Llei 11/2025, del 19 de maig, de text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació.
Índex
[Mostra/Amaga]- Capítol primer. Naturalesa i objecte
- Capítol segon. Organització i administració
- Secció primera. Òrgans de govern
- Secció segona. Consell d’Administració del Fons de Reserva
- Secció tercera. Comissió Gestora
- Secció tercera. Director del Fons de Reserva
- Secció quarta. Supervisió del Fons de Reserva
- Secció cinquena. Codi de conducta i confidencialitat
- Secció sisena. Convenis de col·laboració
- Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial
- Capítol quart. Definició i implementació de l’estratègia d’inversió
- Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries
- Capítol sisè. Deure d’informació
- Article 36. Informe trimestral de supervisió
- Article 37. Informe anual de seguiment i control
- Article 38. Auditoria anual
- Article 39. Informe anual especial de revisió de procediments acordats
- Article 40. Informació als ciutadans
- Disposició derogatòria primera
- Disposició derogatòria segona
- Disposició derogatòria tercera
- Disposició final primera
- Disposició final segona
- Disposició final tercera
- Disposició final quarta
- Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació)
- Disposició final sisena. Text consolidat de la Llei 17/2008, de la seguretat social (Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació)
- Disposició final setena
Atès que dins del termini d’un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l’article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 19 de maig del 2025, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:
Llei 11/2025, del 19 de maig, de text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació
Exposició de motius
El Consell General, en la sessió del dia 15 de gener del 2015, va aprovar la Llei 6/2015, del Fons de reserva de jubilació, la qual va entrar en vigor el 12 de febrer del 2015. Aquesta Llei donava compliment a la disposició final segona de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, establint, mitjançant una llei específica, el règim jurídic del Fons de Reserva de Jubilació pel que fa a la seva naturalesa i funció i la regulació quant a organització, administració, gestió patrimonial, supervisió i control.La gestió del Fons de Reserva de Jubilació ha de ser coherent amb els compromisos futurs del sistema de pensions andorrà i amb la vocació de preservar el poder adquisitiu del seu patrimoni. Dotar el Fons d’un marc legal ha de permetre l’adequada gestió d’aquest patrimoni i contribuir a allargar la vida del mateix Fons. Aquest Fons és una de les eines per cooperar en la sostenibilitat a llarg termini de la branca de jubilació del sistema andorrà de Seguretat Social.
Aquesta Llei regula també les fonts de finançament del Fons de Reserva de Jubilació, així com els principis rectors de l’estratègia d’inversió, i estableix unes obligacions d’informació tant al Govern i al Consell General com als ciutadans, per tal de garantir la transparència en la gestió i en els resultats del Fons de Reserva.
Posteriorment, la Llei esmentada ha estat objecte de diverses modificacions legislatives. Concretament, la Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació va completar la regulació del període transitori i del procediment que s’havia de seguir en el traspàs dels actius de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a favor del Fons de Reserva de Jubilació. Al mateix temps, es van establir disposicions per millorar la concordança amb regulacions preexistents i per limitar els costos fiscals. També va ser modificada per la Llei 17/2019, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, la qual va modificar l’apartat 1 de l’article 5 a fi de clarificar la composició de la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació.
En compliment del que preveia la disposició final vuitena de la Llei 17/2019, es va refondre en el Decret legislatiu del 4-3-2020 de publicació del text refós de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació el contingut de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, en què s’incloïen les modificacions que dimanaven de la Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació; la Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, i la Llei 17/2019, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.
Posteriorment, la Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021 i la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022 també van introduir modificacions per adaptar alguns dels paràmetres de la gestió del Fons a canvis estructurals que s’havien produït en els mercats financers i clarificar possibles dubtes d’interpretació. La Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública, va modificar l’article 23.4 de la Llei 6/2015 en relació amb la selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries. La Llei 13/2023, del 31 de gener del 2023, del pressupost per a l’exercici del 2023 va introduir una clarificació sobre el que s’entén per reserva no disponible, en coherència amb la quantificació de la reserva tècnica prevista a la normativa de Seguretat Social. Finalment, la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 va modificar els articles 23 i 26 en relació amb la gestió i l’administració del Fons i amb els principis de l’estratègia d’inversió, respectivament.
Donat l’abast de les modificacions esmentades anteriorment, i per facilitar la consulta de la norma i simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica amb un millor coneixement del dret vigent, i en compliment de la disposició final divuitena de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024, i d’acord amb l’article 116 del Reglament del Consell General, es promou aquest text consolidat.
L’estructura d’aquest text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació s’articula en sis capítols, en els quals s’encabeixen 40 articles.
En el capítol primer es defineix la naturalesa i l’objecte del Fons de Reserva. El capítol segon estableix l’estructura organitzativa del Fons de Reserva, així com l’obligació de regir-se per unes normes de conducta estrictes i per un bon govern. El capítol tercer aborda les fonts de finançament del Fons de Reserva i la composició dels seus fons propis, i la gestió patrimonial. En el capítol quart es defineixen els principis de l’estratègia d’inversió que ha de seguir el Fons de Reserva i la implementació d’aquesta estratègia d’inversió. En el capítol cinquè es regula la selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons de Reserva i la relació amb aquestes entitats, i els criteris que han de complir les entitats per oferir les màximes garanties al Fons de Reserva. En el capítol sisè s’estableixen les obligacions d’informació que ha de complir el Fons de Reserva per dotar-se d’un grau de transparència adequat i oferir informació suficient als òrgans de decisió, al Govern, al Consell General i als ciutadans.
En darrer terme, la Llei es clou amb tres disposicions derogatòries i set disposicions finals. Altrament, s’ha unificat el contingut del text des d’un punt de vista ortogràfic i de recursos gràfics, com són les majúscules.
Finalment, escau puntualitzar que amb la publicació d’aquesta Llei de text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació queden derogades la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació; la Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació; la disposició final sisena de la Llei 17/2019, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 8/2019, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera; la disposició final quarta de la Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021; la disposició final dotzena de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022; la disposició final quarta de la Llei 14/2022, del 12 de maig de contractació pública; la disposició final vuitena de la Llei 13/2023, del 31 de gener del 2023, del pressupost per a l’exercici del 2023; la disposició final cinquena de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024, i el Decret legislatiu del 4-3-2020 de publicació del text refós de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació.
Tanmateix, aquesta Llei de text consolidat del Fons de Reserva de Jubilació no incorpora la disposició transitòria quarta, la disposició transitòria cinquena, la disposició addicional primera ni la disposició addicional segona de la Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, en considerar que el que està establert en aquestes disposicions ja ha estat efectuat i no és procedent incloure-ho en el nou text. Tampoc no inclou la disposició transitòria primera, la disposició transitòria segona ni la disposició transitòria tercera de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació pel mateix motiu.
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol primer. Naturalesa i objecte
Article 1. Naturalesa jurídica
1. Es constitueix el Fons de Reserva de Jubilació com una entitat de dret públic amb patrimoni i personalitat jurídica propis i amb plena capacitat d’obrar, públicament i privadament, amb independència de l’Administració general, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la resta de la legislació vigent.
2. La titularitat dels recursos que componen aquest patrimoni correspon als beneficiaris de la branca de jubilació de la Seguretat Social andorrana (Caixa Andorrana de Seguretat Social), en la seva modalitat contributiva.
3. L’administració i la representació del Fons de Reserva de Jubilació són exercides pel Consell d’Administració del Fons de Reserva i per la Comissió Gestora, d’acord amb la distribució de competències que estableix aquesta Llei.
Article 2. Objecte
1. El Fons de Reserva de Jubilació té com a objecte la gestió del patrimoni de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que li és conferit en virtut del que s’estableix en aquesta Llei.
2. La gestió d’aquest patrimoni s’ha de dur a terme d’acord amb els principis de gestió del Fons de Reserva establerts a l’article 26 i tenint en consideració les necessitats de cobrir les obligacions financeres futures de la branca de jubilació.
3. El Fons de Reserva de Jubilació pot efectuar també la gestió d’altres fons de reserva o anàlegs dins l’àmbit del sector públic o per interès general.
Capítol segon. Organització i administració
Secció primera. Òrgans de govern
Article 3. Òrgans de govern
Els òrgans de govern del Fons de Reserva de Jubilació són el Consell d’Administració del Fons de Reserva i la Comissió Gestora.
Secció segona. Consell d’Administració del Fons de Reserva
Article 4. Composició i competències
1. El Consell d’Administració del Fons de Reserva està format pels membres del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
L’elecció, la composició, l’organització i la regulació del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social restant es regeixen per la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social i per la normativa que en el futur la substitueixi.
