Llei 18/2024, del 19 de desembre, de caça.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19 de desembre del 2024 ha aprovat la següent:

Llei de caça

Índex

Exposició de motius

La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 va suposar, per una banda, una ordenació cinegètica d’acord amb els preceptes del Conveni de Berna del 19 de setembre de 1979 relatiu a la conservació de la vida i del medi natural a Europa, que amb una vocació unificadora en l’àmbit europeu adequava la política cinegètica dels estats membres del Consell d’Europa. Per una altra banda, va comportar la plasmació dels principis i les exigències de conservació de la natura recollits en l’article 31 de la Constitució, atès que la Llei de caça anterior, del 5 de juliol de 1988, malgrat haver estat modificada el 31 de juliol de 1991 i el 30 de juny de 1995, era anterior a la Constitució.

Posteriorment, i fruit de l’evolució de l’activitat cinegètica i la seva gestió i de l’augment de les poblacions de les espècies caçables, va ser necessari aprovar la Llei 31/2016, del 28 de juliol, de caça, que substituïa la Llei de caça del 13 d’abril del 2000.

Aquesta Llei introduïa nous mètodes objectius de càlcul per poder mantenir en el temps la població d’isards, afectada en aquells anys per períodes d’epizoòties, amb l’aplicació, quan esqueia, de plans de caça definits d’acord amb l’evolució de l’índex de creixement de la població i de la variació de la població adulta i juvenil. També va introduir mesures de protecció, com la prohibició de l’exercici de la caça de l’isard quan els paràmetres poblacionals fossin desfavorables al manteniment de la població.

Mitjançant la Llei 2/2023, del 4 de febrer, de modificació de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, es produeix una important modificació en la Llei 31/2016 pel que fa a la tramitació del procediment sancionador i la regulació d’un procediment més àgil per a les infraccions lleus.

Posteriorment, mitjançant la Llei 27/2021, del 25 d’octubre, del text consolidat de caça, es publica de nou la Llei de caça, del 13 d’abril del 2000, i s’incorporen en un sol text les modificacions introduïdes posteriorment a l’efecte d’una seguretat jurídica més gran.

El pas del temps fa necessària una nova revisió de la Llei de caça, en la qual es preveuen, com a modificacions principals, les següents:

En els darrers anys la pràctica de l’activitat cinegètica ha evolucionat en el nostre entorn amb l’ús reglamentat de mitjans que fins aleshores es consideraven prohibits. En paral·lel, les poblacions de les espècies cinegètiques d’ungulats sotmeses a pla de caça, en particular les d’isard, s’han incrementat considerablement, fet que en requereix una gestió més global, i especialment en els vedats de caça.

La seguretat en la caça ha pres importància aquests darrers anys i la Llei n’amplia les mesures de seguretat, tant per a les persones caçadores com per a la resta d’usuaris del medi natural. La definició de les zones de seguretat cerca un equilibri entre la pràctica de la caça, la gestió de les poblacions i la seguretat ciutadana.

En aquest sentit, s’estableixen mesures per garantir que les persones caçadores menors d’edat practiquin l’activitat cinegètica acompanyades d’un caçador experimentat. La Llei preveu que les persones caçadores hagin de ser titulars del permís d’arma vigent per a l’exercici de la caça i preveu una disposició transitòria per a les persones que a l’entrada en vigor de la Llei eren titulars d’un permís de caça sense permís d’arma.

Igualment, s’introdueix a la Llei la prohibició de caçar sota la influència de begudes alcohòliques i drogues tòxiques o substàncies que alterin la capacitat d’obrar.

L’objectiu de la digitalització de l’Administració s’introdueix en la Llei acceptant l’acreditació dels documents oficials per la via digital. Es crea el permís de caça, en coherència amb la resta de legislacions d’altres països.

La Llei amplia el catàleg d’infraccions, d’acord amb l’historial dels expedients sancionadors dels darrers anys, i introdueix una dualitat d’acord amb la intencionalitat en la comissió de les infraccions. S’agilitza el procediment sancionador preveient la possibilitat d’un procediment simplificat per a totes les infraccions previstes a la Llei, i es manté exclusivament per a les infraccions lleus la reducció de la sanció econòmica per conformitat. Es revisen els períodes de suspensió i inhabilitació associats a les sancions i es precisen els imports de les sancions.

