Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de juny del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig

Exposició de motius

El 18 de desembre del 2014, el Consell General va aprovar de forma simultània la Llei 43/2014, del saig; la Llei 44/2014, de l’embargament, i la Llei 45/2014, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, amb l’objectiu de fer possible que l’Administració general i els comuns, i també els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, si els ho permet la seva llei de creació o regulació, puguin executar per la via forçosa, de forma autònoma i sense la intervenció, preceptiva fins llavors, dels òrgans jurisdiccionals, els actes administratius que dictin i siguin executoris, excepte els que imposen una obligació personalíssima i per als quals la llei no autoritza les autoritats administratives a adoptar mesures de compulsió directa o en què no concorre una situació d’extrema urgència i necessitat. Així mateix, la finalitat és que puguin delegar aquesta execució forçosa en el saig, el qual ha esdevingut competent, d’altra banda, per executar les resolucions judicials que dictin les jurisdiccions civil i administrativa que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida.

Des de l’entrada en vigor de la Llei, la figura del saig ha participat de manera notòria en l’agilització i dinamització del procediment d’execució forçosa i ha suposat una disminució notable del nombre d’expedients pendents d’execució prop de la Batllia, així com una reducció de les resolucions administratives pendents d’execució. Després de cinc anys de funcionament de la figura del saig, es fa necessari efectuar una revisió de la Llei del saig.

En aquest sentit, s’adapta la Llei al nou Codi de procediment civil i s’amplien les competències del saig per tal que pugui incorporar entre les seves funcions l’execució forçosa de les resolucions arbitrals i dels acords de mediació elevats a escriptura pública, així com dels acords de mediació, de les transaccions i dels convenis homologats judicialment que tinguin caràcter executori. S’ha considerat convenient investir el saig d’aquestes competències per tal de dotar d’efectivitat els mecanismes de resolució de conflictes extrajudicials i així contribuir a la satisfacció de la resolució de controvèrsies, per disposar d’aquesta manera de mecanismes moderns, àgils i fiables per executar les resolucions, els acords o les transaccions que portin causa d’aquests mecanismes de resolució de conflictes alternatius.

Així mateix, la creació de la figura del saig va contribuir molt positivament a reduir el nombre d’expedients pendents d’execució prop de la Batllia, perquè des del mes de maig del 2014 no s’executen directament en seu judicial sinó que és el saig qui se n’encarrega. Un cop demostrada l’efectivitat de la figura del saig en l’agilització de l’execució de resolucions judicials, s’ha considerat oportú traslladar la competència dels expedients pendents d’executar en seu judicial, i amb data anterior al 2014, al saig. D’aquesta manera, tots els expedients d’execucions civils i administratives passen a ser competència del saig, i es contribueix d’aquesta manera a alleugerir la Batllia i a agilitzar les execucions.

Finalment, per facilitar l’aplicació de la Llei i millorar certs aspectes de la professió del saig que s’han posat de manifest en el transcurs d’aquests cinc anys, i sempre amb la vocació de donar un millor servei públic i fer més garantista el procediment, s’han introduït en aquesta Llei determinades novetats, com la incorporació de la figura del nunci com a persona legitimada per efectuar les notificacions, així com el trasllat de la competència per resoldre els expedients disciplinaris al ministre encarregat de la justícia, en el cas de les infraccions lleus i greus, i al Govern, en el cas de les infraccions molt greus.

Aquesta Llei està dividida en vint-i-vuit articles, que modifiquen, en tot o en part, vint-i-set articles i la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014. Finalment, s’estableixen una disposició transitòria i onze disposicions finals.

La disposició transitòria, relativa als expedients disciplinaris contra els saigs que s’estiguin tramitant a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, estableix que es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei pel que fa a la competència per resoldre’ls. La disposició final primera introdueix la col·laboració entre el departament competent en matèria de tributs del Govern, la Caixa Andorrana de Seguretat Social i l’Administració de justícia i els saigs per tal de facilitar la tramitació dels procediments d’execució de resolucions judicials, arbitrals i administratives; la disposició final segona reforma puntualment la Llei de l’embargament; la disposició final tercera modifica la disposició transitòria primera de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, de manera que totes les execucions civils i administratives, amb independència de la seva data, passen a ser competència del saig; la disposició final quarta modifica diversos articles de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, a l’efecte d’adequar les referències que es realitzen en l’articulat de la Llei al procediment abreujat per tal de coordinar-les a la reforma del procediment abreujat, així com per adaptar el procediment de sol·licitud d’execució de les costes processals, tenint en compte que a través d’aquesta Llei es preveu l’executorietat de les costes processals reclamades per la part executant; la disposició final cinquena modifica diversos articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, a l’efecte de tipificar com a infracció penal la manca de col·laboració i l’obstaculització de les funcions del saig; la disposició final sisena modifica puntualment el Decret en relació amb la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969; la disposició final setena encomana al Govern el desenvolupament reglamentari de la normativa relativa a l’embargament; la disposició final vuitena estableix el caràcter qualificat de la disposició final cinquena; la disposició final novena preveu l’adaptació de les normes reglamentàries; la disposició final desena encomana al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents, i la disposició final onzena determina la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Article 1. Modificació de l’article 1 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 1 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 1. Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

