Carregant...
 

Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004 del 14 d’abril, del Codi de Duana - Elements a partir dels quals s’apliquen els drets a la importació i exportació i les altres mesures previstes en el marc dels intercanvis de mercaderies (Text refós sense caràcter oficial)



Títol I. Camp d’aplicació

Article 1. Definició

1. Aquest Reglament defineix les disposicions relatives a l’origen i el valor a la duana pel que fa a les mercaderies de tots els països dels capítols 1 a 97 del Sistema Harmonitzat, sense perjudici de les disposicions en vigor en tot moment en l’àmbit de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea, del 28 de juny de 1990.

2. S’entén per Codi, la Llei 5/2004 del Codi de Duana de 14 d’abril.

Títol II. Origen de les mercaderies

Capítol 1. Origen no preferencial

Secció 1. Obratges o transformacions que confereixen l’origen

Article 2. Principis

Les disposicions de la present secció precisen, d’una banda, per als tèxtils i les obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada, i d’altra banda, per a certs productes no tèxtils i obres en aquestes matèries, els obratges o les transformacions que es considera que satisfan els criteris de l’article 34 del Codi i que permeten conferir a aquests productes l’origen del país en què s’hagin realitzat.

Per país s’ha d’entendre, segons el cas, el Principat d’Andorra o bé un altre estat.

A. Matèries tèxtils i obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada
Article 3. Regla general

Per a les matèries tèxtils i les obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada, una transformació completa, tal com la defineix l’article 4, té la consideració d’obratge o transformació que confereix l’origen segons l’article 34 del Codi.
Article 4. Transformació amb canvi tarifari

Constitueixen transformacions completes els obratges o les transformacions que tenen per efecte posar els productes així obtinguts en una posició tarifària de la nomenclatura combinada diferent d’aquella que correspon a cadascuna de les matèries no originàries que s’hagin emprat.

Tanmateix, per als productes enumerats a l’annex núm. 2, només poden ser considerades completes les transformacions particulars contingudes a la columna 3 del dit annex, en relació amb cada producte obtingut, tant si s’acompanyen com si no d’un canvi de posició tarifària.

Les modalitats d’utilització de les regles contingudes en aquest annex núm. 2 s’exposen a les notes introductòries que figuren a l’annex núm. 1.
Article 5. Límits específics

Per a l’aplicació de l’article precedent, els obratges o les transformacions següents es consideren sempre insuficients per conferir el caràcter originari, hi hagi o no canvi de posició tarifària:

a) Les manipulacions destinades a assegurar la conservació en l’estat dels productes durant el seu transport i l’emmagatzematge (aireig, estesa, assecament, extracció de parts avariades i operacions semblants).
b) Les operacions senzilles de desempolsar, garbellar, triar, classificar, assortir (incloent-hi compondre jocs de productes), rentar, retallar.
c)
i) els canvis d’embalatge i les divisions i reunions de paquets;
ii) la simple posada en sacs, estoigs, caixes, planxetes, etc. i tota altra operació senzilla de condicionament.

d) L’afegiment als mateixos productes o als seus embalatges de marques, etiquetes o altres signes distintius.
e) La simple reunió de parts de productes per tal de constituir un producte complet:
f) L’acumulació de dues o més operacions de les que figuren dels punts a) a e).


B. Productes altres que les matèries tèxtils i les obres en aquestes matèries de la secció XI de la nomenclatura combinada
Article 6. Regla general

Per als productes obtinguts enumerats a l’annex núm. 3, es consideren obratges o transformacions que confereixen l’origen en el sentit de l’article 34 del Codi, els obratges o les transformacions que figuren a la columna 3 del dit annex.

Les modalitats d’utilització de les regles contingudes a l’annex núm. 3 s’exposen a les notes introductòries que figuren a l’annex núm. 1.

C. Disposicions comunes per a tots els productes
Article 7. Càlcul del valor

Quan les llistes dels annexos núm. 2 i núm. 3 indiquen que l’origen s’adquireix a condició que el valor de les matèries no originàries emprades no superi un percentatge determinat del preu de sortida de fàbrica dels productes obtinguts, aquest percentatge es calcula de la manera següent:

el terme “valor” significa el valor a la duana en el moment de la importació de les matèries no originàries emprades o, si no es coneix o no es pot establir, el primer preu verificable pagat per aquestes matèries en el país de transformació;
l’expressió “preu de sortida de fàbrica” significa el preu de sortida de fàbrica del producte obtingut, amb la deducció prèvia de totes les taxes i els impostos interiors que són o poden ser restituïts quan el producte s’exporti;
el “valor adquirit pel fet de les operacions de muntatge” és l’addició de valors que resulta de les operacions de muntatge pròpiament dites, incloent-hi tota operació d’acabat i de control i, eventualment, d’incorporació de peces originàries del país on s’efectuen aquestes operacions, incloent-hi el benefici i les despeses generals suportades en aquest país pel fet de les operacions citades.


Secció 2. Disposicions d’aplicació relatives a les peces de recanvi

Article 8. Regla general

1. Els accessoris, les peces de recanvi i les eines lliurades al mateix temps que un material, una màquina, un aparell o un vehicle, que formin part del seu equipament normal, es considera que tenen el mateix origen que el material, la màquina, l’aparell o el vehicle en qüestió.

2. Les peces de recanvi essencialment destinades a un material, una màquina, un aparell o un vehicle, posats en lliure disposició o exportats anteriorment, es considera que tenen el mateix origen que el material, la màquina, l’aparell o el vehicle en qüestió sempre que les condicions previstes en la present secció s’hagin satisfet.
Article 9. Condicions complementàries

La presumpció prevista a l’article anterior només s’admet:

si és necessària per a la importació en el país de destinació;
en els casos en què la utilització de les dites peces de recanvi essencials per a l’etapa de producció del material, de la màquina, de l’aparell o del vehicle en qüestió, no hagi impedit que confereixi l’origen andorrà o l’origen del país de producció al material, la màquina, l’aparell o el vehicle.

Article 10. Definicions

Per l’aplicació de l’article 8 s’entén:

a) per “materials, màquines, aparells o vehicles” les mercaderies que figuren a les seccions XVI, XVII i XVIII de la nomenclatura combinada;
b) per “peces de recanvi essencials” les que:
constitueixen elements sense els quals no es pot assegurar el bon funcionament de les mercaderies esmentades en el punt a), posades en lliure disposició o exportades anteriorment,
són característiques d’aquestes mercaderies, i,
es destinen al seu manteniment i a substituir peces del mateix tipus avariades o esdevingudes inutilitzables.

Article 11. Identificació de les peces

Quan es presenti una demanda de certificat d’origen a les autoritats duaneres o a organismes facultats pel Principat d’Andorra per a peces de recanvi essencials previstes a l’article 8, tant el certificat com la demanda corresponent han de portar a la casella núm. 6 (número d’ordre; marques i números; nombre i naturalesa dels paquets; designació de les mercaderies) una declaració de la persona física o jurídica interessada que precisi que les mercaderies esmentades es destinen al manteniment normal d’un material, d’una màquina, d’un aparell o d’un vehicle exportats anteriorment, a més de la indicació exacta del dit material, màquina, aparell o vehicle.

A més, la persona interessada ha d’indicar, en la mesura que pugui, les referències del certificat d’origen (autoritat lliuradora, número i data del certificat) sota la cobertura del qual s’hagi exportat el material, la màquina, l’aparell o el vehicle, al manteniment del qual es destinen les peces.
Article 12. Justificació de l’origen de les peces

Quan s’ha de justificar l’origen de les peces de recanvi essencials esmentades a l’article 8, per tal de posar-les en lliure disposició al Principat d’Andorra mitjançant la presentació d’un certificat d’origen, aquest ha d’incloure les indicacions previstes a l’article 11.
Article 13. Documents requeribles

Les autoritats duaneres del Principat d’Andorra poden exigir tots els justificants complementaris per tal d’assegurar l’aplicació de les regles establertes per la present secció i, particularment:

la presentació de la factura o de la còpia de la factura corresponent al material, a la màquina, a l’aparell o al vehicle posat en lliure disposició o exportat anteriorment;

el contracte o la còpia del contracte o qualsevol altre document que faci constar que el lliurament es realitza en el marc del manteniment normal.


Secció 3. Disposicions d’aplicació relatives als certificats d’origen no preferencial

Article 14. Requisits pel règim no preferencial

Quan l’origen d’una mercaderia ha de ser justificat a la importació mitjançant la presentació d’un certificat d’origen, aquest certificat ha de satisfer les condicions següents:

a) ser expedit per una autoritat o per un organisme que presenti les garanties necessàries i que estigui degudament facultat a aquest efecte;
b) incloure totes les indicacions necessàries per identificar la mercaderia a la qual es refereix, particularment:
el nombre, la naturalesa, les marques i els números dels paquets,
la naturalesa de la mercaderia,
els pesos brut i net de la mercaderia; aquestes indicacions, però, poden ser substituïdes per altres, com ara la quantitat o el volum, quan el seu pes no pot ser determinat, quan la mercaderia estigui subjecta a variacions sensibles de pes durant el transport o quan la seva identificació s’asseguri normalment mitjançant aquestes altres indicacions,
el nom de l’expedidor;
c) certificar sense ambigüitat que la mercaderia a la qual es refereix és originària d’un país determinat.

Article 15. Formulari

1. Els certificats d’origen lliurats per les autoritats duaneres del Principat d’Andorra o organismes facultats pel Govern han de satisfer les condicions establertes a l’article 14 punts a) i b).

2. Aquests certificats, com les demandes corresponents, s’han d’expedir en formularis conformes al model que figura a l’annex núm. 4.

3. Aquests certificats d’origen acrediten que les mercaderies són originàries del Principat d’Andorra.
Article 16. Lliurament del certificat d’origen

Els certificats d’origen es lliuren a demanda escrita de la persona interessada.

Si les circumstàncies ho justifiquen, particularment quan la persona interessada manté un flux regular d’exportació, les autoritats duaneres poden renunciar a exigir una demanda per cada operació d’exportació, sempre que es respectin les disposicions en matèria d’origen.

Si les necessitats del comerç ho requereixen, es poden lliurar una o més còpies suplementàries de cada certificat d’origen.

Aquestes còpies s’han d’expedir en uns formularis conformes al model que figura a l’annex núm. 4.
Article 17. Format del formulari

1. El format del certificat és de 210 x 297 mm; s’admet una tolerància màxima de 5 mm de menys fins a 8 mm de més pel que fa a la llargada. El paper ha de ser de color blanc, sense pastes mecàniques, encolat per a escriptures i que pesi almenys 64 g/m2 o entre 25 i 30 g/m2 si s’empra paper avió. El recto de l’original porta una impressió de fons gravada de color bistre que palesi qualsevol falsificació efectuada per mitjans mecànics o químics.

2. El formulari de demanda s’imprimeix en la llengua oficial del Principat d’Andorra; el formulari del certificat d’origen s’imprimeix en la llengua oficial del Principat d’Andorra o, segons els usos i les necessitats del comerç, en qualsevol altra llengua.

3. El Govern es pot reservar el dret d’imprimir els formularis del certificat d’origen o pot encarregar la impressió a unes impremtes convingudes. En aquest últim cas, s’ha de fer referència a aquesta convenció en cada formulari de certificat d’origen. Cada certificat d’origen porta una menció que indica el nom i l’adreça de la impremta o un signe que permeti la seva identificació. Porta a més un número de sèrie, imprès o afegit mitjançant un segell, destinat a individualitzar-lo.
Article 18. Inscripcions en el formulari

Els formularis de demanda i els certificats d’origen s’emplenen a màquina d’escriure o a mà en majúscules, en la llengua oficial del Principat d’Andorra o, segons els usos i les necessitats del comerç, en qualsevol altra llengua.
Article 19. Individualització del certificat

Cada certificat previst a l’article 15 ha de portar un número de sèrie destinat a individualitzar-lo. La demanda de certificat i totes les còpies del certificat han de portar el mateix número.