La Llei inclou quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

La disposició final primera d’aquesta Llei té rang de llei qualificada en la mesura que modifica certs articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal i hi introdueix una nova disposició per tipificar penalment la conducta de l’ús de l’arma de foc sota els efectes de begudes alcohòliques amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,5 g/l de sang, drogues tòxiques o substàncies d’efectes anàlegs.

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte regular l’exercici de la caça de manera que sigui compatible amb la protecció, la conservació i l’ús sostenible del medi natural, de la fauna i de la biodiversitat nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.

Article 2. Definicions

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

Títol II. Espècies caçables

Article 3. Concepte

Només són caçables les espècies d’animals salvatges que es defineixen reglamentàriament, d’acord amb aquesta Llei i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra.

Article 4. Plans de gestió

1. El ministeri responsable de la caça elabora els plans de gestió de les espècies caçables, en funció de la unitat de gestió de cada població.

2. Els plans de gestió s’han de fonamentar en els principis següents:

Article 5. Tipus d’espècies

Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies sotmeses a un pla de caça.

Article 6. Espècies regulables

1. Són espècies regulables:



2. La qualificació d’espècie regulable i la regulació específica que hagi d’aplicar-se a aquesta espècie es defineixen reglamentàriament, inclòs el contingut, els preceptes i els procediments de l’autorització de regulació.

3. El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori, operacions de regulació o altres procediments idonis per al control d’espècies regulables.

4. L’incompliment de les autoritzacions esmentades en els apartats anteriors, a excepció dels preceptes, les anul·la.

Article 7. Espècies sotmeses a un pla de caça

1. Són espècies sotmeses a un pla de caça l’isard i altres espècies que es determinin reglamentàriament.

2. La caça d’aquestes espècies es regula mitjançant un pla de gestió.

3. El reglament ha d’incloure com a mínim l’aplicació dels plans de gestió mitjançant els plans de caça i el procediment d’adjudicació de les captures. També ha de definir les obligacions de la persona caçadora en el desenvolupament de la captura de la peça atribuïda i el procediment que cal seguir en relació amb el marcatge, el registre, el control i el destí de la peça capturada.

Article 8. Caça de l’isard

1. La unitat de gestió per a la caça de l’isard, determinada per la normativa, està composta pel terreny cinegètic comú, pels vedats temporals de caça i pels vedats de caça en què no s’aplica un pla de caça específic.

2. Només és aplicable un pla de caça anual de l’isard quan es compleixin alhora els paràmetres següents:



3. L’índex de captura es defineix i es fixa reglamentàriament. Per definir l’índex de captura del pla de caça en la unitat de gestió, es tenen en compte paràmetres poblacionals com ara l’índex de creixement i l’evolució de la població adulta i juvenil, entre d’altres paràmetres.

4. Per ordre ministerial, en els vedats de caça inclosos en la unitat de gestió, es pot establir que s’hi apliqui una part de l’índex de captura del pla de caça.

Article 9. Espècies d’interès cinegètic

1. El Govern pot establir un pla de mesures destinades a la repoblació i al foment de les espècies d’interès cinegètic, a proposta de la comissió de la caça, tenint en compte els criteris establerts en aquest article.

2. Qualsevol repoblació o introducció cinegètica requereix l’autorització prèvia motivada del ministeri responsable del medi ambient, segons s’estableixi reglamentàriament. La denegació ha de ser motivada.

3. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques del territori andorrà, o que puguin provocar pol·lucions genètiques, o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.

4. Per introduir una espècie no autòctona, és necessària l’elaboració d’un estudi previ en què s’incorpori, entre altres qüestions, l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar-ne la viabilitat i l’impacte sobre el medi natural.

Article 10. Transport, importació i exportació

Les condicions de transport, d’importació i d’exportació de les peces de caça o la seva carn es desenvolupen reglamentàriament.

No obstant això, en carreteres obertes a la circulació de vehicles, nuclis urbans i zones habitades, el transport de qualsevol peça de caça s’ha de fer de manera discreta, sense estar a la vista.

