Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte (Text refós sense caràcter oficial)

Article 1. Llindar d’operacions per ser considerat empresari o professional

1. D’acord amb l’establert en l’article 5.4 de la Llei, els empresaris o professionals no tenen aquesta consideració als efectes de l’Impost quan l’import dels lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats no supera la xifra anual de 40.000 euros.

2. En el cas d’activitats agrícoles i ramaderes el llindar es xifra en 150.000 euros.

3. Aquests llindars són aplicables de forma conjunta per al global de les activitats realitzades pels empresaris o professionals. Així, si el conjunt de les activitats, excloses les agrícoles i ramaderes, supera el llindar de 40.000 euros, s’és empresari o professional per totes les activitats realitzades. Tanmateix, si els empresaris o professionals no superen el llindar anterior però superen la xifra de 150.000 euros un cop incloses les activitats agrícoles i ramaderes, també tenen la consideració d’empresaris o professionals per totes les activitats realitzades.

4. En el període de declaració de liquidació en què es depassi el llindar referit en els apartats anteriors, l’obligat tributari ha de regularitzar el tractament tributari de les operacions efectuades durant tot l’any natural.

Article 2. Opció voluntària de ser considerat empresari o professional

1. Els empresaris o professionals que no superin els llindars establerts en l’article 5 de la Llei i regulats en l’article precedent d’aquest Reglament poden optar per ser considerats com a tals a l’efecte de l’impost general indirecte.

2. L’opció s’ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances mitjançant l’emplenament de la declaració censal.

3. L’opció produeix efectes l’any de la sol·licitud i és aplicable a totes les activitats realitzades de caràcter empresarial o professional.

4. L’opció tindrà un període mínim de vigència de tres anys.

5. Per sol·licitar la baixa cal renunciar a la consideració d’empresari o professional comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior a l’any en què hagi de tenir efecte.

Article 3. Exempcions relatives a les exportacions

Primer. Les exempcions relatives a les exportacions fora del territori andorrà estan condicionades al compliment dels requisits que s’estableixen a continuació:

1. Lliuraments de béns exportats o enviats pel transmitent o per una tercera persona que actuï en nom i per compte seu.

En aquest casos l’exempció està condicionada a la sortida efectiva dels béns del territori andorrà, que s’entén que s’ha produït quan així ho estableixi la legislació duanera.

A l’efecte de justificar l’exempció, el transmitent ha de mantenir dins del termini de prescripció les còpies de les factures, els documents de transport i els documents duaners acreditatius de la sortida dels béns.

2. Lliuraments de béns exportats per l’adquirent no establert al territori d’aplicació de l’impost o per una tercera persona que actuï en nom i per compte seu en els casos següents:



Quan els béns objecte dels lliuraments constitueixin una expedició comercial, l’exempció queda condicionada al compliment dels requisits següents:



En el document duaner també hi ha de constar el nom del proveïdor establert a Andorra a qui correspon la condició d’exportador, amb el seu número d’identificació fiscal i la referència a la factura emesa. L’adquirent ha de remetre al proveïdor una còpia del document mencionat diligenciada per la Duana de sortida.



El compliment dels requisits establerts per la Llei de l’impost, per a l’exempció dels lliuraments mencionats s’ha d’ajustar a les normes següents:



A aquest efecte, el viatger ha de presentar els béns a la Duana d’exportació, acompanyats de la sol·licitud de reemborsament per exportació que determini el ministeri encarregat de les finances. La Duana d’exportació acredita la sortida mitjançant la diligència corresponent en la factura, i emet l’avís de recepció de la sol·licitud de reemborsament.



Un cop complerts els requisits establerts en els punts anteriors, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’impost meritat, d’acord amb el que estableixen els articles 14 i 72 de la Llei, mitjançant un xec o una transferència al viatger o al seu representant prèviament designat en la sol·licitud de reemborsament.

3. Treballs realitzats sobre béns mobles que són exportats.

Estan exempts els treballs realitzats sobre béns mobles adquirits o importats amb aquest objectiu i exportats fora del territori andorrà per la persona que ha fet el treball o pel destinatari no establert en el territori d’aplicació de l’impost, o bé per una altra persona que actuï en nom i per compte de qualsevol d’aquests.

Entre d’altres, s’entenen per “treballs realitzats sobre béns mobles” els de perfeccionament, transformació, manteniment o reparació dels béns, fins i tot mitjançant la incorporació d’altres béns de qualsevol origen i sense la necessitat que els béns es vinculin als règims duaners compresos en l’article 17 de la Llei de l’impost.

L’exempció no s’estén als treballs de reparació o manteniment de mitjans de transport d’ús privat introduïts en el règim de trànsit o d’importació temporal.