A més, les autoritats duaneres o els organismes facultats pel Govern poden afegir un número de lliurament a aquests documents.
Article 20. Conservació del certificat

Les autoritats duaneres o els organismes facultats pel Govern que hagin lliurat certificats d’origen han de conservar les demandes corresponents durant un termini mínim de tres anys.

Capítol 2. Origen preferencial

Article 21. Principis del règim preferencialImage

Sense perjudici de l’article 21 bis, per l’aplicació de l’article 37, punt b, del Codi, s’apliquen mutatis mutandis les disposicions comunitàries vigents relatives als règims tarifaris preferencials en respecte de l’Acord d’unió duanera CE-Andorra.
Article 21 bis. Preferència unilateral per a certs productes del tabacImage

1. L’aplicació de la preferència corresponent al 60% del tipus normal aplicable als productes del tabac codificats sota la sotsposició 240411 queda supeditada al fet que els productes hagin estat manufacturats a la Unió Europea a partir de tabac brut de la Unió Europea o prèviament posat en lliure pràctica.

2. Aquesta preferència s’acredita amb el document previst a l’annex núm. 9, degudament diligenciat per les autoritats duaneres del país d’exportació, i queda supeditada a la condició que aquestes darreres assegurin un nivell de cooperació adequat amb les autoritats duaneres andorranes en el marc de les eventuals sol·licituds de control a posteriori.

Títol III. Valor a la duana de les mercaderies

Capítol 1. Disposicions generals

Article 22. Annexos

1. Les disposicions dels articles 38 a 46 del Codi i les del present títol són aplicades tenint en compte les disposicions reproduïdes a l’annex núm. 5.

Les disposicions de la primera columna de l’annex núm. 5 han de ser aplicades segons la nota interpretativa corresponent que figura a la segona columna d’aquest annex.

2. Si, durant la determinació del valor a la Duana, cal referir-se als principis de comptabilitat generalment admesos, les disposicions de l’annex núm. 6 són d’aplicació.
Article 23. Definicions

1. En el present títol s’entén per:

a) “l’acord”: l’acord sobre l’aplicació de l’article VII de l’Acord general sobre els aranzels duaners i el comerç, convingut en el marc de les negociacions comercials multilaterals de 1994 i previst a l’article 41, apartat 1, primer guió, del Codi;
b) “mercaderies produïdes”: mercaderies cultivades, fabricades o extretes;
c) “mercaderies idèntiques”: mercaderies produïdes en el mateix país i que són les mateixes en tots els conceptes, incloent-hi les característiques físiques, la qualitat i la reputació; diferències d’aspecte menors no impedeixen que unes mercaderies, d’altra banda conformes a la definició, es considerin com a idèntiques;
d) “mercaderies similars”: mercaderies produïdes en el mateix país que, sense ser idèntiques des de tots els punts de vista, presenten característiques semblants i estan compostes de matèries semblants, cosa que els permet desenvolupar les mateixes funcions i ser intercanviables comercialment; la qualitat de les mercaderies, la seva reputació i l’existència d’una marca de fàbrica o de comerç constitueixen part dels elements que cal prendre en consideració per determinar si unes mercaderies són similars;
e) “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus”: mercaderies classificades en un grup o una gamma de mercaderies produïdes per un ram de producció particular o un sector particular d’un ram de producció, i s’hi inclouen mercaderies idèntiques o similars.


2. Les expressions “mercaderies idèntiques i mercaderies similars” no s’apliquen a les mercaderies que incorporin o comportin, segons el cas, treballs d’enginyeria, d’estudi, d’art o disseny, o plànols i esbossos, pels quals no s’ha fet cap ajustament mitjançant l’aplicació de l’article 42, apartat 1, punt b) iv) del Codi, pel fet que aquests treballs s’han realitzat al Principat d’Andorra.
Article 24. Persones vinculades

1. A l’efecte de l’aplicació de l’article 39, apartat 1 punt d), i de l’article 40, apartat 2, punt c) del Codi, les persones es consideren vinculades només si:

a) una forma part de la direcció o del consell d’administració de l’empresa de l’altra i recíprocament;
b) jurídicament tenen qualitat de socis;
c) una és empleada de l’altra;
d) una persona qualsevol posseeix, controla o deté directament o indirecta el 5% o més de les accions o participacions emeses amb dret a vot, de l’una i de l’altra;
e) una d’elles controla l’altra directament o indirecta;
f) ambdues són controlades directament o indirecta per un tercer;
g) controlen conjuntament, directa o indirectament a un tercer;
h) són membres de la mateixa família; es considera que les persones són membres de la mateixa família només si estan vinculades l’una a l’altra en una relació qualsevol de les següents:
espòs i esposa,
ascendents i descendents en línia directa de primer grau,
germans i germanes (germans, consanguinis o uterins),
ascendents i descendents en línia directa de segon grau,
oncle o tia i nebot o neboda,
sogres i gendre o nora,
cunyats i cunyades.


2. A l’efecte del present títol, les persones que són sòcies de negocis entre elles pel fet que una és l’agent, el distribuïdor o el concessionari exclusiu de l’altra, sigui quina sigui la designació utilitzada, seran considerades vinculades l’una a l’altra només si la vinculació correspon a un dels criteris enunciats a l’apartat 1.
Article 25. Valor transaccional en el temps

Per determinar, d’acord amb l’article 39 del Codi, el valor a la Duana de les mercaderies, el preu de les quals no s’hagi abonat efectivament en el moment de la seva determinació, es prendrà, per regla general, com a base de l’avaluació a la duana, el preu a pagar en el moment de liquidar el deute.
Article 26. Transacció única i repartició proporcional

Quan unes mercaderies declarades per a la posada en lliure disposició constitueixen una part d’una quantitat més gran de les mateixes mercaderies comprades en el context d’una transacció única, el preu pagat o per pagar, a l’efecte de l’article 39, apartat 1 del Codi, és un preu calculat proporcionalment en funció de les quantitats declarades respecte a la quantitat total comprada.

Una repartició proporcional del preu efectivament pagat o per pagar s’aplica igualment en els casos de pèrdua parcial o de danys abans de la posada en lliure disposició de la mercaderia que s’ha d’avaluar.
Article 27. Preu i taxes interiors

Si el preu efectivament pagat o per pagar, previst a l’article 39, apartat 1 del Codi, comprèn un import que representi una taxa interior exigible en el país d’origen o d’exportació referent a les mercaderies considerades, aquest import no s’incorporarà en el valor a la duana sempre que es demostri, a la satisfacció de les autoritats duaneres en qüestió, que aquestes mercaderies n’han estat o en seran exonerades, i això a benefici del comprador.
Article 28. Venda a l’exportació

1. A l’efecte de l’article 39 del Codi, el fet que les mercaderies objecte d’una venda es declarin per a la posada en lliure disposició, s’ha de considerar com un indici suficient que s’hagin venut per a l’exportació amb destinació al territori duaner del Principat d’Andorra. En el cas de vendes successives abans de l’avaluació, aquest indici subsisteix només per a l’última venda, a partir de la qual les mercaderies s’han introduït al territori duaner d’importació d’acord amb l’article 38, apartat 2 del Codi o en cas d’una venda en el territori duaner d’importació, abans de la posada en lliure disposició de les mercaderies.

En el moment de la declaració d’un preu relatiu a una venda anterior a l’última venda, a partir de la qual les mercaderies s’han introduït al territori duaner d’importació, s’ha de demostrar a la satisfacció de les autoritats duaneres que tal venda de les mercaderies s’ha convingut per a l’exportació amb destinació a aquest territori.

S’apliquen les disposicions dels articles 25 a 29.

2. En el cas d’utilització de les mercaderies en un país tercer entre la venda i la posada en lliure disposició, no s’imposa el recurs al valor transaccional.

3. El comprador no ha de satisfer cap altra condició que la de ser part del contracte de venda.
Article 29. Venda amb condició o prestació

Si, mitjançant l’aplicació de l’article 39, apartat 1, punt b) del Codi, s’estableix que la venda o el preu de les mercaderies importades estan subordinats a una condició o a una prestació, el valor de la qual es pot determinar per les mercaderies a avaluar, aquest valor s’ha de considerar com un pagament indirecte fet pel comprador al venedor d’una part del preu pagat o per pagar, sempre que la condició o la prestació en qüestió no es refereixin:

a) a cap activitat prevista a l’article 39, apartat 3, punt b) del Codi, o,
b) ni a un element que s’hauria d’afegir al preu pagat o per pagar en aplicació de les disposicions de l’article 42 del Codi.

Article 30. Publicitat i promoció de la venda

1. A l’efecte de l’article 39, apartat 3, punt b) del Codi, l’expressió “les operacions que fan referència a la comercialització” es refereix a totes les activitats vinculades a la publicitat i la promoció de la venda de les mercaderies en qüestió, i a totes les activitats vinculades amb les garanties corresponents.

2. Aquestes activitats empreses pel comprador s’han de considerar com empreses pel seu propi compte, encara que resultin d’una obligació feta al comprador a partir d’un acord convingut amb el venedor.
Article 31. Comparació a l’idèntic

1. A l’efecte de l’aplicació de l’article 40, apartat 2, punt a) del Codi (valor transaccional de mercaderies idèntiques), el valor a la duana es determina referint-se al valor transaccional de mercaderies idèntiques, venudes al mateix nivell comercial i sensiblement en la mateixa quantitat que les mercaderies per avaluar. En l’absència d’aquestes vendes, s’haurà de referir al valor transaccional de mercaderies idèntiques, venudes a un nivell comercial diferent o en quantitat diferent, ajustades per tenir en compte les diferències que haurien pogut provocar el nivell comercial i/o la quantitat, sempre que els ajustaments que portin a un augment o a una disminució del valor es puguin basar en elements de prova exhibits que estableixin clarament que són raonables i exactes.

2. Si, en l’aplicació d’aquest article, es constaten dos o més valors transaccionals de mercaderies idèntiques, s’ha de prendre en consideració el valor transaccional més baix per determinar el valor a la duana de les mercaderies importades.

3. A l’efecte de l’aplicació d’aquest article, un valor transaccional de mercaderies produïdes per una persona diferent es pren en consideració només si mitjançant l’aplicació de l’apartat 1 no es pot fer constar cap valor transaccional de mercaderies idèntiques, produïdes per la mateixa persona que les mercaderies per avaluar.

4. A l’efecte de l’aplicació d’aquest article, s’entén per valor transaccional de mercaderies importades idèntiques el valor a la duana determinat anteriorment segons l’article 39 del Codi, ajustat de conformitat amb l’apartat 1 i amb l’apartat 2 del present article.
Article 32. Comparació al similar

1. A l’efecte de l’aplicació de l’article 40, apartat 2 punt b) del Codi (valor transaccional de mercaderies similars), el valor a la duana es determina referint-se al valor transaccional de mercaderies similars, venudes al mateix nivell comercial i sensiblement en la mateixa quantitat que les mercaderies per avaluar. En l’absència de tals vendes, s’ha de referir al valor transaccional de mercaderies similars, venudes a un nivell comercial diferent i/o en quantitat diferent, ajustades per tenir en compte les diferències que haurien pogut provocar el nivell comercial i/o la quantitat, sempre que els ajustaments que portin a un augment o a una disminució del valor, es puguin basar en elements de prova exhibits que estableixin clarament que són raonables i exactes.

2. Si, en l’aplicació d’aquest article, es constaten dos o més valors transaccionals de mercaderies similars, s’ha de prendre en consideració el valor transaccional més baix per determinar el valor a la duana de les mercaderies importades.