Article 11. Captura o sacrifici d’espècies caçables

El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori:

Títol III. Terrenys de caça

Article 12. Classificació

Els terrenys de caça es classifiquen en:

Article 13. Zones de terreny cinegètic comú

1. Són zones de terreny cinegètic comú totes les que no han estat definides com a vedats de caça ni com a vedats temporals de caça.

2. A les zones de terreny cinegètic comú, l’exercici de la caça es pot practicar sense altres limitacions que les previstes en aquesta Llei o en les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.

Article 14. Vedats de caça

1. Els vedats de caça són zones geogràfiques, determinades per llei, en què només està permesa l’acció de caça autoritzada, segons el que determinin els plans de gestió, amb la finalitat d’assegurar la protecció, la conservació i el foment de les espècies de fauna autòctona.

2. En els vedats de caça es permet la caça de l’isard en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.

Article 15. Vedats temporals de caça

1. Els vedats temporals de caça són zones geogràfiques, determinades per ordre ministerial, en què només està permesa l’acció de caça autoritzada segons el que determinin els plans de gestió, amb la finalitat d’assegurar-ne temporalment la protecció, la conservació i el foment de la fauna autòctona.

2. En els vedats temporals es permet la caça de l’isard en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.

Article 16. Disposicions comunes als vedats de caça i als vedats temporals de caça

1. Als vedats de caça i als vedats temporals de caça es prohibeix portar qualsevol tipus d’arma excepte en aplicació d’un pla de caça vigent i d’operacions de regulació.

Als nuclis urbans o les zones urbanitzades, els llocs habitats, les carreteres generals, les carreteres secundàries i els accessos rodats d’amplada superior a 2,5 metres directes a habitatges inclosos en aquests vedats, només s’autoritza portar armes si estan descarregades i degudament enfundades.

2. El ministeri responsable de la caça pot aprovar plans de caça en aplicació dels plans de gestió dels vedats de caça i dels vedats temporals de caça.

3. El Cos de Banders pot autoritzar, en casos excepcionals, la utilització d’una arma per donar mort a un animal ferit.

Títol IV. Seguretat en la caça

Article 17. Zones de seguretat

1. Es consideren zones de seguretat:



2. A les zones de seguretat establertes en les lletres a, c, e i i l’acció de caça queda prohibida.

3. A les zones de seguretat establertes en les lletres b, d, f, g i h l’acció de caça resta limitada a buscar, atreure i perseguir els animals.

4. A les zones de seguretat només es permet el transport d’arma, que ha d’estar descarregada i degudament enfundada, a excepció de les zones de la lletra g, en què l’arma ha d’estar descarregada en el perímetre i enfundada a dins dels refugis públics de muntanya.

5. En qualsevol cas, quan es caci en els límits de les zones de seguretat, sempre s’ha de fer d’esquena a aquestes zones.

6. A les zones de seguretat, el Cos de Banders pot autoritzar, en casos excepcionals, la utilització d’una arma per donar mort a un animal ferit.

Article 18. Responsabilitat de la persona caçadora

1. Totes les persones caçadores estan obligades a indemnitzar pels danys i perjudicis que hagin causat en l’exercici de la caça.

2. Tota persona caçadora té l’obligació de tenir contractada una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil, establerta per una companyia d’assegurances degudament autoritzada per actuar dins del territori nacional, que cobreixi les responsabilitats civils en què puguin incórrer la persona caçadora o els seus gossos, per l’import que s’estableixi reglamentàriament.

Article 19. Mesures de precaució

Totes les persones caçadores han d’adoptar mesures de precaució per garantir la protecció i la seguretat de les persones, els animals i els béns.

Article 20. Mesures de seguretat

Les mesures de seguretat que cal adoptar són, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, les següents:

Article 21. Prohibició de caçar sota la influència de begudes alcohòliques i drogues tòxiques o substàncies que alterin la capacitat d’obrar

1. La persona caçadora que estigui en acció de caça no pot trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques. La taxa d’alcoholèmia no pot ser superior a 0,5 g/l de sang.

2. La persona caçadora que estigui en acció de caça no pot trobar-se sota la influència de cap droga tòxica o substància que alteri la seva capacitat d’obrar.

