Llei 1/2025, del 16 de gener, de modificació de diverses normes en l’àmbit de la justícia.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de gener del 2025 ha aprovat la següent:

Llei de modificació de diverses normes en l’àmbit de la justícia

Exposició de motius

La potestat jurisdiccional és una pedra angular de tot estat democràtic. La garantia del seu correcte desenvolupament i exercici es troba recollida expressament a la Constitució andorrana a través del dret fonamental a la jurisdicció.

Aquesta garantia constitucional ha estat desenvolupada a bastament per l’ordenament jurídic nacional, a través d’un seguit de normes reguladores de l’Administració de justícia i de les disposicions procedimentals aplicables a les jurisdiccions en què s’estructura la potestat referida.

Tanmateix, la constant evolució i el desenvolupament de la societat andorrana han requerit l’adaptació contínua d’aquestes normes, per assegurar que l’exercici de la potestat jurisdiccional s’adeqüi en tot moment a la realitat socioeconòmica.

En especial, en els darrers anys s’han dut a terme diverses reformes legislatives per dotar l’Administració de justícia dels instruments legislatius apropiats per atendre l’increment de l’activitat i de la complexitat dels assumptes que es dirimeixen davant dels òrgans jurisdiccionals.

És en el marc d’aquest procés d’adaptació contínua que es promou aquesta Llei de modificació de diverses normes en l’àmbit de la justícia, que té per vocació enfortir les estructures de l’Administració de justícia i assegurar que disposa dels instruments procedimentals adients perquè pugui continuar gestionant la intensificació de l’activitat jurisdiccional.

Així doncs, aquesta Llei, que es divideix en set capítols, vint-i-cinc articles i tres disposicions finals, modifica la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993; la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia; la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996; la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil; la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Concretament, la modificació de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, es refereix, d’una banda, a la figura del magistrat substitut, a l’efecte de garantir que en tot moment es pugui formar el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia, davant supòsits d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça o d’incompatibilitats, recusacions o abstencions dels seus membres. D’altra banda, també es refereix a les causes d’abstenció i de recusació aplicables als batlles i magistrats, de manera que es preveu l’exclusió del supòsit en què hagin conegut prèviament de qüestions incidentals, mesures cautelars o garanties processals que no prejutgin el pronunciament de fons plantejat en el litigi. Igualment, es preveu que els batlles puguin ser habilitats per actuar en règim de suplència al Tribunal Superior de Justícia, com es troba actualment previst per a les suplències al Tribunal de Corts.

D’altra banda, també es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Seguidament, es modifiquen dos articles de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia. La primera modificació té per objectiu adaptar la seva regulació a les particularitats dels processos penals amb persones privades de llibertat i dels procediments d’habeas corpus.

Amb la segona modificació es pretén racionalitzar l’inici del termini de presentació de determinats documents, elements o objectes de prova davant el tribunal que correspongui, quan per la singularitat o les característiques de l’objecte no sigui possible aportar-los per via telemàtica. És així com, en virtut de la modificació introduïda, aquests elements hauran d’aportar-se, davant de l’òrgan jurisdiccional al qual s’hagi atribuït l’assumpte, el dia hàbil següent a aquell en què s’hagi procedit al repartiment de l’escrit.

Addicionalment, es modifica la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, considerant que aquest text no estableix cap sistema de substitució del fiscal general en cas d’absència, impossibilitat o vacant. Aquesta situació pot provocar problemes pràctics si sorgeix alguna de les casuístiques esmentades, fins al punt de posar en perill el funcionament de la institució del Ministeri Fiscal, la qual està estretament lligada amb el control de la legalitat i la defensa de l’interès general. Per aquest motiu, s’introdueix un nou apartat a l’article 10 de la Llei referida, el qual crea un règim senzill, àgil i eficaç atendre les situacions d’absència, d’impossibilitat o de vacant del fiscal general.

També es modifica la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, pel que fa al règim de notificacions en cas de rebel·lia processal i també pel que respecta als tràmits aplicables en cas d’aquests supòsits en el marc del procediment d’arrendaments i del procediment laboral.

