Edicte del 12-3-2025 pel qual s’ordena la publicació del Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Per tal de donar compliment a allò que disposa la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’ordena la publicació del Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de març del 2025

Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que assenyala les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre altres aspectes, a la legislació en matèria bancària i financera. L’annex de l’Acord monetari s’actualitza anualment, i en relació amb les normes de solvència i liquiditat i supervisió prudencial aplicables a les entitats bancàries i empreses d’inversió, el Principat d’Andorra va adquirir el compromís de transposar, per una part, el Reglament (UE) 2019/876 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013, sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió (Diari oficial de la UE, L 347, 28-12-2017, p. 1-34), així com el Reglament delegat (UE) 2021/424, de la Comissió, del 17 de desembre del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa al mètode estàndard alternatiu per al risc de mercat (Diari oficial de la UE, L 84, 11-3-2021, p. 1-15), i, per una altra part, el Reglament (UE) 2021/558, del Parlament Europeu i del Consell, del 31 de març del 2021, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 pel que fa als ajustos del marc de titulització per donar suport a la recuperació econòmica en resposta a la crisi de la COVID-19 (Diari oficial de la UE, L 116, 6-4-2021, p. 25-32).

El Reglament (UE) núm. 575/2013 va ser transposat a Andorra mitjançant l’aprovació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com amb l’aprovació del Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018. La transposició dels reglaments europeus esmentats requereix modificar el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018.

En relació amb les modificacions del Reglament (UE) 2019/876 i el Reglament delegat (UE) 2021/424, cal destacar que aborden canvis fonamentals de la ràtio de palanquejament, la introducció d’un requeriment de ràtio de finançament estable neta, modificacions en els requisits de capital per risc de crèdit de contrapart, el risc de mercat, les exposicions a entitats de contrapartida central, les exposicions en organismes d’inversió col·lectiva i les grans exposicions, així com els requisits de presentació d’informació a l’AFA i els requisits de divulgació pública. La ràtio de palanquejament contribueix a preservar l’estabilitat financera funcionant com un mecanisme de protecció del compliment dels requisits de capital basats en el risc i impedint el palanquejament excessiu durant els períodes de bonança econòmica. El Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (CSBB) va revisar la norma internacional sobre la ràtio de palanquejament per precisar més determinats aspectes del disseny d’aquesta ràtio. Per no dificultar innecessàriament la concessió de préstecs de les entitats bancàries a empreses i llars i evitar efectes negatius indeguts en la liquiditat del mercat, el requisit de la ràtio de palanquejament s’ha de fixar en un nivell (del 3% del capital de nivell 1 ordinari) que li permeti actuar com a mecanisme de protecció creïble contra el risc de palanquejament excessiu sense obstaculitzar el creixement econòmic.

El requisit de cobertura de liquiditat (“LCR”, per la seva sigla en anglès) assegura la capacitat de suportar tensions a curt termini, però no garanteix una estructura estable a llarg termini. Així, s’estableix el requisit de finançament estable net (“NSFR”, per la seva sigla en anglès), amb una ràtio mínima del 100%, per assegurar finançament estable disponible per a les necessitats de finançament al llarg d’un any. Les entitats han de restablir l’NSFR per sota del 100%, d’acord amb aquest Reglament, i les mesures de supervisió han d’avaluar les causes que han originat que aquest estigui per sota del 100% abans d’implementar accions.

Les normes de càlcul de l’NSFR han d’ajustar-se a les del CSBB, considerant les especificitats domèstiques per no obstaculitzar el finançament de l’economia real. Els ajustos inclouen models d’amortització per traspàs de cobraments, emissions de bons garantits, activitats de finançament del comerç, estalvi regulat centralitzat i préstecs residencials garantits sense transformació de venciments significativa. L’NSFR i l’LCR han de ser coherents en la seva definició i calibratge, reflectint factors de finançament estable requerit dels actius líquids d’alta qualitat.

El requisit NSFR s’ha d’aplicar de manera individual i consolidada, permetent factors simètrics de finançament estable en operacions intragrup aprovades per autoritats competents i garantint la gestió efectiva de liquiditat en grups transfronterers.

Les normes de consolidació no han de fomentar el finançament en filials de tercers països més enllà del que està estipulat en les seves legislacions nacionals. Les entitats hauran de comunicar l’NSFR detallat i vinculant en la seva moneda de referència i per separat per a cada divisa significativa, i evitar la duplicació d’informes i cal permetre un temps suficient per adaptar-se als nous requisits.

Les entitats petites i no complexes han de tenir l’opció d’aplicar una versió simplificada de l’NSFR, i reduir així la complexitat i assegurar un finançament estable suficient. Les autoritats competents poden exigir l’NSFR no simplificat si és necessari.

Amb l’objectiu que les institucions gestionin adequadament les seves exposicions en participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva (OIC), és necessari que les normes siguin sensibles al risc i fomentin la transparència. El CSBB va adoptar una norma modificada que estableix una jerarquia clara de mètodes per calcular les exposicions ponderades per risc, reflectint la transparència de les exposicions subjacents. El Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 ha d’ajustar-se a aquestes normes internacionals per garantir que s’implementin correctament.

El Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 ha de ser revisat per incorporar el nou mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapart, que ha de substituir els mètodes actualment obsolets i proporcionar una millor sensibilitat al risc en les operacions amb derivats. Es proposa una versió simplificada per a les entitats amb exposicions limitades en derivats i es manté també una versió revisada del mètode de l’exposició original per a les entitats que compleixin certs criteris d’admissibilitat. Aquest canvi busca establir requisits de fons propis que reflecteixin més adequadament els riscos i proporcionar criteris clars, perquè les entitats puguin seleccionar el mètode apropiat segons la magnitud de les seves activitats amb derivats.

El CSBB va decidir revisar les normes relatives als requisits de fons propis per risc de mercat mitjançant la introducció del marc revisat FRTB el 2016, el qual requereix que les entitats informin sobre els càlculs derivats del mètode estàndard revisat. En següents reformes legislatives s’establirà el marc revisat per als requisits de fons propis per risc de mercat basats en els mètodes FRTB, per assegurar l’adaptació internacional del sector financer andorrà. Les entitats amb volums limitats d’activitats de la cartera de negociació han de poder aplicar el marc del risc de crèdit i quedar exemptes dels requisits FRTB.

Amb l’objectiu de millorar la capacitat de les entitats per absorbir pèrdues i complir de manera més efectiva les normes internacionals, es requereix un enfortiment del marc regulatiu aplicable a les grans exposicions. Això implica l’ús d’un capital de qualitat més elevada (capital de nivell 1 ordinari) com a base per calcular els límits a les grans exposicions i la utilització del mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapart en les exposicions a derivats de crèdit.

El subministrament d’informació útil i comparable sobre els paràmetres comuns de mesura del risc és essencial per a un sistema bancari sòlid. El 2015, el CSBB va revisar les normes del tercer pilar per millorar la comparabilitat i la qualitat de la informació divulgada per les entitats. És necessari ajustar els requisits de divulgació actuals a aquestes noves normes internacionals i reduir la càrrega administrativa sobre les entitats més petites.

La divulgació d’informació sobre remuneració ha d’alinear-se amb les normes de remuneració per assegurar una gestió eficaç del risc. A més, les entitats que es beneficien d’excepcions a certes normes de remuneració han d’informar sobre aquestes excepcions.

Les petites i mitjanes empreses (pimes) són crucials per a l’economia del Principat, ja que presenten un risc sistèmic més baix que les grans empreses. Els requisits de capital per exposicions a pimes han de ser més baixos per assegurar un finançament bancari òptim. Actualment, les exposicions de fins a 1,5 milions d’euros tenen una reducció del 23,81% en l’exposició ponderada per risc. Aquest llindar s’estén fins a 2,5 milions d’euros, amb una reducció del 15% per la part que l’excedeixi.

Les inversions en infraestructures són vitals per a la competitivitat del Principat i la creació d’ocupació. Es requereix un marc regulatiu que promogui projectes d’alta qualitat i redueixi els riscos per als inversors, amb menys requisits de fons propis per a projectes que compleixin certs criteris de risc.

En relació amb les modificacions introduïdes pel Reglament (UE) 2021/558, cal destacar que la titulització és una eina fonamental per al funcionament adequat dels mercats financers, ja que diversifica les fonts de finançament i allibera el capital reglamentari. En temps de crisi, és essencial que les entitats mantinguin el flux de finançament cap a l’economia real, garantint simultàniament salvaguardes prudencials. El marc prudencial vigent de les titulitzacions al Principat d’Andorra, basat en transaccions típiques de préstecs no dubtosos, requereix ajustos per abordar adequadament les titulacions d’exposicions dubtoses. La introducció de titulitzacions simples, transparents i normalitzades (“STS”, per la seva sigla en anglès) de balanç amb un calibratge sensible al risc, així com un tractament prudencial específic del STS, és necessària per fomentar el préstec i evitar l’arbitratge regulador.

De manera conjunta, aquestes reformes busquen augmentar la resiliència del sistema financer andorrà, millorar la gestió dels riscos financers i garantir que les entitats compleixin els estàndards internacionals, mantenint l’estabilitat del sector davant futures crisis.

Aquest Decret conté un únic capítol amb 125 articles i dos disposicions finals, que preveuen, per una part, la publicació del text consolidat del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i, per l’altra part, la entrada en vigor i l’inici d’aplicació de les modificacions introduïdes.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 12 de març del 2025,

Decreta:

Article únic

S’aprova el Decret de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Capítol únic. Modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 1. Modificació de l’article 4 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeixen els apartats 4 a 9 i es modifiquen la lletra b del punt 21, els punts 26 i 60, la lletra a del punt 76, el punt 89, la lletra a del punt 107 i el punt 111, i s’afegeixen els punts 56 bis, 57 bis, 57 ter, 69 bis, 75 bis, 80 bis, 103 bis, 103 ter, 104 bis i 118 bis a l’apartat 1 de l’article 4 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 4. Definicions

1. A efectes d’aquest Reglament, s’ha d’entendre per:


[...]

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les circumstàncies en què es compleixen les condicions establertes en el punt 70 de l’apartat 1.

5. Als efectes del que disposa la lletra b del punt 111 de l’apartat 1, és aplicable el següent:



6. Als efectes del que disposa la lletra a del punt 111 de l’apartat 1, entre els fets que s’han de considerar indicadors d’un probable impagament s’hi han d’incloure els següents:



7. Les entitats que utilitzin dades externes que no siguin coherents amb la definició de situació d’impagament del punt 111 de l’apartat 1 han de fer els ajustos oportuns per obtenir una equivalència substancial amb la definició de situació d’impagament.

8. Quan l’entitat consideri que una exposició que estava prèviament en situació d’impagament ha deixat d’estar-ho, ha de qualificar el deutor o la línia de crèdit de la mateixa manera que qualificaria una exposició que no hagi estat en situació d’impagament. En cas que la definició de situació d’impagament s’activi amb posterioritat, es considera que s’ha produït un impagament nou.

9. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les condicions d’acord amb les quals l’AFA ha d’establir l’import mínim a què fa referència la lletra d de l’apartat 5.”

Article 2. Modificació de l’article 7 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 7 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual

1. D’acord amb el que s’estableix a l’article 7 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot eximir, amb una sol·licitud prèvia, plenament o parcialment de l’aplicació del títol VI a una entitat, i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, i supervisar-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions següents:

[...]



[...]”

Article 3. Modificació de l’article 8 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el primer paràgraf de l’article 8 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8. Excepcions a l’aplicació dels requisits sobre una base consolidada

A més del que disposa l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan a l’efecte de supervisió estigui justificat per les característiques específiques del risc o de l’estructura de capital d’una entitat o quan la normativa exigeixi la separació estructural de les activitats dins d’un grup bancari, l’AFA pot requerir que les entitats estructuralment separades acompleixin les obligacions establertes al títol II i el títol VIII d’aquest Reglament i el que disposen les seccions quarta i cinquena del capítol primer, secció segona del capítol tercer i capítol vuitè del títol III i el títol IV de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 6 a 6 terdecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, sobre la base de la seva situació subconsolidada.”

Article 4. Eliminació de l’article 9 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’elimina l’article 9 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 5. Modificació de l’article 10 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 10 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 10. Aplicació dels requisits del títol V en base consolidada

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra c de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les empreses matrius i les seves filials subjectes a la referida Llei i a aquest Reglament han de complir les obligacions establertes en l’article 271 en base consolidada o subconsolidada, i han de vetllar per la coherència i l’adequada integració dels sistemes, procediments i mecanismes amb què hagin de comptar, per tal de poder facilitar qualsevol tipus de dades i informació pertinents a l’efecte de supervisió. En particular, han de vetllar perquè les filials que no estiguin subjectes a aquest Reglament disposin de sistemes, procediments i mecanismes que garanteixen el compliment d’aquestes disposicions.

2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc addicional, en virtut del que disposa l’article 272, a l’hora d’aplicar l’article 59 en base consolidada o subconsolidada, si un ens establert en un país tercer i inclòs en la consolidació d’acord amb l’article 10 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió vulnera el que estableix l’article 271, sempre que aquesta infracció sigui significativa per al perfil de risc global del grup.

[…]”

Article 6. Modificació de l’article 11 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el paràgraf primer de l’apartat 1 de l’article 11 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 11. Excepció a l’aplicació dels requisits de fons propis en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

1. D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA, com a supervisor en base consolidada, té la capacitat d’eximir, cas per cas, de l’aplicació, en base consolidada, del títol III d’aquest Reglament i de la secció segona, del capítol tercer, i del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com dels corresponents requisits d’informació establerts en el capítol setè bis de la mateixa Llei, llevat de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 85 bis de la mateixa Llei 35/2018, sempre que:

[…]”

Article 7. Modificació de l’article 12 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el paràgraf primer de l’article 12 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 12. Excepció a l’aplicació dels requisits de ràtio de palanquejament en base consolidada als grups d’empreses d’inversió

D’acord amb el que s’estableix a la lletra d de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan totes les entitats d’un grup d’empreses d’inversió, inclosa l’empresa matriu, siguin empreses d’inversió que estiguin exemptes de l’aplicació dels requisits establerts al títol VII de forma individual de conformitat amb el que disposa l’apartat 4 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’empresa d’inversió matriu pot optar per no aplicar en base consolidada els requisits establerts en el títol VII d’aquest Reglament i els corresponents requisits d’informació de la ràtio de palanquejament establerts en el capítol setè bis de la mateixa Llei i el títol setè bis d’aquest Reglament.”

Article 8. Modificació de l’article 14 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 2 de l’article 14 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 14. Elements de capital de nivell 1 ordinari

[…]

2. L’AFA ha d’avaluar si les emissions dels instruments de capital compleixen els criteris establerts a l’article 15. Les entitats han de classificar les emissions dels instruments de capital com a instruments de capital de nivell 1 ordinari únicament després de la concessió de l’autorització de l’AFA.

Com a excepció al que disposa el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats poden classificar com a instruments de capital de nivell 1 ordinari les emissions posteriors d’un tipus d’instrument de capital de nivell 1 ordinari per al qual ja hagin rebut l’autorització corresponent, sempre que es compleixin les condicions següents:



[…]”

Article 9. Modificació de l’article 15 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la lletra b i s’afegeix un nou paràgraf tercer a l’apartat 1, i també s’afegeixen dos paràgrafs a l’apartat 3 de l’article 15 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 15. Instruments de capital de nivell 1 ordinari

1. Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 28 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments constitutius del capital de nivell 1 ordinari només quan concorren totes les condicions següents:

[…]



[…]

Als efectes del que disposa la lletra b del paràgraf primer de l’apartat 1, únicament la part d’un instrument de capital que està completament desemborsada es pot classificar com a instrument de capital de nivell 1 ordinari.

[…]

3. Es considera que es compleix la condició establerta en l’incís iii de la lletra h de l’apartat 1 encara que l’instrument pagui un dividend múltiple, sempre que aquest dividend no doni lloc a una distribució que representi una càrrega desproporcionada per als fons propis.

La condició prevista a l’incís v de la lletra h del paràgraf primer de l’apartat 1 es considera satisfeta encara que la filial estigui subjecta a un acord de transferència de pèrdues i guanys amb l’empresa matriu que l’obligui a transferir-li el resultat anual després de la formulació dels estats financers anuals, sempre que hi concorrin totes les condicions següents:



Quan una entitat hagi celebrat un acord de transferència de pèrdues i guanys, ho ha de notificar a l’AFA sense demora i li ha de proporcionar una còpia de l’acord. L’entitat també ha de notificar a l’AFA, sense demora, qualsevol modificació de l’acord i la seva resolució. Cap entitat no pot subscriure més d’un acord de transferència de pèrdues i guanys.”

Article 10. Modificació de l’article 21 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’eliminen els apartats 2 a 4, i s’afegeix la lletra d a l’apartat 1, així com un nou apartat 5 a l’article 21 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:



[…]”

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar l’aplicació de les deduccions previstes en la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, de 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en particular pel que fa a la importància dels efectes negatius en el valor que no resultin problemàtics des del punt de vista dels requisits prudencials.”

Article 11. Modificació de l’article 23 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 2 de l’article 23 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 23. Impostos abonats per excés, pèrdues fiscals retrotretes i actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs

[…]

2. Els actius per impostos diferits que no depenen de rendiments futurs es limiten als actius per impostos diferits que es van originar amb anterioritat al 17 d’agost del 2022 i que es deriven de diferències temporànies, quan es compleixen totes les condicions següents:

[…]”

Article 12. Modificació de l’article 28 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’incís i de la lletra a del paràgraf primer de l’article 28 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 28. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions a què es refereixen les lletres g i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:

Article 13. Modificació de l’article 32 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els incisos iv i v de la lletra a de l’apartat 3 de l’article 32 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 32. Requisits de la deducció en cas de consolidació, de supervisió addicional o de sistemes institucionals de protecció

3. Per calcular els fons propis en base individual o subconsolidada, l’AFA pot permetre a les entitats que no dedueixin la tinença d’instruments de fons propis en els casos següents:



[…]



[…]”

Article 14. Modificació de l’article 33 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen les lletres a, b, h, j i p i s’afegeixen dos lletres més, la q i r, així com un paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 33 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 33. Instruments de capital de nivell 1 addicional

1. D’acord amb el que estableix la lletra b de l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només si concorren les condicions següents:



[…]



Als efectes de la lletra a del paràgraf 1, únicament la part d’un instrument de capital que estigui completament desemborsada pot ser considerada com un instrument de capital de nivell 1 addicional.

[…]”

Article 15. Modificació de l’article 35 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix la lletra e a l’apartat 1 de l’article 35 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Article 35. Amortització o conversió d’instruments de capital de nivell 1 addicional

1. Als efectes del que disposa la lletra n de l’apartat 1 de l’article 33, als instruments de capital de nivell 1 addicional els són aplicables les disposicions següents:

[…]



[…]”

Article 16. Modificació de l’article 39 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’incís i de la lletra a de l’article 39 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 39. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 1 addicional d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 33 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, d’acord amb el següent:



[…]”

Article 17. Modificació de l’article 41 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen les lletres a a n i s’afegeixen dos lletres, les lletres o i p, a l’article 41 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 41. Instruments de capital de nivell 2

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els instruments de capital es consideren instruments de capital de nivell 2 si compleixen els requisits següents:



Als efectes de la lletra a del primer paràgraf primer, únicament la part de l’instrument de capital que està completament desemborsada pot ser considerada com a instrument de capital de nivell 2.”

Article 18. Modificació de l’article 42 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el paràgraf primer, que passa a ser l’apartat 2, i s’insereix un nou apartat 1 a l’article 42 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 42. Amortització dels instruments de capital de nivell 2

1. L’import total dels instruments de capital de nivell 2 amb un venciment residual de més de cinc anys es considera element del capital de nivell 2.

2. Tal com disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, la mesura en què els instruments de capital de nivell 2 es consideren elements del capital de nivell 2 en els cinc anys anteriors al seu venciment s’ha de calcular multiplicant el resultat obtingut en el càlcul a què es refereix la lletra a següent per l’import a què es refereix la lletra b següent:

Article 19. Modificació de l’article 46 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’incís i de la lletra a de l’article 46 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 46. Deducció de la tinença d’instruments de capital de nivell 2 d’ens del sector financer

Les entitats han d’efectuar les deduccions que preveuen les lletres c i d de l’article 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió d’acord amb el següent:



[…]”

Article 20. Modificació de l’article 48 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el primer paràgraf de l’apartat 1, així com les lletres b i c d’aquest mateix apartat, i també es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 48 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 48. Distribucions basades en instruments

1. D’acord amb el que disposa la lletra a de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA ha de concedir l’autorització prèvia perquè els instruments de capital dels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, es qualifiquin com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, instruments de capital de nivell 1 addicional o instruments de capital de nivell 2, únicament quan consideri que es compleixen totes les condicions següents:

[…]



Abans de concedir l’autorització prèvia a què es refereix l’apartat 1, l’AFA ha de consultar l’AREB en relació amb el compliment d’aquestes condicions per part de l’entitat.

2. D’acord amb el que disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 39 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden utilitzar un índex general de mercat com una de les bases per determinar el nivell de distribucions dels instruments de capital de nivell 1 addicional i els de nivell 2, i de passius elegibles.

[…]

4. Les entitats han de publicar i revelar els índexs generals de mercat en què es basin els seus instruments de capital i els seus passius admissibles.

[…]”

Article 21. Modificació de l’article 59 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen les lletres b i c i s’insereix la lletra c bis a l’apartat 1 de l’article 59 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent:

“Article 59. Requisits de fons propis

1. L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a a f d’aquest apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 2:

[…]



[…]”

Article 22. Modificació de l’article 61 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1 i 2 i s’afegeixen els apartats 3 a 8 a l’article 61 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 61. Excepció per a carteres de negociació de petit volum

1. Quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden calcular el requisit de fons propis de la seva cartera de negociació de la manera següent:



2. D’acord amb el que s’estableix en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan les entitats calculin el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç per aplicar l’exempció per a carteres de negociació de petit volum, les entitats ho han de fer basant-se en les dades del darrer dia de cada mes, d’acord amb els requisits següents:



3. Quan es compleixin les condicions establertes en les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, independentment de les obligacions establertes a l’article 6 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i a l’article 22 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no són aplicables els apartats 3 i 4 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ni els articles 63 i 64 ter d’aquest Reglament.

4. Quan calculin, o deixin de calcular, els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació d’acord amb el que disposa l’apartat 1, les entitats ho han de notificar a l’AFA.

5. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de las condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA.

6. L’entitat ha de deixar de calcular els requisits de fons propis de la cartera de negociació d’acord amb l’apartat 1 en un termini de tres mesos des que s’esdevingui alguna de les situacions següents:



7. Quan una entitat hagi deixat de calcular els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació de conformitat amb aquest article, només se li permet tornar a calcular els requisits de fons propis de la seva cartera de negociació de conformitat amb aquest article quan demostri a l’AFA que totes les condicions que preveu l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió s’han complert durant un període ininterromput d’un any complet.

8. Les entitats no han de prendre, adquirir ni vendre cap posició de la cartera de negociació amb l’únic objecte de complir qualsevol de les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió en el moment de l’avaluació mensual.”

Article 23. Eliminació de la secció segona del capítol primer del títol III del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’elimina la secció segona del capítol primer del títol III, que conté únicament l’article 62 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sobre exigències en matèria de càlcul i de comunicació de la informació.

Article 24. Modificació de l’article 63 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 63 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 63. Gestió de la cartera de negociació

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’entitat ha de disposar de polítiques i procediments clarament definits per a la gestió global de la cartera de negociació. Aquests procediments i polítiques han d’especificar el següent:



2. L’entitat ha de gestionar les seves posicions o conjunts de posicions de la cartera de negociació d’acord amb el següent:

Article 25. Eliminació de l’apartat 2 de l’article 64 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’elimina l’apartat 2 de l’article 64 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, sobre exigències en matèria de càlcul i de comunicació de la informació.

Article 26. Addició dels articles 64 bis i 64 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

1. S’afegeix un nou article 64 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 64 bis. Reclassificació d’una posició

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de disposar de polítiques clarament definides per decidir quines circumstàncies excepcionals justifiquen la reclassificació d’una posició de la cartera de negociació com a posició de la cartera d’inversió o, viceversa, la reclassificació d’una posició de la cartera d’inversió com a posició de la cartera de negociació, a l’efecte de determinar els requisits de fons propis, a satisfacció de l’AFA. Les entitats han de revisar aquestes polítiques com a mínim una vegada a l’any.

2. L’AFA pot autoritzar la reclassificació d’una posició de la cartera de negociació com a posició de la cartera d’inversió o, viceversa, d’una posició de la cartera d’inversió com a posició de la cartera de negociació, a l’efecte de determinar els requisits de fons propis, només quan l’entitat hagi proporcionat a l’AFA proves documentals que la decisió de reclassificar aquesta posició és el resultat d’una circumstància excepcional que és coherent amb les polítiques establertes per l’entitat de conformitat amb l’apartat 1. A aquest efecte, l’entitat ha d’aportar proves suficients que la posició ja no compleix les condicions per classificar-se com a posició de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió en virtut del que disposa l’article 64.

La decisió a què fa referència el paràgraf primer l’ha d’aprovar l’òrgan d’administració.

3. En cas que l’AFA hagi concedit el permís per a la reclassificació d’una posició de conformitat amb l’apartat 2, l’entitat que hagi rebut aquesta autorització:



4. L’entitat ha de calcular la variació neta de l’import dels requisits dels seus fons propis derivats de la reclassificació de la posició com la diferència entre els requisits de fons propis immediatament després de la reclassificació i els requisits de fons propis immediatament abans d’aquesta reclassificació, calculats tots dos de conformitat amb l’article 59. El càlcul només ha de tenir en compte els efectes de la reclassificació, amb exclusió de qualsevol altre factor.

5. La reclassificació d’una posició de conformitat amb aquest article és irrevocable.”

2. S’afegeix un nou article 64 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 64 ter. Requisits aplicables a la taula de negociació

1. Les entitats han d’establir taules de negociació i atribuir cadascuna de les seves posicions de la cartera de negociació a una d’aquestes taules. Les posicions de la cartera de negociació s’han d’atribuir a la mateixa taula de negociació únicament quan s’ajustin a l’estratègia empresarial acordada per aquesta i siguin gestionades i vigilades de conformitat amb l’apartat 2.

2. Les taules de negociació de les entitats han de complir en tot moment la totalitat dels requisits següents:



3. Com a excepció del que disposa la lletra b de l’apartat 2, una entitat pot assignar a un operador més d’una taula de negociació sempre que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que l’assignació s’ha degut a consideracions de naturalesa comercial o relacionades amb els seus recursos i que l’assignació respecti els altres requisits qualitatius d’aquest article aplicables a operadors i taules de negociació.

4. Les entitats han de notificar a l’AFA la manera com compleixen el que disposa l’apartat 2. L’AFA pot exigir a una entitat que modifiqui l’estructura o l’organització de les seves taules de negociació amb vista al compliment d’aquest article.”

Article 27. Modificació de l’article 65 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1, 3, 4, 6 i la lletra a de l’apartat 11 de l’article 65 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 65. Requisits de valoració prudent

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 5 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable han d’estar subjectes a les normes de valoració prudent que s’especifiquen en aquest article. Les entitats han de garantir, en particular, que la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació generi un grau de certesa adequat, tenint en compte la naturalesa dinàmica d’aquestes posicions i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable, les exigències de solidesa prudencial i la manera de funcionament i l’objectiu dels requisits de capital pel que fa a les posicions de la cartera de negociació i de la cartera d’inversió valorades a valor raonable.

[…]

3. Les entitats han de valorar les posicions de la seva cartera de negociació a valor raonable almenys diàriament. Els canvis en el valor d’aquestes posicions s’han de consignar en el compte de pèrdues i guanys de l’entitat.

4. Sempre que sigui possible, han de valorar les seves posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió mesurats a valor raonable a preus de mercat, fins i tot quan apliquin el tractament de capital corresponent a aquestes posicions.

[…]

6. Quan no sigui possible la valoració a preus de mercat, les entitats han de valorar de forma prudent les seves posicions i carteres mitjançant un model, fins i tot quan calculin els requisits de fons propis relatius a les posicions de la cartera de negociació i posicions mesurades a valor raonable en la cartera d’inversió.

[…]

11. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per calcular un ajust de la valoració corrent de les posicions menys líquides, que poden sorgir, en particular, com a conseqüència de fets relacionats amb el mercat o situacions que afectin l’entitat; per exemple, posicions concentrades o posicions en què el període inicialment previst de manteniment s’hagi sobrepassat. Les entitats han d’efectuar aquests ajustos, si escau, de forma addicional a qualsevol modificació del valor de la posició que resultin necessaris, a l’efecte d’informació financera, i han de reflectir en aquests ajustos la liquiditat de la posició. En el marc d’aquests procediments, les entitats han de tenir en compte diversos factors per determinar si és necessari un ajust de valoració de les posicions menys líquides. Entre aquests factors figuren els següents:

Article 28. Modificació de l’article 66 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 2 i 3 i s’afegeixen els apartats 4 a 7 a l’article 66 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 66. Cobertures internes

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 5 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les cobertures internes han de tenir, en particular, les característiques següents:

[…]

2. L’apartat 1 s’aplica sense perjudici dels requisits aplicables a la posició coberta de la cartera d’inversió o de la cartera de negociació, quan correspongui.

3. Quan una entitat cobreixi una exposició al risc de crèdit o una exposició al risc de contrapart de la cartera d’inversió mitjançant un derivat de crèdit inclòs en la seva cartera de negociació, aquesta posició en el derivat de crèdit s’ha de reconèixer com a cobertura interna de l’exposició al risc de crèdit o de l’exposició al risc de contrapart de la cartera d’inversió a l’efecte del càlcul de l’exposició ponderada per risc a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59, quan l’entitat faci una altra operació de derivat de crèdit amb un tercer, proveïdor admissible de cobertura, que reuneixi els requisits aplicables a la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals en la cartera d’inversió i compensi perfectament el risc de mercat de la cobertura interna.

Tant la cobertura interna reconeguda de conformitat amb el paràgraf primer com el derivat de crèdit subscrit amb un tercer proveïdor admissible de cobertura s’han d’incloure en la cartera de negociació a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat.

4. Quan una entitat cobreixi una exposició al risc de renda variable de la cartera d’inversió mitjançant un derivat sobre renda variable inclòs en la seva cartera de negociació, aquesta posició en el derivat de renda variable s’ha de reconèixer com a cobertura interna de l’exposició al risc de renda variable de la cartera d’inversió a l’efecte del càlcul de l’exposició ponderada per risc a què fa referència la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59, quan l’entitat efectuï una altra operació de derivat sobre renda variable amb un tercer, proveïdor admissible de cobertura, que reuneixi els requisits aplicables a la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals en la cartera d’inversió i compensi perfectament el risc de mercat de la cobertura interna.

Tant la cobertura interna reconeguda de conformitat amb el paràgraf primer com el derivat sobre renda variable subscrit amb un tercer proveïdor admissible de cobertura s’han d’incloure en la cartera de negociació a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat.

5. Quan una entitat cobreixi exposicions al risc de tipus d’interès de la cartera d’inversió utilitzant una posició de risc de tipus d’interès inclosa a la seva cartera de negociació, aquesta posició de risc de tipus d’interès s’ha de considerar una cobertura interna a l’efecte d’avaluar els riscos de tipus d’interès derivats de les posicions de la cartera d’inversió, de conformitat amb els articles 23 i 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan es compleixin les condicions següents:



6. Els requisits de fons propis pel risc de mercat de totes les posicions assignades a la cartera separada a la qual es fa referència a la lletra a de l’apartat 5 s’han de calcular de forma autònoma i s’han d’afegir als requisits de fons propis aplicables a les altres posicions de la cartera de negociació.