3. La persona caçadora pot ser sotmesa a controls d’alcoholèmia, de droga tòxica o altres substàncies que alterin la capacitat d’obrar, pel Servei de Policia a petició del Cos de Banders, en els supòsits següents:



4. Les proves de detecció d’alcoholèmia s’han de fer mitjançant la utilització d’aparells de detecció, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen de forma quantitativa el grau d’impregnació alcohòlica de la persona sotmesa a la prova.

Les proves de detecció de consum de droga tòxica s’han de fer inicialment mitjançant la utilització d’aparells de detecció indiciaris o definitius, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen un resultat positiu o negatiu, ja sigui mitjançant l’anàlisi de mostres de saliva o altres que en el futur puguin ser autoritzades pel ministeri competent en matèria d’interior.

5. Si la persona es mostra disconforme amb el resultat obtingut mitjançant els aparells de mesura anteriors, o no accepta ser sotmès a la prova esmentada, té dret a sol·licitar que se li efectuï una analítica de sang per detectar el grau d’impregnació alcohòlica o una prova de contrast per determinar si es troba sota la influència de drogues tòxiques o la prova que determini en el futur el ministeri responsable d’interior. La prova es farà en un centre sanitari autoritzat. En cas que el resultat de la analítica resulti positiu, les despeses corresponents són a càrrec de la persona caçadora.

En el cas que la persona caçadora, un cop estigui en un centre sanitari autoritzat, refusi sotmetre’s a l’analítica de sang o a la prova de contrast o la prova que determini en el futur el ministeri responsable d’interior, el personal mèdic ha de deixar constància d’aquest fet.

Títol V. Requisits d’exercici de la caça, permís i llicència de caça

Article 22. Requisits generals per a l’exercici de la caça

1. Té dret a caçar tota persona més gran de setze anys que sigui titular d’un permís de caça i del permís d’arma, així com de la llicència de caça corresponent, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.

2. Per a l’exercici de la caça és obligatori:

Article 23. Permís de caça

1. El permís de caça és el document personal i intransferible la tinença, el port o l’acreditació del qual són obligatoris per practicar la caça, a excepció dels estrangers que participin en els plans de caça acompanyada. El ministeri responsable de la caça lliura el permís de caça, en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

2. Per obtenir el permís de caça cal ser titular del permís d’arma vigent.

Article 24. Sistema d’avaluació

1. Les persones que sol·liciten per primera vegada el permís de caça o que el sol·liciten després d’haver estat inhabilitades d’acord amb el que està disposat en l’article 41.2.b han de superar una avaluació sobre coneixements de fauna, hàbitats, utilització d’armes i legislació en matèria de protecció del medi, de caça i d’armes.

2. El ministeri responsable de la caça determina cada any el sistema d’avaluació, el contingut i el nombre mínim de convocatòries d’avaluació.

Article 25. Llicència de caça

1. La llicència de caça és el document personal i intransferible la tinença, el port o l’acreditació del qual són obligatoris per practicar la caça de determinades espècies caçables.

El ministeri responsable de la caça lliura cada llicència de caça en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

2. Per obtenir qualsevol llicència de caça cal ser titular del permís de caça i del permís d’arma vigent, corresponent a l’arma utilitzada.

3. Tot titular d’una llicència de caça ha de ser membre de la Federació Andorrana de Caça.

Article 26. Llicències especials de caça

1. Són llicències especials de caça les que habiliten per caçar determinades espècies d’acord amb el que està establert en els plans de gestió.

2. La llicència especial de caça és el document personal i intransferible la tinença, el port o l’acreditació del qual són obligatoris per practicar la caça d’una determinada espècie caçable.

3. El ministeri responsable de la caça lliura les llicències especials de caça en les condicions administratives, econòmiques i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Article 27. Disposicions comunes al permís i a la llicència de caça

No poden obtenir el permís de caça ni cap llicència de caça:

Article 28. Exercici de la caça per part d’un menor

1. Les persones menors de divuit anys que compleixin els requisits generals per a l’exercici de la caça han d’anar sempre acompanyades d’una persona major d’edat que sigui titular del permís de caça i del permís d’arma de la mateixa categoria que la del permís d’arma del menor acompanyat, essent tots vigents.

A aquest efecte, el menor ha de dur un document acreditatiu d’acompanyants responsables, que es determina reglamentàriament. En cas de no ser titular d’aquest document, es considera que és un menor no acompanyat.