A través d’aquestes modificacions es busca simplificar el règim de notificacions i, pel que fa als procediments especials abans referits, s’estableix que, en cas que el demandat no comparegui en el termini per contestar la demanda, el tribunal pot decidir, mitjançant l’aute en què es declari la situació de rebel·lia processal, que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència, sempre que la part demandada hagi anunciat, al seu escrit de demanda, la voluntat de valdre’s únicament de mitjans de prova documentals en cas de rebel·lia del demandat.

Així s’agilitza la resolució dels procediments d’arrendaments i laborals en cas de rebel·lia processal.

En darrer terme, s’introdueixen modificacions a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, per establir que, en cas de conducció sota l’efecte de drogues, de substàncies d’efectes anàlegs o de begudes alcohòliques o amb un grau d’alcoholèmia superior al permès, o en cas de conducció temerària, els agents del Cos de Policia han de retenir el permís de conduir de la persona infractora i remetre’l al batlle, conjuntament amb l’atestat, tal com es troba actualment previst en el cas dels accidents de circulació. Ara bé, a través de les modificacions que s’introdueixen al text legal referit, es preveu que el període de retenció del permís es computi en la sentència corresponent en cas de condemna.

Addicionalment, s’introdueix una nova disposició per establir normes específiques per a la pràctica de declaracions de persones menors d’edat, amb discapacitat o que siguin especialment vulnerables, de manera que es preveu que la declaració es practiqui a través d’equips psicosocials, assegurant així un correcte acompanyament en aquests supòsits.

Així mateix, es modifica el Codi penal a l’efecte d’introduir en el catàleg de penes la prohibició de conduir vehicles com a pena addicional i autònoma de la pena actualment prevista de privació del permís de conduir i de preveure la substitució de les penes d’arrest nocturn i d’arrest parcial diari per la de presó en cas d’incompliment de les condicions establertes pel tribunal o d’arribar a l’establiment penitenciari sota l’efecte de drogues, de substàncies d’efectes anàlegs o de begudes alcohòliques o amb un grau d’alcoholèmia superior al permès.

La Llei es clou amb tres disposicions finals, dirigides a establir el caràcter de llei qualificada de les disposicions que modifiquen la Llei qualificada de la Justícia, la Llei qualificada del Codi de procediment penal i la Llei qualificada del Codi penal, a encomanar al Govern la presentació al Consell General dels projectes de textos consolidats, i a establir la data d’entrada en vigor.

Capítol primer. Modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Article 1. Modificació de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifiquen els apartats 8, 9 i 11 de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queden redactats de la manera següent:

“Article 50

[…]

8. En iniciar-se l’any judicial el president del Tribunal de Batlles estableix, d’acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l’adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions a què fa referència l’apartat 3 d’aquest article, i també decideix pel que fa a les funcions de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l’apartat 9 d’aquest article. El president adopta les decisions en aquest àmbit després d’haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d’afavorir una distribució justa de les tasques.

9. El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les situacions d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que es produeixin i que comportin reserva de plaça de batlles, i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia.

[…]

11. En cas de necessitat, i per acord del Consell Superior de la Justícia, els batlles poden ser habilitats per actuar en règim de suplència al Tribunal de Corts i al Tribunal Superior de Justícia, quan no sigui possible per qualsevol causa la formació del tribunal amb els seus propis membres. En aquest cas, el president de la Batllia designa el batlle corresponent d’acord amb un torn rotatori preestablert, en què l’especialitat pot ser un criteri determinant.”

Article 2. Modificació de l’article 53 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifica l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:

“Article 53

[…]

3. El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal de Corts per suplir provisionalment les situacions d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que es produeixin i que comportin reserva de plaça de magistrats, i per reforçar el Tribunal si la seva càrrega ho requereix. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.

[…].”

Article 3. Modificació de l’article 54 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifica l’apartat 3 de l’article 54 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:

“Article 54

[…]

3. A proposta del president del Tribunal de Corts, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, apartat 4, en cas d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça o per permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o abstencions d’algun dels membres.

[…].”

Article 4. Modificació de l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queden redactats de la manera següent:

“Article 58

[…]

4. El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal Superior per suplir provisionalment les situacions d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça de magistrats, i per reforçar les sales que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.