2. Són competències del Consell d’Administració del Fons de Reserva:
a) Representar el Fons de Reserva de Jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que no siguin competència de la Comissió Gestora.
b) Nomenar i fer cessar, en els supòsits que preveu aquesta Llei, els membres de la Comissió Gestora que designi.
c) Coordinar i proclamar la designació dels restants membres de la Comissió Gestora, així com la substitució d’aquests membres en els casos legalment previstos.
d) Rebre informació periòdicament de la Comissió Gestora i demanar-li, sempre que interessi, per la situació del Fons de Reserva de Jubilació, per la política d’inversió i per qualsevol altre punt relatiu a la seva actuació que consideri rellevant per al coneixement de l’estat actual, els compromisos i les previsions financeres del Fons.
e) Emetre informes al Govern quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per millorar la gestió del Fons.
f) Fixar la remuneració dels membres de la Comissió Gestora que siguin designats en qualitat d’experts independents. La remuneració que es fixi s’ha d’atenir al pressupost del Fons de Reserva.
g) Aprovar el reglament intern d’aquest òrgan.
h) Aprovar els comptes anuals del Fons de Reserva de Jubilació i el pressupost.
i) Determinar el nivell d’informació pública del Fons, per tal de complir amb el deure d’informació descrit al capítol sisè, a proposta de la Comissió Gestora.
j) Aprovar l’informe anual de seguiment previst en l’article 39.
k) Nomenar els dos experts independents, proposats per unanimitat pels restants membres de la Comissió Gestora.
l) Nomenar el director del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.
m) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estructura orgànica del Fons i l’assignació de funcions i competències.
n) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, la contractació de personal, les polítiques de gestió de persones i la remuneració, així com el reglament intern del personal del Fons i el seu codi ètic i de conducta.
o) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estratègia d’inversió.
b) Nomenar i fer cessar, en els supòsits que preveu aquesta Llei, els membres de la Comissió Gestora que designi.
c) Coordinar i proclamar la designació dels restants membres de la Comissió Gestora, així com la substitució d’aquests membres en els casos legalment previstos.
d) Rebre informació periòdicament de la Comissió Gestora i demanar-li, sempre que interessi, per la situació del Fons de Reserva de Jubilació, per la política d’inversió i per qualsevol altre punt relatiu a la seva actuació que consideri rellevant per al coneixement de l’estat actual, els compromisos i les previsions financeres del Fons.
e) Emetre informes al Govern quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per millorar la gestió del Fons.
f) Fixar la remuneració dels membres de la Comissió Gestora que siguin designats en qualitat d’experts independents. La remuneració que es fixi s’ha d’atenir al pressupost del Fons de Reserva.
g) Aprovar el reglament intern d’aquest òrgan.
h) Aprovar els comptes anuals del Fons de Reserva de Jubilació i el pressupost.
i) Determinar el nivell d’informació pública del Fons, per tal de complir amb el deure d’informació descrit al capítol sisè, a proposta de la Comissió Gestora.
j) Aprovar l’informe anual de seguiment previst en l’article 39.
k) Nomenar els dos experts independents, proposats per unanimitat pels restants membres de la Comissió Gestora.
l) Nomenar el director del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.
m) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estructura orgànica del Fons i l’assignació de funcions i competències.
n) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, la contractació de personal, les polítiques de gestió de persones i la remuneració, així com el reglament intern del personal del Fons i el seu codi ètic i de conducta.
o) Aprovar, a proposta de la Comissió Gestora, l’estratègia d’inversió.
Secció tercera. Comissió Gestora
Article 5. Composició, nomenament i durada
1. La Comissió Gestora està composta per:
a) Un membre del Consell d’Administració del Fons de Reserva, nomenat per aquest Consell.
b) Una persona de la Direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, nomenada pel seu Consell d’Administració.
c) Una persona d’entre el personal de l’Autoritat Financera Andorrana, o un expert extern, nomenat pel Consell d’Administració de l’Autoritat Financera Andorrana.
d) Dos persones, en qualitat d’experts independents, nomenades pel Consell d’Administració del Fons i proposades per unanimitat pels membres restants de la Comissió Gestora.
b) Una persona de la Direcció de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, nomenada pel seu Consell d’Administració.
c) Una persona d’entre el personal de l’Autoritat Financera Andorrana, o un expert extern, nomenat pel Consell d’Administració de l’Autoritat Financera Andorrana.
d) Dos persones, en qualitat d’experts independents, nomenades pel Consell d’Administració del Fons i proposades per unanimitat pels membres restants de la Comissió Gestora.
També assisteix a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense vot, el director del Fons.
2. La Comissió Gestora nomena, entre els seus membres, un president i un vicepresident per substituir-lo en cas d’absència o impossibilitat temporal. Correspon al president i, si escau, al vicepresident convocar i dirigir les reunions de la Comissió Gestora, exercir el vot diriment en cas d’empat, signar les actes i els certificats de les reunions, i representar la Comissió Gestora per executar les seves decisions.
En qualsevol cas, el consentiment contractual de la Comissió Gestora davant de tercers és emès conjuntament i mancomunadament pel president i pel vicepresident, sense perjudici dels supòsits en què sigui possible la delegació, de conformitat amb el reglament intern previst a l’apartat 9 de l’article 9.
3. La Comissió Gestora nomena igualment un secretari, que pot no ser membre i que assisteix a les reunions i n’aixeca acta.
4. Poden assistir a les reunions de la Comissió Gestora, sense dret de vot, els assessors externs que es consideri necessari convocar per a l’exercici de les seves funcions.
5. El càrrec de membre de la Comissió Gestora té una durada de quatre anys, en el cas del membre del Consell d’Administració del Fons de Reserva, i de sis anys per a la resta de membres. Una mateixa persona pot ser nomenada membre de la Comissió Gestora com a màxim durant dos mandats de manera continuada o tres mandats no consecutius.
6. En cas que es produeixi una vacant en la Comissió Gestora, es nomena un substitut tan aviat com sigui possible. La durada del mandat del nou membre nomenat és excepcionalment pel període que resti pendent de complir del mandat del membre causant de la vacant.
Article 6. Requisits i incompatibilitats
1. Els membres de la Comissió Gestora han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional destacada, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bons administradors i, d’una manera específica, les que:
a) No tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics o de descobriment i revelació de secrets, o per delictes contra el patrimoni.
b) No tenen antecedents penals per altres delictes dolosos.
c) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats públiques o privades a Andorra o a l’estranger.
d) No estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i, si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.
b) No tenen antecedents penals per altres delictes dolosos.
c) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats públiques o privades a Andorra o a l’estranger.
d) No estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i, si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.
3. Es considera que disposen d’una experiència professional adequada les persones que han exercit amb normalitat durant un termini igual o superior a cinc anys en algunes de les funcions següents:
a) Funcions d’alta administració, de direcció, de control, d’auditoria o d’assessorament financer, en entitats operatives del sistema financer, empreses d’auditoria o companyies d’assegurances, preferiblement en l’àmbit de la gestió financera i de serveis d’inversió a tercers.
b) Funcions de responsabilitat similar a les del punt anterior i en l’àmbit financer, en altres entitats privades o en l’Administració pública.
c) Funcions d’anàlisi, desenvolupament i/o execució de política econòmica i financera.
b) Funcions de responsabilitat similar a les del punt anterior i en l’àmbit financer, en altres entitats privades o en l’Administració pública.
c) Funcions d’anàlisi, desenvolupament i/o execució de política econòmica i financera.
4. Es considera que disposen de coneixements idonis si tenen una titulació universitària en economia, finances o administració i direcció d’empreses, o bé tenen una altra titulació superior i formació complementària en matèria financera.
Els membres experts independents han d’acreditar, a més, formació especialitzada de reconeguda solvència acadèmica o experiència professional adequada en gestió d’actius i passius, gestió de riscos d’inversió o d’assegurances, banca, mercats financers o similar.
5. En tots els casos, la designació d’un membre ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec.
6. Els membres de la Comissió Gestora han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana; excepcionalment, però, es podrà recórrer a persones no andorranes, per raó de la seva vàlua, coneixements i experiència en la matèria.
Article 7. Independència en l’exercici del càrrec
1. Els membres de la Comissió Gestora han d’exercir el seu càrrec amb independència respecte a l’òrgan que els designa i també respecte a qualsevol de les entitats, públiques o privades, amb què la Comissió Gestora formalitzi o pugui formalitzar un contracte en l’exercici de les seves funcions.
2. La designació de membre de la Comissió Gestora es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3. El càrrec de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb els càrrecs següents:
a) Membre del Consell General o d’un comú.
b) Magistrat/ada del Tribunal Constitucional.
c) Membre del Consell Superior de la Justícia.
d) Batlle i magistrat/ada i membre del Ministeri Fiscal.
e) Qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics, llevat que sigui el membre designat pel Consell d’Administració del Fons de Reserva.
b) Magistrat/ada del Tribunal Constitucional.
c) Membre del Consell Superior de la Justícia.
d) Batlle i magistrat/ada i membre del Ministeri Fiscal.
e) Qualsevol funció o càrrec, directiu o executiu, en partits polítics, llevat que sigui el membre designat pel Consell d’Administració del Fons de Reserva.
4. Els experts independents no poden compatibilitzar aquest càrrec amb qualsevol altre que sigui exercit en l’àmbit de l’Administració pública, per nomenament, funcionarial o contractual; s’exclou d’aquest règim d’incompatibilitat la prestació de serveis puntual o esporàdica a l’Administració pública, tal com es defineixi en el reglament intern.
5. La condició de membre de la Comissió Gestora és incompatible amb qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en l’exercici del càrrec.
6. Dins del termini de deu dies hàbils després de prendre la possessió del càrrec, cada membre de la Comissió Gestora ha de presentar al Consell d’Administració del Fons una declaració en la qual ha de fer constar que no es troba en cap de les causes d’incompatibilitat assenyalades per aquesta Llei. Si en el decurs del seu mandat es troba en qualsevol d’aquestes causes, ho ha de comunicar immediatament al Consell d’Administració del Fons a fi que sigui substituït.