Article 2. Modificació de l’article 2 de la Llei 43/2014

Es modifiquen el primer paràgraf de l’apartat 1 i l’apartat 4 de l’article 2 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:

“Article 2. El saig

1. El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, i per a les altres funcions descrites en aquesta Llei i les altres lleis aplicables, a petició de les persones i les entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte.

[…]

4. Els saigs s’han de dotar dels mitjans humans, tècnics i materials necessaris per al compliment degut de les funcions que tenen encomanades, segons determini el ministeri competent en matèria de justícia, previ informe no vinculant de la Cambra de Saigs.

Article 3. Modificació de l’article 3 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 3 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 3. Funció

La funció del saig consisteix a dur a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, d’acord amb les lleis aplicables, per delegació de l’òrgan que ha dictat aquestes resolucions, actes o acords, i sota el control de l’òrgan esmentat.”

Article 4. Modificació de l’article 4 de la Llei 43/2014

Es modifiquen les lletres c, d i e. La lletra d passa a ser la e i la lletra e passa a ser la f. S’addiciona una nova lletra d a l’article 4 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, les quals queden redactades en els termes següents:

“Article 4. Altres funcions o activitats

Els saigs poden igualment exercir les funcions o dur a terme les activitats següents:

[…]

Article 5. Modificació de l’article 5 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 5. Àmbit d’actuació i obligatorietat del servei

[…]

2. El compliment de les funcions encomanades al saig establertes a l’article 3 i a les lletres e i f de l’article 4 tenen caràcter obligatori. El saig que sigui requerit a aquest efecte no pot negar la seva intervenció o actuació, llevat de causa justificada.

[…]”

Article 6. Modificació de l’article 6 de la Llei 43/2014

Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 6 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:

“Article 6. Causes d’abstenció i recusació

1. El saig s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que té encomanades i, si no ho fa, pot ser recusat, en els supòsits següents:



(…)

4. Si, arran de la concurrència de causes d’abstenció o recusació, cap saig no pot exercir les funcions que té encomanades, l’execució forçosa de la resolució judicial o arbitral, de l’acte administratiu, de l’acord de mediació elevat a escriptura pública o de l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologat judicialment de caràcter executori correspon a l’òrgan jurisdiccional o administratiu competent en defecte del saig.

5. El saig no pot participar en les subhastes públiques que convoca i tampoc ho poden fer els seus mitjans humans, els seus cònjuges o convivents, la persona amb qui mantingui una situació de convivència anàloga o un parent en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al segon grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs.”

Article 7. Modificació de l’article 7 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 7. Honoraris i despeses

1. Els serveis del saig són remunerats sota la forma d’honoraris. Els honoraris del saig es meriten en el moment en què es dicta l’acord d’execució i/o el requeriment de pagament. Aquests honoraris es fixen d’acord amb el barem aprovat reglamentàriament pel Govern, a proposta no vinculant de la Cambra de Saigs.

[…]”

Article 8. Modificació de l’article 8 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 8 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 8. Nombre

El nombre de saigs és fixat per acord del Govern, amb la consulta prèvia de la Cambra de Saigs i del Consell Superior de la Justícia, en funció de les necessitats del país, per a la prestació deguda dels serveis que tenen encomanats, amb un mínim de tres saigs.”

Article 9. Modificació de l’article 10 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 10. Selecció

[…]

5. El tribunal de selecció està integrat per sis membres i és presidit pel ministre encarregat de la justícia o el membre al qual delegui aquesta funció. En formen part també el president de la Cambra de Saigs o el membre de la Cambra al qual aquest president delegui la funció, el president del Consell Superior de la Justícia o el membre del Consell al qual delegui aquesta funció, el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de la Batllia i un jurista de reconeguda capacitació i experiència designat pel Govern que ha d’exercir la professió al Principat d’Andorra.

[…]”

Article 10. Modificació de l’article 13 de la Llei 43/2014

Es modifiquen les lletres b i e de l’article 13 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, les quals queden redactades en els termes següents:

“Article 13. Cessament

[…]



[…]

Article 11. Modificació de l’article 15 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 5 de l’article 15 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 15. Disposicions generals

[…]

5. Tots els saigs han de pertànyer obligatòriament a la Cambra de Saigs. La Presidència de la Cambra de Saigs és elegida entre els saigs per majoria simple i per un període de dos anys. En cas d’absència de candidats o d’empat, un cop s’han dut a terme tres votacions, la Presidència recau en el saig que tingui més anys d’exercici o, subsidiàriament, en el saig de més edat.”

