Carregant...
 

Decret



Exposició de motius

La disposició final novena de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, encomana al Govern el desplegament reglamentari de la norma legal esmentada.

La Llei 37/2014 preveu, entre les modalitats de jocs d’atzar, els quintos tradicionals i altres jocs d’atzar amb finalitat benèfica i sense ànim de lucre. Aquesta modalitat queda definida a l’article 4.1 de la dita norma, l’exercici de la qual obliga que els operadors que vulguin portar-la a terme disposin de la preceptiva llicència de la categoria F.

Així, i per tal d’adequar la pràctica actual dels quintos tradicionals com les rifes amb finalitat benèfica que es duen a terme al Principat d’Andorra, l’entitat reguladora del control del joc ha de fer-ne el desplegament reglamentari a fi de determinar amb detall i precisió les condicions i els procediments per obtenir la preceptiva llicència d’explotació d’aquesta modalitat de joc d’atzar.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Finances en tant que president del Consell Regulador Andorrà del Joc, el Govern, en la sessió del 15 de juliol del 2015, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova el Reglament del quinto tradicional i altres jocs d’atzar amb finalitat benèfica i sense ànim de lucre, que entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament del quinto tradicional i altres jocs d’atzar amb finalitat benèfica i sense ànim de lucre

Article 1. Objecte

El Reglament té per objecte la regulació del quinto tradicional i les rifes amb finalitat benèfica, definides a l’apartat d) de l’article 4.1 de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar (d’ara endavant, la Llei), que la llicència de la classe F permet explotar als operadors de la categoria 6.
Article 2. Àmbit d’aplicació

1. Queden sotmesos a aquest Reglament l’explotació en llocs físics i de forma presencial el joc del quinto tradicional i d’altres jocs d’atzar explotats exclusivament de manera no permanent, amb finalitat benèfica i amb l’objectiu de recaptar fons per desenvolupar activitats no lucratives.

2. A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén com a joc del quinto tradicional, el joc del bingo organitzat per les entitats culturals, esportives, benèfiques i recreatives, amb la finalitat de recaptar fons per desenvolupar les seves activitats no lucratives, el premi del qual no és dinerari.

3. Igualment, s’entén com a rifa benèfica la rifa definida al paràgraf primer de l’epígraf d) de l’article 4.1 de la Llei, sempre que la seva finalitat sigui exclusivament benèfica i el seu objectiu l’indicat a l’apartat 1 d’aquest article.

4. Queden exclosos d’aquest Reglament:

a) Qualsevol altre joc d’atzar, fins i tot el joc del bingo, sigui presencial o telemàtic, que sigui organitzat per altres persones que no siguin les entitats enumerades a l’apartat 2 d’aquest article, o l’explotació del qual tingui com a objectiu desenvolupar activitats lucratives, o el premi del qual sigui dinerari.
b) Tota activitat de joc lúdica sense intervenció d’atzar que es desenvolupi en ocasió de les festes i fires tradicionals.

Article 3. Tipus de joc autoritzats

1. A l’efecte d’aquest Reglament, es considera que el joc d’atzar autoritzat per ser explotat com a quinto tradicional consisteix en un joc d’atzar pur de sorteig per preassignació de nombres en què es juga sobre un cartró o una targeta preimpresa, jugada sobre un màxim de 90 números, de l’1 al 90, i en què els nombres sortits del sorteig han de coincidir amb els del jugador de forma que estiguin col·locats d’una determinada manera en el cartró. El cartró és un bitllet numerat, ha de mostrar-se en suport material, mitjançant cartrons físics. La sessió del quinto és de cinc partides. Només hi pot haver una sessió per dia i un màxim de dos sessions durant el període de pràctica. El joc del quinto es pot practicar durant el període que va des de l’1 de desembre fins al 15 de gener de l’any següent.

2. El joc d’atzar autoritzat per ser explotat com a rifa benèfica, consisteix en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar, per un mateix o per tercers, entre els adquirents de bitllets, paperetes o altres documents de participació, diferenciats entre si, sempre de caràcter material, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar calgui fer una aportació econòmica. La totalitat dels bitllets, paperetes o altres documents de participació ha de satisfer, com a mínim, el preu de tots els objectes sortejats. Es poden autoritzar fins a un màxim de dos rifes benèfiques per any i operador.

