Decret pel qual s’aprova el Reglament de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social

Exposició de motius

La Llei 18/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, modifica el règim de les prestacions d’invalidesa, regulades al capítol cinquè del títol II del llibre tercer d’aquesta darrera Llei i fa necessari adaptar el Reglament regulador de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social del 12 de gener del 2011 i la seva modificació de 2 de febrer del 2011.

Reglamentàriament s’ha de desenvolupar el nou règim de prestacions econòmiques per raó d’invalidesa, tant si deriven d’accident laboral o malaltia professional com si porten causa d’un accident no laboral o una malaltia comuna, així com el règim aplicable en el cas de concurrència de diverses invalideses i la compatibilitat de la pensió d’invalidesa amb el treball.

També s’ha de desenvolupar per reglament altres aspectes relacionats amb el procediment per accedir a les prestacions d’invalidesa.

Per facilitar la consulta i per a una millor seguretat jurídica, s’aprova un nou text íntegre del Reglament, que substitueix l’anterior.

A proposta de la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, el Govern, en la sessió del 27 de maig del 2015, aprova aquest Decret.

Article únic

S’aprova el Reglament de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social que entra en vigor al dia següent de la seva publicació al BOPA.

Reglament de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest Reglament concreta els requisits, determina els barems tècnics per a l’avaluació i regula el procediment per accedir a les prestacions d’invalidesa de la seguretat social.

Article 2. Definicions

D’acord amb la Llei de la seguretat social i d’acord amb aquest Reglament, es defineixen els conceptes bàsics següents:

1. Tipus d’invalidesa: són la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional i la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna.

2. Grau d’invalidesa o grau de menyscabament: és la mesura del detriment o la reducció de la capacitat de treball que presenta la persona assegurada, presumiblement definitiva o consolidada.

3. Reducció o minva de la integritat corporal: en la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional, és la pèrdua de la capacitat de treball que resulta de l’aplicació del barem tècnic que fixa aquest Reglament, o el que el substitueixi, i que integra l’element objectiu del grau d’invalidesa.

4. Deteriorament prematur de l’organisme: en la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna, és l’alteració de l’estat de l’organisme de la persona assegurada, presumiblement definitiva i mèdicament comprovada, que li produeix una pèrdua de la capacitat de treball.

5. Reducció de la capacitat de guany: és la pèrdua consolidada de capacitat de treball que sofreix la persona assegurada com a conseqüència de malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals invalidants, que pot comportar la reducció dels ingressos derivats de l’activitat laboral o professional.

6. Barems: són un conjunt de criteris i de normes tècniques objectives per avaluar determinades situacions relacionades amb la invalidesa. Els barems tenen com a referència instruments tècnics validats internacionalment, nacionalment o per la seguretat social d’altres estats.

7. Capacitat residual: és la capacitat de treball que resta a una persona assegurada després de considerar la incapacitat derivada d’una patologia.

8. Reglament de la Conava: és el Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració i d’establiment dels criteris i els barems per diagnosticar i valorar les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, aprovat pel Govern el 10 de juny del 2004, amb les modificacions que se n’aprovin.

9. Declaració d’activitat: és la informació que han de lliurar els empresaris, les persones assalariades i assimilades i les persones que duen a terme una activitat per compte propi, en relació amb la categoria professional i les tasques principals que desenvolupen, els seus ingressos, així com la informació necessària per determinar les circumstàncies de l’accident o la malaltia professional, i qualsevol altra que sigui necessària per aplicar aquest Reglament.

10. Pluriactivitat: És la situació en la qual una persona desenvolupa una activitat assalariada i una activitat per compte propi.

Capítol segon. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident laboral o de malaltia professional

Article 3. Element objectiu. Determinació directa

Per determinar el grau de minva de la integritat corporal s’utilitza com a element de referència el barem tècnic que, a aquest efecte, es fixa per Reglament.

Article 4. Element professional. Determinació directa

Per determinar la pèrdua d’ingressos es compara la remuneració que la persona pensionada rebia abans i després de l’accident laboral o la malaltia professional, sempre que la nova ocupació es consideri idònia per a les seves capacitats residuals.

A l’efecte de reconeixement de l’element professional als assalariats, hi ha pèrdua d’ingressos quan la suma dels salaris dels 3 primers mesos següents a la reincorporació al treball és un import inferior a 3 vegades la base de càlcul actualitzada de la pensió, en còmput mensual.