Article 12. Modificació de l’article 19 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 19 de la Llei 43/2014, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 19. Obligacions

1. Els saigs han de tenir en compte la proporcionalitat entre el valor dels béns i drets i l’import que és objecte d’embargament.

2. Els saigs han de vetllar perquè la persona embargada i els familiars que en depenen econòmicament puguin viure en condicions dignes.

3. Els saigs han de portar i custodiar un registre dels expedients i de les diligències efectuades, amb inclusió expressa de les operacions financeres corresponents. En el mateix registre s’han d’incloure, si escau, el tancament i l’arxiu dels expedients.

Les mencions s’han d’inscriure en el registre en el moment mateix en què s’efectuen les diligències corresponents.

4. L’arxivament d’un expedient ha de ser comunicat en un termini màxim de quinze dies a l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o arbitral, l’acte administratiu, l’acord de mediació elevat a escriptura pública o l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologat judicialment que hagi estat executat.

5. El saig té l’obligació de conservar durant trenta anys, en un arxiu degudament protegit, els expedients arxivats.

6. Les quantitats rebudes pel saig relatives a les execucions de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment han de ser dipositades, en el termini màxim de cinc dies hàbils des que les percep, en un compte especial obert en els llibres de l’Autoritat Financera Andorrana o de l’organisme que la pugui substituir en el futur amb les mateixes funcions, un cop feta la deducció dels imports corresponents a les despeses i els honoraris relatius al procediment d’execució, de conformitat amb el barem aprovat pel Govern. No obstant això, el termini que estableix aquesta obligació pot ser ampliat en virtut dels convenis signats amb les persones i les entitats públiques i privades quan, per raons del volum o la planificació corresponent, sol·licitin l’agrupament de les liquidacions.

7. Els saigs tenen l’obligació, en l’exercici de les seves funcions, d’emprar els programes informàtics i comptables que determini reglamentàriament el Govern. El ministeri competent en matèria de justícia, en el marc de les funcions de control de l’activitat que duen a terme els saigs, té accés en tot moment a la comptabilitat dels saigs.

8. Sense perjudici de les obligacions comptables i fiscals que els corresponen en la seva condició de professionals titulats, els saigs han de fer auditar els seus comptes anyalment.

Article 13. Modificació de l’article 21 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 1 de l’article 21 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 21. Control de les activitats d’execució

1. El saig executa les resolucions judicials o arbitrals, els actes administratius, els acords de mediació elevats a escriptura pública o els acords de mediació, transaccions i convenis homologats judicialment, de caràcter executori, per delegació i sota el control de l’òrgan jurisdiccional o administratiu o del tribunal arbitral que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu.

[…]”

Article 14. Modificació de l’article 24 de la Llei 43/2014

Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, la qual queda redactada en els termes següents:

“Article 24. Òrgan disciplinari

[…]



[…]”

Article 15. Modificació de l’article 26 de la Llei 43/2014

Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 26 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:

“Article 26. Procediment disciplinari

[…]

4. L’òrgan disciplinari, del qual no pot formar part l’instructor designat, ha de proposar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci.

La proposta de resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria dels membres de l’òrgan disciplinari, excepte el de l’instructor designat, i s’eleva al ministre competent en matèria de justícia perquè la resolgui quan es tracti de fets qualificats com a infraccions lleus i/o greus, o al Govern quan es tracti de fets qualificats com a infraccions molt greus. Si els mateixos fets poden ser constitutius de més d’una falta amb una classificació distinta, és competent per resoldre l’expedient disciplinari l’òrgan que ho sigui per raó de la falta més greu. En cas que la resolució sigui sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què romanen tipificades i les sancions imposades.

5. La resolució de l’expedient disciplinari no exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada en els termes que estableix el Codi de l’Administració.”

Article 16. Modificació de l’article 27 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 1 de l’article 27 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 27. Mesures cautelars

1. El Govern pot acordar, a proposta de l’òrgan disciplinari i mitjançant resolució motivada, la suspensió cautelar de l’exercici de la professió del saig contra el qual se segueix un expedient disciplinari, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorrin.

[…]”

Article 17. Modificació de l’article 28 de la Llei 43/2014

Es modifiquen les lletres c i e de l’apartat 3 i les lletres a, b i d de l’apartat 4 de l’article 28 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, les quals queden redactades en els termes següents:

“Article 28. Infraccions

[…]

3. Són infraccions molt greus:

[…]



[…]



[…]

4. Són infraccions greus:



[…]



[…]”

Article 18. Modificació de l’article 29 de la Llei 43/2014

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 29 de la Llei 43/2014, del 19 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:

“Article 29. Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions molts greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del dia de cessament de l’acció o l’omissió susceptible de constituir infracció.