L’exempció dels treballs queda condicionada al compliment dels requisits següents:



El termini establert en el paràgraf anterior es pot prorrogar a sol·licitud de l’interessat pel temps necessari per efectuar els treballs. La sol·licitud es presenta a la Duana, que ho autoritza quan es justifiqui per la naturalesa dels treballs, i s’entén concedida la pròrroga quan l’Administració no contesti en el termini d’un mes a comptar de la presentació de la sol·licitud.



L’exportació l’ha d’efectuar el destinatari dels treballs o el prestador, que ha de fer constar en el document d’exportació la identificació del proveïdor establert a Andorra i la referència a la factura emesa pel mateix proveïdor.

També la pot efectuar una tercera persona en nom i per compte del prestador o del destinatari dels treballs.



4. Lliurament de béns a organismes reconeguts per exportar-los posteriorment.

Per aplicar aquesta exempció, correspon al ministeri encarregat de les finances el reconeixement oficial dels organismes que exerceixin les activitats humanitàries, caritatives o educatives, a sol·licitud dels mateixos organismes i amb l’informe previ del departament ministerial corresponent en el qual s’acrediti que els organismes mencionats actuen sense ànim de lucre.

En relació amb aquests lliuraments, també és aplicable el que disposa el número 1 d’aquest apartat.

L’exportació dels béns fora d’Andorra s’ha d’efectuar en el termini dels tres mesos següents a la data de l’adquisició, i l’organisme autoritzat queda obligat a remetre al proveïdor una còpia dels documents de sortida en el termini de quinze dies a comptar de la data de l’exportació.

5. Serveis relacionats directament amb les exportacions.



La condició a què es refereix aquesta lletra no s’exigeix en relació amb els serveis d’arrendament dels mitjans de transport, embalatge i condicionament de la càrrega, reconeixement de les mercaderies per compte dels adquirents i d’altres anàlogues en què la realització prèvia sigui imprescindible per dur a terme l’enviament.



Segon. L’incompliment dels requisits establerts en l’apartat 1 determina l’obligació per a l’obligat tributari de liquidar i traslladar l’impost al destinatari de les operacions efectuades.

Article 4. Exempcions relatives a les zones franques i els dipòsits temporals

1. L’exempció dels lliuraments de béns destinats a les zones franques o a ser col·locats en situació de dipòsit temporal està condicionada al fet que els béns s’introdueixin o es col·loquin en les àrees o situacions indicades, cosa que s’acredita en la forma com es determini per la legislació duanera.

El transport dels béns als llocs esmentats l’ha de fer el proveïdor, l’adquirent o algú altre per compte de qualsevol d’ells.

2. Els lliuraments dels béns que es trobin en les àrees o situacions indicades en l’apartat 1, així com les prestacions de serveis relatives als mencionats béns, només estan exempts si els béns, de conformitat amb la legislació duanera, romanen en aquestes zones o en aquests dipòsits francs o en situació de dipòsit temporal.

Es considera complert aquest requisit quan els béns surten dels llocs indicats per introduir-se en d’altres de la mateixa naturalesa.

3. Els obligats tributaris només poden aplicar les exempcions de les operacions relacionades amb les zones franques i els dipòsits temporals si l’adquirent dels béns o el destinatari dels serveis els entreguen una declaració subscrita per ells, i validada per les autoritats duaneres, en què quedi justificada la recepció dels béns i es posi de manifest el destí o la situació dels mateixos béns que justifiqui l’exempció corresponent.

Article 5. Exempcions relatives als règims duaners i fiscals

1. Per aplicar l’article 17 de la Llei de l’impost i amb la reserva de les disposicions aplicables que segueixen, els procediments establerts per a la posada dels béns sota qualsevol dels règims duaners següents s’apliquen mutatis mutandi en relació amb les exempcions de l’impost general indirecte. Sense perjudici de les modalitats específiques previstes en aquest apartat, les condicions d’atorgament, de garantia, de posada, de sojorn i de tancament dels béns en un dels mencionats règims especials són idèntiques, mutatis mutandi, a les desenvolupades en els reglaments aplicables relatius als règims duaners corresponents.

2. Les exempcions en els lliuraments de béns i les prestacions de serveis relacionats amb els règims compresos a l’article 17 de la Llei de l’impost queden condicionades al compliment dels requisits següents:

Article 6. Importacions de béns personals

En relació amb les exempcions relatives a les importacions de béns personals, són aplicables les regles següents:



L’assistència a una universitat o escola al territori d’aplicació de l’impost, per estudis, no determina el trasllat de la residència habitual.



Si l’interessat és de nacionalitat estrangera també ha de presentar la targeta de residència al territori andorrà o el justificant de la seva sol·licitud. En aquest últim cas, se li concedeix, amb prestació prèvia de garanties, el termini d’un any per aconseguir la residència.

Article 7. Importacions de béns en ocasió de l’adquisició de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional

El caràcter empresarial de l’activitat desenvolupada en origen, el període d’utilització dels béns i la data d’adquisició s’han d’acreditar per qualsevol mitjà de prova admès en dret. En particular es considera vàlida la certificació emesa per l’administració del país corresponent.

