Decret pel qual s’aprova la modificació del Reglament de l’impost general indirecte

Exposició de motius

El 23 de maig del 2013, el Consell General va aprovar la Llei 11/2013, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

La Llei 11/2013, del 23 de maig del 2013, introdueix un règim especial que regula les transmissions de béns usats amb la finalitat d’evitar les sobreimposicions que es produïen amb el règim general de l’IGI. Aquest règim especial regula les adquisicions de béns usats que puguin fer els empresaris a particulars o a persones que no siguin empresàries.

La disposició addicional tercera introdueix a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte el règim especial de béns usats i fixa les condicions d’aplicació d’aquest règim, la base de tributació així com les obligacions i limitacions del dret a deduir.

El Reglament desenvolupa diversos punts del règim especial de béns usats, com l’obligació d’expedir i de lliurar una factura per part del comprador, el contingut del registre de les compres i les vendes que es fan sota aquest règim. Es modifica l’article 1 del Reglament del 24 d’octubre del 2012 i s’afegeix l’article 34. Finalment, el Reglament preveu els formularis corresponents que s’han d’utilitzar per dur a terme les tramitacions i autoliquidacions corresponents.

Per raons de seguretat jurídica, es publica íntegrament el Reglament amb la inclusió de totes les modificacions, excepte aquells formularis que no es modifiquen i que estan publicats en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del 20 de juny del 2012.

A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 26 de juny del 2013, aprova aquesta modificació del Reglament de l’impost general indirecte.

Article únic

S’aprova la modificació del Reglament de l’impost general indirecte, que entrarà el mateix dia de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de l’impost general indirecte

Article 1

Llindar d’operacions per ser considerat empresari o professional

1. D’acord amb el que estableix l’article 5.4 de la Llei, els empresaris o professionals no tenen aquesta consideració als efectes de l’impost quan l’import dels lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats no supera la xifra anual de 40.000 euros.

2. En el cas d’activitats agrícoles i ramaderes el llindar es xifra en 150.000 euros.

3. Aquests llindars són aplicables de forma conjunta per al conjunt global de les activitats realitzades pels empresaris o professionals. Així, si el conjunt de les activitats, excloses les agrícoles i ramaderes, supera el llindar de 40.000 euros, s’és empresari o professional per totes les activitats realitzades. Tanmateix, si els empresaris o professionals no superen el llindar anterior però superen la xifra de 150.000 euros un cop incloses les activitats agrícoles i ramaderes, també tenen la consideració d’empresaris o professionals per a totes les activitats realitzades.

4. En el període de declaració de liquidació en què es depassi el llindar descrit en els apartats anteriors, l’obligat tributari ha de regularitzar el tractament tributari de les operacions efectuades durant tot l’any natural, excepte les vendes que s’hagin acollit al règim especial de béns usats.

Article 2

Opció voluntària de ser considerat empresari o professional

1. Els empresaris o professionals que no superin els llindars establerts en l’article 5 de la Llei i regulats en l’article precedent d’aquest Reglament poden optar per ser considerats com a tals a l’efecte de l’impost general indirecte.

2. L’opció s’ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances mitjançant l’emplenament de la corresponent declaració censal.

3. L’opció produeix efectes l’any natural següent a la sol·licitud i és aplicable a totes les activitats realitzades de caràcter empresarial o professional.

4. L’opció tindrà un període mínim de vigència d’un any.

5. Per sol·licitar la baixa cal renunciar a la consideració d’empresari o professional comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.

Article 3

Exempcions relatives a les exportacions

Primer. Les exempcions relatives a les exportacions fora del territori andorrà estan condicionades al compliment dels requisits que s’estableixen a continuació:

1. Lliuraments de béns exportats o enviats pel transmitent o per una tercera persona que actuï en nom i per compte seu.

En aquest casos l’exempció està condicionada a la sortida efectiva dels béns del territori andorrà, que s’entén que s’ha produït quan així ho estableixi la legislació duanera.

A l’efecte de justificar l’exempció, el transmitent ha de mantenir dins del termini de prescripció les còpies de les factures, els documents de transport i els documents duaners acreditatius de la sortida dels béns.

2. Lliuraments de béns exportats per l’adquirent no establert al territori d’aplicació de l’impost o per una tercera persona que actuï en nom i per compte seu en els casos següents:


3. Treballs realitzats sobre béns mobles que són exportats.

Estan exempts els treballs realitzats sobre béns mobles adquirits o importats amb aquest objectiu i exportats fora del territori andorrà per la persona que ha fet el treball o pel destinatari no establert en el territori d’aplicació de l’impost, o bé per una altra persona que actuï en nom i per compte de qualsevol d’aquests.

