot aportar recursos públics per finançar-les tant durant l’execució com un cop acabades, en forma de subvencions, bestretes reintegrables i préstecs, subjectes o no al pagament d’interessos o aportacions no dineràries. Les obres objecte de concessió es poden finançar també amb recursos procedents d’altres administracions o entitats públiques nacionals o estrangeres o d’organitzacions internacionals.

3. El concessionari pot apel·lar al crèdit en el mercat de capitals, tant exterior com interior, mitjançant l’emissió de tota classe d’obligacions, bons o altres títols semblants admesos en dret. Comunica a l’òrgan de contractació cada emissió en el termini màxim d’un mes. El reemborsament no pot finalitzar en una data posterior a l’acabament de la concessió.

Es pot emetre valors que representen una participació en un o diversos drets de crèdit a favor del concessionari consistents en el dret al cobrament de les tarifes i els ingressos que pot obtenir per l’explotació dels elements comercials relacionats amb la concessió, així com els que corresponguin a les aportacions que, si escau, hagi de fer l’Administració. En el cas de cessió de les aportacions que hagi d’efectuar l’Administració, s’ha de notificar a l’òrgan de contractació.

La construcció i l’explotació, o només l’explotació, de les obres públiques objecte de concessió es poden finançar per mitjà de crèdits participatius, que cal comunicar a l’òrgan de contractació en el termini màxim d’un mes des de la data de concessió. En aquests casos, la participació del prestador es produeix sobre els ingressos del concessionari, que pot amortitzar anticipadament el capital prestat en les condicions pactades. Excepcionalment, les administracions públiques poden contribuir al finançament de l’obra mitjançant l’atorgament de crèdits participatius.

4. Els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió han de preveure expressament els mecanismes de finançament descrits als apartats anteriors i especificar-ne la quantia màxima, així com els drets dels creditors en els supòsits regulats a l’article 96.
Article 93. Viabilitat econòmica de les obres

1. El concessionari té dret a percebre dels usuaris una retribució per la utilització de les obres en la forma que preveu el plec de clàusules administratives particulars. Es denomina tarifa i té la naturalesa de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari.

2. Les tarifes que abonen els usuaris per fer servir les obres són fixades en el límit màxim per l’òrgan de contractació, en l’acord d’adjudicació. Són objecte de revisió.

3. Els plecs poden preveure que sigui directament l’Administració qui aboni al concessionari la tarifa i n’han de regular les condicions i modalitats.

4. Les administracions públiques poden atorgar al concessionari aportacions a fi de garantir la viabilitat econòmica de l’explotació de les obres.

5. El contracte de concessió d’obres ha de mantenir el seu equilibri econòmic en els termes que van ser considerats per adjudicar els treballs, tenint en compte l’interès general i l’interès del concessionari. Reglamentàriament es regulen els mecanismes de restabliment de l’equilibri econòmic, que poden consistir en una modificació de les tarifes d’ús de l’obra o de la retribució que ha d’abonar l’Administració, en altres canvis de les clàusules econòmiques o en una extensió de la seva durada en els termes regulats a l’article 95.2.

6. El concessionari té dret a proposar la modificació del contracte o a desistir-ne si el contracte esdevé extraordinàriament onerós per causa de la incidència de disposicions generals d’una Administració diferent de la concedent, o per l’obligació d’incorporar avenços tècnics disponibles en el mercat amb posterioritat a la formalització del contracte.
Article 94. Hipoteca de la concessió

1. Les concessions d’obres públiques amb els béns i els drets que porten incorporats són hipotecables amb l’autorització prèvia de l’Administració i només com a garantia de deutes relacionats amb la concessió corresponent. Reglamentàriament es regulen els drets del creditor hipotecari.

2. Si l’Administració resol la concessió per incompliment d’alguna de les obligacions del concessionari, abans d’emetre la resolució ha de donar audiència al creditor hipotecari per si aquest creditor ofereix subrogar-se en el seu compliment i l’Administració ho considera compatible amb la bona finalitat de l’adjudicació.

3. Si l’obligació garantida no ha estat satisfeta totalment o parcialment en el moment del seu venciment, abans de promoure el procediment d’execució corresponent el creditor hipotecari pot sol·licitar a l’Administració concedent que, prèvia audiència al concessionari, bé disposi que s’assigni a amortitzar el deute una part de la recaptació i de les quantitats que s’han de pagar al concessionari, bé li permeti explotar per un temps les zones complementàries d’explotació comercial, sempre que aquestes facultats s’hagin previst en l’escriptura de constitució d’hipoteca.

4. Si s’executa la hipoteca, els que volen actuar com a postors ho han de comunicar a l’òrgan de contractació per obtenir l’autorització administrativa corresponent. L’adjudicatari en el procediment d’execució hipotecària queda subrogat en la posició del concessionari.

5. Si la subhasta queda deserta, l’Administració pot acordar la intervenció de la concessió o la seva resolució. Ha de donar al creditor hipotecari la possibilitat de proposar un nou concessionari.

6. Amb l’acord previ amb els creditors hipotecaris, l’Administració pot fixar la quantia del deute i les condicions en què ha de ser amortitzada. A falta d’acord, queda alliberada amb la posada a disposició dels creditors de l’import de la indemnització que correspongui al concessionari per aplicació del que preveu la Llei.

7. Els drets derivats de la resolució de la concessió i els derivats de les aportacions públiques es poden pignorar per garantir deutes relacionats amb la concessió, amb l’autorització prèvia de l’òrgan de contractació.
Article 95. Durada i extinció de la concessió

1. La concessió s’extingeix pel compliment del termini previst en el plec de clàusules, llevat que es decideixi prorrogar-la.

2. La durada de la concessió ha de permetre al concessionari recuperar la inversió i obtenir un benefici empresarial. El termini total, incloses les pròrrogues, no pot ser superior a 50 anys, llevat que s’acrediti que l’amortització de les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic, o el restabliment de l’equilibri econòmic exigeixen fixar un termini més llarg. En qualsevol cas, aquestes inversions hauran d’haver estat acordades prèviament amb l’Administració concedent, doncs en cas contrari no seran motiu de pròrroga de la concessió.