2. La persona acompanyant responsable ha de vetllar en tot moment, durant l’exercici de la caça, perquè la persona menor estigui al seu costat i compleixi la legislació vigent en la matèria, entre altres obligacions establertes en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi.

3. Els incompliments del menor durant l’exercici de la caça poden ser objecte de responsabilitat per part de la persona acompanyant responsable.

Article 29. Persones acompanyants

1. Les persones que no són titulars d’un permís de caça o d’una llicència de caça poden acompanyar o guiar una persona caçadora major d’edat durant l’exercici de la caça. No obstant això, no poden portar arma ni capturar cap peça, ni incomplir les disposicions establertes a l’article 36, ni incórrer en cap de les prohibicions descrites a l’article 37 d’aquesta Llei.

2. Les persones acompanyants només poden transportar la peça capturada quan estiguin al costat de la persona caçadora que l’hagi capturat.

3. En la modalitat de batuda, les persones acompanyants han d’anar sempre al costat de la persona titular de la llicència de caça i no se n’han de separar mentre estiguin en acció de caça. L’acompanyant pot finalitzar la seva participació a la batuda sempre que ho desitgi.

4. A les persones acompanyants se’ls aplica la Llei de caça en cas d’infracció d’aquest article.

Títol VI. Període de caça

Article 30. Terminis

L’exercici del dret de caça queda sotmès a les dates d’obertura i de tancament dels períodes hàbils per caçar i als dies hàbils per caçar cada espècie, fixats anyalment pel ministeri responsable de la caça.

Article 31. Jornada de caça

La jornada de caça comprèn el temps que va des de l’inici del dia a l’alba i fins al primer foscant.

Article 32. Prohibició temporal

El ministeri responsable de la caça pot prohibir temporalment la caça a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials.

Títol VII. Sistemes de caça

Article 33. Tipus d’armes

1. Únicament està permès l’exercici de la caça amb armes de foc o d’aire comprimit, tipus escopeta o fusell, arc, ballesta i amb arma blanca.

2. L’arma blanca únicament es pot utilitzar per donar mort a un animal ferit.

Article 34. Peces capturades

Les peces capturades queden en propietat de la persona caçadora, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final d’aquestes peces. El destí normal de les peces és el consum o ús personal.

Només es permet la comercialització i el consum en establiments públics de la carn d’espècies caçades, sempre que la persona caçadora n’hagi comunicat prèviament al Cos de Banders la captura de la peça, a l’efecte de poder assegurar-ne la traçabilitat sanitària, i que se segueixi el procediment establert reglamentàriament.

Article 35. Utilització de gossos

1. És permesa la utilització de gossos en la pràctica de la caça. El seu ús es defineix i desenvolupa reglamentàriament.

2. La persona caçadora que empri gossos de caça ha d’actuar amb la diligència suficient per evitar que puguin transitar sense cap control i causar danys.

3. La persona caçadora ha de recuperar els gossos utilitzats en la pràctica de la caça en finalitzar la jornada de caça. La persona caçadora que no hagi pogut recuperar tots els gossos emprats ha de comunicar al Cos de Banders aquesta pèrdua en el termini màxim de 24 hores a comptar del final de la jornada de caça.

4. En les espècies i modalitats definides reglamentàriament només és permesa la utilització de gossos per a la recerca d’una peça ferida, prèvia autorització del Cos de Banders.

Article 36. Reclams, aparells reproductors i altres ginys

Les modalitats d’ús de reclams o d’aparells reproductors de sons, de silenciadors, de fonts lluminoses artificials, o d’aparells d’infrarojos o tèrmics en la pràctica de la caça es regulen reglamentàriament.

Article 37. Prohibicions

1. A excepció que s’utilitzin en les operacions de regulació previstes a l’article 6.3, està prohibit portar i utilitzar per caçar els ginys i els mètodes següents:



2. Resta prohibit destorbar o impedir intencionadament la lliure pràctica de la caça o malmetre o treure les senyalitzacions que delimiten les zones de batuda o altre material emprat per a la caça.

Títol VIII. Comissió de Seguiment de la Caça

Article 38. Entitats col·laboradores

La Federació Andorrana de Caça, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura, d’acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actuen com a organismes col·laboradors del Govern en el compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupen i les normes complementàries.

