Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica. (Text refós sense caràcter oficial)

Nós, els Delegats Permanents de SS. EE. els Coprínceps,

Vist els nostres Decrets del 15 de febrer i del 28 de juliol de 1975;

De comú acord establim el present Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica al Principat, com segueix:

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

El present Reglament té per objecte la distribució de l’energia elèctrica, que actualment s’efectua per mitjà de les entitats que s’esmenten tot seguit, dins de la seva respectiva zona:

Article 2. Treballs de distribució

Els treballs de distribució comprenen, en general, el conjunt d’instal·lacions, que cada distribuïdor destina i aplica específicament a garantir el servei.

Article 3. Utilització dels treballs de distribució

Solament els distribuïdors tenen dret a utilitzar els treballs de les seves respectives instal·lacions.

Poden utilitzar dits treballs per a fornir energia elèctrica a tot servei connex, i per a alimentar en trànsit abonats que pertanyen a la xarxa general d’alimentació, a condició que aquests forniments no comportin impediment al bon funcionament del servei.

Capítol II. Establiment de la xarxa de distribució

Article 4. Utilització de les vies públiques

Únicament els distribuïdors tenen dret a establir i a mantenir en llurs respectives zones, tant al dessobre com al dessota de les vies públiques i de llurs dependències, tots els treballs necessaris per a la distribució de l’energia elèctrica.

Article 5. Base dels treballs de distribució

L’administració pública — Consell General, Comuns o Quarts — està obligada a posar a disposició dels organismes distribuïdors els drets de pas o d’emplaçament d’instal·lacions, ja sigui en terrenys comunals distints de les vies públiques i llurs dependències, ja sigui en terreny o locals de propietat privada, per a ocupar els quals l’administració pública podrà emprar tots els mitjans de Dret.

Article 6. Condicions per l’establiment de les canalitzacions

Les canalitzacions elèctriques podran ésser aèries o subterrànies.

Si no existeix una impossibilitat absoluta, reconeguda pel Servei de vies públiques competent, les canalitzacions subterrànies aniran sempre col·locades sota de les voreres i acotaments llevat de la travessia de les calçades. Aquestes travessies hauran d’ésser el més curtes possible i, a la demanda dels organismes distribuïdors, les canalitzacions se situaran dins de conductes que permetin retirar el cable sense procedir a l’obertura de rases.

Article 7. Extensió de la xarxa

S’anomena extensió de la xarxa tot treball de distribució que s’hagi d’establir per alimentar una o més instal·lacions encara no servides.

Els treballs d’extensió necessaris per a l’alimentació d’un o més abonats s’hauran de dur a terme segons pacte exprés, a demanda d’aquest i essent les despeses a càrrec dels mateixos abonats. Dites despeses es determinaran d’acord amb les que realment s’efectuïn augmentades en un 15% per raó dels estudis i de les despeses generals de l’organisme distribuïdor.

Quan l’extensió pugui fer-se a partir de les xarxes de dos distribuïdors diferents, l’elecció es farà únicament en funció de criteris econòmics.

En cas de desacord, ja sigui sobre la quantia de les despeses, ja sigui sobre l’elecció del distribuïdor que hagi de dur a terme l’extensió, el litigi s’haurà de sotmetre al Govern, a iniciativa de qualsevulla de les parts, que decidirà previ informe del Departament d’Indústria i Transports. Aquesta decisió posarà fi a la via administrativa.

Els treballs així establerts formaran part de la xarxa del distribuïdor respectiu, que l’haurà de mantenir, sens perjudici de pacte contrari expressat per un o més abonats en el moment de l’establiment.

Quan un nou abonat demani ser connectat a una extensió que hagi estat pagada per un o més abonats, en un termini inferior a 8 anys, haurà de reembossar als abonats anteriors una part de les despeses d’establiment suportades per aquests. Dita part serà proporcional a la potència presa i a la fracció de les instal·lacions utilitzades en el transport d’aquesta potència i a les anyades transcorregudes.