3. La concessió s’extingeix també per resolució.

4. L’extinció de la concessió comporta la de tots els contractes vinculats a la concessió.

5. Complert el termini, el concessionari queda obligat a fer lliurament a l’Administració concedent, en bon estat de conservació i ús, de les obres incloses en la concessió, així com dels béns i instal·lacions necessaris per explotar-les i dels béns i instal·lacions inclosos en la zona d’explotació comercial, si n’hi ha, d’acord amb el que estableix el contracte. S’ha d’aixecar una acta de recepció formal.
Article 96. Resolució del contracte

1. Són causes de resolució del contracte, a més de les previstes en l’article 53:

a) La impossibilitat d’iniciar el procediment hipotecari per manca de postors autoritzats i l’execució hipotecària declarada deserta.
b) El rescat de l’explotació de l’obra per part de l’Administració, per raons d’interès públic degudament justificades.
c) L’abandonament o la renúncia unilateral del concessionari.
d) La supressió de l’explotació de l’obra per raons d’interès públic degudament justificades.
e) La impossibilitat d’explotar l’obra pública com a conseqüència d’acords adoptats per l’Administració amb posterioritat al contracte.
f) El sorgiment d’una causa de força major que no permeti la continuació del servei en les condicions previstes en el contracte.
g) La intervenció de la concessió, en els termes de l’article 91.3.
h) La demora superior a dotze mesos per part de l’Administració en el lliurament a l’adjudicatari de la contraprestació, els terrenys o els mitjans auxiliars a què es va obligar segons el contracte.


2. En els casos en què la resolució és per causes imputables a l’Administració, aquesta Administració queda obligada a pagar al concessionari l’import de les inversions efectuades, aplicant un criteri d’amortització lineal. A més, l’ha d’indemnitzar per danys, inclosos els beneficis industrials no percebuts. El termini per fixar aquests imports és de tres mesos, llevat que els plecs administratius particulars n’estableixin un altre.

3. En el supòsit de resolució per incompliment de l’adjudicatari, es decreta la pèrdua de la garantia i una indemnització pels danys i perjudicis causats no coberts per l’import de la garantia.

4. Quan el contracte es resol per mutu acord, els drets de les parts s’han d’adequar al que s’ha establert en el contracte. L’import que l’Administració ha de pagar per les inversions efectuades és el resultant de la valoració de la concessió.

Capítol tercer. Contracte de concessió de serveis

Article 97. Objecte i règim jurídic del contracte

1. Són contractes de concessió de serveis els contractes mitjançant els quals l’Administració encomana la gestió indirecta d’un servei de la seva competència a una persona, física o jurídica, sempre que el servei tingui contingut econòmic i no impliqui l’exercici d’autoritat irrenunciable.

2. Prèviament a una concessió de serveis públics, cal haver-ne establert el règim jurídic, que suposa que l’activitat de què es tracti l’assumeix l’Administració com a pròpia, determina les prestacions en benefici dels administrats i regula els aspectes jurídics, econòmics i administratius relatius a la prestació del servei.

3. En la concessió de serveis, el concessionari presta el servei per compte i risc seu, assumint el risc operacional derivat de les incerteses de la demanda i els subministraments.

4. No es considera concessió de serveis la personificació de serveis mitjançant la creació d’entitats parapúbliques o de dret públic destinades a gestionar.

5. Els contractes han d’expressar amb claredat el seu àmbit d’aplicació, tant el funcional com el territorial, i han d’incloure les especificacions necessàries per determinar l’abast de les prestacions destinades als ciutadans.
Article 98. Actuacions preparatòries

1. Els plecs de clàusules administratives particulars detallen tots els aspectes necessaris per al bon funcionament, inclòs l’econòmic, dels contractes de concessió de serveis.

A més del que estableix l’article 25.3, inclouen:

a) Les condicions de prestació del servei i, si escau, les tarifes que han de pagar els usuaris i els procediments per revisar-les i el cànon que cal pagar a l’Administració.

b) La distribució de riscos entre l’Administració i el concessionari, que en tot cas assumeix sempre el risc operacional.


2. La tramitació de l’expedient va precedida de l’elaboració i l’aprovació d’un estudi de viabilitat de l’explotació dels serveis o, si escau, d’un estudi de viabilitat economicofinancera. Aquests informes són vinculants si conclouen la inviabilitat del servei. Si la concessió de serveis inclou l’execució d’obres, cal aprovar l’avantprojecte de construcció i explotació dels treballs i les prescripcions tècniques corresponents.
Article 99. Execució del contracte

1. El concessionari està obligat a dur a terme les obres necessàries i a organitzar el servei amb subjecció estricta a les clàusules del contracte i dintre dels terminis assenyalats. Si la concessió recau sobre un servei públic, l’Administració conserva els poders de policia necessaris per garantir el bon funcionament del servei.

2. En concret, i a més de les obligacions que s’estableixen en el contracte de concessió i en els plecs de clàusules administratives particulars, especialment les relatives a l’abonament d’un cànon a l’Administració concedent, el concessionari queda obligat a:

- Prestar el servei amb la continuïtat convinguda i garantir als ciutadans el dret a utilitzar-lo, mitjançant l’abonament de les tarifes corresponents.
- Tenir cura del bon ordre del servei.
- Indemnitzar pels danys que es causin a tercers, excepte quan el dany sigui produït per causes imputables a l’Administració.
- Respectar les obligacions de no-discriminació per raó de la nacionalitat en els contractes de subministrament derivats de la concessió, d’acord amb els compromisos internacionals assumits per Andorra, en particular amb la Unió Europea.


3. L’Administració reté les facultats de vigilància i control necessàries per assegurar la bona marxa del servei de què es tracti.

4. El concessionari té dret a les contraprestacions econòmiques previstes en el contracte, entre les quals s’inclou, per fer efectiu el seu dret a l’explotació del servei, una retribució fixada en funció de la seva utilització que es percep directament dels usuaris o, si els plecs ho preveuen expressament, de la mateixa Administració.

5. L’Administració pot decidir també l’aplicació d’altres formes de finançament que suposin l’aportació al concessionari d’ajuts econòmics de qualsevol mena, subjectes o no al pagament d’interessos.

6. Els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió han de preveure expressament els mecanismes de finançament descrits als apartats anteriors. En el supòsit que l’Administració aporti al concessionari ajuts econòmics de qualsevol mena i quan aquest finançament s’estén més enllà de les anualitats establertes a la Llei general de les finances públiques i a la Llei de les finances comunals, cal preveure en la Llei del pressupost anual i en les ordinacions del pressupost, respectivament, el nombre d’anualitats que permeten el finançament d’aquest contracte.
Article 100. Modificació del contracte

1. L’Administració pot modificar, per raons d’interès públic degudament justificades, les clàusules del contracte. Si la modificació afecta el règim financer del contracte, l’Administració ha de compensar el contractista per tal de mantenir l’equilibri econòmic fixat en el contracte i permetre la continuïtat de la seva execució, en els termes que reglamentàriament s’estableixen.