Article 7 bis. Importacions de material esportiu cedit a esportistes residents a Andorra

A l’exempció prevista a l’apartat 13 de l’article 41 de la Llei, hi són aplicables les regles següents:

1. Tenen la consideració d’esportistes professionals o esportistes d’alt nivell els que compleixin els requisits establerts per la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport.

2. Tenen la consideració de material esportiu els articles d’esport i altres materials destinats a ser utilitzats pels esportistes durant competicions o demostracions esportives o per a entrenaments, amb excepció dels consumibles i dels vehicles motoritzats.

3. El material esportiu ha de ser utilitzat pel mateix esportista, i no pot ser cedit a tercers, amb excepció del retorn al proveïdor inicial. A la primera demanda de la Duana, el destinatari ha de demostrar la possessió del material que hagi importat en benefici d’aquesta exempció, la cessió temporal del qual no s’hagi ultimat.

4. En el moment de la importació, la persona que introdueixi el material esportiu l’ha de presentar al despatx de Duana d’importació juntament amb una relació del material emesa pel proveïdor on consti el valor unitari de mercat, i amb l’autorització administrativa d’exempció. La sol·licitud d’autorització administrativa es regeix per l’article 8, i haurà de contenir les dades indicades a l’annex 2. En funció de la naturalesa de l’operació, el ministeri encarregat de les finances pot supeditar el lliurament de l’autorització administrativa d’exempció a la presentació d’una garantia financera que cobreixi l’import de les imposicions exemptes fins que s’ultimi la cessió temporal.

El despatx de Duana d’importació tractarà la importació seguint el procediment de declaració verbal previst als articles 2 i 3 del Reglament sobre la simplificació de les formalitats de despatx per a les mercaderies destinades a particulars, del 23 de setembre del 2020.

5. Es considera que la cessió temporal del material esportiu s’ultima quan:

Article 8. Exempcions condicionades a una autorització administrativa

Les autoritzacions administratives que condicionen les exempcions de les importacions de béns se sol·liciten davant del ministeri encarregat de les finances i tenen efecte respecte de les importacions la meritació de les quals es produeixi a partir de la data de l’acord corresponent o, si escau, de la data que s’hi indiqui.

L’autorització s’entén revocada en el moment en què es modifiquin les circumstàncies que en van motivar la concessió o quan es produeixi un canvi en la normativa que variï les condicions que en van motivar l’atorgament.

Article 9. Reimportacions de béns exempts de l’impost

L’exempció de les reimportacions de béns està condicionada al compliment dels requisits següents:



S’entén complert aquest requisit quan els béns, tot i haver estat objecte d’un lliurament a l’interior del país, retornin per qualsevol de les causes següents:



S’entén complert aquest requisit quan els béns exportats siguin objecte de treballs o reparacions realitzats fora del país a títol gratuït, en virtut d’una obligació contractual o legal de garantia o com a conseqüència d’un vici de fabricació.

Article 10. Prestacions de serveis relacionats amb les importacions

L’exempció dels serveis relacionats amb les importacions a què es refereix l’article 39 de la Llei de l’impost s’ha de justificar amb l’anotació del número del document duaner corresponent, al llibre de factures emeses, com a dada addicional a les previstes a l’article 27 apartat 2.

Article 11. Exempcions en les importacions de béns per evitar la doble imposició

L’aplicació de les exempcions compreses en l’article 40 de la Llei de l’impost està condicionada al fet que l’importador acrediti davant la Duana la concurrència dels requisits legals establerts per qualsevol mitjà de prova admès en dret i, en particular, mitjançant el contracte relatiu a les operacions previstes en el precepte legal esmentat.

La Duana pot exigir una garantia suficient fins que s’acrediti el pagament de l’impost corresponent als lliuraments de béns o les prestacions de serveis o la reexportació dels béns compresos, respectivament, en els números 1 i 2 de l’article 40 de la Llei de l’impost.

Article 12. Consideració d’establerts a l’efecte de la Llei de l’impost general indirecte

L’exercici voluntari de l’opció de tributació com un obligat tributari establert al territori d’aplicació de l’impost per part d’empresaris o professionals no establerts, regulada a l’apartat 4 de l’article 43 de la Llei de l’impost general indirecte, s’ha de materialitzar mitjançant la presentació d’una sol·licitud al ministeri encarregat de les finances.

Article 13. Definició de suplert

Pel que fa a l’aplicació de l’article 47. 4 b) de la Llei de l’impost, els suplerts han de complir les condicions següents:



La justificació de la quantia efectiva d’aquestes despeses es realitza pels mitjans de prova admissibles en dret.