Quan un servei de baixa tensió exigeixi la creació d’un o més centres de transformació, el propietari o els organismes constructors hauran de posar a disposició de l’organisme distribuïdor els terrenys o els locals necessaris i assumiran les despeses de construcció i de condicionament dels locals de dits centres. Aquests locals hauran d’ésser tancats, coberts, adaptats a la seva finalitat i amb accés permanent als agents del distribuïdor. Els accessos hauran de permetre en tot moment el pas dels materials.

L’organisme distribuïdor haurà de fer-se càrrec de la totalitat de les despeses de condicionament del local si el propietari accepta que el centre de transformació asseguri igualment l’alimentació d’immobles d’altres propietaris, els quals hauran de contribuir a les despeses en la part corresponent.

Els organismes de construcció públics o privats s’han de fer càrrec de les despeses d’establiment de la xarxa de baixa tensió necessària per a l’alimentació de parcel·les o grups de cases.

Article 8. Manteniment i reparació dels treballs

Els treballs de manteniment i reparació necessaris per al manteniment de les xarxes en bones condicions de funcionament seran a càrrec dels organismes distribuïdors, cadascun d’ells per la part que li pertany.

Article 9. Condicions d’execució dels treballs

Els organismes distribuïdors posaran en coneixement de l’autoritat local, almenys una setmana abans, tots els treballs a efectuar damunt o sota de les vies públiques, llevat d’un cas d’urgència, del qual en donarà compte.

Per al manteniment de les vies públiques en bones condicions de viabilitat, el distribuïdor haurà d’atenir-se a les prescripcions dels Serveis competents.

Sempre que la seguretat pública ho exigeixi, els treballs es podran suspendre momentàniament per ordre de l’autoritat competent.

L’autoritat competent haurà de notificar al distribuïdor tots els treballs que s’hagin d’efectuar a la proximitat de les canalitzacions i de les obres de la xarxa, i això — llevat d’un cas d’urgència — almenys una setmana abans de la seva execució, a fi de poder prendre les mesures de seguretat i de protecció necessàries.

Capítol III. Subministrament dels abonats

Article 10. Connexions

Es considera com a connexió tota canalització en baixa tensió necessària per a l’alimentació d’un abonat. En alta tensió es considera com una extensió.

Aquestes connexions en baixa tensió tenen per objecte conduir el corrent de la xarxa a l’interior de les propietats servides i limitades:

1. Part avall, als límits de sortida del comptador o del disjuntor o fusibles calibrats, si aquests estan col·locats després del comptador.

2. Part amunt, al més pròxim suport aeri de la xarxa (o al sistema de derivació o d’acoblament, en les xarxes subterrànies).

Les connexions formen part de les respectives xarxes i seran conservades i reparades pels distribuïdors, essent a càrrec seu les despeses.

Tots els treballs de connexió seran executats sota el control, verificació i aprovació de l’organisme distribuïdor.

Les connexions individuals seran a càrrec de l’abonat, ja sigui d’acord amb el pressupost establert prèviament pel distribuïdor, que dugui a terme la instal·lació, ja sigui d’acord amb el pressupost que li hagi estat presentat pel seu propi instal·lador.

Les connexions múltiples seran a càrrec del propietari.

En cas de connexió per a utilització provisional, el comptador serà col·locat el més aprop possible de la xarxa de distribució; les instal·lacions situades per avall seran considerades com a instal·lacions interiors.

Les reparacions, les modificacions o supressions de connexions, esdevingudes necessàries pels treballs executats a un immoble o obra, seran a càrrec d’aquell que fa executar aquells treballs.

Article 11. Instal·lacions interiors. Centres de subministrament i de transformació dels abonats

a) Instal·lacions interiors.

La instal·lació interior comença:

En alta tensió, inclosos els aïlladors d’entrada del centre de subministrament o de transformació en el cas d’una xarxa aèria i, immediatament a sota dels borns de la caixa d’extremitat dels cables, en el cas d’una xarxa subterrània. En el cas que l’abonat estigués acoblat directament a un centre d’interrupció del distribuïdor o a les barres d’alta tensió d’un centre de transformació de distribució, la instal·lació comença als borns de sobre del seccionador de la derivació pròpia de l’abonat.