7. A l’efecte dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 297 ter, el càlcul dels requisits de fons propis per riscos de mercat de totes les posicions assignades a la cartera separada a la qual es fa referència a la lletra a de l’apartat 5, o a la taula de negociació o preses per la taula de negociació a la qual es fa referència a la lletra b de l’apartat 5, quan sigui procedent, s’ha d’efectuar de forma autònoma com a cartera separada i s’ha d’afegir al càlcul de requisits de fons propis aplicables a les altres posicions de la cartera de negociació.”

Article 29. Modificació de l’article 70 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 3 de l’article 70 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 70. Fixació del coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica

[…]

3. Sense perjudici del que disposen l’apartat 4 de l’article 60 i l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat d’importància sistèmica sigui una filial d’una entitat d’importància sistèmica que o bé sigui una entitat o bé sigui un grup encapçalat per una entitat matriu al Principat d’Andorra i estigui obligada a mantenir un coixí de capital per a EIS en base consolidada, el coixí aplicable en base individual o subconsolidada per a l’entitat d’importància sistèmica al Principat d’Andorra no ha de sobrepassar el més baix dels percentatges següents:



[…]”

Article 30. Modificació de l’article 71 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 71 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 71. Requeriment per mantenir un coixí contra riscos sistèmics

1. Les entitats han de calcular el coixí de risc sistèmic de la manera següent:


En què:



2. Es pot aplicar un coixí contra riscos sistèmics a:



3. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2, sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics, no doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 3% per a qualsevol de les exposicions, l’AFA ho ha de notificar al ministeri encarregat de les finances un mes abans de la publicació de la decisió a què fa referència l’apartat 6.

A efectes d’aquest apartat, el reconeixement del percentatge de coixí contra riscos sistèmics fixat per una autoritat competent d’un tercer país d’acord amb l’article 61 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió no s’ha de comptabilitzar a l’efecte del límit del 3%.

4. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2 sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 3% i fins al 5% per a qualsevol d’aquestes exposicions, l’AFA ha de presentar al ministeri encarregat de les finances un informe justificatiu de la raonabilitat del coixí.

5. Quan la definició o redefinició d’un percentatge o percentatges de coixí contra riscos sistèmics en qualsevol conjunt o subconjunt d’exposicions a què fa referència l’apartat 2 sotmesos a un o diversos coixins contra riscos sistèmics doni lloc a un percentatge combinat de coixí contra riscos sistèmics superior al 5% per a qualsevol d’aquestes exposicions, l’AFA ha de sol·licitar una autorització prèvia degudament motivada al ministeri encarregat de les finances.

6. L’AFA ha d’anunciar la definició o redefinició d’un o més percentatges de coixí contra riscos sistèmics mitjançant la publicació en un lloc web adequat. Aquesta publicació ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:



Quan la publicació de la informació a què es refereix la lletra d del paràgraf primer pogués fer perillar l’estabilitat del sistema financer, aquesta informació no s’ha d’incloure a la publicació.”

Article 31. Modificació de l’article 72 bis del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 2, així com les lletres a a d de l’apartat 3 l’article 72 bis del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent:

“Article 72 bis. Restriccions aplicables a les distribucions

[…]

2. La suma que s’ha de multiplicar de conformitat amb l’apartat 1 consisteix en:



[…]

3. El factor es determina de la manera següent:



[…]”

Article 32. Modificació de l’article 77 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 77 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 77. Valor d’exposició

1. En seguiment del que estableix l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el valor de l’exposició d’una partida de l’actiu és el valor comptable restant després de l’aplicació dels ajustaments per risc de crèdit específic de conformitat amb l’article 76, els ajustaments de valoració addicionals d’acord amb els articles 19 i 65 d’aquest Reglament, els imports deduïts de conformitat amb la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i altres reduccions de fons propis relacionades amb aquesta partida de l’actiu. El valor de l’exposició d’una partida fora del balanç enumerada en l’annex I ha de ser el següent percentatge del seu valor nominal, reduït pels ajustaments del risc de crèdit específic:

[…]”

Article 33. Modificació de l’article 83 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeixen les lletres o i p a l’apartat 2 de l’article 83 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent:

“Article 83. Exposicions a bancs multilaterals de desenvolupament

[…]

2. A les exposicions enfront dels bancs multilaterals de desenvolupament següents se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:

[…]

Article 34. Modificació de l’article 84 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la lletra a de l’article 84 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Article 84. Exposicions enfront d’organitzacions internacionals.

A les exposicions enfront de les següents organitzacions internacionals se’ls assigna una ponderació de risc del 0%:



[…]”

Article 35. Modificació de l’article 89 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix un paràgraf a l’article 89 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 89. Exposicions minoristes

Les exposicions que compleixen els criteris següents tenen una ponderació de risc del 75%:

[…]

Les exposicions derivades de préstecs concedits per una entitat bancària a jubilats o a empleats amb un contracte indefinit a canvi de la transferència incondicional d’una part de la pensió o del salari del prestatari a aquesta entitat bancària han de rebre una ponderació de risc del 35%, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

Article 36. Modificació de l’article 90 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

1. Es modifiquen l’article 90 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 90. Exposicions garantides amb hipoteques sobre béns immobles

1. Les exposicions, o qualsevol part d’aquestes exposicions, íntegrament garantides per hipoteques sobre béns immobles han de rebre una ponderació per risc del 100% quan no es compleixen les condicions establertes als articles 91 i 92, llevat de qualsevol part de l’exposició que es classifiqui en una altra categoria d’exposició. A la part de l’exposició que excedeix el valor de la hipoteca del bé immoble s’hi ha d’assignar la ponderació de risc aplicable a les exposicions no garantides de la contrapart implicada.

La part d’una exposició que es consideri plenament garantida per béns immobles no pot ser superior a l’import pignorat del valor de mercat o el valor hipotecari del bé immoble en qüestió.

2. Basant-se en les dades recollides en virtut de l’article 85 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i mitjançant qualssevol altres indicadors pertinents, l’AFA ha d’avaluar periòdicament, i almenys anualment, si la ponderació de risc del 35% a la qual fa referència l’article 91, assignada a les exposicions a un o diversos segments immobiliaris garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials, així com la ponderació de risc del 50%, a la qual es refereix l’article 92, assignada a les exposicions garantides per béns immobles comercials ubicats al Principat d’Andorra, està degudament fonamentada en els aspectes següents:



L’AFA pot establir, quan escaigui, una ponderació de risc més elevada o criteris més estrictes que els continguts a l’apartat 2 de l’article 91 i a l’apartat 2 de l’article 92, sobre la base de consideracions d’estabilitat financera present o futura al Principat d’Andorra.

L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances qualsevol ajust de les ponderacions de risc i els criteris aplicats d’acord amb aquest apartat. En el termini d’un mes des de la recepció de l’esmentada notificació, el ministeri encarregat de les finances ha de remetre el seu dictamen.

Als efectes del paràgraf segon d’aquest apartat, l’AFA pot establir les ponderacions de risc dins dels intervals següents:



3. Quan l’AFA estableixi una ponderació de risc més elevada o uns criteris més estrictes, les entitats han de disposar d’un període transitori de sis mesos per aplicar la nova ponderació de risc.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els criteris rigorosos d’avaluació del valor hipotecari a què es refereix l’apartat 1 i els tipus de factors que s’han de tenir en compte per avaluar l’adequació de les ponderacions de risc a què fa referència el paràgraf primer de l’apartat 2.

5. Les entitats han d’aplicar les ponderacions de risc i els criteris que hagin definit les autoritats d’un altre estat membre de la UE de conformitat amb l’apartat 2 a totes les seves exposicions garantides per hipoteques sobre béns immobles residencials o comercials situats en una o diverses parts d’aquest estat membre que resultin pertinents.”

Article 37. Modificació de l’article 94 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’elimina la lletra d de l’apartat 2 i es modifica l’apartat 1 i les lletres a, b i c de l’apartat 2 de l’article 94 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 94. Elements associats a riscos especialment elevats

1. Les entitats han d’assignar, quan sigui procedent, una ponderació de risc del 150% a les exposicions que comportin riscos especialment elevats.

2. Entre les exposicions amb riscos especialment elevats ha de figurar qualsevol de les exposicions següents:

Article 38. Modificació de l’article 98 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 98 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 98. Requisits de fons propis per exposicions en forma de participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva (OIC)

1. Les entitats han de calcular l’import de l’exposició ponderada pel risc de les seves exposicions en forma de participacions o accions en OIC, multiplicant l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC, calculat d’acord amb els enfocaments als quals es fa referència al primer paràgraf de l’apartat 2, pel percentatge de participacions o accions en poder d’aquestes entitats.

2. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3, les entitats poden aplicar l’enfocament de transparència de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 98 bis, o l’enfocament basat en el mandat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 98 bis.

A reserva del que disposa l’apartat 2 de l’article 98 ter, les entitats que no apliquin l’enfocament de transparència o l’enfocament basat en el mandat han d’assignar una ponderació pel risc del 1.250% (d’ara endavant, “enfocament alternatiu”) a les seves exposicions en forma de participacions o accions en un OIC.

Les entitats poden calcular l’import ponderat per risc de les seves exposicions en forma de participacions o accions en un OIC utilitzant una combinació dels enfocaments previstos en aquest apartat, sempre que es compleixin les condicions d’utilització d’aquests enfocaments.

3. Les entitats han de poder determinar la ponderació de risc d’un OIC de conformitat amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Com a excepció al que disposa la lletra a del paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats que inverteixen en un OIC conjuntament amb bancs multilaterals o bilaterals de desenvolupament poden determinar l’import ponderat per risc d’aquestes exposicions en OIC d’acord amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis, sempre que es compleixin les condicions previstes a les lletres b i c del primer paràgraf d’aquest apartat i que el mandat d’inversió de l’OIC limiti els tipus d’actius en els quals l’OIC pot invertir a aquells que fomentin el desenvolupament sostenible en països en desenvolupament.

Les entitats han de notificar a l’AFA els OIC als quals apliquen el tractament a què es refereix el segon paràgraf.

Com a excepció al que disposa l’incís i de la lletra c del paràgraf primer d’aquest apartat, quan l’entitat determini l’import de l’exposició ponderada pel risc d’un OIC de conformitat amb l’enfocament basat en el mandat, la presentació d’informació per part de l’OIC o de la societat gestora de l’OIC a l’entitat pot limitar-se al mandat d’inversió de l’OIC i a qualsevol canvi que es produeixi en relació amb aquest mandat, i pot tenir lloc únicament quan l’entitat incorri en l’exposició a l’OIC per primera vegada i quan es produeixi un canvi en el mandat d’inversió de l’OIC.

4. Les entitats que no disposin d’informació o dades adequades per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC de conformitat amb els enfocaments establerts a l’article 98 bis poden basar-se en els càlculs d’un tercer, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Les entitats que es basen en càlculs d’un tercer han de multiplicar l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC resultant d’aquests càlculs per un factor d’1,2.

Com a excepció al que disposa el paràgraf segon, quan l’entitat tingui accés sense restriccions als càlculs detallats efectuats pel tercer, no s’aplica el factor d’1,2. L’entitat ha de facilitar aquests càlculs a l’AFA amb sol·licitud prèvia.

5. Quan una entitat apliqui els enfocaments esmentats a l’article 98 bis per al càlcul de l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC (d’ara endavant, “OIC de nivell 1”) i alguna de les exposicions subjacents de l’OIC de nivell 1 sigui una exposició en forma de participacions o accions en un altre OIC (d’ara endavant, “OIC de nivell 2”), l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC de nivell 2 es pot calcular utilitzant qualsevol dels tres enfocaments exposats a l’apartat 2. L’entitat pot utilitzar l’enfocament de transparència per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions d’OIC en el nivell 3 i qualsevol altre nivell subsegüent únicament quan hagi utilitzat aquest enfocament per al càlcul al nivell anterior. En qualsevol altre cas, ha de fer servir l’enfocament alternatiu.

6. L’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC, calculat de conformitat amb l’enfocament de transparència i l’enfocament basat en el mandat que figuren als apartats 1 i 2 de l’article 98 bis, ha de tenir com a límit màxim l’import ponderat per risc de les exposicions d’aquest OIC calculat de conformitat amb l’enfocament alternatiu.

7. Com a excepció al que es disposa a l’apartat 1, les entitats que apliquen l’enfocament de transparència de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 98 bis poden calcular l’import ponderat per risc de les seves exposicions sota la forma de participacions o accions en un OIC multiplicant els valors d’exposició d’aquestes exposicions, calculats conforme a l’article 77, per la ponderació per risc calculada de conformitat amb la fórmula que figura a l’article 98 quater, sempre que es compleixin les condicions següents:

Article 39. Inserció dels articles 98 bis, 98 ter i 98 quater al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’insereixen els articles 98 bis, 98 ter i 98 quater al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 98 bis. Enfocaments per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions d’OIC

1. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3 de l’article 98, les entitats que disposin d’informació suficient sobre cadascuna de les exposicions subjacents d’un OIC han de tenir en compte aquestes exposicions per calcular l’import ponderat per risc de les exposicions de l’OIC, aplicant una ponderació pel risc a totes les exposicions subjacents de l’OIC com si les exposicions fossin mantingudes directament per aquelles entitats.

2. Quan es compleixin les condicions establertes a l’apartat 3 de l’article 98, les entitats que no disposin d’informació suficient sobre cadascuna de les exposicions subjacents d’un OIC per utilitzar l’enfocament de transparència poden calcular l’import ponderat per risc d’aquestes exposicions d’acord amb els límits establerts en el mandat de l’OIC i la legislació pertinent.

Les entitats han d’efectuar els càlculs a què es refereix el paràgraf primer partint del supòsit que l’OIC assumeix primer, fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat o la normativa aplicable, les exposicions que impliquen el requisit de fons propis més elevat i després continua assumint exposicions en ordre descendent fins a assolir el límit total màxim d’exposició, i que l’OIC aplica el palanquejament fins al màxim permès pel seu mandat o la normativa aplicable, quan escaigui.

Les entitats han d’efectuar els càlculs a què es refereix el paràgraf primer de conformitat amb els mètodes establerts a la secció segona, a la secció quarta i als articles 172 a 178 sexies, 179 o 180.

3. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 1 de l’article 59, les entitats que calculin l’import ponderat per risc de les exposicions d’un OIC de conformitat amb els apartats 1 o 2 poden calcular el requisit de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit de les exposicions a derivats d’aquest OIC com un import equivalent al 50% del requisit de fons propis d’aquestes exposicions a derivats, calculat de conformitat amb els articles 172 a 178 sexies, 179 o 180, segons correspongui.

Com a excepció al que disposa el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats poden excloure del càlcul del requisit de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit les exposicions a derivats que no estarien subjectes a aquest requisit si fossin assumides directament per l’entitat.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera en què les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de l’exposició a què es refereix l’apartat 2 quan no estigui disponible una o més de les dades necessàries per a aquest càlcul.

Article 98 ter. Exclusions dels enfocaments per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions d’OIC

1. Les entitats poden excloure dels càlculs a què fa referència l’article 98 els instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional, de capital de nivell 2 i els instruments de passius admissibles en possessió d’un OIC que les entitats dedueixin de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 30 i els articles 33 i 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, respectivament.

2. Les entitats poden excloure dels càlculs a què es refereix l’article 98 i aplicar en el seu lloc el tractament exposat a l’article 99 a les exposicions en forma de participacions o accions en OIC les exposicions subjacents de les quals corresponguin als tipus d’exposició següents:



Article 98 quater. Tractament de les exposicions fora de balanç als OIC

1. Les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de les exposicions dels seus elements fora de balanç que poden convertir-se en exposicions en forma de participacions o accions en un OIC multiplicant els valors d’exposició d’aquestes exposicions, calculats de conformitat amb l’article 77, amb la ponderació pel risc següent:




En què:






2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició d’un compromís de valor mínim que compleixi les condicions establertes en l’apartat 3 com el valor actual descomptat de l’import garantit utilitzant un factor de descompte lliure de risc d’impagament. Les entitats poden reduir el valor d’exposició del compromís de valor mínim per qualsevol pèrdua reconeguda respecte del compromís de valor mínim atribuït en el marc comptable aplicable.

Les entitats han de calcular l’import ponderat per risc de les exposicions corresponent a les exposicions fora de balanç derivades dels compromisos de valor mínim que compleixin totes les condicions establertes en l’apartat 3 multiplicant el valor d’exposició d’aquestes exposicions per un factor de conversió del 20% i la ponderació pel risc derivada d’acord amb l’article 98.

3. Les entitats han de determinar l’import ponderat per risc de les exposicions corresponent a les exposicions fora de balanç derivades dels compromisos de valor mínim de conformitat amb l’apartat 2 quan es compleixin totes les condicions següents:

Article 40. Modificació de l’article 116 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la lletra h de l’apartat 1 de l’article 116 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Article 116. Proveïdors de cobertura admissibles segons tots els mètodes

1. Les entitats poden recórrer als següents proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals:

Article 41. Inserció de l’article 118 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’insereix l’article 118 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 118 bis. Tipus admissibles de derivats sobre renda variable

1. Les entitats poden utilitzar com a cobertura del risc de crèdit admissible derivats sobre renda variable que siguin permutes de rendiment total, o similars en la pràctica des del punt de vista econòmic, únicament amb la finalitat de dur a terme cobertures internes.

Quan una entitat compri cobertura del risc de crèdit a través d’una permuta de rendiment total i comptabilitzi com a ingressos nets els pagaments nets rebuts per la permuta, però no comptabilitzi el corresponent deteriorament del valor de l’actiu cobert, ja sigui mitjançant reduccions del valor raonable o un augment de les reserves, aquesta cobertura del risc de crèdit no es considera admissible.

2. Quan una entitat dugui a terme una cobertura interna mitjançant un derivat sobre renda variable, perquè la cobertura interna es consideri cobertura del risc de crèdit admissible a efectes del que disposa aquest capítol, el risc de crèdit transferit a la cartera de negociació ha de transferir-se al seu torn a un tercer o tercers.

Quan s’hagi dut a terme una cobertura interna segons el paràgraf primer i s’hagin complert els requisits d’aquesta secció, les entitats han d’aplicar les normes establertes als articles 130 a 148 per al càlcul dels imports ponderats pel risc de les exposicions i les pèrdues esperades quan adquireixin cobertures del risc de crèdit amb garanties personals.”

Article 42. Modificació de l’article 134 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 5 de l’article 134 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 134. Mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

[…]

5. Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent:


En què:



En el cas de les operacions amb derivats OTC, les entitats que utilitzin els mètodes establerts en els articles 172 a 180 han de tenir en compte els efectes de reducció del risc de la garantia real d’acord amb el que disposen els articles 172 a 180, segons correspongui.”

Article 43. Modificació de l’article 149 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix el punt 3 bis a l’article 149 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 149. Definicions

A efectes d’aquesta secció, s’entén per:

[…]

Article 44. Modificació de l’article 153 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’insereix la lletra e a l’apartat 1 així com un nou apartat 4 a l’article 153 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 153. Valor de l’exposició

1. El valor d’exposició d’una posició de titulització es calcula de la manera següent:

[…]



[…]

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar com han de determinar les entitats originadores el valor d’exposició a què fa referència la lletra e a l’apartat 1, tenint en compte les pèrdues pertinents que s’espera que cobreixi l’excés de marge sintètic.”

Article 45. Modificació de l’article 154 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 3 de l’article 154 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 154. Reconeixement de la reducció del risc de crèdit en posicions de titulització

[…]

3. No obstant el que es disposa en l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren a la lletra g de l’apartat 1 de l’article 116 han de tenir assignada una avaluació creditícia d’una ECAI reconeguda que correspongui com a mínim al nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’hagi reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit i al nivell 3 com a mínim en endavant.”

Article 46. Modificació de l’article 157 ter del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix un nou apartat 6 a l’article 157 ter del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 157 ter. Determinació del punt d’unió (A) i del punt de separació (D)

[…]

6. A fi de calcular els punts d’unió (A) i els punts de separació (D) d’una titulització sintètica, l’entitat originadora de la titulització ha de tractar el valor d’exposició de la posició de titulització corresponent a l’excés de marge sintètic al qual es refereix a la lletra e de l’apartat 1 de l’article 153 com un tram, i ha d’ajustar els punts d’unió (A) i els punts de separació (D) dels altres trams que reté afegint el valor d’exposició al saldo pendent del conjunt d’exposicions subjacents en la titulització. Les entitats que no siguin l’originadora no han de fer aquest ajust.”

Article 47. Addició de l’article 164 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix l’article 164 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat en els termes següents:

“Article 164 bis. Tractament de les titulitzacions d’exposicions dubtoses

1. Als efectes del que disposa aquest article, s’entén per:



2. La ponderació de risc d’una posició en una titulització d’exposicions dubtoses es calcula d’acord amb l’article 157 o 162. La ponderació de risc està subjecta a un mínim del 100%, excepte quan s’apliqui l’article 160.

3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 100% a la posició de titulització preferent en una titulització tradicional d’exposicions dubtoses admissible, excepte quan s’apliqui l’article 160.

4. Com a excepció al que disposa l’apartat 3, quan la ponderació de risc mitjana ponderada per exposició calculada de conformitat amb l’enfocament de transparència definit a l’article 162 sigui inferior al 100%, les entitats poden aplicar la ponderació de risc més baixa, subjecta a una ponderació de risc mínima del 50%.

5. Als efectes del que disposa aquest article, el descompte no reemborsable sobre el preu de compra s’ha de calcular restant l’import indicat a la lletra b de l’import indicat a la lletra a:



A efectes del que disposa l’apartat 4, durant tota la vida de l’operació, el càlcul del descompte no reemborsable sobre el preu de venda s’ha d’ajustar a la baixa tenint en compte les pèrdues efectives. Tota reducció de l’import pendent de les exposicions subjacents resultat de les pèrdues efectives redueix el descompte no reemborsable sobre el preu de compra, amb un límit mínim de zero.

Quan un descompte s’estructuri de tal manera que pugui reemborsar-se totalment o parcialment a l’entitat originadora, el dit descompte no s’ha de comptabilitzar com un descompte no reemborsable sobre el preu de compra a efectes d’aquest article.”

Article 48. Modificació de l’article 165 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Se substitueix l’article 165 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 165. Posicions preferents en titulitzacions STS de balanç

Les entitats originadores poden calcular els imports de les exposicions ponderades per risc respecte a una posició de titulització STS de balanç, tal com preveu l’apartat 1 de l’article 26 bis del Reglament (UE) 2017/2402, conforme al que es disposa en els articles 159 o 161, segons el cas, quan es compleixin les dos condicions següents:

Article 49. Modificació de l’article 170 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els punts 6 i 11 i s’afegeixen els punts 1 bis, 7 bis i 11 bis a l’article 170 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 170. Definicions

A efectes d’aquesta secció i del capítol setè d’aquest títol, s’entén per:

Termes generals:

[…]

1 bis. Risc específic de correlació advers: el risc quan la futura exposició a una contrapart específica estigui correlacionada amb tota seguretat amb la probabilitat d’incompliment de la contrapart a causa de la naturalesa de les operacions amb la contrapart. Es considera que una entitat està exposada al risc específic de correlació adversa si és previsible que l’exposició futura a una contrapart específica sigui elevada quan la probabilitat d’incompliment de la contrapart sigui també elevada.

Pel que fa als tipus d’operacions:

[…]

6. Conjunt de posicions compensables: un grup d’operacions que pertanyen a un mateix conjunt d’operacions compensables en què es permet la compensació total o parcial a fi de determinar l’exposició futura potencial d’acord amb els mètodes establerts als articles 172 a 178 septies o a l’article 179.

[…]

7 bis. Acord de marge unidireccional: un acord de marge en virtut del qual una entitat està obligada a aportar marges de variació a una contrapart, però no té dret a rebre marges de variació d’aquesta contrapart, o viceversa.

[…]

11. Valor actual de mercat (en endavant, denominat “VAM”): el valor net de mercat de totes les operacions en un conjunt d’operacions compensables sense deduir les possibles garanties reals mantingudes o aportades, compensant-se per al càlcul del VAM els valors de mercat positius i negatius.

11 bis. Import de la garantia real independent neta (en endavant, denominat “NICA”): la suma del valor ajustat a la volatilitat de la garantia real neta rebuda o aportada, segons correspongui, pel conjunt d’operacions compensables diferent del marge de variació.”

Article 50. Modificació de l’article 171 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1, 5 i 6, i s’insereixen uns nous apartat 5 bis i 7 a l’article 171 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 171. Mètodes de càlcul del valor de l’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II a partir d’un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, de conformitat amb el que disposa aquest article.

Les entitats que no compleixin les condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 171 bis no han d’utilitzar el mètode establert en l’article 179. Les entitats que no compleixin les condicions previstes en l’apartat 2 de l’article 171 bis no han d’utilitzar el mètode establert a l’article 180.

Les entitats poden utilitzar de manera combinada els mètodes establerts als articles 172 a 180 de manera permanent dins d’un grup. Una mateixa entitat no pot utilitzar de manera combinada els mètodes establerts als articles 172 a 180 de manera permanent.

[…]

5. D’acord amb tots els mètodes establerts en els articles 172 a 180, el valor d’exposició per a una contrapart donada és igual a la suma dels valors d’exposició calculats per a cada conjunt d’operacions compensables amb aquesta contrapart.

Com a excepció al que disposa el paràgraf primer, quan un acord de marge s’apliqui a múltiples conjunts d’operacions compensables amb aquesta contrapart i l’entitat utilitzi un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180 per calcular el valor d’exposició d’aquests conjunts d’operacions compensables, el valor d’exposició es calcula d’acord amb el que s’estableix als articles corresponents.

Per a una determinada contrapart, el valor d’exposició, calculat de conformitat amb aquesta secció, d’un conjunt donat d’operacions compensables amb instruments derivats OTC que s’enumeren en l’annex II ha de ser el més gran entre zero i la diferència entre la suma dels valors d’exposició de tots els conjunts d’operacions compensables amb la contrapart i la suma dels ajustos de valoració del crèdit corresponent a aquesta contrapart que l’entitat reconeix com una pèrdua de valor. Els ajustos de valoració del crèdit s’han de calcular sense tenir en compte l’import dels ajustos compensatoris de valor del càrrec atribuïts al propi risc de crèdit de l’empresa que ja s’hagi deduït dels fons propis en virtut del que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

5 bis. A l’hora de calcular el valor d’exposició d’acord amb els mètodes establerts en els articles 172 a 180, les entitats poden tractar dos contractes de derivats OTC compresos en el mateix acord de compensació entre els quals existeixi una correspondència perfecta com un únic contracte amb un principal nocional igual a zero.

A efectes del paràgraf primer, s’entén que existeix una correspondència perfecta entre dos contractes de derivats OTC quan reuneixin totes les condicions següents:



6. Les entitats han de determinar el valor d’exposició de les exposicions resultants d’operacions amb liquidació diferida utilitzant qualsevol dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, independentment del mètode que s’hagi triat per tractar els derivats OTC i les operacions de recompra, les operacions de préstec o les operacions a crèdit de valors o de primeres matèries i les operacions de préstec amb reposició del marge.

7. En el cas dels mètodes indicats en els articles 172 a 180, les entitats han de tractar les operacions en què s’hagi detectat un risc específic de correlació adversa de conformitat amb el que es disposa a continuació:

Article 51. Addició dels articles 171 bis i 171 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeixen els articles 171 bis i 171 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 171 bis. Condicions per a l’ús de mètodes simplificats per calcular el valor d’exposició

1. Les entitats poden calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb el mètode establert en l’article 179, sempre que el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç sigui igual o inferior a ambdós llindars següents, basat en una avaluació mensual a partir de les dades recollides del darrer dia del mes:



2. Les entitats poden calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb el mètode establert a l’article 180, sempre que el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç sigui igual o inferior a ambdós llindars següents, basat en una avaluació mensual a partir de les dades del darrer dia del mes:



3. A efectes dels apartats 1 i 2, les entitats han de calcular el volum de les seves operacions amb derivats dins i fora de balanç basant-se en les dades del darrer dia del mes segons els requisits següents:



4. Com a excepció al que està disposat als apartats 1 o 2, segons correspongui, quan l’activitat de derivats en base consolidada no superi els llindars fixats als apartats 1 o 2, segons correspongui, l’entitat inclosa en la consolidació i que hauria hagut d’aplicar els mètodes establerts als articles 172 a 178 septies o a l’article 179 perquè excedeix aquests llindars de forma individual pot optar, amb l’autorització prèvia de l’AFA, per aplicar el mètode que s’aplica en base consolidada.

5. Les entitats han de notificar a l’AFA els mètodes establerts als articles 179 o 180 que utilitzin o deixin d’utilitzar, segons correspongui, per calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats.

6. Les entitats no han d’efectuar una operació amb derivats o comprar o vendre un instrument derivat amb l’únic objecte de complir alguna de les condicions establertes als apartats 1 i 2 durant l’avaluació mensual.

Article 171 ter. Incompliment de les condicions d’utilització de mètodes simplificats per calcular el valor d’exposició dels derivats

1. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de les condicions establertes als apartats 1 o 2 de l’article 171 bis ha de notificar aquesta circumstància immediatament a l’AFA.

2. Una entitat ha de deixar de calcular els valors d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb els articles 179 o 180, segons correspongui, en un termini de tres mesos a partir de la data en què es produeixi una de les circumstàncies següents:



3. Quan una entitat hagi deixat de calcular els valors d’exposició de les seves posicions en derivats d’acord amb els articles 179 o 180, segons correspongui, només està autoritzada a tornar a calcular el valor d’exposició de les seves posicions en derivats utilitzant els mètodes establerts als articles 179 o 180, si demostra, a satisfacció de l’AFA, que el conjunt de les condicions establertes als apartats 1 o 2 de l’article 171 bis s’ha complert durant un període ininterromput d’un any.”

Article 52. Modificació dels articles 172 a 180 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els articles 172 a 180, i també s’insereixen deu articles, els articles 175 bis, 177 bis, 177 ter, 177 quater i el 178 bis a 178 septies, al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 172. Mètode estàndard – Valor d’exposició

1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició a nivell del conjunt d’operacions compensables per a totes les operacions cobertes per un acord de compensació contractual quan es compleixen totes les condicions següents:



En cas que alguna d’aquestes condicions establertes al paràgraf primer no es compleixi, l’entitat ha de tractar cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.

2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables segons el següent mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapartida:


En què:



3. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables que estigui subjecte a un acord de marge contractual s’ha de limitar com a màxim al valor d’exposició del mateix conjunt d’operacions compensables no subjecte a cap tipus d’acord de marge.

4. Quan s’apliquin múltiples acords de marge a un mateix conjunt d’operacions compensables, les entitats han d’assignar cada acord de marge al grup d’operacions del conjunt d’operacions compensables al qual s’apliqui contractualment el dit acord de marge i han de calcular un valor d’exposició per separat per a cada una d’aquestes operacions agrupades.

5. Les entitats poden fixar en zero el valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables si compleixen totes les condicions següents:



6. En un conjunt d’operacions compensables, les entitats han de substituir una operació que sigui una combinació lineal finita d’opcions de compra o venda comprades o venudes per totes les opcions individuals que formen aquesta combinació lineal, considerades com a operació individual, a l’efecte de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies. Cada combinació d’opcions d’aquest tipus s’ha de tractar com una operació individual en el conjunt d’operacions compensables en què s’inclou la combinació a l’efecte del càlcul del valor d’exposició.

7. El valor d’exposició d’una operació amb derivats de crèdit que representi una posició llarga en el subjacent pot limitar-se a l’import de la prima impagada pendent sempre que es tracti cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables que no està sotmès a un acord de marge.

Article 173. Mètode estàndard – Cost de reposició

1. Les entitats han de calcular el cost de reposició RC dels conjunts d’operacions compensables que no estan subjectes a un acord de marge en virtut de la fórmula següent:


2. Les entitats han de calcular el cost de reposició de cada conjunt d’operacions compensables que està subjecte a un acord de marge en virtut de la fórmula següent:


En què:



3. Les entitats han de calcular el cost de reposició de múltiples conjunts d’operacions compensables subjectes a un mateix acord de marge en virtut de la fórmula següent:


En què:



A efectes del paràgraf primer, es pot calcular a nivell d’operació, de conjunt d’operacions compensables o de tots els conjunts d’operacions compensables als quals s’apliqui l’acord de marge, en funció del nivell en què s’apliqui l’acord de marge.