Article 8. Cessament i separació
1. Els membres de la Comissió Gestora cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents:
a) Per finalització del període per al qual van ser nomenats.
b) Per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar.
c) Per defunció.
d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.
e) Per condemna per la comissió d’un delicte dels que s’esmenten a l’apartat 2 de l’article 6.
f) Per arribar a l’edat de 72 anys.
g) Per incompliment greu o reiterat de les funcions pròpies del seu càrrec. En particular té aquesta consideració l’absència injustificada a més del 20% de les reunions de la Comissió Gestora en un any natural.
b) Per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar.
c) Per defunció.
d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.
e) Per condemna per la comissió d’un delicte dels que s’esmenten a l’apartat 2 de l’article 6.
f) Per arribar a l’edat de 72 anys.
g) Per incompliment greu o reiterat de les funcions pròpies del seu càrrec. En particular té aquesta consideració l’absència injustificada a més del 20% de les reunions de la Comissió Gestora en un any natural.
2. En el cas dels experts independents, el seu cessament forçós per les causes de la lletra g anterior l’acorda el Consell d’Administració del Fons a proposta motivada i aprovada per unanimitat pels altres tres membres de la Comissió Gestora.
3. Els altres membres de la Comissió Gestora poden ser revocats i substituïts lliurement per les persones a qui correspon designar-los.
Article 9. Funcionament
1. La Comissió Gestora és convocada pel president, a iniciativa pròpia o d’almenys dos membres, amb un ordre del dia que ha d’incloure la documentació relativa a les qüestions objecte de deliberació i la data, l’hora i el lloc de la reunió.
2. La Comissió Gestora s’ha de reunir almenys un cop cada dos mesos i ha d’informar el Consell d’Administració del Fons almenys un cop cada tres mesos.
3. La Comissió Gestora queda vàlidament constituïda quan hi concorren almenys quatre dels membres.
Els acords s’adopten per majoria dels membres assistents i, en cas d’empat, el vot del president és diriment.
4. Es pot assistir a la Comissió Gestora presencialment o utilitzant mitjans electrònics o telemàtics de comunicació a distància, una vegada verificada i garantida la identitat del membre.
5. Tret d’una causa degudament justificada, els membres de la Comissió Gestora tenen el deure de participar en totes les reunions regularment convocades i estan obligats a respectar el secret de les deliberacions.
6. En cas que un membre tingui algun conflicte d’interès en la resolució de qualsevol dels assumptes tractats en el marc de les reunions, s’ha d’abstenir de fer ús del dret de veu i vot en relació amb el dit assumpte.
7. Poden assistir a les reunions de la Comissió Gestora, amb veu però sense vot, altres persones expertes en vista de la transcendència de les matèries tractades.
8. La Comissió Gestora pot contractar serveis d’assessorament extern especialitzat.
9. La Comissió Gestora s’ha de dotar d’un reglament intern.
10. El secretari, amb el vistiplau del president, aixeca acta de totes les reunions, els nomenaments i les decisions de la Comissió Gestora. El president i el secretari han de signar l’acta. Els certificats dels acords de la Comissió Gestora són lliurats pel secretari amb el vistiplau del president.
Article 10. Competències de la Comissió Gestora
Són competències de la Comissió Gestora:
1. La definició, la implementació i el seguiment de la política d’inversió del Fons.
2. El seguiment dels eventuals mandats de gestió.
3. La formulació de la proposta d’estratègia d’inversió del Fons.
4. La supervisió i el control de la gestió del patrimoni del Fons.
5. La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.
6. La supervisió i el control de les entitats gestores i dipositàries respecte del Fons.
7. La formulació del reglament intern de la Comissió Gestora.
8. La supervisió, el control i la contractació dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.
9. Representar el Fons de Reserva de Jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que siguin de la seva competència.
10. Emetre informes al Consell d’Administració del Fons quan es proposi adoptar mesures que es considerin recomanables per a la millora en la gestió del Fons.
11. Formular els comptes anuals i la liquidació pressupostària del Fons de Reserva de Jubilació i presentar-los al Consell d’Administració del Fons perquè els aprovi.
12. Formular el projecte de pressupost anual perquè l’aprovi el Consell d’Administració del Fons.
13. Aprovar anualment els objectius estratègics i les directrius generals de l’administració del Fons i supervisar-ne la consecució.
14. Proposar el director del Fons al Consell d’Administració del Fons.
15. Seleccionar els empleats i, en el cas escaient, els professionals necessaris per a la correcta gestió, organització i control del Fons, sense perjudici de la facultat de delegació en el director del Fons.
Article 11. Dissolució i liquidació del Fons de Reserva
1. La dissolució del Fons ha de ser acordada pel Consell General mitjançant l’aprovació d’una llei.
2. Aquesta llei ha de preveure el procediment de liquidació i traspàs dels recursos del Fons, procurant sempre la protecció dels drets dels beneficiaris de la branca de jubilació de la Seguretat Social andorrana com a titulars dels recursos que componen el Fons.
Secció tercera. Director del Fons de Reserva
Article 12. Nomenament i separació del càrrec
El càrrec de director del Fons recau en una persona nomenada i separada del càrrec lliurement pel Consell d’Administració del Fons, a proposta de la Comissió Gestora.
Article 13. Competències
1. El director exerceix les funcions d’execució i seguiment ordinari de les decisions de la Comissió Gestora.
2. Les competències del director, a títol enunciatiu i no limitatiu, són:
a) Implementar i executar els acords de la Comissió Gestora referents a la política d’inversió del Fons.
b) Fer el seguiment i el control de la gestió del Fons en cas que s’atorguin mandats de gestió a gestores externes.
c) Fer el seguiment i el control de la qualitat, tenint en compte els paràmetres de selecció inicial i els d’avaluació continuada establerts per la Comissió Gestora en la política corresponent en relació amb les entitats gestores i dipositàries.
d) La proposta de selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.
e) El seguiment operatiu dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.
f) Representar legalment, per delegació, el Fons de Reserva de Jubilació, judicialment i extrajudicialment.
g) Gestionar i organitzar tècnicament el Fons.
h) Contractar i acomiadar el personal del Fons, per delegació del Consell d’Administració del Fons.
i) Emetre informes a la Comissió Gestora sobre totes les mesures que es considerin necessàries i recomanables per a la millora en la gestió del Fons.
b) Fer el seguiment i el control de la gestió del Fons en cas que s’atorguin mandats de gestió a gestores externes.
c) Fer el seguiment i el control de la qualitat, tenint en compte els paràmetres de selecció inicial i els d’avaluació continuada establerts per la Comissió Gestora en la política corresponent en relació amb les entitats gestores i dipositàries.
d) La proposta de selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons.
e) El seguiment operatiu dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei.
f) Representar legalment, per delegació, el Fons de Reserva de Jubilació, judicialment i extrajudicialment.
g) Gestionar i organitzar tècnicament el Fons.
h) Contractar i acomiadar el personal del Fons, per delegació del Consell d’Administració del Fons.
i) Emetre informes a la Comissió Gestora sobre totes les mesures que es considerin necessàries i recomanables per a la millora en la gestió del Fons.
Article 14. Requisits i incompatibilitats
1. El director del Fons de Reserva ha de ser una persona d’honorabilitat empresarial i professional rellevants, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
2. Per a la consideració dels requisits d’honorabilitat empresarial i professional i coneixements idonis, s’apliquen les mateixes regles que per als membres de la Comissió Gestora i, en particular, per als seus experts independents.
3. Es considera que disposa d’una experiència professional adequada per exercir el càrrec de director del Fons la persona que acredita una experiència professional superior a deu anys en auditoria i control vinculat al sector financer, o bé en entitats operatives del sector financer, asseguradores, gestores d’inversions o fons de pensions en les àrees de tresoreria, mercat de capitals o gestió d’inversions, i que hagi exercit amb normalitat càrrecs o responsabilitats d’alta administració, de direcció o de control en organismes o entitats del sector financer o d’assegurances o en l’Administració pública. Ha de comptar amb experiència en productes, actius i serveis financers, renda fixa, renda variable i productes estructurats i amb coneixements dels mercats financers internacionals, així com dels seus riscos, tendències i indicadors.
4. El director ha de ser independent de les entitats amb les quals contracti el Fons i no ha de participar en la presa de decisions d’aquestes entitats. En aquest sentit, el director no pot mantenir cap relació financera, comercial, laboral o d’un altre tipus, ja sigui directament o indirectament, amb les entitats amb les quals contracti el Fons, sobre la base de la qual la Comissió Gestora pugui arribar a la conclusió que la independència està compromesa. Si la independència del director es veiés compromesa per qualsevol factor, té l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i evitar comprometre així la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, se sotmet a decisió de la Comissió Gestora la resolució d’aquesta situació.
5. El director ha d’exercir el càrrec amb dedicació exclusiva i, en conseqüència, és incompatible amb l’exercici de qualsevol altre càrrec, públic o privat, professió o activitat remunerada.
Secció quarta. Supervisió del Fons de Reserva
Article 15. Ens supervisor
El Tribunal de Comptes és l’ens supervisor del Fons de Reserva.