Article 39. Comissió de Seguiment de la Caça

1. La Comissió de Seguiment de la Caça és un òrgan de caràcter consultiu, que està format pels membres següents:



2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Caça són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, el seguiment i gestió de la caça.

3. El funcionament de la Comissió de Seguiment de la Caça es regula reglamentàriament.

Títol IX. Règim sancionador

Capítol primer. Infraccions i sancions

Article 40. Disposicions generals

1. L’incompliment d’aquesta Llei dona lloc a infraccions lleus, greus o molt greus.

2. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient sancionador es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per iniciar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

3. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient sancionador, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment sancionador fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment sancionador encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació fins que recaigui una resolució en la via penal.

4. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.

5. Sense perjudici de les responsabilitats administratives o penals en què hagin pogut incórrer, els infractors han de satisfer l’import dels danys i els perjudicis ocasionats.

Article 41. Sancions

1. La sanció principal a les infraccions de les disposicions d’aquesta Llei és la multa.

2. Les sancions accessòries són les següents:



3. Tota condemna penal ferma a la privació del permís d’arma o permís de caça comporta la inhabilitació de la persona caçadora i l’anul·lació del permís de caça pel mateix termini que la privació penal. A aquest efecte, l’òrgan judicial que hagi imposat la condemna ha de notificar aquest punt al ministeri responsable de la caça.

4. Tota sanció administrativa ferma d’inhabilitació per a la possessió d’armes comporta la inhabilitació de la persona caçadora i l’anul·lació del permís de caça. L’òrgan que hagi imposat amb caràcter definitiu la dita sanció ha de notificar aquest punt al ministeri responsable de la caça.

5. Finalitzat el termini establert en aquestes resolucions, la persona inhabilitada que desitgi obtenir de nou el permís de caça ha de superar el procés d’avaluació vigent.

Article 42. Infraccions i sancions lleus

1. Són infraccions lleus, sancionades amb multa d’un import de 100 €, les següents:



2. Són infraccions administratives lleus, sancionades amb una multa d’un import de 200 €, les següents:



3. Són infraccions administratives lleus, sancionades amb una multa d’un import de 300 €, les següents:

Article 43. Infraccions i sancions greus

1. Són infraccions administratives greus, sancionades amb una multa d’un import de 500 €, i la suspensió del permís de caça durant un termini d’un any, les següents:



2. Són infraccions administratives greus, sancionades amb una multa d’un import de 1.500 € i la suspensió del permís de caça durant un termini de dos anys, les següents:

Article 44. Infraccions i sancions molt greus

1. Són infraccions administratives molt greus, sancionades amb una multa de 2.000 € i la inhabilitació per a l’exercici de la caça durant un termini de tres anys, les següents:



2. Són infraccions administratives molt greus, sancionades amb multa d’un import de 4.000 € i la inhabilitació per a l’exercici de la caça durant un termini de quatre anys, les següents:

Article 45. Infraccions del responsable que acompanya al menor

Quan la persona caçadora menor d’edat, en acció de caça, hagi comès una infracció tipificada en els articles anteriors, a la persona responsable que l’acompanyi en el moment de la infracció se li imposen les sancions següents, perquè s’entén que no ha vetllat perquè compleixi la legislació de caça:

Article 46. Reincidència

1. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a lleus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 100 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora.

2. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a greus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 1.000 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora i s’incrementa el termini establert per a la sanció accessòria en un any suplementari.

3. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a molt greus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 1.500 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora i s’incrementa el termini establert per a la sanció accessòria d’inhabilitació en dos anys suplementaris.

Article 47. Prescripció de les infraccions i de les sancions

1. Les infraccions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap de dos anys pel que fa a les infraccions lleus, al cap de tres anys les greus i al cap de cinc anys les molt greus.

El termini de prescripció es computa des del moment en què l’Administració constata la infracció i s’interromp amb la incoació del procediment sancionador corresponent.

2. Les sancions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap de dos anys pel que fa a les sancions lleus, al cap de tres anys les greus i al cap de cinc anys les molt greus.

El termini de prescripció comença a comptar de l’endemà de la data en què la sanció és ferma. L’inici del procediment d’execució, amb coneixement de la persona interessada, interromp el termini de prescripció de la sanció.