Article 174. Mètode estàndard – Reconeixement i tractament de les garanties reals

1. A efectes dels articles 172 a 178 septies, les entitats han de calcular els imports de les garanties reals de , , i aplicant tots els requisits següents:



2. Per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de la garantia real aportada a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de substituir la fórmula que figura a l’apartat 2 de l’article 134 per la fórmula següent:


En què:



3. A efectes del que disposa la lletra d de l’apartat 1, les entitats han de fixar el període de liquidació pertinent per al càlcul del valor ajustat a la volatilitat de tota garantia real rebuda o aportada d’acord amb un dels terminis següents:



Article 175. Mètode estàndard – Assignació d’operacions a categories de risc

1. Les entitats han d’assignar cada operació d’un conjunt d’operacions compensables a una de les categories de risc següents per determinar l’exposició futura potencial del conjunt d’operacions compensables a la qual fa referència l’article 176:



2. Les entitats han d’efectuar l’assignació a què es fa referència a l’apartat 1 basant-se en el principal factor de risc d’una operació amb derivats. El principal factor de risc és l’únic factor de risc significatiu d’una operació amb derivats.

3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, les entitats han d’assignar les operacions amb derivats que tinguin més d’un factor de risc significatiu a diverses categories de risc. Quan tots els factors de risc significatius d’una d’aquestes operacions pertanyin a la mateixa categoria de risc, les entitats només estan obligades a assignar una vegada aquesta operació a aquesta categoria de risc, basant-se en el factor de risc més significatiu. Quan els factors de risc significatius d’una d’aquestes operacions pertanyin a diferents categories de risc, les entitats han d’assignar aquesta operació una vegada a cada categoria de risc en què l’operació tingui com a mínim un factor de risc significatiu, basant-se en el factor de risc més significatiu dins d’aquesta categoria de risc.

4. No obstant el que s’estableix als apartats 1, 2 i 3, a l’hora d’assignar les operacions a les categories de risc enumerades a l’apartat 1, les entitats han d’aplicar els criteris següents:



5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:



Article 175 bis. Mètode estàndard – Conjunts de posicions compensables

1. Les entitats han d’establir els conjunts de posicions compensables pertinents per a cada categoria de risc d’un conjunt d’operacions compensables i han d’assignar cada operació a aquests conjunts de posicions compensables de la manera següent:



A efectes de la lletra a del paràgraf primer, les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès que tinguin una variable d’inflació com a principal factor de risc s’han d’assignar a conjunts de posicions compensables independents, diferents dels conjunts de posicions compensables establerts per a les operacions assignades a la categoria de risc de tipus d’interès que no tinguin una variable d’inflació com a principal factor de risc. Aquestes operacions s’han d’assignar a un mateix conjunt de posicions compensables únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, estigui denominat en la mateixa divisa.

2. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats han d’establir conjunts de posicions compensables individuals independents en cada categoria de risc en el cas de les operacions següents:



A efectes de la lletra a del paràgraf primer, les entitats han d’assignar les operacions a un mateix conjunt de posicions compensables de la categoria de risc corresponent únicament quan el seu principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, sigui idèntic.

A efectes de la lletra b del paràgraf primer, les entitats han d’assignar les operacions a un mateix conjunt de posicions compensables de la categoria de risc corresponent únicament quan el parell de factors de risc de les operacions a què es refereix la lletra b sigui idèntic i els dos factors de risc del parell estiguin correlacionats positivament. En cas contrari, les entitats han d’assignar les operacions a què es refereix la lletra b del paràgraf primer a un dels conjunts de posicions compensables establert de conformitat amb l’apartat 1, sobre la base d’un sol dels dos factors de risc a què es refereix la lletra b del paràgraf primer.

3. Les entitats han de comunicar, amb la sol·licitud prèvia de l’AFA, el nombre de conjunts de posicions compensables establertes de conformitat amb l’apartat 2 per a cada categoria de risc, amb el principal factor de risc, o el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, o el parell de factors de risc de cadascun d’aquests conjunts de posicions compensables i amb el nombre d’operacions en cadascun d’aquests.

Article 176. Mètode estàndard – Exposició futura potencial

1. Les entitats han de calcular l’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables com segueix:


En què:



A efectes d’aquest càlcul, les entitats han d’incloure l’addició per a una determinada categoria de risc en el càlcul de l’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables quan almenys una d’aquestes operacions s’hagi assignat a aquesta categoria de risc.

2. L’exposició futura potencial de múltiples conjunts d’operacions compensables que estan subjectes al mateix acord de marge a què fa referència l’apartat 3 de l’article 173 és igual a la suma de les exposicions futures potencials de tots els conjunts individuals d’operacions compensables considerats com si no estiguessin subjectes a cap tipus d’acord de marge.

3. A efectes de l’apartat 1, el multiplicador s’ha de calcular com segueix:


En què:



Article 177. Mètode estàndard – Càlcul de la posició de risc

A l’efecte del càlcul de les addicions per categoria de risc esmentades als articles 178 bis a 178 septies, les entitats han de calcular la posició de risc de cada operació d’un conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



Article 177 bis. Mètode estàndard – Delta supervisor

1. L’entitat ha de calcular el delta supervisor de la manera següent:





En què:






2. A efectes dels articles 172 a 178 septies, una posició llarga en el principal factor de risc o en el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, implica que el valor de mercat de l’operació augmenta quan augmenta el valor d’aquest factor de risc, i una posició curta en el principal factor de risc o en el factor de risc més significatiu dins de la categoria de risc de què es tracti pel que fa a les operacions esmentades a l’apartat 3 de l’article 175, implica que el valor de mercat de l’operació disminueix quan augmenta el valor d’aquest factor de risc.

3. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:



Article 177 ter. Mètode estàndard – Import nocional ajustat

1. Les entitats han de calcular l’import nocional ajustat de la manera següent:



2. Les entitats han de determinar l’import nocional o el nombre d’unitats de l’instrument subjacent a l’efecte del càlcul de l’import nocional ajustat d’una operació prevista en l’apartat 1 de la manera següent:



3. Les entitats han de convertir l’import nocional ajustat d’una operació a la seva divisa de referència al tipus de canvi de comptat vigent quan l’import nocional ajustat es calculi d’acord amb aquest article a partir d’un import nocional contractual o un preu de mercat del nombre d’unitats de l’instrument subjacent denominat en una altra divisa.

Article 177 quater. Mètode estàndard – Factor de venciment

1. Les entitats han de calcular el factor de venciment de la manera següent:



2. A efectes del que disposa l’apartat 1, el venciment residual ha de ser igual al període restant fins a la següent data en què es tornin a fixar les condicions en el cas de les operacions estructurades de tal manera que les exposicions pendents es liquidin en dates de pagament especificades, i les condicions dels quals es tornin a fixar de manera que el valor de mercat del contracte sigui nul en aquestes dates especificades.

Article 178. Mètode estàndard – Coeficient del factor supervisor d’un conjunt de posicions compensables

A efectes del càlcul de l’addició d’un conjunt de posicions compensables a què es refereixen els articles 178 bis a 178 septies, el coeficient del factor supervisor є d’un conjunt de posicions compensables és el següent:


Article 178 bis. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de tipus d’interès

1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de tipus d’interès d’un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Les entitats han de calcular l’addició del conjunt de posicions compensables j de la categoria de risc de tipus d’interès de la manera següent:


En què:



3. Per tal de calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j, les entitats han d’assignar, en primer lloc, cada operació del conjunt de posicions compensables al segment adequat del quadre 2. S’ha de fer sobre la base de la data de finalització de cada operació, determinada d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 177 ter:


A continuació, les entitats han de calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j d’acord amb la fórmula següent:


En què:



Article 178 ter. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de tipus de canvi

1. Als efectes del que disposa l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de tipus de canvi d’un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Les entitats han de calcular l’addició del conjunt de posicions compensables j de la categoria de risc de tipus de canvi de la manera següent:


En què:




En què:



Article 178 quater. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de crèdit

1. A efectes de l’apartat 2, les entitats han de determinar les corresponents entitats de referència creditícia del conjunt d’operacions compensables de la manera següent:



2. A efectes de l’article 176, l’entitat ha de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



3. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:



4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a l’entitat de referència creditícia k de la manera següent:


En què:



5. Les entitats han de calcular el factor supervisor aplicable a l’entitat de referència creditícia k de la manera següent:



Article 178 quinquies. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de renda variable

1. A efectes de l’apartat 2, les entitats han de determinar les entitats corresponents de referència en renda variable del conjunt d’operacions compensables de la manera següent:



2. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



3. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable del conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:



4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a l’entitat de referència en la renda variable k de la manera següent:


En què:




En què:



Article 178 sexies. Mètode estàndard – Addició a la categoria de risc de matèries primeres

1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Per al càlcul de l’addició d’un conjunt de posicions compensables en matèries primeres d’un determinat conjunt d’operacions compensables de conformitat amb l’apartat 4, les entitats han d’establir els tipus de matèries primeres de referència pertinents de cada conjunt de posicions compensables. Les operacions amb derivats sobre matèries primeres s’assignen al mateix tipus de matèries primeres de referència únicament quan l’instrument de matèries primeres subjacent d’aquestes operacions sigui de la mateixa naturalesa, independentment de la ubicació de lliurament i la qualitat de l’instrument de les matèries primeres.

3. Com a excepció al que disposa l’apartat 2, l’AFA pot exigir a una entitat que s’exposi de manera significativa al risc de base de diferents posicions que comparteixin la mateixa naturalesa, com es preveu a l’apartat 2, que determini els tipus de matèries primeres de referència per a aquestes posicions fent ús de característiques addicionals a més de la naturalesa de l’instrument de matèries primeres subjacents. En aquesta situació, les operacions amb derivats sobre matèries primeres s’assignen al mateix tipus de matèries primeres de referència únicament quan comparteixin aquestes característiques.

4. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:



5. Les entitats han de calcular l’addició corresponent al tipus de matèries primeres de referència k de la manera següent:


En què:






Article 178 septies. Mètode estàndard – Addició a la categoria d’altres riscos

1. A efectes de l’article 176, les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria “altres riscos” per a un determinat conjunt d’operacions compensables de la manera següent:


En què:



2. Les entitats han de calcular l’addició corresponent a la categoria “altres riscos” per al conjunt de posicions compensables j de la manera següent:


En què:






Article 179. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode estàndard simplificat

1. Les entitats han de calcular un únic valor d’exposició per a cada conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies, subjecte a l’apartat 2.

2. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables es calcula d’acord amb els requisits següents:





Article 180. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode de risc original

1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició per a totes les operacions compreses en un acord de compensació contractual quan concorrin totes les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 172. En cas contrari, les entitats han de calcular el valor d’exposició per separat per a cada operació, que es tracta en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.

2. El valor d’exposició d’una operació o conjunt d’operacions compensables és el producte de multiplicar per 1,4 la suma del cost actual de reposició i l’exposició futura potencial.

3. El cost actual de reposició a què es refereix l’apartat 2 es calcula de la manera següent:



Amb vista a calcular el cost de reposició actual, les entitats han de determinar els valors actuals de mercat, com a mínim, mensualment.

4. Les entitats han de calcular l’exposició futura potencial a què es refereix l’apartat 2 com segueix:



Amb vista a calcular l’exposició potencial dels derivats de tipus d’interès i instruments de crèdit de conformitat amb els incisos i i ii de la lletra b, les entitats poden optar per utilitzar el venciment original en lloc del venciment residual dels contractes.

Article 53. Addició de l’article 180 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix l’article 180 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180 bis. Període de risc del marge en conjunts d’operacions compensables subjectes a reposició de marge

1. En el cas d’operacions subjectes a reposició de marge i amb valoració a preus de mercat diàries, el període de risc del marge no ha de ser inferior a:



2. Les lletres a i b de l’apartat 1 estan subjectes a les excepcions següents:



Les entitats han de determinar si les garanties són il·líquides o si els derivats OTC no es poden substituir fàcilment en el context de condicions de mercat extremes, caracteritzades per l’absència de mercats actius de manera contínua en què una contrapart obtindria, en el termini de dos dies o abans, múltiples cotitzacions que no alterarien el mercat ni representarien un preu que reflectís un descompte (en el cas de les garanties) o prima (en el cas dels derivats OTC) al mercat.

Les entitats han d’examinar si les transaccions o els valors que tinguin en garantia es concentren en una determinada contrapart i si, en cas que aquesta contrapart abandonés sobtadament el mercat, l’entitat podria substituir aquestes transaccions o valors.

3. Si una entitat s’ha vist implicada en més de dos litigis relatius a ajustaments de marges pel que fa a un conjunt determinat d’operacions compensables en els dos trimestres immediatament anteriors, i aquells s’han prolongat més enllà del període de risc del marge aplicable en virtut dels apartats 1 i 2, l’entitat ha d’utilitzar un període de risc del marge, com a mínim, dos vegades més llarg que el període especificat als apartats 2 i 3 per a aquest conjunt d’operacions durant els dos trimestres següents.

4. A l’efecte de la reposició del marge amb una periodicitat de N dies, el període de risc del marge ha de ser, com a mínim, igual al període especificat als apartats 2 i 3, F més N dies menys un. Això és:


”

Article 54. Modificació de l’article 184 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 184 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 184. Efectes del reconeixement de la compensació com a tècnica de reducció del risc

La compensació a efectes dels articles 172 a 180 es reconeix d’acord amb el que disposen aquests articles.”

Article 55. Supressió de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’elimina la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 56. Modificació de l’article 186 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el primer paràgraf i s’afegeixen els punts 5 a 11 a l’article 186 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 186. Definicions relatives als requisits de fons propis per exposicions enfront d’una entitat de contrapartida central

Als efectes dels articles 186 a 197 i del títol VII, s’entén per:

[…]

5. Operacions en efectiu: les operacions en efectiu o amb instruments de deute i accions, les operacions al comptat sobre divises o al comptat sobre matèries primeres; no obstant això, les operacions de recompra, les operacions de préstec de valors o matèries primeres i les operacions de crèdit de valors o de matèries primeres no es consideren operacions en efectiu.

6. Acord de compensació indirecta: un acord que compleixi les condicions establertes en el paràgraf segon de l’apartat 3 de l’article 93 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

7. Client de nivell superior: una entitat que presta serveis de compensació a un client de nivell inferior.

8. Client de nivell inferior: una entitat que accedeix als serveis d’una ECC a través d’un client de nivell superior.

9. Estructura de clients multinivell: un acord de compensació indirecta en virtut del qual una entitat que no sigui un membre compensador, sinó que sigui, al seu torn, client d’un membre compensador o d’un client de nivell superior, presta serveis de compensació a una entitat.

10. Contribució no finançada a un fons per a impagaments: una contribució que una entitat que actuï com a membre compensador s’hagi compromès per contracte a aportar a una ECC, una vegada que aquesta última hagi esgotat el seu fons per a impagaments, per cobrir les pèrdues que hagi sofert arran de l’impagament d’un o diversos dels seus membres compensadors.

11. Operació de préstec o de crèdit de dipòsits plenament garantida: una operació del mercat monetari plenament coberta per garanties reals en la qual dos contraparts s’intercanvien dipòsits i una ECC intervé entre elles per assegurar el compliment de les obligacions de pagament d’aquestes contraparts.

Article 57. Modificació de l’article 187 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Se substitueix l’article 187 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 187. Àmbit d’aplicació material

1. El que disposen els articles 186 a 197 s’ha d’aplicar als contractes i les operacions següents, en la mesura que es trobin pendents amb una ECC:



Els articles 186 a 197 no s’apliquen a les exposicions derivades de la liquidació d’operacions en efectiu. Les entitats han d’aplicar el tractament establert al capítol sisè a les exposicions de negociació derivades d’aquestes operacions i una ponderació de risc del 0% a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin exclusivament aquestes operacions. Les entitats han d’aplicar el tractament especificat a l’article 193 a les contribucions al fons per a impagaments que cobreixin qualsevol contracte enumerat al paràgraf primer a més de les operacions en efectiu.

2. A efectes dels articles 186 a 197, s’han d’aplicar els requisits següents:

Article 58. Modificació de l’article 188 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 2 de l’article 188 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 188. Supervisió de les exposicions a ECC

[…]

2. Les entitats han d’avaluar, mitjançant anàlisis d’hipòtesis i proves de resistència adequades, si el nivell de fons propis mantingut per fer front a les exposicions a ECC, incloses les potencials exposicions creditícies futures o contingents, les exposicions derivades de les contribucions al fons per impagaments i, quan l’entitat actuï com a membre compensador, les exposicions resultants dels acords contractuals a què es refereix l’article 190, té una relació adequada amb els riscos inherents a aquestes exposicions.”

Article 59. Modificació de l’article 189 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 189 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 189. Règim de les exposicions de membres compensadors a ECC

1. Quan una entitat actuï com a membre compensador, ja sigui per als seus propis fins o en qualitat d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves exposicions enfront de l’ECC de la manera següent:



2. A efectes de l’apartat 1, la suma dels requisits de fons propis d’una entitat respecte de les seves exposicions davant una ECCQ per exposicions de negociació i contribucions al fons per a impagaments ha d’estar subjecta a un límit màxim igual a la suma dels requisits de fons propis que s’aplicarien a aquestes mateixes exposicions si l’ECC fos una ECC no qualificada.”

Article 60. Modificació de l’article 190 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1, 3 i 4 i s’afegeixen els apartats 5 a 7 a l’article 190 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 190. Règim de les exposicions de membres compensadors a clients

1. Quan una entitat actuï com a membre compensador i, en qualitat de tal, serveixi d’intermediari financer entre un client i una ECC, ha de calcular els requisits de fons propis pel que fa a les seves operacions amb el client vinculades a una ECC de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.

[…]

3. Quan una entitat que actuï com a membre compensador utilitzi els mètodes establerts en els articles 172 a 178 septies d’aquesta secció per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions, s’apliquen les disposicions següents:



4. Com a excepció al que disposa la lletra i de l’apartat 2 de l’article 179, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 179 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.

5. Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 4 de l’article 180, quan una entitat que actua com a membre compensador utilitzi el mètode establert a l’article 180 per calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions enfront d’un client, aquesta entitat pot utilitzar un factor de venciment de 0,21 per al càlcul.

6. Les entitats que actuen com a membres compensadors poden utilitzar l’exposició en cas d’impagament reduïda que resulti dels càlculs exposats en els apartats 3, 4 i 5 a l’efecte del càlcul dels seus requisits de fons propis per risc d’AVC de conformitat amb el capítol setè del títol III.

7. Quan una entitat que actua com a membre compensador percebi garanties reals d’un client en relació amb una operació vinculada a l’ECC i les transmeti a l’ECC, pot reconèixer aquestes garanties a fi de reduir la seva exposició al client respecte de l’operació vinculada a l’ECC de què es tracti.

En el cas d’una estructura de clients multinivell, el règim establert en el paràgraf primer pot aplicar-se en cada nivell d’aquesta estructura.”

Article 61. Modificació de l’article 191 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 1, la lletra c de l’apartat 2 i els apartats 3 i 4, i s’afegeix un segon paràgraf a l’apartat 2 de l’article 191 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 191. Règim de les exposicions a clients

1. Quan una entitat que és client ha de calcular els requisits de fons propis per a les seves operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb els articles 169 a 185 d’aquesta secció, amb els articles 130 a 143 i amb el capítol setè, segons correspongui.

2. Sense perjudici del mètode indicat en l’apartat 1, una entitat que és client pot calcular els requisits de fons propis per a les seves exposicions de negociació vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que es donin les condicions següents:



Quan l’entitat avaluï el seu compliment de la condició establerta a la lletra b del paràgraf primer, pot tenir en compte els possibles precedents clars de transferència de posicions de clients i de les corresponents garanties reals en una ECC, així com tot propòsit del sector de continuar amb aquesta pràctica.

3. Com a excepció del que disposa l’apartat 2, quan una entitat que és client no compleix la condició establerta a la lletra a de l’apartat 2, per no estar protegida davant les pèrdues en cas d’impagament del membre compensador i un altre client del membre compensador de forma conjunta, sempre que es compleixin totes les altres condicions establertes a les lletres a a d de l’apartat esmenat, l’entitat pot calcular els requisits de fons propis per les seves exposicions de negociació derivades de les operacions vinculades a una ECC amb el seu membre compensador de conformitat amb l’article 192, sempre que la ponderació de risc del 2% indicada a la lletra a de l’apartat 1 de l’article esmenat sigui substituïda per una ponderació de risc del 4%.

4. En el cas d’una estructura de clients multinivell, quan una entitat que és client a nivell inferior accedeixi als serveis d’una ECC a través d’un client de nivell superior pot aplicar el règim indicat en els apartats 2 o 3 únicament quan les condicions que s’especifiquen en cada apartat es compleixen en cada un dels nivells d’aquesta estructura.”

Article 62. Modificació de l’article 192 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la lletra c de l’apartat 1, l’apartat 2 i l’apartat 3, i s’afegeix la lletra d a l’apartat 1 de l’article 192 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 192. Requisits de fons propis per les exposicions de negociació

1. Les entitats poden aplicar el règim següent a les seves exposicions de negociació amb ECC:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan els actius atorgats com a garantia a una ECC o un membre compensador són immunes a la fallida en el cas que l’ECC, el membre compensador o un o diversos dels altres clients del membre compensador es declarin insolvents, l’entitat pot atribuir un valor d’exposició nul a les exposicions al risc de crèdit de contrapart corresponents a aquests actius.

3. Les entitats han de calcular els valors de les seves exposicions de negociació amb una ECC de conformitat amb els articles 169 a 185 i amb els articles 130 a 143, segons correspongui.”

Article 63. Modificació de l’article 193 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la lletra b i s’afegeix la lletra c de l’article 193 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent:

“Article 193. Requisits de fons propis per contribucions al fons per impagaments d’una ECC

L’entitat que actua com a membre compensador ha d’aplicar el tractament següent a les seves exposicions derivades de les seves contribucions al fons per impagaments d’una ECC:

[…]

Article 64. Modificació de l’article 194 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’eliminen els apartats 4 i 5 i es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 194 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 194. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECCQ

[…]

2. L’entitat ha de calcular els requisits de fons propis (K_i) per cobrir l’exposició derivada de la seva contribució prefinançada (DF_i) com segueix:


En què:



3. Les entitats han de calcular els imports de les exposicions ponderades per risc per a les exposicions derivades de la contribució prefinançada al fons per impagaments d’una ECCQ, als efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com els requisits de fons propis (K_i) determinats de conformitat amb l’apartat 2, multiplicats per 12,5.”

Article 65. Modificació de l’article 195 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’elimina l’apartat 3 i es modifiquen els apartats 1 i 2 i el títol de l’article 195 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 195. Requisits de fons propis per contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada i per contribucions no finançades a una ECC no qualificada

1. Les entitats han d’aplicar la fórmula següent per calcular el requisit de fons propis (K_i) per les exposicions resultants de les seves contribucions prefinançades al fons per impagaments d’una ECC no qualificada (DF_i) i de les contribucions no finançades a aquesta ECC:


En què:



2. Les entitats han de calcular els imports ponderats per risc per a les exposicions derivades de la contribució al fons per impagaments d’una ECC no qualificada, a efectes de l’apartat 1 de l’article 59, com el requisit de fons propis (K_i), determinats de conformitat amb l’apartat 1, multiplicats per 12,5.”

Article 66. Modificació de l’article 196 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 196 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 196. Requisits de fons propis per contribucions no finançades al fons per impagaments d’una ECCQ

Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0% a les seves contribucions no finançades al fons per impagaments d’una ECCQ.”

Article 67. Modificació de l’article 197 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 197 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 197. Requisits de fons propis per exposicions a ECC que deixen de complir determinades condicions

1. Les entitats han d’aplicar el règim establert en aquest article quan, arran d’un anunci públic o de la notificació efectuada per l’autoritat competent d’una ECC utilitzada per l’entitat o efectuada per la mateixa ECC, hagi arribat al seu coneixement que l’ECC deixa de complir les condicions d’autorització o reconeixement, segons escaigui.

2. Quan es compleixi la condició establerta a l’apartat 1, les entitats, en un termini de tres mesos des que tinguin coneixement de la circumstància esmentada en l’apartat 1, o abans si l’AFA així ho requereix, han de procedir de la manera següent pel que fa a les seves exposicions a l’ECC en qüestió:

Article 68. Modificació de l’article 202 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix un tercer paràgraf a l’article 202 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 202. Indicador rellevant

[…]

Com a excepció al que disposa el paràgraf primer, les entitats poden optar per no aplicar les categories comptables del compte de pèrdues i guanys que figuren a l’article 27 de la Directiva 86/635/CEE als arrendaments financers i operatius a l’efecte del càlcul de l’indicador pertinent i, en el seu lloc:

Article 69. Modificació de l’article 207 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 207 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 207. Mètodes per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat

1. Tal com estableix l’apartat 1 de l’article 72 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres com la suma dels requisits de fons propis següents, segons escaigui:



2. Una entitat que no estigui exempta dels requisits de presentació d’informació establerts a l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió de conformitat amb l’article 207 quater ha de comunicar el càlcul d’acord amb el que es determini reglamentàriament per a totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode estàndard alternatiu que es determini reglamentàriament.

3. Les posicions de titulització i els derivats de crèdit d’n-èsim impagament que compleixin tots els criteris següents s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:



4. Les posicions amb qualsevol dels instruments subjacents següents no s’han d’incloure a la cartera de negociació de correlació alternativa:



5. Les entitats poden incloure a la seva cartera de negociació de correlació alternativa posicions que no siguin ni posicions de titulització ni derivats de crèdit d’n-èsim impagament però que cobreixin altres posicions d’aquesta cartera, sempre que hi hagi un mercat líquid actiu d’oferta i demanda conforme al paràgraf segon de l’apartat 3 per a l’instrument o els seus instruments subjacents.

6. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera com les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat respecte de les posicions de la cartera d’inversió subjectes al risc de tipus de canvi o de matèries primeres d’acord amb el mètode establert a l’apartat 2.”

Article 70. Addició de l’article 207 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix l’article 207 bis a la secció primera del capítol cinquè del títol III del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat en els termes següents:

“Article 207 bis. Exempcions dels requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat

1. Tal com estableix l’apartat 1 de l’article 72 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats estan exemptes del requisit de presentació d’informació que figura a l’article 297 ter sempre que el volum de les activitats de l’entitat, dins i fora de balanç, que estiguin subjectes a risc de mercat sigui igual o inferior a cadascun dels llindars següents, sobre la base d’una avaluació efectuada mensualment a partir de les dades del darrer dia del mes:



2. Les entitats han de calcular el volum de les seves activitats dins i fora de balanç que estiguin subjectes a risc de mercat mitjançant les dades del darrer dia de cada mes de conformitat amb els requisits següents:



3. Quan les entitats calculin, o deixin de calcular, els seus requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb aquest article, les entitats ho han de notificar a l’AFA al més aviat possible.

4. Una entitat que hagi deixat de complir una o diverses de les condicions establertes a l’apartat 1 ho ha de notificar immediatament a l’AFA.

5. L’exempció dels requisits de presentació d’informació que figura a l’article 297 ter deixa d’aplicar-se en un termini de tres mesos a partir del moment en què es produeixi qualsevol de les circumstàncies següents:



6. Quan una entitat quedi subjecta als requisits de presentació d’informació establerts a l’article 297 ter de conformitat amb l’apartat 5, només s’ha d’autoritzar l’exempció dels requisits esmentats si l’entitat demostra a l’AFA que ha complert totes les condicions fixades a l’apartat 1 durant un període ininterromput d’un any complet.

7. Les entitats no han de prendre, comprar ni vendre cap posició amb l’objecte únicament de complir qualsevol de les condicions establertes a l’apartat 1 en el moment de l’avaluació mensual.

8. Una entitat a què es pugui aplicar el tractament previst a l’article 61 queda exempta dels requisits de presentació d’informació que preveu l’article 297 ter.”

Article 71. Addició de l’article 207 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix l’article 207 ter a la secció primera del capítol cinquè del títol III del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat en els termes següents:

“Article 207 ter. Autorització de requisits consolidats

1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 i amb l’únic propòsit de calcular las posicions netes i el requisits de fons propis de conformitat amb el capítol cinquè del títol III en base consolidada, les entitats poden utilitzar les posicions en una entitat o una empresa per compensar posicions en una altra entitat o empresa.

2. Les entitats només poden aplicar el que disposa l’apartat 1 amb l’autorització prèvia de l’AFA, que l’ha d’atorgar si es compleixen totes les condicions següents:



3. En cas que hi hagi empreses situades a tercers països fora dels Estats membres de la UE, s’han de complir totes les condicions següents, a més de les previstes en l’apartat 2:

Article 72. Addició d’una secció primera bis, relativa al mètode estàndard alternatiu, al capítol cinquè del títol III del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’introdueix una secció primera bis al capítol cinquè del títol III del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, relativa al mètode estàndard alternatiu.

S’afegeixen els articles 207 quater a 207 bis sexvicies a la nova secció primera bis del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats en els termes següents:

“Secció primera bis. Mètode estàndard alternatiu

Article 207 quater. Àmbit d’aplicació i estructura del mètode estàndard alternatiu

1. Tal com estableix l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, el mètode estàndard alternatiu que es defineix en aquesta secció s’ha d’emprar amb l’únic objecte de donar compliment al requisit de presentació d’informació que figura a l’apartat 1 de l’article 85 quater de la mateixa Llei.

2. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb el mètode estàndard alternatiu en relació amb tota cartera de posicions de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió que estiguin subjectes al risc de tipus de canvi o risc de matèries primeres com la suma dels tres components següents:



Article 207 quinquies. Definicions

Als efectes d’aquesta secció, s’entén per:

1. Classe de risc: una de les set categories següents:



2. Sensibilitat: la variació relativa del valor d’una posició com a conseqüència d’una variació del valor d’un dels factors de risc pertinents de la posició, calculat mitjançant el model de valoració de l’entitat de conformitat amb els articles 207 novodecies a 207 unvicies.

3. Segment: una subcategoria de posicions dins d’una classe de risc amb un perfil de risc similar a la qual s’assigna una ponderació de risc d’acord amb el que es defineix als articles 207 terdecies a 207 octodecies.

Article 207 sexies. Components del mètode basat en sensibilitats

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc de mercat segons el mètode basat en sensibilitats agregant els següents tres requisits de fons propis de conformitat amb l’article 207 nonies:



2. A efectes del càlcul previst en l’apartat 1:



A efectes d’aquesta secció, els instruments amb opció han d’incloure, entre d’altres, opcions de compra, opcions de venda, contractes cap, contractes floor, opcions sobre permuta, opcions amb barrera i opcions exòtiques. Les opcions implícites, com ara les opcions de pagament anticipat o de conducta, es consideren posicions independents en opcions a efectes del càlcul dels requisits de fons propis pel risc de mercat.

A efectes d’aquesta secció, els instruments els fluxos d’efectiu dels quals puguin expressar-se com a funció lineal del valor nocional del subjacent es consideren instruments sense opcionalitat.

3. No obstant el que disposa la lletra b de l’apartat 2, les entitats poden optar per sotmetre totes les posicions d’instruments sense opcionalitat als requisits de fons propis a què es refereixen les lletres a i c de l’apartat 1.

L’entitat que opti per utilitzar el mètode establert en el paràgraf primer ha de notificar-ho a l’AFA almenys tres mesos abans d’utilitzar-lo per primera vegada. Un cop transcorreguts aquests tres mesos, i sempre que l’AFA no s’hi hagi oposat, l’entitat podrà utilitzar aquest mètode fins que l’AFA l’informi que ja no està autoritzada a fer-ho.