Secció cinquena. Codi de conducta i confidencialitat
Article 16. Codi de conducta
El Consell d’Administració del Fons es dota d’un codi de conducta de compliment obligat per als seus membres, els membres de la Comissió Gestora, el director del Fons i els empleats del Fons. Aquest codi de conducta inclou, com a mínim, les normes de conducta vigents del sistema financer andorrà.
El codi de conducta referit s’aplica també a gestores, dipositàries i assessors del Fons.
Article 17. Confidencialitat
Els membres dels òrgans de govern del Fons i el seu personal, així com totes les persones que exerceixin o hagin exercit una funció al Fons, inclosos els experts que siguin contractats pel Fons, tenen el deure de confidencialitat respecte a tota la informació obtinguda en l’exercici de les seves funcions, fins i tot després de cessar o de ser separats del càrrec, així com qualsevol altre deure regulat a la Llei de protecció de dades personals.
Secció sisena. Convenis de col·laboració
Article 18. Convenis de col·laboració
Per tal d’optimitzar la gestió dels seus recursos, el Fons pot subscriure convenis de col·laboració amb altres entitats públiques per dur a terme tasques relacionades amb la seva gestió administrativa, com ara funcions vinculades amb la comptabilitat, amb recursos humans, amb sistemes d’informació o altres que es determinin.
Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial
Article 19. Fons propis
1. En el moment de constituir el Fons de Reserva de Jubilació, els fons propis inicials estan formats per totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que corresponguin a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació, i als resultats de l’exercici del fons de reserva de la branca de jubilació del passiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
2. Als efectes del que preveu l’apartat 1, es considera reserva no disponible la reserva tècnica prevista per garantir l’operativitat funcional i a curt termini que determini la legislació vigent.
3. Els actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social descrits a l’apartat 1 canvien de titularitat i passen a formar part de l’actiu del Fons de Reserva, i es constitueix una partida equivalent en el seu passiu anomenada Patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació.
4. Els resultats que obtingui en cada exercici el Fons de Reserva de Jubilació en la gestió de les seves inversions s’integren en el balanç del Fons de Reserva i, juntament amb el patrimoni, formen el patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació.
5. El Fons té un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici, tal com preveu la legislació vigent en matèria de Seguretat Social.
Article 20. Aportacions al Fons de Reserva
1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social fa aportacions ordinàries al Fons de Reserva, fruit de l’abonament dels excessos per superàvits en la branca de jubilació, com a mínim cada tres mesos.
2. El pressupost del Fons de Reserva inclou les previsions, tant d’aportacions com de reemborsaments, incloses en el pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i se n’ha d’informar la Comissió Gestora del Fons de Reserva i el Govern.
3. En el cas que durant l’any la Caixa Andorrana de Seguretat Social prevegi una desviació positiva o negativa superior al 10% respecte de la previsió anual de les aportacions ordinàries, el president del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social n’ha d’informar la Comissió Gestora del Fons de Reserva i el Govern.
4. Poden existir aportacions extraordinàries al Fons de Reserva fruit de transferències dels pressupostos de l’Estat, amb l’objectiu de mantenir el nivell de cobertura mínim establert a l’apartat 4 de l’article 19, o bé per decisió del Govern.
Article 21. Reemborsaments del Fons de Reserva de Jubilació
1. Els reemborsaments a càrrec del patrimoni del Fons només estan permesos per complir les obligacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el pagament de prestacions de la branca de jubilació, en el moment que ho requereixi.
2. El Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social planifica aquestes sortides de patrimoni en el pressupost anual i informa de la seva previsió el Consell General i també la Comissió Gestora del Fons de Reserva, a fi que gestioni les necessitats de tresoreria.
En cas que els reemborsaments efectuats durant l’any resultin superiors a les necessitats reals efectives de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per pagar prestacions de la branca de jubilació, aquests reemborsaments reverteixen automàticament en el Fons de Reserva abans de presentar al Consell General la liquidació de comptes corresponent a l’exercici en què s’hagi produït l’excés.
Article 22. Pressupost
1. El Fons de Reserva té el seu propi pressupost.
2. La Comissió Gestora presenta la proposta de pressupost del Fons de Reserva al Consell d’Administració del Fons perquè l’aprovi.
3. El Consell d’Administració del Fons ha de trametre el pressupost al ministeri encarregat de les finances amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost general, per ser tramès al Consell General perquè l’aprovi.
4. El Govern no pot modificar la dita proposta de pressupost, i les observacions que pugui formular-hi han de ser considerades pel Consell d’Administració del Fons de Reserva, el qual, si ho considera oportú, les té en compte i formula una nova proposta de pressupost.
5. El pressupost del Fons de Reserva queda sotmès a la Llei general de les finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.
Article 23. Gestió i administració
1. La Comissió Gestora administra el Fons de Reserva de Jubilació amb total independència de l’Administració general, respectant els principis de transparència, eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats.
2. L’òrgan de contractació del Fons de Reserva és la Comissió Gestora, sense perjudici de les competències que aquesta Llei atribueix al Consell d’Administració.
3. La Comissió Gestora pot delegar a la Direcció del Fons la facultat de contractar, sempre que aquesta delegació es limiti als contractes menors. La delegació ha de ser expressa i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i prèviament s’ha d’haver posat en coneixement del Consell d’Administració.
4. La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es poden efectuar mitjançant contractació directa. L’òrgan contractant convida, sempre que sigui possible i de manera justificada, un mínim de tres licitadors legitimats per formalitzar un contracte amb l’entitat i que compleixen els requisits del plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.
5. La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es poden efectuar també mitjançant un procediment negociat, regulat en la Llei de contractació pública, sempre que la naturalesa d’aquests contractes faci que les característiques de la prestació siguin tals que no es puguin determinar les condicions del contracte amb la precisió necessària per adjudicar els serveis seleccionant la millor oferta d’acord amb les normes que regeixen el procediment obert o restringit.
6. La preparació dels processos de selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons i l’adjudicació dels contractes es regeixen per aquesta Llei, i en allò que no hi està especialment previst s’aplica subsidiàriament la Llei de contractació pública.
Article 24. Formulació i aprovació dels comptes anuals i liquidació pressupostària
1. La Comissió Gestora del Fons formula els comptes anuals del Fons de Reserva de Jubilació en un termini màxim de tres mesos a comptar del tancament de l’exercici.
2. Els comptes anuals es formulen fent les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les activitats del Fons de Reserva de Jubilació.
3. El Consell d’Administració del Fons aprova els comptes anuals un cop rebut l’informe anual de seguiment i control previst en l’article 37.
4. Un cop el Consell d’Administració hagi aprovat els comptes anuals del Fons de Reserva, els tramet al ministeri encarregat de les finances perquè els sotmeti al Consell General.
Article 25. Inembargabilitat
Els béns i els drets que componen el patrimoni del Fons de Reserva són inembargables i no pignorables.
Capítol quart. Definició i implementació de l’estratègia d’inversió
Article 26. Principis de l’estratègia d’inversió
1. L’estratègia d’inversió del Fons es regeix pels principis de responsabilitat, transparència, liquiditat, seguretat, eficiència i diversificació, a la vegada que procura aconseguir a mitjà i a llarg termini una rendibilitat real positiva, és a dir, superior a la inflació andorrana.
Així mateix, l’estratègia d’inversió del Fons de Reserva ha d’incloure la política d’inversió i ha de tenir en compte almenys qüestions com els mètodes d’identificació, mesura i control dels riscos derivats de la inversió i gestió del Fons, així com la col·locació estratègica dels actius respecte a la naturalesa dels compromisos del Fons de Reserva.
2. En la definició de l’estratègia d’inversió es tenen en compte les conclusions de l’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social elabora segons el que estableix la normativa vigent, així com les conclusions derivades d’altres estudis fets pel Govern.
3. Els actius del Fons s’inverteixen d’acord amb la regla de persona prudent i, en particular, d’acord amb les normes següents:
a) Els actius s’inverteixen defensant al màxim els interessos dels beneficiaris. En cas d’un possible conflicte d’interès, la Comissió Gestora vetlla perquè la inversió es dugui a terme defensant únicament l’interès dels beneficiaris.
b) Els actius s’inverteixen majoritàriament en mercats reglamentats. Les inversions en actius que no puguin negociar-se en un mercat financer reglamentat han de mantenir-se sempre dins de nivells prudencials.
c) Els actius s’inverteixen prenent en consideració en tot moment els principis prudencials de diversificació de riscos, de forma que s’eviti una excessiva concentració de risc de crèdit, de risc de contrapart, de risc de país, de risc de divisa, de risc de mercat, de risc de tipus d’interès o de risc sectorial.
d) La inversió en instruments derivats és possible en la mesura que contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera, respectant els límits de risc en termes nets previstos en l’estratègia d’inversió o els mandats de gestió. Aquests instruments derivats es valoren d’acord amb les normes internacionals de comptabilitat i informació financera, i s’inclouen en la valoració dels actius del Fons de Reserva.
e) La inversió en actius immobiliaris és possible tant mitjançant actius directes com a través de vehicles d’inversió.
f) Els béns immobles propietat del Fons de Reserva de Jubilació tenen el caràcter de béns patrimonials. L’adquisició, la venda i l’arrendament d’aquests béns estan subjectes als principis de publicitat i concurrència, però queden exclosos del règim jurídic dels béns patrimonials que regula el Codi de l’Administració.