En baixa tensió, immediatament a sota dels borns de sortida del comptador o del disjuntor, si aquest darrer està col·locat després del comptador.

Les instal·lacions interiors de baixa tensió s’han de fer d’acord amb el Reglament d’Instal·lacions Elèctriques de Baixa Tensió i conservades a càrrec del propietari o de l’abonat, cadascú en allò que li correspongui.

b) Centres de subministrament i de transformació dels abonats

Els centres de subministrament i de transformació dels abonats alimentats amb alta tensió s’han de construir, d’acord amb les normes vigents, i amb l’establert en l’article 10 del Reglament d’Instal·lacions Elèctriques de Baixa Tensió, a càrrec dels abonats, els quals en tindran la propietat pel que respecta a la part que constitueix la instal·lació interior. La conservació i la renovació d’aquests centres van a càrrec dels abonats.

Els plans i les especificacions del material han d’ésser comunicats al distribuïdor abans d’iniciar qualsevol execució.

Això no obstant, el subministrament i la instal·lació dels aparells de mesura i de control s’han d’efectuar d’acord amb l’article 13.

Article 12. Vigilància de les instal·lacions interiors

L’energia elèctrica serà subministrada als abonats només quan llurs pròpies instal·lacions hagin estat autoritzades pel Departament d’Indústria i Transports, amb l’objecte de:

Garantir la seguretat de persones i béns.

Evitar pertorbacions en l’explotació de les xarxes.

Impedir l’ús il·lícit o fraudulent de l’energia elèctrica.

L’abonat no pot, especialment, posar en funcionament qualsevol mitjà de producció autònoma d’energia elèctrica capaç de funcionar paral·lelament amb la xarxa, si no és conformement amb les condicions tècniques que resultin de la reglamentació corresponent i només després d’haver obtingut l’acord previ i escrit del distribuïdor.

D’acord amb els objectius abans definits, el distribuïdor, abans de posar en funcionament el servei i ulteriorment, en qualsevol moment, pot verificar la instal·lació interior de l’abonat. Si la instal·lació es reconeix defectuosa o si l’abonat s’oposa a la verificació, el distribuïdor pot negar-se a efectuar o continuar efectuant el subministrament d’energia elèctrica.

En cas de desacord, a iniciativa de qualsevulla de les parts, el litigi s’haurà de sotmetre al Govern, que decidirà previ informe del Departament d’Indústria i Transports. Aquesta decisió posarà fi a la via administrativa.

En cap cas, el distribuïdor incorrerà en responsabilitat a causa de defectes en les instal·lacions interiors que no siguin culpa seva.

Article 13. Aparells de mesura i de control

Els aparells de mesura seran d’un dels tipus aprovats i acceptats pels serveis oficials de l’electricitat i dels instruments de mesura del país de fabricació.

Els aparells de control seran conformes a les normes aprovades, o a manca d’aquestes, a un tipus aprovat pel distribuïdor.

A. — Baixa tensió.

Els aparells de mesura i de control comprenen principalment:

Un comptador d’energia activa i un disjuntor, calibrat i plomat, o un joc de fusibles calibrats i precintats capaç de substituir el disjuntor, i de limitar la potència posada a disposició de l’abonat; tots aquests aparells, inclosos els accessoris (plantilles de suports, dispositius de fixació i de precinte, etc...) seran subministrats, instal·lats, precintats i conservats pel distribuïdor.

Les despeses de col·locació són a càrrec dels abonats. Les quotes mensuals de lloguer i la conservació de tots aquests aparells (inclosos els accessoris) seran facturades als abonats i per un valor que representi un 1’5 % del seu valor real.

Aquestes quotes podran ésser revisades segons les variacions de dit valor.

La substitució dels fusibles calibrats, destruïts per excés de càrrega, serà efectuada a càrrec de l’abonat.