Les entitats que vulguin deixar d’utilitzar el mètode establert en el paràgraf primer han de notificar-ho a l’AFA almenys tres mesos abans de cessar aquest ús. L’entitat podrà deixar d’aplicar aquest mètode, tret que l’AFA s’hi hagi oposat dins d’aquest termini de tres mesos.

Article 207 septies. Requisits de fons propis pel risc delta i vega

1. Les entitats han d’aplicar els factors de risc delta i vega indicats als articles 207 terdecies a 207 octodecies per calcular els requisits de fons propis pel risc delta i vega.

2. Les entitats han d’aplicar el procediment establert en els apartats 3 a 8 per calcular els requisits de fons propis pel risc delta i vega.

3. En cada classe de risc, es calcula la sensibilitat de tots els instruments que entren en l’àmbit dels requisits de fons propis pel risc delta o vega a cada un dels factors de risc delta o vega aplicables inclosos en aquesta classe de risc, utilitzant les fórmules corresponents dels articles 207 novodecies a 207 unvicies. Si el valor d’un instrument depèn de diversos factors de risc, la sensibilitat es determina per separat per a cadascun d’ells.

4. Les sensibilitats s’han d’assignar a un dels segments (b) dins de cada classe de risc.

5. Dins de cada segment (b), es compensen les sensibilitats positives i negatives al mateix factor de risc, i s’obtenen les sensibilitats netes (sk) a cada factor de risc (k) dins d’un segment.

6. Les sensibilitats netes a cada factor de risc dins de cada segment es multipliquen per les corresponents ponderacions de risc establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies, i s’obtenen les sensibilitats ponderades a cada factor de risc dins d’aquest segment de conformitat amb la fórmula següent:


En què:



7. Les sensibilitats ponderades als diferents factors de risc dins de cada segment s’agreguen d’acord amb la fórmula que figura a continuació, i la quantitat dins de la funció de l’arrel quadrada és com a mínim igual a zero, i s’obté així la sensibilitat específica del segment. S’utilitzen les corresponents correlacions per a les sensibilitats ponderades dins del mateix segment (ρ_kl), establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies:


En què:



8. La sensibilitat específica del segment (K_b) es calcula en relació amb cada segment dins d’una classe de risc de conformitat amb els apartats 5, 6 i 7. Una vegada s’ha calculat la sensibilitat específica de cada segment per a tots ells, s’agreguen les sensibilitats ponderades a tots els factors de risc dels diferents segments de conformitat amb la fórmula següent, utilitzant les corresponents correlacions (γ_bc) per a les sensibilitats ponderades de diferents segments establertes als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies, i s’obtenen així els requisits de fons propis pel risc delta o vega específics de la classe de risc:


En què:



Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc delta o vega específics de cadascuna de les classes de risc de conformitat amb els apartats 1 a 8.

Article 207 octies. Requisits de fons propis per risc de curvatura

1. Les entitats han d’efectuar els càlculs establerts a l’apartat 2 per a cada factor de risc dels instruments subjectes al requisit de fons propis per risc de curvatura, excepte els factors de risc als quals es refereix l’apartat 3.

Per a un factor de risc determinat, les entitats han d’efectuar aquests càlculs en termes nets respecte a totes les posicions dels instruments subjectes al requisit de fons propis per risc de curvatura en què aquest factor de risc estigui present.

2. Per a un factor de risc determinat 𝑘 inclòs en un o diversos dels instruments esmentats a l’apartat 1, les entitats han de calcular la posició neta de risc de curvatura a l’alça per al factor de risc 𝑘 , així com la seva posició neta de risc de curvatura a la baixa , de la manera següent:





En què:



3. No obstant el que disposa l’apartat 2, en el cas de les corbes de factors de risc que pertanyin a les classes de risc general d’interès, risc de diferencial de crèdit i risc de matèries primeres, les entitats han d’efectuar els càlculs previstos a l’apartat 6 per a tota la corba, en lloc de fer-los per a cada factor de risc que hi pertanyi.

A l’efecte del càlcul esmentat a l’apartat 2, quan X_𝑘 sigui una corba de factors de risc assignats a les classes de risc general d’interès, risc de diferencial de crèdit i risc de matèries primeres, S² _ik és la suma de les sensibilitats delta al factor de risc de la corba en tots els venciments de la corba.

4. Per determinar el requisit de fons propis per risc de curvatura corresponent a un segment, les entitats han d’agregar, segons la fórmula següent, les posicions netes de risc de curvatura a l’alça i a la baixa, calculades de conformitat amb l’apartat 2, de tots els factors de risc assignats a aquest segment de conformitat amb els articles 207 terdecies a 207 octodecies.


En què:



5. No obstant el que disposa l’apartat 4, per als requisits de fons propis per risc de curvatura corresponents al segment 18 de l’article 207 bis nonies, al segment 18 de l’article 207 bis duodecies, al segment 25 de l’article 207 bis quaterdecies i al segment 11 de l’article 207 bis septdecies, s’utilitza la fórmula següent:



6. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de curvatura corresponents a una classe de risc (RCCR) agregant tots els requisits de fons propis per risc de curvatura corresponents a cada segment dins d’una determinada classe de risc, com segueix:


En què:



7. El requisit de fons propis per risc de curvatura és la suma dels requisits de fons propis per risc de curvatura per classe de risc, calculats de conformitat amb l’apartat 6, respecte a totes les classes de risc a les quals pertanyi almenys un factor de risc dels instruments a què es refereix l’apartat 1.

Article 207 nonies. Agregació dels requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura

1. Les entitats han d’agregar els requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura, de conformitat amb el procediment establert als apartats 2, 3 i 4.

2. El procediment per calcular els requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura que s’estableix en els articles 207 septies i 207 octies es duu a terme tres vegades per classe de risc, utilitzant en cadascuna d’elles una sèrie diferent de paràmetres de correlació (ρ_kl) (correlació entre factors de risc dins d’un segment) i (γ_bc) (correlació entre segments dins d’una classe de risc). Cadascuna d’aquestes tres sèries ha de correspondre a un supòsit diferent, d’acord amb el següent:



3. Les entitats han de calcular la suma dels requisits de fons propis específics per classe de risc per als riscos delta, vega i de curvatura i per a cada supòsit amb l’objecte de determinar tres requisits de fons propis específics per supòsit.

4. El requisit de fons propis d’acord amb el mètode basat en sensibilitats ha de ser el més alt dels tres requisits de fons propis específics per supòsit a què es refereix l’apartat 3.

Article 207 decies. Tractament dels instruments sobre índexs i les opcions sobre múltiples subjacents

1. Les entitats han d’utilitzar un mètode de transparència per als instruments sobre índexs i altres instruments amb múltiples subjacents, d’acord amb el que es disposa a continuació:



2. No obstant el que disposa la lletra a de l’apartat 1, les entitats poden calcular una única sensibilitat a una posició en un índex d’accions o de crèdit cotitzat a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per riscos delta i de curvatura, sempre que l’índex d’accions o de crèdit cotitzat compleixi les condicions establertes en l’apartat 3. En aquest cas, les entitats han d’assignar la sensibilitat única al segment pertinent, segons el que s’estableix en els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies, com segueix:



3. Les entitats poden utilitzar el mètode establert en l’apartat 2 per als instruments referenciats a un índex d’accions o de crèdit cotitzat quan es compleixin totes les condicions següents:



4. Les entitats han d’utilitzar, de manera coherent al llarg del temps, únicament el mètode establert en l’apartat 1 o el mètode previst en l’apartat 2 per a tots els instruments referenciats a un índex d’accions o de crèdit cotitzat que compleixi les condicions establertes en l’apartat 3. Les entitats han d’obtenir el permís previ de l’AFA abans de passar d’un mètode a un altre.

5. En el cas d’un instrument sobre un índex o un altre instrument amb múltiples subjacents, les dades de sensibilitat utilitzades en el càlcul dels riscos delta i de curvatura han de ser coherents, independentment dels mètodes utilitzats per a aquest instrument.

6. Els instruments sobre índexs o amb múltiples subjacents que comportin altres riscos residuals segons el que es menciona en l’apartat 5 de l’article 207 duovicies estan subjectes a l’afegit per riscos residuals a què es refereix l’article 207 duovicies.

Article 207 undecies. Tractament dels organismes d’inversió col·lectiva

1. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat d’una posició en un OIC utilitzant un dels mètodes següents:



Les entitats que utilitzin un dels mètodes establerts en la lletra b han d’aplicar el requisit de fons propis per risc d’impagament establert en els articles 207 tervicies a 207 bis quinquies i l’addició per riscos residuals establerta en l’article 207 duovicies quan el mandat de l’OIC impliqui que algunes de les exposicions en l’OIC hagin d’estar subjectes a aquests requisits de fons propis.

Les entitats que apliquin el mètode establert en la lletra b (ii) poden calcular els requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart i els requisits de fons propis per risc d’ajust de valoració del crèdit de les posicions en derivats de l’OIC utilitzant l’enfocament simplificat establert en l’apartat 3 de l’article 98 bis.

2. No obstant el que disposa l’apartat 1, quan una entitat tingui una posició en un OIC que reprodueixi un índex de referència de manera que la diferència de rendibilitat anualitzada entre l’OIC i l’índex de referència reproduït durant els últims dotze mesos estigui per sota de l’1% en termes absoluts, excloent corretatges i comissions, l’entitat pot tractar aquesta posició com una posició en l’índex de referència reproduït. Les entitats han de verificar el compliment d’aquesta condició quan assumeixin la posició i, posteriorment, almenys una vegada l’any.

No obstant això, quan no es disposi de dades exhaustives per als últims dotze mesos, l’entitat pot utilitzar, amb el permís de l’AFA, una diferència de rendibilitat anualitzada corresponent a un període de menys de dotze mesos.

3. Les entitats poden utilitzar una combinació dels mètodes a què es refereixen les lletres a, b i c de l’apartat 1 per a les seves posicions en OIC. Tanmateix, les entitats només han d’utilitzar-ne un per a totes les posicions en el mateix OIC.

4. A efectes de la lletra b de l’apartat 1, l’entitat ha d’efectuar els càlculs d’acord amb les disposicions següents:



Els requisits de fons propis per a totes les posicions en el mateix OIC respecte de les quals s’hagin utilitzat els càlculs a què es refereix el paràgraf primer es calculen de manera individual com una cartera separada, utilitzant el mètode establert en aquest capítol.

5. Les entitats només poden utilitzar els mètodes a què es refereixen les lletres a o b de l’apartat 1 quan l’OIC compleixi totes les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 98 i la lletra a de l’apartat 4 de l’article 98.

Article 207 duodecies. Posicions d’assegurament

1. Les entitats poden utilitzar el procediment establert en aquest article per calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de les posicions d’assegurament d’instruments de deute o de renda variable.

2. Les entitats han d’aplicar un dels factors multiplicadors pertinents que figuren en el quadre 1 a les sensibilitats netes de totes les posicions d’assegurament en cada emissor individual, excloses les posicions d’assegurament que hagin estat subscrites o reassegurades per tercers sobre la base d’un acord formal, i han de calcular els requisits de fons propis per risc de mercat de conformitat amb el mètode establert en aquesta secció, en funció de les sensibilitats netes ajustades.


A efectes d’aquest article, s’entén per “dia hàbil 0” el dia hàbil en què l’entitat es comprometi, sense condicions, a acceptar una quantitat coneguda de valors a un preu convingut.

3. Les entitats han de notificar a l’AFA l’aplicació del procediment establert en aquest article.

Article 207 terdecies. Factors de risc general de tipus d’interès

1. En relació amb tots els factors de risc general de tipus d’interès, inclosos el risc d’inflació i el risc de base entre divises, les entitats han de preveure un segment per divisa, cadascun dels quals conté diferents tipus de factors de risc.

Els factors de risc delta general de tipus d’interès aplicables als instruments sensibles als tipus d’interès són els tipus d’interès sense risc pertinents per divisa i per a cadascun dels terminis de venciment següents: 0,25 anys, 0,5 anys, 1 any, 2 anys, 3 anys, 5 anys, 10 anys, 15 anys, 20 anys i 30 anys. Les entitats han d’assignar els factors de risc als vèrtexs especificats mitjançant interpolació lineal o seguint el mètode més adequat amb les funcions de valoració utilitzades per la unitat independent de control de riscos de l’entitat per informar la direcció general del risc de mercat o de les pèrdues i guanys.

2. Les entitats han d’obtenir els tipus d’interès sense risc per divisa a partir dels instruments del mercat monetari mantinguts a la cartera de negociació de l’entitat que presentin el risc de crèdit més baix, com ara permutes sobre índexs a un dia.

3. Quan les entitats no puguin aplicar el mètode a què es refereix l’apartat 2, els tipus d’interès sense risc s’han de basar en una o diverses corbes de permutes implícites en el mercat utilitzades per l’entitat per valorar les seves posicions a preus de mercat, com ara les corbes de permutes de tipus interbancaris d’oferta.

Quan les dades sobre les corbes de permutes implícites al mercat a què es refereixen l’apartat 2 i el paràgraf primer d’aquest apartat resultin insuficients, els tipus d’interès sense risc poden obtenir-se a partir de la corba de bons sobirans més adequada per a una determinada divisa.

Quan les entitats utilitzin els factors de risc general de tipus d’interès obtinguts de conformitat amb el procediment establert en el paràgraf segon d’aquest apartat per als instruments de deute sobirà, aquests instruments no poden estar exempts dels requisits de fons propis per risc de diferencial de crèdit. En aquests casos, quan sigui impossible dissociar el tipus sense risc del component de diferencial de crèdit, la sensibilitat al factor de risc s’ha d’atribuir tant a la classe de risc general de tipus d’interès com a la classe de risc de diferencial de crèdit.

4. En el cas dels factors de risc general de tipus d’interès, cada divisa constitueix un segment separat. Les entitats han d’assignar als factors de risc dins d’un mateix segment, però amb venciments diferents, una ponderació de risc diferent, conforme al que disposen els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

Les entitats han d’aplicar factors addicionals de risc per risc d’inflació als instruments de deute els fluxos de caixa dels quals depenguin funcionalment de les taxes d’inflació. Aquests factors addicionals de risc consisteixen en un vector de taxes d’inflació implícites en el mercat amb venciments diferents per divisa. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com taxes d’inflació utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

5. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument al factor de risc addicional per risc d’inflació a què es refereix l’apartat 4 com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. Dins de cada segment, les entitats han de tractar la inflació com un únic factor de risc, amb independència del nombre de components de cada vector. Les entitats han de compensar totes les sensibilitats a la inflació dins d’un mateix segment, calculades conforme al que disposa aquest apartat, per tal d’obtenir una única sensibilitat neta per segment.

6. Els instruments de deute que impliquen pagaments en diferents divises també estan subjectes al risc de base entre aquestes divises. A efectes del mètode basat en sensibilitats, els factors de risc que han d’aplicar les entitats són el risc de base entre divises que presenta cada divisa respecte al dòlar dels Estats Units o a l’euro. Les entitats han de computar les bases entre divises que no estiguin relacionades ni amb la base enfront del dòlar dels Estats Units ni amb la base enfront de l’euro bé en termes de “base enfront del dòlar dels Estats Units”, o bé en termes de “base enfront de l’euro”.

Cadascun dels factors de risc de base entre divises consisteix en un vector de bases entre divises amb diferents venciments per divisa. En relació amb cada instrument de deute, el vector ha de contenir tants components com bases entre divises utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. Cada divisa constitueix un segment diferent.

Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument a aquest factor de risc de base entre divises com la variació del valor de l’instrument, segons el seu model de valoració, com a conseqüència d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Cada divisa constitueix un segment separat. En cada segment hi ha dos factors de risc diferenciats possibles: base davant de l’euro i base davant del dòlar dels Estats Units, independentment del nombre de components que existeixin en cada vector de bases entre divises. El nombre màxim de sensibilitats netes per segment ha de ser de dos.

7. Els factors de risc vega general de tipus d’interès aplicables a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles al risc general de tipus d’interès són les volatilitats implícites dels tipus d’interès sense risc pertinents tal com es preveu als apartats 2 i 3, que s’assignen a un segment en funció de la divisa i als següents venciments dins de cada segment: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Hi ha d’haver un segment per divisa.

A l’efecte de compensació, les entitats consideren que les volatilitats implícites vinculades als mateixos tipus d’interès sense risc i assignades als mateixos venciments constitueixen el mateix factor de risc.

Quan les entitats assignin les volatilitats implícites als venciments a què es refereix aquest apartat, s’apliquen els requisits següents:



8. Els factors de risc de curvatura general de tipus d’interès que han d’aplicar les entitats consisteixen en un vector de tipus d’interès sense risc, que representa una corba específica de rendiments sense risc, per divisa. Cada divisa constitueix un segment diferent. En relació amb cada instrument, el vector conté tants components com venciments diferents dels tipus d’interès sense risc utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

9. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument enfront de cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura de conformitat amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors corresponents a diferents corbes de rendiment i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin a la mateixa divisa. Les entitats han de compensar entre si les sensibilitats al mateix factor de risc. Només hi ha una única sensibilitat neta per segment.

No s’imposa cap requisit de fons propis per risc de curvatura en relació amb els riscos d’inflació i de base entre divises.

Article 207 quaterdecies. Factors de risc de diferencial de crèdit en relació amb instruments diferents de titulitzacions

1. Els factors de risc delta de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats als instruments diferents de titulitzacions que siguin sensibles al diferencial de crèdit d’aquests instruments són les taxes diferencials de crèdit dels seus emissors, que s’infereixen a partir dels pertinents instruments de deute i permutes de cobertura per impagament i s’assignen a cadascun dels següents venciments: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Les entitats han d’aplicar un sol factor de risc per emissor i venciment, independentment de si les taxes diferencials de crèdit d’aquests emissors s’infereixen a partir d’instruments de deute o permutes de cobertura per impagament. Els segments són segments sectorials, tal com es preveu en els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies, i cada segment ha d’incloure tots els factors de risc assignats al sector de què es tracti.

2. Els factors de risc vega de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats a les opcions els subjacents de les quals no consisteixen en titulitzacions i són sensibles al diferencial de crèdit són les volatilitats implícites de les taxes diferencials de crèdit de l’emissor del subjacent, que s’infereixen d’acord amb el que estableix l’apartat 1, i s’assignen als venciments següents en funció del venciment de l’opció subjecta a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. S’han d’utilitzar els mateixos segments que s’hagin utilitzat per al risc delta de diferencial de crèdit en relació amb instruments diferents de titulitzacions.

3. Els factors de risc de curvatura de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats als instruments diferents de titulitzacions consisteixen en un vector de taxes diferencials de crèdit, que representa una corba específica de diferencials de crèdit de l’emissor. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com venciments diferents de les taxes diferencials de crèdit utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. S’han d’utilitzar els mateixos segments que s’hagin utilitzat per al risc delta de diferencial de crèdit en relació amb instruments diferents de titulitzacions.

4. Les entitats han de calcular la sensibilitat de l’instrument enfront de cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura, de conformitat amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors inferits a partir dels pertinents instruments de deute o permutes de cobertura per impagament i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin al mateix emissor.

Article 207 quindecies. Factors de risc de diferencial de crèdit en relació amb les titulitzacions

1. Les entitats han d’aplicar els factors de risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions de la cartera de negociació de correlació alternativa a què es refereix l’apartat 3 a les posicions de titulització que estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa, segons es preveu als apartats 3, 4 i 5 de l’article 207.

Les entitats han d’aplicar els factors de risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions que no siguin de la cartera de negociació de correlació alternativa a què es refereix l’apartat 5 a les posicions de titulització que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa, segons es preveu als apartats 3, 4 i 5 de l’article 207.

2. Els segments aplicables al risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions que pertanyin a la cartera de negociació de correlació alternativa han de ser els mateixos que els aplicables al risc de diferencial de crèdit dels instruments diferents de titulitzacions, de conformitat amb els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

Els segments aplicables al risc de diferencial de crèdit de les titulitzacions que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa són específics d’aquesta classe de risc, de conformitat amb els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

3. Els factors de risc de diferencial de crèdit que les entitats han d’aplicar a les posicions de titulització que estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa són els següents:



4. Les entitats han de calcular la sensibilitat de la posició de titulització a cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura, de conformitat amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors inferits a partir dels pertinents instruments de deute o permutes de cobertura per impagament i amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin al mateix emissor.

5. Els factors de risc de diferencial de crèdit que han d’aplicar les entitats a les posicions de titulització que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa es refereixen al diferencial del tram, i no al dels instruments subjacents, i són els següents:



Article 207 sexdecies. Factors de risc de renda variable

1. Els segments relatius a tots els factors de risc de renda variable són els segments sectorials esmentats als articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

2. Els factors de risc delta en renda variable que les entitats han d’aplicar són tots els preus de comptat de la renda variable i tots els tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable.

A efectes del risc de renda variable, una corba específica de pactes de recompra (repos) de renda variable constitueix un únic factor de risc, expressat com a vector de tipus de pactes de recompra (repo) respecte de diferents venciments. En relació amb cada instrument, el vector ha de contenir tants components com venciments diferents dels tipus de pactes de recompra (repo) utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument.

Les entitats han de calcular la sensibilitat d’un instrument a aquest factor de risc de renda variable com la variació del valor de l’instrument, d’acord amb el seu model de valoració, resultant d’una alteració d’un punt bàsic en cadascun dels components del vector. Les entitats han de compensar entre si les sensibilitats al factor de risc consistent en els tipus de pactes de recompra (repo) del mateix valor de renda variable, independentment del nombre de components de cada vector.

3. Els factors de risc vega en renda variable que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents dels quals siguin sensibles a la renda variable són les volatilitats implícites dels preus de comptat de la renda variable, que s’han d’assignar als venciments següents en funció del venciment de les corresponents opcions subjectes a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. No s’imposa cap requisit de fons propis pels riscos vega en relació amb els tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable.

4. Els factors de risc de curvatura en renda variable que les entitats han d’aplicar les entitats a les opcions els subjacents dels quals siguin sensibles a la renda variable són tots els preus de comptat de la renda variable, amb independència del venciment de les corresponents opcions. No s’imposa cap requisit de fons propis pels riscos de curvatura en relació amb els tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable.

Article 207 septdecies. Factors de risc de matèries primeres

1. Els segments corresponents a tots els factors de risc de matèries primeres són els segments sectorials a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis sexvicies.

2. Els factors de risc delta en matèries primeres que les entitats han d’aplicar als instruments sensibles a les matèries primeres són tots els preus de comptat de les matèries primeres per tipus de matèria primera i per a cadascun dels venciments següents: 0,25 anys, 0,5 anys, 1 any, 2 anys, 3 anys, 5 anys, 10 anys, 15 anys, 20 anys i 30 anys. Les entitats només consideren que dos preus del mateix tipus de matèria primera i amb el mateix venciment constitueixen el mateix factor de risc quan el conjunt de les condicions jurídiques relatives al lloc de lliurament sigui idèntic.

3. Els factors de risc vega relacionats amb matèries primeres que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles a les matèries primeres són les volatilitats implícites dels preus de les matèries primeres per tipus de les mateixes, que s’assignen als venciments següents en funció del venciment de les corresponents opcions subjectes a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys. Les entitats han de considerar que les sensibilitats a un mateix tipus de matèria primera i assignades al mateix venciment constitueixen un únic factor de risc, que les entitats han de procedir, per tant, a compensar.

4. Els factors de risc de curvatura en matèries primeres que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles a les matèries primeres són una única sèrie de preus de matèries primeres amb diferents venciments per tipus de matèria primera, expressada com a vector. En relació amb cada instrument, el vector conté tants components com preus de la corresponent matèria primera utilitzi com a variables el model de valoració de l’entitat respecte d’aquest instrument. Les entitats no han d’establir diferències entre els preus de les matèries primeres pel lloc de lliurament.

La sensibilitat de l’instrument a cada factor de risc utilitzat en la fórmula de risc de curvatura es calcula d’acord amb l’article 207 octies. A efectes del risc de curvatura, les entitats han de considerar que els vectors amb un nombre diferent de components constitueixen el mateix factor de risc, sempre que aquests vectors corresponguin al mateix tipus de matèria primera.

Article 207 octodecies. Factors de risc de tipus de canvi

1. Els factors de risc delta relacionats amb el tipus de canvi que les entitats han d’aplicar als instruments sensibles al tipus de canvi són tots els tipus de canvi de comptat entre la divisa en què es denomina l’instrument i la divisa de referència de l’entitat quan aquesta última en faci ús de conformitat amb l’apartat 7. Les entitats han de preveure un segment per a cada parella de divises, el qual comprèn un sol factor de risc i una sola sensibilitat neta.

2. Els factors de risc vega relacionats amb el tipus de canvi que les entitats han d’aplicar a les opcions els subjacents de les quals siguin sensibles al tipus de canvi són les volatilitats implícites dels tipus de canvi entre les parelles de divises esmentades a l’apartat 1. Les volatilitats implícites dels tipus de canvi s’assignen als venciments següents en funció dels venciments de les corresponents opcions subjectes a requisits de fons propis: 0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys.

3. Els factors de risc de curvatura relacionats amb el tipus de canvi que les entitats han d’aplicar als instruments els subjacents de les quals siguin sensibles al tipus de canvi són els mateixos que els previstos a l’apartat 1.

4. Les entitats no estan obligades a distingir entre les variants local i extraterritorial d’una divisa per a tots els factors de risc delta, vega i de curvatura relacionats amb el tipus de canvi.

5. Quan un tipus de canvi que sigui el subjacent d’un instrument i subjecte a requisits de fons propis per risc de curvatura no es refereixi ni a la divisa de referència de l’entitat ni a la divisa de referència de l’entitat, aquesta última podrà dividir per 1,5 els corresponents components i establerts a l’apartat 2 de l’article 207 octies, respecte dels quals sigui el factor de risc de tipus de canvi entre una de les dos divises del subjacent i la divisa de referència o la divisa de referència de l’entitat, segons correspongui.

6. Amb l’autorització prèvia de l’AFA, les entitats podran dividir per 1,5 els components i establerts a l’apartat 2 de l’article 207 octies, de manera sistemàtica respecte a tots els factors de risc de tipus de canvi dels instruments sobre divises subjectes a requisits de fons propis per risc de curvatura, sempre que els factors de risc de tipus de canvi basats en la divisa de referència o de base de l’entitat, segons correspongui, que estiguin inclosos en el càlcul d’aquests components siguin objecte d’una variació simultània.

7. No obstant el que disposen els apartats 1 i 3, les entitats podran substituir, amb l’autorització prèvia de l’AFA, la seva divisa de referència per una altra divisa (“divisa de base”) en tots els tipus de canvi de comptat per expressar els factors de risc delta i de curvatura connexos al tipus de canvi quan es compleixin totes les condicions següents:



Les entitats que hagin estat autoritzades a utilitzar una divisa de base segons el que disposa el paràgraf primer han de convertir a la divisa de referència els resultants requisits de fons propis per risc de tipus de canvi utilitzant el tipus de canvi de comptat vigent entre la divisa de base i la divisa de referència.

Article 207 novodecies. Sensibilitats al risc delta

1. Les entitats han de calcular les sensibilitats delta en connexió amb el risc general de tipus d’interès de la manera següent:








2. Les entitats han de calcular les sensibilitats delta en connexió amb el risc de diferencial de crèdit per a totes les posicions, de titulització o no , de la manera següent:




3. Les entitats han de calcular les sensibilitats al risc delta en connexió amb renda variable de la manera següent:








4. Les entitats han de calcular les sensibilitats al risc delta en connexió amb matèries primeres enfront de cada factor de risc k de la manera següent:


En què:



5. Les entitats han de calcular les sensibilitats al risc delta en connexió amb el tipus de canvi enfront de cada factor de risc de tipus de canvi k de la manera següent:


En què:



Article 207 vicies. Sensibilitats de risc vega

1. Les entitats han de calcular la sensibilitat al risc vega d’una opció davant d’un factor de risc k determinat de la manera següent:


En què:



2. Quan es tracta de classes de risc en les quals una dimensió dels factors de risc vega és el venciment, sense que les normes per assignar els factors de risc siguin aplicables perquè les opcions no tenen venciment, les entitats han d’assignar aquests factors de risc al venciment prescrit més llarg. Aquestes opcions estan subjectes a l’addició per riscos residuals.

3. En el cas de les opcions sense preu d’exercici o barrera i de les opcions amb múltiples preus d’exercici o barreres, les entitats han d’efectuar l’assignació als preus d’exercici i venciments que utilitzin internament per valorar l’opció. Aquestes opcions estan també subjectes a l’addició per riscos residuals.

4. Les entitats no han de calcular el risc vega per als trams de titulització inclosos a la cartera de negociació de correlació alternativa, tal com es preveu en els apartats 3, 4 i 5 de l’article 207, i que no tinguin una volatilitat implícita. Els requisits de fons propis per risc delta i de curvatura es calculen en relació amb aquests trams de titulització.

Article 207 unvicies. Requisits aplicables als càlculs de sensibilitat

1. Les entitats han d’obtenir les sensibilitats a partir dels models de valoració de l’entitat que serveixen de base per notificar a la direcció general les pèrdues i guanys, utilitzant les fórmules recollides en els articles 207 novodecies i 207 vicies.

2. En calcular les sensibilitats al risc delta dels instruments amb opcionalitat que es mencionen a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 207 sexies, les entitats poden suposar que els factors de risc de volatilitat implícita romanen constants.

3. En calcular les sensibilitats al risc vega dels instruments amb opcionalitat que es mencionen a la lletra b de l’apartat 2 de l’article 207 sexies, s’apliquen els requisits següents:



4. Les entitats han de calcular totes les sensibilitats excepte les sensibilitats als ajustos de valoració del crèdit.

5. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, subjecte a l’autorització per part de l’AFA, una entitat pot fer ús de definicions alternatives de les sensibilitats al risc delta en el càlcul dels requisits de fons propis d’una posició de la cartera de negociació segons el que disposa aquesta secció, sempre que l’entitat compleixi totes les condicions següents:



6. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, subjecte a l’autorització per part de l’AFA, una entitat pot calcular les sensibilitats vega a partir d’una transformació lineal de definicions alternatives de les sensibilitats en el càlcul dels requisits de fons propis d’una posició de la cartera de negociació segons el que disposa aquesta secció, sempre que l’entitat compleixi les dos condicions següents:



Article 207 duovicies. Requisits de fons propis per a riscos residuals

1. A més dels requisits de fons propis per a risc de mercat establerts als articles 207 quinquies a 207 duodecies, les entitats han d’aplicar requisits de fons propis addicionals als instruments exposats a riscos residuals, d’acord amb aquest article.

2. Es considera que els instruments estan exposats a riscos residuals quan compleixin alguna de les condicions següents:



3. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis addicionals esmentats a l’apartat 1 com la suma dels imports nocionals bruts dels instruments esmentats a l’apartat 2 multiplicada per les ponderacions de risc següents:



4. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, l’entitat no ha d’aplicar els requisits de fons propis per a riscos residuals a un instrument que compleixi alguna de les condicions següents:



5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar què és un subjacent exòtic i quins instruments estan subjectes a riscos residuals a efectes de l’apartat 2.

Article 207 tervicies. Definicions i disposicions generals en relació amb el risc d’impagament

1. A efectes dels articles 207 quatervicies a 207 bis quinquies, s’entén per:



2. Els requisits de fons propis per risc d’impagament s’han d’aplicar als instruments de deute i de renda variable, als instruments derivats dels quals aquells siguin subjacents i als derivats els pagaments o el valor raonable dels quals es vegin afectats per l’impagament d’un deutor que no sigui la mateixa contrapart del derivat. Les entitats han de calcular els requisits per risc d’impagament per separat per a cadascun dels tipus d’instruments següents: aquells que no consisteixin en titulitzacions, titulitzacions que no estiguin incloses en la cartera de negociació de correlació alternativa i titulitzacions que estiguin incloses en aquesta cartera. Els requisits finals de fons propis per risc d’impagament que han d’aplicar les entitats han de ser la suma d’aquests tres components.