Article 48. Sanció d’infraccions concurrents

Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d’un mateix procediment, l’import de la multa que se li imposi haurà de ser com a màxim el doble de l’import corresponent a la infracció més greu.

En el cas que s’hagi d’imposar una sanció accessòria de suspensió o d’inhabilitació, només se li imposarà la que correspongui a la infracció més greu comesa.

Capítol segon. Procediment sancionador

Article 49. Competència

1. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions molt greus correspon al ministre competent en matèria de caça, el qual la pot delegar en un alt càrrec del ministeri, segons prevegi l’acord de delegació.

2. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions lleus i greus correspon al director del Cos de Banders.

Article 50. Procediment sancionador simplificat

1. El procediment sancionador s’inicia mitjançant l’atestat de constatació per part dels agents del Cos de Banders de la comissió d’una o més d’una infracció segons el que preveu aquesta Llei. Aquest atestat de constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona objecte de l’expedient i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals infringides, l’import de la sanció que comporta la infracció, una indicació clara del termini per formular al·legacions i, si escau, la sanció accessòria i la mesura cautelar adoptada.

En el cas que en el moment de la constatació de la infracció els agents del Cos de Banders no estiguessin en disposició de determinar les disposicions legals infringides, han de fer un atestat en què ha de constar una descripció detallada dels fets, que s’ha de notificar al presumpte infractor, i, en el més termini breu possible, cal notificar la denúncia al presumpte infractor en què han de constar les indicacions mínimes anteriors.

2. La persona objecte de l’expedient disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la denúncia, per formular les al·legacions, aportar la documentació i, en el seu cas, proposar la pràctica de les proves que consideri escaients.

3. Si la persona objecte de l’expedient presenta al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti la resolució corresponent.

En cas que es proposi la pràctica de proves, l’instructor pot ordenar la pràctica de les mateixes i totes les que consideri procedents i ha de refusar, de manera motivada, les que resultin improcedents o innecessàries. Un cop practicades, es dona vista a l’expedient a la persona objecte de l’expedient i se li atorga un nou termini de 10 dies hàbils perquè al·legui el que estimi convenient. Un cop transcorregut el dit termini, l’expedient sancionador es completa i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti resolució.

4. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada. Contra la resolució es pot interposar un recurs administratiu d’acord amb el que està establert al Codi de l’Administració.

5. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona objecte de l’expedient hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions, la multa i la sanció accessòria que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives. La mesura cautelar de comís adoptada també esdevé definitiva.

6. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de la sanció a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 5 anteriors. Un cop transcorregut el termini d’un mes sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de la sanció i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, s’executa de manera forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20% sobre l’import de la sanció.

Article 51. Mesures cautelars

1. En la denúncia hi han de constar les mesures cautelars següents:



2. Les mesures cautelars són efectives a comptar de l’endemà de la notificació de la denúncia.

El temps de suspensió del permís de caça s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció accessòria de suspensió del permís de caça i de la sanció accessòria d’inhabilitació.

3. En el cas que la persona infractora tingui la condició de no-resident, queda obligada, abans d’abandonar el país, a constituir un dipòsit de la quantia màxima de la possible sanció prevista a la denúncia, a més del comís de la peça capturada, de l’arma i els estris emprats, en tots els supòsits d’infracció lleu, greu i molt greu, amb l’objecte d’assegurar el compliment de la sanció imposada.

4. Els béns comissats queden embargats i en dipòsit a càrrec del Govern, fins a l’abonament de la multa, llevat que per resolució administrativa o judicial ferma es disposi altrament.

En els casos de comís de la peça capturada, el Govern pot decidir-ne la comercialització, segons el que està establert reglamentàriament.

5. En el cas que els béns comissats siguin estris prohibits o il·legals, quedaran comissats de manera definitiva i el Govern podrà decidir-ne el seu destí.

Article 52. Compliment de les sancions

1. En cas que la persona sancionada pagui voluntàriament l’import de les sancions per les infraccions tipificades en aquesta Llei com a lleus en el moment en què es notifica la denúncia, o dins del termini dels deu dies hàbils següents, l’import de la multa imposada es redueix en un 40%.