Els aparells de mesura i control que fossin propietat dels abonats a la signatura de la present reglamentació, continuaran essent de llur propietat, llevat de pacte contrari amb el distribuïdor, però donaran lloc a la percepció d’una quota de conservació igual, per cada aparell, al terç de la quota dalt indicada.

Quant aquests aparells hauran de ser reemplaçats, la substitució serà feta a càrrec del distribuïdor i amb el material apropiat, tal com més amunt s’ha dit.

A comptar de la substitució per aparells de la propietat del distribuïdor, l’abonat restarà obligat a pagar, a més de les despeses de col·locació, la quota de lloguer i de conservació indicada més amunt.

Els comptadors i llurs accessoris seran instal·lats en un local sec, en una paret sòlida del mateix local, a l’abric dels cops, de les vibracions i de tota substància o emanació corrosiva, de manera que la seva lectura, verificació i conservació siguin fàcils.

B. — Alta tensió.

Els aparells de mesura i control comprenen principalment:

Comptadors d’energia activa i comptadors d’energia reactiva.

Indicadors o enregistradors de potència i accessoris, transformadors de mesura, etc.

Els comptadors d’energia reactiva han d’ésser dotats d’un dispositiu tal que l’energia reactiva subministrada a la xarxa per la instal·lació de l’abonat, no pugui ser enregistrada en deducció de l’energia reactiva consumida.

Les potències inferiors o iguals a 50 KVA, poden comptar-se en baixa tensió, mitjançant un augment de Kwh igual a la representada per una potència permanent de 2 % de la potència nominal del transformador.

Les despeses d’instal·lació seran a càrrec dels abonats. Les quotes mensuals de lloguer i de conservació dels aparells-comptadors seran facturades als abonats per un valor que representi l’1,5 % del seu valor real.

Aquestes quotes podran ser revisades segons les variacions de dits valors.

Article 14. Verificació dels aparells de mesura i control

El distribuïdor podrà procedir a la verificació dels aparells de mesura i control sempre que ho cregui convenient, sense que aquestes verificacions donin lloc a cap quota a favor seu.

Els Serveis Tècnics del Govern i els agents qualificats del distribuïdor hauran de tenir en tot moment accés als aparells de mesura i control.

Els abonats tindran sempre dret a demanar la verificació dels aparells de mesura i control, ja sigui per mitjà del distribuïdor, o bé pels Serveis Tècnics del Govern, que podran realitzar la verificació en qualsevol moment, sense necessitat que hi hagi petició de persona afectada.

Si la verificació és realitzada pels Serveis Tècnics, el distribuïdor estarà obligat a posar a disposició dels esmentats Serveis, els equips i els mitjans necessaris per realitzar-la.

Els Serveis Tècnics hauran d’estendre acta de l’esmentada verificació i n’hauran de lliurar una còpia a les parts afectades als efectes oportuns.

Les despeses de la verificació aniran a càrrec de l’abonat quan l’aparell s’hagi reconegut com exacte dins el límit de tolerància reglamentària.

En tot cas, solament es tindrà en compte el defecte d’exactitud que sobrepassi els límits de la tolerància reglamentària.

Es considerarà que el funcionament dels comptadors, juntament amb l’equip auxiliar, és correcte, quan l’error en més o en menys, en laboratori, no sigui superior al 3% amb el 50% de la càrrega plena. Dit error podrà arribar al 4% quan les verificacions es practiquin en els domicilis dels abonats.

L’arrencada dels comptadors, sense tenir en compte l’error en aquest moment, s’haurà de fer amb un 0,005 de la càrrega plena.

Sense càrrega, el comptador no haurà d’arrencar amb una tensió a 1,15 vegades la nominal.

Article 15. Naturalesa i característiques del corrent distribuït

El corrent distribuït ha d’ésser altern i trifàsic a la freqüència industrial de 50 Hz.

1r. En alta tensió, el corrent s’haurà de subministar a la tensió nominal entre fases de 20 kV.