3. A l’efecte de l’aplicació d’aquest article, un valor transaccional de mercaderies produïdes per una persona diferent es pren en consideració només si mitjançant l’aplicació de l’apartat 1 no es pot constatar cap valor transaccional de mercaderies similars produïdes per la mateixa persona que les mercaderies per avaluar.

4. A l’efecte de l’aplicació d’aquest article, s’entén per valor transaccional de mercaderies importades similars, el valor a la duana determinat anteriorment segons l’article 39 del Codi, ajustat de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.
Article 33. Mètode deductiu

1.
a) si les mercaderies importades o mercaderies idèntiques o similars importades es venen en l’estat al Principat d’Andorra, el valor a la duana de les mercaderies importades previst a l’article 40, apartat 2, punt c) del Codi es basa en el preu unitari corresponent a les vendes de les mercaderies importades o de mercaderies idèntiques o similars importades que totalitzin la quantitat més alta, fetes a persones no vinculades als venedors en el moment o aproximadament en el moment de la importació de les mercaderies per avaluar, sense perjudici de les deduccions que tinguin a veure amb els elements següents:
i) comissions generalment pagades o convingudes, o marges generalment practicats per beneficis i despeses generals (incloent-hi els costos directes o indirectes de la comercialització de les mercaderies en qüestió) relatius a les vendes al Principat d’Andorra de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus;
ii) despeses habituals de transport i d’assegurança i despeses relacionades realitzades al Principat d’Andorra;
iii) drets a la importació i altres imposicions per pagar dins el Principat d’Andorra per raó de la importació o de la venda de les mercaderies;

b) si les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades no es venen en el moment o aproximadament en el moment de la importació de les mercaderies per avaluar, el valor a la Duana de les mercaderies importades, determinat mitjançant l’aplicació d’aquest article, es basa -sota reserva, d’altra banda, de l’apartat 1, punt a)- en el preu unitari al qual es venen les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades al Principat d’Andorra, en l’estat i en la data més propera subsegüent a la importació de les mercaderies per avaluar, però en tot cas dintre de noranta dies a comptar des d’aquesta importació.


2. Si les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades no es venen al Principat d’Andorra en l’estat, el valor a la Duana es basa, a demanda de l’importador, en el preu unitari corresponent a les vendes de mercaderies importades que totalitzin la quantitat més alta, fetes després de l’elaboració o la transformació ulterior, a persones establertes al Principat d’Andorra que no estiguin vinculades amb els venedors, tenint en compte el valor afegit per l’elaboració o la transformació i les deduccions previstes a l’apartat 1, punt a).

3. A l’efecte d’aquest article, el preu unitari corresponent a les vendes de mercaderies importades que totalitzin la quantitat més alta, és el preu al qual es ven el nombre més gran d’unitats, en el moment d’efectuar les vendes a persones no vinculades a les persones a les quals compren les mercaderies en qüestió, al primer nivell comercial subseqüent a la importació al qual es realitzin aquestes vendes.

4. Una venda feta al Principat d’Andorra a una persona que subministra directament o indirectament, sense despeses o a un cost reduït, un element qualsevol dels enunciats a l’article 42, apartat 1, punt b), del Codi, per emprar-lo en la producció i en la venda per a l’exportació de les mercaderies importades, no s’hauria de prendre en consideració per establir el preu unitari a l’efecte de l’aplicació del present article.

5. A l’efecte de l’aplicació de l’apartat 1, punt b), la “data més propera” és la data en la qual les mercaderies importades o les mercaderies idèntiques o similars importades es venen en quantitat suficient perquè es pugui establir el preu unitari.
Article 34. Mètode del valor calculat

1. A l’efecte de l’aplicació de l’article 40, apartat 2, punt d) del Codi (valor calculat), les autoritats duaneres no poden requerir o obligar una persona que no resideixi al Principat d’Andorra a exhibir, per a examen, una comptabilitat o altres documents per tal de determinar aquest valor. Tot i així, les informacions comunicades pel productor de les mercaderies per tal de determinar el valor a la Duana mitjançant l’aplicació d’aquest article poden ser verificades en un altre país per les autoritats duaneres del Principat d’Andorra, amb l’acord del productor i sempre que aquestes autoritats donin un preavís suficient a les autoritats del país del productor en qüestió i que aquestes autoritats donin el seu consentiment a la investigació.

2. El cost o el valor de les matèries i de les operacions de fabricació enunciades a l’article 40, apartat 2, punt d), primer guió, del Codi inclou el cost dels elements indicats a l’article 42, apartat 1, punt a) ii) i iii) del Codi.

També inclou el valor, degudament imputat en les proporcions apropiades, de tot producte o servei indicat a l’article 42, apartat 1, punt b), del Codi que hagi subministrat directament o indirectament el comprador, per utilitzar-lo durant la producció de les mercaderies importades. El valor de les obres enunciades a l’article 42, apartat 1, punt b) iv) del Codi que s’hagin realitzat al Principat d’Andorra s’inclou només en la mesura que aquestes obres vagin a càrrec del productor.

3. Quan es fan servir informacions diferents a les proporcionades pel productor o en nom seu per determinar un valor calculat, les autoritats duaneres han d’informar al declarant, si aquest ho demana, de la font d’aquestes informacions, de les dades utilitzades i dels càlculs realitzats a partir d’aquestes dades, sota reserva del que disposa l’article 26 del Codi.

4. Les despeses generals previstes a l’article 40, apartat 2, punt d), segon guió del Codi, comprenen els costos directes i indirectes de la producció i de la comercialització de les mercaderies per a l’exportació que no s’hagin inclòs en mèrits del punt d), primer guió, de l’apartat esmentat.
Article 35. Cost dels continents

Quan els elements continents previstos a l’article 42, apartat 1, punt a) ii) del Codi s’han d’importar repetidament, el seu cost, a demanda del declarant, es desglossa de manera apropiada, de conformitat amb els principis de comptabilitat generalment admesos.
Article 36. Cost d’esbossos i recerca preliminars

A l’efecte de l’article 42, apartat 1, punt b) iv) del Codi, els costos de recerques i d’esbossos preliminars de disseny no s’han d’incloure en el valor a la Duana.
Article 37. Cost dels interessos de finançament

L’article 43, punt c), del Codi s’aplica mutatis mutandis quan el valor a la Duana es determina mitjançant l’aplicació d’un mètode que no sigui el valor transaccional.
Article 38. Derogacions

1. Les autoritats duaneres, a petició de l’interessat, poden permetre que:

per derogació de l’article 42, apartat 2, del Codi, alguns elements que cal afegir al preu efectivament pagat o per pagar i que no poden quantificar en el moment en què neix el deute duaner;
per derogació de l’article 43 del Codi, alguns elements que no s’han d’incloure en el valor a la Duana, en el cas que els imports relatius a aquests elements no siguin diferents del preu pagat o per pagar en el moment en què neix el deute duaner;


es calculin d’acord amb uns criteris apropiats i específics.

En aquest cas, el valor en duana declarat no serà considerat provisional a efectes del segon guió de l’article 59 del Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004 Codi de Duana – Disposicions aplicables a les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra fins que hagin rebut una destinació duanera.

2. L’autorització només es pot atorgar si:

a) l’acabament del procediment previst a l’article 62 del Reglament d’aplicació de la Llei 5/2004 Codi de Duana - Disposicions aplicables a les mercaderies introduïdes al territori duaner del Principat d’Andorra fins que hagin rebut una destinació duanera, en matèria de tràmits d’introducció i procediment de declaració en duana al Principat d’Andorra, representa, en aquestes circumstàncies, un cost administratiu desproporcionat;
b) el recurs a l’aplicació dels articles 40 i 41 del Codi és inadequat en aquestes circumstàncies particulars;
c) hi ha raons particulars per considerar que l’import dels drets a la importació que s’han de cobrar en el període que cobreix l’autorització no serà inferior al que es demanaria si no hi hagués autorització;
d) això no condueix a distorsions de competència.

Capítol 2. Disposicions relatives als tributs i als drets de llicència

Article 39. Definicions

1. A l’efecte de l’article 42, apartat 1, punt c), del Codi, s’entén per tributs i drets de llicència particularment el pagament per l’ús de drets que tinguin a veure amb:

la fabricació de la mercaderia importada (particularment patents, dissenys, models i saber fer ”know-how “en matèria de fabricació), o
la venda per a l’exportació de la mercaderia importada (particularment marques de comerç o de fàbrica, models registrats), o
la utilització o la revenda de la mercaderia importada (particularment drets d’autor, processos de fabricació inseparablement incorporats a la mercaderia importada).


2. Independentment dels casos previstos a l’article 42, apartat 5, del Codi, quan el valor a la duana de la mercaderia importada es determina mitjançant l’aplicació de les disposicions de l’article 39 del Codi, el tribut o el dret de llicència s’ha d’afegir als preus efectivament pagats o que cal pagar només si aquest pagament:

està relacionat amb la mercaderia que cal avaluar, i
constitueix una condició de venda d’aquesta mercaderia.

Article 40. Ajustament del preu

1. Quan la mercaderia importada constitueix només un ingredient o un element constitutiu de mercaderies fabricades al Principat d’Andorra, es pot efectuar un ajustament del preu efectivament pagat o per pagar per la mercaderia importada només si el tribut o el dret de llicència està relacionat amb aquesta mercaderia.

2. La importació de mercaderies no muntades o que només hagin de passar per una operació menor abans de la revenda, com ara una dilució o un embalatge, no exclou que el tribut o el dret de llicència s’hagi de considerar com a relacionat amb les mercaderies importades.

3. Si els tributs o els drets de llicència estan relacionats parcialment amb les mercaderies importades i parcialment amb altres ingredients o elements constitutius afegits a les mercaderies després de la seva importació o bé amb unes prestacions o serveis posteriors a la importació, una repartició apropiada s’ha de realitzar només a partir de dades objectives i quantificables, de conformitat amb la nota interpretativa que figura a l’annex núm. 5 i que correspon a l’article 42, apartat 2, del Codi.
Article 41. Marca

El tribut o el dret de llicència relatiu al dret a utilitzar una marca de fàbrica o de comerç s’ha d’afegir al preu efectivament pagat o per pagar per la mercaderia importada només si:

el tribut o el dret de llicència concerneix a unes mercaderies revenudes en l’estat o que han passat per una operació menor després de la importació;
aquestes mercaderies es comercialitzen sota la marca, posada abans o després de la importació, per la qual es paga el tribut o el dret de llicència, i el comprador no està en llibertat de procurar-se les mercaderies d’altres subministradors no vinculats al venedor.

Article 42. Venedor

Quan el comprador abona un tribut o un dret de llicència a un tercer, les condicions previstes a l’article 39, apartat 2, es consideren satisfetes només si el venedor o una persona que hi estigui vinculada requereix que el comprador efectuï aquest pagament.
Article 43. Valor en Duana i cost del tribut

Quan la manera de calcular l’import d’un tribut o d’un dret de llicència està relacionada amb el preu de la mercaderia importada, se suposa -llevat d’una prova que demostri el contrari- que el pagament d’aquest tribut o dret de llicència està relacionat amb la mercaderia per avaluar.

Tot i així, quan l’import d’un tribut o d’un dret de llicència es calcula independentment del preu de la mercaderia importada, el pagament d’aquest tribut o dret de llicència pot estar relacionat amb la mercaderia per avaluar.
Article 44. Valor a la Duana

A l’efecte de l’aplicació de l’article 42, apartat 1, punt c), del Codi, no s’ha de prendre en consideració el país de residència del beneficiari del pagament del tribut o del dret de llicència.