g) La declaració d’alienabilitat d’aquests béns és competència del Consell d’Administració del Fons.
h) La Comissió Gestora del Fons és competent per gestionar la venda, amb la declaració d’alienabilitat prèvia prevista a l’apartat anterior, i per acordar i gestionar l’adquisició i l’arrendament de béns immobles. Pot delegar a la Direcció del Fons les facultats relatives a l’arrendament dels immobles que es destinin a aquesta finalitat, una vegada que el procediment hagi estat regulat pel reglament intern a què es refereix l’apartat següent.
i) Per garantir la transparència i la concurrència en els processos de contractació vinculats als immobles, el Consell d’Administració del Fons, a proposta de la Comissió Gestora, ha d’aprovar un reglament intern que reguli, com a mínim, el procés de determinació dels preus dels contractes de compra, de venda i d’arrendament d’immobles i el procés d’adjudicació. Aquest reglament intern es publica al portal electrònic del Fons de Reserva de Jubilació.
b) Els actius s’inverteixen majoritàriament en mercats reglamentats. Les inversions en actius que no puguin negociar-se en un mercat financer reglamentat han de mantenir-se sempre dins de nivells prudencials.
c) Els actius s’inverteixen prenent en consideració en tot moment els principis prudencials de diversificació de riscos, de forma que s’eviti una excessiva concentració de risc de crèdit, de risc de contrapart, de risc de país, de risc de divisa, de risc de mercat, de risc de tipus d’interès o de risc sectorial.
d) La inversió en instruments derivats és possible en la mesura que contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera, respectant els límits de risc en termes nets previstos en l’estratègia d’inversió o els mandats de gestió. Aquests instruments derivats es valoren d’acord amb les normes internacionals de comptabilitat i informació financera, i s’inclouen en la valoració dels actius del Fons de Reserva.
e) La inversió en actius immobiliaris és possible tant mitjançant actius directes com a través de vehicles d’inversió.
f) Els béns immobles propietat del Fons de Reserva de Jubilació tenen el caràcter de béns patrimonials. L’adquisició, la venda i l’arrendament d’aquests béns estan subjectes als principis de publicitat i concurrència, però queden exclosos del règim jurídic dels béns patrimonials que regula el Codi de l’Administració.
g) La declaració d’alienabilitat d’aquests béns és competència del Consell d’Administració del Fons.
h) La Comissió Gestora del Fons és competent per gestionar la venda, amb la declaració d’alienabilitat prèvia prevista a l’apartat anterior, i per acordar i gestionar l’adquisició i l’arrendament de béns immobles. Pot delegar a la Direcció del Fons les facultats relatives a l’arrendament dels immobles que es destinin a aquesta finalitat, una vegada que el procediment hagi estat regulat pel reglament intern a què es refereix l’apartat següent.
i) Per garantir la transparència i la concurrència en els processos de contractació vinculats als immobles, el Consell d’Administració del Fons, a proposta de la Comissió Gestora, ha d’aprovar un reglament intern que reguli, com a mínim, el procés de determinació dels preus dels contractes de compra, de venda i d’arrendament d’immobles i el procés d’adjudicació. Aquest reglament intern es publica al portal electrònic del Fons de Reserva de Jubilació.
4. El Fons de Reserva no pot contraure préstecs ni fer de garant per compte de tercers. No obstant això, la Comissió Gestora pot autoritzar el Fons de Reserva a contraure un cert nivell de palanquejament solament amb l’objectiu d’obtenir liquiditat i amb caràcter temporal, sempre a curt termini i respectant els principis establerts a l’apartat 1.
5. En la gestió del Fons de Reserva es tenen en compte criteris d’inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’inversió responsable promoguts per les Nacions Unides.
Article 27. Polítiques d’inversió
1. En aplicació dels principis descrits a l’article 26, s’estableixen els següents criteris generals de la política d’inversió del Fons:
a) El Fons de Reserva inverteix com a mínim un 45% del seu patrimoni en instruments del mercat monetari o actius de renda fixa negociada o cotitzada en mercats reglamentats o equivalents, dels quals un màxim del 10% del patrimoni del Fons en instruments amb una qualitat creditícia inferior al nivell de grau d’inversió (investment grade, en la nomenclatura internacionalment acceptada) per una o més agències de ràting de solvència reconeguda.
b) El Fons de Reserva inverteix com a màxim un 35% del seu patrimoni en actius de renda variable cotitzats en mercats reglamentats.
c) El Fons de Reserva inverteix com a màxim un 20% del patrimoni en actius diferents dels anteriors, fet que permet la inversió en altres tipologies d’actius.
d) En tot cas, a l’efecte de la liquiditat del Fons de Reserva, com a mínim el 80% del seu patrimoni ha d’estar invertit en actius aptes, d’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 29, i líquids. S’entén per actius líquids:
b) El Fons de Reserva inverteix com a màxim un 35% del seu patrimoni en actius de renda variable cotitzats en mercats reglamentats.
c) El Fons de Reserva inverteix com a màxim un 20% del patrimoni en actius diferents dels anteriors, fet que permet la inversió en altres tipologies d’actius.
d) En tot cas, a l’efecte de la liquiditat del Fons de Reserva, com a mínim el 80% del seu patrimoni ha d’estar invertit en actius aptes, d’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 29, i líquids. S’entén per actius líquids:
− Els instruments de mercat monetari.
− Els dipòsits bancaris.
− Els actius cotitzats o negociats diàriament en mercats reglamentats.
− Organismes d’inversió col·lectiva sotmesos a una regulació assimilable a la normativa andorrana i amb una liquiditat preferentment diària o, com a mínim, quinzenal.
A aquests efectes, es considera mercat regulat:
− Tot el que figuri en una de les llistes relatives a aquests mercats dels estats membres de la Unió Europea, així com de la resta de mercats de negociació de valors i instruments financers de països tercers autoritzats i/o supervisats per una autoritat que operi d’acord amb els estàndards internacionals en matèria de regulació i supervisió de mercats financers; o
− Qualsevol mercat o sistema multilateral de negociació de valors o instruments financers que disposi d’un funcionament regular i que estigui sotmès a unes normes establertes per les autoritats competents, relatives al funcionament del mercat i a les condicions d’accés, d’admissió a negociació, de transparència i de protecció, similars a les dels mercats als quals es refereix l’apartat anterior, i que sigui considerat com a tal per l’AFA.
− Els dipòsits bancaris.
− Els actius cotitzats o negociats diàriament en mercats reglamentats.
− Organismes d’inversió col·lectiva sotmesos a una regulació assimilable a la normativa andorrana i amb una liquiditat preferentment diària o, com a mínim, quinzenal.
A aquests efectes, es considera mercat regulat:
− Tot el que figuri en una de les llistes relatives a aquests mercats dels estats membres de la Unió Europea, així com de la resta de mercats de negociació de valors i instruments financers de països tercers autoritzats i/o supervisats per una autoritat que operi d’acord amb els estàndards internacionals en matèria de regulació i supervisió de mercats financers; o
− Qualsevol mercat o sistema multilateral de negociació de valors o instruments financers que disposi d’un funcionament regular i que estigui sotmès a unes normes establertes per les autoritats competents, relatives al funcionament del mercat i a les condicions d’accés, d’admissió a negociació, de transparència i de protecció, similars a les dels mercats als quals es refereix l’apartat anterior, i que sigui considerat com a tal per l’AFA.
2. Reglamentàriament es pot establir el percentatge màxim d’inversió en actius de renda fixa i els percentatges mínims d’inversió en renda variable i altres actius, per tal de delimitar amb més detall la política d’inversió descrita a l’apartat 1. No obstant això, és responsabilitat de la Comissió Gestora establir l’estratègia d’inversió a llarg termini del Fons de Reserva. És també responsabilitat de la Comissió Gestora definir i redactar el mandat o mandats de gestió que regulin de forma detallada l’aplicació d’aquesta estratègia d’inversió, així com determinar els actius aptes per a la inversió i les limitacions en matèria de política de gestió de riscos, tot respectant els principis de gestió establerts en l’article 26.
3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social envia a la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació l’estudi actuarial que s’elabora segons el que estableix la legislació en vigor, tan bon punt disposi de l’estudi.
4. La Comissió Gestora del Fons de Reserva es coordina amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per valorar la necessitat d’elaborar un estudi actuarial extraordinari en un moment determinat.
5. Anualment la Comissió Gestora avalua i, si escau, modifica la política d’inversió, sempre que estigui motivada en virtut del darrer estudi actuarial presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les circumstàncies dels mercats financers o les condicions de mercat. En el cas que es modifiqui la política d’inversió, se n’informa la ciutadania a través dels canals telemàtics establerts en aplicació de l’article 40.
Article 28. Inversió socialment responsable
En la gestió del Fons de Reserva es tenen en compte criteris d’Inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’inversió responsable promoguts per les Nacions Unides, i qui s’encarrega d’aquesta tasca és la Comissió Gestora del Fons, desenvolupant les eines i les polítiques necessàries del Fons.