2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol denúncia adreçada a l’òrgan disciplinari del saig, a partir del moment en què aquest en tingui coneixement, o per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.

La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.

[…]”

Article 19. Modificació de l’article 36 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 1, i s’addiciona l’apartat 4 a l’article 36 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 36. Disposicions generals

1. Per delegació de l’autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d’acord amb les llei aplicables, i que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida determinada o que esdevé determinable amb simples operacions aritmètiques, sense que l’òrgan competent hagi de fixar els paràmetres necessaris per determinar-la, per mitjà del procediment que regula aquesta Llei.

[…]

4. En complement de les competències establertes als apartats 1 a 3 anteriors, els saigs poden dur a terme l’execució forçosa de les costes processals, inclosos els honoraris d’advocats i procuradors, que s’imposin en els pronunciaments de les resolucions judicials fermes i definitives, en les resolucions arbitrals, en els acords de mediació elevats a escriptura pública, o en les transaccions o els convenis homologats mitjançant una resolució judicial.”

Article 20. Modificació de l’article 37 de la Llei 43/2014

Es modifiquen els apartats 1, 2 i 4 de l’article 37 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:

“Article 37. Sol·licitud d’execució

1. La persona executant que sol·licita prop del saig l’execució forçosa d’una resolució judicial o arbitral, d’un acte administratiu, d’un acord de mediació elevat a escriptura pública o d’un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment ho ha de fer mitjançant un escrit a aquest efecte, en què ha de constar la identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona executada; a l’escrit, hi ha d’adjuntar:



2. A la sol·licitud d’execució, la persona executant ha de precisar:



[…]

4. Els saigs, en el marc de l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment de caràcter executori, resten sotmesos a les normes de la Llei del Codi de procediment civil, de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del Codi de l’Administració i de la Llei de l’embargament, en allò que no contradigui aquesta Llei.”

Article 21. Modificació de l’article 38 de la Llei 43/2014

Es modifiquen l’apartat 1 lletra a i els apartats 3, 5 i 6 i s’addiciona un nou apartat 7 a l’article 38 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:

“Article 38. Acord d’execució i requeriment

1. En el termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud d’execució forçosa d’una resolució judicial o arbitral, o un acord de mediació elevat a escriptura pública o un acord de mediació, una transacció o un conveni homologat judicialment de caràcter executori, i llevat que hagi decidit denegar el despatx de l’execució pels motius que estableix la Llei del Codi de procediment civil, el saig dicta un acord d’execució que:



[…]

3. En el supòsit de l’execució forçosa d’un acte administratiu, el saig només adreça un requeriment a la persona executada, en el termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud d’execució, en què li atorga un termini màxim de tretze dies hàbils per pagar el deute i dipositar al seu despatx professional l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes de l’execució i, si escau d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, en concepte de recàrrecs.

[…]

5. L’acord d’execució i el requeriment s’han de notificar a la persona executada mitjançant una comunicació fefaent lliurada personalment pel saig o pel nunci facultat per delegació expressa del saig, o bé mitjançant qualsevol mitjà electrònic que permeti assegurar la identitat de l’emissor i la del receptor, quan se’n conegui l’adreça electrònica autoritzada per rebre notificacions, o mitjançant una carta certificada amb avís de recepció, quan se’n conegui el domicili. En cas contrari, i també quan la recepció de la comunicació o notificació hagi resultat infructuosa, el saig, a l’efecte de notificació, publica l’acord d’execució i el requeriment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, de conformitat amb les normes generals en matèria de notificacions.

6. L’acord d’execució pot ser impugnat davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial en primera instància o que hagi homologat l’acord de mediació, la transacció o el conveni que es pretén executar, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què es notifiqui. Aquesta impugnació es tramita i es resol de conformitat amb les normes sobre l’oposició a l’execució forçosa que regula la Llei del Codi de procediment civil.

L’acord d’execució d’una resolució arbitral, d’un acord de mediació elevat a escriptura pública, pot ser impugnat davant el tribunal de la secció civil del Tribunal de Batlles a qui correspongui per torn.

7. En cas que la persona executada no estigui conforme amb l’import corresponent a les costes processals reclamades per la part executant, ho ha de notificar al saig dins els tretze dies hàbils següents al dia en què se li notifiqui l’acord d’execució. Una vegada rebuda la notificació referida, el saig ha de traslladar-la a la persona executant a l’efecte que insti el procediment de sol·licitud d’execució de les costes processals que regula la Llei del Codi de procediment civil.”