Article 14. Modificació de la base de tributació

En els casos a què es refereixen els articles 49 i 56 de la Llei de l’impost, l’obligat tributari està obligat a emetre una nova factura o un document substitutiu en què es rectifiqui o, si escau, s’anul·li la quota traslladada. Aquest document ha de ser remès al destinatari de les operacions.

L’augment o la disminució de les quotes que s’ha de deduir el destinatari de l’operació estan condicionats a l’expedició i la remissió del document que rectifiqui l’expedit anteriorment.

Article 15. Tipus de gravamen reduït

L’annex 1 detalla els productes als quals és aplicable el tipus de gravamen reduït d’acord amb el que estableix l’article 58, apartats 1, 2 i 3 de la Llei.

Article 15 bis. Tipus de gravamen específic

Per a l’aplicació del tipus de gravamen específic per a l’adquisició d’habitatges destinats al mercat de lloguer sota les condicions previstes a l’article 60 ter de la Llei, és necessari:

Article 16. Obres d’art

La compravenda de béns d’objectes d’art, de col·lecció o d’antiguitat compresos en el capítol 97 de la nomenclatura general de productes tindran el tipus de gravamen especial del 2,5%, d’acord amb el que estableix l’article 60 bis, apartat 5 de la Llei.

Article 17. Reconeixement del caràcter cultural o social

A l’efecte del que estableix l’article 59, apartat 6, de la Llei, les entitats o els establiments privats de caràcter cultural o social han de sol·licitar el reconeixement d’aquesta condició davant del ministeri encarregat d’afers culturals i socials.

El reconeixement del caràcter cultural o social tindrà efectes respecte de les operacions la meritació de les quals es produeixi a partir de la data de sol·licitud. La sol·licitud s’entén resolta favorablement si el ministeri encarregat d’afers culturals i socials no la contesta en el termini d’un mes.

L’eficàcia d’aquest reconeixement està condicionada, a més, a la subsistència dels requisits que, segons el que disposa la normativa, hagin fonamentat el reconeixement del caràcter cultural o social de les entitats o els establiments.

Article 18. Autoritzacions en matèria d’educació i ensenyament superior

Tenen la consideració d’entitats privades autoritzades, a les quals es refereix l’article 59, apartat 4 de la Llei de l’impost, els centres educatius o d’ensenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matèries.

Article 19. Devolucions al termini de cada període de liquidació

1. Els obligats tributaris que es vulguin acollir a l’opció de la devolució del saldo existent que tinguin al seu favor al termini de cada període de liquidació, establert en l’article 71 de la Llei, hauran de presentar la declaració censal aprovada pel ministeri encarregat de les finances, que tindrà efecte a partir de l’exercici següent al de la presentació.

En cas d’inici d’activitat, l’opció s’ha de fer durant el mes següent a l’inici de l’activitat.

2. La renúncia a l’opció de devolució al termini de cada període de liquidació s’ha de fer mitjançant la declaració censal abans de l’inici del període voluntari de declaració en què hagi de tenir efecte.

3. Els obligats tributaris que vulguin acollir-se a l’opció de devolució al termini de cada període de liquidació han d’estar al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries.

4. L’obligat tributari queda exclòs de l’opció de devolució al termini de cada període de liquidació quan no estigui al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries o si es constata la inexactitud o falsedat de la informació censal facilitada a l’Administració tributària.

L’exclusió té efectes a partir del primer dia del període de liquidació en què s’hagi notificat la resolució corresponent i comportarà no poder acollir-se a l’opció durant els tres anys següents a comptar de la data de notificació de la resolució.

La presentació d’una declaració extemporània exclou d’ofici l’obligat tributari de l’opció de devolució al termini de cada període de liquidació amb efectes a comptar del període que es presenta extemporàniament i durant els tres anys següents.

Article 20. Devolució cessament de l’activitat empresarial

Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, podran sol·licitar la devolució del saldo a favor seu en el moment de la finalització de l’activitat.

Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, podran sol·licitar la referida devolució en el moment en què hagin presentat la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, la podran sol·licitar en el moment en què s’hagi inscrit la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils, s’hagi dut a terme dissolució de la societat i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.

A la declaració-liquidació corresponent al període de finalització de l’activitat l’obligat tributari haurà d’indicar la data de cessament de l’activitat empresarial i adjuntar el balanç final de liquidació.

Article 21

Article 22. Devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts en el territori d’aplicació de l’impost

1. L’exercici del dret a la devolució previst en l’article 73 de la Llei queda condicionat al compliment dels requisits següents:



Es considera de característiques similars a l’impost general indirecte qualsevol impost indirecte amb una estructura impositiva similar a l’establerta a la Directiva comunitària en relació amb l’IVA.



El termini per a la presentació de les sol·licituds mencionades conclou al terme dels sis mesos següents a l’any natural en què s’hagin suportat les quotes a què es refereixin les sol·licituds.