Article 29. Actius aptes per a la inversió i diversificació de riscos
1. Es consideren actius aptes per a la inversió, als quals es refereix la lletra d de l’apartat 1 de l’article 27:
a) Valors negociables i instruments del mercat monetari admesos o negociats en mercats reglamentats.
b) Valors negociables i instruments del mercat monetari negociats en altres mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic.
c) Valors negociables i instruments del mercat monetari emesos recentment i que estan pendents de ser negociats en mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic, i sempre que les seves condicions d’emissió prevegin que siguin admesos a cotització en el termini màxim d’un any.
d) Accions i participacions d’organismes d’inversió col·lectiva autoritzats conforme a la legislació andorrana o que estiguin sotmesos a una regulació assimilable, sempre que:
e) Dipòsits bancaris en entitats bancàries amb domicili social en un estat membre de la Unió Europea o de l’OCDE o a Andorra. En cas que no disposin de domicili social en un estat membre de la Unió Europea o de l’OCDE o a Andorra, els dipòsits poden ser constituïts en altres entitats, sempre que aquestes últimes estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’AFA consideri equivalents a les vigents a Andorra.
f) Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC (over-the-counter), a condició que:
g) Instruments del mercat monetari, a excepció dels negociats en un mercat reglamentat, l’emissor dels quals estigui regulat per donar cobertura als inversors i a l’estalvi, i sempre que:
b) Valors negociables i instruments del mercat monetari negociats en altres mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic.
c) Valors negociables i instruments del mercat monetari emesos recentment i que estan pendents de ser negociats en mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic, i sempre que les seves condicions d’emissió prevegin que siguin admesos a cotització en el termini màxim d’un any.
d) Accions i participacions d’organismes d’inversió col·lectiva autoritzats conforme a la legislació andorrana o que estiguin sotmesos a una regulació assimilable, sempre que:
− Disposin d’un nivell de protecció dels inversors assimilable al que s’atorga a Andorra.
− Facilitin informació periòdica (com a mínim semestral) que permeti l’avaluació de l’actiu i del passiu, dels beneficis i de les operacions del període considerat.
− Facilitin informació periòdica (com a mínim semestral) que permeti l’avaluació de l’actiu i del passiu, dels beneficis i de les operacions del període considerat.
e) Dipòsits bancaris en entitats bancàries amb domicili social en un estat membre de la Unió Europea o de l’OCDE o a Andorra. En cas que no disposin de domicili social en un estat membre de la Unió Europea o de l’OCDE o a Andorra, els dipòsits poden ser constituïts en altres entitats, sempre que aquestes últimes estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’AFA consideri equivalents a les vigents a Andorra.
f) Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC (over-the-counter), a condició que:
− L’actiu subjacent sigui un instrument financer, índex financer, tipus d’interès, tipus de canvi o divises en què el Fons de Reserva pugui invertir segons la seva política d’inversió.
− Les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar i pertanyin a categories autoritzades per la política d’inversió del Fons de Reserva.
− Els derivats OTC estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa del Fons de Reserva o de qui estigui autoritzat per gestionar en el seu nom.
− Les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar i pertanyin a categories autoritzades per la política d’inversió del Fons de Reserva.
− Els derivats OTC estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa del Fons de Reserva o de qui estigui autoritzat per gestionar en el seu nom.
g) Instruments del mercat monetari, a excepció dels negociats en un mercat reglamentat, l’emissor dels quals estigui regulat per donar cobertura als inversors i a l’estalvi, i sempre que:
− Siguin emesos o estiguin garantits per una administració central, regional o local, el banc central d’un estat membre de la Unió Europea, d’Andorra o d’algun país de l’OCDE, o un organisme públic internacional al qual pertanyin alguns d’aquests països (BCE, BEI, etc.).
− Siguin emesos per una empresa els títols de la qual es negocien en un mercat reglamentat.
− Siguin emesos o estiguin garantits per una entitat subjecta a supervisió cautelar conforme als criteris definits en la legislació europea o que actuï d’acord amb unes normes cautelars que, a judici de l’AFA, siguin, com a mínim, tan rigoroses com les que estan establertes a Andorra.
− Siguin emesos per altres entitats que ofereixin unes proteccions per als inversors similars a les mencionades en els tres supòsits anteriors, i sempre que disposin de l’autorització de l’AFA.
− Siguin emesos per una empresa els títols de la qual es negocien en un mercat reglamentat.
− Siguin emesos o estiguin garantits per una entitat subjecta a supervisió cautelar conforme als criteris definits en la legislació europea o que actuï d’acord amb unes normes cautelars que, a judici de l’AFA, siguin, com a mínim, tan rigoroses com les que estan establertes a Andorra.
− Siguin emesos per altres entitats que ofereixin unes proteccions per als inversors similars a les mencionades en els tres supòsits anteriors, i sempre que disposin de l’autorització de l’AFA.
2. Es poden establir limitacions addicionals reglamentàriament per part del Govern o bé en les estratègies que pugui establir la Comissió Gestora del Fons de Reserva de Jubilació.
Article 30. Valoració dels actius
El criteri general de valoració dels actius del Fons de Reserva és el valor de mercat.
Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen.
Els actius immobiliaris s’han de valorar prenent en consideració els estàndards internacionals de valoració.
Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada, tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.
Article 31. Estratègia d’inversió i mandats de gestió
1. La Comissió Gestora del Fons defineix una estratègia d’inversió que inclou la política d’inversió i la política de gestió de riscos, que ha de ser aprovada pel Consell d’Administració del Fons.
Aquesta estratègia d’inversió també ha d’incloure l’estratègia de designació de gestors, si escau, i de repartiment de dipositaris, i, finalment, també ha de contenir l’establiment i la definició detallada del mandat o mandats de gestió que es vulguin designar segons la mateixa estratègia d’inversió.
2. El mandat de gestió pot incloure annexos en els quals s’estableixin mandats de gestió específics, per poder encarregar a les entitats gestores del Fons de Reserva la gestió de parts de la cartera d’inversió que, per la seva especificitat, sigui recomanable encarregar a entitats gestores especialistes. En un dels possibles annexos s’estableix, si així ho decideix la Comissió Gestora, quina part de la cartera d’inversió executa la Comissió Gestora directament, sense la delegació en cap entitat gestora.
3. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda variable:
a) Els percentatges d’inversió objectiu en els mercats de renda variable, els quals han de tenir en consideració la possible inversió tant en països considerats desenvolupats com emergents segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.
b) Els percentatges d’inversió en renda variable que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.
c) Els percentatges d’inversió que la Comissió Gestora decideixi invertir en actius de renda variable que segueixin un criteri sectorial o temàtic i que, per tant, no es corresponguin exactament amb països o zones geogràfiques.
b) Els percentatges d’inversió en renda variable que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.
c) Els percentatges d’inversió que la Comissió Gestora decideixi invertir en actius de renda variable que segueixin un criteri sectorial o temàtic i que, per tant, no es corresponguin exactament amb països o zones geogràfiques.
4. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure els següents aspectes referents a la inversió en renda fixa i instruments del mercat monetari:
a) Els percentatges d’inversió objectiu en els diferents mercats de renda fixa, els quals s’han de centrar en actius de governs i d’empreses privades, de països considerats desenvolupats segons algun dels principals proveïdors d’índexs de referència.
b) Si es considerés necessari, en funció de l’anàlisi dels fluxos futurs, el mandat podria recollir un percentatge d’inversió destinat a cobrir part dels compromisos futurs (cash flow matching).
c) Els percentatges d’inversió en renda fixa que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.
d) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa des del punt de vista del tipus de cupó que pagui (fix, flotant, lligat a la inflació o altres que es puguin considerar).
e) El percentatge d’inversió en actius de renda fixa a curt termini.
f) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa d’alt rendiment; és a dir, classificats per sota del grau d’inversió per una o més agències de ràting.
b) Si es considerés necessari, en funció de l’anàlisi dels fluxos futurs, el mandat podria recollir un percentatge d’inversió destinat a cobrir part dels compromisos futurs (cash flow matching).
c) Els percentatges d’inversió en renda fixa que es gestionaran amb un criteri de gestió passiva i amb un criteri de gestió activa.
d) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa des del punt de vista del tipus de cupó que pagui (fix, flotant, lligat a la inflació o altres que es puguin considerar).
e) El percentatge d’inversió en actius de renda fixa a curt termini.
f) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa d’alt rendiment; és a dir, classificats per sota del grau d’inversió per una o més agències de ràting.
5. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure els aspectes referents a la inversió en altres tipus d’actius següents:
a) Els percentatges d’inversió en actius de renda variable o renda fixa no cotitzada.
b) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa de governs i d’empreses privades, de països considerats emergents segons algun dels principals proveïdors d’índex de referència.
c) Els percentatges d’inversió en altres tipologies d’actius.
b) Els percentatges d’inversió en actius de renda fixa de governs i d’empreses privades, de països considerats emergents segons algun dels principals proveïdors d’índex de referència.
c) Els percentatges d’inversió en altres tipologies d’actius.
6. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també índexs de referència per a cadascun dels tipus d’actius que siguin objecte d’inversió.
Aquests índexs de referència han de complir uns criteris de representativitat, invertibilitat, transparència, exactitud, acceptació generalitzada i disponibilitat de productes d’inversió o derivats que els repliquin.
L’índex de referència ha de calcular-se a partir de les ponderacions establertes per a cada tipus d’actiu que sigui objecte d’inversió.
7. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els criteris de reequilibri dels actius en el cas d’excedir els màxims establerts en el mandat per revaloració dels actius.