2. Les modificacions del contracte són objecte de formalització i són publicades en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. En el cas que el contracte de concessió de serveis no pugui garantir el principi d’equilibri econòmic, el concessionari té dret a proposar la modificació del contracte o a desistir-ne, sempre que aquesta circumstància obeeixi a l’aprovació d’una disposició general per part de l’Administració amb posterioritat a la formalització del contracte i amb incidència directa en l’objecte del contracte, o a l’obligació d’incorporar avenços tècnics disponibles en el mercat amb posterioritat a la formalització del contracte.
Article 101. Durada i reversió del servei

1. Les concessions de serveis són de durada limitada, que es calcula segons els serveis sol·licitats. Es poden prorrogar una o diverses vegades.

En les concessions per a més de cinc anys, incloses les pròrrogues, la durada no pot excedir el temps que es consideri raonable perquè el concessionari recuperi les inversions efectuades i obtingui un rendiment sobre el capital invertit. En tot cas, i incloses les pròrrogues, no poden durar més de 50 anys si incorporen la realització d’obres, llevat que s’acrediti que l’amortització de les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic, exigeix fixar un termini més llarg; o més de 25 anys en cas contrari.

2. Acabat el termini de la concessió, el servei reverteix a l’Administració, i el concessionari ha d’entregar les obres i instal·lacions que estableix el contracte en un estat de conservació i funcionament adequat, sense dret a indemnització, llevat clàusula en contra continguda en el contracte. Els béns que han de revertir a l’Administració no poden ser embargats.
Article 102. Resolució del contracte

1. Són causes de resolució del contracte, a més de les previstes en l’article 53:

a) L’execució hipotecària declarada deserta, en les condicions previstes per a la concessió d’obres.
b) El rescat del servei per part de l’Administració, per raons d’interès públic degudament justificades.
c) La supressió del servei per raons d’interès públic degudament justificades.
d) La impossibilitat d’explotar el servei com a conseqüència d’acords adoptats per l’Administració amb posterioritat al contracte.
e) El sorgiment d’una causa de força major que no permeti la continuació del servei en les condicions previstes en el contracte.
f) La intervenció de la concessió, en els termes de l’article 91.3.
g) La demora superior a dotze mesos per part de l’Administració en el lliurament a l’adjudicatari de la contraprestació o dels mitjans auxiliars a què es va obligar segons el contracte.


2. En els casos en què la resolució és per causes imputables a l’Administració, aquesta Administració queda obligada a pagar al concessionari l’import de les inversions efectuades, aplicant un criteri d’amortització lineal. A més, l’ha d’indemnitzar per danys, inclosos els beneficis industrials no percebuts. El termini per fixar aquests imports és de tres mesos, llevat que els plecs administratius particulars n’estableixin un altre.

3. Si la resolució obeeix a causes no imputables a l’Administració, l’import que aquesta Administració ha de pagar per les inversions efectuades és el resultant de la valoració de la concessió.

4. En el supòsit de resolució per incompliment de l’adjudicatari, es decreta la pèrdua de la garantia i una indemnització pels danys i perjudicis causats.
Article 103. Cessió i subcontractació

La cessió del contracte de concessió de serveis s’admet en les condicions establertes en l’article 54. Pel que fa a la subcontractació, el poder adjudicador pot demanar al licitador que esmenti en l’oferta la part de la concessió que es proposa subcontractar i els subcontractistes que proposa.
Article 104. Remissió normativa

En tot allò que no està previst en aquest capítol s’aplica el que disposa el capítol segon, relatiu a la concessió d’obres, sempre que sigui compatible amb la naturalesa de les concessions de serveis.

Capítol quart. Contracte de subministrament

Article 105. Objecte del contracte

1. El contracte de subministrament té per objecte la compra o l’arrendament de béns mobles per al sector públic en què concorri alguna de les característiques següents:

a) Que l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns per un preu unitari, de forma única o amb lliuraments successius i subordinats a les necessitats del poder adjudicador i sense que la quantitat total es defineixi amb exactitud en el moment de perfeccionar el contracte.
b) Que faci referència a béns consumibles o de fàcil deteriorament per l’ús.
c) Que el bé o els béns objecte del contracte hagin de ser elaborats pel contractista d’acord amb les característiques específiques fixades per l’òrgan de contractació.


2. Es qualifiquen especialment de contractes de subministrament els següents:

a) Els de compra de béns mobles per a l’elaboració o fabricació dels quals l’entitat contractant s’obliga a aportar totalment o parcialment els materials necessaris.
b) Els d’adquisició de mobiliari en general, aparells, estris, eines i equips, programes i sistemes d’informàtica i material per al seu funcionament.
c) Els d’adquisició de vehicles i semovents.
d) Els contractes d’arrendament amb opció i sense de compra de béns mobles.
e) Els de conservació i reparació de béns mobles en general.


3. En el cas que s’opti per la modalitat d’arrendament, l’arrendador o empresari assumeix durant el termini de vigència del contracte l’obligació del manteniment del bé o els béns objecte de la contractació. Les quantitats que, si escau, hagi de satisfer l’Administració en concepte de cànon de manteniment es fixen separadament de les constitutives del preu de l’arrendament.

4. En el cas que s’opti per un contracte de fabricació, s’apliquen directament les normes del contracte d’obres que l’òrgan de contractació determina en el plec de clàusules administratives particulars, excepte pel que fa a publicitat i procediment d’adjudicació, que s’acomoden al contracte de subministrament. L’òrgan de contractació pot fer un seguiment del procés de fabricació, verificant en tot moment la qualitat i la resta de característiques del producte.

5. El contracte de subministrament no perd la seva qualificació encara que el contractista dugui a terme obres accessòries d’instal·lació i muntatge dels béns objecte del contracte, sempre que aquestes operacions constitueixin una obligació prevista en el plec de bases o en la proposta d’adquisició. Si els treballs esmentats representen, però, més del 50% del preu del contracte, aquest contracte es qualifica com a contracte d’obres.