2. El ministeri encarregat de les finances és el competent per tramitar i resoldre les sol·licituds de devolució regulades en aquest article.

3. La decisió respecte a la sol·licitud de devolució s’ha d’adoptar i s’ha de notificar a l’empresari o el professional durant els tres mesos següents a la data de presentació de la sol·licitud. En aquest termini s’ha d’ordenar el pagament de l’import de la devolució, si escau.

Transcorregut el termini establert en l’apartat anterior per notificar l’acord adoptat sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’ha d’aplicar a la quantitat pendent de devolució l’interès legal a què es refereix l’article 38 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, des de l’endemà de la finalització del termini esmentat i fins a la data d’ordenació del pagament, sense que calgui que l’obligat tributari ho reclami.

Article 23. Contingut del règim simplificat

1. La quota de liquidació es calcula per la diferència entre la suma de les quotes repercutides en el període de liquidació i els percentatges estimatius de les quotes suportades que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica, aplicats sobre la xifra d’ingressos. Dins de la xifra d’ingressos no s’inclouen els procedents de les transmissions d’actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada.

2. Els percentatges de deducció són els següents:



3. En un any natural complet només pot ser aplicable el règim simplificat o el règim general per a totes les activitats.

4. L’opció i la renúncia per l’aplicació del règim s’han de fer efectives mitjançant un escrit al ministeri encarregat de les finances.

5. Excepcionalment, en cas d’un incendi, una inundació, una gran avaria d’un equip industrial o altres circumstàncies excepcionals, els interessats afectats poden demanar la renúncia a aquest règim, amb efecte immediat, en el termini d’un mes a comptar de la data en què es produeixin aquestes circumstàncies, aportant les proves que es considerin oportunes.

Article 24. Exclusió del règim simplificat

1. Determina l’exclusió del règim simplificat haver superat en el període de liquidació el volum d’operacions de 100.000 euros, segons el que estableix l’article 74 de la Llei de l’impost.

2. En un mateix any natural només es pot aplicar el règim ordinari o el simplificat. En conseqüència, aquesta causa d’exclusió té efectes en relació amb totes les transaccions realitzades dins l’any natural, si bé es regularitzen en la declaració-liquidació immediata posterior.

Article 25. Declaracions-liquidacions

Els obligats tributaris acollits al règim simplificat han de presentar les declaracions-liquidacions d’acord amb les normes generals de liquidació de l’impost establertes a l’article 31 d’aquest Reglament.

Article 26. Llibres registre de l’impost general indirecte

1. Els empresaris o professionals i altres obligats tributaris de l’impost general indirecte han de portar i conservar, amb caràcter general i en els termes disposats en aquest Reglament, els llibres registre següents:



2. El que disposa l’apartat anterior en relació amb el llibre registre de factures rebudes no és aplicable al règim especial simplificat.

3. Els llibres registre no han de ser exclusivament per complir les obligacions formals de l’impost general indirecte. Qualsevol llibre registre és vàlid, sempre que s’ajusti als requisits mínims establerts.

4. Qui sigui titular de diversos establiments situats dins del territori d’aplicació de l’impost pot dur a terme, en cadascun, els llibres de registre establerts en l’apartat 1, en els quals ha d’anotar per separat les operacions efectuades des dels establiments, sempre que els assentaments resum es traslladin als corresponents llibres de registre generals, que s’han de portar en el domicili fiscal de l’obligat tributari.

5. El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar la substitució dels llibres de registre mencionats en l’apartat 1 per un sistema de registre diferent, així com la modificació dels requisits exigits per a les anotacions registrals, sempre que responguin a l’organització administrativa i comptable dels obligats tributaris i, al mateix temps, quedi garantida plenament la comprovació de les seves obligacions tributàries per l’impost general indirecte. Les autoritzacions són revocables en qualsevol moment.

Article 27. Llibre registre de factures emeses

1. El llibre registre de factures emeses és el registre en què s’anoten de forma individualitzada i consecutiva tant les factures completes com les factures simplificades.

2. En relació amb les factures completes, el registre ha d’incloure les dades següents:



3. En relació amb les factures simplificades, el registre ha d’incloure les dades següents:



4. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diferents tipus de gravamen, s’ha d’anotar individualment cadascuna d’aquestes operacions per tipus de gravamen.

5. Les factures emeses quan l’empresari o professional sigui l’obligat tributari de serveis prestats per un empresari o professional no establert a Andorra, així com les rectificatives, també han de ser objecte d’anotació en el llibre registre de factures emeses.

6. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrònic.

7. En aquells casos que els empresaris facturin menys de 100.000 euros anuals, podran fer anotacions resum diàries sempre que es compleixin simultàniament els requisits següents:



En els assentaments resum s’ha de fer constar la següent informació:



8. En el cas de màquines expenedores els empresaris poden expedir una factura per l’import de la recaptació de cada maquina, amb una periodicitat màxima mensual.