Entre d’altres, s’entenen per “treballs realitzats sobre béns mobles” els de perfeccionament, transformació, manteniment o reparació dels béns, fins i tot mitjançant la incorporació d’altres béns de qualsevol origen i sense la necessitat que els béns es vinculin als règims duaners compresos en l’article 17 de la Llei de l’impost.

L’exempció no s’estén als treballs de reparació o manteniment de mitjans de transport d’ús privat introduïts en el règim de trànsit o d’importació temporal.

L’exempció dels treballs queda condicionada al compliment dels requisits següents:

4. Lliurament de béns a organismes reconeguts per exportar-los posteriorment.

Per aplicar aquesta exempció, correspon al ministeri encarregat de les finances el reconeixement oficial dels organismes que exerceixin les activitats humanitàries, caritatives o educatives, a sol·licitud dels mateixos organismes i amb l’informe previ del departament ministerial corresponent en el qual s’acrediti que els organismes mencionats actuen sense ànim de lucre.

En relació amb aquests lliuraments, també és aplicable el que disposa el número 1 d’aquest apartat.

L’exportació dels béns fora d’Andorra s’ha d’efectuar en el termini dels tres mesos següents a la data de l’adquisició, i l’organisme autoritzat queda obligat a remetre al proveïdor una còpia dels documents de sortida en el termini de quinze dies a comptar de la data de l’exportació.

5. Serveis relacionats directament amb les exportacions.

Segon. L’incompliment dels requisits establerts en l’apartat primer determina l’obligació per a l’obligat tributari de liquidar i traslladar l’impost al destinatari de les operacions efectuades.

Article 4

Exempcions relatives a les zones franques i els dipòsits temporals

1. L’exempció dels lliuraments de béns destinats a les zones franques o a ser col·locats en situació de dipòsit temporal està condicionada al fet que els béns s’introdueixin o es col·loquin en les àrees o situacions indicades, cosa que s’acredita en la forma com es determini per la legislació duanera.

El transport dels béns als llocs esmentats l’ha de fer el proveïdor, l’adquirent o algú altre per compte de qualsevol d’ells.

2. Els lliuraments dels béns que es trobin en les àrees o situacions indicades en l’apartat 1, així com les prestacions de serveis relatives als mencionats béns, només estan exempts si els béns, de conformitat amb la legislació duanera, romanen en aquestes zones o en aquests dipòsits francs o en situació de dipòsit temporal.

Es considera complert aquest requisit quan els béns surten dels llocs indicats per introduir-se en d’altres de la mateixa naturalesa.

3. Els obligats tributaris només poden aplicar les exempcions de les operacions relacionades amb les zones franques i els dipòsits temporals si l’adquirent dels béns o el destinatari dels serveis els entreguen una declaració subscrita per ells, i validada per les autoritats duaneres, en què quedi justificada la recepció dels béns i es posi de manifest el destí o la situació dels mateixos béns que justifiqui l’exempció corresponent.

Article 5

Exempcions relatives als règims duaners i fiscals

Primer. Per aplicar l’article 17 de la Llei de l’impost i amb la reserva de les disposicions aplicables que segueixen, els procediments establerts per a la posada dels béns sota qualsevol dels règims duaners següents s’apliquen mutatis mutandi en relació amb les exempcions de l’impost general indirecte.

Sense perjudici de les modalitats específiques previstes en aquest apartat, les condicions d’atorgament, de garantia, de posada, de sojorn i de tancament dels béns en un dels mencionats règims especials són idèntiques, mutatis mutandi, a les desenvolupades en els reglaments aplicables relatius als règims duaners corresponents.

Segon. Les exempcions en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis relacionats amb els règims compresos a l’article 17 de la Llei de l’impost queden condicionades al compliment dels requisits següents:

Article 6

Importacions de béns personals

En relació amb les exempcions relatives a les importacions de béns personals, són aplicables les regles següents:

Article 7

Importacions de béns en ocasió de l’adquisició de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional

El caràcter empresarial de l’activitat desenvolupada en origen, el període d’utilització dels béns i la data d’adquisició s’han d’acreditar per qualsevol mitjà de prova admès en dret. En particular es considera vàlida la certificació emesa per l’administració del país corresponent.