5. A proposta del president del Tribunal Superior, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, en els termes previstos a l’article 66 quater, apartat 4, en cas d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça o per permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o abstencions d’algun dels membres.

[…].”

Article 5. Modificació de l’article 66 quater de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifica l’apartat 4 de l’article 66 quater de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactada de la manera següent:

“Article 66 quater

[…]

4. El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els magistrats substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels magistrats substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals.

Poden formar part d’aquesta llista els magistrats emèrits i els antics magistrats, en els termes que estableix l’apartat 5.

Quan no es disposi de magistrats substituts procedents de les categories assenyalades en el paràgraf anterior, o el seu nombre no sigui suficient per cobrir les necessitats del servei, el Consell Superior de la Justícia pot convocar un concurs de mèrits per inscriure en la llista corresponent magistrats procedents dels estats veïns, en situació de servei actiu o jubilats, que no hagin complert l’edat de setanta-cinc anys i que acreditin un mínim de quinze anys d’antiguitat en la carrera d’origen. La selecció d’aquests candidats s’efectua amb la valoració dels mèrits que acreditin i amb una entrevista, en els termes previstos en l’article 66 ter, apartat 4, en allò que els sigui aplicable.

El Consell Superior de la Justícia inscriu a la llista els magistrats emèrits en primer lloc, els antics magistrats en segon lloc, i els magistrats a què es refereix el paràgraf anterior en tercer lloc. Dins els dos primers grups, inscriu i ordena cadascun dels magistrats emèrits i dels antics magistrats, respectivament, segons el període més gran de temps durant el qual han format part de la carrera judicial; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el període més gran de temps que consten inscrits a la llista, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons l’edat més elevada. Els integrants del tercer grup s’ordenen a continuació segons els majors mèrits acreditats en el concurs; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el període més gran temps de serveis que acreditin en la seva carrera d’origen; més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el període més gran de temps que conten inscrits a la llista, i en darrer terme i en cas d’igualtat, segons l’edat més elevada.

El Consell Superior de la Justícia ha de garantir que les ràtios de magistrats nacionals s’adeqüin a les establertes a l’article 66.2.

[…].”

Article 6. Modificació de l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifica la lletra i de l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactada de la manera següent:

“Article 73

Els batlles i els magistrats s’han d’abstenir d’exercir les funcions que tenen encomanades i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents:

[…]

Capítol segon. Modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Article 7. Modificació de l’article 37 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Es modifica l’article 37 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:

“Article 37

A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple.

En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.

Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel·lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo, excepte quan només s’hagin pronunciat sobre qüestions incidentals, mesures cautelars o garanties processals que no prejutgin la qüestió de fons plantejada en el judici.”

Capítol tercer. Modificació de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia

Article 8. Modificació de l’article 14 de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia

Es modifica l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia, que queda redactat de la manera següent:

“Article 14. Especialitats al procés penal i al procediment d’habeas corpus

[…]

3. En el cas que sigui preceptiva la intervenció d’advocat, els actes de comunicació se substancien conforme està previst en aquesta Llei mitjançant el sistema informàtic de comunicació processal. En qualsevol cas romanen vigents les especialitats contingudes al Codi de procediment penal respecte a la notificació personal de sentències o determinades resolucions judicials.

En els processos penals amb persones privades de llibertat, sempre que la resolució judicial estigui estrictament i directament relacionada amb la mesura privativa de llibertat, el termini processal inicia el seu còmput a partir del dia següent al de la recepció de la comunicació, amb independència del seu accés.

En els procediments d’habeas corpus, el termini processal inicia el seu còmput a partir del dia següent al de la recepció de la comunicació, amb independència del seu accés.

[…].”

