Carregant...
 

Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer (Text refós sense caràcter oficial)



Queda derogat el règim de dipòsit de reserves en garantia pel que fa a les entitats bancàries per la disposició derogatòria de la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.


Va continuar vigent per a la resta de les entitats integrades al sistema financer excepte les entitats -no bancàries- de crèdit especialitzat entre el 03/03/2011 i el 24/01/2019.


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de maig de 1995 ha aprovat la següent:

Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer

Exposició de motius

L’article 17 de la Llei d’ordenació del sistema financer disposa que, a més del capital social, les entitats integrades en el sistema financer tindran l’obligació de mantenir unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions operacionals.

El mateix article disposa que el Consell General, mitjançant una regulació específica, fixarà els límits màxims aplicables per aquest concepte i els imports mínims exigits a cada entitat, segons la naturalesa de la seva activitat.

Una anàlisi de la història general de l’activitat empresarial financera, i d’una manera particular la bancària, ens deuria portar a la conclusió que el factor fonamental que normalment dóna solidesa a les entitats, i per tant seguretat als clients, és la qualitat de la gestió professional. La capacitat, la prudència i la previsió dels dirigents són les millors garanties que pot oferir una entitat financera als seus clients.

Per tant, seria inútil d’intentar de basar la seguretat dels clients en una sola política basada en la magnitud dels fons propis de les entitats financeres i en mecanismes de garantia real. Això no obstant, sí que aquests factors contribueixen, d’una manera molt significativa, a donar una estructura positiva al balanç de l’entitat i mantenir una imatge de serietat i de fortalesa, tant en l’àmbit interior com en el de les relacions internacionals.

En la mateixa línia de raonament, es pot evocar que en determinats països i circumstàncies, els dipòsits en garantia han configurat un element clau i, a més, han estat l’origen del conjunt de polítiques que la majoria de països han dut a terme, amb objectius diversos i canviants, per via de coeficients d’obligat compliment. Són matèries que han anat evolucionant i que van evolucionant, de manera no uniforme i d’acord amb les conveniències generals de cada país, en cada etapa de la seva vida econòmica.

El tractament dels dipòsits en garantia planteja dues qüestions: els volums i les condicions. Pel que fa als volums, cal tenir en compte que es tracta d’una mesura que no serà única i que no es pretén que sigui determinant sinó coadjuvant al factor garantia; oportunament, les diferents regulacions i reglamentacions fixaran les diverses condicions que han de reunir les estructures financeres de les diferents classes d’entitats que componen el sistema financer. Per tant, no seria apropiat que es marquessin percentatges de reserves en garantia que no fossin raonables. El Consell General, mitjançant la present regulació, en marca els límits màxims. D’altra banda, fixa també unes quantitats mínimes per situar el conjunt del sector en un nivell d’exigència generalitzada.

Les condicions que hauran d’aplicar-se a aquests dipòsits és una matèria que la Llei d’ordenació del sistema financer posa sota la facultat del Govern. És sabut que en el nostre entorn hi ha exemples de tota mena a l’hora de tractar els dipòsits corresponents a polítiques de coeficients o de mesures similars; en una gamma molt àmplia, van des dels dipòsits no remunerats fins als que se’ls reconeix un rendiment més o menys equivalent al del mercat. El Consell General considera que aquestes condicions constitueixen un element molt important. Han de ser flexibles i fixades amb equitat, segons el bon criteri del Govern. A l’hora de fixar-les, el Govern haurà de tenir en compte les circumstàncies que ara concorren en aquesta matèria i, quan s’escaigui, ajustar les condicions en funció de l’evolució d’aquestes circumstàncies.

Així, la present Llei significa un avanç més en el progressiu compliment d’allò que preveu la Llei d’Ordenació del sistema financer. Un desplegament normatiu que no acaba amb la implantació de les reserves de garantia sinó que haurà de completar-se amb les lleis i reglaments previstos en els articles 16, 20, 23 i 24 de la referida llei per tal de fomentar sòlidament la nova etapa que haurà de conjuminar dues prioritats: el manteniment de la solidesa del sector financer Andorrà, i la salvaguarda dels interessos generals del país.

A partir dels raonaments exposats, el Consell General ha aprovat la present Llei.
Article 1

Les entitats integrades en el sistema financer tindran l’obligació de mantenir entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions operacionals, les quals figuraran en el balanç de les entitats bancàries en un compte titulat “reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals” i en el balanç de la resta de les entitats financeres en un compte titulat “Reserves en garantia d’obligacions operacionals”.