Article 8

Exempcions condicionades a una autorització administrativa

Les autoritzacions administratives que condicionen les exempcions de les importacions de béns se sol·liciten davant del ministeri encarregat de les finances i tenen efecte respecte de les importacions la meritació de les quals es produeixi a partir de la data de l’acord corresponent o, si escau, de la data que s’hi indiqui.

L’autorització s’entén revocada en el moment en què es modifiquin les circumstàncies que en van motivar la concessió o quan es produeixi un canvi en la normativa que variï les condicions que en van motivar l’atorgament.

Article 9

Reimportacions de béns exempts de l’impost

L’exempció de les reimportacions de béns està condicionada al compliment dels requisits següents:

Article 10

Prestacions de serveis relacionats amb les importacions

L’exempció dels serveis relacionats amb les importacions a què es refereix l’article 39 de la Llei de l’impost s’ha de justificar amb la còpia del document duaner corresponent, diligenciada per la Duana.

Els documents a què es refereix aquest article han de ser remesos, quan sigui procedent, al prestador del servei, dintre del mes següent a la prestació. Si no és el cas, el prestador del servei ha de liquidar i traslladar l’impost que correspongui.

Article 11

Exempcions en les importacions de béns per evitar la doble imposició

L’aplicació de les exempcions compreses en l’article 40 de la Llei de l’impost està condicionada al fet que l’importador acrediti davant la Duana la concurrència dels requisits legals establerts per qualsevol mitjà de prova admès en dret i, en particular, mitjançant el contracte relatiu a les operacions previstes en el precepte legal esmentat.

La Duana pot exigir una garantia suficient fins que s’acrediti el pagament de l’impost corresponent als lliuraments de béns o les prestacions de serveis o la reexportació dels béns compresos, respectivament, en els números 1 i 2 de l’article 40 de la Llei de l’impost.

Article 12

Consideració d’establerts a l’efecte de la Llei de l’impost general indirecte

L’exercici voluntari de l’opció de tributació com un obligat tributari establert al territori d’aplicació de l’impost per part d’empresaris o professionals no establerts, regulada a l’apartat 4 de l’article 43 de la Llei de l’impost general indirecte, s’ha de materialitzar mitjançant la presentació d’una sol·licitud al ministeri encarregat de les finances.

Article 13

Modificació de la base de tributació

En els casos a què es refereixen els articles 49 i 56 de la Llei de l’impost, l’obligat tributari està obligat a emetre una nova factura o un document substitutiu en què es rectifiqui o, si escau, s’anul·li la quota traslladada. Aquest document ha de ser remès al destinatari de les operacions.

L’augment o la disminució de les quotes que s’ha de deduir el destinatari de l’operació estan condicionats a l’expedició i la remissió del document que rectifiqui l’expedit anteriorment.

Article 14

Tipus de gravamen reduït

L’annex 1 detalla els productes als quals és aplicable el tipus de gravamen reduït d’acord amb el que estableix l’article 58, apartats 2, 3 i 4 de la Llei.

Article 15

Reconeixement del caràcter cultural o social

A l’efecte del que estableix l’article 59, apartat 6, de la Llei, les entitats o els establiments privats de caràcter cultural o social han de sol·licitar el reconeixement d’aquesta condició davant del ministeri encarregat d’afers culturals i socials.

El reconeixement del caràcter cultural o social tindrà efectes respecte de les operacions la meritació de les quals es produeixi a partir de la data de sol·licitud. La sol·licitud s’entén resolta favorablement si el ministeri encarregat d’afers culturals i socials no la contesta en el termini d’un mes.

L’eficàcia d’aquest reconeixement està condicionada, a més, a la subsistència dels requisits que, segons el que disposa la normativa, hagin fonamentat el reconeixement del caràcter cultural o social de les entitats o els establiments.

Article 16

Autoritzacions en matèria d’educació i ensenyament superior

Tenen la consideració d’entitats privades autoritzades, a les quals es refereix l’article 59, apartat 4 de la Llei de l’impost, els centres educatius o d’ensenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matèries.

Article 17

Devolucions a exportadors en règim comercial

Primer. Els obligats tributaris que, durant l’any natural immediatament anterior, hagin fet operacions exemptes compreses en els articles 14 i 15 de la Llei per un import global superior a 100.000 euros, tenen el dret a la devolució del saldo a favor que hi hagi al terme de cada període de liquidació fins al límit resultant d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost a l’import total del període mencionat de les operacions esmentades.