8. El risc de crèdit de la inversió en actius de renda fixa ve determinat pel marc de crèdit dels índexs de referència que es fixin per a la inversió en els diferents actius de renda fixa, tant els actius de renda fixa classificats en aquesta tipologia com els actius de renda fixa que per les seves característiques són classificats dins de la tipologia d’altres tipus d’actiu.
Es poden establir limitacions addicionals al risc de crèdit, bé reglamentàriament per part del Govern, o bé en les polítiques que pugui establir la Comissió Gestora del Fons de Reserva.
9. El document que conformi el mandat de gestió ha d’incloure també els aspectes següents:
a) Condicions i límits per a la inversió a través de productes derivats.
b) Condicions i límits al préstec de valors.
c) Criteris d’inversió en divises diferents de l’euro i criteris de cobertura. La inversió en divises diferents de l’euro està permesa per diversificar les inversions del Fons de Reserva, en compliment dels criteris generals d’inversió, si bé la Comissió Gestora ha d’establir els criteris de cobertura del risc de divisa.
d) Criteris de supervisió del risc operacional de les entitats gestores de fons d’inversió en què pugui estar invertit el Fons de Reserva. En el mandat de gestió s’estableixen aquests criteris, els quals han de ser coherents amb els criteris de selecció de gestors que es fixin en l’article 33.
e) Informació que han de facilitar les entitats gestores i dipositàries a la Comissió Gestora del Fons de Reserva per al desenvolupament de les seves tasques de seguiment i control. La Comissió Gestora ha de definir en el mandat de gestió les necessitats d’informació i les possibles necessitats de subministrament d’informació a tercers per part de les entitats gestores i dipositàries del Fons de Reserva. La presentació de resultats s’ha de fer seguint els estàndards internacionals de presentació de resultats, estàndards GIPS (Global Investment Performance Standards).
f) Els costos màxims que poden aplicar tant gestors com dipositaris.
b) Condicions i límits al préstec de valors.
c) Criteris d’inversió en divises diferents de l’euro i criteris de cobertura. La inversió en divises diferents de l’euro està permesa per diversificar les inversions del Fons de Reserva, en compliment dels criteris generals d’inversió, si bé la Comissió Gestora ha d’establir els criteris de cobertura del risc de divisa.
d) Criteris de supervisió del risc operacional de les entitats gestores de fons d’inversió en què pugui estar invertit el Fons de Reserva. En el mandat de gestió s’estableixen aquests criteris, els quals han de ser coherents amb els criteris de selecció de gestors que es fixin en l’article 33.
e) Informació que han de facilitar les entitats gestores i dipositàries a la Comissió Gestora del Fons de Reserva per al desenvolupament de les seves tasques de seguiment i control. La Comissió Gestora ha de definir en el mandat de gestió les necessitats d’informació i les possibles necessitats de subministrament d’informació a tercers per part de les entitats gestores i dipositàries del Fons de Reserva. La presentació de resultats s’ha de fer seguint els estàndards internacionals de presentació de resultats, estàndards GIPS (Global Investment Performance Standards).
f) Els costos màxims que poden aplicar tant gestors com dipositaris.
10. La Comissió Gestora del Fons de Reserva pot establir restriccions addicionals a les que recull aquesta Llei en funció de les seves expectatives, de la situació dels mercats financers o de la mateixa gestió del Fons de Reserva.
Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries
Article 32. Entitats gestores dels actius
1. La Comissió Gestora del Fons pot acordar que la inversió del patrimoni es porti a terme a través d’entitats gestores andorranes o estrangeres, regulades d’acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable. En aquest cas, la gestió es duu a terme d’acord amb un mandat de gestió únic o específic per a cadascuna d’elles i la Comissió Gestora ha d’establir els percentatges de patrimoni per invertir a través d’una mateixa entitat gestora, amb l’objecte de garantir una diversificació correcta.
2. El nombre d’entitats gestores ve determinat pel volum de patrimoni del Fons de Reserva en cada moment i els criteris o principis de gestió del Fons. S’estableix un màxim de patrimoni gestionat per una mateixa entitat d’un 25% del total del patrimoni del Fons de Reserva.
3. La Comissió Gestora revisa anualment el compliment d’aquests criteris.
4. Es consideren com una única entitat gestora, i per tant subjecta a aquests límits, les entitats gestores que formin part del mateix grup o que tinguin una participació superior al 25% en el seu accionariat, tant en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei com si es dona aquesta circumstància en el futur fruit d’operacions societàries.
Article 33. Selecció d’entitats gestores i criteris de repartiment
1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats gestores o dipositàries es regeixen segons el que s’estableix en aquesta Llei.
2. Els criteris generals per seleccionar les entitats gestores són els de diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, rendibilitat i risc, tenint en compte tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius com els aspectes operatius i d’organització i control de la mateixa entitat.
3. L’òrgan de contractació del Fons de Reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.
4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius com els aspectes operatius i d’organització i control de l’entitat. Aquests criteris específics han de permetre valorar les entitats en el compliment dels aspectes següents:
a) Disposar d’un procés d’inversió clarament articulat del qual es pugui esperar que generi valor afegit consistentment dins dels paràmetres definits pels objectius i per la política d’inversió del Fons de Reserva.
b) Demostrar una experiència i especialització suficients, així com disposar d’equips de gestió estables, especialitzats i adequadament incentivats.
c) Valorar la qualitat de la gestió mitjançant els indicadors més adequats en cada cas. Oferir una proposta de comissions de gestió competitiva, tenint en compte comissions fixes i variables en funció de resultats.
d) Disposar d’estructures d’organització de l’entitat que demostrin un compromís amb l’activitat de gestió d’actius i que assegurin el bon govern de l’entitat, tenint en compte la importància d’un departament o funció de compliment i de control intern independent, que asseguri el compliment dels requisits legals i reglamentaris que afectin les activitats de l’entitat així com les normes internes.
e) Disposar de tecnologia i recursos suficients per donar suport a les seves estratègies d’inversió, per assegurar la màxima eficiència, per assegurar la integritat de les dades i per minimitzar els errors humans.
f) Disposar de processos i mecanismes per identificar i gestionar el risc de contrapart, per assegurar el compliment de les directius d’inversió i per controlar el nivell de ràting de les entitats dipositàries amb què treballa. També ha de disposar de controls adequats per liquidar i conciliar operacions amb les entitats dipositàries.
b) Demostrar una experiència i especialització suficients, així com disposar d’equips de gestió estables, especialitzats i adequadament incentivats.
c) Valorar la qualitat de la gestió mitjançant els indicadors més adequats en cada cas. Oferir una proposta de comissions de gestió competitiva, tenint en compte comissions fixes i variables en funció de resultats.
d) Disposar d’estructures d’organització de l’entitat que demostrin un compromís amb l’activitat de gestió d’actius i que assegurin el bon govern de l’entitat, tenint en compte la importància d’un departament o funció de compliment i de control intern independent, que asseguri el compliment dels requisits legals i reglamentaris que afectin les activitats de l’entitat així com les normes internes.
e) Disposar de tecnologia i recursos suficients per donar suport a les seves estratègies d’inversió, per assegurar la màxima eficiència, per assegurar la integritat de les dades i per minimitzar els errors humans.
f) Disposar de processos i mecanismes per identificar i gestionar el risc de contrapart, per assegurar el compliment de les directius d’inversió i per controlar el nivell de ràting de les entitats dipositàries amb què treballa. També ha de disposar de controls adequats per liquidar i conciliar operacions amb les entitats dipositàries.
5. La relació contractual entre el Fons i les entitats es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable.
6. Els criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions del patrimoni del Fons de Reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, eficiència, rendibilitat i risc.
Article 34. Entitats dipositàries dels actius
1. És responsabilitat de la Comissió Gestora seleccionar les entitats dipositàries del patrimoni del Fons i establir els percentatges de patrimoni per dipositar en una mateixa entitat.
2. La Comissió Gestora del Fons pot acordar que el dipòsit i la custòdia del patrimoni es porti a terme a través d’entitats dipositàries andorranes o estrangeres regulades d’acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable, i establir els percentatges de patrimoni per dipositar en una mateixa entitat amb l’objecte de garantir una diversificació correcta.
3. El nombre d’entitats dipositàries ve determinat pel volum de patrimoni del Fons de Reserva en cada moment, per les necessitats d’informació i control que pugui tenir la Comissió Gestora i per la maximització de l’eficiència en la prestació d’aquest servei.
En compliment del que s’ha esmentat, es permet contractar entitats dipositàries andorranes que formin part del mateix grup financer que les entitats gestores andorranes, i a la vegada la contractació d’una entitat dipositària global, que dugui a terme les funcions de dipòsit i custòdia d’actius dipositats fora d’Andorra.
Article 35. Selecció d’entitats dipositàries
1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats dipositàries es regeixen segons el que estableix l’article 23.
2. Els criteris generals per seleccionar les entitats dipositàries són els de diversificació, solvència, experiència, especialització, capacitat, seguretat i cost, tenint en compte tant que el servei prestat per l’entitat doni resposta a les necessitats específiques del Fons de Reserva com els aspectes de control intern dels dipositaris i l’avaluació dels costos transaccionals, directes i indirectes, que puguin generar-se per l’activitat del dipositari.