3. Els objectes del quinto tradicional i de les rifes benèfiques sotmeses a aquest Reglament, han de ser béns mobles exposats al públic, de manera que, o bé sigui mitjançant l’adquisició d’un bitllet, una papereta o un altre document de participació, d’import únic i cert, correlativament numerats o diferenciats entre si per qualsevol altre sistema, o bé sigui mitjançant una única butlleta o papereta d’import únic, existeix la possibilitat d’adquirir qualsevol dels objectes sortejats. En cap cas es poden atorgar premis dineraris, ni canviar per diners l’objecte sortejat.

4. Les rifes benèfiques s’han d’organitzar per dur a terme accions específiques i els fons que recullin no es poden utilitzar per ajustar els costos d’explotació, les despeses corrents o per tancar un dèficit a causa de la mala gestió. Els fons recaptats s’han d’utilitzar per finançar accions reals de caritat, el foment de les arts o el finançament real dels esports sense ànim de lucre o, en general, per desenvolupar activitats no lucratives.

5. En els jocs autoritzats d’acord amb aquest article, el valor del premi o els premis distribuïts per sessió o sorteig no pot superar els 5.000 euros.
Article 4. Obligatorietat de la llicència

1. Les persones físiques o jurídiques interessades a organitzar i explotar un o més jocs dels esmentats en l’article anterior, tenen l’obligació de sol·licitar una llicència de la classe F al Consell Regulador Andorrà del Joc (d’ara endavant, el CRAJ).

2. Les persones físiques esmentades al paràgraf anterior, a més de gaudir plenament dels seus drets civils, han de complir els requisits d’honorabilitat comercial i professional que estableix l’apartat a) de l’article 48 de la Llei.

3. Les persones jurídiques han de ser de dret andorrà i han de complir les condicions de l’article 11.1 de la Llei, en la forma següent:

a) El tipus de personalitat jurídica del sol·licitant ha de ser una fundació, una associació o una societat mercantil.
b) El seu objecte social ha de ser cultural, esportiu, benèfic o recreatiu, i en qualsevol dels casos, sense ànim de lucre.
c) L’entitat ha de figurar inscrita al corresponent registre administratiu i gaudir dels drets que la legislació, per a cada supòsit concret, li atorgui.
d) Les persones físiques que regeixin i/o administrin l’entitat han de complir les condicions establertes a l’apartat 2 d’aquest article.


4. El CRAJ pot demanar la col·laboració dels departaments de l’Administració perquè comprovi els requisits enunciats a l’apartat 2 d’aquest article.
Article 5. Vigència de la llicència

La durada de la llicència de classe F que empara l’explotació del quinto tradicional i les rifes benèfiques previstes en aquest Reglament, té la validesa que figura en cada cas a la resolució de l’autorització prevista a l’article 10 d’aquest Reglament.
Article 6. Sol·licitud d’autorització

1. Les persones físiques o jurídiques interessades a obtenir la llicència de la classe F per poder realitzar algun dels jocs d’atzar previstos en aquest Reglament, han d’adreçar la sol·licitud al CRAJ mitjançant l’imprès oficial que hi figura com a annex, amb una antelació mínima d’un mes abans de la data en la qual es preveu que tingui lloc el joc d’atzar per al qual es demana la llicència.

2. S’ha de sol·licitar una autorització per cadascuna de les modalitats de joc que permet explotar la llicència de classe F.

3. En tots els supòsits, cal aportar una descripció de les accions de caràcter cultural, esportiu, benèfic o recreatiu, segons correspongui en cada cas, a portar a terme mitjançant els fons que previsiblement s’obtinguin del joc d’atzar sol·licitat.
Article 7. Documentació complementària de la sol·licitud d’autorització d’un quinto tradicional

Amb la sol·licitud d’autorització s’ha d’adjuntar la documentació següent:

a) Una valoració econòmica del conjunt dels premis que estan en joc.
b) L’autorització del titular de l’establiment, el lloc o l’indret on es preveu que tingui lloc el joc d’atzar, per a la celebració de l’acte. Si aquest establiment és de titularitat privada, certificat d’assegurança de responsabilitat civil davant de tercers que cobreixi qualsevol accident que es produeixi durant l’explotació del joc d’atzar.