6. Els contractes de subministraments no poden tenir un termini de vigència superior a quatre anys. Si es preveuen en el contracte la modificació i la pròrroga per mutu acord, la durada del contracte, incloses les pròrrogues, no pot excedir els sis anys. Els contractes de subministraments que siguin complementaris de contractes d’obres o de serveis poden tenir un termini superior de vigència, que en cap cas no pot excedir el termini de duració del contracte principal.
Article 106. Plecs de prescripcions tècniques

1. La contractació de subministraments exigeix l’aprovació d’un plec de prescripcions tècniques.

2. En els plecs de prescripcions tècniques relatius als contractes de subministrament de materials han de ser detallats, i s’hi ha d’especificar el nombre, la qualitat, el preu i la resta de característiques. Els materials subministrats han de ser objecte de recompte i comprovació, fins i tot mitjançant l’anàlisi de les seves característiques i la qualitat. L’acta de recepció reflecteix el resultat del recompte i la comprovació. En cap cas es podran incloure als plecs de prescripcions tècniques noms de marques comercials concretes.

3. En els subministraments menors es pot substituir el plec per una proposta d’adquisició raonada. Tenen la consideració de subministraments menors els que es refereixen a béns consumibles o de fàcil deteriorament per l’ús l’import dels quals no excedeix la quantitat que estableix l’article 30.1.d).
Article 107. Contractació directaImage

A més del que disposa l’article 30, es pot utilitzar la contractació directa en els supòsits següents:

a) Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel subministrador originari destinats a la renovació parcial o a l’ampliació de subministraments o instal·lacions ja existents, quan el canvi de subministrador obligaria el poder adjudicador a adquirir un material tècnic diferent que suposaria una incompatibilitat o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o manteniment.
b) Béns la uniformitat dels quals hagi estat declarada necessària per l’entitat contractant, sempre que l’adopció del model de què es tracti s’hagi efectuat prèviament i independentment per mitjà de concurs.

Article 108. Formalització

Els béns objecte del subministrament es reben amb l’acta de conformitat corresponent. En el cas de compres directes de subministraments menors, la factura corresponent substitueix el document contractual i l’acta de conformitat.
Article 109. Execució del contracte

1. L’adjudicatari està obligat a lliurar les coses en el temps i el lloc fixats en el contracte i de conformitat amb el plec de bases, amb el risc i les despeses a càrrec seu. Llevat que es pacti el contrari, les despeses del lliurament i el transport són per compte del contractista.

2. Qualsevol que sigui el tipus de subministrament, l’adjudicatari no té dret a indemnització per causa de pèrdues, avaries o perjudicis ocasionats en els béns abans de lliurar-los al poder adjudicador, llevat que aquest últim hagués incorregut en mora. L’òrgan de contractació és responsable de la custòdia dels béns a partir que són entregats, si l’acte de recepció formal és posterior a l’entrega.

3. Una vegada rebuts per l’òrgan de contractació els béns o productes peribles, n’és responsable de la gestió, l’ús o la caducitat, sense perjudici de la responsabilitat del subministrador pels vicis o defectes ocults.

4. L’òrgan de contractació pot modificar el contracte de subministrament per raó de les necessitats reals del servei destinatari del subministrament, amb els límits que el plec de bases estableixi.
Article 110. Període de garantia

1. Una vegada efectuat el subministrament comença a comptar el període de garantia fixat en el plec de clàusules administratives o en la proposta d’adquisició.

2. Si durant el termini de garantia s’acredita l’existència de vicis o defectes en la cosa venuda, l’adjudicatari ha de reposar els béns inadequats o ha de reparar-los si això últim és suficient.

3. Acabat el termini de garantia sense que l’òrgan de contractació hagi formulat objecció o denúncia, l’adjudicatari queda exempt de responsabilitat.
Article 111. Pagament del preu

1. L’adjudicatari té el dret que se li aboni el preu dels subministraments entregats, d’acord amb les condicions establertes en el contracte i respectant els terminis definits en l’article 55.5. Si el preu es fixa per preus unitaris i es determina el nombre d’unitats que cal subministrar, es poden incrementar en un 10% les unitats que cal subministrar sense necessitat de modificar el contracte, sempre que així s’hagi previst en les clàusules administratives particulars i s’acrediti el finançament en el contracte original.

2. Si concorren raons tècniques o econòmiques justificades, es pot establir en el plec de clàusules administratives particulars el pagament en diners i en béns de la mateixa classe en concepte de represa, que no suposin en cap cas més del 50% del preu total.
Article 112. Remissió normativa

En tot allò que no està previst en aquest capítol s’aplica el que disposa el capítol primer, relatiu al contracte d’obres, sempre que sigui compatible amb la naturalesa del contracte de subministraments.

Capítol cinquè. Contracte de serveis

Article 113. Objecte del contracte

1. Els contractes de serveis tenen per objecte, entre altres aspectes:

a) La realització dels treballs tècnics d’estudi i redacció del projecte, de direcció, supervisió i control de l’execució i el manteniment d’obres, de control de qualitat i de la implantació de sistemes organitzatius.
b) Prestar treballs de manteniment, conservació, neteja i reparació de béns, equips i instal·lacions.
c) Preparar programes i sistemes informàtics.
d) Elaborar auditories de comptes.
e) Subscriure assegurances.
f) Els treballs d’assistència tècnica i assessorament i similars.
g) El desenvolupament d’una activitat o l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o un subministrament, incloent-hi aquells en què l’adjudicatari s’obligui a executar el servei de forma successiva i per un preu unitari.


2. De manera excepcional es poden gestionar els serveis públics també a través de la concertació amb una persona física o jurídica que ja efectuï prestacions anàlogues, creant una societat pública de capital mixt.

3. No poden ser objecte d’aquests contractes els serveis que impliquin l’exercici de l’autoritat inherent als poders públics.
Article 114. Especialitats de la contractació

1. Els contractes a què es refereix aquest capítol no comporten cap mena de relació funcionarial o laboral entre el poder adjudicador i el contractista. En cap cas, l’entitat contractant no pot utilitzar-los per instrumentar la contractació de personal. En el moment que s’extingeixen no es pot produir la consolidació de les persones que hagin dut a terme els treballs objecte del contracte com a personal de l’entitat contractant.