Article 9. Modificació de l’article 16 de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia

Es modifica l’apartat 3 de l’article 16 de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia, que queda redactat de la manera següent:

“Article 16. Presentació d’escrits, documents o altres mitjans o instruments al sistema informàtic

[…]

3. Excepcionalment es poden presentar documents, elements o objectes de prova davant el tribunal que correspongui quan per la singularitat o les característiques de l’objecte no sigui possible aportar-los per via telemàtica. En aquest cas, s’ha de presentar un escrit a la seu electrònica amb referència a la circumstància exposada, i s’ha de presentar l’objecte davant de l’òrgan judicial al qual s’hagi atribuït l’assumpte el dia hàbil següent a aquell en què s’hagi procedit al repartiment de l’escrit. Aquests documents o objectes es dipositen i custodien a l’oficina judicial i es deixa constància en l’expedient judicial electrònic de la seva existència i del lloc de conservació.

[…].”

Capítol quart. Modificació de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996

Article 10. Modificació de l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996

S’addiciona l’apartat 8 a l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, que queda redactat de la manera següent:

“Article 10. Modificació́ de l’article 10 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996

[…]

8. En cas d’absència, impossibilitat o vacant, el fiscal general es substituït pel fiscal adjunt en servei actiu que tingui més antiguitat en el moment en què es produeixi la situació en qüestió i així successivament i per torn, tot observant les possibles causes d’abstenció en cas que el substitut que correspon per torn les substanciï. El substitut, assumeix temporalment les funcions de fiscal general fins que cessi la causa que va motivar la substitució. L’exercici d’aquestes funcions es retribueix mitjançant un complement de responsabilitat addicional (CRA).”

Capítol cinquè. Modificació de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

Article 11. Modificació de l’article 141 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

Es modifica l’apartat 1 de l’article 141 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

“Article 141. Notificacions al rebel

1. Un cop el tribunal ha declarat la rebel·lia, no es fa cap més emplaçament, citació o notificació al demandat rebel, tampoc la notificació de la declaració de rebel·lia, amb excepció de la notificació de la sentència o la resolució que posi fi al procés. No obstant això, el tribunal notifica al rebel la litispendència del procés, d’ofici o a instància de part, en el cas que es tingui notícia del lloc on es troba.

El tribunal ha d’informar, en la providència d’admissió de la demanda, sobre les conseqüències de la incompareixença del demandat i sobre el règim de notificació de la declaració de rebel·lia.

[…].”

Article 12. Modificació de l’article 283 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

Es modifica l’article 283 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

“Article 283. Assenyalament i desenvolupament del judici oral

1. El tribunal assenyala la data en què se celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que s’ha de desenvolupar de conformitat amb el que estableix l’article 257.

2. No obstant el que determina l’apartat anterior, en cas que el demandat no comparegui en el termini assenyalat a l’apartat 1 de l’article 280, el tribunal pot decidir, mitjançant l’aute en què es declari la situació de rebel·lia processal, que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència, sempre que la part demandant hagi anunciat, al seu escrit de demanda, la voluntat de valdre’s únicament de mitjans de prova documentals en cas de rebel·lia del demandat.

En aquest supòsit, el tribunal ha de pronunciar-se sobre l’admissió de les proves a través del mateix aute.”

Article 13. Modificació de l’article 289 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

Es modifica l’article 289 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

“Article 289. Assenyalament i desenvolupament del judici oral

1. El tribunal assenyala la data en què es celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d’al·legacions, que es desenvoluparà de conformitat amb allò que estableix l’article 257.

2. No obstant el que determina l’apartat anterior, en cas que el demandat no comparegui en el termini assenyalat a l’apartat 1 de l’article 288, el tribunal pot decidir, mitjançant l’aute en què es declari la situació de rebel·lia processal, que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència, sempre que la part demandant hagi anunciat, al seu escrit de demanda, la voluntat de valdre’s únicament de mitjans de prova documentals en cas de rebel·lia del demandat.

En aquest supòsit, el tribunal ha de pronunciar-se sobre l’admissió de les proves a través del mateix aute”

Article 14. Modificació de l’article 302 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil

“Article 302. Contesta i reconvenció

1. En cas que el procediment de família no sigui contenciós, un cop admesa la demanda, el tribunal la trasllada al Ministeri Fiscal, si escau, perquè comparegui en el procés i la contesti en el termini de tretze dies hàbils.