2n. En baixa tensió, la tensió nominal del corrent distribuït s’haurà de fixar en les xarxes de distribució de nous centres de transformació en 380 volts entre fases i 220 volts entre fases i neutre i es podrà mantenir en les xarxes existents a 220 volts entre fases i 127 volts entre fases i neutre, mentre ho desitgi el distribuïdor.

La tensió de subministrament no podrà diferir per excés o defecte el 7% del valor nominal normalitzat, mesurat en el punt on comencen les instal·lacions interiors definides en l’article 11 del present Reglament.

La freqüència de servei no podrà diferir en més o menys d’1 Hz.

En casos excepcionals el Govern podrà autoritzar de forma temporal toleràncies més grans que les establertes en els punts anteriors, però en tot cas, el distribuïdor haurà de mantenir les tensions reals al més prop possible a les tensions nominals.

Article 16. Canvi de tensió del corrent distribuït

Els distribuïdors tenen dret a procedir als treballs de canvi de tensió del corrent distribuït a l’objecte d’augmentar la capacitat de les xarxes existents, de fer-les conformes a les normes prescrites pels reglaments tècnics, o d’explotar-les a les tensions normalitzades, fixades per ells mateixos.

Els programes de treballs relatius a dites modificacions seran posats en coneixement dels abonats, sis mesos abans del començament dels treballs.

A. — Baixa tensió.

Els treballs no aniran a càrrec dels abonats, llevat d’allò que concerneix a les despeses que podria comportar l’adaptació de llurs instal·lacions interiors a les disposicions previstes per la reglamentació tècnica en vigor aplicable a la tensió abans de la transformació.

Els aparells d’utilització que siguin de la propietat dels abonats seran modificats o canviats gratuïtament pel distribuïdor, a condició que figurin en la relació que ha d’ésser feta per dit distribuïdor, almenys un any abans del trànsit a les noves característiques del corrent.

El benefici de les disposicions que són objecte de l’apartat anterior, no s’aplicarà als aparells que no tinguin manifestament condicions de servei o que la seva potència o característiques siguin incompatibles amb les de la connexió i del comptador.

Si l’abonat demana la substitució d’un aparell antic per un aparell nou (i no la seva adaptació a la nova tensió) se li pot exigir una contribució, tenint en compte la plusvàlua de l’aparell subministrat en relació amb l’aparell usat.

B. — Alta tensió.

Tots els treballs i despeses per a adaptar les instal·lacions existents o per a la seva renovació com a conseqüència del canvi de tensió, aniran a càrrec dels organismes distribuïdors propietaris de la xarxa afectada.

Article 17. Obligació de consentir els abonaments

Com a servei públic, els organismes distribuïdors, cadascun a la seva zona d’activitat, estan obligats a consentir els abonaments amb vista a subministrar l’energia elèctrica en les condicions d’aquesta reglamentació a tothom qui demani de contractar o renovar un abonament, d’una durada mínima d’un (1) any per a l’alta tensió i de sis (6) mesos per a la baixa tensió. Aquesta darrera opció es pot reduir en el cas d’instal·lacions provisionals previstes a l’article 10.

El distribuïdor ha d’efectuar el subministrament del corrent dins el termini màxim d’un mes a comptar de la signatura regular de l’abonament, i allargar el termini, si escau, en el temps normalment necessari per efectuar els treballs exigits per alimentar la instal·lació de l’abonat en el moment de la signatura del contracte d’abonament.

Les empreses distribuïdores no poden efectuar cap subministrament nou ni ampliar la potència contractada en instal·lacions existents a instal·lacions que no disposin de l’autorització del Govern corresponent.

A aquest efecte, per connectar el subministrament, ampliar-lo, o modificar qualsevol altra dada que figuri al butlletí cal presentar els butlletins d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió degudament segellats pel departament competent en matèria de seguretat industrial. El ministeri competent en matèria de seguretat industrial, mitjançant ordre ministerial, pot ordenar que la presentació dels butlletins a l’empresa subministradora s’efectuï per via telemàtica.