2. Els contractes de serveis que tenen per objecte el desenvolupament i la posada a disposició de productes protegits per un dret de propietat intel·lectual o industrial comporten la cessió de l’exercici d’aquest dret a l’entitat contractant. Fins i tot si s’exclou aquesta cessió, l’òrgan de contractació pot autoritzar l’ús del producte corresponent als ens, organismes i entitats pertanyents al sector públic.

3. Es pot establir el pagament parcial anticipat de l’import de l’encàrrec, amb els límits i les condicions que reglamentàriament es determinin.

4. El plec de clàusules administratives particulars estableix la subrogació dels treballadors a l’adjudicatari, quan així ho fixin les normes laborals o els convenis aplicables.

5. Els contractes de serveis no poden tenir un termini de vigència superior a quatre anys. Si es preveuen en el contracte la modificació i la pròrroga per mutu acord, la durada del contracte, incloses les pròrrogues, no pot excedir els sis anys. Els contractes de serveis que siguin complementaris de contractes d’obres o de subministraments poden tenir un termini superior de vigència, que en cap cas no pot excedir el termini de duració del contracte principal.
Article 115. Execució del contracte

1. El contracte s’executa amb subjecció al que s’estableix en les seves clàusules i en els plecs de clàusules administratives, i d’acord amb les instruccions que el responsable del contracte doni al contractista per interpretar-lo.

2. El contractista és responsable de la qualitat tècnica dels treballs que desenvolupi i de les prestacions i els serveis efectuats, així com de les conseqüències que es dedueixin per al poder adjudicador o per a tercers de les omissions, els errors, els mètodes inadequats o les conclusions incorrectes en l’execució del contracte.

3. Si durant el termini de garantia s’acredita l’existència de vicis o defectes en els treballs efectuats, l’òrgan de contractació té dret a reclamar al contractista que els esmeni. Transcorregut el termini de garantia sense que hagi formalitzat cap objecció o denúncia, el contractista queda exempt de responsabilitat per raó de la prestació.
Article 116. Preu dels serveis

1. El preu en el contracte de serveis pot estar referenciat en components de la prestació, unitats d’execució o unitats de temps, o bé pot establir-se a tant alçat. Pot combinar diverses d’aquestes modalitats.

2. Si el preu es determina per unitats d’execució, no es considera modificació, si així s’ha establert en el plec de clàusules administratives particulars, la variació en les unitats realment executades respecte a l’estimació màxima del nombre d’unitats que figuri en el plec, sempre que no representi un increment superior al 10% del preu i mentre es disposi de pressupost addicional i internament es comprometin els crèdits.
Article 117. Contractes de serveis en benefici directe de la ciutadania

1. Els poders adjudicadors poden optar per encarregar a un operador econòmic la prestació de serveis públics, sense transferir-li el risc operacional.

2. Abans de contractar un servei d’aquesta naturalesa s’ha d’haver establert el seu règim jurídic, que declari expressament que l’activitat de què es tracta queda assumida per l’Administració respectiva com a pròpia de la mateixa Administració, determini l’abast de les prestacions a favor dels administrats i reguli els aspectes de caràcter jurídic, econòmic i administratiu relatius a la prestació del servei. L’Administració conserva els poders de policia necessaris per garantir el bon funcionament del servei.

3. Els béns afectats a un contracte d’aquesta naturalesa no poden ser embargats.

4. L’adjudicatari queda obligat a prestar el servei amb la continuïtat convinguda i garantir als particulars el dret a utilitzar-lo en les condicions que hagin estat establertes i mitjançant l’abonament, si escau, de la contraprestació econòmica fixada, i a tenir cura del bon ordre del servei.

5. Si de l’incompliment del contractista se’n deriva una pertorbació greu i de difícil reparació, a més de resoldre el contracte, l’Administració pot optar per la intervenció del servei fins que no se’n garanteixi el funcionament adequat.
Article 118. Correcció d’errors i responsabilitats en els contractes d’elaboració de projectes d’obres

1. Quan el contracte de serveis consisteix en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, l’òrgan de contractació exigeix l’esmena pel contractista dels defectes, insuficiències tècniques, errors materials, omissions i infraccions de preceptes legals o reglamentaris que li siguin imputables en el termini màxim de dos mesos. En el cas que no ho faci, l’òrgan de contractació pot optar per atorgar un nou termini improrrogable d’un mes o resoldre el contracte, amb pèrdua de la garantia i el pagament d’una indemnització.

2. Quan el pressupost d’execució de l’obra prevista en el projecte es desvia en més d’un 20%, tant per excés com per defecte, del cost real de la mateixa obra, com a conseqüència d’errors o omissions imputables al contractista consultor, es minora el preu del contracte d’elaboració de projecte, en concepte d’indemnització, en funció del percentatge de desviació, i fins a un màxim equivalent a la meitat de la desviació.
Article 119. Remissió normativa

En tot allò que no està previst en aquest capítol s’aplica el que disposa el capítol primer, relatiu al contracte d’obres, sempre que sigui compatible amb la naturalesa del contracte de serveis.

Capítol sisè. Contractes d’entitats que no tenen la condició d’administracions públiques

Article 120. Règim jurídic

Els contractes dels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per les normes d’aquest capítol.
Article 121. Adjudicació dels contractes

1. Els contractes d’obres, de concessions d’obres i de concessions de serveis de valor estimat inferior a 40.000 euros, i els contractes de serveis i subministraments de valor estimat inferior a 15.000 euros, poden adjudicar-se directament a qualsevol operador econòmic amb capacitat d’obrar i que compta amb l’habilitació professional necessària per dur a terme la prestació objecte del contracte. Per adjudicar aquests contractes es demanen, sempre que sigui possible, tres pressupostos diferents.

2. Els contractes d’obres, de concessions d’obres i de concessions de serveis de valor estimat igual o superior a 40.000 euros, i els contractes de serveis i subministraments de valor estimat igual o superior a 15.000 euros, s’adjudiquen per qualsevol dels procediments previstos al capítol segon del títol II.

3. En qualsevol cas, s’haurà de comunicar a tots els licitadors la identitat de l’adjudicatari així com l’import pel que s’hagués fet l’adjudicació.
Article 122. Efectes i extinció dels contractesImage

1. Els efectes i l’extinció dels contractes concertats pels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per normes de dret privat. No obstant això, els és aplicable el que disposa la Llei sobre obligacions en matèria mediambiental, social o laboral; sobre condicions especials d’execució que els plecs puguin establir; sobre supòsits de modificació del contracte; sobre cessió i subcontractació; sobre procediments i terminis de pagament, i sobre contractació electrònica i racionalització tècnica de la contractació.