Article 8. Documentació complementària de la sol·licitud d’autorització d’una rifa benèfica

Amb la sol·licitud d’autorització s’ha d’adjuntar la documentació següent:

a) Les bases del joc a celebrar i la descripció succinta del seu funcionament. En les bases hi ha de figurar com a mínim:
- la naturalesa dels bitllets o les butlletes (fardells, cartrons, numeració)
- el preu del bitllet o la butlleta
- la data d’inici de subscripció de les butlletes de la rifa i la data de finalització
- el procediment del sorteig
- els terminis establerts perquè els guanyadors recullin els seus lots
- la destinació dels lots retirats i la destinació dels guanys de la rifa
- la llista de premis que estan en joc i el seu valor d’adquisició

b) L’autorització del titular de l’establiment, el lloc o l’indret on es preveu que tingui lloc el joc d’atzar, per a la celebració de l’acte. Si aquest establiment és de titularitat privada, certificat d’assegurança de responsabilitat civil davant de tercers que cobreixi qualsevol accident que es produeixi durant l’explotació del joc d’atzar.

Article 9. Tramitació de la sol·licitud

1. El CRAJ disposa, per resoldre la sol·licitud, d’un termini màxim de quinze dies hàbils, a comptar de l’endemà de la data de recepció de la sol·licitud.

2. Quan el CRAJ consideri que el capital d’emissió és alt en relació amb el capital social del sol·licitant o respecte als seus recursos propis, o l’acció té lloc en una àrea on intervé l’Administració, pot demanar l’opinió no vinculant dels serveis de l’Administració que en puguin resultar afectats.
Article 10. Resolució de l’expedient

1. En la resolució d’autorització de la llicencia, hi ha de constar:

a) Nom i cognoms del sol·licitant i el seu número de passaport, DNI o document equivalent si és persona física, o la raó social, si és persona jurídica, així com el nom i els cognoms de la persona que hi figuri com a responsable.
b) La llicència que s’atorga i la seva durada, amb indicació de les dates d’inici i acabament.
c) La categoria, la modalitat i les característiques del joc d’atzar que s’autoritza.
d) En el supòsit de la sol·licitud per practicar un quinto tradicional o una rifa benèfica amb presència de públic, el nom comercial de l’establiment de concurrència pública on tindrà lloc el joc d’atzar, la seva capacitat màxima i el seu emplaçament, amb indicació de l’adreça.


2. Si es refusa l’atorgament de la llicència que se sol·licita, a la resolució hi han de constar els motius d’aquesta decisió, que s’han de fonamentar exclusivament en els que es preveuen a l’article 14 de la Llei.

3. Qualsevol modificació de les dades que figurin a la resolució, abans de fer-la efectiva s’ha de notificar al CRAJ, que resol en cada cas el que convingui en dret. Les modificacions sobrevingudes per causes alienes a la voluntat del llicenciat s’han de comunicar al CRAJ en el termini de temps més breu possible i en qualsevol cas en un termini màxim de cinc dies hàbils.

4. L’incompliment d’aquestes disposicions dóna lloc al corresponent expedient sancionador, i pot comportar la revocació de l’autorització.
Article 11. Publicitat i control

1. Qualsevol mena de publicitat que es realitzi en relació amb algun dels jocs d’atzar inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, ha de complir, a més del que disposa l’article 77 de la Llei, el que s’estableix als apartats 1 i 2 de l’article 26 de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.

2. De conformitat amb l’article 79.4 de la Llei, la publicitat requereix una autorització prèvia del CRAJ.
Article 12. Explotació del joc d’atzar

1. El quinto tradicional es practica d’acord amb el que disposen els articles 13 i següents d’aquest Reglament.

2. Les rifes benèfiques es realitzen d’acord amb les bases presentades amb la sol·licitud de la llicència i autoritzades pel CRAJ.
Article 13. Les sales de joc

1. El joc del quinto tradicional es pot practicar a les sales de joc de bingo autoritzades, i a qualsevol altre lloc que compleixi les condicions generals aplicables als llocs de concurrència pública, en particular pel que fa a les normes de seguretat, d’il·luminació, de ventilació i de sortides d’emergència.

2. La pràctica del joc del quinto tradicional en una sala de bingo requereix el cessament previ de qualsevol activitat a la sala de bingo, i l’obligació, al final de la partida de joc del quinto tradicional, de fer sortir de la sala el públic assistent i que no forma part de l’organització del joc del bingo

3. Abans de reprendre el joc del bingo a la sala de joc, cal que es respectin totes les normes relatives a l’admissió de jugadors.