Si les operacions indicades en el paràgraf anterior van originar pagaments anticipats, es poden acollir igualment al dret a la devolució regulat en aquest article, com a exportacions, lliuraments de béns o prestacions de serveis efectivament realitzats durant l’any natural corresponent.

Segon. Els obligats tributaris que superin, durant l’any natural en curs, el límit de les operacions indicades en l’apartat anterior poden sol·licitar la devolució del saldo al seu favor en les condicions establertes en aquest apartat, a partir del període de liquidació, semestral, trimestral o mensual, en què superin el límit d’operacions.

Tercer. La devolució del saldo es pot sol·licitar en la declaració de liquidació corresponent al període en què se superi la xifra d’operacions indicada i fins al límit resultant d’aplicar el percentatge corresponent a l’import de les operacions amb dret a la devolució realitzades des de l’inici de l’any natural a què es refereixin.

Article 18

Devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts en el territori d’aplicació de l’impost

L’exercici del dret a la devolució previst en l’article 73 de la Llei queda condicionat al compliment dels requisits següents:

Segon. El ministeri encarregat de les finances és el competent per tramitar i resoldre les sol·licituds de devolució regulades en aquest article.

Tercer. La decisió respecte a la sol·licitud de devolució s’ha d’adoptar i s’ha de notificar a l’empresari o el professional durant els tres mesos següents a la data de presentació de la sol·licitud. En aquest termini s’ha d’ordenar el pagament de l’import de la devolució, si escau.

Transcorregut el termini establert en l’apartat anterior per notificar l’acord adoptat sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’ha d’aplicar a la quantitat pendent de devolució l’interès legal a què es refereix l’article 38 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, des de l’endemà de la finalització del termini esmentat i fins a la data d’ordenació del pagament, sense que calgui que l’obligat tributari ho reclami.

Article 19

Contingut del règim simplificat

Primer. La quota de liquidació es calcula per la diferència entre la suma de les quotes repercutides en el període de liquidació i els percentatges estimatius de les quotes suportades que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica, aplicats sobre la xifra d’ingressos. Dins de la xifra d’ingressos no s’inclouen els procedents de les transmissions d’actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada.

Segon. Els percentatges de deducció són els següents:

Tercer. En un any natural complet només pot ser aplicable el règim simplificat o el règim general per a totes les activitats.

Quart. L’opció i la renúncia per l’aplicació del règim s’han de fer efectives mitjançant un escrit al ministeri encarregat de les finances.

Cinquè. Excepcionalment, en cas d’un incendi, una inundació, una gran avaria d’un equip industrial o altres circumstàncies excepcionals, els interessats afectats poden demanar la renúncia a aquest règim, amb efecte immediat, en el termini d’un mes a comptar de la data en què es produeixin aquestes circumstàncies, aportant les proves que es considerin oportunes.

Article 20

Exclusió del règim simplificat

Primer. Determina l’exclusió del règim simplificat haver superat en el període de liquidació el volum d’operacions de 100.000 euros, segons el que estableix l’article 74 de la Llei de l’impost.

Segon. En un mateix any natural només es pot aplicar el règim ordinari o el simplificat. En conseqüència, aquesta causa d’exclusió té efectes en relació amb totes les transaccions realitzades dins l’any natural, si bé es regularitzen en la declaració de liquidació immediata posterior.

Article 21

Declaracions-liquidacions

Els obligats tributaris acollits al règim simplificat han de presentar les declaracions-liquidacions d’acord amb les normes generals de liquidació de l’impost establertes a l’article 27 d’aquest Reglament.

Article 22

Llibres registre de l’impost general indirecte

1. Els empresaris o professionals i altres obligats tributaris de l’impost general indirecte han de portar i conservar, amb caràcter general i en els termes disposats en aquest Reglament, els llibres registre següents:

2. El que disposa l’apartat anterior en relació amb el llibre registre de factures rebudes no és aplicable al règim especial simplificat.

3. Els llibres registre no han de ser exclusivament per complir les obligacions formals de l’impost general indirecte. Qualsevol llibre registre és vàlid, sempre que s’ajusti als requisits mínims establerts.