Capítol 3. Disposicions relatives a l’aplicació dels articles 42, apartat 1, punt e), i 43, punt a), del Codi de Duana

Article 45. Cost del transport

Pel que fa a les disposicions relatives al lloc d’introducció en el territori duaner de la Comunitat Europea i a les despeses de transport en el territori esmentat, són aplicables les disposicions establertes per la Comunitat Europea.

Capítol 4. Disposicions relatives als tipus de canvi

Article 46. Definicions

A l’efecte del present capítol:

a) L’expressió tipus constatat designa: l’últim tipus de canvi de venda constatat per a les transaccions comercials en el mercat de canvis del Principat d’Andorra; qualsevol altre tipus de canvi així constatat i designat pel Principat d’Andorra com el tipus constatat, sempre que reflecteixi de la manera més efectiva possible el valor corrent de la moneda considerada en les transaccions comercials.
b) L’expressió publicat significa portat al coneixement del públic, segons les modalitats fixades per la reglamentació vigent,
c) L’expressió moneda designa qualsevol unitat monetària utilitzada com a mitjà de pagament entre les autoritats monetàries o en el mercat internacional.

Article 47. Determinació

1. Quan uns elements que serveixen per determinar el valor a la duana d’una mercaderia s’expressen en el moment d’aquesta determinació en una moneda diferent a les utilitzades al Principat d’Andorra, el tipus de canvi que s’ha d’aplicar per determinar aquest valor és el tipus publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el dia abans del darrer dia laborable del mes.

2. El tipus publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el dia abans del darrer dia laborable del mes s’ha d’aplicar durant la totalitat del mes posterior, llevat que sigui substituït per un tipus establert d’acord amb les disposicions de l’article 46.
Article 48. Evolució del tipus aplicable

Si el tipus aplicable al començament del mes difereix en un 5% respecte del tipus publicat el dia abans del darrer dia laborable anterior a la data del dia 15 del mateix mes, aquest últim tipus és aplicable a partir del dia 15 fins a la fi del mes en qüestió.
Article 49. Procediment simplificat

Quan les autoritats duaneres autoritzen un declarant a presentar o a entregar ulteriorment certs enunciats de la declaració de posada en lliure disposició en una declaració periòdica, aquesta autorització pot preveure, a demanda del declarant, que s’apliqui un tipus de canvi únic per la conversió en la moneda nacional a partir dels elements que serveixen per a l’establiment del valor a la duana expressats en una moneda determinada. En aquest cas, d’entre els tipus de canvi constatats d’acord amb el present capítol, s’aplica el tipus de canvi aplicable el dia de la presentació de la declaració periòdica.

Capítol 5. Declaració dels elements i lliuraments dels documents relacionats

Article 50. Producció del D.V.1

1. Quan calgui determinar el valor a la duana per l’aplicació dels articles 39 a 46 del Codi, una declaració dels elements relacionats amb el valor a la duana (declaració del valor) acompanya la declaració en duana establerta per a les mercaderies importades. La declaració del valor s’ha de fer en un formulari D.V.1 corresponent al model que figura a l’annex núm. 7, acompanyat, si escau, d’un o més formularis D.V.1 BIS corresponents al model que figura a l’|annex núm. 8.

2. Les autoritats duaneres poden renunciar a exigir que la declaració s’estableixi en un formulari com l’indicat a l’apartat 1 quan el valor a la duana de les mercaderies en qüestió no es pugui determinar mitjançant l’aplicació de les disposicions de l’article 39 del Codi. S’ha de proporcionar a les autoritats duaneres qualsevol altra informació que es pugui exigir per tal de determinar el valor a la duana mitjançant l’aplicació d’un altre article del dit Codi de Duana; aquestes informacions s’han de facilitar en la forma i les condicions prescrites per les autoritats duaneres.

3. La presentació en un despatx de duana d’una declaració, exigida de conformitat amb el que estableix el primer apartat, equival, sense perjudici de l’aplicació eventual de disposicions repressives, a comprometre la responsabilitat de la persona que realitza la declaració de valor a la duana esmentat al primer apartat pel que fa a:

l’exactitud i la integritat dels elements que figuren en la declaració,
l’autenticitat dels documents presentats per donar suport a aquests elements, i
el subministrament de qualsevol informació o document suplementari necessari per determinar el valor a la duana de les mercaderies.

Article 51. Derogacions

1. Llevat que sigui imprescindible per percebre correctament els drets a la importació, les autoritats duaneres renuncien a exigir tota o una part de la declaració prevista a l’article 50, apartat 1:

a) quan el valor a la duana de les mercaderies importades no superi els 10.000 euros per enviament, sempre que no es tracti d’expedicions fraccionades o múltiples dirigides per un mateix expedidor a un mateix destinatari, o
b) quan es tracti d’importacions sense cap caràcter comercial, o
c) quan no cal que es presentin els elements en qüestió per aplicar l’aranzel duaner vigent al Principat d’Andorra, o bé quan els drets de duana previstos en aquest aranzel duaner no s’hagin de percebre a causa de l’aplicació d’una reglamentació duanera específica, o
d) quan es tracti de productes dels capítols 1 a 24 del Sistema harmonitzat.


2. L’import expressat en euros en l’apartat 1, punt a), es converteix d’acord amb el que disposa l’article 29 del Codi. Les autoritats duaneres poden arrodonir l’import així obtingut després de la conversió a l’alça o a la baixa.

3. Quan es tracta de mercaderies objecte d’un corrent continu d’importacions, realitzades en les mateixes condicions comercials, provinents d’un mateix venedor i destinades a un mateix comprador, les autoritats duaneres poden renunciar a exigir que es faciliti la totalitat dels elements previstos a l’article 50, apartat 1, per donar suport a cada declaració en duana; han d’exigir-los, però, cada vegada que les circumstàncies es modifiquin i almenys una vegada cada tres anys.

4. Una dispensa atorgada d’acord amb aquest article pot ser retirada, i es pot exigir la presentació d’un D.V.1, en els casos en què s’ha descobert que una condició necessària per justificar el dit atorgament no s’ha satisfet o ja no se satisfà.
Article 52. Procediment simplificat D.V.1

En el cas d’utilització de sistemes informatitzats, o quan les mercaderies en qüestió siguin objecte d’una declaració global, periòdica o recapitulativa, les autoritats duaneres poden admetre que la presentació dels elements exigits per determinar el valor a la duana pugui variar en la seva forma.
Article 53. Factura

La persona que procedeix a la declaració del valor previst a l’article 50, apartat 1, ha de presentar a les autoritats duaneres un exemplar de la factura a partir de la qual es declara el valor a la duana de les mercaderies importades. Quan el valor a la duana es declara per escrit, les autoritats duaneres han de conservar aquest exemplar.
Article 54. Contestació del valor transaccional

1. Les autoritats duaneres no han de determinar forçosament el valor a la duana de les mercaderies importades d’acord amb el mètode del valor transaccional si, de conformitat amb el procediment descrit a l’apartat 2, no estan convençudes, per dubtes ben fonamentats, que el valor declarat representi l’import total pagat o per pagar definit a l’article 39 del Codi.

2. Quan les autoritats duaneres tinguin dubtes com els previstos a l’apartat 1, poden demanar informacions complementàries. Si persisteixen aquests dubtes, abans de prendre una decisió definitiva, les autoritats duaneres han d’informar la persona interessada, per escrit, dels motius sobre els quals aquests dubtes s’han fonamentat, i donar-li un termini raonable per contestar. La decisió final i els motius corresponents s’han de comunicar a la persona interessada per escrit.

Capítol 6. Avaluació dels suports informàtics destinats a equipaments de tractament de dades

Article 55. Valor dels suports informàtics

1. No obstant els articles 39 a 43 del Codi, per determinar el valor a la duana de suports informàtics importats i destinats a uns equipaments de tractament de dades i que comportin dades o instruccions, es té en compte només el cost o el valor del suport informàtic pròpiament dit. El valor a la duana de suports informàtics importats que comportin dades o instruccions no inclou, doncs, el cost o el valor de les dades o de les instruccions, sempre que aquest cost o valor es distingeixi del cost o valor del suport informàtic en qüestió.

2. A l’efecte d’aquest article:

a) L’expressió suport informàtic no designa els circuits integrats, els semiconductors i els dispositius similars o els articles que comportin tals circuits o dispositius.
b) L’expressió dades o instruccions no inclou les gravacions sonores, cinematogràfiques o de vídeo.


Disposició derogatòria

En el moment de l’entrada en vigor d’aquesta norma queda derogat el Títol II del Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de Duana de 5 de febrer de 1997, relatiu a les generalitats (segona part), el Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de Duana relatiu al valor a la duana (tercera part), del 5 de febrer del 1997, el Reglament de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de Duana, del 7 d’octubre de 1998 i el Reglament de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei del Codi de Duana, del 27 de març del 2002.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 2 de març del 2005

Marc Forné Molné
Cap de Govern

Annex núm. 1
Notes introductòries a les llistes dels obratges o transformacions que atribueixen o no atribueixen al producte transformat el caràcter originari quan aquestes s’apliquen a les matèries no originàries (articles 4 i 6)

Consideracions generals

Nota 1

1.1. Les dues primeres columnes que figuren als annexos núm. 2 i núm. 3 descriuen el producte obtingut. La primera columna detalla el número de la posició o del capítol de la nomenclatura combinada i la segona, la designació de les mercaderies que figuren en aquesta posició o en aquest capítol de la nomenclatura combinada. Pel que fa als fets esmentats a les dues primeres columnes, s’exposa una regla a la columna 3.

Si el número de la primera columna va precedit d’“ex” vol dir que la regla que es troba a la columna 3 solament s’aplica a la part de la posició o del capítol descrit a la columna 2.

1.2. Quan diversos números de posicions es reagrupen a la columna 1 o quan un número de capítol s’hi esmenta i els productes reunits a la columna 2, en conseqüència, es designen en termes generals, la regla corresponent escrita a la columna 3 s’aplica a tots els productes que, dins del quadre de la nomenclatura combinada, es classifiquen segons les posicions del capítol corresponent o en les posicions que es reagrupen a la columna 1.

1.3. Quan la llista consta de diverses regles aplicables a productes diferents que pertanyen a una mateixa posició, cada guió designa la part de la posició que és objecte de la regla corresponent a la columna 3.

Nota 2

2.1. El terme fabricació designa totes les formes d’obratge o de transformació, incloent-hi el muntatge o les operacions específiques.

2.2. El terme matèries designa tots els tipus d’ingredients, de matèries primeres, de materials, de components, de parts, etc., utilitzats per assegurar la fabricació d’un producte.

2.3. El terme producte designa el producte obtingut, encara que estigui destinat a ésser utilitzat posteriorment en un altre procés de fabricació.

Nota 3

3.1. La fabricació o la transformació exigida per un principi que figura a la columna 3 s’ha d’aplicar a les matèries no originàries que s’utilitzen. De la mateixa manera, les restriccions escrites al principi de la columna 3 s’apliquen únicament a les matèries no originàries utilitzades.

3.2. Si un producte, obtingut amb matèries no originàries i que adquireix qualificació d’originari en el curs de la fabricació, per a l’aplicació dels principis que li són aplicables, s’utilitza com a matèria dins del procés de fabricació d’un altre producte, no se sotmet al principi de la llista aplicable el producte al qual s’incorpora.

Exemple
Els teixits no brodats poden adquirir l’origen si es teixeixen amb fils.
Quan s’utilitzen posteriorment en la fabricació de roba de llit brodada, el límit expressat en percentatge de valor que s’imposa per a la utilització de teixit no brodat no s’aplica en aquest cas particular.


Nota 4

4.1. Els principis que figuren a les llistes fixen el grau mínim d’obratge o de transformació que s’ha de dur a terme, de manera que els obratges o les transformacions que van més enllà també atribueixen la qualificació d’originari i que, a la inversa, els obratges o les transformacions que no passen del principi no atribueixen l’origen.