2. En aquests contractes és en tot cas causa de resolució, entre altres, la impossibilitat d’executar la prestació en els termes inicialment pactats, quan no és possible modificar el contracte.

3. Als contractes de concessió d’obres i concessió de serveis els són aplicables les causes de resolució establertes en la Llei. La intervenció de l’obra o el servei i la supressió de la seva explotació les ha d’acordar l’òrgan de l’Administració general o comunal del qual depèn el poder adjudicador.

4. En els contractes de serveis consistents en l’elaboració íntegra d’un projecte d’obra, s’exigeix la responsabilitat del contractista d’acord amb l’article 115.

Títol IV. Disposicions organitzatives

Article 123. Planificació de la contractació pública

Els poders adjudicadors estableixen, en l’elaboració dels marcs pressupostaris, criteris i estratègies de planificació de la inversió pública, i consulten les organitzacions representatives dels operadors econòmics del Principat.

Capítol primer. Disposicions organitzatives

Secció primera. Òrgans competents

Article 124. Òrgans de contractació

Són òrgans de contractació els enumerats en l’article 8.
Article 125. Mesa de contractació

1. Els òrgans de contractació són assistits per una mesa de contractació en els procediments obert, restringit, negociat, de diàleg competitiu, d’associació per a la innovació i de concurs de projectes.

2. Són funcions de la mesa, a més de les altres que la Llei li atribueix:

a) La qualificació de la documentació acreditativa del compliment dels requisits previs a què es refereix l’article 34 i, si escau, proposar a l’òrgan de contractació l’exclusió dels candidats o licitadors que no acreditin aquest compliment, amb el tràmit d’esmena previ establert en el plec de bases.
b) La valoració de les proposicions dels licitadors.
c) Si és el cas, la proposta sobre la qualificació d’una oferta com a anormalment baixa.
d) La proposta a l’òrgan de contractació d’adjudicació del contracte a favor del licitador que hagi presentat la millor oferta, de conformitat amb el plec de clàusules administratives particulars que regeixi la licitació.


3. La mesa de contractació la presideix la direcció de l’òrgan de contractació corresponent, o el representant de l’entitat contractant que la direcció designi. A més, està integrada per un mínim de dos vocals, en representació de l’entitat contractant i designats per la direcció, un dels quals actua com a secretari.

Addicionalment, i únicament en l’acte de qualificació de la documentació acreditativa del compliment dels requisits a què es refereix l’apartat 2.a), forma part de la mesa de contractació un representant de la Intervenció General del Govern o de l’òrgan fiscalitzador comunal.

Per a cada expedient, la composició de la mesa es publica en el perfil del contractant de l’òrgan de contractació corresponent.

4. En cap cas, no poden formar part de la mesa càrrecs públics representatius ni els càrrecs de relació especial.

5. La mesa pot sol·licitar, amb l’autorització de l’òrgan de contractació, l’assessorament de tècnics o experts independents amb coneixements acreditats en les matèries relacionades amb l’objecte del contracte. Així mateix, en els procediments de diàleg competitiu o d’associació per a la innovació, l’òrgan de contractació designa com a membres de la mesa persones especialment qualificades en la matèria sobre la qual versi el diàleg o l’associació per a la innovació.
Article 126. Junta de Contractació Administrativa

1. La Junta de Contractació Administrativa s’adscriu al ministeri encarregat de les finances.

2. La Junta està presidida per un representant del ministre encarregat de les finances. En formen part, a més, un representant de la Intervenció General del Govern, dos dels comuns i un dels directors o les persones que deleguin d’organismes autònoms, entitats parapúbliques o de dret públic com també dos representants dels operadors econòmics andorrans que es determinin per la via reglamentària.

3. La Junta té les funcions següents:

a) Verificar les sol·licituds inicial i de revisió de classificació administrativa i les documentacions adjuntes i formalitzar les propostes raonades corresponents al ministre encarregat de les finances, segons es determini reglamentàriament.
b) Promoure normes o mesures de caràcter general que consideri adequades per millorar el sistema de contractació en els aspectes administratius, tècnics o econòmics.
c) Resoldre les consultes sobre la interpretació o l’aplicació de la Llei i sobre el seu desenvolupament reglamentari.
d) Funcions de mediació entre l’òrgan de contractació i els contractistes.
e) La resta de funcions que li encomanen les disposicions vigents.


Secció segona. Registres oficials

Article 127. Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades

1. Es crea, en el ministeri encarregat de les finances, el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades, dependent de la Junta de Contractació Administrativa.

2. El seu objecte és la inscripció de les dades i les circumstàncies que resultin rellevants per acreditar les condicions d’aptitud dels empresaris per contractar amb les administracions públiques i altres organismes i entitats del sector públic, incloses les facultats dels seus representants i apoderats, i donar fe d’aquestes dades i circumstàncies davant de qualsevol òrgan de contractació del sector públic que consulti el Registre.

3. S’hi fan constar d’ofici les dades relatives a les classificacions atorgades als empresaris i a les prohibicions de contractar, en particular els deutes en matèria tributària, de la seguretat social o amb les administracions públiques per qualsevol altre concepte.

4. A petició de l’interessat, s’hi poden inscriure també les dades i les circumstàncies seves següents:

a) Personalitat i capacitat d’obrar, en el cas de persones jurídiques.
b) Facultats dels representants o apoderats amb capacitat per actuar en el seu nom.
c) Les autoritzacions o habilitacions professionals i als altres requisits que resultin necessaris per actuar en el seu sector d’activitat.
d) La solvència econòmica i financera, que s’ha de reflectir de forma independent de la classificació que, si escau, tingui l’empresari.
e) Qualssevol altres dades d’interès per a la contractació pública que es determinin reglamentàriament.


5. Els poders adjudicadors referits a l’article 2 tindran accés a totes les dades contingudes en aquest Registre.

6. Els empresaris estan obligats a posar en coneixement del Registre qualsevol variació que es produeixi en les seves dades, i en particular qualsevol circumstància sobrevinguda que determini la concurrència d’una prohibició de contractar.

7. L’accés al Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades és públic per a la informació que reglamentàriament es determina.
Article 128. Registre Oficial de Contractes Públics

1. Els poders adjudicadors referits a l’article 2 disposen, cadascun d’ells, d’un registre oficial de contractes públics.