4. Qui sigui titular de diversos establiments situats dins del territori d’aplicació de l’impost pot dur a terme, en cadascun, els llibres de registre establerts en l’apartat 1, en els quals ha d’anotar per separat les operacions efectuades des dels establiments, sempre que els assentaments resum es traslladin als corresponents llibres de registre generals, que s’han de portar en el domicili fiscal de l’obligat tributari.

5. El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar la substitució dels llibres de registre mencionats en l’apartat 1 per un sistema de registre diferent, així com la modificació dels requisits exigits per a les anotacions registrals, sempre que responguin a l’organització administrativa i comptable dels obligats tributaris i, al mateix temps, quedi garantida plenament la comprovació de les seves obligacions tributàries per l’impost general indirecte. Les autoritzacions són revocables en qualsevol moment.

Article 23

Llibre registre de factures emeses

1. El llibre registre de factures emeses és el registre en què s’anoten de forma individualitzada i consecutiva tant les factures completes com les factures simplificades.

2. En relació amb les factures completes, el registre ha d’incloure les dades següents:

3. En relació amb les factures simplificades, el registre ha d’incloure les dades següents:

4. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diferents tipus de gravamen, s’ha d’anotar individualment cadascuna d’aquestes operacions per tipus de gravamen.

5. Les factures emeses quan l’empresari o professional sigui l’obligat tributari de serveis prestats per un empresari o professional no establert a Andorra, així com les rectificatives, també han de ser objecte d’anotació en el llibre registre de factures emeses.

6. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrònic.

Article 24

Llibre registre de factures rebudes

1. El llibre registre de factures rebudes és el document genèric en què s’anoten, de forma individualitzada, totes les factures rebudes i els documents de la Duana, relatius als béns adquirits o importats, i als serveis rebuts en l’exercici de l’activitat empresarial o professional.

2. L’anotació, una per una, de les factures o els documents equivalents ha d’incloure les dades següents:

3. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diversos tipus de gravamen, s’ha d’anotar individualment cadascuna d’aquestes operacions per tipus de gravamen.

4. Igualment, s’han d’anotar les factures a què es refereix l’apartat 5 de l’article anterior.

5. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrònic.

Article 25

Terminis per a les anotacions registrals

1. Les operacions que hagin de ser objecte d’anotació registral han d’estar assentades en els corresponents llibres registre en el moment en què finalitzi el termini legal per fer la liquidació i el pagament de l’impost en període voluntari.

2. Les factures rebudes s’han d’anotar en el llibre registre corresponent dins del període de liquidació en què se n’efectuï la deducció.

Article 26

Rectificació de les anotacions comptables

Quan els empresaris hagin incorregut en algun error material en efectuar les anotacions registrals a què es refereixen els articles anteriors, les han de rectificar. Aquesta rectificació s’ha d’efectuar en finalitzar el període de liquidació mitjançant una anotació o un grup d’anotacions que permeti determinar, per cada període de liquidació, el corresponent impost meritat i suportat, una vegada practicada la rectificació.

Article 27

Liquidació de l’impost. Normes generals

1. Excepte el que s’estableix en relació amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinació del deute tributari mitjançant declaracions de liquidació ajustades a les normes compreses en els apartats següents.

Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions periòdiques a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article, així com la declaració resum anual prevista en l’apartat 6. Extraordinàriament, en els casos en què no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducció de quotes suportades o satisfetes, es pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances l’exempció en la presentació de les declaracions mencionades.

2. Les declaracions-liquidacions s’han de presentar directament a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats col·laboradores designades.

3. El període de liquidació es determina en funció de la xifra anual de negocis:

4. La declaració-liquidació ha d’ajustar-se al model que, per cada supòsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se durant el mes següent al corresponent període de liquidació.

5. La declaració-liquidació és única per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les característiques dels règims especials establerts en l’impost.

6. A més de les declaracions-liquidacions a què es refereix l’apartat 4 d’aquest article, els obligats tributaris han de formular una declaració resum anual que s’ha de ser presentar durant tot el mes de gener.

Article 28

Obligacions dels fedataris públics

Als efectes del que preveu l’article 80 de la Llei de l’impost, i sense perjudici de qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, també es considera document acreditatiu de la condició d’empresari o professional la còpia de la sol·licitud presentada davant del Govern d’Andorra per sol·licitar l’alta censal com a obligat tributari de l’impost.

En el supòsit que per circumstàncies concretes de l’obligat tributari no sigui possible aportar cap dels documents previstos en l’article 80 de la Llei o el document previst en el paràgraf anterior, també es considera un element acreditatiu de la condició d’empresari la manifestació expressa en l’escriptura pública d’aquesta circumstància per part de l’obligat tributari.