Les empreses subministradores no poden realitzar cap subministrament nou ni ampliar la potència contractada en instal·lacions existents a instal·lacions que no disposin de l’autorització corresponent del Govern. L’empresa subministradora ha de comprovar que la instal·lació disposa de l’autorització corresponent accedint a la base de dades on ha de figurar la instal·lació autoritzada.

A fi de poder iniciar els treballs d’extensió de la xarxa per part de l’empresa subministradora, l’usuari ha de presentar el full de baixa tensió amb l’autorització del departament competent en matèria de seguretat industrial.

Amb caràcter general, els distribuïdors no estan obligats a subministrar en baixa tensió instal·lacions amb una potència de contractació superior a 100 kVA per abonat.

No obstant això, amb l’acord previ entre l’empresa subministradora i l’abonat, qualsevol subministrament es pot fer en baixa tensió.

Els titulars de les instal·lacions estan obligats a consultar el departament competent en matèria de seguretat industrial abans de presentar la documentació prevista a l’article 13 del Reglament d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió per autoritzar la necessitat o no de reservar un espai per ubicar l’estació transformadora a l’empresa subministradora.

Les empreses han de preveure la possibilitat de futures ampliacions de potència del centre de transformació.

Sense causa degudament justificada, les empreses subministradores no poden exigir la reserva d’espai per ubicar les estacions transformadores a subministraments corresponents a connexions de servei de potència inferior a 50 kVA dintre els nuclis de població.

A la demanda d’autoritzacions al Govern per a noves zones d’edificació o urbanitzacions, s’hi ha d’incloure obligatòriament la ubicació de les estacions transformadores així com les instal·lacions de les xarxes per assegurar el subministrament d’energia elèctrica als usuaris, amb la conformitat prèvia de l’empresa subministradora.

Les empreses subministradores estan obligades a subministrar a habitatges en monofàsic a 230 volts de tensió nominal fins a 9,2 kW. Es poden subministrar potències superiors de contractació en monofàsic amb l’acord previ entre l’empresa subministradora i l’abonat.

En altres tipus d’instal·lacions, l’abonat pot escollir el tipus de subministrament monofàsic o trifàsic fins a una potència de contractació de 10 kW. Per a potències superiors el subministrament ha de ser trifàsic.

Els nous subministraments o les ampliacions de potència dels existents no es poden efectuar a 127 volts.

Article 18. Contracte d’abonament. Condicions de pagament

Tot subministrament d’energia elèctrica està en principi, subordinat a la conclusió d’un contracte escrit entre l’organisme distribuïdor i l’abonat.

Això no obstant, pels subministraments en baixa tensió, el distribuïdor podrà, si ho vol, acontentar-se amb la signatura per l’abonat d’una sol·licitud d’abonament segons les condicions de la present reglamentació i segons el model de pòlissa, un exemplar del qual serà tramès a l’abonat.

Els contractes d’abonament especificaran el pagament, per part dels abonats, de bestretes per raó de consum. Aquestes bestretes correspondran al màxim, per a l’alta tensió, a un mes de consum i, per a la baixa tensió, a dos mesos de consum. Aquest consum serà fixat a raó de 50 Kwh. per Kw. de potència instal·lada.

Les bestretes per raó de consum dels abonaments nous i les que correspondrien a augments de potència, seran calculades sobre la base de les tarifes vigents al moment de la signatura de l’abonament.

La bestreta per raó de consum no és revisable ni en curs d’abonament ni en renovació de l’abonament, si no hi ha cap augment de potència.

La bestreta no produirà interessos; es reembossarà a l’extinció de l’abonament, salvant la deducció de quantitats degudes per l’abonat al distribuïdor.

En el cas de manca de pagament de les quantitats que li són degudes per l’abonat, el distribuïdor pot interrompre els subministraments d’electricitat, després d’incórrer en demora en el termini de 10 dies, mitjançant lletra certificada amb acusament de rebut.