Article 207 quatervicies. Imports bruts d’impagament sobtat

1. Les entitats han de calcular els imports bruts d’impagament sobtat per a cada exposició llarga a instruments de deute com segueix:


En què:



2. Les entitats han de calcular els imports bruts d’impagament sobtat per a cada exposició curta a instruments de deute com segueix:


En què:



3. A l’efecte del càlcul previst en els apartats 1 i 2, l’LGD per als instruments de deute que han d’aplicar les entitats és la següent:



4. A l’efecte dels càlculs previstos en els apartats 1 i 2, el valor nocional es determina com segueix:



5. En el cas de les exposicions a instruments de renda variable, les entitats han de calcular els imports bruts d’impagament sobtat com segueix, en lloc de com es disposa en les fórmules previstes en els apartats 1 i 2:



En què:



6. Les entitats han d’assignar una LGD del 100% als instruments de renda variable a l’efecte del càlcul previst a l’apartat 5.

7. Quan es tracti d’exposicions al risc d’impagament resultants d’instruments derivats els pagaments dels quals, en cas d’impagament del deutor, no estiguin vinculats al valor nocional d’un instrument específic emès per aquest deutor o a l’LGD del deutor o un instrument emès per ell, les entitats han d’utilitzar mètodes alternatius per estimar els imports bruts d’impagament sobtat.

8. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar:



Article 207 quinvicies. Imports nets d’impagament sobtat

1. Les entitats han de calcular els imports nets d’impagament sobtat compensant entre si els imports bruts d’impagament sobtat de les exposicions curtes i de les exposicions llargues. La compensació només és possible entre exposicions davant un mateix deutor i quan les exposicions curtes tinguin igual o menys prelació que les exposicions llargues.

2. La compensació ha de ser íntegra o parcial en funció dels venciments de les exposicions que es compensin:



3. Quan la compensació no sigui possible, els imports bruts d’impagament sobtat han de ser iguals als imports nets d’impagament sobtat en el cas de les exposicions amb un venciment igual o superior a un any. Els imports bruts d’impagament sobtat amb un venciment inferior a un any s’han de multiplicar per la raó entre el venciment de l’exposició i un any, amb un límit de tres mesos, per calcular els imports nets d’impagament sobtat.

4. A efectes dels apartats 2 i 3, es pren en consideració el venciment dels contractes de derivats, i no el dels seus subjacents. A discreció de l’entitat, s’assigna a les exposicions de renda variable al comptat un venciment d’un any o de tres mesos.

Article 207 sexvicies. Càlcul dels requisits de fons propis per risc d’impagament

1. Els imports nets d’impagament sobtat, independentment del tipus de contrapart, es multipliquen per les ponderacions de risc d’impagament que corresponguin a la seva qualitat creditícia, segons s’especifica al quadre 2 següent:


2. Les exposicions que rebrien una ponderació de risc del 0% d’acord amb el mètode estàndard per al risc de crèdit de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, reben una ponderació per risc d’impagament del 0% a efectes dels requisits de fons propis per risc d’impagament.

3. L’impagament sobtat net ponderat s’atribueix als segments següents: empreses, emissors sobirans i administracions locals/municipis.

4. Els imports nets ponderats d’impagament sobtat s’han d’agregar dins de cada segment d’acord amb la fórmula següent:


En què:



A l’efecte del càlcul de DRC_b i de WtS, s’agreguen les posicions llargues i curtes respecte de totes les posicions dins d’un segment, independentment del nivell de qualitat creditícia al qual aquestes posicions s’assignin, amb la finalitat d’obtenir els requisits de fons propis per risc d’impagament específics del segment.

5. Els requisits finals de fons propis per risc d’impagament per les exposicions no consistents en titulitzacions es calculen com la suma simple dels requisits de fons propis de cada segment.

Article 207 septvicies. Imports d’impagament sobtat de les titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Els imports bruts d’impagament sobtat de les exposicions de titulització han de ser el seu valor de mercat o, en cas que el seu valor de mercat no estigui disponible, el seu valor raonable determinat d’acord amb la normativa comptable que sigui aplicable.

2. Els imports nets d’impagament sobtat es determinen compensant els imports bruts llargs d’impagament sobtat amb els imports bruts curts d’impagament sobtat. La compensació només és possible entre exposicions de titulització amb el mateix conjunt d’actius subjacents i pertanyents al mateix tram. No es permet la compensació entre exposicions de titulització amb diferents conjunts d’actius subjacents, encara que els punts de connexió i separació siguin els mateixos.

3. Quan, descomponent o combinant exposicions de titulització existents, puguin replicar-se perfectament, llevat de la dimensió del venciment, altres exposicions de titulització també existents, poden utilitzar-se a l’efecte de compensació les exposicions resultants de la descomposició o combinació, en lloc de les exposicions de titulització existents.

4. Quan, descomponent o combinant exposicions existents en noms subjacents, pugui replicar-se perfectament tota l’estructura de trams d’una exposició de titulització existent, poden utilitzar-se a l’efecte de compensació les exposicions resultants de la descomposició o combinació, en lloc de les exposicions de titulització existents. Quan s’utilitzin d’aquesta manera els noms subjacents, han d’eliminar-se del tractament del risc d’impagament en exposicions no consistents en titulitzacions.

5. L’article 207 quinvicies s’aplica tant a les exposicions de titulització existents com a les exposicions de titulització utilitzades d’acord amb els apartats 3 o 4. Els venciments pertinents han de ser els dels trams de titulització.

Article 207 bis bis. Càlcul dels requisits de fons propis per risc d’impagament de titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Els imports nets d’impagament sobtat de les exposicions de titulització es multipliquen pel 8% de la ponderació de risc aplicable a l’exposició de titulització pertinent a la cartera d’inversió, fins i tot quan es tracti de titulitzacions STS, d’acord amb la jerarquia de mètodes establerts en els articles 152 a 165, i independentment del tipus de contrapart.

2. S’aplica un venciment d’un any a tots els trams quan les ponderacions de risc es calculin d’acord amb el mètode SEC-ERBA (basat en qualificacions externes).

3. Els imports d’impagament sobtat ponderats per risc de les diverses exposicions de titulització al comptat es limiten com a màxim al valor raonable de la posició.

4. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats per risc s’han d’assignar als segments següents:



A efectes del paràgraf primer, les onze classes d’actius són: pagarés de titulització (ABCP), préstecs per a vehicles / lloguers de vehicles, bons de titulització hipotecària sobre immobles residencials (RMBS), bons de titulització hipotecària sobre immobles comercials (CMBS), targetes de crèdit, obligacions garantides per préstecs, obligacions garantides per deute al quadrat (CDO al quadrat), petites i mitjanes empreses (pimes), préstecs per a estudiants, altres minoristes, altres grans clients. Les quatre regions són Àsia, Europa, Amèrica del Nord i la resta del món.

5. Per assignar una exposició de titulització a un segment, les entitats es basen en una classificació d’ús comú en el mercat. Les entitats han d’assignar cada exposició de titulització a un únic dels segments esmentats en l’apartat 4. Tota exposició de titulització que una entitat no pugui assignar a un segment per a una classe d’actiu o regió s’assigna a la classe d’actius “altres minoristes” o “altres grans clients” o a la regió “resta del món”, respectivament.

6. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats se sumen dins de cada segment de la mateixa manera que per al risc d’impagament de les exposicions no consistents en titulitzacions, utilitzant la fórmula que es detalla a l’apartat 4 de l’article 207 sexvicies, i obtenen així els requisits de fons propis per risc d’impagament de cada segment.

7. Els requisits finals de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa es calculen com la suma simple dels requisits de fons propis de cada segment.

Article 207 bis ter. Àmbit d’aplicació dels requisits de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Per a la cartera de negociació de correlació alternativa, els requisits de fons propis han d’incloure el risc d’impagament de les exposicions de titulització i de les cobertures no consistents en titulitzacions. Aquestes cobertures s’han d’excloure dels càlculs del risc d’impagament de les exposicions no consistents en titulitzacions. No pot haver-hi cap benefici de diversificació entre els requisits de fons propis per risc d’impagament de les exposicions no consistents en titulitzacions, els requisits de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions no pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa i els requisits de fons propis per risc d’impagament de les titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa.

2. En el cas dels derivats de renda variable i derivats de crèdit negociats i no inclosos entre les titulitzacions, els imports d’impagament sobtat per a cada component es determinen aplicant l’enfocament de transparència.

Article 207 bis quater. Imports d’impagament sobtat de la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Als efectes d’aquest article, s’entén per:



2. Els imports bruts d’impagament sobtat de les exposicions, de titulització o no, de la cartera de negociació de correlació alternativa han de ser el seu valor de mercat o, en cas que el seu valor de mercat no estigui disponible, el seu valor raonable determinat d’acord amb la normativa comptable que sigui aplicable.

3. Els productes d’n-èsim impagament s’assimilen a productes per trams amb els punts d’unió i separació següents:



4. Els imports nets d’impagament sobtat es determinen compensant els imports bruts llargs d’impagament sobtat amb els imports bruts curts d’impagament sobtat. La compensació només és possible entre exposicions que, a excepció del venciment, siguin per la resta idèntiques. La compensació només és possible en els casos següents:



Article 207 bis quinquies. Càlcul dels requisits de fons propis pel risc d’impagament en relació amb la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Els imports nets d’impagament sobtat es multipliquen per:



2. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats pel risc s’han d’assignar a segments que corresponguin a un índex.

3. Els imports nets d’impagament sobtat ponderats pel risc han de ser agregats dins de cada segment segons la fórmula següent:


En què:



4. Les entitats han de calcular els requisits de fons propis pel risc d’impagament de la cartera de negociació de correlació alternativa aplicant la fórmula següent:


En què:



Article 207 bis sexies. Ponderacions pel risc general de tipus d’interès

1. Les ponderacions de risc de les sensibilitats als factors de risc relatius als tipus d’interès sense risc són les següents:


2. Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc de l’1,6% a totes les sensibilitats a la inflació i als factors de risc de base entre divises.

3. Per a les divises incloses a la subcategoria de divises de més liquiditat esmentada a l’apartat 1, i la divisa nacional de l’entitat, les ponderacions de risc dels factors de risc dels tipus d’interès sense risc han de ser les ponderacions de risc indicades al quadre 3 dividides per .

Article 207 bis septies. Correlacions dins del segment respecte al risc general de tipus d’interès

1. Entre dos sensibilitats ponderades de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i WS_l dins del mateix segment, i amb el mateix venciment assignat però corresponents a diferents corbes, la correlació ρ_kl s’estableix en el 99,90%.

2. Entre dos sensibilitats ponderades de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i WS_l dins del mateix segment, corresponents a la mateixa corba però amb diferents venciments, la correlació s’estableix en virtut de la fórmula següent:


En què:



3. Entre dos sensibilitats ponderades de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i WS_l dins del mateix segment, corresponents a diferents corbes i amb diferents venciments, la correlació ρ_kl ha de ser igual al paràmetre de correlació especificat a l’apartat 2 multiplicat per 99,90%.

4. Entre una sensibilitat ponderada de factors de risc general de tipus d’interès WS_k i una sensibilitat ponderada de factors de risc d’inflació WS_l, la correlació es fixa en el 40%.

5. Entre qualsevol sensibilitat ponderada de factors de risc de base entre divises WS_k i qualsevol sensibilitat ponderada de factors de risc general de tipus d’interès WS_l, incloent-hi un altre factor de risc de base entre divises, la correlació es fixa en el 0%.

Article 207 bis octies. Correlacions entre segments respecte del risc general de tipus d’interès

1. Per agregar factors de risc pertanyents a diferents segments, s’utilitza el paràmetre γ_bc = 50%.

2. El paràmetre γ_bc = 80% s’utilitza per agregar un factor de risc de tipus d’interès basat en una divisa prevista a l’apartat 3 de l’article 207 bis tervicies, i un factor de risc de tipus d’interès basat en l’euro.

Article 207 bis nonies. Ponderacions per risc de diferencial de crèdit sobre exposicions no consistents en titulitzacions

1. Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de diferencial de crèdit sobre exposicions no consistents en titulitzacions han de ser les mateixes per a tots els venciments (0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys) dins de cada segment del quadre 4.


2. En assignar una exposició al risc a un sector, les entitats s’han de basar en una classificació d’ús comú al mercat per agrupar els emissors per sector d’activitat. Les entitats han d’assignar cada emissor a un sol dels segments sectorials indicats en el quadre 4. Les exposicions al risc derivades de qualsevol emissor que una entitat no pugui assignar d’aquesta manera a un sector s’han d’assignar al segment 18 en el quadre 4.

Article 207 bis decies. Correlacions dins del segment respecte del risc de diferencial de crèdit (exposicions no consistents en titulitzacions)

1. El paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment es fixa com segueix:


En què:



2. Els paràmetres de correlació a què es refereix l’apartat 1 no s’han d’aplicar al segment 18 indicat en el quadre 4 de l’apartat 1 de l’article 207 bis nonies. Els requisits de capital a l’efecte de la fórmula d’agregació del risc delta dins del segment 18 han de ser iguals a la suma dels valors absoluts de les sensibilitats netes ponderades atribuïdes a aquest segment:


Article 207 bis undecies. Correlacions entre segments respecte del risc de diferencial de crèdit (exposicions no consistents en titulitzacions)

El paràmetre de correlació γbc que s’ha d’aplicar a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments es fixa com segueix:


En què:




Article 207 bis duodecies. Ponderacions per risc de diferencial de crèdit en titulitzacions (cartera de negociació de correlació alternativa)

Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de diferencial de crèdit en titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa són les mateixes per a tots els venciments (0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys) dins de cada segment del quadre 6, i són les següents:


Article 207 bis terdecies. Correlacions respecte del risc de diferencial de crèdit en titulitzacions pertanyents a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. La correlació de risc delta s’obté d’acord amb l’article 207 bis decies, llevat que, a efectes d’aquest apartat, és igual a 1 quan les dos sensibilitats estiguin associades a les mateixes corbes, i al 99,00% en els altres casos.

2. La correlació s’obté d’acord amb l’article 207 bis undecies.

Article 207 bis quaterdecies. Ponderacions pel risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa són les mateixes per a tots els venciments (0,5 anys, 1 any, 3 anys, 5 anys i 10 anys) dins de cada segment del quadre 7, i són les següents:


2. En assignar una exposició al risc a un sector, les entitats s’han de basar en una classificació d’ús comú al mercat per agrupar els emissors per sector d’activitat. Les entitats han d’assignar cada tram a un dels segments sectorials indicats al quadre 7. Les exposicions al risc derivades de qualsevol tram que una entitat no pugui assignar d’aquesta manera a un sector s’assignen al segment 25.

Article 207 bis quindecies. Correlacions dins del segment respecte del risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. Entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment, el paràmetre de correlació ρ_kl es fixa de la manera següent:


En què:



2. Els paràmetres de correlació als quals es fa referència a l’apartat 1 no s’apliquen al segment 25 del quadre 7 de l’article 207 bis quaterdecies. Els requisits de capital a l’efecte de la fórmula d’agregació del risc delta dins del segment 25 han de ser iguals a la suma dels valors absoluts de les sensibilitats netes ponderades assignades a aquest segment:


Article 207 bis sexdecies. Correlacions entre segments respecte del risc de diferencial de crèdit en titulitzacions que no pertanyen a la cartera de negociació de correlació alternativa

1. El paràmetre de correlació γ_bc s’aplica a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments i ha de romandre fixat en el 0%.

2. Els requisits de capital per al segment 25 s’han d’afegir al capital global a nivell de la classe de risc, sense que es reconegui cap efecte de diversificació o de cobertura amb cap altre segment.

Article 207 bis septdecies. Ponderacions pel risc de renda variable

1. Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de renda variable i als tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable es determinen per a cada segment del quadre 8 i són les següents:


2. A efectes del que disposa aquest article, s’ha de determinar què constitueix una capitalització de mercat reduïda o elevada mitjançant un reglament tècnic.

3. A efectes del que disposa aquest article, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar què constitueix un mercat emergent i què constitueix una economia avançada.

4. En assignar una exposició al risc a un sector, les entitats s’han de basar en una classificació d’ús comú en el mercat per agrupar els emissors per sector d’activitat. Les entitats han d’assignar cada emissor a un dels segments sectorials indicats en el quadre 8 i han d’assignar tots els emissors del mateix sector al mateix sector. Les exposicions al risc derivades de qualsevol emissor que una entitat no pugui assignar de tal manera a un sector s’han d’assignar al segment 11 en el quadre 8. Els emissors de renda variable multinacionals o multisectorials han de ser assignats a un segment determinat en funció de la regió i el sector d’importància més gran en què opera l’emissor de renda variable.

Article 207 bis octodecies. Correlacions dins del segment respecte del risc de renda variable

1. El paràmetre de correlació del risc delta ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment queda fixat en el 99,90% quan es tracta, per una banda, d’una sensibilitat a un preu de comptat de renda variable i, per l’altra, d’una sensibilitat a un tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable, i ambdós estiguin associades al mateix nom d’emissor de renda variable.

2. En casos diferents dels previstos en l’apartat 1, el paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l al preu de comptat de renda variable dins del mateix segment es fixa com segueix:



3. El paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l al tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable dins del mateix segment es fixa d’acord amb les lletres a a d de l’apartat 2.

4. Entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment, una de les quals sigui una sensibilitat a un preu de comptat de renda variable i l’altra, una sensibilitat a un tipus de pactes de recompra (repo) de renda variable, i que estiguin associades a diferents noms d’emissor de renda variable, el paràmetre de correlació ρ_kl s’ha de fixar d’acord amb els paràmetres de correlació especificats en l’apartat 2, multiplicats pel 99,90%.

5. Els paràmetres de correlació especificats en els apartats 1 a 4 no s’apliquen al segment 11. Els requisits de capital a l’efecte de la fórmula d’agregació del risc delta dins del segment 11 són iguals a la suma dels valors absoluts de les sensibilitats netes ponderades assignades a aquest segment:


Article 207 bis novodecies. Correlacions entre segments respecte del risc de renda variable

El paràmetre de correlació γ_bc s’aplica a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments.

Queda fixat en relació amb els segments del quadre 8 de l’article 207 bis septdecies de la manera següent:



Article 207 bis vicies. Ponderacions pel risc de matèries primeres

Les ponderacions de risc per a les sensibilitats als factors de risc de matèries primeres són les següents:


Article 207 bis unvicies. Correlacions dins del segment respecte del risc de matèries primeres

1. A efectes del que disposa aquest article, dos matèries primeres qualssevol es consideren matèries primeres diferents quan hi hagi al mercat dos contractes que es diferenciïn només per la matèria primera subjacent que s’hagi de lliurar en virtut de cada contracte.

2. El paràmetre de correlació ρ_kl entre dos sensibilitats WS_k i WS_l dins del mateix segment es fixa com segueix:


En què:



3. Les correlacions dins del segment són les següents:


4. No obstant el que disposa l’apartat 1, s’apliquen les disposicions següents:



Article 207 bis duovicies. Correlacions entre segments respecte del risc de matèries primeres

El paràmetre de correlació γ_bc que s’aplica a l’agregació de sensibilitats entre diferents segments queda fixat en:



Article 207 bis tervicies. Ponderacions per risc de tipus de canvi

1. S’aplica una ponderació de risc del 15% a totes les sensibilitats als factors de risc de tipus de canvi.

2. La ponderació de risc dels factors de risc de tipus de canvi en relació amb els parells de divises compostos per l’euro i la divisa d’un estat membre de la UE que participi en la segona fase de la unió econòmica i monetària (MTC II) ha de ser una de les següents:



3. No obstant el que disposa l’apartat 2, la ponderació de risc dels factors de risc de tipus de canvi en relació amb les divises a què fa referència l’apartat 2 que participen en l’MTC II amb un marge de fluctuació acordat formalment que sigui més reduït que el marge estàndard de més o menys el 15% ha de ser igual a la fluctuació percentual màxima dins aquest marge més reduït.

4. La ponderació de risc dels factors de risc de tipus de canvi inclosos a la subcategoria de parells de divises de més liquiditat que es determini mitjançant un reglament tècnic ha de ser la que s’esmenta a l’apartat 1 dividida entre .

5. Quan les dades diàries sobre el tipus de canvi per als tres anys anteriors mostrin que un parell de divises format per l’euro i una divisa d’un estat membre diferent de l’euro és constant i que l’entitat sempre pot afrontar un diferencial nul entre el preu de compra i el de venda en les respectives transaccions relacionades amb aquest parell de divises, l’entitat ha de poder aplicar la ponderació de risc que s’esmenta a l’apartat 1, dividida entre 2, sempre que compti amb l’autorització explícita de l’AFA per fer-ho.

Article 207 bis quatervicies. Correlacions respecte al risc de tipus de canvi

S’ha d’aplicar un paràmetre de correlació γbc uniforme igual al 60% a l’agregació de sensibilitats a factors de risc de tipus de canvi.

Article 207 bis quinvicies. Ponderacions per risc vega i de curvatura

1. Els factors de risc vega han d’utilitzar els segments relatius al delta a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies.

2. La ponderació de risc corresponent a un determinat factor de risc vega k (RW_k) es determina com a proporció del valor actual d’aquest factor de risc k, que representa la volatilitat implícita d’un subjacent, tal com es descriu en els articles 207 terdecies a 207 unvicies.

3. La proporció a què es refereix l’apartat 2 s’ha de fer dependre de la liquiditat suposada de cada tipus de factor de risc segons la fórmula següent:


En què:




4. Els segments utilitzats en el marc del risc delta en els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies s’han d’utilitzar en el marc del risc de curvatura, llevat que s’indiqui el contrari en aquesta secció.

5. Per als factors de risc de curvatura del tipus de canvi i de renda variable, les ponderacions per risc de curvatura han de ser desplaçaments relatius iguals a les ponderacions per risc delta a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies.

6. Per als factors de risc de curvatura de risc general de tipus d’interès, de diferencial de crèdit i de matèries primeres, la ponderació per risc de curvatura ha de ser el desplaçament paral·lel de tots els vèrtexs per a cada corba en funció de la ponderació per risc delta més elevada que es prescriu a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies per a la classe de risc pertinent.

Article 207 bis sexvicies. Correlacions relatives al risc vega i de curvatura

1. El paràmetre de correlació ρ_kl entre sensibilitats al risc vega dins del mateix segment de la classe “risc general de tipus d’interès” es fixa com segueix:


En què:



2. El paràmetre de correlació ρ_kl entre sensibilitats al risc vega dins d’un mateix segment de les altres classes de risc es fixa com segueix:


En què:



3. Pel que fa a les sensibilitats al risc vega entre segments dins d’una classe de risc (risc general de tipus d’interès i altres), s’han d’utilitzar en el context del risc vega els mateixos paràmetres de correlació per a γbc que els especificats en l’article 207 duovicies respecte de les correlacions delta per a cada classe de risc.

4. No s’ha de reconèixer cap benefici de diversificació o cobertura entre factors de risc vega i factors de risc delta en el mètode estàndard. Els requisits de fons propis per risc vega i risc delta s’han d’agregar mitjançant una suma simple.

5. Les correlacions del risc de curvatura han de ser iguals al quadrat de les corresponents correlacions del risc delta ρ_kl i γ_bc a què es refereixen els articles 207 bis sexies a 207 bis quatervicies.”

Article 73. Modificació de l’article 250 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la definició d’ que figura en el segon paràgraf de l’apartat 1 de l’article 250 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Article 250. Mètode estàndard

[…]

Article 74. Modificació de l’article 251 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 251 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 251. Alternativa a la utilització dels models CVA per calcular els requisits de fons propis

Com a alternativa a l’article 250, per als instruments esmentats a l’article 249 i amb la condició d’obtenir el consentiment previ de l’AFA, les entitats que utilitzin el mètode de l’exposició original previst en l’article 180 poden aplicar un factor multiplicador de deu (10) a les exposicions ponderades per risc resultants per al risc de crèdit de contrapart d’aquestes exposicions, en comptes de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA.”

Article 75. Modificació de l’article 256 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 256 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 256. Càlcul del valor d’exposició

1. Les exposicions totals enfront d’un grup de clients vinculats entre si es calculen sumant les exposicions enfront de cadascun dels clients individuals d’aquest grup.

2. Les exposicions globals enfront de clients individuals es calculen sumant les exposicions de la cartera de negociació i les exposicions de la cartera d’inversió.

3. Pel que fa a les exposicions de la cartera de negociació, les entitats poden:



Als efectes de les lletres a i b, els instruments financers poden assignar-se a segments en funció dels diversos graus de prelació amb la finalitat de determinar la prelació relativa de les posicions.

4. Les entitats han de calcular els valors d’exposició dels contractes de derivats enumerats en l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit directament subscrits amb un client de conformitat amb un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III, segons sigui procedent. Les exposicions resultants de les operacions a què es refereixen els articles 244 a 246 es calculen de la manera determinada en aquests articles.

En calcular el valor d’exposició dels contractes a què es refereix el paràgraf primer, quan aquests contractes s’assignin a la cartera de negociació, les entitats han de complir a més els principis establerts a l’article 185.

No obstant el que es disposa en el paràgraf primer d’aquest apartat, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 148 de la secció tercera del capítol tercer del títol III poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.

5. Les entitats han d’afegir a l’exposició total enfront d’un client les exposicions resultants dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels contractes sobre derivats de crèdit quan el contracte no es va subscriure directament amb aquest client però l’instrument de deute o renda variable subjacent va ser emès per aquest client.

6. Les exposicions no han d’incloure:



7. Amb la finalitat de determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si, en relació amb clients respecte dels quals l’entitat tingui exposicions a través de les operacions a què es refereixen les lletres m i o de l’article 78, o a través d’altres operacions en què hi hagi una exposició a actius subjacents, l’entitat ha d’avaluar les seves exposicions subjacents tenint en compte el contingut econòmic de l’estructura de l’operació i els riscos inherents a l’estructura de l’operació en si, per tal de determinar si es tracta d’una exposició addicional.

8. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els aspectes següents:



9. A l’efecte de l’apartat 5, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar la manera de determinar les exposicions resultants dels contractes enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit no directament subscrits amb un client, però que siguin subjacents d’un instrument de deute o renda variable emès per aquest client per a la seva inclusió en les exposicions respecte del client.”

Article 76. Modificació de l’article 258 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 258 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 258. Definició de gran exposició

Tal com disposa la lletra b de l’apartat 3 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es considera “gran exposició” l’exposició contreta per una entitat respecte d’un client o un grup de clients vinculats entre si quan el seu valor sigui igual o superior al 10% del seu capital de nivell 1.”

Article 77. Modificació de l’article 259 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 259 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 259. Requisits d’informació

1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de presentar a l’AFA la informació següent sobre cadascuna de les grans exposicions, incloses les que estiguin exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 d’aquest Reglament:



Així mateix, les entitats han de notificar a l’AFA les exposicions d’un valor igual o superior a 300 milions d’euros però inferior al 10% del capital de nivell 1 de l’entitat en base consolidada.

2. Les entitats han de comunicar a l’AFA, a més de la informació esmentada a l’apartat 1, la informació indicada a continuació i relativa a les seves deu principals exposicions en base consolidada enfront d’entitats, així com les seves deu principals exposicions en base consolidada enfront d’entitats del sistema bancari paral·lel que duguin a terme activitats bancàries fora del marc regulat, incloses les grans exposicions exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:



3. La informació s’ha de comunicar a l’AFA com a mínim dos vegades a l’any.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar els criteris per a la identificació de les entitats del sistema bancari paral·lel a què es fa referència a l’apartat 2.”

Article 78. Modificació de l’article 260 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1 i 5 de l’article 260 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 260. Limitació de la gran exposició

1. Tal com disposa l’apartat 6 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cap entitat no pot assumir davant d’un client o grup de clients vinculats entre si una exposició el valor de la qual excedeixi el 25% del seu capital de nivell 1, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268 d’aquest Reglament. Quan aquest client sigui una entitat o quan el grup de clients vinculats entre si inclogui una o diverses entitats, aquest valor no pot sobrepassar el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat o 150 milions de EUR, si aquesta quantitat fos més elevada, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant de tots els clients vinculats entre si que no siguin entitats, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no ultrapassi el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat.

Quan la quantitat de 150 milions de EUR sigui més elevada que el 25% del capital de nivell 1 de l’entitat, el valor de l’exposició, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no pot excedir un límit raonable en termes de capital de nivell 1 de l’entitat. Aquest límit ha de ser determinat per les entitats, de conformitat amb les polítiques i els procediments esmentats en l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, per afrontar i controlar el risc de concentració. Aquest límit no pot superar el 100% del capital de nivell 1 de l’entitat.

[…]

5. Tal com s’estableix en la lletra c de l’apartat 8 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els límits fixats en aquest article poden superar-se en les exposicions de la cartera de negociació de l’entitat si es compleixen sempre totes les condicions següents:



En cada un dels casos en què s’hagi superat el límit, l’entitat ha de comunicar sense demora a l’AFA l’import de l’excés i el nom del client en qüestió, i, si escau, el nom del grup de clients vinculats entre si.”

Article 79. Modificació de l’article 261 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 1 i s’afegeix l’apartat 3 a l’article 261 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 261. Compliment dels requisits enfront de grans exposicions

1. Tal com disposa l’apartat 7 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat bancària, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.

Quan sigui aplicable l’import de 150 milions d’euros indicat en l’apartat 1 de l’article 260, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, que es pugui sobrepassar el límit del 100% en termes de capital de nivell 1 de l’entitat.

Quan, en els casos excepcionals esmentats en el primer i el segon paràgrafs d’aquest apartat, l’AFA permeti a una entitat superar el límit fixat a l’apartat 1 de l’article 260, per un període superior a tres mesos, l’entitat ha de presentar un pla amb vista a tornar a complir oportunament el límit a satisfacció de l’AFA, i ha de dur a terme aquest pla en un termini acordat amb aquesta última. L’AFA ha de supervisar l’execució del pla i, si escau, ha d’exigir una restauració més ràpida del compliment.

[…]

3. A efectes de l’apartat 1, mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar:

Article 80. Modificació de l’article 262 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica el quadre de l’apartat 3 de l’article 262 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 262. Càlcul dels requisits de fons propis addicionals a grans exposicions a la cartera de negociació

[…]

3. Al cap de deu dies d’haver-se produït l’excés, els seus components, seleccionats d’acord amb l’apartat 1, s’han de consignar en la línia corresponent de la columna 1 del quadre 1 que figura a continuació, en ordre creixent dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i el capítol sisè del títol III. El requisit de fons propis addicional ha de ser igual a la suma dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i del capítol sisè del títol III, corresponents a aquests components, multiplicada pel factor corresponent de la columna 2 del quadre 1.


”

Article 81. Modificació de l’article 264 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 1 de l’article 264 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 264. Tècniques admissibles de reducció del risc

1. Les entitats han d’utilitzar una tècnica de reducció del risc de crèdit per calcular una exposició quan hagin utilitzat aquesta tècnica per calcular els requisits de fons propis per risc de crèdit de conformitat amb el capítol tercer del títol III, i sempre que la tècnica de reducció del risc de crèdit compleixi les condicions establertes en aquest article.

Als efectes del que disposen els articles 265 a 268, el terme garantia ha d’incloure els derivats de crèdit reconeguts d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, a excepció dels bons vinculats a crèdit.

[…]”

Article 82. Modificació de l’article 265 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen les lletres j i q i s’afegeixen les lletres k bis a k quater i r a l’apartat 1, i també s’hi afegeix l’apartat 4, de l’article 265 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 265. Exempcions

1. Les exposicions següents queden exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:

[…]



[…]

4. No es permet l’aplicació simultània a la mateixa exposició de més d’una exempció establerta als apartats 1 i 2.”

Article 83. Modificació de l’article 266 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 266 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 266. Càlcul dels efectes de l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

1. Amb la finalitat de calcular el valor de les exposicions a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats poden utilitzar el “valor d’exposició plenament ajustat”, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, tenint en compte la reducció del risc de crèdit, els ajustos de volatilitat i qualsevol desfasament de venciment (E*) a què es fa referència en l’esmentada secció.