En altres termes, si un principi preveu que les matèries no originàries que es troben en un estat d’elaboració determinat es poden utilitzar, la utilització d’aquestes matèries que es troben en un estat menys avançat també s’autoritza, mentre que la utilització d’aquestes matèries que es troben en un estat més avançat no s’autoritza.

4.2. Quan un principi d’una llista determina que un producte es pot fabricar a partir de diverses matèries, això vol dir que una o més d’aquestes matèries es poden utilitzar. Això no implica, evidentment, que totes aquestes matèries s’hagin d’utilitzar simultàniament.

Exemple
El principi aplicable als fils preveu que les fibres naturals es poden utilitzar i que les matèries químiques, entre altres, també es poden utilitzar. Aquest principi no implica que les fibres naturals i les matèries químiques s’hagin d’utilitzar simultàniament, però significa que és possible utilitzar o l’una o l’altra d’aquestes matèries o les dues alhora.


4.3. Quan un principi d’una llista preveu que un producte s’ha de fabricar a partir d’una matèria determinada, aquesta condició no impedeix, evidentment, la utilització d’altres matèries que, en raó de la seva pròpia naturalesa, no poden satisfer el principi.

Nota 5

Per a tots els productes altres que els productes tèxtils de la secció XI que no es descriuen a l’annex núm. 3, la determinació de l’origen s’ha d’efectuar observant, cas per cas, cada operació de transformació, o d’obratge, segons el concepte d’última transformació, o d’obratge substancial, definit a l’article 34 del Codi.

Nota 6

6.1. L’expressió fibres utilitzada a la llista de l’annex núm. 2 inclou les fibres naturals i les fibres artificials o sintètiques discontínues dels codis NC 5501 al 5507 i les fibres del tipus utilitzat per a la fabricació del paper.

6.2. L’expressió fibres naturals, quan s’utilitza a la llista de l’annex núm. 2, s’atribueix a les fibres que no són artificials ni sintètiques i s’ha de limitar a les fibres en tots els estats que es poden trobar abans de la filatura, incloent-hi els rebuigs, i, excepte si s’especifica el contrari, l’expressió “fibres naturals” inclou les fibres que han estat cardades, pentinades o transformades per la filatura, però no filades.

6.3. L’expressió fibres naturals cobreix el crin del codi NC 0503 i la seda dels codis NC 5002 i 5003, així com les fibres de llana, els pèls, fins i tot els pèls gruixuts dels codis NC 5101 al 5105, les fibres de cotó dels codis NC 5201 al 5203 i d’altres fibres d’origen vegetal dels codis NC 5301 al 5305.

6.4. L’expressió fibres sintètiques o artificials discontínues utilitzada a la llista de l’annex núm. 2 inclou els cables de filament, les fibres discontínues o els rebuigs de fibres sintètiques o artificials discontínues dels codis NC 5501 al 5507.

6.5. Les expressions pastes tèxtils i matèries químiques utilitzades a la llista de l’annex núm. 2 designen les matèries no tèxtils (és a dir, que no estan classificades en els capítols 50 al 63) que es poden utilitzar per fabricar les fibres o els fils sintètics o artificials, o les fibres del tipus utilitzat per a la fabricació del paper.

6.6. Per als productes en la composició dels quals entren dues o més matèries tèxtils, les disposicions que figuren a la columna 3 s’apliquen per cada una de les matèries tèxtils que entren en la composició del producte mesclat.

Nota 7

7.1. El terme preblanquejat, emprat a la llista de l’annex núm. 2 per caracteritzar l’estadi d’elaboració requerit en certes matèries no originàries utilitzades, s’aplica a certs fils, teixits i draps de gènere de punt que s’han sotmès a una operació de rentatge després del filat o de la teixida.

Els productes preblanquejats es troben en un estadi d’elaboració menys avançat que els productes blanquejats, els quals s’han sotmès a diversos banys en els agents blanquejadors (agents oxidants com el peròxid d’hidrogen i els agents reductors).

7.2. L’expressió confecció completa utilitzada a la llista de l’annex núm. 2 significa que s’han d’efectuar totes les operacions que segueixen al tallat dels teixits o a l’obtenció directament dels teixits de gènere de punt.

Tanmateix, el fet que una o més operacions d’acabat no es duguin a terme no fa perdre necessàriament a la confecció el seu caràcter complet.

Exemples d’operació d’acabat:
col·locació de botons i/o d’altres tipus de lligams,
confecció de botoneres,
acabat de la vora dels pantalons i de les mànigues o de la vora de les faldilles i dels vestits,
col·locació de guarniments i accessoris com butxaques, etiquetes, insígnies, etc.,
planxada i altres preparacions de la roba destinada a ser venuda com a “prêt-à-porter”.


Nota per a les operacions d’acabat - Casos límits

És possible que en processos de fabricació particulars, les operacions d’acabat, sobretot en el cas d’una combinació d’operacions, tinguin tanta importància que es pugui considerar que van més enllà del simple acabat.

En aquests casos, la no realització de les operacions d’acabat fa perdre a la confecció el seu caràcter de completa.

7.3. L’expressió “impregnació, untatge, recobriment o estratificació” no inclou les operacions destinades solament a lligar els teixits junts.

Annex núm. 2
Llista d’obratges o de transformacions que donen o no al producte transformat el caràcter originari quan s’apliquen a les matèries no originàries (article 4)

Matèries tèxtils i treballs amb aquestes matèries de la secció XI

Codi NC
Designació del producte
Obratge o transformació que aplicat a les matèries no originàries els atribueix el caràcter de producte originari
(1)
(2)
(3)
ex 5101 Llanes no cardades ni pentinades:
- desengreixades, no carbonitzades;

Fabricació a partir de la suarda, inclosos els rebuigs de llana el valor de la qual no excedeix el 50% del preu a la sortida de fàbrica del producte.
carbonitzades. Fabricació a partir de la llana desengreixada, no carbonitzada, el valor de la qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte.
ex 5103 Rebuigs de llana o de pèls fins o grollers, carbonitzats. Fabricació a partir de rebuigs de llana no carbonitzada, el valor de la qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte.
ex 5201 Cotó, no cardat ni pentinat, blanquejat. Fabricació a partir de cotó brut el valor del qual no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte.
5501 al
5507
Fibres sintètiques o artificials discontínues:
no cardades, ni pentinades, ni transformades per la filatura;
Fabricació a partir de matèries químiques o de pastes tèxtils.
cardades o pentinades. Fabricació a partir de matèries químiques, de pastes tèxtils o de rebuigs del codi NC 5505.
ex cap. 50
al 55
Fils o monofilaments que no siguin fils de paper:
estampats o tenyits,

Fabricació a partir de:
fibres naturals, no cardades ni pentinades ni transformades per la filatura;
seda greja o rebuigs de seda matèries químiques o pastes tèxtils;
fibres sintètiques o artificials discontínues, no cardades ni pentinades ni preparades per a la filatura.
Estampació o tenyit de fils o monofilaments crus o preblanquejats (1) acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (el retorçament i la texturació no es considera que pertanyin a aquestes últimes), quan el valor dels materials no originaris (inclòs el fil) no sobrepassa el 48% del preu de sortida de fàbrica del producte.
altres. Fabricació a partir de:
fibres naturals, no cardades ni pentinades ni transformades per a la filatura
seda greja o rebuigs de seda
materials químics o pasta tèxtil, o
fibres sintètiques o artificials discontínues, no cardades, ni pentinades ni preparades per a la filatura
Teixits, que no siguin teixits de fils de paper:
- estampats o tenyits,
Fabricació a partir de fils.
Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2).
altres. Fabricació a partir de fils.
5601 Buates de matèries tèxtils i articles en aquestes buates; fibres tèxtils d’una llargada que no excedeixi els 5 mm (abaixadures), nusos i botons de matèries tèxtils. Fabricació a partir de fibres.
5602 Feltres, inclosos els impregnats, untats, recoberts o estratificats:
estampats o tenyits;

Fabricació a partir de fibres.
Estampació o tenyit de feltres crus o preblanquejats, acompanyada d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2).
impregnats, untats, recoberts o estratificats; Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de feltres crus (3).
altres. Fabricació a partir de fibres.
5603 No teixits, inclosos els impregnats, untats, recoberts o estratificats:
estampats o tenyits;

Fabricació a partir de fibres.
Estampació o tenyit dels no teixits crus o preblanquejats, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabats (1) (2).
impregnats, untats, recoberts o estratificats; Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de no teixits crus (3).
altres. Fabricació a partir de fibres.
5604 Fils i cordes de cautxú, recoberts de tèxtils, fils tèxtils, làmines i formes similars dels codis NC 5404 o 5405, impregnats, untats, recoberts o enfaixats de cautxú o de plàstic:
fils i cordes de cautxú, recoberts de tèxtils;

Fabricació a partir de fils o cordes de cautxú, no recoberts de matèries tèxtils.
altres. Impregnació, untatge, recobriment, o enfaixament de fils tèxtils, làmines i formes similars, crus.
5607 Cordills, cordes i cordes gruixudes, trenats o no, però sí impregnats, untats, recoberts o enfaixats de cautxú o de plàstic. Fabricació a partir de fibres, de fils de coco, de filaments o monofilaments sintètics o artificials.
5609 Articles en fils, làmines o en formes similars dels codis NC 5404 o 5405, cordills, cordes o cordes gruixudes, no esmentats ni compresos en altres partides. Fabricació a partir de fibres, de fils de coco, de filaments o monofilaments sintètics o artificials.
5704 Catifes o altres revestiments de terra, en feltre, no fabricats a partir de tofes ni tractats per donar l’aspecte del vellut, inclosos confeccionats. Fabricació a partir de fibres.
Capítol 58 Teixits especials i superfícies tèxtils fabricats a partir de tofes, puntes, tapisseries i articles de passamaneria, brodats:
brodats, en peça, en bandes o en motius (codi NC 5810);