Article 22. Modificació de l’article 39 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 39 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 39. Acord d’embargament

1. L’acte d’embargament s’inicia amb l’acord d’embargament del saig, que s’ha de notificar a la persona executada de la mateixa manera que estableix l’article 38.5, quan se’n conegui el domicili o l’adreça electrònica autoritzada per rebre notificacions. En cas contrari, o quan la recepció de la carta en què s’instava el pagament hagi estat infructuosa, la notificació s’ha de fer mitjançant la publicació de l’acord d’embargament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. L’acord d’embargament ha de contenir:



3. L’acord d’embargament pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l’article 38.6 o, quan es tracti d’un acte administratiu, davant del batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn.”

Article 23. Modificació de l’article 40 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 1 de l’article 40 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 40. Pràctica de l’embargament

1. Un cop notificat l’acord d’embargament d’acord amb l’article 39.1, el saig ha de practicar, si escau, l’embargament dels béns i drets de la persona executada en el termini màxim de quinze dies naturals, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria, en quantia suficient per cobrir:



[…]”

Article 24. Modificació de l’article 42 de la Llei 43/2014

S’addicionen les lletres c i d a l’apartat 1 i es modifica l’apartat 3 de l’article 42 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, els quals queden redactats en els termes següents:

“Article 42. Acabament i sobreseïment del procediment d’execució

1. El procediment d’execució acaba:

[…]



[…]

3. En els supòsits assenyalats als apartats anteriors, el saig dicta un acord en què decideix l’arxivament o el sobreseïment provisional del procediment d’execució, respectivament. El saig ha de comunicar aquest acord al batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial o arbitral, o a l’òrgan que ha dictat l’acord de mediació elevat a escriptura pública o l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologats judicialment de caràcter executori que s’està executant.

Aquest acord pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l’article 39.3.”

Article 25. Modificació de l’article 43 de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 2 de l’article 43 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 43. Costes

[…]

2. Si la persona executada no paga voluntàriament aquestes costes o no es poden satisfer amb el producte de l’alienació dels béns i drets embargats, o la part executant desisteix del procediment d’execució, el pagament és a càrrec de qui ha sol·licitat al saig l’execució de la resolució judicial o arbitral, l’acte administratiu, l’acord de mediació elevat a escriptura pública o l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologat judicialment que correspongui.

[…]”

Article 26. Modificació de l’article 44 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 44 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 44. Pagament

El saig disposa d’un termini de cinc dies hàbils per sol·licitar a l’Autoritat Financera Andorrana, o a l’organisme que la pugui substituir en el futur amb les mateixes funcions, el pagament a favor de la persona executant de les sumes percebudes en el marc del procediment d’execució, llevat que aquestes sumes es corresponguin amb pagaments en el marc d’execucions d’actes administratius o pagaments fraccionats o agrupats destinats a un mateix creditor que la persona executant ha sol·licitat i s’ha convingut que es facin en un termini superior. L’Autoritat Financera Andorrana disposa del mateix termini de cinc dies hàbils per sol·licitar aquest pagament a l’entitat o a la persona dipositària que correspongui.”

Article 27. Modificació de l’article 45 de la Llei 43/2014

Es modifica l’article 45 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 45. Notificació

En acabar el procediment d’execució, el saig ho ha de notificar a l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o arbitral, l’acte administratiu, l’acord de mediació elevat a escriptura pública o l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologat judicialment.”

Article 28. Modificació de la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, el qual queda redactada en els termes següents:

“Disposició transitòria tercera. Procediments d’execució forçosa en curs

1. Tots els procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials civils i administratives que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida, inclosos aquells en què s’hagi convocat una subhasta pública o s’hagin segrestat els béns embargats, segueixen el règim següent:



En el supòsit ii anterior, el saig disposa d’un termini d’un mes des del dia en què la part executant li ha sol·licitat l’execució forçosa per travar l’embargament que correspongui i comunicar-ho al batlle o el tribunal competent, perquè pugui deixar sense efecte l’embargament que va travar en el seu dia i que havia mantingut entretant. No obstant això, a l’efecte de la preferència per executar els béns o drets embargats, s’entén que l’embargament travat pel saig substitueix l’embargament travat pel batlle o el tribunal competent, i que per tant no n’altera la data.

[…]”

Disposició transitòria. Normes aplicables en relació amb el procediment disciplinari

Els expedients disciplinaris contra els saigs que s’estiguin tramitant en la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei pel que fa a la competència per resoldre els expedients esmentats.

Disposició final primera. Intercanvi d’informació

1. El departament competent en matèria de tributs del Govern ha de col·laborar amb l’Administració de justícia i amb els saigs per facilitar la tramitació dels procediments d’execució de resolucions judicials, arbitrals i administratives, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, de les transaccions o dels convenis homologats judicialment.