2. A efectes de l’apartat 1, les entitats, exceptuades les que utilitzin el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, han d’utilitzar el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, amb independència del mètode utilitzat per al càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit.

Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 143 poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.

3. A l’hora de calcular el valor de les exposicions a efectes de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats han de dur a terme proves de resistència periòdiques de les seves concentracions de risc de crèdit, especialment en relació amb el valor realitzable de qualsevol garantia real acceptada.

Les proves de resistència periòdiques esmentades en el primer paràgraf han d’atendre els riscos derivats de canvis potencials de les condicions de mercat que puguin afectar desfavorablement l’adequació dels fons propis de les entitats i els riscos derivats de l’execució de les garanties reals en situacions de tensió.

Les proves de resistència efectuades han de ser adequades per avaluar aquests riscos.

Les entitats han d’incloure els aspectes següents en les seves estratègies per gestionar el risc de concentració:



4. Quan una entitat redueixi l’exposició davant un client mitjançant una tècnica de reducció del risc de crèdit admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 264, l’entitat, de la forma establerta en l’article 268, ha de tractar la part de l’exposició en què s’hagi reduït l’exposició envers el client com si s’hagués contret envers el proveïdor de cobertura en lloc d’haver-se contret en relació amb el client.”

Article 84. Modificació de l’article 267 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 267 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 267. Exposicions derivades d’activitats de préstec hipotecari

1. Per calcular els valors d’exposició d’acord amb el que preveu l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o de qualsevol part d’una exposició completament garantida per béns immobles de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 91, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o del 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:



2. Per calcular els valors d’exposició a efectes de l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o d’una part d’una exposició completament garantida per béns immobles comercials de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 92, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o del 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:

Article 85. Modificació de l’article 268 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

1. Es modifica l’article 268 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 268. Enfocament alternatiu

1. Quan una exposició davant d’un client estigui garantida per un tercer o per garanties reals emeses per un tercer, l’entitat ha de:



Les entitats no han d’aplicar l’enfocament previst en la lletra b del primer paràgraf en els casos en què hi hagi desfasament entre el venciment de l’exposició i el venciment de la protecció.

A efectes d’aquest títol, les entitats poden aplicar tant el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera com l’enfocament que preveu la lletra b del primer paràgraf, únicament en els casos en què estigui permès l’ús tant del mètode ampli com del mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera a efectes de l’article 59.

2. En cas que l’entitat apliqui la lletra a de l’apartat 1, l’entitat ha de tenir en compte el següent:



3. A efectes de la lletra b de l’apartat 1, una entitat pot substituir l’import previst a la lletra a d’aquest apartat per l’import previst a la lletra b d’aquest apartat, sempre que es compleixin les condicions establertes a les lletres c, d i e d’aquest apartat:



4. Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment per especificar les condicions per a l’aplicació del tractament a què es refereix l’apartat 3, incloses les condicions i la freqüència de la determinació, supervisió i revisió dels límits previstos en la lletra b de l’apartat 3.”

Article 86. Modificació de l’article 276 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 276 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 276. Definicions

A efectes d’aquest títol, s’han d’aplicar les definicions següents:

1. Client financer: és un client, inclosos els clients financers que pertanyen a grups d’empreses no financeres, que duu a terme una o diverses de les activitats enumerades a l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra com a activitat principal o que és un dels següents:



2. Dipòsit minorista: és un passiu davant d’una persona física o una pime, si la pime compleix els criteris per pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes d’acord amb l’article 89 de la secció segona del capítol tercer del títol III, o un passiu davant d’una empresa, quan el volum de vendes anual del grup consolidat de què formi part l’empresa sigui inferior a 50 milions d’euros, i si els dipòsits agregats respecte a aquesta pime o aquesta empresa a nivell de grup no superen 1 milió d’euros.

3. Societat d’inversió personal: és una empresa o un fideïcomís el propietari o propietari efectiu del qual és una persona física o un grup de persones físiques estretament vinculades entre si sense que dugui a terme cap altra activitat mercantil, industrial o professional, i que es constitueix amb l’únic propòsit de gestionar el patrimoni del propietari o propietaris, que inclou activitats auxiliars, com segregar els actius dels propietaris dels actius empresarials, facilitar la transmissió d’actius dins d’una família o evitar una divisió dels actius després de la defunció d’un membre de la família, sempre que aquestes activitats auxiliars estiguin relacionades amb la finalitat principal de gestionar el patrimoni dels propietaris.

4. Intermediari de dipòsits: és una persona física o una empresa que col·loca els dipòsits de tercers, inclosos els dipòsits minoristes i els dipòsits corporatius, amb exclusió dels dipòsits de clients financers, en entitats bancàries a canvi d’una comissió.

5. Actius lliures de càrregues: són actius que no estan sotmesos a restriccions legals, contractuals, reglamentàries o d’una altra índole que impedeixin a l’entitat liquidar, vendre, transferir, cedir o, en general, alienar aquests actius mitjançant la venda directa o el pacte de recompra.

6. Sobregarantia no obligatòria: és qualsevol import d’actius que l’entitat no està obligada a vincular a una emissió de bons garantits en virtut de disposicions legals o reglamentàries o compromisos contractuals, o per raons de disciplina de mercat, inclús, en particular, quan els actius es faciliten per sobre del requisit mínim legal, reglamentari o regulatiu de sobregarantia aplicable als bons garantits d’acord amb la legislació andorrana i nacional d’un estat membre de la UE o d’un tercer país.

7. Requisit de cobertura d’actius: és la ràtio entre actius i passius, determinada d’acord amb la legislació andorrana i nacional d’un estat membre de la UE o d’un tercer país amb fins de millora creditícia en relació amb els bons garantits.

8. Préstecs de marge: són préstecs coberts mitjançant garanties reals concedits a clients amb la finalitat d’adoptar posicions de negociació palanquejades.

9. Contractes de derivats: són els contractes de derivats enumerats en l’annex II i els derivats de crèdit.

10. Tensió: és un deteriorament sobtat o greu de la posició de liquiditat o solvència d’una entitat a causa de canvis en les condicions de mercat o factors idiosincràtics que poden donar lloc al fet que l’entitat corri un risc significatiu en cas que no pugui atendre els seus compromisos al seu venciment en els 30 dies següents.

11. Actius de nivell 1: són els actius de liquiditat i qualitat creditícia summament elevades a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 281.

12. Actius de nivell 2: són els actius de liquiditat i qualitat creditícia elevades a què es refereix el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 281; els actius de nivell 2 se subdivideixen al seu torn en actius de nivell 2A i de nivell 2B, com s’estableix en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280.

13. Coixí de liquiditat: és el volum d’actius de nivell 1 i de nivell 2 que posseeix una entitat, de conformitat amb el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280.

14. Sortides netes de liquiditat: és l’import que resulta de deduir les entrades de liquiditat d’una entitat de les seves sortides de liquiditat.

15. Divisa de referència: és la divisa de referència del país en què l’entitat tingui el seu domicili social. En el cas del Principat d’Andorra, és l’euro.

16. Factorització: és un acord contractual entre una empresa (cedent) i una entitat financera (factor) pel qual el cedent cedeix o ven els seus imports pendents de cobrament al factor a canvi que aquest presti al cedent un o més dels serveis que figuren a continuació respecte als imports pendents de cobrament cedits:



A efectes del capítol quart d’aquest títol VI, la factorització es considera finançament comercial.

17. Línia de crèdit o de liquiditat compromesa: és una línia de crèdit o de liquiditat irrevocable o condicionalment revocable.”

Article 87. Modificació de l’article 277 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 2 i s’afegeix l’apartat 5 a l’article 277 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 277. Requisits de cobertura de liquiditat

[…]

2. Les entitats han d’evitar el doble còmput de les sortides de liquiditat, de les entrades de liquiditat i dels actius líquids.

Llevat que s’especifiqui el contrari en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280, quan una partida pugui ser inclosa en més d’una categoria de sortides de liquiditat, es comptabilitza en aquella que produeixi la sortida de liquiditat contractual més elevada per a aquesta partida.

[…]

5. El reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4 de l’article 280 és aplicable a les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió.”

Article 88. Modificació de l’article 278 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 1 i 2 i s’afegeix l’apartat 3 a l’article 278 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 278. Requisit de finançament estable

1. Tal com s’estableix a l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’assegurar que els actius i els elements fora de balanç a llarg termini es cobreixin mitjançant una varietat d’instruments de finançament estable, tant en condicions normals com en situacions de tensió.

2. El que disposa el capítol tercer s’ha d’aplicar exclusivament a l’efecte d’especificar les obligacions d’informació que figuren en l’article 280 fins que s’hagin especificat mitjançant un reglament tècnic les obligacions d’informació establertes en l’esmentat article per a la ràtio de finançament estable neta prevista en el capítol quart.

3. El que disposa el capítol quart s’ha d’aplicar a l’efecte d’especificar el requisit de finançament estable previst a l’apartat 1 d’aquest article i les obligacions d’informació per a les entitats establertes a l’article 280.”

Article 89. Modificació de l’article 279 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 279 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 279. Compliment dels requisits de liquiditat

Tal com s’estableix a l’article 83 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, tota entitat que no compleixi, o no prevegi complir, els requisits establerts a l’article 277 o a l’apartat 1 de l’article 278, fins i tot durant els períodes de tensió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA i li ha de presentar, sense demores injustificades, un pla per restablir ràpidament el compliment dels requisits establerts a l’article 277 o a l’apartat 1 de l’article 278, segons correspongui. Fins que no s’hagi restablert el compliment, l’entitat ha d’informar sobre els elements a què es refereixen, si escau, el capítol tercer o el capítol quart, en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 de l’article 280 o en els reglaments tècnics de regulació a què es refereixen els apartats 3 bis o 4 de l’esmentat article, diàriament al final de cada dia hàbil, llevat que l’AFA autoritzi una freqüència d’informació més baixa i un termini d’informació més llarg. L’AFA només pot concedir aquesta autorització basant-se en la situació individual d’una entitat, tenint en compte l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat. L’AFA ha de controlar l’execució d’aquest pla de restabliment i, si escau, ha d’exigir un restabliment del compliment més ràpid.”

Article 90. Modificació de l’article 280 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

1. Es modifiquen l’article 280 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 280. Obligació d’informació i format de la informació

1. Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 81 i l’apartat 3 de l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de notificar els elements esmentats en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 o en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 3 bis, en el capítol quart i en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, a l’AFA en la divisa de referència, independentment de la denominació real d’aquests elements. Fins que no s’hagin especificat mitjançant un reglament tècnic l’obligació d’informació i el seu format per a la ràtio de finançament estable neta establerta en el capítol quart, les entitats han de notificar a l’AFA els elements esmentats en el capítol tercer en la divisa de referència, independentment de la denominació real d’aquests elements.

La informació s’ha de transmetre com a mínim mensualment pel que fa als elements previstos en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, i com a mínim trimestralment en el cas dels elements previstos en el capítol tercer i el capítol quart.

2. Les entitats han de notificar per separat a l’AFA els elements previstos en el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 o el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 3 bis, en el capítol tercer fins que l’obligació d’informació i el seu format per a la ràtio de finançament estable neta establerta en el capítol quart hagin estat especificats mitjançant reglament tècnic, en el capítol quart i en el reglament tècnic a què es refereix l’apartat 4, si escau, d’acord amb el següent:



3. L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic que determini el següent:



3 bis. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar quins paràmetres addicionals de control de la liquiditat d’acord amb l’apartat 3 s’han d’aplicar a les entitats petites i no complexes.

4. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar el requisit general establert a l’apartat 1 de l’article 277. El reglament tècnic adoptat de conformitat amb aquest apartat s’ha de basar en els elements que han de comunicar de conformitat amb aquest capítol i en l’annex III, i ha de detallar en quines circumstàncies l’AFA ha d’imposar nivells específics d’entrades i sortides a les entitats per tal de prendre en consideració els riscos específics a què estiguin exposades, i respectarà els llindars establerts en la disposició transitòria segona de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

Article 91. Modificació de l’article 281 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 3, 5 i 6, i s’elimina l’apartat 7 de l’article 281 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 281. Informació sobre els actius líquids

[…]

3. Segons el que disposa l’apartat 1, les entitats han de notificar com a líquids els actius que compleixin les condicions següents:



Les condicions a què es refereixen les lletres c i d del primer paràgraf no s’han d’aplicar als actius a què fa referència l’apartat 1, la lletra a, l’incís i de la lletra c, i les lletres e i f.

[…]

5. Les accions o participacions en OIC poden ser tractades com a actius líquids fins a un import absolut de 500 milions d’euros en la cartera d’actius líquids de cada entitat, a condició que es compleixin els requisits de l’apartat 3 de l’article 98 i que l’OIC inverteixi únicament en actius líquids dels esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, a part dels derivats per reduir el risc de tipus d’interès, de crèdit o de divises.

La utilització (o possible utilització) per una OIC d’instruments derivats per tal de cobrir riscos d’inversions en actius admissibles no ha d’impedir que aquesta OIC sigui admissible per al tractament a què es refereix el paràgraf primer d’aquest apartat. En cas que el valor de les accions o participacions de l’OIC no sigui valorat regularment a preus de mercat per les terceres parts esmentades a les lletres a i b de l’apartat 4 de l’article 283, i l’AFA no estigui convençuda que una entitat disposa dels mètodes i procediments fiables per a aquesta valoració segons el que estableix l’apartat 4 de l’article 283, les accions o participacions d’aquesta OIC no han de ser tractades com a actius líquids.

6. Quan un actiu líquid deixa de complir el requisit relatiu als actius líquids establert en aquest article, l’entitat pot, no obstant això, seguir considerant-lo actiu líquid durant un període addicional de 30 dies naturals. Quan un actiu líquid en una OIC deixa de poder acollir-se al tractament que estableix l’apartat 5, les accions o participacions de l’OIC poden considerar-se, no obstant això, un actiu líquid per un període addicional de 30 dies sempre que aquests actius no sobrepassin el 10% dels actius totals de l’OIC.”

Article 92. Modificació de l’article 284 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 2 i 5 de l’article 284 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 284. Divises amb limitacions de disponibilitat d’actius líquids

[…]

2. Quan les necessitats justificades d’actius líquids tenint en compte els requisits de l’article 277 superen la disponibilitat d’aquests actius en una divisa determinada, s’ha d’aplicar una o diverses de les excepcions següents:



[…]

5. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic per especificar les excepcions previstes en l’apartat 2, incloses les condicions d’aplicació.”

Article 93. Modificació de l’article 287 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 4 i 8 de l’article 287 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 287. Sortides sobre altres passius

[…]

4. La compensació, custòdia o gestió d’efectiu o altres serveis comparables a què fan referència les lletres a i d de l’apartat 3 només cobreixen aquests serveis en la mesura que es prestin en el context d’una relació establerta de la qual depèn substancialment el dipositant. Aquests serveis no han de consistir merament en serveis de corresponsalia bancària o de corretatge preferencial, i les entitats han de disposar de proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu.

Fins que hi hagi una definició uniforme de la relació operativa assentada a què es refereix la lletra c de l’apartat 3, les entitats han de fixar per si mateixes els criteris per determinar que hi ha una relació operativa assentada respecte de la qual tenen proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu, i notificar aquests criteris a l’AFA. L’AFA pot oferir orientacions generals que les entitats han de seguir a l’hora de determinar els dipòsits mantinguts pel dipositant en el context d’una relació operativa assentada.

[…]

8. L’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un percentatge inferior de sortides, cas per cas, als passius de l’apartat 7 quan es compleixin totes les condicions següents:

Article 94. Modificació de l’article 288 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 288 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 288. Sortides addicionals

[…]

2. Les entitats han de notificar a l’AFA tots els contractes subscrits les condicions contractuals dels quals donin lloc a sortides de liquiditat o a necessitats addicionals de garanties reals, en un termini de 30 dies després d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat. Si l’AFA considera que aquests contractes són significatius en relació amb les sortides de liquiditat potencials de l’entitat, ha d’exigir que aquesta última afegeixi sortides addicionals per a aquests contractes, corresponents a les necessitats addicionals de garanties reals resultants d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat, com una rebaixa de la seva avaluació creditícia externa de fins a tres graons. L’entitat ha de revisar periòdicament l’abast d’aquest deteriorament significatiu d’acord amb el que sigui pertinent en virtut dels contractes que ha subscrit i ha de notificar el resultat de la seva revisió a l’AFA.

3. L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents a les necessitats de garanties reals que resultaria de l’impacte d’un escenari de mercat advers en les seves operacions de derivats si aquest impacte és d’importància significativa.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic a fi de determinar les condicions d’aplicació en relació amb el concepte de significativitat i els mètodes de mesurament d’aquestes sortides addicionals.”

Article 95. Modificació de l’article 289 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 4 de l’article 289 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 289. Sortides de línies de liquiditat i de crèdit

[…]

4. L’import compromès d’una línia de liquiditat que s’ha ofert a una SSPE a fi de permetre que una SSPE adquireixi actius diferents de valors a clients que no són clients financers s’ha de multiplicar per un 10% sempre que aquest import compromès superi l’import dels actius que estiguin essent adquirits en aquest moment als clients i en els casos en què l’import màxim que pot retirar està limitat contractualment a l’import dels actius que estan essent adquirits.”

Article 96. Modificació de l’article 290 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la lletra c de l’apartat 2 de l’article 290 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Article 290. Entrades

[…]

2. Les entrades de liquiditat es mesuren durant els 30 dies següents. Han de comprendre només les entrades contractuals d’exposicions que no estan en situació de mora i respecte de les quals l’entitat no té motius per esperar un incompliment en un horitzó de 30 dies. S’han de notificar plenament les entrades de liquiditat, presentant per separat les entrades següents:

Article 97. Addició d’un capítol quart, relatiu a la ràtio de finançament estable net, al títol VI del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’introdueix un nou capítol quart amb set seccions al títol VI del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, relatiu a la ràtio de finançament estable net, els enunciats de les quals queden redactats en els termes següents:



S’afegeixen els articles 293 bis a 293 bis septvicies al nou capítol quart del títol VI del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, relatiu a la ràtio de finançament estable net, que queden redactats en els termes següents:

“Capítol quart. Ràtio de finançament estable net

Secció primera. Ràtio de finançament estable net

Article 293 bis. Aplicació en base consolidada

Quan la ràtio de finançament estable net establerta en aquest capítol s’apliqui en base consolidada de conformitat amb l’apartat 3 bis de l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’han d’aplicar les disposicions següents:



Article 293 ter. Ràtio de finançament estable net

1. El requisit de finançament estable net previst en l’apartat 1 de l’article 278 ha de ser igual al quocient entre el finançament estable disponible de l’entitat a què es refereix la secció tercera i el finançament estable requerit de l’entitat a què es refereix la secció quarta i s’ha d’expressar en percentatge. Les entitats han de calcular la seva ràtio de finançament estable net d’acord amb la fórmula següent:


2. Les entitats han de mantenir una ràtio de finançament estable net del 100% com a mínim, calculat en la divisa de referència per a totes les seves operacions, independentment de la divisa de denominació d’aquestes últimes.

3. Quan, en un moment donat, la ràtio de finançament estable net d’una entitat hagi caigut per sota del 100%, o es pugui preveure raonablement que pot caure per sota del 100%, s’ha d’aplicar el requisit establert en l’article 279. L’entitat ha de procurar restablir la seva ràtio de finançament estable net al nivell esmentat a l’apartat 2. L’AFA ha d’avaluar les raons per les quals l’entitat incompleix l’apartat 2 abans de prendre qualsevol mesura de supervisió.

4. Les entitats han de calcular la seva ràtio de finançament estable net i han de fer un seguiment, en la divisa de referència, per a totes les seves operacions, independentment de la divisa de denominació d’aquestes últimes, i per separat per a les seves operacions denominades en cadascuna de les divises objecte d’informació per separat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 280.

5. Les entitats han de vetllar perquè la distribució del seu perfil de finançament per divises de denominació sigui globalment coherent amb la distribució per divises dels seus actius. Quan escaigui, l’AFA pot exigir a les entitats que limitin els desajustos entre divises limitant la proporció del finançament estable requerit en una determinada divisa que es pot assolir mitjançant el finançament estable disponible no denominat en aquesta divisa. Aquesta limitació només es pot aplicar a la divisa que sigui objecte d’informació per separat d’acord amb l’apartat 2 de l’article 280.

Per determinar el nivell de qualsevol limitació que es pugui aplicar d’acord amb aquest article en cas de desajustos entre divises, l’AFA ha de tenir en compte, almenys:



Qualsevol limitació dels desajustos entre divises imposada de conformitat amb aquest article ha de constituir un requisit de liquiditat específic, de conformitat amb l’article 98 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Secció segona. Regles generals per al càlcul de la ràtio de finançament estable net

Article 293 quater. Càlcul de la ràtio de finançament estable net

1. Llevat que es disposi el contrari en aquest capítol, les entitats han de tenir en compte els actius, els passius i les partides fora de balanç en termes bruts.

2. A l’efecte del càlcul de la seva ràtio de finançament estable net, les entitats han d’aplicar els factors apropiats de finançament estable que figuren a les seccions tercera i quarta al valor comptable dels seus actius, passius i partides fora de balanç, llevat que es disposi el contrari en aquest capítol.

3. Les entitats han d’evitar el doble còmput entre el finançament estable requerit i el finançament estable disponible.

Llevat que es disposi el contrari en aquest capítol, quan una partida pugui ser assignada a més d’una categoria de finançament estable requerit, ha de ser assignada a la que produeixi el màxim finançament estable requerit contractual per a aquesta partida.

Article 293 quinquies. Contractes de derivats

1. Les entitats han d’aplicar el que disposa aquest article per calcular l’import del finançament estable requerit per als contractes de derivats a què es refereixen les seccions tercera i quarta.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, les entitats han de tenir en compte el valor raonable de les posicions en derivats en termes nets quan aquestes posicions estiguin incloses en un mateix conjunt d’operacions compensables que compleixi els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 295. En cas contrari, les entitats han de tenir en compte el valor raonable de les posicions en derivats en termes bruts i han de tractar aquestes posicions en derivats com si pertanyessin al seu propi conjunt d’operacions compensables, a efectes de la secció quarta.

3. A efectes d’aquest capítol, per valor raonable del conjunt d’operacions compensables s’entén la suma dels valors raonables de totes les operacions incloses en un conjunt d’operacions compensables.

4. Sense perjudici de l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, tots els contractes de derivats enumerats a les lletres a a e del punt 2 de l’annex II que impliquin un intercanvi complet d’imports de principal en la mateixa data es calculen en termes nets en les diferents divises, també a l’efecte d’informació en una divisa que sigui objecte d’informació per separat de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 280, fins i tot quan aquestes operacions no estiguin incloses en un mateix conjunt d’operacions compensables que compleixi els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 295.

5. L’efectiu rebut com a garantia real per reduir l’exposició d’una posició en derivats s’ha de tractar com a tal, i no com a dipòsits subjectes a l’aplicació de la secció tercera.

6. L’AFA pot decidir, si està degudament justificat, no tenir en compte els efectes dels contractes de derivats en el càlcul de la ràtio de finançament estable net, fins i tot mitjançant la determinació dels factors de finançament estable requerit i de les provisions i pèrdues, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



En cas que una filial amb domicili social en un país tercer fora de la UE es beneficiï de l’exempció a què es refereix el primer paràgraf de conformitat amb la legislació nacional d’aquest país tercer per la qual s’estableix el requisit de finançament estable neta, aquesta exempció especificada en la legislació nacional del país tercer s’ha de tenir en compte a l’efecte de consolidació.

Article 293 sexies. Compensació d’operacions de préstec garantides i d’operacions vinculades al mercat de capitals

Els actius i passius resultants d’operacions de finançament de valors amb una sola contrapart s’han de calcular en termes nets, sempre que aquests actius i passius compleixin les condicions de compensació establertes a l’apartat 4 de l’article 294 ter.

Article 293 septies. Actius i passius interdependents

1. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, les entitats poden tractar un actiu i un passiu com a interdependents a condició que es compleixin totes les condicions següents:



2. Es considera que els actius i passius compleixen les condicions establertes a l’apartat 1 i són interdependents quan estiguin relacionats directament amb els productes o serveis que figuren a continuació:



Article 293 octies. Dipòsits en sistemes institucionals de protecció i xarxes de cooperatives

Quan una entitat pertanyi a un dels sistemes institucionals de protecció a què es fa referència a l’apartat 7 de l’article 79 o a una xarxa de cooperatives d’un estat membre de la UE, els dipòsits a la vista que l’entitat mantingui a l’entitat central i que l’entitat dipositant consideri actius líquids d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes als requisits següents:



Article 293 nonies. Tractament preferent dins d’un grup o un sistema institucional de protecció

1. No obstant les seccions tercera i quarta, quan no s’apliqui l’article 293 octies l’AFA pot autoritzar, cas per cas, les entitats a aplicar un factor superior de finançament estable disponible o un factor inferior de finançament estable requerit als actius, passius i línies de liquiditat o de crèdit compromeses sempre que es compleixin totes les condicions següents:



2. Quan l’entitat i la contrapart estiguin establertes en països diferents, ja sigui al Principat d’Andorra o en algun estat membre de la UE, l’AFA pot renunciar a aplicar la condició establerta a la lletra d de l’apartat 1, sempre que, a més dels criteris previstos en aquest apartat, es compleixin els criteris següents:



Secció tercera. Finançament estable disponible

Article 293 decies. Càlcul de l’import del finançament estable disponible

Excepte disposició en contra d’aquesta secció, l’import del finançament estable disponible es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus de passius i fons propis pels factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 duodecies a 293 sexdecies. L’import total del finançament estable disponible ha de ser igual a la suma dels imports ponderats dels passius i els fons propis.

Els bons i altres valors de deute que emeti l’entitat, es venguin exclusivament al mercat minorista i es mantinguin en un compte minorista poden ser tractats com si pertanyessin a la categoria de dipòsits minoristes adequada. Les entitats han d’establir limitacions com que aquests instruments només puguin ser adquirits i mantinguts per clients minoristes.

Article 293 undecies. Venciment residual d’un passiu o de fons propis

1. Excepte disposició en contra d’aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus passius i fons propis per determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 duodecies a 293 sexdecies.

2. Les entitats han de tenir en compte les opcions existents per determinar el venciment residual d’un passiu o dels fons propis. Han de fer-ho partint de la hipòtesi que la contrapart amortitza opcions de compra en la primera data possible. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercitar l’opció, en particular les expectatives del mercat que les entitats amortitzin determinats passius abans del seu venciment.

3. Les entitats han de tractar els dipòsits amb preavisos fixos d’acord amb el seu període de preavís i els dipòsits a termini d’acord amb el seu venciment residual. No obstant el que disposa l’apartat 2, a l’hora de determinar el venciment residual dels dipòsits minoristes a termini, les entitats no han de tenir en compte les opcions de retirada anticipada en què el dipositant hagi de pagar una penalització econòmica per les retirades anticipades que es produeixin en un termini inferior a un any, que s’estableix en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280.

4. Amb l’objectiu de determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 duodecies a 293 sexdecies, les entitats han de considerar que qualsevol part dels passius amb un venciment residual d’un any com a mínim que venci en menys de sis mesos, o qualsevol part d’aquests passius que venci en un termini igual o superior a sis mesos però inferior a un any, té un venciment residual inferior a sis mesos, o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 duodecies. Factor de finançament estable disponible del 0%

1. Llevat que es disposi el contrari en els articles 293 terdecies a 293 sexdecies, tots els passius sense venciment determinat, incloses les posicions curtes i les posicions amb termini de venciment obert, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%, amb excepció dels següents:



2. Els passius per impostos diferits i els interessos minoritaris a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a un dels factors següents:



3. Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%:



4. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable disponible del 0% al valor absolut de la diferència, si és negativa, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies.

Les normes següents són aplicables al càlcul previst en el paràgraf primer:



Article 293 terdecies. Factor de finançament estable disponible del 50%

Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 50%:



Article 293 quaterdecies. Factor de finançament estable disponible del 90%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix de menys d’un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a altres dipòsits minoristes establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 90%.

Article 293 quindecies. Factor de finançament estable disponible del 95%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix de menys d’un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a dipòsits minoristes estables establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 95%.

Article 293 sexdecies. Factor de finançament estable disponible del 100%

Els passius i elements i instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 100%:



Secció quarta. Finançament estable requerit

Article 293 septdecies. Càlcul de l’import del finançament estable requerit

1. Llevat disposició en contrari d’aquesta secció, l’import del finançament estable requerit es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus d’actius i partides fora de balanç pels factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies. L’import total del finançament estable requerit ha de ser la suma dels imports ponderats dels actius i les partides fora de balanç.

2. Els actius que les entitats hagin pres en préstec, fins i tot en operacions de finançament de valors, queden exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit quan aquests actius figurin en el balanç de l’entitat i aquesta última no en sigui la titular efectiva.

Els actius que les entitats hagin pres en préstec, fins i tot en operacions de finançament de valors, estan subjectes als factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies quan aquests actius no figurin en el balanç de l’entitat però aquesta última en sigui la titular efectiva.

3. Els actius que les entitats hagin prestat, fins i tot en operacions de finançament de valors, dels quals siguin titulars efectives han de ser considerats actius amb càrregues als efectes d’aquesta secció i estan subjectes als factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies, encara que no figurin en el balanç de l’entitat. En cas contrari, aquests actius han de quedar exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit.

4. Als actius amb càrregues amb un venciment residual igual o superior a sis mesos se’ls assigna el factor de finançament estable requerit que s’aplicaria, en virtut dels articles 293 novodecies a 293 bis nonies, a aquests actius si es mantinguessin lliures de càrregues, o el factor de finançament estable requerit aplicable a aquests actius amb càrregues, si aquest últim fos superior. Es procedeix de la mateixa manera si el període de venciment residual dels actius amb càrregues és inferior al període de venciment residual de l’operació que sigui l’origen de les càrregues.

Els actius que tinguin un període de gravamen residual inferior a sis mesos estan subjectes al factor de finançament estable requerit que, de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies, hauria d’aplicar-se als mateixos actius si estiguessin lliures de càrregues.

5. Quan una entitat reutilitzi o torni a pignorar un actiu pres en préstec, fins i tot en operacions de finançament de valors, i aquest actiu es comptabilitzi fora de balanç, l’operació en relació amb la qual aquest actiu s’hagi pres en préstec s’ha de tractar com una operació amb càrregues sempre que l’operació no pugui arribar a venciment sense que l’entitat restitueixi l’actiu pres en préstec.

6. Els actius següents es consideren lliures de càrregues:



7. Pel que fa a les operacions temporals atípiques portades a terme pel Banc Central Europeu o pel banc central d’un estat membre de la UE o d’un país tercer fora de la UE en compliment del seu mandat en un període de tensió financera a tot el mercat o de circumstàncies macroeconòmiques excepcionals, els actius següents poden rebre un factor reduït de finançament estable requerit:



L’AFA ha de determinar, d’acord amb el banc central que sigui contrapart de l’operació, el factor de finançament estable requerit que ha d’aplicar-se als actius a què es refereixen les lletres a i b del primer paràgraf. Pel que fa als actius amb càrregues previstos a la lletra a del primer paràgraf, el factor de finançament estable requerit aplicable no ha de ser inferior al que s’aplicaria en virtut dels articles 293 novodecies a 293 bis nonies a aquests actius si es mantinguessin sense càrregues.

Quan s’apliqui un factor reduït de finançament estable requerit d’acord amb el segon paràgraf, l’AFA ha de fer un seguiment atent de l’impacte d’aquest factor reduït en les posicions de finançament estable de les entitats i ha d’adoptar mesures adequades de supervisió, si escau.