Un cop valorada la pèrdua d’ingressos, es determina l’element professional de la manera següent:

Quan per estimar l’element professional sigui necessari disposar d’informació relativa a activitats professionals dutes a terme a l’estranger, la persona sol·licitant de la pensió ha d’aportar, amb la sol·licitud de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la declaració d’activitat. Si no es presenta la declaració d’activitat en el termini màxim de dos mesos, l’expedient s’arxiva sense que es reconegui.

Article 5. Element professional. Determinació estimada

Quan no sigui possible determinar la reducció dels ingressos de la manera establerta a l’article anterior, o mentre no ho sigui i no es tracti del supòsit previst al seu darrer paràgraf, l’element professional es calcula de forma estimada. L’estimació s’efectua a partir del grau d’invalidesa assolit, que com a mínim ha de ser del 50% de la capacitat per exercir una activitat professional. A partir d’aquest mínim es modula el percentatge que cal assignar com a element professional, de la forma següent:

En els casos en què l’element objectiu superi el 75% d’incapacitat i la situació d’invalidesa impedeixi dur a terme qualsevol activitat laboral, l’element professional és el 25% de l’element objectiu.

Per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, l’element professional es determinarà sempre en forma estimada.

Article 6. Determinació del grau d’incapacitat

La disminució de la capacitat per exercir una activitat professional, a l’efecte de concretar el contingut econòmic de la pensió previst a l’article 165 de la Llei de la seguretat social, s’equipara al percentatge del grau de menyscabament obtingut per l’aplicació dels elements objectiu i professional d’acord amb el que estableixen els articles anteriors, que en conjunt no han de superar el 100%.

En tot cas, l’element professional no pot incrementar el grau d’invalidesa en un percentatge superior al 25% del seu element objectiu.

Capítol tercer. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o de malaltia comuna

Article 7. Cotització prèvia

Per complir el requisit de cotització prèvia previst a l’article 167 de la Llei de la seguretat social, els períodes anteriors a la vigència de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, en què l’assegurat havia percebut prestacions d’incapacitat temporal, tenen la consideració de períodes cotitzats.

Article 8. Reconeixement de la invalidesa i determinació del grau

1. Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l’efecte de reconeixement d’aquest tipus d’invalidesa, es té en compte l’estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d’acord amb el barem d’aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l’edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d’incapacitat laboral.

2. Per valorar l’estat general de salut de la persona assegurada s’utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l’element objectiu de la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional.

El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.

3. Per valorar els factors complementaris indicats a l’apartat 1 anterior s’aplica el barem establert a l’annex d’aquest Reglament.

4. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s’efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l’assegurat, en particular l’activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual.

Article 9. Complement no contributiu

1. El complement no contributiu de les pensions d’invalidesa regulat a l’article 170 bis de la Llei de la seguretat social s’abona des que quedin acreditats els requisits per meritar-lo, i el seu reconeixement pren efectes d’acord amb el que preveu l’article 114.2 de la Llei.

2. El complement no contributiu es concedeix per un termini de 24 mesos, i es pot renovar fins al compliment dels 65 anys mentre la persona beneficiària compleixi els requisits legals i presenti la sol·licitud de renovació en la forma prevista a l’apartat següent. En qualsevol moment de la concessió del complement no contributiu, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot suspendre aquest complement des del moment en que constati que es deixen de complir els requisits per a la seva concessió.

3. Els requisits de concessió del complement no contributiu de les pensions d’invalidesa s’han de complir durant el període de pagament de les pensions.

4. La sol·licitud de renovació s’ha de formalitzar mitjançant l’imprès oficial establert a aquest efecte. Amb la sol·licitud de renovació s’han de presentar els mateixos documents que amb la sol·licitud inicial, sense perjudici que tots o una part siguin expressament requerits pels serveis administratius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La manca de sol·licitud de renovació o de lliurament de la documentació acreditativa suspèn el pagament del complement no contributiu, i la seva aportació posterior no habilita la percepció del complement no contributiu durant el període de suspensió, llevat que s’aporti durant els tres mesos següents a la finalització del termini per al qual havia estat concedit.