Fabricació en la qual el valor de totes les matèries utilitzades no excedeix el 50% del preu de sortida de fàbrica del producte.
teixits estampats o tenyits; Fabricació a partir de fils.
o
Estampació o tenyit de teixits, de feltres o de no teixits crus o preblanquejats, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2).
teixits impregnats, untats o recoberts; Fabricació a partir de teixits, de feltres o de no teixits, crus.
altres. Fabricació a partir de fils.
5901 Teixits untats de cola o de matèries amilàcies, dels tipus utilitzats per a l’enquadernació, l’encartonament, folrat o usos similars; teles per calcar o transparents per al dibuix; teles preparades per a la pintura; bocaram o teixits similars rígids com els utilitzats a la capelleria. Fabricació a partir de teixits crus.
5902 Capes tramades per pneumàtics obtingudes a partir de fils d’alta duració, de niló o d’altres poliamides, de poliesters o de raió, “sedes artificials” de viscosa. Fabricació a partir de fils.
5903 Teixits impregnats, untats o recoberts de plàstic o estratificats amb matèria plàstica, que no siguin els del codi NC 5902. Fabricació a partir de teixits crus.
o
Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2).
5904 Linòleums, inclosos tallats, revestiments de terra que consisteixen en una capa o un recobriment aplicat sobre un suport tèxtil, inclòs tallat. Fabricació a partir de teixits, de feltre o de no teixits crus.
5905 Revestiments de parets amb matèries tèxtils, Fabricació a partir de teixits crus.
o
Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2).
5906 Teixits cautxutats, que no siguin els del codi NC 5902. Fabricació a partir d’estofes de gènere de punt crues o d’altres teixits crus.
5907 Altres teixits impregnats untats o recoberts; teles pintades per als decorats de teatres, fons de tallers o usos similars. Fabricació a partir de teixits crus.
Estampació o tenyit de teixits crus o preblanquejats, amb les operacions de preparació o d’acabat (1) (2).
5908 Metxes teixides, trenades o de punt en matèries tèxtils, per a làmpades, escalfaplats, encenedors, espelmes o similars; maniguets per a incandescència i estofes tubulars de punt que serveixen per a la seva fabricació, inclosos els impregnats. Fabricació a partir de fils.
5909 Tubs per a bombes i tubs similars, en matèries tèxtils, inclosos els reforçats de metall o d’altres matèries. Fabricació a partir de fils o fibres.
5910 Corretges transportadores o de transmissió en matèries tèxtils, incloses les reforçades de metall o d’altres matèries. Fabricació a partir de fils o de fibres.
5911 Productes i articles tèxtils per a usos tècnics, segons la nota 7 del capítol 59 de la nomenclatura combinada:
discos i corones per a polir, en feltre;
Fabricació a partir de fils, rebuigs de teixits o draps del codi NC 6310.
altres. Fabricació a partir de fils o de fibres.
Capítol 60 Estofes de gènere de punt:
estampades o tenyides,
Fabricació a partir de fils.
Estampació o tenyit d’estofes de gènere de punt, crues o preblanquejades, acompanyat d’operacions de preparació o d’acabat (1) (2).
altres. Fabricació a partir de fils.
Capítol 61 Vestits i accessoris de vestits, en gènere de punt:
obtinguts per conjunt, per costura de dues o més peces de gènere de punt que s’han tallat amb forma o obtingudes directament amb forma;
Confecció completa (4).
altres. Fabricació a partir de fils.
Ex Cap. 62 Vestits o accessoris de vestits, que no siguin de gènere de punt, excloent els productes dels codis NC 6213 i 6214, per als quals les regles aplicables s’exposen seguidament:
acabats o complets;
Confecció completa (4).
no acabats o incomplets. Fabricació a partir de fils.
6213 i
6214
Mocadors, mocadors fins, xals, bufandes, fulards, tapaboques, tapacolls, mantellines, vels i articles similars:
brodats,
Fabricació a partir de fils.
Fabricació a partir de teixits no brodats, el valor dels quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte.
altres. Fabricació a partir de fils.
6301 al ex
6306
Mantes; roba de llit, de taula, de lavabo o de cuina; cortinetes de finestra, cortines i cortines corredisses d’interior; cantoneres i vores de llits; altres articles; articles de mobiliari, excepte els del codi NC 9404; bosses i bossetes d’embalatge; lones, estores exteriors i articles de campament:
en feltre o no teixits:
- no impregnats, untats, recoberts o estratificats; Fabricació a partir de fibres.
- impregnats, untats, recoberts o estratificats; Impregnació, untatge, recobriment o estratificació de feltres o de no teixits crus (3).
altres:
- en gènere de punt:
- no brodats; Confecció completa (4).
- brodats; Confecció completa (4), o
Fabricació a partir d’estofes de gènere de punt no brodades, el valor de les quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte.
- que no siguin els de gènere de punt:
- no brodats; Fabricació a partir de fils.
- brodats. Fabricació a partir de fils, o fabricació a partir de teixits no brodats, el valor dels quals no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte.
6307 Altres articles confeccionats (inclosos els patrons de vestits) excepte ventalls i pantalles de mà, no mecàniques, muntures i punys que els són destinats i parts d’aquestes:
baietes, draps, fregalls i camusses;

Fabricació a partir de fils.
altres. Fabricació en la qual el valor de totes les matèries utilitzades no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte.
6308 Assortiments compostos de peces de teixits i de fils amb accessoris, per a la fabricació de catifes, tapisseries, tovalles de taula o tovallons brodats, o articles tèxtils similars embalats per a la venda al detall. Incorporació en un conjunt dins del qual el valor total dels articles, no originaris incorporats no excedeix el 25% del preu de sortida de fàbrica de l’assortiment.
6309 Vestits i articles de vestir usats. Col·lecta i embalatge pel transport.

(1) Vegeu nota introductòria 7.1 de l’annex núm. 1.
(2) Tanmateix, per poder-se considerar un obratge o una transformació que atribueixi l’origen, la termoimpressió s’ha d’acompanyar de la impressió del paper transfert (que serveix per a la impressió).
(3) Vegeu nota introductòria 7.3 de l’annex núm. 1.
(4) Vegeu nota introductòria 7.2 de l’annex núm. 1.

Annex núm. 3
Llista d’obratges o de transformacions que atribueixen o no al producte transformat el caràcter originari quan s’apliquen a les matèries no originàries (article 6)

Productes que no siguin matèries tèxtils i produccions en aquestes matèries de la secció XI

Codi NC
Designació del producte
Obratge o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, atribueix el caràcter de producte originari
(1)
(2)
(3)
ex 3401 Feltres i no teixits, impregnats, untats o recoberts de sabó o detergents. Fabricació a partir de feltres o no teixits.
ex 3405 Feltres i no teixits, impregnats, untats o recoberts de llustre o crema de sabates, de pintura encàustica, de brillants per a carrosseries, vidre o metalls, de pastes o pólvores per rascar o preparacions similars. Fabricació a partir de feltres o no teixits.
ex 3502 Albúmina d’ou assecada. Assecatge (si es presenta el cas, després del trencament i la separació):
d’ous d’ocells en la seva closca, frescos o conservats, que pertanyen al codi NC ex 0407;
d’ous d’ocells, desproveïts de la seva closca, no assecats, que pertanyen al codi NC ex 0408, o
de clares d’ous, no assecades, que pertanyen al codi NC ex 3502.
ex 4203 Vestits de cuir natural o reconstituït. Costura o ajuntament de dues o més peces de cuir natural o reconstituït.
ex 4910 Calendaris de tot tipus, de matèries de ceràmica, decorats. Decoració d’articles de matèries de ceràmica en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació altra que no sigui la de les matèries utilitzades.
6401 al
6405
Calçat Fabricació a partir de matèries de qualsevol posició, excloent-hi les unions formades pels sobres de sabates fixats a les soles primeres o a altres parts inferiors, del codi del SH 6406.
ex 6911 al
ex 6913
Vaixella, altres articles de parament o l’economia domèstica i articles d’higiene o de lavabo, figuretes o altres objectes d’ornamentació, de ceràmica, decorada. Decoració de matèries ceràmiques en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui la de les matèries utilitzades.
ex 7117 Bijuteria, de ceràmica, decorada. Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració ocasiona la classificació de les mercaderies obtingudes en una situació que no sigui la de les matèries utilitzades.
ex 8482 Coixinets de boles, de palets, de corrons o d’agulles, muntats (1). Muntatge, precedit pel tractament calent, rectificació i poliment dels anells exteriors i interiors.
ex 8520 Magnetòfons, fins i tot els que porten un dispositiu de reproducció del so. Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys un 45% dels preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Quan la regla del 45% no queda satisfeta, l’origen dels aparells és el del país d’on són originàries les peces, el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica del aparells.
Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat.
ex
85232090
Micro-disquets magnètics de 3,5 polzades, no gravats, formatejats o no, amb senyal analògic per al control de la qualitat del revestiment del disc o sense. Ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i fabricació: ja sigui del disc magnètic (inclòs el poliment), ja sigui de les cobertes superiors i inferiors.
Quan el disquet i les parts de la caixa (de protecció) no són fabricats en el país on té lloc l’ajuntament del disquet, aquest té l’origen del país d’on són originaris els components que representen el percentatge més alt del preu de sortida de fàbrica.
L’ajuntament del disquet (inclosos la inserció del disc magnètic i l’ajuntament de les cobertes) i el condicionament, no poden conferir per ells sols el caràcter originari del disquet.
ex 8527 Aparells receptors per a la radiodifusió, inclosos combinats, en el mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció de so, o amb un aparell de rellotgeria Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen del aparells és el del país d’on són originàries les peces el preu de sortida de fàbrica de les quals representa més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat.
ex 8528 Aparells receptors de televisió (excloent-ne els sintonitzadors, els monitors de vídeo i projectors de vídeo) inclosos els combinats, en un mateix estoig, amb un aparell d’enregistrament o de reproducció del so. Fabricació en el cas que el valor adquirit del fet de les operacions de muntatge, i ocasionalment de la incorporació de peces originàries, representi almenys el 45% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Quan la regla del 45% no és satisfeta, l’origen dels aparells serà el de l’últim país del qual siguin originàries les peces, el preu de les quals, representi més del 35% del preu de sortida de fàbrica dels aparells.
Si la regla del 35% es respecta en dos països, l’origen dels aparells és el del país del qual són originàries les peces que representen el percentatge més elevat.
ex 8542 Circuits integrats. Operació de difusió (durant la qual els circuits integrats es formen amb un suport semiconductor, gràcies a la introducció selectiva d’un element dopant adequat).
Codi NC
Designació producte
Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, no atribueix el caràcter de producte originari.
ex 9009 Aparells de fotocòpia, amb sistema òptic o per contacte. Reunió d’aparells de fotocòpia acompanyada de la fabricació dels cables, del tambor, dels rotlles, de les plaques laterals, dels coixinets de boles, de les femelles i dels cargols.
Codi NC
Designació producte
Fabricació o transformació que, aplicada a les matèries no originàries, atribueix el caràcter de producte originari.
ex 9113 Corretges de rellotges i les seves peces, de matèries tèxtils. Fabricació en la qual el valor de cada matèria utilitzada no excedeix el 40% del preu de sortida de fàbrica del producte.
ex 9401 i 9403 Seients (excloent-hi els del Codi NC 9402), inclosos els transformables en llits, altres mobles i les seves parts, de matèries ceràmiques, decorats. Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades.
ex 9405 Aparells d’enllumenat (incloent-hi els projectors) i les seves parts, no esmentades ni compreses enlloc, làmpades de reclam, rètols lluminosos, plaques indicadores lluminoses i articles similars, que tenen una font d’enllumenat fixada d’una manera estable, i les seves parts no esmentades ni compreses enlloc, de matèries ceràmiques, decorats. Decoració d’articles de matèries ceràmiques, en la mesura que aquesta decoració comporta la classificació de les mercaderies obtingudes en una posició diferent a la de les matèries utilitzades.

(1) El terme muntats inclou el muntatge parcial, però exclou les parts no muntades.