2. En el Registre Oficial de Contractes Públics es pren nota, amb les precisions que reglamentàriament s’assenyalen, dels aspectes següents:

a) Els contractes formalitzats pels poders adjudicadors.
b) Les modificacions i les pròrrogues dels contractes esmentats.
c) El compliment o, si és el cas, la resolució dels contractes.


3. L’accés als registres oficials de contractes públics és públic.

Secció tercera. Plataforma de contractació

Article 129. Plataforma de contractació del sector públic

1. L’Administració general ha de posar a disposició de tots els òrgans de contractació del sector públic una plataforma electrònica que permeti la difusió a través d’Internet dels seus perfils de contractant, així com prestar altres serveis complementaris associats al tractament informàtic d’aquestes dades.

2. Els perfils de contractant dels òrgans de contractació de l’Administració general i de les seves entitats dependents han d’allotjar-se de manera obligatòria a la Plataforma de contractació del sector públic. La gestió i la difusió de la informació s’han de fer exclusivament a través de la Plataforma. A les pàgines web institucionals d’aquests òrgans s’hi inclou un enllaç al seu perfil de contractant situat a la Plataforma de contractació del sector públic.

3. Els comuns han d’establir serveis d’informació similars als de la Plataforma de contractació del sector públic per allotjar els seus perfils de contractant de manera obligatòria, tant els seus propis òrgans de contractació com els dels seus ens, organismes i entitats vinculats o dependents. La gestió i la difusió de la informació s’han de fer exclusivament a través dels mateixos serveis, que han de constituir un punt d’accés únic als perfils de contractant dels ens, organismes i entitats adscrits al comú corresponent.

4. Els comuns que no optin per establir els seus propis serveis d’informació i allotgin, per tant, els seus perfils de contractant directament a la Plataforma de contractació del sector públic poden utilitzar tots els serveis que ofereix la Plataforma, així com participar en la seva gestió en els termes i les condicions que s’estableixin i d’acord amb els convenis que a aquest efecte se subscriguin entre el Govern i els comuns.

5. En qualsevol cas, i independentment de l’opció triada pels comuns d’entre les assenyalades en els apartats 3 i 4, aquestes administracions locals han de publicar, bé directament o per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de la informació en el cas que comptin amb els seus propis serveis d’informació, la convocatòria de totes les licitacions i els seus resultats en la Plataforma de contractació del sector públic.

6. En relació amb la publicació a la qual es refereix el paràgraf anterior, bé es dugui a terme directament o bé per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de la informació, en cas d’una eventual discrepància entre la informació recollida en el servei d’informació del comú i la de la Plataforma de contractació del sector públic, preval la primera.

7. La Plataforma ha de tenir un sistema de segellament de temps que permeti acreditar fefaentment l’inici de la difusió pública de la informació que s’inclou en la mateixa Plataforma.

8. La publicació d’anuncis i altra informació relativa als contractes en els perfils de contractant té els efectes previstos en aquesta Llei quan els mateixos perfils estan allotjats a la Plataforma de contractació del sector públic o en els serveis d’informació similars que s’estableixen per als comuns d’acord amb l’apartat 3, i sempre que es compleixi el que disposa l’apartat 5.

9. L’accés dels interessats a la Plataforma de contractació del sector públic s’efectua a través d’un portal únic.

10. S’estableixen mitjançant reglament les especificacions relatives a l’operació i utilització dels serveis prestats per la Plataforma de contractació del sector públic.

Disposició addicional primera. Aplicació d’aquesta Llei als contractes subscrits pel Consell General i els òrgans que en depenen, per l’Administració de justícia i pel Tribunal Constitucional

Aquesta Llei és aplicable als contractes d’obres, de subministraments, de treballs tècnics o de serveis subscrits pel Consell General i els òrgans que en depenen. S’aplica també als contractes concertats per l’Administració de justícia i pel Tribunal Constitucional.

Disposició addicional segona. Aplicació d’aquesta Llei als contractes dels comuns

Els comuns han d’adaptar els seus ordenaments contractuals generals a la Llei, en el termini màxim de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor de la norma.

Disposició addicional tercera. Contractació a l’estranger

Reglamentàriament es regulen el règim, el procediment i l’execució dels contractes que recauen sobre obres, subministraments o serveis que cal executar a l’estranger, inclosos els formalitzats per les ambaixades i les representacions diplomàtiques del Principat.

Disposició addicional quarta. Definicions de ‘microempresa’, ‘petita empresa’ i ‘mitjana empresa’

Als efectes del que disposen els articles 1, 4, 14 i 27, es considera una microempresa la que ocupa un màxim de cinc treballadors i té un volum de negocis anual de fins a un milió d’euros; una petita empresa, la que ocupa un màxim de 25 treballadors i té un volum de negocis anual o un balanç general de fins a cinc milions d’euros, i una mitjana empresa, la que ocupa un màxim de 100 treballadors i té un volum de negocis anual de fins a 20 milions d’euros i un balanç general anual de fins a 43 milions d’euros.

Disposició addicional cinquena. Contractació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra

La contractació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra es regeix pel dret privat, d’acord amb l’article 1.3 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, 3 de setembre de 1993 tal com modificada per la Llei 23/2018, del 18 d’octubre.

La Cambra ha d’aprovar un manual de contractació que s’ajusti als principis de no-discriminació, de proporcionalitat, d’igualtat de tracte, de transparència, de publicitat i de lliure competència.

Disposició transitòria primera. Contractes en vigor i expedients de contractació iniciats

Els contractes administratius adjudicats abans de l’entrada en vigor de la Llei es regeixen, pel que fa als seus efectes, al compliment i a l’extinció, inclosa la seva modificació, la durada i el règim de pròrrogues, per la normativa anterior.

Els expedients de contractació començats abans de l’entrada en vigor de la Llei es regeixen per la normativa anterior. S’entén que un expedient de contractació està iniciat quan s’ha publicat la convocatòria corresponent o, en el cas del procediment negociat sense publicitat, si s’han aprovat els plecs.

Disposició transitòria segona. Contractació electrònica

La implementació de la contractació electrònica, regulada en el |capítol cinquè del títol II, s’ha de fer en el termini màxim de sis mesos, per a l’Administració general, i d’un any, per a les entitats dependents de l’Administració general i per als comuns, a comptar de l’entrada en vigor de la Llei.