Article 28. Llibre registre de factures rebudes

1. El llibre registre de factures rebudes és el document genèric en què s’anoten, de forma individualitzada, totes les factures rebudes i els documents de la Duana, relatius als béns adquirits o importats, i als serveis rebuts en l’exercici de l’activitat empresarial o professional.

2. L’anotació, una per una, de les factures o els documents equivalents ha d’incloure les dades següents:



3. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diversos tipus de gravamen, s’ha d’anotar individualment cadascuna d’aquestes operacions per tipus de gravamen.

4. Igualment, s’han d’anotar les factures a què es refereix l’apartat 5 de l’article anterior.

5. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrònic.

Article 29. Terminis per a les anotacions registrals

1. Les operacions que hagin de ser objecte d’anotació registral han d’estar assentades en els corresponents llibres registre en el moment en què finalitzi el termini legal per fer la liquidació i el pagament de l’impost en període voluntari.

2. Les factures rebudes s’han d’anotar en el llibre registre corresponent dins del període de liquidació en què se n’efectuï la deducció.

Article 30. Rectificació de les anotacions comptables

Quan els empresaris hagin incorregut en algun error material en efectuar les anotacions registrals a què es refereixen els articles anteriors, les han de rectificar. Aquesta rectificació s’ha d’efectuar en finalitzar el període de liquidació mitjançant una anotació o un grup d’anotacions que permeti determinar, per cada període de liquidació, el corresponent impost meritat i suportat, una vegada practicada la rectificació.

Article 31. Normes generals de liquidació de l’impost

1. Excepte el que s’estableix en relació amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinació del deute tributari mitjançant declaracions de liquidació ajustades a les normes compreses en els apartats següents.

Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions periòdiques a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article. Extraordinàriament, en els casos en què no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducció de quotes suportades o satisfetes, es pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances l’exempció en la presentació de les declaracions mencionades.

2. Les declaracions-liquidacions s’han de presentar directament a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats col·laboradores designades.

3. El període de liquidació es determina en funció de la xifra anual de negocis:



4. En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat. En aquest cas les declaracions es farien els mesos de juliol i gener.

5. Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’Administració tributària en el moment que presentin la declaració.

Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.

6. La declaració-liquidació ha d’ajustar-se al model que, per cada supòsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se, excepte en els supòsits previstos en l’apartat anterior, durant el mes següent al període de liquidació corresponent.

7. La declaració-liquidació és única per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les característiques dels règims especials establerts en l’impost.

Article 32. Transmissions immobiliàries i obligacions dels transmitents i dels fedataris públics

1. En virtut del supòsit previst a l’article 78.1 de la Llei de l’impost, en el cas de transmissió de béns immobles o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada davant de fedatari públic, els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública, i si els actes sobre béns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjançant contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidació de l’impost per tal de poder efectuar l’elevació a públic del contracte corresponent.

L’obligat tributari ha d’autoliquidar l’impost derivat de la transmissió immobiliària mitjançant el model que aprovi el ministeri encarregat de les finances i ha de lliurar al fedatari públic l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública. Així mateix l’obligat tributari ha d’incloure aquesta quantitat, que prèviament ha liquidat, com a quota repercutida a la declaració-liquidació de l’impost corresponent al període en que s’ha efectuat la transmissió i deduir el seu import.

Una còpia del document acreditatiu de la liquidació s’ha d’incorporar a la matriu de l’instrument notarial.

Els fedataris públics han de percebre l’import de les liquidacions efectuades pels obligats tributaris i efectuar l’ingrés a la caixa central del Govern del total de quotes cobrades durant el trimestre natural anterior dins dels quinze primers dies del trimestre següent.

El cobrament de l’impost per part del fedatari públic ha d’efectuar-se de forma separada i independent de la factura emesa pel mateix fedatari.

2. Segons el que preveu l’article 80 de la Llei, els fedataris públics han de comunicar al ministeri encarregat de les finances l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió de béns immobles o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, sempre que el transmitent tingui la consideració d’empresari o professional a l’efecte d’aquest impost.

El fedatari públic ha de presentar una declaració relativa al conjunt de les transmissions indicades en què hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre següent.

En la declaració hi ha de constar, agrupada per mesos naturals, la informació següent:



3. Als efectes del que preveu l’article 80 de la Llei de l’impost, i sense perjudici de qualsevol altre mitjà de prova admès en dret, també es considera document acreditatiu de la condició d’empresari o professional la còpia de la sol·licitud presentada davant del Govern d’Andorra per sol·licitar l’alta censal com a obligat tributari.

Article 33. Meritació de l’impost en les importacions

1. Les mercaderies que abandonin les àrees mencionades en l’article 16 o que es desvinculin dels règims establerts en l’article 17, ambdós de la Llei de l’impost, es meriten de conformitat amb el que estableix l’article 46 de la Llei de l’impost, sempre que la importació d’aquestes mercaderies es produeixi de conformitat amb el que estableix l’article 12.2 de la Llei de l’impost.