8. Per tal d’evitar un doble còmput, les entitats han d’excloure els actius que estiguin relacionats amb garanties reals reconegudes com a marge de variació aportat d’acord amb la lletra b de l’apartat 4 de l’article 293 duodecies i la lletra b de l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, reconegudes com a marge inicial aportat o reconegudes com a contribució al fons de garantia per a impagaments d’una ECC d’acord amb les lletres a i b de l’article 293 bis octies, d’altres parts del càlcul de l’import del finançament estable requerit d’acord amb aquesta secció.

9. Les entitats han d’incloure les divises i matèries primeres per a les quals s’hagi executat una ordre de compra en el càlcul de l’import dels instruments financers de finançament estable requerit. Les entitats han d’excloure del càlcul de l’import del finançament estable requerit els instruments financers, les divises i les matèries primeres per als quals s’hagi executat una ordre de venda, sempre que aquestes operacions no es reflecteixin com a operacions de derivats o de finançament garantit en el balanç de les entitats i que aquestes operacions hagin de reflectir-se en el balanç de les entitats quan es liquidin.

10. L’AFA pot determinar els factors de finançament estable requerit que han d’aplicar-se a les exposicions fora de balanç no previstes en aquesta secció amb la finalitat de vetllar perquè les entitats comptin amb un import apropiat de finançament estable disponible per a la part d’aquestes exposicions que s’espera que requereixi finançament durant l’horitzó temporal d’un any de la ràtio de finançament estable net. Per determinar aquests factors, l’AFA ha de tenir en compte, en particular, els perjudicis importants que podria comportar per a la reputació de l’entitat el fet de no proporcionar aquest finançament.

Article 293 octodecies. Venciment residual d’un actiu

1. Llevat disposició en contrari en aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus actius i operacions fora de balanç a l’hora de determinar els factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se als seus actius i partides fora de balanç de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies.

2. Les entitats han de tractar els actius que hagin estat segregats de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 96 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, d’acord amb l’exposició subjacent d’aquests actius. No obstant això, les entitats han de sotmetre aquests actius a factors de finançament estable requerit més elevats depenent del termini de gravamen que determini l’AFA, que ha de prendre en consideració si l’entitat pot disposar lliurement d’aquests actius o intercanviar-los, així com el termini dels passius amb els clients de les entitats als quals estigui vinculat aquest requisit de segregació.

3. A l’hora de calcular el venciment residual d’un actiu, les entitats han de tenir en compte les opcions, partint de la hipòtesi que l’emissor o la contrapart exerceix qualsevol opció per prorrogar el venciment de l’actiu. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercitar l’opció, en particular les expectatives dels mercats i clients que les entitats prorroguin el venciment de determinats actius en la seva data de venciment.

4. Amb l’objectiu de determinar els factors de finançament estable requerit que hagin d’aplicar-se de conformitat amb els articles 293 novodecies a 293 bis nonies, per a l’amortització de préstecs amb un venciment contractual residual igual o superior a un any, es considera que qualsevol part que venci en menys de sis mesos i qualsevol part que venci en un termini igual o superior a sis mesos però inferior a un any té un venciment residual inferior a sis mesos, o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 novodecies. Factor de finançament estable requerit del 0%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 0%:



Les entitats han de tenir en compte els pagaments pendents esmentats en la lletra g en termes nets quan sigui aplicable l’article 293 sexies.

2. No obstant el que estableix la lletra c de l’apartat 1, l’AFA pot decidir, de comú acord amb el banc central, aplicar un factor superior de finançament estable requerit a les reserves obligatòries, tenint en compte especialment la mesura en què existeixin requisits de reserves en un horitzó d’un any que exigeixin el corresponent finançament estable associat.

Pel que fa a les filials que tinguin el domicili social en un país tercer en el qual les reserves obligatòries del banc central estiguin subjectes a un factor superior de finançament estable requerit en virtut de la legislació nacional d’aquest país tercer per la qual s’estableix el requisit de finançament estable net, aquest factor superior de finançament estable requerit s’ha de tenir en compte a efectes de consolidació.

Article 293 vicies. Factor de finançament estable requerit del 5%

1. Els actius i partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 5%:



Les entitats han de tenir en compte els pagaments pendents esmentats en la lletra b del paràgraf primer, en termes nets quan sigui aplicable l’article 293 sexies.

2. En relació amb tots els perllongaments d’operacions compensables de contractes de derivats, les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable requerit del 5% al valor raonable absolut d’aquests perllongaments d’operacions compensables de contractes de derivats, sense deduir les garanties reals aportades, quan aquests perllongaments d’operacions compensables tinguin un valor raonable negatiu. A efectes d’aquest apartat, les entitats han de determinar el valor raonable sense deduir les garanties reals aportades o els pagaments de liquidació i els imports relatius a les variacions de la valoració de mercat d’aquests contractes.

Article 293 unvicies. Factor de finançament estable requerit del 7%

Els actius lliures de càrregues admissibles com a bons garantits de qualitat summament elevada de nivell 1 de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 7%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament.

Article 293 duovicies. Factor de finançament estable requerit del 7,5%

Els productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial a què es refereix l’annex I amb un venciment residual igual o superior a sis mesos però inferior a un any estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 7,5%.

Article 293 tervicies. Factor de finançament estable requerit del 10%

Els actius i les partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 10%:



Article 293 quatervicies. Factor de finançament estable requerit del 12%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a una retallada de valoració del 12% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 12%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament.

Article 293 quinvicies. Factor de finançament estable requerit del 15%

Els actius lliures de càrregues admissibles com a actius de nivell 2A de conformitat amb el reglament tècnic de regulació a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 15%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 sexvicies. Factor de finançament estable requerit del 20%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a un descompte de valoració del 20% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 20%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 septvicies. Factor de finançament estable requerit del 25%

Les titulitzacions de nivell 2B lliures de càrregues de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 25%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 bis bis. Factor de finançament estable requerit del 30%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 30%:



Article 293 bis ter. Factor de finançament estable requerit del 35%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 35%:



Article 293 bis quater. Factor de finançament estable requerit del 40%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a un descompte de valoració del 40% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 40%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el reglament esmentat.

Article 293 bis quinquies. Factor de finançament estable requerit del 50%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 50%:



Article 293 bis sexies. Factor de finançament estable requerit del 55%

Les accions o participacions en OIC lliures de càrregues que puguin optar a una retallada de valoració del 55% per al càlcul de la ràtio de cobertura de liquiditat de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 55%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en el dit reglament.

Article 293 bis septies. Factor de finançament estable requerit del 65%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 65%:



Article 293 bis octies. Factor de finançament estable requerit del 85%

Els actius i partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 85%:



Article 293 bis nonies. Factor de finançament estable requerit del 100%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 100%:



2. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable requerit del 100% a la diferència, si és positiva, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu, calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies. Les normes següents són aplicables al càlcul esmentat en el paràgraf primer:



Secció 5. Excepció per a entitats petites i no complexes

Article 293 bis decies. Excepció per a entitats petites i no complexes

No obstant les seccions tercera i quarta, i amb l’autorització prèvia de l’AFA, les entitats petites i no complexes poden optar per calcular la relació entre el finançament estable disponible de l’entitat segons la secció sisena, i el seu finançament estable requerit segons la secció setena, expressada com a percentatge.

L’AFA pot exigir que les entitats petites i no complexes compleixin el requisit de finançament estable net a partir del finançament estable disponible de l’entitat segons la secció tercera i del finançament estable requerit segons la secció quarta quan considerin que el mètode simplificat no és adequat per reflectir els riscos de finançament de les entitats.

Secció 6. Finançament estable disponible per al càlcul simplificat de la ràtio de finançament estable net

Article 293 bis undecies. Càlcul simplificat de l’import del finançament estable disponible

1. Excepte disposició en contrari en aquesta secció, l’import del finançament estable disponible es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus de passius i fons propis pels factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies. L’import total del finançament estable disponible és igual a la suma dels imports ponderats dels passius i els fons propis.

2. Els bons i altres valors de deute emesos per l’entitat que es venguin exclusivament al mercat minorista i es mantinguin en un compte minorista es poden tractar com si pertanyessin a la categoria de dipòsits minoristes adequada. S’han d’establir limitacions de manera que aquests instruments només puguin ser adquirits i mantinguts per clients minoristes.

Article 293 bis duodecies. Venciment residual d’un passiu o dels fons propis

1. Excepte disposició en contrari en aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus passius i fons propis per determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies.

2. Les entitats han de tenir en compte les opcions existents per determinar el venciment residual d’un passiu o dels fons propis. Ho han de fer partint de la hipòtesi que la contrapart amortitza les opcions de compra a la primera data possible. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercir l’opció, en particular les expectatives del mercat que les entitats amortitzin determinats passius abans del seu venciment.

3. Les entitats han de tractar els dipòsits amb preavisos fixos segons el període de preavís i els dipòsits a termini segons el seu venciment residual. No obstant l’apartat 2, a l’hora de determinar el venciment residual dels dipòsits minoristes a termini, les entitats no han de tenir en compte les opcions de retirada anticipada en què el dipositant hagi de pagar una penalització econòmica per les retirades anticipades que es produeixin en un termini inferior a un any, establert en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280.

4. Amb l’objectiu de determinar els factors de finançament estable disponible que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies, per als passius amb un venciment contractual residual igual o superior a un any, es considera que qualsevol part que venci en menys de sis mesos i qualsevol que venci en un termini igual o superior a sis mesos però inferior a un any té un venciment residual inferior a sis mesos, o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 bis terdecies. Factor de finançament estable disponible del 0%

1. Llevat que es disposi el contrari en els articles 293 bis terdecies a 293 bis septdecies, tots els passius sense venciment determinat, incloses les posicions curtes i les posicions amb termini de venciment obert, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%, a excepció dels següents:



2. Els passius per impostos diferits i els interessos minoritaris a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a un dels factors següents:



3. Els passius i elements o instruments de capital següents estaran subjectes a un factor de finançament estable disponible del 0%:



4. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable disponible del 0% al valor absolut de la diferència, si és negativa, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies.

Les normes següents són aplicables al càlcul previst en el paràgraf primer:



Article 293 bis quaterdecies. Factor de finançament estable disponible del 50%

Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 50%:



Article 293 bis quindecies. Factor de finançament estable disponible del 90%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix de menys d’un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a altres dipòsits minoristes establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 90%.

Article 293 bis sexdecies. Factor de finançament estable disponible del 95%

Els dipòsits minoristes a la vista, els dipòsits minoristes disponibles amb un preavís fix inferior a un any i els dipòsits minoristes a termini amb un venciment residual inferior a un any que compleixin els criteris pertinents per a dipòsits minoristes estables establerts en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 95%.

Article 293 bis septdecies. Factor de finançament estable disponible del 100%

Els passius i elements o instruments de capital següents estan subjectes a un factor de finançament estable disponible del 100%:



Secció setena. Finançament estable requerit per al càlcul simplificat de la ràtio de finançament estable net

Article 293 bis octodecies. Càlcul simplificat de l’import del finançament estable requerit

1. Llevat que es disposi el contrari en aquesta secció, per a les entitats petites i no complexes, l’import del finançament estable requerit es calcula multiplicant el valor comptable de les diverses categories o tipus de passius i partides fora de balanç pels factors de finançament estable requerit que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies. L’import total del finançament estable requerit ha de ser la suma dels imports ponderats dels actius i les partides fora de balanç.

2. Els actius que les entitats hagin pres en préstec, incloses les operacions de finançament de valors, que figurin en el seu balanç i dels quals no siguin titulars efectius, queden exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit.

Els actius que les entitats hagin pres en préstec, incloses les operacions de finançament de valors, que no figurin en el seu balanç però dels quals siguin titulars efectius, han de quedar subjectes als factors de finançament estable requerit que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies.

3. Els actius que les entitats hagin prestat, incloses les operacions de finançament de valors, dels quals siguin titulars efectius, encara que no es mantinguin en el seu balanç, es consideren actius amb càrregues als efectes d’aquest capítol i estan subjectes als factors de finançament estable requerit que s’hagin d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies. En cas contrari, aquests actius queden exclosos del càlcul de l’import del finançament estable requerit.

4. Als actius amb càrregues amb un venciment residual igual o superior a sis mesos se’ls assigna el factor de finançament estable requerit que s’aplicaria, en virtut dels articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, a aquests actius si es mantinguessin lliures de càrregues, o el factor de finançament estable requerit aplicable a aquests actius amb càrregues, si aquest fos superior. Es procedeix de la mateixa manera si el període de venciment residual dels actius amb càrregues és inferior al període de venciment residual de l’operació que sigui l’origen de les càrregues.

Els actius que tinguin un període de gravamen residual inferior a sis mesos estan subjectes al factor de finançament estable requerit que s’hauria d’aplicar als mateixos actius, de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, si estiguessin lliures de càrregues.

5. Quan una entitat reutilitzi o torni a pignorar un actiu pres en préstec, incloses les operacions de finançament de valors, i que es comptabilitza fora de balanç, l’operació mitjançant la qual aquest actiu s’ha pres en préstec s’ha de tractar com una operació amb càrregues en la mesura que l’operació no pugui arribar a venciment sense que la institució restitueixi l’actiu pres en préstec.

6. Es consideren actius lliures de càrregues els actius següents:



A efectes de la lletra a, les entitats han de suposar que els actius inclosos en aquest conjunt estan subjectes a càrregues en ordre de liquiditat creixent d’acord amb la classificació de la liquiditat establerta en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280, començant pels actius no admissibles per al coixí de liquiditat.

7. Pel que fa a les operacions temporals atípiques efectuades pel Banc Central Europeu, el banc central d’un estat membre de la UE o d’un tercer país en compliment del seu mandat en un període de tensió financera a tot el mercat o de circumstàncies macroeconòmiques excepcionals, els actius següents poden rebre un factor reduït de finançament estable requerit:



L’AFA determina de comú acord amb el banc central que sigui contrapart de l’operació el factor de finançament estable requerit que ha d’aplicar-se als actius esmentats en les lletres a i b del paràgraf primer. Pel que fa als actius amb càrregues previstos a la lletra a del paràgraf primer, el factor de finançament estable requerit aplicable no ha de ser inferior al que s’aplicaria, en virtut dels articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, a aquests actius si es mantinguessin sense càrregues.

Quan s’apliqui un factor reduït de finançament estable requerit d’acord amb el paràgraf segon, l’AFA ha de fer un seguiment atent de l’impacte d’aquest factor reduït en les posicions de finançament estable de les entitats, i ha d’adoptar mesures adequades de supervisió si fos necessari.

8. Les entitats han d’excloure els actius relacionats amb garanties reals reconegudes com a marge de variació aportat de conformitat amb la lletra b de l’apartat 4 de l’article 293 duodecies, i l’apartat 2 de l’article 293 bis nonies, o com a marge inicial aportat o com a contribució al fons per a impagaments d’una ECC de conformitat amb les lletres a i b de l’article 293 bis octies, d’altres parts del càlcul de l’import del finançament estable requerit de conformitat amb aquesta secció, per evitar qualsevol doble còmput.

9. Les entitats han d’incloure en el càlcul de l’import del finançament estable requerit els instruments financers, les divises i les matèries primeres per als quals s’hagi executat una ordre de compra. Les entitats han d’excloure del càlcul de l’import del finançament estable requerit els instruments financers, les divises i les matèries primeres per als quals s’hagi executat una ordre de venda, sempre que aquestes operacions no es reflecteixin com a operacions de derivats o de finançament garantit en el balanç de les entitats i que aquestes operacions s’hagin de reflectir en el balanç de les entitats quan es liquidin.

10. L’AFA pot determinar els factors de finançament estable requerit que han d’aplicar-se a les exposicions fora de balanç no previstes en aquesta secció per assegurar que les entitats disposin d’un import apropiat de finançament estable disponible per a la part d’aquestes exposicions que s’espera que requereixin finançament durant l’horitzó temporal d’un any de la ràtio de finançament estable net. Per determinar aquests factors, l’AFA té en compte, en particular, els perjudicis importants que podria ocasionar per a la reputació de l’entitat el fet de no proporcionar aquest finançament.

L’AFA ha de notificar al ministeri encarregat de les finances, almenys una vegada a l’any, els tipus d’exposicions fora de balanç per als quals hagin determinat factors de finançament estable requerit. En la seva comunicació inclou una explicació dels mètodes aplicats per determinar aquests factors.

Article 293 bis novodecies. Venciment residual d’un actiu

1. Llevat de disposició en contrari d’aquesta secció, les entitats han de tenir en compte el venciment contractual residual dels seus actius i operacions fora de balanç a l’hora de determinar els factors de finançament establert requerit que s’han d’aplicar als seus actius i partides fora de balanç de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies.

2. Les entitats han de tractar els actius que hagin estat segregats de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 96 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, d’acord amb l’exposició subjacent d’aquests actius. No obstant això, les entitats han de sotmetre aquests actius a factors de finançament establert requerit més elevats, depenent del termini de gravamen que determini l’AFA, que han de tenir en consideració si l’entitat pot disposar lliurement d’aquests actius o intercanviar-los, així com el termini dels passius amb els clients de les entitats als quals estigui vinculat aquest requisit de segregació.

3. A l’hora de calcular el venciment residual d’un actiu, les entitats han de tenir en compte les opcions, partint de la hipòtesi que l’emissor o la contrapart ha d’exercitar qualsevol opció per prorrogar el venciment de l’actiu. Pel que fa a les opcions exercitables a criteri de l’entitat, aquesta última i l’AFA han de tenir en compte els factors de reputació que puguin limitar la capacitat de l’entitat per no exercitar l’opció, en particular les expectatives dels mercats i clients que les entitats prorroguin el venciment de determinats actius en la seva data de venciment.

4. Per determinar els factors de finançament establert requerit que s’han d’aplicar de conformitat amb els articles 293 bis vicies a 293 bis septvicies, pel que fa a l’amortització de préstecs amb un venciment contractual residual igual o superior a un any, es considera que les parts que vencin en menys de sis mesos o en un termini d’entre sis mesos i menys d’un any tenen un venciment residual inferior a sis mesos o igual o superior a sis mesos però inferior a un any, respectivament.

Article 293 bis vicies. Factor de finançament establert requerit del 0%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 0%:



2. No obstant la lletra b de l’apartat 1, l’AFA pot decidir, d’acord amb el banc central pertinent, aplicar un factor superior de finançament establert requerit a les reserves obligatòries, tenint en compte especialment la mesura en què existeixin requisits de reserves en un horitzó d’un any que exigeixin el corresponent finançament estable associat.

Pel que fa a les filials que tinguin el seu domicili social en un tercer país on les reserves obligatòries del banc central estiguin subjectes a un factor superior de finançament establert requerit en virtut del requisit de finançament net establert en la legislació nacional d’aquest tercer país, aquest factor superior de finançament establert requerit s’ha de tenir en compte a l’efecte de consolidació.

Article 293 bis unvicies. Factor de finançament establert requerit del 5%

1. La part no utilitzada de les línies de crèdit i de liquiditat compromeses que s’especifica en el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 està subjecta a un factor de finançament establert requerit del 5%.

2. En relació amb tots els conjunts d’operacions compensables de contractes de derivats, les entitats han d’aplicar un factor de finançament establert requerit del 5% al valor raonable absolut d’aquests conjunts d’operacions compensables de contractes de derivats, sense deduir les garanties reals aportades, quan aquests conjunts d’operacions compensables tinguin un valor raonable negatiu. A efectes d’aquest apartat, les entitats han de determinar el valor raonable sense deduir les garanties reals aportades o els pagaments de liquidació i els imports relatius a les variacions de la valoració de mercat d’aquests contractes.

Article 293 bis duovicies. Factor de finançament establert requerit del 10%

Els actius i les partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 10%:



Article 293 bis tervicies. Factor de finançament establert requerit del 20%

Els actius lliures de càrregues admissibles com a actius de nivell 2A de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 i les accions o participacions en OIC lliures de càrregues de conformitat amb aquest reglament tècnic estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 20%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament.

Article 293 bis quatervicies. Factor de finançament establert requerit del 50%

Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 50%:



Article 293 bis quinvicies. Factor de finançament establert requerit del 55%

Els actius admissibles com a actius de nivell 2B de conformitat amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280 i les accions o participacions en OIC de conformitat amb aquest reglament tècnic estan subjectes a un factor de finançament establert requerit del 55%, independentment de si compleixen els requisits operatius i els requisits relatius a la composició del coixí de liquiditat establerts en aquest reglament tècnic, sempre que estiguin subjectes a una càrrega inferior a un any.

Article 293 bis sexvicies. Factor de finançament establert requerit del 85%

Els actius i les partides fora de balanç següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 85%:



Article 293 bis septvicies. Factor de finançament establert requerit del 100%

1. Els actius següents estan subjectes a un factor de finançament estable requerit del 100%:



2. Les entitats han d’aplicar un factor de finançament estable requerit del 100% a la diferència, si és positiva, entre la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable positiu i la suma dels valors raonables de tots els conjunts d’operacions compensables amb valor raonable negatiu calculat de conformitat amb l’article 293 quinquies. Les normes següents han de ser aplicables al càlcul previst en el paràgraf primer:

Article 98. Modificació de l’article 294 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 294 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 294. Càlcul de la ràtio de palanquejament

1. De conformitat amb l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament d’acord amb el mètode exposat als apartats 2, 3 i 4.

2. La ràtio de palanquejament es calcula com la mesura del capital de l’entitat dividida per la mesura de l’exposició total de l’entitat i s’expressa com un percentatge.

Les entitats han de calcular la ràtio de palanquejament en la data de referència de presentació d’informació.

3. A efectes de l’apartat 2, la mesura del capital ha de ser el capital de nivell 1.

4. A efectes de l’apartat 2, la mesura de l’exposició total ha de ser la suma dels valors d’exposició:



Les entitats han de tractar les operacions amb liquidació diferida d’acord amb les lletres a a d del primer paràgraf, segons correspongui.

Les entitats poden deduir dels valors d’exposició a què es fa referència a les lletres a i d del primer paràgraf l’import corresponent dels ajustos generals per risc de crèdit de les partides incloses en el balanç i fora de balanç, respectivament, quan els ajustos per risc de crèdit hagin reduït el capital de nivell 1, amb subjecció a un mínim de 0.

5. No obstant la lletra d de l’apartat 4, s’apliquen les disposicions següents:



El tractament previst a la lletra b del paràgraf primer s’ha d’aplicar també a una entitat que actuï com a client de nivell superior que garanteixi les exposicions de negociació del seu client.

A efectes de la lletra b del paràgraf primer i del paràgraf segon, els ens només poden considerar com a client un ens vinculat quan aquesta entitat estigui fora de l’àmbit de consolidació reguladora en el nivell al qual s’apliqui el requisit establert a l’apartat 1 de l’article 59.

6. A efectes de la lletra e de l’apartat 4 i de l’article 296 ter, s’entén per compra o venda convencional la compra o la venda d’un valor en virtut d’un contracte les condicions del qual requereixen el lliurament del valor al comprador en el termini establert generalment per llei o convenció.

7. A menys que es disposi expressament una altra cosa en aquesta part, les entitats han de calcular la mesura de l’exposició total de conformitat amb els principis següents:



8. No obstant la lletra b de l’apartat 7, les entitats poden reduir el valor d’exposició d’un préstec de prefinançament o un préstec intermedi amb el saldo positiu del compte d’estalvi del deutor a qui s’hagi concedit el préstec i incloure només l’import resultant en la mesura de l’exposició total, sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Per préstec de prefinançament o préstec intermedi s’entén un préstec concedit al prestatari per un període limitat de temps per cobrir les seves necessitats de finançament fins a la concessió del préstec definitiu de conformitat amb els criteris establerts en la normativa sectorial que reglamenta aquestes transaccions.”

Article 99. Inserció dels articles 294 bis a 294 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’insereixen els articles 294 bis a 294 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 294 bis. Exposicions excloses de la mesura de l’exposició total

1. No obstant l’apartat 4 de l’article 294, les entitats poden excloure qualsevol de les exposicions següents de la mesura de la seva exposició total:



A efectes de la lletra l del primer paràgraf, les entitats han d’incloure tota exposició retinguda en la mesura de l’exposició total.

2. A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1, per entitat pública de crèdit al desenvolupament s’entén una entitat de crèdit que compleixi totes les condicions següents:



A efectes de la lletra b del primer paràgraf, els objectius de política pública poden incloure la prestació de finançament per a finalitats promocionals o de desenvolupament a determinats sectors econòmics o zones geogràfiques del Principat d’Andorra.

A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1, l’AFA pot, a petició d’una entitat, tractar una unitat independent i autònoma d’aquesta entitat des d’un punt de vista organitzatiu, estructural i financer com una entitat pública de crèdit al desenvolupament, sempre que la unitat compleixi totes les condicions que s’enumeren al primer paràgraf i que aquest tractament no afecti l’eficàcia de la supervisió d’aquesta entitat. L’AFA ha de notificar sense demora al ministeri encarregat de les finances qualsevol decisió de tractar, a efectes d’aquest paràgraf, una unitat d’una entitat com una entitat pública de crèdit al desenvolupament. L’AFA ha de revisar aquesta decisió anualment.

3. A efectes de les lletres c i d de l’apartat 1 i de la lletra d de l’apartat 2, per préstec promocional s’entén un préstec concedit per una entitat pública de crèdit al desenvolupament o una entitat establerta per l’Administració central, una administració regional o una autoritat local del Principat d’Andorra o un estat membre de la UE, directament o a través d’una entitat de crèdit intermediària, en condicions no competitives, sense ànim de lucre, amb la finalitat de promoure objectius de política pública de l’Administració central, d’una administració regional o d’una autoritat local del Principat d’Andorra.

4. Les entitats no poden excloure les exposicions de negociació a què es fa referència a les lletres f i g de l’apartat 1 quan no es compleixi la condició establerta al tercer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 294.

5. Les entitats poden excloure les exposicions enumerades a la lletra m de l’apartat 1 quan es compleixin les dos condicions següents:



6. Les exposicions que s’exclouen de conformitat amb la lletra m de l’apartat 1 han de complir les dos condicions següents:



7. No obstant la lletra d de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat exclogui les exposicions a què es fa referència a la lletra m de l’apartat 1 ha de complir en tot moment, durant el període d’exclusió, el requisit de ràtio de palanquejament ajustat (RAa) següent:


En què:



Article 294 ter. Càlcul del valor d’exposició dels actius

1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels actius, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit i les posicions a què es fa referència a l’article 296, de conformitat amb els principis següents:



2. Només es considera que no incompleixen la condició establerta a la lletra b de l’apartat 7 de l’article 294 els acords de centralització de tresoreria oferts per una entitat que compleixin les dos condicions següents:



A efectes d’aquest apartat i de l’apartat 3, s’entén per acord de centralització de tresoreria un acord que permeti combinar els saldos deutors o creditors de diversos comptes individuals a l’efecte de la gestió de tresoreria o liquiditat.

3. No obstant l’apartat 2, es considera que un acord de centralització de tresoreria que no compleixi la condició establerta a la lletra b, però sí la de la lletra a, no incompleix la condició establerta a la lletra b de l’apartat 7 de l’article 294 si compleix totes les condicions següents:



4. No obstant el que disposa la lletra b de l’apartat 1, les entitats poden calcular en termes nets el valor d’exposició corresponent a l’efectiu per cobrar i a l’efectiu per pagar en el marc d’una operació de finançament de valors amb la mateixa contrapart només quan es compleixin totes les condicions següents:



5. A efectes de la lletra c de l’apartat 4, les entitats poden considerar que un mecanisme de liquidació dona com a resultat l’equivalent funcional d’una liquidació neta només quan, en la data de liquidació, el resultat net dels fluxos d’efectiu de les operacions en el marc d’aquest mecanisme sigui igual a l’import net únic conforme a la liquidació neta i es compleixin totes les condicions següents:



La condició establerta a la lletra c del primer paràgraf només es compleix quan el fracàs d’alguna operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació pugui ajornar només la liquidació del component d’efectiu corresponent o generar una obligació per al mecanisme de liquidació que utilitzi una línia de crèdit associada.

Quan hi hagi un fracàs en el component de valors d’una operació de finançament de valors del mecanisme de liquidació al final del període útil per a la liquidació en aquest mecanisme, les entitats han de separar aquesta operació i el seu component d’efectiu corresponent del conjunt d’operacions compensables i els han de considerar en termes bruts.”

Article 100. Modificació de l’article 295 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 295 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 295. Càlcul del valor d’exposició dels derivats

1. Les entitats han de calcular el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats a l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb el mètode establert als articles 172 a 178 septies de la secció cinquena del capítol tercer del títol III.

En calcular el valor d’exposició, les entitats poden tenir en compte els efectes dels contractes de novació i altres acords de compensació de conformitat amb l’article 181. Les entitats no han de tenir en compte la compensació entre productes, però poden compensar dins de la categoria de producte a què es refereix la lletra c del punt 13 de l’article 170, i els derivats de crèdit quan estiguin subjectes a un acord de compensació contractual entre productes en el sentit de l’article 181.

Les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició total les opcions venudes, fins i tot quan se’ls pugui atribuir un valor zero a la seva exposició d’acord amb el tractament establert a l’apartat 5 de l’article 172.

2. Quan l’aportació de garanties reals en relació amb contractes de derivats redueixi l’import dels actius en virtut del marc comptable aplicable, les entitats han d’anul·lar els efectes comptables d’aquesta reducció.

3. A efectes de l’apartat 1, les entitats que calculin el cost de reposició dels contractes de derivats segons l’article 173 només poden comptabilitzar les garanties reals que hagin rebut en efectiu de les seves contraparts com a marge de variació a què es refereix l’article 173 si, dins del marc comptable aplicable, el marge de variació no s’ha reconegut ja com una reducció del valor d’exposició, i sempre que es compleixin totes les condicions següents:



Quan una entitat aporti garanties reals en efectiu a una contrapart i aquestes garanties compleixin les condicions establertes a les lletres a a e del primer paràgraf, l’entitat les ha de considerar com el marge de variació aportat a la contrapart i les ha d’incloure en el càlcul del cost de reposició.

A efectes de la lletra b del primer paràgraf, s’ha de considerar que una entitat ha complert la condició que hi està establerta quan el marge de variació sigui intercanviat durant el matí del dia de negociació següent a aquell en què s’hagi estipulat el contracte de derivats, sempre que l’intercanvi es basi en el valor del contracte al final del dia de negociació en què s’hagi estipulat el contracte.

A efectes de la lletra d del primer paràgraf, quan sorgeixi una controvèrsia sobre el marge, les entitats han de poder reconèixer l’import de les garanties reals que s’hagin intercanviat sense ser objecte de controvèrsia.

4. A efectes de l’apartat 1, les entitats no poden incloure les garanties reals rebudes en el càlcul del NICA, tal com es defineix al punt 11 bis de l’article 170, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.

5. A efectes de l’apartat 1, les entitats han de fixar en 1 el valor del multiplicador utilitzat en el càlcul de l’exposició futura potencial segons l’apartat 1 de l’article 176, excepte en el cas dels contractes de derivats amb clients que siguin compensats per una ECCQ.

6. No obstant l’apartat 1, les entitats poden utilitzar el mètode establert als articles 179 o 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III per determinar el valor d’exposició dels contractes de derivats enumerats als punts 1 i 2 de l’annex II, però només si també apliquen aquest mètode per determinar el valor d’exposició d’aquests contractes a l’efecte del compliment dels requisits de fons propis establerts a l’article 59.

Quan les entitats apliquin un dels mètodes a què fa referència el primer paràgraf, no poden deduir de la mesura de l’exposició total l’import del marge que hagin rebut.

Article 101. Inserció de l’article 295 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’insereix l’article 295 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 295 bis. Disposicions addicionals sobre el càlcul del valor d’exposició dels derivats de crèdit subscrits

1. A efectes d’aquest article, per derivat de crèdit subscrit s’entén qualsevol instrument financer mitjançant el qual una entitat proporcioni efectivament protecció creditícia, incloses les permutes de cobertura per impagament, les permutes de rendiment total i les opcions en relació amb les quals l’entitat hagi de proporcionar protecció creditícia en les condicions especificades en el contracte d’opció.