Disposició transitòria tercera. Terminis de pagament

Els terminis de pagament previstos en l’article 55.5 s’apliquen a partir del moment en què, d’acord amb la disposició transitòria segona, s’implanten la contractació electrònica regulada en el capítol cinquè del títol II i la factura electrònica prevista en l’article 55.6. Entretant, s’apliquen els terminis previstos en l’article 3 de la Llei 22/2013, del 28 de novembre, en què s’estableixen mesures contra la morositat.

Disposició transitòria quarta. Plataforma de contractació

La Plataforma de contractació del sector públic regulada en l’article 129 s’ha de posar en funcionament en el termini de tres mesos a partir de la implementació de la contractació electrònica, d’acord amb el que estableix la disposició transitòria segona.

Disposició transitòria cinquena. Llindars dels contractes en supòsits d’urgència i menors

Els llindars que figuren en l’article 30.1.c), per als contractes en els supòsits d’urgència, i 30.1.d), per sota dels quals un contracte es considera com a menor, s’apliquen a partir de la posada en funcionament de la Plataforma de contractació del sector públic que regula l’article 129. Entretant, continuen vigents els llindars que figuren en la Llei del pressupost general i en les ordinacions dels comuns.

Disposició transitòria sisena. Propostes dels interessats

El sistema de presentació de propostes per part dels interessats regulat a l’article 33 i de classificació de les ofertes regulat a l’article 40 s’apliquen a partir de la posada en funcionament de la Plataforma de contractació del sector públic que regula l’article 129. Entretant, se segueixen aplicant els procediments vigents.

Disposició transitòria setena. Sistemes dinàmics d’adquisició

Els sistemes dinàmics d’adquisició regulats a l’article 66 s’han d’aplicar quan la contractació electrònica estigui implementada.

Disposició transitòria vuitena. Vigència de l’article 2 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració

Mentre els acords entre Andorra i la Unió Europea no ho disposin altrament, els poders adjudicadors continuen aplicant l’article 2 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració.

Disposició transitòria novena. Contractistes de la Unió Europea

Mentre els acords entre Andorra i la Unió Europea no ho disposin altrament, als contractistes de la Unió Europea se’ls aplica els apartats 3 i 4 de l’article 12.

Disposició transitòria desena. La classificació administrativa de contractistes i el Registre Oficial de Licitadors i Empreses ClassificadesImage

Amb l’objecte que sol·licitin i obtinguin la classificació administrativa el màxim nombre possible d’empreses, a comptar de la data d’entrada en vigor de la Llei, el Govern ha d’iniciar una campanya informativa i divulgativa per afavorir al màxim aquesta classificació.

Un cop publicat el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes i del Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades, les empreses classificades d’acord amb la normativa anterior tenen un termini màxim d’un any per sol·licitar la revisió de la classificació d’acord amb les noves disposicions. Transcorregut el dit termini sense haver-ne sol·licitat la revisió, perdran la classificació anterior i hauran d’iniciar el procediment de classificació inicial.

Disposició derogatòria

Es deroga la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, i les seves modificacions. Es deroga la Llei 5/2008, del 15 de maig, d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques. Així mateix, queden derogades totes les altres normes que s’oposin al que estableix aquesta Llei o la contradiguin.

Disposició final primera. Desenvolupament reglamentari

El Govern ha d’aprovar el desenvolupament reglamentari de la Llei en el termini màxim d’un any des l’entrada en vigor de la Llei.

Coincidint amb el moment de l’entrada en vigor de la Llei, el Govern ha d’aprovar per decret el nou Reglament de classificació administrativa de contractistes.

Disposició final segona. Clàusules administratives i prescripcions tècniques

1. El Govern i els comuns han d’aprovar, coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei, els plecs de clàusules administratives generals previstos a l’article 25.

2. El Govern i els comuns han d’aprovar, coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei, els plecs de prescripcions tècniques generals previstos a l’article 26.

3. El Govern i els comuns han d’elaborar en relació a l’economia circular una Guia de bones pràctiques inspirada en les guies d’organismes internacionals.

Disposició final tercera. Manual de contractació

Els manuals de contractació previstos en l’article 4.3 s’han d’aprovar i fer públics en el moment de l’entrada en vigor de la Llei.

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 6/2015, del Fons de reserva de jubilació

Es modifica l’article 23.4 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, el qual fou modificat al seu torn per l’article 1 de la Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, modificant el redactat de l’apartat 4 i eliminant els seus subapartats, i queda redactat en els termes següents:

“4. La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es poden efectuar també mitjançant un procediment negociat, regulat en la Llei de contractació pública, sempre que la naturalesa d’aquests contractes faci que les característiques de la prestació siguin tals que no es puguin determinar les condicions del contracte amb la precisió necessària per adjudicar els serveis seleccionant la millor oferta d’acord amb les normes que regeixen el procediment obert o restringit.”

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme

Es modifica l’article 33.12 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, el qual fou modificat al seu torn per l’article 7 de la Llei 8/2006, del 21 de juny; l’article 1 de la Llei 6/2011, del 28 de juliol; l’article 5 de la Llei 16/2012, del 31 de juliol; l’article 3 de la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 i l’article 20 de la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, que queda redactat en els següents termes:

“Els comuns i, si és el cas, el Govern poden cedir, durant un termini màxim de 50 anys, l’ús de sòl de cessió obligatòria a un particular perquè construeixi i exploti un equipament d’interès públic, en les condicions previstes per a la utilització privativa de béns de domini públic, sempre seguint les regles de publicitat i concurrència. El termini de 50 anys es pot prorrogar si s’acredita que és necessari fer-ho per amortitzar les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic.”

Disposició final sisena. Aprovació de manuals o programes d’especificacions i necessitats per tipus d’obra

El Govern, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei, aprova i publica manuals o programes d’especificacions i necessitats segons el tipus d’obra pública que es licitarà. D’aquesta manera l’edifici o obra pública en concret que es vulgui licitar sempre tindrà les mateixes especificacions i necessitats.

Aquests manuals o programes hauran de revisar-se a mesura que avanci la tècnica o es modifiquin els materials i requisits constructius.

Disposició final setena. Iniciativa legislativa

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de divuit mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General un Projecte de llei d’ordenació i foment de la qualitat de l’edificació.

Disposició final vuitena. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor als tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 12 de maig del 2022

Roser Suñé Pascuet
Síndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
Joan Enric Vives Sicília
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra

{includes page=L2022014_F}


Portal Jurídic del Principat d’Andorra