2. Les operacions assimilades a les importacions previstes a l’article 13 de la Llei de l’impost es meriten de conformitat amb el que preveu l’article 45 de la Llei de l’impost.

Article 34. Normes generals de la gestió i recaptació de l’impost

1. L’ingrés de les quotes resultants de les declaracions-liquidacions i la sol·licitud de les devolucions a favor de l’obligat tributari s’han d’efectuar amb els formularis, el lloc i la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, podran sol·licitar la devolució del saldo al seu favor, en el moment que presentin la declaració.

2. Els models de declaració censal s’aproven per ordre del ministre encarregat de les finances.

Article 35. Liquidació de l’impost en les importacions

1. Les operacions d’importació s’han de liquidar en la forma i els terminis previstos en la legislació duanera, amb independència que aquestes operacions d’importació hagin de liquidar o no els drets a la importació.

S’entén inclòs en el paràgraf anterior i, per tant, es liquiden de la mateixa forma les mercaderies que abandonin les àrees mencionades en l’article 16 o que es desvinculin dels règims establerts en l’article 17, ambdós de la Llei de l’impost.

2. Les quotes de l’impost meritades per fer operacions assimilades a les importacions previstes a l’article 13 de la Llei de l’impost es liquiden en la forma prevista en l’apartat anterior, i en el termini màxim de 15 dies a comptar de la meritació.

Article 36. Obligacions dels obligats tributaris no establerts

1. De conformitat amb el que preveu l’article 76.1.g de la Llei de l’impost, i sense perjudici del que estableix l’apartat 3 d’aquest article, els obligats tributaris no establerts al territori d’aplicació de l’impost estan obligats a nomenar i fer saber al ministeri encarregat de les finances, amb anterioritat a la realització de les operacions subjectes, una persona física o jurídica amb domicili a Andorra perquè els representi en relació amb el compliment de les obligacions establertes en la Llei de l’impost i en aquest Reglament.

2. Els obligats tributaris no establerts al territori d’aplicació de l’impost que realitzin exclusivament operacions exemptes previstes en els articles 16 i 17 de la Llei no han de complir les obligacions formals a què es refereix l’article 76 de la Llei.

3. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici del que estableix l’article 73.3 de la Llei de l’impost.

Article 37. Requisits de les factures

1. De conformitat amb el que preveuen els articles 55 i 76 de la Llei, l’obligat tributari ha d’expedir i lliurar factures o documents substitutius per totes les seves operacions.

2. Les factures o els documents substitutius poden ser de tres tipus:



3. Els obligats tributaris, amb caràcter general, han de documentar les seves transaccions mitjançant l’expedició d’una factura simplificada. No obstant això, han d’emetre una factura completa sempre que:



4. Els obligats tributaris poden documentar les seves transaccions mitjançant l’expedició de tiquets quan l’import dels lliuraments de béns i de la prestació de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.

5. Les factures completes han de contenir les dades següents:



6. Les factures simplificades han de contenir les dades següents:



7. Els tiquets han de contenir les dades següents:



8. En els supòsits previstos per a l’autoconsum de béns o de serveis, l’empresari o el professional ha d’emetre un document, el destinatari del qual sigui ell mateix, amb els mateixos requisits que una factura.

9. Les factures o els documents substitutius han de tenir una numeració consecutiva i s’han d’emetre en el moment de fer l’operació. No obstant això, si el destinatari és empresari o professional, les factures s’han d’emetre abans del dia 20 del mes següent.

10. En el cas d’expedir una còpia d’una factura cal esmentar aquesta condició en el document duplicat.

Article 38. Entitats sense personalitat jurídica que no actuïn com empresaris o professionals

1. Quan no actuïn en qualitat d’empresaris o professionals, les entitats sense personalitat jurídica previstes a l’article 52 apartat 2 de la Llei, que disposin de Número de Registre Tributari assignat per l’Administració andorrana i compleixin les obligacions de registre dels articles 27 i 28, poden confeccionar amb una periodicitat trimestral, semestral o anual, segons el criteri de cada entitat, una relació desglossada que reprengui l’IGI associat a les despeses traslladades als membres de dites entitats que tinguin la condició d’empresaris o professionals. La relació tant sols pot contenir despeses subjectes a l’IGI que l’entitat hagi traslladat als membres, i que no siguin ni total ni parcialment deduïbles per l’entitat.

2. La relació ha d’incloure:



3. Per a cada factura inclosa en la relació ha de constar:



4. En relació als membres de les entitats, que tinguin la condició d’empresari o professional que s’inclouen en la relació, ha de constar:



5. La relació es considera document equivalent a la factura completa pel que fa a l’aplicació de l’article 65 de la Llei, i li és aplicable la obligació de registre prevista a l’article 28 del Reglament.