Tota transmissió d’energia feta per l’abonat, per qualsevol títol, a un o diversos tercers, està prohibida, llevat d’autorització prèvia del distribuïdor donada per escrit.

Article 19. Enllumenat de les vies públiques

Aniran a càrrec de les corporacions públiques —comuns i quarts— cadascuna en la part que li pertoca, l’establiment i el manteniment dels circuits de l’enllumenat públic. Aquests circuits hauran d’ésser independents de les xarxes de distribució de la localitat.

Les instal·lacions s’han de realitzar d’acord amb l’establert en el vigent Reglament d’Instal·lacions Elèctriques de baixa tensió.

Els organismes distribuïdors han d’efectuar el subministrament de l’energia elèctrica necessària per a l’enllumenat públic amb subjecció a les disposicions financeres que l’autoritat competent determini.

Article 20. Condicions Generals del servei

El distribuïdor està obligat a subministrar el corrent permanentment. No obstant, tindrà la facultat d’interrompre el servei per a la conservació, els treballs d’acoblament i per a tots els treballs que s’efectuïn en la proximitat de les instal·lacions que exigeixin ser posades fora de tensió per mesura de seguretat. Ha de procurar reduir aquestes interrupcions al mínim, i situar-les, en la mesura compatible amb les necessitats de la seva explotació, a les èpoques i hores que provoquin menys possibles molèsties als clients.

Les dates i hores d’aquestes interrupcions seran posades en coneixement dels abonats, mitjançant avís general, almenys amb tres dies d’anticipació.

En circumstàncies que exigeixin una intervenció immediata, el distribuïdor està facultat per a prendre urgentment les mesures necessàries.

Capítol IV. Les tarifes i llur revisió

Article 21. Tarifes

L’autoritat competent establirà les tarifes aplicades, a excepció dels subministraments qualificats com a excepcionals, per raó de la seva importància, lloc o altres condicions particulars, que seran tarifats segons la tarifa corresponent establerta per l’autoritat, augmentada amb les despeses suplementàries, que les característiques del subministrament suara esmentades comporten.

El Govern resoldrà els litigis que puguin sorgir en la qualificació de subministraments excepcionals, i en llurs incidències en les tarifes, i decidirà previ informe del Departament d’Indústria i Transports. Aquesta decisió posarà fi a la via administrativa.

En el cas d’un consum d’energia reactiva que doni lloc a una baixa del factor de potència inferior a 0,80, els organismes distribuïdors podran exigir la computació i la facturació d’aquesta energia a càrrec de l’abonat.

Article 22. Revisió de les tarifes

Almenys cada any, l’autoritat competent fixarà els nous valors de les tarifes, mitjançant l’aplicació del terme mitjà aritmètic dels índexs de variació del preu de l’energia en alta tensió i en baixa tensió a Espanya i a França, constatats a l’1 de gener de cada any.

Capítol V. Termini de la distribució

Article 23. Durada de la distribució

Els organismes que actualment efectuen la distribució d’energia elèctrica al Principat i els que es puguin crear en l’esdevenidor, no podran suspendre ni finalitzar la seva activitat especifica sense notificar-ho almenys un any abans a l’autoritat competent i als usuaris per un mitjà fefaent.

Capítol VI. Disposicions diverses

Article 24. Control

El Govern ha de garantir el servei de control de la distribució, mitjançant la Conselleria titular del Departament d’Indústria i Transports.

Els tècnics i inspectors del Govern, en tot moment, podran procedir a qualsevol verificació útil a l’exercici de la seva funció. En cap cas no podran intervenir en la gestió directa de l’explotació.

Article 25. Litigis

Correspon al Govern resoldre les reclamacions, els dubtes i les interpretacions al present reglament. L’esmentada resolució esgotarà la via administrativa.

Independentment de l’apartat anterior correspon als Organismes Oficials intervenir en totes les qüestions pròpies de la seva jurisdicció, d’acord amb les normes i els procediments en vigor.


Perpinyà i La Seu d’Urgell, als 28 de juliol de 1975.