En aquest sentit, els ha de traslladar la informació requerida en relació amb la situació dels obligats tributaris en el termini màxim de quinze dies a comptar de la data del requeriment. Per facilitar aquest intercanvi, el departament competent en matèria de tributs pot signar convenis que desenvolupin els procediments de tramesa d’informació, els quals poden incloure i regular l’accés telemàtic a aquesta informació.

2. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de col·laborar amb l’Administració de justícia i amb els saigs per facilitar la tramitació dels procediments d’execució.

En aquest sentit, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de lliurar la informació requerida en relació amb la situació de la persona objecte del procediment d’execució en el termini màxim de quinze dies hàbils a comptar de la data del requeriment.”

Disposició final segona. Modificació de l’article 15 de la Llei de l’embargament

S’addiciona l’apartat 9 a l’article 15 de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, el qual queda redactat com segueix:

“Article 15. Alienació per subhasta

[…]

6. El bé o dret subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hi hagi participat i hagi presentat la millor oferta. Amb aquesta finalitat, el batlle o el tribunal competent, o el saig o l’Administració, dicta, segons el cas, un aute o un acord d’adjudicació provisional, en què s’identifiquen l’adjudicatari i el bé o dret subhastat, i alhora atorga un termini de trenta dies naturals per ingressar al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta. Si l’adjudicatari no consigna l’import dins del termini assenyalat, l’adjudicació provisional s’anul·la i l’adjudicatari perd l’import del dipòsit ingressat en el seu moment, que s’aplica a les costes de l’execució; la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució.

En el cas d’adjudicació provisional a la persona executant, en l’aute o l’acord d’adjudicació provisional, segons el cas, el batlle o el tribunal competent, o el saig, han de liquidar l’import degut per la persona executada, en concepte de principal, interessos i costes, amb indicació de l’eventual diferència entre l’import de la liquidació i l’import de l’adjudicació, la qual ha de ser consignada per la persona executant adjudicatària dins el termini previst a l’apartat anterior.

6 bis. Quan es tracti de béns immobles subhastats i en cas que la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta se sufragui a través de finançament bancari, l’entitat bancària que atorgui el finançament pot consignar per si mateixa i en nom de l’adjudicatari l’import referit, prèvia acreditació documental prop del batlle o el tribunal competent, el saig o l’Administració de l’acord exprés de l’adjudicatari perquè efectuí la consignació directa i, en el seu cas, perquè es constitueixi hipoteca sobre el bé subhastat.

En aquest darrer supòsit, s’ha de fer constar el compromís de l’adjudicatari de constituir la hipoteca a favor de l’entitat bancària en l’aute o acord d’adjudicació definitiva referit a l’apartat 7, i s’ha de formalitzar la constitució de la hipoteca en l’escriptura pública referida a l’apartat 8, sense la qual l’adjudicació quedarà sense efecte. En cas que en el termini de dos mesos des de la data de notificació de l’aute o acord d’adjudicació definitiva no es procedeixi a formalitzar l’escriptura pública referida a l’apartat 8, l’òrgan competent ha d’acordar el retorn a l’entitat bancària de l’import per ella consignat en el termini màxim de 15 dies naturals, l’anul·lació de l’adjudicació provisional i la pèrdua de l’import dipositat en el seu moment per poder participar en la subhasta. L’import dipositat s’aplica a les costes de l’execució i la quantitat que excedeixi aquest import es considera producte de l’execució.

[…]

8. En l’aute o acord d’adjudicació definitiva d’un bé immoble o d’un dret sobre un bé immoble, s’hi ha de fer constar, quan sigui el cas, les càrregues o els gravàmens anteriors a la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com les càrregues i gravàmens preferents, que subsisteixen, i la subrogació de l’adjudicatari en aquestes càrregues i aquests gravàmens. També s’hi ha de fer constar la cancel·lació “ex lege” de la càrrega o el gravamen que ha originat la subhasta del bé o dret, així com la de les càrregues o gravàmens posteriors no preferents, sense perjudici de l’establert en l’article 18.2 d’aquesta Llei en relació a l’import eventualment excedent de l’esmentada alienació.

Quan es tracti de béns immobles o de drets sobre béns immobles, i en els altres casos que una llei ho exigeixi, l’aute o l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

9. El procediment de subhasta pública també es pot portar a terme per mitjans telemàtics o electrònics, tot adaptant els processos descrits en aquest article als nous canals disponibles, atenent el que disposin les normes legals i reglamentàries que es desenvolupin al respecte.”