2. En cas que el procediment de família sigui contenciós, un cop admesa la demanda, el tribunal la trasllada al demandat i, si escau, al Ministeri Fiscal, perquè compareguin en el procés i la contestin en el termini de tretze dies hàbils, tot advertint el demandat que si no compareix en el termini esmentat serà declarat en rebel·lia.

En aquest supòsit, les parts poden sol·licitar amb els escrits d’inici del procediment, l’emissió dels informes psicosocials, així com la sol·licitud de designa d’un pèrit judicial en cas que entenguin necessari als seus interessos qualsevol d’aquests informes o dictàmens. El cost d’aquests dictàmens, excepte pels casos de benefici de justícia gratuïta, és a càrrec de qui l’hagi sol·licitat sense perjudici del que es pugui acordar en matèria de costes.

3. Si es formula una demanda reconvencional, un cop admesa, el tribunal la trasllada al demandat reconvencional i, si escau, al Ministeri Fiscal, perquè la contestin en el termini de tretze dies hàbils.”

Capítol sisè. Modificació de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

Article 15. Addició de la secció tercera al capítol primer del títol segon de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

S’addiciona la secció tercera al capítol primer del títol segon de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

“Secció tercera. Normes especials en cas de conducció sota l’efecte de drogues o de begudes alcohòliques o en cas de conducció temerària.”

Article 16. Addició de l’article 35 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

S’addiciona l’article 35 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

“Article 35 bis

En cas de conducció sota l’efecte de drogues, de substàncies d’efectes anàlegs o de begudes alcohòliques o amb un grau d’alcoholèmia superior al permès, o en cas de conducció temerària, els agents de Policia han de retenir el permís de conduir de la persona infractora i l’han de remetre al batlle, sense dilació, conjuntament amb l’atestat. El batlle ha de ratificar o revocar la retenció del permís de conduir en el termini màxim de tres dies.”

Article 17. Addició de l’article 73 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

S’addiciona l’article 73 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

“Article 73 bis

1. L’autoritat judicial podrà acordar que la declaració de la persona menor o amb discapacitat es practiqui a través d’equips psicosocials. En aquest cas, les parts han de traslladar a l’autoritat judicial les preguntes que considerin oportunes que, amb el control previ de la seva pertinència i utilitat, les han de facilitar a les persones expertes. Un cop realitzada la declaració́ del menor o persona amb discapacitat, les parts poden interessar, en els mateixos termes, aclariments al testimoni.

2. Per al supòsit que la persona investigada sigui present a la declaració s’evitarà la seva confrontació visual amb el testimoni, utilitzant per fer-ho, qualsevol mitjà tècnic, inclòs qualsevol mitjà apte per gravar i reproduir el so i la imatge que asseguri, en tot cas, la contradicció de les parts i que permeti que l’autoritat judicial i les parts restin a la Seu de la Justícia, mentre que el testimoni es troba en l’equipament destinat a aquests efectes.

3. La declaració́ sempre serà gravada, i restarà sota custòdia del secretari judicial, adjuntant-se una còpia en autes, en tant que prova preconstituida. La gravació s’acompanyarà d’una acta succinta que recollirà la identitat de les parts i les manifestacions del testimoni de conformitat amb la regulació establerta en la present secció per allò que no contradigui el present article.”

Article 18. Modificació de l’article 110 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

S’addiciona la lletra k a l’apartat 2 de l’article 110 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

“Article 110

[…]

2. El batlle també pot condicionar l’efectivitat de la llibertat provisional al compliment d’una o més de les obligacions següents:

[…]



[…].”

Article 19. Modificació de l’article 183 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998

Es modifica l’article 183 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

“Article 183

Les sentències que es dictin per delictes de circulació o de conducció sota l’efecte de drogues, de substàncies d’efectes anàlegs o de begudes alcohòliques o amb un grau d’alcoholèmia superior al permès, o per delictes de conducció temerària, han de contenir, a més, els pronunciaments següents: invalidació del permís de conduir, en cas de condemna a la retirada definitiva del permís; abonament total pel compliment de la condemna del temps que, durant la substanciació de la causa, hagi estat impedit el processat de l’ús del permís esmentat; retenció del permís de conduir pel temps que amb aquest abonament li falti per complir, i devolució del permís de conduir en cas d’absolució.”