6. Les entitats han de lliurar còpia d’aquesta relació als membres que tinguin la condició d’empresaris o professionals i conservar la relació i les factures que la suporten, durant quatre anys, tenint-les a disposició de qualsevol acció comprovadora de l’Administració.

Article 39. Règim especial de béns usats

1. L’aplicació del règim especial de béns usats l’han de sol·licitar els obligats tributaris al ministeri encarregat de les finances a través de la declaració censal corresponent.

2. De conformitat amb el que estableix l’apartat 1.d de la disposició addicional tercera de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, s’exclouen del concepte de béns usats:



3. Els obligats tributaris que es beneficiïn d’aquest règim especial han de lliurar un document que acrediti l’adquisició del bé usat i a aquest efecte han de lliurar una factura completa per compte de la persona que ven el bé usat.

4. Els obligats tributaris que optin per aquest règim han de portar un registre de les compres i les vendes que facin sota aquest règim, a més a més dels registres previstos a l’article 26 d’aquest Reglament. Aquest registre ha de permetre identificar cada operació feta individualment i ha de contenir la informació següent:



5. Els obligats tributaris acollits al règim especial de béns usats han de presentar les declaracions-liquidacions d’acord amb les normes generals de liquidació de l’impost establertes en l’article 31 d’aquest Reglament mitjançant els formularis 900 o 910, segons escaigui.

Article 40. Règim especial d’or d’inversió

1. Els empresaris o professionals que facin operacions que tinguin per objecte l’or d’inversió, s’han de donar d’alta abans de fer operacions a l’empara del règim especial,mitjançant el formulari que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

2. Els operadors d’or d’inversió han de portar un registre de factures rebudes i factures emeses on s’identifiquin totes les transaccions en operacions d’or d’inversió seguint els requisits registrals dels articles 27 i 28 del Reglament, amb l’obligació d’identificar el client de dites operacions. Així mateix, han de conservar les dades del registre com a mínim cinc anys.

Article 41. Règim especial del sector financer

1. Els obligats tributaris que han d’aplicar aquest règim d’acord amb el que estableix la disposició addicional cinquena, s’han de donar d’alta abans de realitzar les operacions previstes a l’apartat 1 de la Disposició addicional cinquena de la Llei de l’impost, mitjançant el formulari que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

2. Els obligats tributaris, independentment del seu període de liquidació, han de presentar durant tot el mes de gener una declaració de regularització de l’any anterior per tal de regularitzar les seves quotes suportades anuals deduïdes fins al límit establert en la disposició addicional cinquena, mitjançant el formulari que estableixi el Ministeri encarregat de les finances.

Disposició addicional

S’aprova el model ‘Comunicació d’aplicació d’un tipus de gravamen específic’, que s’adjunta com a annex a aquest Reglament.

Disposició transitòria.

Aplicació dels règims especials d’or d’inversió i del sector financer per l’any 2014

1. Els empresaris o professionals que en el transcurs del primer semestre de l’any 2014 hagin dut a terme operacions vinculades als règims especials d’or d’inversió o del sector financer, han d’acomplir les obligacions d’alta censal previstes als articles 40 i 41 abans de l’1 de setembre del 2014.

2. En la declaració de regularització anyal que han de presentar durant el mes de gener del 2015, els empresaris o professionals que hagin d’operar sota el règim especial del sector financer, només han de declarar i regularitzar les operacions del segon semestre de l’any 2014.

Disposició derogatòria

Es deroga el Reglament d’aplicació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, del 24 d’octubre del 2012, modificat pels Decrets del 14 d’abril del 2013, del 26 de juny del 2013 i del 27 de novembre del 2013 de modificació del Reglament de l’impost general indirecte.

Disposició final primera

Es modifica el Decret del 18 de desembre del 2013 de modificació del Decret pel qual es comunica la nomenclatura General de Productes per tenir en compte el règim especial de l’or d’inversió subjecte a un tipus de gravamen del 0% i afegir les subposicions següents a la Nomenclatura General de Productes (NGP) aplicable al Principat d’Andorra:

Disposició final segona

Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 2 de juliol del 2014

Annex 1. Tipus de gravamen reduït

Els productes de les partides relatives als capítols, les posicions o les subposicions de la Nomenclatura General de Productes represos en la taula següent es graven amb el tipus reduït.

Annex 2. Comunicació d’aplicació d’un tipus de gravamen específic

Annex 2. Sol·licitud d’exempció per cessió de material esportiu

La sol·licitud s’ha de presentar en format lliure a les autoritats duaneres, i ha de contenir com a mínim les dades següents:



A la sol·licitud s’hi ha d’adjuntar un certificat del ministeri encarregat de l’esport que acrediti que el sol·licitant té la condició d’esportista professional o bé d’esportista d’elit, per l’exercici en curs.