3. L’òrgan de contractació Fons de Reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.
4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats per donar resposta a les necessitats de servei específiques del Fons de Reserva com els aspectes de control intern i l’avaluació dels costos transaccionals, directes i indirectes que puguin generar-se per l’activitat del dipositari. Aquests criteris específics han de permetre valorar que les entitats compleixin els aspectes següents:
a) Demostrar una fortalesa financera, una experiència i una especialització en el sector de la dipositaria destacables.
b) Disposar d’una capacitat d’administració d’actius, tant tradicionals com alternatius, demostrable.
c) Disposar d’unes capacitats tecnològiques i de processos suficients i eficients per dur a terme la comptabilitat, la valoració i la verificació del compliment de les directrius d’inversions del Fons de Reserva i la presentació de resultats.
d) Disposar d’uns processos eficients per dur a terme la gestió de la tresoreria del Fons de Reserva.
e) Oferir unes condicions de despeses competitives, tant de comissions fixes sobre patrimoni com per transaccions i operativa o comissions per administració i informació.
b) Disposar d’una capacitat d’administració d’actius, tant tradicionals com alternatius, demostrable.
c) Disposar d’unes capacitats tecnològiques i de processos suficients i eficients per dur a terme la comptabilitat, la valoració i la verificació del compliment de les directrius d’inversions del Fons de Reserva i la presentació de resultats.
d) Disposar d’uns processos eficients per dur a terme la gestió de la tresoreria del Fons de Reserva.
e) Oferir unes condicions de despeses competitives, tant de comissions fixes sobre patrimoni com per transaccions i operativa o comissions per administració i informació.
5. La relació contractual entre el Fons i les entitats dipositàries es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable.
6. Els criteris de repartiment entre les entitats dipositàries del patrimoni del Fons de Reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de solvència, experiència, especialització, capacitat, seguretat i cost.
Capítol sisè. Deure d’informació
Article 36. Informe trimestral de supervisió
1. La Comissió Gestora del Fons es dota d’un informe trimestral de supervisió de la gestió del Fons.
2. Aquest informe trimestral conté com a mínim la informació següent:
a) Detall del patrimoni que desglossi els diferents tipus d’actius en els quals inverteix.
b) Rendibilitats i volatilitats obtingudes pel Fons.
c) Control del compliment dels criteris generals d’inversió i gestió dels riscos.
b) Rendibilitats i volatilitats obtingudes pel Fons.
c) Control del compliment dels criteris generals d’inversió i gestió dels riscos.
3. En els informes corresponents al segon i quart trimestres de cada any, la Comissió Gestora hi inclou una descripció dels criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores i dipositàries de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions del patrimoni que hagi determinat en virtut del capítol cinquè.
4. Aquests informes trimestrals es fan arribar al Consell d’Administració del Fons de Reserva dins dels tres mesos següents al tancament de cada trimestre natural.
Article 37. Informe anual de seguiment i control
1. La Comissió Gestora del Fons de Reserva elabora un informe anual de seguiment i control del Fons.
2. L’informe anual conté com a mínim la informació següent:
a) Canvis en la política d’inversió.
b) Canvis significatius en el mandat de gestió.
c) Els incompliments del mandat de gestió que s’hagin produït.
d) Canvis en les entitats gestores o dipositàries.
e) Evolució de les polítiques, els criteris i les iniciatives d’inversió socialment responsable.
f) L’informe anual d’auditoria previst en l’article 38.
g) L’informe anual especial de revisió de procediments acordats previst en l’article 39.
h) L’avaluació del compliment dels criteris de selecció de les entitats gestores i dipositàries.
b) Canvis significatius en el mandat de gestió.
c) Els incompliments del mandat de gestió que s’hagin produït.
d) Canvis en les entitats gestores o dipositàries.
e) Evolució de les polítiques, els criteris i les iniciatives d’inversió socialment responsable.
f) L’informe anual d’auditoria previst en l’article 38.
g) L’informe anual especial de revisió de procediments acordats previst en l’article 39.
h) L’avaluació del compliment dels criteris de selecció de les entitats gestores i dipositàries.
3. Aquest informe es tramet al Consell d’Administració del Fons perquè l’aprovi.
4. Un cop aprovat i dins el primer trimestre de l’any següent, l’informe es fa arribar al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, al Govern i al Tribunal de Comptes. El president del Consell d’Administració de la Seguretat Social ha de presentar l’informe a la comissió legislativa del Consell General encarregada de la gestió de la Seguretat Social.
5. En el supòsit que el Consell d’Administració del Fons no aprovi l’informe anual, n’informa la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Govern, que al seu torn ho posa en coneixement del Consell General i del Tribunal de Comptes.
Article 38. Auditoria anual
L’article 38 de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, va ser modificat per la disposició final cinquena de la Llei 8/2025, del 15 d’abril, de modificació de la Llei 10/2024, del 27 de maig, d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra
Aquest text consolidat, tal i com ha estat aprovat al Consell General, no recull aquesta modificació.
Aquest text consolidat, tal i com ha estat aprovat al Consell General, no recull aquesta modificació.
El Fons de Reserva està sotmès a una auditoria de comptes anual per part d’una entitat auditora independent i de prestigi.
Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC) i han de dur a terme els treballs d’auditoria d’acord amb el que està establert en les Normes internacionals d’auditoria emeses pel Consell Internacional de Normes d’Auditoria i Assegurament (Internacional Auditing and Assurance Standards Board).
L’entitat auditora és nomenada per un període màxim de quatre anys.
La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria han d’anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat al càrrec del treball de camp dut a terme en l’entitat auditada. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball.
En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat del Fons de Reserva, han d’emetre un informe al Consell d’Administració del Fons de Reserva, que l’ha de trametre al Govern.
Article 39. Informe anual especial de revisió de procediments acordats
1. Anualment s’elabora un informe que verifiqui que la gestió del Fons compleix els requisits establerts en els capítols quart i cinquè.
2. L’informe l’elabora una persona o entitat experta i independent dels òrgans de govern del Fons de Reserva i de les entitats gestores i dipositàries.
3. La Comissió Gestora del Fons de Reserva desenvolupa el contingut necessari d’aquest informe.
Article 40. Informació als ciutadans
El Consell d’Administració del Fons de Reserva vetlla perquè s’estableixin els canals telemàtics necessaris per facilitar informació a la ciutadania sobre l’estructura organitzativa del Fons de Reserva, sobre els principis de la seva estratègia d’inversió, que inclou la política d’inversió i la gestió dels riscos, sobre els resultats obtinguts anualment i sobre altres qüestions d’interès que consideri oportunes.
Disposició derogatòria primera
Aquesta Llei deroga els apartats 5 i 6 de l’article 84 i l’article 85 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.Disposició derogatòria segona
Aquesta Llei deroga el Reglament d’aplicació núm. 21 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, del 12 d’octubre de 1989, i altres disposicions legals o reglamentàries que s’oposin a aquesta Llei.Disposició derogatòria tercera
Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació; la Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació; la disposició final sisena de la Llei 17/2019, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 8/2019, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera; la disposició final quarta de la Llei 18/2020, del 17 de desembre, del pressupost per a l’exercici del 2021; la disposició final dotzena de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022; la disposició final quarta de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública; la disposició final vuitena de la Llei 13/2023, del 31 de gener del 2023, del pressupost per a l’exercici del 2023; la disposició final cinquena de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024, i el Decret legislatiu del 4-3-2020 de publicació del text refós de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació.Disposició final primera
Es modifica la lletra n de l’article 47 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que queda redactada com segueix:“n) Fer el seguiment i la supervisió de la gestió financera de les branques general i de jubilació, i encarregar els estudis actuarials que analitzin la viabilitat financera de la branca de jubilació.”
Disposició final segona
S’afegeix l’apartat 15 a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 d’octubre; per la Llei 11/2003, del 23 de maig, i per la Llei 10/2014, del 3 de juny, amb la redacció següent:“15. Les prestacions de serveis bancaris i financers que tinguin per destinatari el Fons de Reserva de Jubilació, que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”
Disposició final tercera
S’afegeix la lletra e a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, amb la redacció següent:“e) El Fons de Reserva de Jubilació, que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.”
Disposició final quarta
Es faculta el Govern perquè aprovi els reglaments que siguin necessaris per desenvolupar aquesta Llei.Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació)
S’afegeix un nou apartat, amb el número 19, a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb el contingut següent:“19. El lliurament de béns, l’arrendament de béns immobles i les prestacions de serveis recurrents remunerats efectuades recíprocament entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Fons de Reserva de Jubilació.”
Disposició final sisena. Text consolidat de la Llei 17/2008, de la seguretat social (Llei 9/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació)
S’encomana al Govern l’elaboració d’un text consolidat de l’articulat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, amb totes les modificacions, addicions i derogacions introduïdes posteriorment per la Llei 25/2011, del 29 de desembre; per la Llei 9/2013, del 23 de maig; per la Llei 18/2014, del 24 de juliol, i per la Llei 6/2015, del 15 de gener. El text ha d’estar aprovat i publicat en un termini no superior a tres mesos des de la data de publicació d’aquesta Llei.Disposició final setena
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.Casa de la Vall, 19 de maig del 2025
Carles Ensenyat Reig
Síndic General
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Josep-Lluís Serrano Pentinat
Copríncep d’Andorra
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Bisbe d’Urgell
Emmanuel Macron
Copríncep d’Andorra
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra
President de la República Francesa