2. S’addiciona un nou article 19 a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, el qual queda redactat com segueix:

“Article 19. Extinció de l’embargament pel transcurs del temps (caducitat)

1. Els embargaments caduquen als deu anys d’haver estat acordats, i perden tota eficàcia i oposabilitat de forma automàtica pel mer transcurs del referit termini, sense que sigui necessari cap acord, acte, requeriment o comunicació.

2. No obstant això, les autoritats competents que els van ordenar, poden acordar, d’ofici o a instància de part interessada, la pròrroga dels embargaments per períodes successius de quatre anys, sempre i quan se’n faci la petició abans de que transcorri el termini de caducitat o qualsevol de les seves pròrrogues.

Quan es produeix la caducitat d’un embargament la part executant pot tornar a sol·licitar l’embargament mentre duri el seu dret d’executar la resolució o l’acte objecte d’execució, però el nou embargament només tindrà efecte a partir de la data en què l’autoritat executant torni a travar l’embargament.

3. S’addiciona una disposició transitòria a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, la qual queda redactada com segueix:

“Disposició transitòria. Caducitat dels embargaments

1. Als embargaments ordenats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei els és d’aplicació l’article 19.

2. També és d’aplicació l’article 19 a tots els embargaments ordenats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei. En aquest cas, el període de caducitat de deu anys es computa a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.”

Disposició final tercera

Disposició final quarta. Modificació de l’exposició de motius, dels articles 174, 185, 257, 258, 283, 289, 304 i 357 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

1. Es modifiquen els apartats c i d del títol VII de l’exposició de motius de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el quals queden redactats de la manera següent:



2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 174 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent:

“ Article 174. Admissió de la prova i recurs

(…)

3. Contra la resolució en què el tribunal decideix admetre o no admetre les proves es pot interposar oralment un recurs de reposició a l’audiència prèvia si el procés es substancia pel procediment ordinari, o al judici oral si el procés es substancia pel procediment abreujat. Aquest recurs de reposició es substancia i resol en el mateix acte, i en cas que es desestimi no es pot interposar cap d’altre, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació a la segona instància.”

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 185 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment , el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 185. Exhibició de documents per tercers

(…)

3. Contra la resolució en què el tribunal resol la sol·licitud d’exhibició de documents per terceres persones es pot interposar oralment un recurs de reposició a l’audiència prèvia si el procés es substancia pel procediment ordinari, o al judici oral si el procés es substancia pel procediment abreujat. Aquest recurs de reposició es substancia i resol en el mateix acte, i en cas que es desestimi no es pot interposar cap d’altre, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació a la segona instància.”

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 257 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 257. Desenvolupament del judici oral

(…)

2. Si les parts no haguessin arribat a un acord o no estiguessin en disposició de concloure’l en aquest moment, el tribunal, de conformitat amb allò que n’estableix l’article 153, examina i resol oralment les qüestions processals que puguin impedir la resolució del procés mitjançant una sentència sobre el fons, en l’ordre i d’acord amb allò que s’estableix als articles 155-161.

(…)”

5. Es modifica l’article 258 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 258. Sentència i diligències per a millor proveir

1. El tribunal dicta la sentència dins el termini dels vint dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral o de conformitat amb allò que estableix l’article 167, dins el termini dels tretze dies hàbils al dia en què, en el supòsit de l’article 257.4, “declara el procés vist per a sentència, perquè la discrepància queda reduïda a una o diverses qüestions jurídiques”.

2. El tribunal pot decidir, dins del termini de vint dies hàbils assenyalat a l’apartat anterior, la pràctica de proves com a diligències per a millor proveir, d’acord amb les normes que n’estableix la secció segona del capítol sisè del títol III, en el que siguin aplicables.”

6. Es modifica l’article 283 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 283. Assenyalament i desenvolupament del judici oral

El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l’article 257.”

7. Es modifica l’article 289 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 289. Assenyalament i desenvolupament del judici oral

El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l’article 257.”

8. Es modifica l’article 304 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 304. Assenyalament i desenvolupament del judici oral

El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l’article 257”

9. Es modifica l’article 357 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 357. Sol·licitud d’execució de les costes processals

1. Un cop la resolució judicial que imposa les costes processals esdevé ferma, la part que ha obtingut un pronunciament favorable en relació amb les costes processals pot optar per sol·licitar-ne l’execució davant el secretari judicial adscrit o que forma part del tribunal que ha dictat la resolució, o per instar l’execució de les costes processals directament prop del saig, sense perjudici del que es prevegi en cas que s’hagi concedit el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes.