2. El pagament voluntari de les multes imposades comporta:



3. L’inici del còmput del termini de compliment de les sancions accessòries de suspensió del permís de caça o d’inhabilitació és a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura cautelar de suspensió del permís de caça.

Disposició transitòria primera

Totes les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei eren titulars d’un permís de caça sense permís d’arma no han de sol·licitar el permís d’arma per renovar el permís de caça.

Disposició transitòria segona

Els procediments que s’estiguin tramitant a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant de conformitat amb les disposicions de la Llei 17/2021, del 25 d‘octubre, de text consolidat de caça, sempre que siguin disposicions més favorables per a la persona expedientada que les establertes en aquesta Llei.

Disposició transitòria tercera

Els expedients sancionadors que s’estiguin tramitant a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen regint per les disposicions de la Llei 17/2021, del 25 d‘octubre, de text consolidat de caça vigent a la data de la incoació de l’expedient, llevat que les disposicions substantives d’aquesta Llei sobre tipificació de les infraccions i determinació de les sancions siguin més beneficioses per a la persona expedientada, cas en què s’apliquen aquestes últimes.

Disposició transitòria quarta

1. A totes les persones caçadores que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei hagin estat sancionades en virtut de les disposicions de la llei anterior, se’ls apliquen les disposicions més favorables en relació únicament amb la sanció accessòria de suspensió o d’inhabilitació.

2. En el cas que en aplicació de les disposicions d’aquesta Llei les infraccions comeses no comportin la sanció accessòria d’inhabilitació, la persona sancionada pot sol·licitar la renovació del permís de caça o el retorn del permís sense necessitat de superar un procés d’avaluació.

Disposició derogatòria

Aquesta Llei deroga la Llei 17/2021, del 25 d‘octubre, de text consolidat de caça i totes les disposicions d’igual rang o inferior que en contradiguin el contingut.

Disposició final primera. Modificació del Codi penal

1. Es modifica l’apartat 11 de l’article 36 del Codi penal, relatiu a les penes principals per als delictes menors, que queda redactat de la forma següent:

“11. Privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a sis anys.”

2. Es modifica l’apartat 8 de l’article 37, relatiu a les penes principals per a les contravencions penals, que queda redactat de la forma següent:

“8. Privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a tres anys.”

3. Es modifica l’apartat 1.b de l’article 38, relatiu a les penes complementàries per als delictes, que queda redactat de la forma següent:



4. Es modifica el tercer paràgraf de l’article 47, relatiu a les penes de privació del permís de conduir, d’armes i de caça o pesca, que queda redactat de la forma següent:

“La pena de privació del permís de caça o de la llicència de pesca comporta la prohibició de practicar la caça o la pesca i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.”

5. Es modifica l’article 118 bis, relatiu a la utilització temerària de les armes de foc, que queda redactat de la forma següent:

“1. Qui faci us d’una arma de foc amb temeritat manifesta i posi efectivament en perill concret la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i privació del permís d’arma fins a sis anys.”

2. Es considera utilització temerària d’arma de foc qui la utilitzi sota l’efecte de begudes alcohòliques, drogues o substàncies d’efectes anàlegs o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,5 g/l de sang i ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any o d’arrest, i de privació del permís d’arma o prohibició d’utilitzar armes, segons escaigui, de fins a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa des de 300 euros fins a 3.000 euros.

Qui refusi sotmetre’s a la prova de control de tòxics o d’alcoholèmia quan sigui legítimament requerit per un agent de l’autoritat i no accepti sotmetre’s a una prova d’anàlisi de sang, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest, i privació del permís d’arma fins a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa de 600 euros fins a 3.000 euros.

3. El tribunal també pot imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.”

6. Es modifica l’article 298, relatiu a la pena complementària i la conseqüència accessòria, que queda redactat de la forma següent:

“Article 298. Pena complementària i conseqüència accessòria

En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals de fins a tres anys i la pena de privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a tres anys.

Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes i lliurar-lo als serveis competents del Govern.”

Disposició final segona

El Govern dicta les normes reglamentàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.

Disposició final tercera

Els imports de les sancions fixats en aquesta Llei poden actualitzar-se mitjançant la Llei del pressupost.

Disposició final quarta

Aquesta Llei entra en vigor a comptar de l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 19 de desembre del 2024



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.