Capítol setè. Modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Article 20. Modificació de l’article 35 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

S’addiciona l’apartat 8 a l’article 35 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat de la manera següent:

“Article 35. Penes principals per als delictes majors

Les penes que es poden imposar per delicte major són:

[…]

8. Prohibició de conduir vehicles temporal o definitiva.”

Article 21. Modificació de l’article 36 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

S’addiciona l’apartat 15 a l’article 36 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat de la manera següent:

“Article 36. Penes principals per als delictes menors

Les penes que es poden imposar per delicte menor són:

[…]

15. Prohibició de conduir vehicles fins a sis anys.”

Article 22. Modificació de l’article 37 de la Llei qualificada del Codi penal

S’addiciona l’apartat 12 a l’article 37 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat de la manera següent:

“Article 37. Penes principals per a les contravencions penals

Les penes que es poden imposar per contravenció penal són:

[…]

12. Prohibició de conduir vehicles fins a un any.”

Article 23. Modificació de l’article 38 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

S’addiciona la lletra f a l’apartat 2 de l’article 38 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat de la manera següent:

“Article 38. Penes complementàries per als delictes

[…]

2. En els supòsits que tinguin relació amb el delicte comès el tribunal pot imposar, per un termini no superior a deu anys en cas de delicte major o a 3 anys en cas de delicte menor o per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades si fossin de major durada, una o diverses de les penes següents:

[…]



[…].”

Article 24. Modificació de l’article 47 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

S’addiciona un paràgraf quart a l’article 47 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat de la manera següent:

“Article 47. Les penes de privació del permís de conduir, d’armes i de caça o pesca i de prohibició de conduir vehicles

[…]

La pena de prohibició de conduir vehicles comporta la prohibició, durant el temps de la condemna, de conduir els vehicles o els tipus o categories de vehicles als quals afecti, que han de ser especificats a la sentència.”

Article 25. Modificació de l’article 66 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

S’addiciona un nou apartat 3 a l’article 66 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat de la manera següent:

“Article 66. Substitució de la pena d’arrest

[…]

3. En cas d’incompliment de la pena d’arrest nocturn o parcial diari, el tribunal que l’ha imposat l’ha de substituir per una pena de presó, prèvia audiència de les parts, tenint en compte que dos dies d’arrest nocturn o parcial diari a un establiment penitenciari equivalen a un dia de presó, o a mig si s’ha complert al domicili. La pena de presó resultant de la substitució es pot complir en règim de semillibertat.

La substitució només és possible per delictes que tenen prevista pena de presó.

Es considera incompliment de la pena el fet de no respectar els horaris i condicions imposats pel tribunal, el fet d’arribar a l’establiment penitenciari sota l’efecte de begudes alcohòliques, drogues o substàncies d’efectes anàlegs o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang.”

Disposició final primera. Caràcter de llei qualificada

Tenen caràcter de llei qualificada:

1. Les disposicions contingudes al capítol primer d’aquesta Llei, que modifiquen els apartats 8, 9 i 11 de l’article 50, l’apartat 3 de l’article 53, l’apartat 3 de l’article 54, els apartats 4 i 5 de l’article 58, l’apartat 4 de l’article 66 quater i la lletra i de l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

2. Les disposicions contingudes al capítol sisè d’aquesta Llei que addicionen la secció tercera al capítol primer del títol segon, l’article 35 bis, l’article 73 bis i la lletra k a l’apartat 2 de l’article 110, i que modifiquen l’article 183 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998.

3. Les disposicions contingudes al capítol setè d’aquesta Llei que addicionen l’apartat 8 a l’article 35, l’apartat 15 a l’article 36, l’apartat 12 a l’article 37 i la lletra f a l’apartat 2 de l’article 38, que addicionen un paràgraf quart a l’article 47 i un nou apartat 3 a l’article 66 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

La resta de les disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

Disposició final segona. Textos consolidats

S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de sis mesos des de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra presenti al Consell General els projectes de consolidació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993; de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia; de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996; de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil; de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, i de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi han produït.

Disposició final tercera. Entrada en vigor

Aquesta Llei entrarà en vigor a l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 16 de gener del 2025



Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.