En cas que la resolució ferma que posi fi al procés en el marc del qual s’ha atorgat el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes faci un pronunciament sobre les costes processals a favor de la persona beneficiària d’aquest dret, l’advocat designat pot sol·licitar, contra la persona condemnada al pagament de les costes, l’execució del complement d’honoraris que correspongui, a través de qualsevol dels mecanismes previstos al paràgraf anterior, sempre que l’import total dels honoraris s’ajusti a les normes orientadores establertes pel Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

2. A la sol·licitud d’execució de les costes processals s’han d’adjuntar les minutes dels honoraris d’advocat i procurador en què es detallin les actuacions que s’han portat a terme en la prestació dels serveis encomanats en el marc del procediment principal en totes les seves instàncies i de l’execució, les factures de les despeses i els altres documents que justifiquen les bestretes pagades. Les minutes dels honoraris d’advocat i procurador han de ser conformes a les normes de la professió de què es tracti i que hagin estat aprovades a aquest efecte.

3. En cas que l’executant o el seu advocat hagin instat l’execució de les costes processals directament prop del saig i la part executada, dins el termini previst a la Llei del saig, hagi manifestat la seva oposició a l’import corresponent a les costes processals reflectit a l’acord d’execució, l’executant han d’instar el procediment de sol·licitud d’execució de les costes processals davant el secretari judicial previst als apartats anteriors.”

Disposició final cinquena. Modificació dels articles 337, 396, 427 i 510 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

1. Es modifica l’article 337 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 337. Delicte de denegació de cooperació

El funcionari que, requerit per l’autoritat competent o pel saig en exercici legítim de les seves funcions, no presti l’auxili degut a l’Administració de justícia, a qualsevol servei públic o al saig, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.”

2. Es modifica l’article 396 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 396. Obstaculització de funcions públiques

El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d’influir en una autoritat, un funcionari o un saig en l’exercici de les seves funcions o d’impedir-ne l’exercici ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de la pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.”

3. Es modifica l’article 427 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 427. Obstaculització d’execució de resolucions judicials o d’actes d’execució

1. Qui mitjançant força en les coses o vies de fet obstaculitza l’execució d’una resolució judicial o qualsevol acte d’execució dut a terme per un saig, ha de ser castigat amb pena d’arrest. La temptativa és punible.

2. L’incompliment reiterat de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, la privació injustificada i reiterada del dret de visites establert a favor del familiar que no en té la custòdia, o l’impagament reiterat de pensions alimentàries a familiars ha de ser castigat amb la mateixa pena. En supòsits d’especial gravetat el tribunal, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet i les circumstàncies personals, pot imposar, excepcionalment, pena de presó fins a un any.”

4. Es modifica l’article 510 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, el qual queda redactat de la manera següent:

“Article 510. Incompliment del deure de col·laboració

1. El professional o el tècnic que, en cas de necessitat, sigui legítimament requerit per autoritat, funcionari o saig per prestar la seva col·laboració i, sense justa causa, s’hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros, sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte.

2. El qui havent estat citat en forma legal deixi de comparèixer sense causa justa davant un tribunal en un procés, ocasionant perjudici a una de les parts o al desenvolupament de la causa, ha de ser castigat amb la mateixa pena.”

Disposició final sisena. Modificació de l’article 73 del Decret en relació amb la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969

Es modifica l’article 73 del Decret en relació amb la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, el qual queda redactat com segueix:

“Les costes processals i les costes d’execució del saig seran a càrrec del passiu del deutor en el expedients respectius i al moment de la classificació dels crèdits hi figuraran com a crèdits privilegiats.”

Disposició final setena. Desenvolupament reglamentari de la normativa relativa a l’embargament

1. S’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aprovi un reglament, previ informe no vinculant de la Cambra de Saigs, que desenvolupi l’article 8 de la Llei de l’embargament, per tal d’establir criteris objectius i unificats en la pràctica de l’embargament aplicables a tots els saigs.

2. S’encomana al Govern a fi que estudiï els canvis legislatius que caldria impulsar per tal d’agilitzar el procediment especial d’arrendament previst a la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil.

Disposició final vuitena. Qualificació de la disposició final cinquena

La disposició final cinquena que modifica els articles 337, 396, 427 i 510 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, té caràcter de llei qualificada. La resta de disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició final novena. Modificacions reglamentàries

1. El Govern ha d’aprovar, en el termini màxim de sis mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, les modificacions reglamentàries necessàries, per a l’aplicació efectiva de les modificacions introduïdes per aquesta Llei.

2. Mentre no es produeixin aquestes modificacions, les disposicions reglamentàries referides continuen vigents en allò que no contradiguin la Llei i s’han d’interpretar, en tot cas, d’acord amb els nous preceptes legals.

Disposició final desena. Publicació del text consolidat

S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General el projecte de consolidació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament i de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil i de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, integrant la legislació vigent sobre la matèria regulada.

Disposició final onzena Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat de l’article 20, pel que fa a la modificació de l’apartat 5 de l’article 38 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, que pren efecte quan es nomenin els primers nuncis dels saigs.


Casa de la Vall, 9 de juny del 2022


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.