Annex núm. 4
Certificat d’origen no preferencial (article 15)

R20050302BAnnex 4 (1)
R20050302BAnnex 4 (2)
R20050302BAnnex 4 (3)
R20050302BAnnex 4 (4)

Annex núm. 5
Notes interpretatives en matèria de valor a la duana (article 22)

Primera columna
Segona columna
Referència al Codi de Duana
Notes
Article 39, apartat 1 El preu efectivament pagat o per pagar és el preu de les mercaderies importades. Així, les transferències de dividends i altres pagaments del comprador al venedor que no tenen relació amb les mercaderies importades no formen part del valor a la duana.
Article 39, apartat 1, punt a), tercer guió Es pot produir una restricció d’aquest tipus, per exemple, quan un venedor demana a un comprador d’automòbils de no revendre’ls o de no exposar-los abans d’una data determinada que marca el principi d’any per als models en qüestió.
Article 39, apartat 1, punt b) Per exemple, es pot tractar de les situacions següents:
a) venedor estableix el preu de les mercaderies importades subordinant-lo a la condició que el comprador comprarà igualment altres mercaderies en quantitats determinades.
b) El preu de les mercaderies importades depèn del preu o dels preus als quals el comprador de mercaderies importades vengui d’altres mercaderies al venedor de les mercaderies importades esmentades.
c) El preu s’estableix d’acord amb un mètode de pagament sense cap relació amb les mercaderies importades; per exemple, quan les mercaderies importades són productes semiacabats que el venedor ha proveït a condició de rebre una quantitat determinada de productes acabats.
Tanmateix, les condicions o les prestacions relacionades amb la producció o la comercialització de les mercaderies importades no provoquen el rebuig del valor transaccional. Per exemple, el fet que el comprador proveeixi el venedor de treballs d’enginyeria o de plans duts a terme al país d’importació no provocarà el rebuig del valor transaccional a l’efecte de l’article 39, apartat 1, del Codi.
Article 39, apartat 2 1. L’article 39, apartat 2, punts a) i b), del Codi preveu mitjans diferents per establir l’acceptabilitat d’un valor transaccional.
2. L’apartat 2, punt a), preveu que, quan el comprador i el venedor estan vinculats, les circumstàncies pròpies de la venda s’han d’examinar i el valor transaccional s’ha d’admetre com el valor a la duana, si aquests lligams no han influït en el preu. No s’ha d’entendre per això que les circumstàncies de la venda s’han d’examinar cada vegada que el comprador i el venedor estiguin vinculats. Aquest examen només s’exigeix quan hi ha algun dubte quant a l’acceptabilitat del preu. Quan les autoritats duaneres no tenen cap dubte pel que fa l’acceptabilitat del preu, aquest últim s’accepta sense que el declarant es vegi obligat a proporcionar informacions complementàries.
Per exemple, les autoritats duaneres poden haver examinat abans les qüestions dels lligams o poden tenir ja informacions detallades que fan referència al comprador i al venedor i poden estar convençudes, basant-se en aquest examen o aquestes informacions, que els lligams no han influït en el preu.
3. Quan les autoritats duaneres no estan en condicions d’acceptar el valor transaccional sense el complement d’una enquesta, han de donar al declarant la possibilitat de proporcionar totes les altres informacions detallades que podrien ésser necessàries per permetre’ls d’examinar les circumstàncies de la venda. En aquest sentit, les autoritats duaneres han d’estar a punt d’examinar els aspectes pertinents de la transacció, incloent- hi la manera com el comprador i el venedor organitzen les seves relacions comercials i la manera com ha estat fixat el preu en qüestió, per determinar si els lligams han influït en el preu. Si es pogués provar que el comprador i el venedor, encara que units en el sentit de l’article 24 del present Reglament, compren i venen l’un a l’altre com si no estiguessin units, quedaria demostrat que els lligams no han influït en el preu. Per exemple, si el preu s’hagués fixat d’una manera compatible amb les pràctiques normals de la fixació de preus en la branca de producció en qüestió o de la manera que el venedor fixa els seus preus per a les vendes a compradors a qui no està unit, demostraria que els lligams no han influït en el preu. Igualment, quan s’hauria provat que el preu és suficient per cobrir tots els costos i assegurar un benefici representatiu del benefici global realitzat per a l’empresa durant un període representatiu (per exemple, segons una base anyal) per a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie, s’hauria demostrat així que el preu no ha estat influït.
4. L’apartat 2, punt b), preveu que el declarant tingui la possibilitat de demostrar que el valor transaccional s’apropa a un valor “criteri” acceptat anteriorment per les autoritats duaneres i que, per consegüent, s’accepta segons les disposicions de l’article 39 del Codi. Quan satisfà un dels criteris previstos en l’apartat 2, punt b), no cal examinar la qüestió de la influència descrita a l’apartat 2, punt a). Si les autoritats duaneres posseeixen les informacions suficients que els permet estar convençudes, sense recerques més aprofundides, que un dels criteris previstos a l’apartat 2, punt b), queda satisfet, no tindran cap raó per exigir del declarant que ho demostri.
Article 39, apartat 2, punt b) Un cert nombre d’elements s’han de tenir en consideració per determinar si un valor s’apropa a un altre valor. Es tracta sobretot de la naturalesa de les mercaderies importades, de la naturalesa de la branca de producció considerada, de la temporada durant la qual les mercaderies s’importen i de saber si la diferència de valor és significativa des del punt de vista comercial. Com que aquests elements poden variar d’un cas a un altre, seria impossible aplicar a tots els casos una norma uniforme, com un percentatge fix. Per exemple, per determinar si el valor transaccional s’apropa als valors “criteris” esmentats a l’article 39, apartat 2, punt b) del Codi, una petita diferència de valor podria ésser inacceptable en el cas que fes referència a un tipus de mercaderia, mentre que una diferència important seria tal vegada acceptable en el cas que fes referència a un altre tipus de mercaderia.
Article 39, apartat 3, punt a) Un exemple de pagament indirecte seria el pagament total o parcial, pel comprador, d’un deute del venedor.
Article 40, apartat 2, punt a),
Article 40, apartat 2, punt b)
1. Arran de l’aplicació d’aquestes disposicions, les autoritats duaneres s’han de referir, cada vegada que això sigui possible, a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars, realitzada al mateix nivell comercial i que es basa sensiblement en la mateixa quantitat que la venda de mercaderies per valorar. En absència d’aquestes vendes, és possible fer referència a una venda de mercaderies, segons el cas, idèntiques o similars realitzada en qualsevol de les tres situacions següents: a) venda al mateix nivell comercial, però que es basa en una quantitat diferent; b) venda a un nivell comercial diferent, però que es basa sensiblement en una mateixa quantitat; c) venda a un nivell comercial diferent i que es basa en una quantitat diferent.
2. Si hi ha hagut venda constatada en qualsevol de les tres situacions, s’han de fer ajustos per tenir en compte, segons el cas: a) únicament el factor “quantitat”; b) únicament el factor “nivell comercial”; c) a la vegada el factor “nivell comercial” i el factor “quantitat”.
3. Una condició de qualsevol ajust efectuat segons les diferències de nivell comercial o de quantitat és que aquest ajust que doni lloc a un augment o a una disminució del valor només s’operi a partir d’elements de prova produïts, que estableixin clarament que és raonable i exacte, per exemple preus corrents en vigor on hi figurin els preus que tenen relació amb nivells diferents o amb quantitats diferents. Per exemple, si les mercaderies importades que s’han de valorar consisteixen en un enviament de 10 unitats, i les úniques mercaderies idèntiques o similars importades per a les quals existeix un valor transaccional s’han venut en quantitats de 500 unitats i que es reconeix que el venedor acorda descomptes per quantitat, l’ajust necessari es podrà dur a terme invocant el preu corrent del venedor i utilitzant el preu aplicable a la venda de 10 unitats. No cal, per això, que una venda de 10 unitats s’hagi realitzat, sempre que s’hagi establert que el preu corrent és cert per mitjà de vendes realitzades en quantitats diferents. Tanmateix, en absència d’un criteri objectiu, la determinació del valor a la duana, segons les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts a) i b) del Codi, no és apropiada.
Article 40, apartat 2, punt d) 1. Per determinar un valor calculat, cal examinar els costos de producció de les mercaderies per valorar i altres informacions que s’han d’obtenir. La utilització del mètode de valor calculat està, en general, limitada als casos en què el comprador i el venedor estan vinculats i en què el productor està disposat a comunicar les dades necessàries que fan referència a l’establiment dels costos a les autoritats del país d’importació i a acordar les facilitats per a totes les verificacions posteriors que puguin ésser necessàries.
2. El “cost o valor”, segons l’article 40, apartat 2, punt d) del Codi es determina d’acord amb les informacions relatives a la producció de les mercaderies que s’han de valorar, proveïdes pel productor o per algú altre en nom seu. Es basa en la comptabilitat comercial del productor i a condició que aquesta comptabilitat sigui compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos que s’apliquen en el país de producció de les mercaderies.
3. L’ “import pels beneficis i per les despeses generals”, segons l’article 40, apartat 2, punt d), primer guió del Codi, s’ha de determinar d’acord amb les informacions proporcionades pel productor o per algú altre en nom seu, llevat que les xifres que aquest comuniqui siguin incompatibles amb les que corresponguin normalment a les vendes —de les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació al país d’importació.
4. El cost o el valor de cap dels elements represos a l’esmentat article no s’ha de comptar dues vegades en la determinació del valor calculat, segons l’article esmentat.
5. Convé destacar que l’ “import pels beneficis i per les despeses generals” s’ha de considerar com un tot. En resulta que si, en un cas particular, el benefici del productor és baix i les seves despeses generals elevades, el seu benefici i les seves despeses generals considerades en conjunt podran ésser compatibles, tanmateix, amb els que corresponen normalment a les vendes de mercaderies de la mateixa naturalesa o de la mateixa espècie. Aquest podria ésser el cas, per exemple, si s’efectués el llançament d’un producte al Principat d’Andorra i el productor s’acontentés amb un benefici nul o baix per contrapesar les despeses generals elevades inherents al llançament. Quan el productor pot demostrar que és per raó d’unes circumstàncies comercials particulars que ell té un benefici baix en les seves vendes de mercaderies importades, les xifres d’aquests beneficis efectius s’hauran de tenir en consideració a condició que les justifiqui per raons comercials vàlides i que la seva política de preus reflecteixi les polítiques de preus habituals en el camp de la producció referida. Aquest podria ésser el cas, per exemple, dels productors que es veuen obligats a abaixar temporalment els seus preus a causa d’una disminució imprevisible de la demanda o quan venen mercaderies per completar una gamma de mercaderies produïdes en el país d’importació i s’acontenten amb un benefici baix per mantenir la seva competitivitat. Quan les xifres dels beneficis i de les despeses generals proporcionades pel productor no són compatibles amb les que corresponen normalment a les vendes —de mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que les mercaderies que s’han de valorar— realitzades pels productors del país d’exportació per a l’exportació amb destinació al país d’importació, l’import dels beneficis i de les despeses generals podrà basar-se en informacions pertinents diferents a les que haurà proporcionat el productor de les mercaderies o algú en nom seu.
6. Per determinar si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que altres mercaderies s’ha de procedir cas per cas tenint en compte les circumstàncies. Per determinar els beneficis i les despeses generals habituals conforme a les disposicions de l’article 40, apartat 2, punt d) del Codi, s’haurien d’examinar les vendes, per a l’exportació amb destinació al país d’importació, d’un grup o d’una gamma de mercaderies tant estret com sigui possible, que comprengui les mercaderies per valorar, de les quals es puguin obtenir les informacions necessàries. A l’efecte de l’article 40, apartat 2, punt d) del Codi, les “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus han de venir del mateix país que les mercaderies per valorar.
Article 41, apartat 1 1. Els valors a la duana determinats per aplicació de les disposicions de l’article 41, apartat 1 del Codi, s’han de basar, en la mesura que es pugui, en els valors de duana determinats anteriorment.
2. Els mètodes de valoració que s’han d’emprar en virtut de l’article 41, apartat 1 del Codi, han d’ésser els que defineixen els articles 39 i 40, apartat 2 inclòs, del Codi, però una flexibilitat raonable en l’aplicació d’aquests mètodes és conforme als objectius i a les disposicions de l’article 41, apartat 2, del Codi.
3. Alguns exemples mostren què s’ha d’entendre per flexibilitat raonable:
a) “Mercaderies idèntiques” – el requisit segons el qual les mercaderies idèntiques s’han d’exportar en el mateix moment o més o menys en el mateix moment que les mercaderies per valorar es pot interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades idèntiques produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar poden proporcionar la base de la valoració a la duana; es poden utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades idèntiques, ja determinats per aplicació de les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts c) o d) del Codi.
b) “Mercaderies similars” - el requisit segons el qual les mercaderies similars s’han d’exportar al mateix moment o més o menys al mateix moment que les mercaderies per valorar, es pot interpretar amb flexibilitat; les mercaderies importades similars, produïdes en un país diferent al país d’exportació de les mercaderies que s’han de valorar, poden proporcionar la base de la valoració a la duana; es poden utilitzar els valors a la duana de mercaderies importades similars, ja determinats per aplicació de les disposicions de l’article 40, apartat 2, punts c) o d) del Codi.
c) “Mètode deductiu” - el requisit segons el qual les mercaderies s’han d’haver venut “en l’estat que s’han importat”, que figura en l’article 33, apartat 1, punt a) del present Reglament, es pot interpretar amb flexibilitat; el termini de “noranta dies” es pot modular amb flexibilitat.
Article 42, apartat 1, punt b) ii) 1. Dues consideracions intervenen en la imputació dels elements precisats en l’article 42, apartat 1 punt b) ii) del Codi, referent a les mercaderies importades, per saber el valor de l’element per ell mateix i la manera com aquest valor s’ha d’imputar a les mercaderies importades; la imputació d’aquests elements s’hauria d’operar d’una manera raonable, apropiada a les circumstàncies i conforme als principis de comptabilitat generalment admesos.
2. En allò que fa referència al valor de l’element, si el comprador adquireix aquest element d’un venedor a qui no està unit, per un cost determinat, aquest cost constitueix el valor de l’element. Si l’element ha estat produït pel comprador o per una persona a qui està unida, el seu valor seria el cost de la seva producció. Si l’element l’ha utilitzat anteriorment el comprador, tant si l’ha adquirit com si l’ha produït, com si no, el cost inicial d’aquisició o de producció ha de disminuir tenint en compte aquesta utilització per obtenir el valor de l’element.
3. Una vegada determinat el valor de l’element, cal imputar-lo a les mercaderies importades. Existeixen possibilitats diferents a aquest efecte. Per exemple, el valor es pot imputar totalment al primer enviament, si el comprador desitja pagar els drets del valor total d’un sol cop. Exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre el nombre d’unitats produïdes fins al moment del primer enviament. Exemple: pot demanar que el valor s’imputi sobre la totalitat de la producció prevista, si existeixen contractes o compromisos ferms d’aquesta producció. El mètode d’imputació utilitzat depèn de la documentació proporcionada pel comprador.
4. A títol d’il·lustració del que precedeix, es pot considerar el cas d’un comprador que proveeix el productor d’un motlle que ha d’utilitzar-lo per a la producció de les mercaderies per importar i que té amb ell un contracte de compra que es basa en 10.000 unitats. En el moment de l’arribada del primer enviament, que consta de 1.000 unitats, el productor ja ha produït 4.000 unitats. El comprador pot demanar a les autoritats duaneres d’imputar el valor del motlle sobre 1.000, 4.000 o 10.000 unitats.
Article 42, apartat 1, punt b) iv) 1. Els valors que s’han d’afegir per als elements precisats a l’article 42, apartat 1, punt b) iv) del Codi s’han de basar en dades objectives i quantificables. Per reduir al mínim la tasca que representa, per al declarant i per a les autoritats duaneres, la determinació dels valors per afegir, convindria utilitzar, en la mesura que es pugui, les dades immediatament disponibles en el sistema d’escriptures comercials del comprador.
2. Per als elements proporcionats pel comprador i que ha comprat o arrendat, el valor que cal afegir és el cost de la compra o de l’arrendament. Als elements que són de domini públic no se’ls pot afegir cap altra addició que la del cost de les còpies.
3. Els valors que cal afegir es poden calcular amb més o menys facilitat segons l’estructura de l’empresa considerada, les seves pràctiques de gestió i els seus mètodes comptables.
4. Per exemple, pot donar-se el cas que una empresa que importa diversos productes d’alguns països tingui la comptabilitat del seu centre de disseny, situat fora del país d’importació, de tal manera que faci aparèixer amb exactitud els costos imputables a un producte determinat. En un cas semblant, un ajust directe es pot operar de manera adequada per aplicació de les disposicions de l’article 42 del Codi.
5. D’una altra banda, es pot donar el cas que una empresa passi els costos del centre de disseny, situat fora del país d’importació, a les despeses generals, sense imputar-los a uns productes determinats. En un cas semblant, és possible operar, per aplicació de les disposicions de l’article 42 del Codi, un ajust apropiat en allò que fa referència a les mercaderies importades, tot imputant el total dels costos del centre de disseny al conjunt de la producció que beneficia els serveis d’aquest centre i afegint els costos imputats al preu de les mercaderies importades en funció del nombre d’unitats.
6. Les variacions de les circumstàncies esmentades més amunt fan necessari, és clar, que es tinguin en compte factors diferents per determinar el mètode d’imputació adequat.
7. En els casos que la producció de l’element en qüestió faci intervenir un cert nombre de països i s’escaloni en un cert lapse de temps, l’ajust s’hauria de limitar al valor efectivament afegit a aquest element fora del Principat d’Andorra.
Article 42, apartat 1, punt c) Els tributs i els drets de llicència, segons l’article 42, apartat 1, punt c) del Codi, poden constar, entre altres, dels pagaments efectuats a títol de patents, les marques de fàbrica o de comerç i els drets d’autor.
Article 42, apartat 2 Quan no existeixen dades objectives i quantificables en allò que fa referència als elements que s’ha prescrit d’afegir conforme a les disposicions de l’article 42 del Codi, el valor transaccional no es pot determinar per aplicació de les disposicions de l’article 39 del Codi. Aquest cas es pot produir, per exemple, en la situació següent: un tribut es paga sobre la base del preu de venda, en el país d’importació, d’un litre d’un producte determinat, que s’ha importat en quilos i transformat en solució després de la importació; si el tribut es basés en part en les mercaderies importades i en part en altres elements que no tenen cap relació amb les primeres (per exemple, quan les mercaderies importades es barregen amb els ingredients d’origen nacional i no es poden identificar separadament, o quan el tribut no es pot diferenciar d’arranjaments financers especials entre el comprador i el venedor), seria inadequat intentar d’afegir un element corresponent a aquest tribut; tanmateix, si l’import del tribut solament es basa en les mercaderies importades i pot ésser fàcilment quantificat, es pot afegir un element al preu efectivament pagat o per pagar.
Referència al Reglament d’aplicació del Codi de Duana
Notes
Article 24, apartat 1, punt e) Una persona té el dret de controlar una altra quan està, de dret o de fet, en situació d’exercir sobre la primera un poder de constrenyiment o d’orientació.
Article 32 L’expressió “i/o” dóna la facultat de referir-se a les vendes i d’operar els ajustos necessaris de qualsevol de les tres situacions descrites a l’apartat 1 de les notes interpretatives de l’article 40, apartat 2, punts a) i b), del Codi.
Article 33, apartat 1, punt a) 1. L’expressió “beneficis i despeses generals” s’ha de considerar com un tot. La xifra retinguda per aquesta deducció s’ha de determinar d’acord amb les informacions proporcionades pel declarant o per algú altre en nom seu, tret que les xifres del declarant no siguin incompatibles amb les que corresponen normalment a les vendes de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus, en el país d’importació. Quan les xifres del declarant són incompatibles amb les últimes xifres, l’import que s’ha retenir per als beneficis i per a les despeses generals pot basar-se en altres informacions pertinents que han estat proporcionades pel declarant o per algú altre en nom seu.
2. Per determinar les comissions o els beneficis i les despeses generals habituals conforme a la present disposició, la qüestió de saber si certes mercaderies són “de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que altres mercaderies, s’ha de resoldre cas per cas tot tenint en compte les circumstàncies. S’hauria de procedir a un examen de vendes, en el país d’importació, del grup o de la gamma més reduït de mercaderies importades de la mateixa naturalesa o del mateix tipus que les mercaderies que s’han de valorar, de les quals es puguin extreure les informacions necessàries. A l’efecte de la present disposició, les “mercaderies de la mateixa naturalesa o del mateix tipus engloben les mercaderies importades del mateix país que les mercaderies per valorar, així com les mercaderies importades que provenen d’altres països.
Article 33, apartat 2 1. Quan es recorre a aquest mètode de valoració, les deduccions operades per tenir en compte el valor afegit per la manufactura o de la transformació posterior s’han de basar en les dades objectives i quantificables relatives al cost d’aquest treball. Els càlculs s’han d’efectuar basant-se en fórmules, receptes i mètodes de càlcul admesos en la branca de producció, i altres pràctiques d’aquesta branca.
2. Aquest últim mètode de valoració no s’aplica normalment quan, de resultes de la manufactura o de la transformació posterior, les mercaderies importades han perdut la seva identitat. Tanmateix, pot haver-hi casos en què, encara que les mercaderies importades hagin perdut la seva identitat, el valor afegit per la manufactura o per la transformació es pugui determinar amb precisió sense una excessiva dificultat. A l’inrevés, es poden presentar casos en què les mercaderies importades conservin la seva identitat, però constitueixin un element tan mínim de les mercaderies venudes en el país d’importació que recórrer a aquest mètode de valoració seria injustificat. D’acord amb les consideracions precedents, les situacions d’aquest tipus s’hauran d’examinar cas per cas.
Article 33, apartat 3 Per exemple, les mercaderies es venen sobre la base d’un preu corrent que comporta preus unitaris favorables per a les compres en quantitats relativament grans.
Quantitat total
Preu unitari
Nombre de vendes
Quantitat venuda a cada preu
1 a 10 unitats 100 10 de 5 unitats
5 de 3 unitats
65
11 a 25 unitats 95 5 d’11 unitats 55
més de 25 unitats 90 1 de 30 unitats
1 de 50 unitats
80
La gran majoria del nombre d’unitats venudes a un preu determinat és de 80; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90.
2. Un altre exemple: han tingut lloc dues vendes. En la primera s’han venut 500 unitats al preu de 95 unitats monetàries cada una. En la segona, 400 unitats s’han venut al preu de 90 unitats monetàries cada una. En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és de 500; en conseqüència, el preu unitari corresponent a la venda que totalitza la quantitat més elevada és 95.
3. Tercer exemple: en la situació següent, diverses quantitats es venen a preus diferents:
Vendes
Quantitat per venda
40 unitats
30 unitats
15 unitats
50 unitats
25 unitats
35 unitats
5 unitats
Preu unitari
100
90
100
95
105
90
100
Totals
Quantitat total venuda
65
50
60
25
Preu unitari
90
95
100
105