2. A més del càlcul establert a l’article 295, les entitats han d’incloure en el càlcul del valor d’exposició dels derivats de crèdit subscrits els imports nominals efectius referenciats en aquests derivats de crèdit, deduint qualsevol variació negativa del valor raonable que s’hagi incorporat al capital de nivell 1 respecte a aquests derivats de crèdit.

3. Les entitats poden reduir el valor d’exposició calculat d’acord amb l’apartat 2 deduint la totalitat o una part de l’import nominal efectiu dels derivats de crèdit adquirits sempre que es compleixin totes les condicions següents:



A l’efecte del càlcul de l’exposició futura potencial d’acord amb l’apartat 1 de l’article 295, les entitats poden excloure del conjunt d’operacions compensables la part dels derivats de crèdit subscrits que no sigui compensada de conformitat amb el primer paràgraf i el valor nominal efectiu dels quals s’inclogui en la mesura de l’exposició total.

4. A efectes de la lletra b de l’apartat 3, per condició rellevant s’entén qualsevol característica del derivat de crèdit que sigui pertinent per valorar-lo, incloent-hi el nivell de subordinació, l’opcionalitat, els esdeveniments de crèdit, l’entitat o el conjunt d’entitats de referència subjacents, i l’obligació o el conjunt d’obligacions de referència subjacents, a excepció de l’import nominal i el venciment residual del derivat de crèdit. Dos noms de referència només poden ser iguals quan es refereixin al mateix ens jurídic.

5. No obstant la lletra b de l’apartat 3, les entitats poden utilitzar derivats de crèdit adquirits sobre un conjunt de noms de referència per compensar derivats de crèdit subscrits sobre noms de referència individuals dins d’aquest conjunt quan el conjunt d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions siguin idèntics.

6. Les entitats no poden reduir l’import nominal efectiu dels derivats de crèdit subscrits quan comprin protecció creditícia mitjançant una permuta de rendiment total i restringeixin com a ingressos nets els pagaments nets rebuts, però no restringeixin cap deteriorament compensatori del valor del derivat creditici subscrit en el capital de nivell 1.

7. En el cas dels derivats de crèdit adquirits sobre un conjunt d’obligacions de referència, les entitats poden deduir de l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit subscrits sobre obligacions de referència individuals l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit adquirits de conformitat amb l’apartat 3 només quan la protecció adquirida sigui econòmicament equivalent a adquirir protecció per separat sobre cadascuna de les obligacions individuals incloses en el conjunt.”

Article 102. Modificació de l’article 296 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 296 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 296. Addició per risc de crèdit de contrapart corresponent a operacions de finançament de valors

1. A més del càlcul del valor d’exposició de les operacions de finançament de valors, incloses aquelles que estiguin fora de balanç de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 294 ter, les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició total un increment per risc de crèdit de contrapart calculat de conformitat amb els apartats 2 o 3, segons correspongui.

2. Pel que fa a les operacions amb una contrapart que no estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, les entitats han de calcular l’increment per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent:


En què:



Les entitats poden considerar que és igual a zero quan sigui l’efectiu prestat a una contrapart i l’efectiu que s’ha de cobrar associat no sigui admissible per al tractament de compensació establert a l’apartat 4 de l’article 294 ter.

3. Pel que fa a les operacions amb una contrapart que estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, les entitats han de calcular l’increment () per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent:


En què:



4. A efectes dels apartats 2 i 3, el terme contrapart inclou també els agents tripartits que rebin garanties reals en dipòsit i les gestionin en el cas d’operacions tripartides.

5. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats poden utilitzar el mètode exposat a l’article 133, aplicant un percentatge mínim del 20% per a la ponderació de risc aplicable, per determinar l’addició corresponent a les operacions de finançament de valors, incloses aquelles que estiguin fora de balanç. Les entitats poden aplicar aquest mètode només quan ho facin per determinar el valor d’exposició d’aquestes operacions a l’efecte de complir els requisits de fons propis exposats a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 59.

6. Quan una operació amb compromís de recompra es comptabilitzi com una venda en virtut del marc comptable aplicable, l’entitat ha d’anul·lar els efectes de totes les anotacions comptables relacionades amb la venda.

7. Quan una entitat actuï com a agent entre dos parts en una operació de finançament de valors, incloent-hi operacions fora de balanç, per al càlcul de la mesura de l’exposició total de l’entitat ha d’aplicar el següent:

Article 103. Inserció dels articles 296 bis a 296 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’insereixen els articles 296 bis a 296 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 296 bis. Càlcul del valor d’exposició de les partides fora de balanç

1. Les entitats han de calcular, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 77, el valor d’exposició de les partides fora de balanç, exclosos els contractes de derivats enumerats a l’annex II, els derivats de crèdit, les operacions de finançament de valors i les posicions a què es refereix l’article 295 bis.

Quan un compromís es refereixi a l’ampliació d’un altre compromís, s’ha d’utilitzar el factor de conversió més reduït dels dos corresponents a aquest compromís.

2. No obstant l’apartat 1, les entitats poden deduir de l’import equivalent de l’exposició creditícia d’una partida fora de balanç l’import corresponent dels ajustos per risc de crèdit específic. El càlcul ha d’estar subjecte a un valor mínim igual a zero.

3. No obstant l’apartat 1, les entitats han d’aplicar un factor de conversió del 10% a les partides fora de balanç de baix risc a què es refereix la lletra d de l’apartat 1 de l’article 77.

Article 296 ter. Càlcul del valor d’exposició de les compres i vendes convencionals pendents de liquidació

1. Les entitats han de tractar com a actius, d’acord amb la lletra a de l’apartat 4 de l’article 294, l’efectiu relacionat amb les vendes convencionals i els valors relacionats amb les compres convencionals que romanguin en el balanç fins a la data de liquidació.

2. Les entitats que, segons el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de negociació a les compres i vendes convencionals pendents de liquidació, han d’anul·lar qualsevol compensació permesa en virtut d’aquest marc entre l’efectiu per cobrar corresponent a vendes convencionals pendents de liquidació i l’efectiu per pagar corresponent a compres convencionals pendents de liquidació. Després que les entitats hagin anul·lat la compensació comptable, poden compensar els imports d’efectiu per cobrar i d’efectiu per pagar quan tant les compres com les vendes convencionals relacionades es liquidin pel procediment de lliurament contra pagament.

3. Les entitats que, segons el marc comptable aplicable, apliquin la comptabilitat de la data de liquidació a les compres i vendes convencionals pendents de liquidació, han d’incloure en la mesura de l’exposició total la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals.

Les entitats poden compensar la totalitat del valor nominal dels compromisos de pagament relacionats amb compres convencionals i la totalitat del valor nominal de l’efectiu per cobrar relacionat amb vendes convencionals pendents de liquidació només quan es compleixin les dos condicions següents:

Article 104. Addició d’un nou títol VII bis relatiu a requisits d’informació al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Per una part, s’afegeix un nou títol VII bis relatiu al requisit d’informació que han de facilitar les entitats a l’AFA, que conté tres articles, els articles 297 a 297 ter, al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Per una altra part, es modifica l’article 297 i s’afegeixen els articles 297 bis i 297 ter al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Títol VII bis. Requisits d’informació

Article 297. Presentació d’informació sobre requisits prudencials i informació financera

1. De conformitat amb l’apartat 1 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’informar l’AFA sobre el següent:



Les entitats exemptes de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 5 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió no estan subjectes de forma individual al requisit d’informació sobre la ràtio de palanquejament fixada a la lletra a d’aquest apartat.

1 bis. Als efectes de la lletra a de l’apartat 1 d’aquest article, quan les entitats informin sobre els requisits relatius a fons propis aplicables a les titulitzacions, la informació que comuniquin ha d’incloure la informació sobre titulitzacions d’exposicions dubtoses que es beneficiïn del tractament establert a l’article 164 bis, sobre les titulitzacions STS de balanç que originin i sobre el desglossament.

2. A més de la informació sobre la ràtio de palanquejament a què fa referència la lletra a del paràgraf primer de l’apartat 1, i a fi de possibilitar que l’AFA supervisi la volatilitat de la ràtio de palanquejament, en particular al voltant de les dates de referència de presentació d’informació, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 56 bis de l’apartat 1 de l’article 4, han d’informar sobre components específics de la ràtio de palanquejament basant-se en les mitjanes del període d’informació i les dades utilitzades per calcular aquestes mitjanes.

3. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, a més de la informació sobre els requisits prudencials a què fa referència l’apartat 1, les entitats han de presentar la informació financera que calgui per oferir una imatge completa del perfil de risc de l’entitat i dels riscos sistèmics que planteja l’entitat al sector financer o a l’economia real.

4. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot elaborar un comunicat tècnic a fi d’especificar les plantilles i els formats uniformes de presentació d’informació, així com les instruccions i el mètode d’ús d’aquestes plantilles, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació, les definicions i les solucions informàtiques per a la presentació de la informació a què es refereixen els apartats 1 a 3.

Als efectes de l’apartat 2, el comunicat tècnic de l’AFA esmentat en el paràgraf primer d’aquest apartat ha d’especificar quins components de la ràtio de palanquejament s’han de presentar utilitzant valors al tancament de la jornada o al tancament del mes.

Article 297 bis. Obligacions específiques de presentació d’informació

1. D’acord amb l’apartat 1 de l’article 85 ter de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar anualment a l’AFA les dades per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades:



2. L’AFA ha de publicar anualment, en base agregada, les dades que s’especifiquen en les lletres a a f de l’apartat 1, juntament amb dades històriques, quan disposi d’aquestes dades.

Article 297 ter. Requisits específics de presentació d’informació per risc de mercat

1. Les entitats esmentades a l’apartat 1 de l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió han d’informar per separat dels càlculs establerts a les lletres a, b i c de l’apartat 2 de l’article 207 quater, per al conjunt de totes les posicions de la cartera de negociació o de la cartera d’inversió que estiguin subjectes a riscos de tipus de canvi i de matèries primeres.

2. De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 85 quater de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’AFA pot elaborar un comunicat tècnic a fi d’especificar les plantilles i els formats uniformes de presentació d’informació, així com les instruccions i el mètode d’ús d’aquestes plantilles, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació, les definicions i les solucions informàtiques per a la presentació de la informació per risc de mercat.”

Article 105. Modificació de l’article 298 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 298 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 298. Àmbit d’aplicació dels requisits de publicació

1. Als efectes del que disposa l’article 86 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de divulgar públicament la informació establerta en els capítols segon i tercer, sense perjudici de les excepcions previstes en l’article 299.

2. Les entitats a les quals l’AFA hagi autoritzat, d’acord amb el títol III, a utilitzar els instruments i mètodes previstos en el títol III han de fer pública la informació que hi està establerta.

3. Tota divulgació de dades quantitatives ha d’anar acompanyada d’una descripció qualitativa i de qualsevol altra informació complementària que pugui resultar necessària perquè els usuaris d’aquestes dades quantitatives les puguin comprendre, i en particular s’ha d’assenyalar qualsevol canvi significatiu de qualsevol dada divulgada en comparació amb la informació divulgada prèviament.

4. Les entitats han d’explicar, si se’ls sol·licita, les seves decisions de qualificació a les pimes i altres empreses sol·licitants de crèdit, i proporcionar una explicació per escrit quan se’ls demani. Els costos administratius de l’explicació han de ser proporcionats a la quantia del crèdit.”

Article 106. Modificació de l’article 299 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 299 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 299. Informació no significativa, reservada o confidencial

1. Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden ometre un o més dels desglossaments d’informació enumerats en els capítols segon i tercer si els desglossaments que s’han de divulgar no es consideren significatius, a excepció dels desglossaments que s’han de divulgar en virtut de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 302, l’article 304 i l’article 315.

La informació inclosa en les divulgacions es considera significativa quan el fet d’ometre-la o presentar-la erròniament pogués modificar o influir en l’avaluació o decisió d’un usuari d’aquesta informació que depengui de la mateixa informació per prendre decisions econòmiques.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, com a molt tard el 31 de desembre del 2019, sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació significativa en relació amb els requisits sobre divulgació dels capítols segon i tercer d’aquest títol.

2. Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats també poden ometre un o més elements d’informació indicats en els capítols segon i tercer d’aquest títol si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, de conformitat amb els paràgrafs segon i tercer d’aquest apartat, a excepció dels desglossaments que han de divulgar-se en virtut dels articles 304 i 315.

La informació es considera informació reservada de les entitats quan el fet de fer-la pública pugui soscavar la seva posició competitiva. La informació reservada pot incloure informació sobre els productes o sistemes que restaria valor a les inversions de les entitats en aquests últims en cas que fos compartida amb els competidors.

La informació es considera confidencial quan les entitats estiguin obligades, en virtut de les seves relacions amb els clients o altres contraparts, a preservar-ne la confidencialitat.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació reservada i confidencial en relació amb els requisits sobre divulgació dels capítols segon i tercer d’aquest títol.

3. En els casos excepcionals previstos en l’apartat 2, l’entitat de què es tracti ha de fer constar en les seves divulgacions d’informació que determinades dades no es fan públiques, així com els motius d’aquesta manera de procedir, i ha de publicar informació més general sobre el tema cobert pel requisit de divulgació d’informació excepte quan el tema no sigui en si mateix reservat o confidencial.”

Article 107. Modificació de l’article 300 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 300 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 300. Freqüència i abast de la publicació d’informació

Les entitats han de publicar la informació requerida en virtut dels capítols segon i tercer segons el que estableixen els articles 300 bis, 300 ter i 300 quater.

Les divulgacions anuals d’informació s’han de publicar en la mateixa data en què les entitats publiquin els seus estats financers o tan aviat com sigui possible després d’aquesta data.

Les divulgacions semestrals i trimestrals d’informació s’han de publicar en la mateixa data en què les entitats publiquin els seus informes financers per al període corresponent quan sigui procedent o tan aviat com sigui possible després d’aquesta data.

Qualsevol demora entre la data de publicació de la informació que s’ha de divulgar en virtut d’aquest títol i els estats financers pertinents ha de ser raonable i en cap cas no pot superar el termini fixat per l’AFA d’acord amb l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

Article 108. Addició dels articles 300 bis, 300 ter i 300 quater al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’introdueixen els articles 300 bis, 300 ter i 300 quater al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 300 bis. Publicació d’informació per part de les entitats de gran dimensió

1. Les entitats de gran dimensió han de publicar la informació indicada a continuació amb la freqüència que s’especifica:



2. No obstant el que disposa l’apartat 1, les entitats de gran dimensió que siguin entitats no cotitzades han de publicar la informació indicada a continuació amb la freqüència següent:



Article 300 ter. Publicació d’informació per part de les entitats petites i no complexes

1. Les entitats petites i no complexes han de publicar la informació exposada a continuació amb la freqüència que s’indica:



2. No obstant l’apartat 1, les entitats petites i no complexes que no siguin entitats cotitzades han de publicar els indicadors clau mencionats a l’article 312 amb periodicitat anual.

Article 300 quater. Publicació d’informació per altres entitats

1. Les entitats que no estiguin subjectes als articles 300 bis o 300 ter han de publicar la informació exposada a continuació amb la freqüència que s’indica:



2. No obstant l’apartat 1 d’aquest article, altres entitats que no siguin entitats cotitzades han de publicar la informació següent amb periodicitat anual:

Article 109. Modificació de l’article 301 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 301 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 301. Mitjans de publicació de la informació

1. Les entitats han de publicar tota la informació exigida en virtut dels capítols segon i tercer en format electrònic i en un únic mitjà o lloc. L’únic mitjà o lloc pot ser un document independent que proporcioni una font fàcilment accessible d’informació prudencial per als usuaris d’aquesta informació o una secció particular inclosa en els estats financers o en els informes financers de les entitats, o que hi sigui annexa, que contingui la informació que s’hagi de divulgar i que pugui ser identificada amb facilitat per aquests usuaris.

2. Les entitats han de publicar al seu lloc web o, si no n’hi ha, en qualsevol altre lloc apropiat un arxiu amb la informació que s’hagi de divulgar de conformitat amb aquesta part. Aquest arxiu ha de mantenir-se accessible durant un període de temps no inferior al període de conservació dels documents comptables i contractuals de les dades incloses en els informes financers de les entitats.”

Article 110. Modificació dels articles 302 a 311 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els articles 302 a 311 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 302. Publicació dels objectius i les polítiques de gestió del risc

1. Als efectes de l’incís i de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els grups consolidables d’entitats i les entitats han de fer públics els seus objectius i les seves polítiques de gestió de riscos per a cada categoria de risc, inclosos els riscos a què es refereix aquest capítol. Entre les dades així publicades s’hi inclouen:



2. Les entitats han de fer pública la informació següent sobre els mecanismes de governança:



Article 303. Publicació d’informació sobre l’àmbit d’aplicació

Als efectes de l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’àmbit d’aplicació dels requisits establerts en la mateixa Llei i en aquest Reglament:



Article 304. Publicació d’informació sobre els fons propis

Als efectes de l’incís iii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre els seus fons propis:



Article 305. Publicació d’informació sobre els requisits de fons propis i els imports ponderats per risc de les exposicions

Als efectes de l’incís iv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre el compliment per l’entitat dels requisits que estableixen els articles 48 i 59 d’aquest Reglament i dels requisits establerts a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 97 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



Article 306. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de crèdit de contrapart

Als efectes de l’incís v de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva exposició al risc de crèdit de contrapart, a què es refereix la secció cinquena del capítol tercer del títol III:



Quan el banc central d’un estat membre de la UE aporti liquiditat en forma de permutes financeres amb garantia real, l’AFA pot eximir les entitats dels requisits establerts a les lletres d i e del primer paràgraf, si considera que la divulgació de la informació esmentada podria revelar que s’ha proporcionat liquiditat de manera urgent. A aquest efecte, l’AFA ha de fixar llindars adequats i establir criteris objectius.

Article 307. Publicació d’informació sobre els coixins de capital anticíclics

Als efectes de l’incís vi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb el compliment del requisit de disposar d’un coixí de capital anticíclic de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



Article 308. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de crèdit i al risc de dilució

Als efectes de l’incís vii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’exposició de l’entitat al risc de crèdit i al risc de dilució:



Article 309. Publicació d’informació sobre els actius amb càrregues i sense càrregues

Als efectes de l’incís viii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública informació en relació amb els seus actius amb càrregues i sense càrregues. A aquest efecte han d’utilitzar el valor comptable per a cada categoria d’exposició, desglossant-ho segons la qualitat dels actius i el valor comptable total amb càrregues i sense càrregues. La informació divulgada sobre els actius amb càrregues i sense càrregues no pot revelar la provisió urgent de liquiditat per part del banc central.

Article 310. Publicació d’informació sobre la utilització del mètode estàndard

Als efectes de l’incís ix de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els imports ponderats per risc de les seves exposicions de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III han de fer publica la informació en relació a cadascuna de les categories d’exposició que figuren en l’article 78:



Article 311. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de mercat

Als efectes de l’incís x de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els seus requisits de fons propis de conformitat amb les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 59 han de fer públics per separat aquests requisits en relació amb cada risc esmentat en aquestes lletres. A més, els requisits de fons propis pel risc de tipus d’interès específic de les posicions de titulització s’han de fer públics per separat.”

Article 111. Addició de l’article 311 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix l’article 311 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 311 bis. Publicació d’informació sobre la gestió del risc operatiu

Als efectes de l’incís xi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva gestió del risc operatiu:

Article 112. Modificació dels articles 312 a 314 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els articles 312 a 314 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 312. Publicació d’informació sobre els indicadors clau

Als efectes de l’incís xii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública, en forma de quadre, els indicadors clau següents:



Article 313. Publicació d’informació sobre les exposicions al risc de tipus d’interès en relació amb posicions no mantingudes a la cartera de negociació

1. Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública, a partir del 13 de març del 2026, la informació quantitativa i qualitativa sobre els riscos derivats de possibles variacions dels tipus d’interès que afectin tant el valor econòmic del patrimoni net com els ingressos nets per interessos procedents de les seves activitats alienes a la cartera de negociació a què es fa referència a l’article 23 i a l’apartat 5 de l’article 92 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:



2. No obstant els requisits establerts a la lletra c i els incisos i a iv de la lletra e de l’apartat 1 d’aquest article, no són aplicables a les entitats que apliquin el mètode estàndard o el mètode estàndard simplificat esmentat a l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 314. Publicació d’informació sobre les exposicions a posicions de titulització

Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció quarta del capítol tercer del títol III, o els requisits de fons propis de conformitat amb els articles 219 o 220, han de fer pública la informació següent, per separat, sobre les activitats de la seva cartera de negociació i de la seva cartera d’inversió:

Article 113. Addició de l’article 314 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’introdueix l’article 314 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 314 bis. Publicació d’informació sobre riscos ambientals, socials i de governança (riscos ASG)

A partir del 13 de març del 2027, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que hagin emès valors admesos a negociació en un mercat regulat del Principat d’Andorra, tal com es defineix al punt 12 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, han de fer pública la informació sobre riscos ASG, inclosos els riscos físics i els de transició.”

Article 114. Modificació dels articles 315 a 316 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifiquen els articles 315 a 316 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactats de la manera següent:

“Article 315. Publicació d’informació sobre la política de retribució

1. Als efectes de l’incís xv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva política i les seves pràctiques de retribucions, en relació amb les categories de personal les activitats professionals de les quals incideixen de manera important en el seu perfil de risc:



Als efectes de la lletra k del paràgraf primer, les entitats que es beneficien d’aquesta excepció han d’indicar si ho fan sobre la base de les lletres a o b de l’apartat 5 de l’article 6 undecies de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. També han d’indicar per a quin dels principis de remuneració apliquen les excepcions, el nombre d’empleats que se’n beneficien i el total de la seva remuneració total, desglossada per remuneració fixa i variable.

2. En el cas de les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, també han de fer pública la informació quantitativa a què es refereix aquest article sobre la retribució de l’òrgan d’administració en el seu conjunt, diferenciant entre membres executius i no executius.

Les entitats han de complir els requisits establerts en aquest article d’una manera que sigui apropiada a la seva mida i organització interna i a la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, i sense perjudici del que disposa la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.

Article 316. Publicació d’informació sobre la ràtio de palanquejament

1 Als efectes de l’incís xvi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats previstes al títol VII han de fer pública la informació següent sobre la seva ràtio de palanquejament, calculada de conformitat amb l’article 294, i la seva gestió del risc de palanquejament excessiu:



2. Les entitats públiques de crèdit al desenvolupament definides a l’apartat 2 de l’article 294 bis han de fer pública la ràtio de palanquejament sense l’ajust de la mesura de l’exposició total determinada d’acord amb la lletra c de l’apartat 1 de l’article 294 bis.

3. A més de les lletres a i b de l’apartat 1 d’aquest article, les entitats grans, tal com es defineixen en el punt 28 bis de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, han de fer pública la informació sobre la ràtio de palanquejament i el desglossament de la mesura de l’exposició total a què es refereix l’apartat 4 de l’article 294, a partir de mitjanes que es calculen d’acord amb el comunicat tècnic de l’AFA a què es refereix l’apartat 3 de l’article 85 bis de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

Article 115. Addició de l’article 316 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix l’article 316 bis al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 316 bis. Publicació dels requisits de liquiditat

1. Als efectes de l’incís xvi bis de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats subjectes al títol VI han de publicar informació sobre la ràtio de cobertura de liquiditat, la ràtio de finançament estable net i la gestió del risc de liquiditat de conformitat amb aquest article.

2. Les entitats han de publicar la informació següent en relació amb la ràtio de cobertura de liquiditat calculada d’acord amb el reglament tècnic a què es fa referència a l’apartat 4 de l’article 280;



3. Les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb la seva ràtio de finançament estable net calculada d’acord amb el capítol quart del títol VI:



4. Les entitats han de publicar informació sobre els dispositius, els sistemes, els procediments i les estratègies establerts per a la determinació, el mesurament, la gestió i el seguiment del seu risc de liquiditat, d’acord amb l’article 25 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

Article 116. Modificació de l’article 317 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’article 317 del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Article 317. Publicació d’informació sobre l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

1. Als efectes de l’incís xvii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que apliquin tècniques de mitigació del risc de crèdit han de fer pública la informació següent:

Article 117. Modificació de la disposició transitòria cinquena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria cinquena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició transitòria cinquena. Exempció de la deducció de les participacions en el capital d’empreses d’assegurances en els elements del capital de nivell 1 ordinari

1. No obstant el que disposa l’apartat 1 de l’article 32, durant el període comprès entre el 31 de desembre del 2023 i el 31 de desembre del 2029, les entitats poden optar per no deduir les participacions en el capital d’entitats asseguradores, d’entitats reasseguradores i de societats de cartera d’assegurances sempre que es compleixin les condicions següents:

Article 118. Modificació de la disposició transitòria vint-i-sisena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria vint-i-sisena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició transitòria vint-i-sisena. Disposicions transitòries aplicables a grans exposicions

1. Les disposicions relatives a les grans exposicions que figuren en l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com en els articles 253 a 268 d’aquest Reglament, no s’apliquen a les empreses d’inversió l’activitat principal de les quals consisteixi exclusivament en la provisió de serveis d’inversió o en activitats relacionades amb els instruments financers esmentats en les lletres e a g i les lletres i a k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

Aquesta exempció es pot utilitzar fins a la data d’entrada en vigor de les modificacions d’aquest Reglament per introduir un règim adequat de supervisió prudencial de les empreses d’inversió.”

Article 119. Addició de les disposicions transitòries vint-i-setena bis a vint-i-setena quater al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeixen la disposició transitòria vint-i-setena bis a la disposició transitòria vint-i-setena quater al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queden redactades de la manera següent:

“Disposició transitòria vint-i-setena bis. Anterioritat de les emissions a través d’entitats de comesa especial

1. No obstant l’article 33, fins al 31 de desembre del 2026 els instruments de capital que no hagin estat emesos directament per una entitat es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional només quan es compleixin totes les condicions següents:



2. No obstant l’article 41, fins al 31 de desembre del 2026 els instruments de capital que no hagin estat emesos directament per una entitat es consideren instruments de capital de nivell 2 només quan es compleixin totes les condicions següents:



Disposició transitòria vint-i-setena ter. Anterioritat dels instruments de fons propis i instruments de passius admissibles

1. No obstant els articles 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i 33 d’aquest Reglament, els instruments emesos abans del 27 de març del 2025 es consideren instruments de capital de nivell 1 addicional a tot tardar fins al 28 de març del 2030, sempre que compleixin les condicions establertes als articles 32 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i 33 d’aquest Reglament, a excepció de les condicions establertes a les lletres p, q i r de l’apartat 1 de l’article 33 d’aquest Reglament.

2. No obstant els articles 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i 41 d’aquest Reglament, els instruments emesos abans del 27 de març del 2025 es consideren instruments de capital de nivell 2 com a molt tard fins al 28 de març del 2030, sempre que compleixin les condicions establertes als articles 35 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i les empreses d’inversió i 33 d’aquest Reglament, a excepció de les condicions establertes a les lletres n, o i p de l’article 41 d’aquest Reglament.

Disposició transitòria vint-i-setena quater. Anterioritat de les posicions de titulització preferents

No obstant el que disposa l’article 165, les entitats originadores poden calcular els imports de les exposicions ponderades per risc d’una posició de titulització preferent conforme al que disposen els articles 159 o 161 sempre que es compleixin les dos condicions següents:

Article 120. Modificació de la disposició transitòria vint-i-novena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la disposició transitòria vint-i-novena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria vint-i-novena. Requisits de fons propis per exposicions enfront d’ECC

1. Quan una ECC d’un país tercer de fora de la UE sol·liciti el reconeixement de conformitat amb l’article 25 del Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, les entitats poden considerar aquesta ECC com una ECCQ a partir de la data en què hagi presentat la seva sol·licitud de reconeixement a l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) i fins a una de les dates següents:



2. Fins que concloguin els terminis definits en l’apartat 1, quan alguna de les ECC esmentades en aquest apartat no posseeixi un fons per impagaments ni hagi establert un acord vinculant amb els seus membres compensadors que li permeti utilitzar la totalitat o una part del marge inicial rebut d’aquests membres com si fossin contribucions prefinançades, l’entitat ha de substituir la fórmula de càlcul del requisit de fons propis (Ki) segons el que preveu l’aparat 2 de l’article 194 per la fórmula següent:


En què:

Article 121. Modificació de la disposició transitòria trentena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la disposició transitòria trentena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria trentena. Exempció aplicable als operadors en matèries primeres

Les disposicions d’aquest Reglament relatives als requisits de fons propis no s’apliquen a les empreses d’inversió l’activitat principal de les quals consisteixi exclusivament en la prestació de serveis d’inversió o en activitats relacionades amb els instruments financers esmentats en lletres e a g i la lletra i a k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.

Aquesta exempció és aplicable fins a la data en què es modifiqui aquest Reglament per implementar un règim adequat de supervisió prudencial de les empreses d’inversió.”

Article 122. Supressió de l’apartat 3 de la disposició transitòria trenta-unena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’elimina l’apartat 3 de la disposició transitòria trenta-unena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Article 123. Modificació de la disposició transitòria trenta-dosena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica la disposició transitòria trenta-dosena del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria trenta-dosena. Requisits de capital pel risc de crèdit en exposicions enfront de pimes

1. Les entitats han d’ajustar els imports de les exposicions ponderades per risc corresponents a exposicions enfront de pimes que no es trobin en situació d’impagament (RWEA, per la seva sigla en anglès), calculats de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, d’acord amb la fórmula següent:


En què:



2. Als efectes d’aquesta disposició transitòria:

Article 124. Addició de la disposició transitòria trenta-tresena al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

S’afegeix la disposició transitòria trenta-tresena al Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactada de la manera següent:

“Disposició transitòria trenta-tresena. Ajust dels requisits de fons propis per risc de crèdit per a les exposicions davant entitats que gestionen o financen estructures o instal·lacions físiques, sistemes i xarxes que prestin o donin suport a serveis públics essencials

1. Els requisits de fons propis per risc de crèdit calculats d’acord amb el capítol tercer del títol III s’han de multiplicar per un factor de 0,75 sempre que l’exposició compleixi tots els criteris següents:



2. A efectes de la lletra e de l’apartat 1, els fluxos de caixa generats no es consideren previsibles llevat que una part substancial dels ingressos compleixi les condicions següents:



3. Les entitats han d’informar l’AFA, cada sis mesos, de l’import total d’exposicions davant entitats de projectes d’infraestructura calculat d’acord amb l’apartat 1 d’aquesta disposició.”

Article 125. Modificació de l’annex II del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Es modifica l’annex II del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que queda redactat de la manera següent:

“Annex II. Tipus de derivats

Tipus de derivats

1. Contractes sobre tipus d’interès:



2. Contractes sobre tipus de canvi i contractes sobre or:



3. Contractes de naturalesa anàloga als esmentats en les lletres a a e de l’apartat 1 i en les lletres a a d de l’apartat 2 d’aquest annex, relatius a altres índexs o elements de referència. Comprèn almenys tots els instruments esmentats a les lletres d, e, f, g, i a k del punt 11 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats que no estiguin inclosos d’una altra forma en els punts 1 o 2 d’aquest annex.”

Disposicions finals

Disposició final primera. Publicitat de textos consolidats

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Reglament, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquesta Llei.

Disposició final segona. Entrada en vigor

1. Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. Aquest Decret és aplicable a partir del 27 de març del 2026, amb les excepcions enumerades als apartats 3 a 6.

3. Els articles 1, 4, 75 a 89 i 91 al 103 d’aquest Decret seran d’aplicació a partir del 27 de març del 2025.

4. L’article 10 d’aquest Decret serà d’aplicació a partir del 27 de setembre del 2025.

5. Els punts següents del capítol únic d’aquest Decret, que contenen les disposicions sobre la introducció dels nous requisits de fons propis per risc de mercat, són aplicables a partir del 27 de març del 2027:



6. L’article 117 d’aquest Decret, que conté la disposició transitòria cinquena, relativa a les exempcions de les deduccions de les participacions de capital, és aplicable retroactivament des de l’1 de gener del 2025.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de març del 2025