5. En cas d’aplicació d’un conveni internacional de Seguretat Social, si la pensió teòrica d’invalidesa que abona la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant la tramitació de l’expedient sotmès al conveni, incloent eventualment el complement no contributiu, és d’import superior al que resulta posteriorment de la resolució de l’expedient, la persona assegurada haurà de retornar l’escreix a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El retorn s’ha d’efectuar descomptant la suma deguda de les pensions d’invalidesa que successivament es meritin a partir de la determinació de l’escreix, si bé en la quantia escaient per tal que la persona assegurada percebi en concepte de pensió d’invalidesa, entre els dos estats, un 75% de la pensió teòrica que corresponia d’acord amb la legislació andorrana, incloent eventualment el complement no contributiu. En el supòsit que la persona assegurada percebi un import de l’altre Estat en concepte d’endarreriments causats per la tramitació de l’expedient, s’entendrà que la dita suma garanteix la pensió teòrica dels mesos subsegüents i la Caixa Andorrana de Seguretat Social tindrà per complert el requisit anterior durant aquests mesos, a l’efecte d’aplicar les pensions corresponents a la compensació de l’escreix.

Capítol quart. Valoració de situacions d’invalidesa específiques

Article 10. Pensió d’invalidesa en situació de pluriactivitat

1. En situació de pluriactivitat, el requisit de cotització mínima de l’article 167.2 de la Llei de la seguretat social es compleix tenint en compte les cotitzacions en ambdós règims, sempre que no se superposin.

2. La pensió d’invalidesa en situació de pluriactivitat és la resultant d’addicionar la pensió que correspongui pel treball assalariat i la que correspongui per l’activitat per compte propi, segons les respectives regles de determinació.

3. Les pensions concedides en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant de la invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna cotitzen en el règim d’assalariats i en el règim de persones que realitzen una activitat per compte propi, en funció dels punts de jubilació cotitzats en cada categoria respecte als punts totals cotitzats.

4. Les pensions concedides en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant de la invalidesa derivada d’accident de treball o de malaltia professional, cotitzen en el règim d’assalariats i en el règim de persones que realitzen una activitat per compte propi, en funció de la base de càlcul de cada categoria.

Article 11. Situacions prèvies a l’alta a la seguretat social

Les situacions preexistents a la primera data d’alta a la seguretat social que suposin un deteriorament prematur de l’organisme o afectin la integritat corporal, no impedeixen la concessió de la invalidesa, sempre que les patologies preexistents empitjorin i esdevinguin invalidants després de l’afiliació i l’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i es compleixin els requisits restants per concedir la invalidesa.

A l’efecte d’aplicar aquest article, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot demanar a la persona assegurada, o que sol·liciti l’afiliació, una revisió del seu estat de salut per l’Àrea de Control Sanitari, a l’objecte de valorar les situacions preexistents a l’afiliació.

S’entén que no es compleix el supòsit previst al paràgraf primer d’aquest article i, per tant, no es concedeix la invalidesa, si tot i presentar pel conjunt de patologies un deteriorament de l’organisme d’almenys el 60%, les incapacitats sobrevingudes a l’alta a la seguretat social o l’agreujament de les preexistents no suposen una incapacitat d’entitat suficient que es valori, com a mínim, en un 30%.

Article 12. Concurrència de diversos accidents laborals o malalties professionals

1. En el cas que una persona beneficiària o que s’hagi de beneficiar d’una invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional tingui dret al reconeixement d’una altra o diverses invalideses de la mateixa naturalesa, simultànies o successives, se li concedeix una única invalidesa, que resulta de les regles següents:

2. La prestació econòmica en forma de capital per la disminució no superior al 20% de capacitat per exercir una activitat professional es percep una sola vegada, encara que la invalidesa derivi de diversos accidents laborals o malalties professionals. En aquests darrers casos, la persona assegurada té dret a rebre el complement de les prestacions de forma que el total percebut sigui igual al capital actualitzat corresponent al darrer accident laboral o malaltia professional que generi dret a la prestació, si és superior.

L’actualització del capital percebut es fa en funció de l’IPC de cada mes de gener. Pels IPC anteriors a l’any 1998 s’aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol.