Article 29

Meritació de l’impost en les importacions

1. Les mercaderies que abandonin les àrees mencionades en l’article 16 o que es desvinculin dels règims establerts en l’article 17, ambdós de la Llei de l’impost, es meriten de conformitat amb el que estableix l’article 46 de la Llei de l’impost, sempre que la importació d’aquestes mercaderies es produeixi de conformitat amb el que estableix l’article12.2 de la Llei de l’impost.

2. Les operacions assimilades a les importacions previstes a l’article 13 de la Llei de l’impost es meriten de conformitat amb el que preveu l’article 45 de la Llei de l’impost.

Article 30

Recaptació de l’impost. Normes generals

L’ingrés de les quotes resultants de les declaracions-liquidacions i la sol·licitud de les devolucions a favor de l’obligat tributari s’han d’efectuar amb els impresos i en el lloc, la forma i els terminis que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

Article 31

Liquidació de l’impost en les importacions

1. Les operacions d’importació s’han de liquidar en la forma i els terminis previstos en la legislació duanera, amb independència que aquestes operacions d’importació hagin de liquidar o no els drets a la importació.

S’entén inclòs en el paràgraf anterior i, per tant, es liquiden de la mateixa forma les mercaderies que abandonin les àrees mencionades en l’article 16 o que es desvinculin dels règims establerts en l’article 17, ambdós de la Llei de l’impost.

2. Les quotes de l’impost meritades per fer operacions assimilades a les importacions previstes a l’article 13 de la Llei de l’impost es liquiden en la forma prevista en l’apartat anterior, i en el termini màxim de 15 dies a comptar de la meritació.

Article 32

Obligacions dels obligats tributaris no establerts

1. De conformitat amb el que preveu l’article 76.1.g de la Llei de l’impost, i sense perjudici del que estableix l’apartat 3 d’aquest article, els obligats tributaris no establerts al territori d’aplicació de l’impost estan obligats a nomenar i fer saber al ministeri encarregat de les finances, amb anterioritat a la realització de les operacions subjectes, una persona física o jurídica amb domicili a Andorra perquè els representi en relació amb el compliment de les obligacions establertes en la Llei de l’impost i en aquest Reglament.

2. Els obligats tributaris no establerts al territori d’aplicació de l’impost que realitzin exclusivament operacions exemptes previstes en els articles 16 i 17 de la Llei no han de complir les obligacions formals a què es refereix l’article 76 de la Llei.

3. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici del que estableix l’article 73.3 de la Llei de l’impost.

Article 33

Requisits de les factures

1. De conformitat amb el que preveuen els articles 55 i 76 de la Llei, l’obligat tributari ha d’expedir i lliurar factures o documents substitutius per totes les seves operacions.

2. Les factures o els documents substitutius poden ser de tres tipus:

3. Els obligats tributaris, amb caràcter general, han de documentar les seves transaccions mitjançant l’expedició d’una factura simplificada. No obstant això, han d’emetre una factura completa sempre que:

4. Els obligats tributaris poden documentar les seves transaccions mitjançant l’expedició de tiquets quan l’import dels lliuraments de béns i de la prestació de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.

5. Les factures completes han de contenir les dades i han de complir els requisits següents:

6. Les factures simplificades han de contenir les dades i han de complir els requisits següents:

7. Els tiquets han de contenir les dades i han de complir els requisits següents:

8. En els supòsits previstos per a l’autoconsum de béns o de serveis, l’empresari o el professional ha d’emetre un document, el destinatari del qual sigui ell mateix, amb els mateixos requisits que una factura.

9. Les factures o els documents substitutius han de tenir una numeració consecutiva i s’han d’emetre en el moment de fer l’operació. No obstant això, si el destinatari és empresari o professional, les factures s’han d’emetre abans del dia 20 del mes següent.

10. En el cas d’expedir una còpia d’una factura cal esmentar aquesta condició en el document duplicat.

Article 34

Règim especial de béns usats

1. L’aplicació del règim especial de béns usats l’han de sol·licitar els obligats tributaris al ministeri encarregat de les finances a través de la declaració censal corresponent.

2. De conformitat amb el que estableix l’article 1, apartat 1.d, de la Llei 11/2013, del 23 de maig, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, s’exclouen del concepte de béns usats:

3. Els obligats tributaris que es beneficiïn d’aquest règim especial han de lliurar un document que acrediti l’adquisició del bé usat i a aquest efecte han de lliurar una factura completa per compte de la persona que ven el bé usat.