En aquest exemple, la majoria d’unitats venudes a un preu determinat és 65; en conseqüència, el preu unitari corresponent a les vendes que totalitza la quantitat més elevada és 90.

Annex núm. 6

Aplicació dels principis de comptabilitat generalment admesos per a la determinació del valor a la duana (article 22)

1. Els “principis de comptabilitat generalment admesos” són els que són l’objecte, en un país i en un moment donat, d’un consens reconegut o d’una àmplia adhesió de fonts que són llei i que determinen quins són els recursos i les obligacions econòmics per enregistrar a l’actiu i al passiu; quins són els canvis que intervenen en l’actiu i el passiu que s’haurien d’enregistrar; com l’actiu i el passiu, així com els canvis intervinguts, s’haurien de mesurar; quines informacions s’haurien de divulgar, i de quina manera i quins estats financers s’haurien d’establir. Aquestes normes poden consistir en amplis principis directors d’aplicació general igual que en pràctiques i procediments detallats.

2. A l’efecte de l’aplicació de les disposicions relatives al valor a la duana, les autoritats duaneres referides han d’utilitzar les informacions establertes d’una manera compatible amb els principis de comptabilitat generalment admesos en el país adequat segons l’article en qüestió.

Annex núm. 7
Declaració dels elements relatius al valor en duana (article 50) -DV1

R20050302BAnnex 7 (1)
R20050302BAnnex 7 (2)

Annex núm. 8
Declaració dels elements relatius al valor en duana (article 50) -Full suplementari -DV1 bis

R20050302BAnnex 8 (1)
R20050302BAnnex 8 (2)

Annex núm. 9
Certificat per a l’exportació a Andorra dels productes del tabac dels codis 240411 de l’SHImage





Portal Jurídic del Principat d’Andorra