3. Si la persona assegurada ha percebut la prestació econòmica en forma de capital i després sofreix una nova reducció de la capacitat de guany a causa d’un accident laboral o una malaltia professional que, sumada a l’anterior, sigui superior al 20%, percebrà la prestació econòmica que li correspongui segons la disminució total, d’acord amb el que estableix l’article 165 de la Llei de la seguretat social. Tanmateix, haurà de retornar el capital percebut actualitzat mitjançant la deducció de fins al 25% mensual de la pensió d’invalidesa fins que liquidi totalment el capital cobrat. Alternativament, l’assegurat pot escollir retenir el capital percebut i, en aquest cas, en la valoració de la disminució de capacitat de guany no es considera la primera invalidesa.

L’actualització del capital percebut es fa en funció de l’IPC de cada mes de gener. Pels IPC anteriors a l’any 1998 s’aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol.

4. A l’efecte de determinar la prestació econòmica en forma de pensió resultant de les múltiples invalideses, s’addicionen les pensions que correspondrien a cadascuna d’acord amb la base de càlcul aplicable a cada fet causant.

Article 13. Concurrència de diversos accidents no laborals o malalties comunes

1. En el cas de deteriorament de l’organisme derivat de diversos accidents no laborals o de malalties comunes, reconeguts simultàniament o successivament, es valora el deteriorament en conjunt aplicant les regles previstes per l’article 12, i es reconeix, si es compleixen els requisits, la invalidesa corresponent.

2. A l’efecte de fixar la pensió, la base de càlcul és la del moment en què esdevingui invalidant la patologia derivada del darrer accident no laboral o de la malaltia comuna. Tanmateix, l’aplicació d’aquesta regla no pot suposar la reducció de l’import d’una pensió ja reconeguda d’invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna.

Article 14. Concurrència d’accident laboral o de malaltia professional amb accident no laboral o malaltia comuna

1. És compatible la percepció dels dos tipus de pensions d’invalidesa, per accident laboral o malaltia professional i per accident no laboral o malaltia comuna, en els termes dels apartats 4 i 5 de l’article 173 de la Llei de la seguretat social i sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici.

S’entén per perjudici l’estat de l’organisme que inclou les funcions, l’estructura corporal i l’activitat, així com la reducció de la capacitat de guany produïda, que s’han tingut en compte per establir el grau d’invalidesa.

2. En el supòsit previst a l’apartat 4.b de l’article 173 de la Llei de la seguretat social, la consideració de les patologies com si totes provinguessin d’accident no laboral o malaltia comuna solament es produeix en el cas que aquest resultat sigui més avantatjós per la persona assegurada, en termes de prestació econòmica i incloent eventualment el complement no contributiu, que el manteniment de la prestació d’invalidesa per accident laboral o malaltia professional inicial.

Quan, per ser la situació més avantatjosa per a la persona assegurada, es considerin totes les patologies com a derivades d’accident no laboral o malaltia comuna, es manté la pensió d’invalidesa per accident de treball o malaltia professional i es complementa el seu import amb la diferència fins aquell màxim, a títol de pensió d’invalidesa per accident no laboral o malaltia comuna.

Article 15. Modificació d’una invalidesa reconeguda per la seguretat social d’un altre estat, consegüent a una nova patologia invalidant

Per poder determinar la capacitat residual que servirà de base a la valoració, es requereix a la persona assegurada que n’aporti la documentació acreditativa, sense perjudici que, si els convenis internacionals ho permeten, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ho sol·liciti directament a l’ens gestor d’aquest Estat.

Capítol cinquè. Disposicions comunes

Article 16. Tractaments, recuperació i rehabilitació.

Llevat que hi hagi una causa objectiva, suficient i justificada, la persona assegurada ha de seguir els tractaments i, si escau, utilitzar les pròtesis i les ortesis prescrites pel metge tractant, i també ha de seguir els processos de recuperació professional per assolir les màximes capacitats residuals.

Article 17. Informació

Els empresaris, les persones assalariades i assimilades, i les persones que duen a terme una activitat per compte propi estan obligades a facilitar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la declaració de l’activitat, quan se’ls requereixi a aquest efecte o sigui necessària aportar-la d’acord amb la normativa en vigor.

Article 18. Tramitació dels expedients d’invalidesa

1. La tramitació dels expedients d’invalidesa, d’acord amb el que preceptua el títol II del llibre quart de la Llei de la seguretat social, la pot iniciar la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’ofici o a instància de la persona interessada.