4. Els obligats tributaris que optin per aquest règim han de portar un registre de les compres i les vendes que facin sota aquest règim, a més a més dels registres previstos a l’article 22 d’aquest Reglament. Aquest registre ha de permetre identificar cada operació feta individualment i ha de contenir la informació següent:

5. Els obligats tributaris acollits al règim especial de béns usats han de presentar les declaracions-liquidacions d’acord amb les normes generals de liquidació de l’impost establertes en l’article 27 d’aquest Reglament mitjançant els formularis 900 o 910 i 990, segons escaigui.

Disposició addicional

Els models publicats en el Butlletí oficial del 20 de juny del 2012 són vigents:


Es modifica el formulari de la declaració censal (s’actualitza el formulari 001 i es crea el formulari 001N). Els formularis 900, 910 i 990 també es modifiquen per adaptar-los al règim especial de béns usats. Aquests formularis s’adjunten com a annex 2.

Disposició transitòria primera.

Règim del perfeccionament actiu fiscal – Sistema de la suspensió per determinació objectiva

Amb l’entrada en vigor de l’impost general indirecte, el règim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensió per determinació objectiva, ha quedat derogat. Les persones que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de l’impost i d’aquest Reglament tinguin autoritzat el benefici del règim del perfeccionament actiu han de tancar aquest règim. En el termini de 7 dies naturals han de presentar una declaració per atorgar un nou règim fiscal a totes les mercaderies, els productes de base i els productes compensadors que estiguin sota el règim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensió per determinació objectiva.

La mercaderia o els productes que es posin al consum a comptar de l’1 de gener del 2013, per posar fi al règim del perfeccionament actiu, sistema de la suspensió per determinació objectiva, estaran subjectes a l’impost general indirecte.

Les persones que tanquin el règim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensió per determinació objectiva, també han de presentar les declaracions de regularització corresponents per totes les mercaderies que hagin estat posades al mercat intern o reexportades durant el quart període del 2012 amb efecte el 31 de desembre del 2012.

Disposició transitòria segona.

Devolució parcial de l’IMI

Les operacions d’exportació amb devolució parcial de l’impost de mercaderies indirecte per a les quals s’ha produït el fet generador abans del 31 de desembre del 2012 o el mateix dia es regeixen, fins al tancament, per les disposicions previstes en el Reglament, del 10 de setembre del 2008, regulador de l’operació d’exportació amb devolució parcial de l’impost de mercaderies indirecte i de modificació de l’article 27 del Reglament de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis empresarials i professionals, de l’impost indirecte sobre la producció interna i de l’impost sobre les activitats comercials, del 3 de gener del 2007.

Disposició transitòria tercera.

Règim de l’admissió temporal en exempció parcial

Les operacions efectuades a l’empara del règim de l’admissió temporal en exempció parcial abans de l’1 de gener del 2013 i que hagin generat un deute de l’impost de mercaderies indirecte i de l’impost d’activitats comercials fins al 31 de desembre del 2012 es regularitzaran d’ofici durant el mes de gener del 2013. El Departament de Duana notificarà al subjecte afectat l’import que liquidarà i posteriorment practicarà una liquidació d’ofici. Aquesta liquidació no posa fi al règim de l’admissió temporal en exempció parcial, i a partir del gener del 2013 el règim es regeix per les disposicions d’aquest Reglament fins a la data del tancament. La durada del temps d’estada sota el règim es computa a partir de la data inicial de posada sota el règim.

Disposició transitòria quarta.

Règim de l’admissió temporal en exempció parcial. Mitjans de transport

Els mitjans de transport no es beneficien del règim de l’admissió temporal en exempció parcial a comptar de l’1 de gener del 2013. S’atorga un termini de 30 dies naturals per tancar el règim d’admissió temporal en exempció parcial per als mitjans de transport que l’1 de gener del 2013 no s’hagin posat al consum.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 de juny del 2013

Annex 1.

Tipus de gravamen reduït

Els productes de les partides relatives als capítols, les posicions o les subposicions de la Nomenclatura general de productes represos en la taula següent es graven amb el tipus reduït.


Nota: (ex) equival a dir que només part del capítol o la posició afectada fan part d’aquesta taula.

Annex 2.

Formularis