4. L’operador titular de la llicència és responsable de l’ordre interior de la sala de jocs i de l’adequació del nombre de participants en relació amb la capacitat de la sala de jocs.
Article 14. El funcionament del joc

El titular de la llicència de classe F, mitjançant la persona designada com a responsable del funcionament del joc, ha de garantir durant cada sessió la naturalesa totalment aleatòria i imparcial del joc, especialment als moments d’extreure les boles utilitzades per enunciar els números i de distribuir els premis entre les persones que han obtingut la mateixa combinació guanyadora.
Article 15. Els cartrons

Els cartrons que s’utilitzen per a la pràctica del joc del quinto tradicional han de ser fabricats amb un material que pugui ser guixat pels jugadors i tots els cartrons per a cada partida han de diferir en almenys un dels seus números.

En cap cas els cartrons oficials expedits pel Govern per jugar al joc del bingo poden ser utilitzats al joc del quinto tradicional.

La venda de cartrons només pot començar després que l’operador que organitza el joc obté la llicència corresponent.
Article 16. Boles i altres equips

1. A l’inici de cada partida, hi ha d’haver a la sala, com a mínim, un conjunt de noranta boles numerades de l’1 al 90, destinades a permetre cantar les possibles combinacions guanyadores, mitjançant qualsevol mecanisme o mitjà d’extracció que asseguri l’atzar de l’extracció.

2.També ha d’haver-hi una bossa opaca amb deu boles numerades de l’1 al 10, per permetre un sorteig en cas d’un empat entre els guanyadors dels premis, si hi hagués més d’una combinació guanyadora.

3. L’extracció de les boles ha de fer-se en qualsevol cas de forma aleatòria, imparcial i en presència del públic.
Article 17. Les combinacions guanyadores

1. Són guanyadores les combinacions següents:

a) Primer i segon quinto. El “primer i el segon quinto” es realitza quan s’extreuen tots els números d’una línia horitzontal de les tres que formen un cartró: superior, central i inferior, a condició que l’últim número cantat sigui a la línia en qüestió.


La primera d’aquestes combinacions es canta com a primer quinto, i quan la segona combinació ha estat realitzada, com a segon quinto.

b) Plena. El premi de la “plena” s’aconsegueix quan s’han extret els quinze números que integren un cartró, a condició que l’últim número cantat sigui al cartró.


2. En qualsevol cas, l’aparició de més d’una combinació guanyadora determina el sorteig del premi entre els jugadors d’aquestes combinacions mitjançant l’extracció d’una o més boles de la bossa citada a l’apartat 2 de l’article 16. El premi s’atorga al jugador que extreu la bola amb el nombre més alt.

3. Altrament, i sempre que s’acordi entre els assistents a l’inici de la sessió del quinto tradicional, també es pot repartir el premi obtingut entre tots els guanyadors, quan surti més d’una combinació guanyadora. En cas de manca d’acord, és aplicable el que es disposa a l’apartat 2 anterior.
Article 18. Lots

1. A cada sessió de joc del quinto tradicional s’atribueixen quinze lots, amb tres premis per a cadascuna de les cinc partides que componen una sessió: dos premis de quinto i un premi de “plena”.

2. En el cas de la realització tradicional de la partida de regal, el premi serà únicament per a la “plena”.

3. Els lots s’han d’anunciar, han d’estar físicament presents al lloc abans de l’inici de la sessió i s’han d’atribuir de manera immediata als seus guanyadors.
Article 19. Règim tributari

1. Per aplicació de l’article 86 de la Llei, estan exempts d’imposició el quinto tradicional així com altres jocs d’atzar amb finalitat exclusivament benèfica i sense ànim de lucre.

2. Aquestes exempcions no regeixen quan l’import total de les quantitats que s’hagin dedicat a la participació en el joc superi el límit de 5.000 euros per sessió o sorteig, i en aquest cas s’aplica el tipus, la forma i el procediment que preveu la Llei per a cada modalitat de joc d’atzar, sense perjudici de l’obertura del preceptiu expedient sancionador i, si escau, la imposició de la sanció corresponent.
Article 20. Règim sancionador

1. A excepció de les infraccions relatives a la publicitat, en l’incompliment de les disposicions recollides en aquest Reglament, s’hi aplica el que es disposa al títol VI de la Llei.

2. L’incompliment de les disposicions establertes a l’article 9 d’aquest Reglament, en relació amb l’article 26 de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, es qualifica i sanciona segons el que s’estableix al capítol cinquè del títol IV d’aquesta norma legal.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 15 de juliol del 2015

Antoni Martí Petit
Cap de Govern

Annex



Portal Jurídic del Principat d’Andorra