No obstant això, l’element professional de la invalidesa per accident laboral o malaltia professional i el complement no contributiu de la invalidesa per accident no laboral o malaltia comuna, han de ser objecte de sol·licitud prèvia de la persona interessada.

2. L’element professional es reconeix a partir del mes posterior al mes en què es compleixin tres mesos des de la reincorporació al treball o des de la declaració de la invalidesa, segons el cas, si bé amb efectes retroactius. No es podrà demanar l’element professional de determinació estimada si durant l’interval dels tres mesos concorren les circumstàncies per calcular l’element professional de forma directa.

3. Els òrgans competents instrueixen els expedients i la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social els resol.

4. La Caixa Andorrana de Seguretat Social comunica a l’empresa l’atorgament a la persona assalariada de l’alta mèdica que posa fi al període d’incapacitat transitòria, així com, si escau, el reconeixement d’una invalidesa del grup 2. La pensió d’invalidesa s’acorda a comptar de la data de la sol·licitud o de l’alta mèdica.

Article 19. Revisions mèdiques d’avaluació

L’Àrea de Control Sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social practica les revisions mèdiques per avaluar la invalidesa i pot ser assistida, si ho considera necessari, per altres professionals o experts en els aspectes que ha de valorar.

Article 20. Revisió

1. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot revisar d’ofici la capacitat de treball de la persona assegurada en qualsevol moment. La persona assegurada també en pot sol·licitar la revisió si justifica que s’ha produït una millora o un agreujament de la situació valorada. En tot cas, la persona assegurada pot sol·licitar la revisió al cap de dos anys de la resolució de reconeixement del dret o de la darrera revisió.

2. Solament es pot modificar el grau o el grup de la invalidesa si en el moment de la revisió es constata una variació en les patologies. El canvi o la substitució del barem tècnic que cal emprar en l’avaluació de les invalideses no en suposa la modificació.

Article 21. Règim d’incompatibilitats de la pensió d’invalidesa

1. Amb el treball

2. Amb altres pensions

Article 22. Suspensió de la situació d’invalidesa

1. No es reconeix la invalidesa ni es resol sobre el grau si no es té dret a la prestació econòmica consegüent.

2. Un cop reconeguda la situació d’invalidesa, si amb posterioritat i a conseqüència del que preveu l’article 172 de la Llei de la seguretat social la pensió queda sense contingut econòmic, la situació d’invalidesa queda en suspens, i roman en aquest estat mentre no se’n sol·liciti el pagament i la causa de la pèrdua de la pensió hagi desaparegut per un període mínim de tres mesos, o s’hagi perdut la feina o es deixi l’activitat per compte propi.

3. Els perceptors de pensió d’invalidesa que resideixin a l’estranger han de presentar anualment una declaració d’activitat. Si no es presenta en el termini de 6 mesos, la Caixa Andorrana de Seguretat Social resol deixar en suspens la percepció de la pensió d’invalidesa corresponent a la seguretat social andorrana fins que es presenti la declaració, sense que l’aportació posterior generi el dret de percebre la pensió d’invalidesa durant el període de suspensió, llevat que l’assegurat acrediti que el retard en l’aportació és degut exclusivament a circumstàncies que no li són imputables.

Disposició transitòria primera. Element objectiu

Per al reconeixement de l’element objectiu de la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional, i mentre no s’aprovi el barem tècnic a què fa referència l’article 3 d’aquest Reglament, s’aplica el Bareme indicatif d’invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles del 31 de març del 2003, publicat per l’Union des Caisses Nationales de Sécurité Sociale, i les actualitzacions successives. Els resultats de l’aplicació d’aquest barem es presenten en forma de percentatge.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social posa a disposició de qualsevol persona interessada aquest barem tècnic.

Disposició transitòria segona. Aplicació de la disposició transitòria primera i segona de la Llei 18/2014, del 24 de juliol, a les invalideses derivades d’accident laboral o malaltia professional

1. Quan una persona tingui reconeguda, o hagi sol·licitat, una invalidesa en forma de pensió d’acord amb la normativa anterior que, d’acord amb la Llei 18/2014, seria indemnitzada a través d’un capital, es considera més favorable a la persona assegurada la legislació anterior, llevat que aquesta persona esculli altrament en un termini no superior a un any a partir de l’entrada en vigor de la Llei 18/2014.

En aquest darrer cas, cal deduir del capital la xifra cobrada com a pensió, actualitzada segons l’IPC.

2. Quan s’hagi d’aplicar la Llei 18/2014 a una invalidesa reconeguda o sol·licitada d’acord amb la normativa anterior, per ser més favorable a la persona assegurada o per haver-se produït un canvi en la seva patologia, es distingeix:

3. Com a excepció del que preveu l’apartat 2 anterior, l’aplicació de la Llei 18/2014 com a conseqüència d’un canvi en la patologia de la persona assegurada constatat mèdicament després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en cap cas disminueix la prestació econòmica reconeguda o per reconèixer si el canvi consisteix en un empitjorament de la patologia o en la seva variació sense incidència en la valoració de la mateixa patologia.

4. Si una persona assegurada és beneficiària d’una prestació econòmica per invalidesa derivada d’accident laboral o malaltia professional a l’empara de la normativa anterior a la Llei 18/2014, i posteriorment a l’entrada en vigor de la nova Llei sofreix una nova invalidesa per raó d’accident laboral o malaltia professional, s’aplica el que preveu l’article 12 d’aquest Reglament sense que, en cap cas, la prestació econòmica final pugui ser inferior a la ja reconeguda per la primera invalidesa.

Disposició transitòria tercera. Aplicació de les disposicions transitòries primera i segona de la Llei 18/2014, del 24 de juliol, a les invalideses derivades d’accident no laboral o malaltia comuna

1. L’aplicació de la Llei 18/2014 a les prestacions reconegudes o sol·licitades abans de la seva entrada en vigor, com a legislació més favorable, requereix que la persona pensionada compleixi els requisits previstos a l’article 167 de la Llei de la seguretat social.

2. Si la persona assegurada tenia dret a una pensió i li correspon una altra pensió d’acord amb la Llei 18/2014, la percep amb efectes a partir de l’entrada en vigor de la nova llei o de la constatació de la consolidació del canvi de patologia, segons sigui el cas.

3. Com a excepció del previst a l’apartat 2 anterior, l’aplicació de la Llei 18/2014 com a conseqüència d’un canvi en la patologia de la persona assegurada constatat mèdicament després de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, en cap cas disminueix la prestació econòmica reconeguda o per reconèixer si el canvi consisteix en un empitjorament de la patologia, o en noves patologies sobrevingudes.

Disposició transitòria quarta. Convenis internacionals

Els pensionistes d’invalidesa que percebin una pensió d’acord amb un conveni internacional de la seguretat social subscrit per Andorra, es continuen regint pel conveni esmentat, vigent en el moment de l’atorgament de la pensió d’invalidesa.

Disposició derogatòria

Queda derogat, el Reglament regulador de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social del 12 de gener del 2011, publicat al BOPA núm. 4, any 23, de data 19 de gener del 2011, i al BOPA núm. 7, any 23, de data 2 de febrer del 2011.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 27 de maig del 2015

ANNEX

Barem per determinar els factors complementaris a què es refereix l’article 11.3 del Reglament

Els factors que cal considerar, si escau, per complementar el percentatge d’incapacitat laboral de les persones que sol·licitin una prestació d’invalidesa derivada d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna són l’edat, les aptituds i la formació professional.

Aquests factors es tenen en compte segons els percentatges següents:

Edat
Quan el fet causant es produeix havent complert els 46 anys, s’atribueix a la persona assegurada un percentatge del 2,5% d’incapacitat per raó de l’edat. Aquest percentatge s’incrementa en un 0,5% per cada any de més que tingui la persona assegurada en el moment del fet causant, fins a un màxim del 10%.

Aptituds i formació professional

Les persones assegurades que exerceixen les professions derivades de la formació anterior, però sense titulació, s’assimilaran per raó d’aptitud professional a les que l’exerceixen amb la titulació corresponent.

Aquests percentatges es combinen amb el percentatge de pèrdua de capacitat de guany calculat a partir de l’estat general de la persona i de les seves facultats físiques i mentals. No s’utilitzaran quan la patologia arribi per si mateixa a un percentatge igual o superior al 60% de pèrdua de capacitat de guany.

La valoració del nivell de formació, en casos de traumatismes cranioencefàlics, malaltia mental, deteriorament orgànic o similars, es basa en la capacitat cognitiva residual restant.