L’import corresponent es dipositarà en un compte obert a l’Institut Nacional Andorrà de Finances pel Govern i figurarà en el balanç de cada entitat, en un compte d’actiu titulat “Govern d’Andorra, Reserves en Garantia de Dipòsits i d’altres obligacions operacionals.”
Article 2

Les entitats integrades en el sistema financer no podran disposar de les reserves en garantia, salvat els casos excepcionals que el Govern establirà reglamentàriament.
Article 3Image

Sense contingut

Article 4

Les entitats financeres amb activitat creditícia, segons queden definides en l’article 4 de la Llei d’ordenació del sistema financer, hauran de mantenir i dipositar, en qualitat de reserves mínimes, les xifres que s’indiquen a continuació, segons el subgrup al qual pertanyin en virtut de la seva especialització.

a) Crèdit hipotecari, 85 milions de pessetes
b) Finançament de vendes a termini
Finançament vendes en general, 85 milions de pessetes
Finançament vendes automòbils, 35 milions de pessetes
c) Arrendament financer / “leasing”
Arrendament financer en general, 85 milions de pessetes
Arrendament financer d’automòbils, 35 milions de pessetes
d) Compra i gestió de cobrament de factures (factoring), 85 milions de pessetes.

Article 5

Les entitats financeres amb activitat creditícia que tinguin com a objecte social més d’una de les especialitzacions referides en el precedent article 4, hauran de mantenir i dipositar unes reserves mínimes equivalents a la suma de les que es fixen per a cada activitat específica, fins a una xifra no superior als 255 milions de pessetes.
Article 6

Les entitats definides en l’article 5 de la Llei d’ordenació del sistema financer com altres entitats financeres, hauran de mantenir i dipositar, en qualitat de reserves mínimes, les xifres que s’indiquen a continuació, segons el subgrup al qual pertanyin per la seva activitat:

a) gestió de patrimonis, 25 milions de pessetes
b) societats d’inversió, 35 milions de pessetes
c) societats de cartera, 35 milions de pessetes
d) fons mutus d’inversió, 35 milions de pessetes
e) societats holding de caràcter genèric, 35 milions de pessetes
f) canvi de moneda, com a activitat principal, 8,5 milions de pessetes.

Article 7

Les altres entitats financeres que tinguin com a objecte social més d’una de les especialitzacions referides en l’article 6 precedent, hauran de mantenir i dipositar unes reserves mínimes equivalents a la suma de les que es fixen per cada activitat específica, fins a una xifra no superior als 100 milions de pessetes.
Article 8

S’autoritza al Govern perquè, en funció de l’activitat de totes les entitats financeres, pugui establir un barem de càlcul de les reserves a mantenir i dipositar basat en uns paràmetres que reflecteixin els volums operacionals de l’entitat.

Salvat l’import de reserves mínimes indicat en els articles 4, 5, 6 i 7 de la present Llei, la xifra a mantenir i dipositar no podrà ser superior a l’equivalent d’un 4 % de les inversions totals de la societat, amb deducció de les efectuades amb fons propis i amb fons d’origen bancari.

Als efectes del que preveu l’anterior paràgraf, les inversions fetes per compte dels clients podran ser homologades a les efectuades per compte propi.

Disposició transitòria primera

Les entitats afectades per la present Llei que estiguin operant actualment, podran cobrir amb qualsevol classe de fons propis la constitució de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals.

Disposició transitòria segona

Les entitats que estiguin operant actualment i que, a causa d’una insuficiència de fons propis, no puguin constituir immediatament la totalitat de les reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals, podran presentar al Govern, no més tard de 30 dies hàbils a comptar des de la data de publicació de la present Llei, una sol·licitud argumentada demanant l’ajornament parcial del seu compliment. Tanmateix, en qualsevol cas, aquestes reserves hauran de quedar completades durant el període d’adaptació referit en la disposició transitòria tercera de la Llei d’ordenació del sistema financer.

El Govern, amb l’informe previ de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i el dictamen de la Comissió Superior de Finances, donarà la conformitat a la petició o la desestimarà no més tard de 60 dies hàbils, a comptar des de la data d’entrada de la sol·licitud.

Disposició transitòria tercera

Amb l’abast que correspongui, queda precisat que als preceptes incorporats a aquesta Llei i, en general, a les regulacions referides a coeficients i dipòsits d’obligat compliment, no els és aplicable el període d’adaptació objecte de la disposició tercera de la Llei d’ordenació del sistema financer, llevat de les salvetats explicitades en aquesta mateixa Llei.

Disposició transitòria quartaImage

El Consell General fixarà, no més tard del 31 de desembre de 1997, les xifres de capital social mínim a què es refereix l’article 16 de la Llei d’ordenació del sistema financer, un cop que hagi aprovat les regulacions que han de complementar l’esquema legislatiu bàsic referit a l’àmbit financer, en les matèries i calendari següents:

a) Durant els sis mesos següents a l’entrada en vigor de la present Llei, els criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, incloses les normes de ponderació en matèria de fons propis, previstos a l’article 18 de la Llei d’ordenació del sistema financer.
b) Durant l’any 1996, les regulacions de cadascun dels grups d’entitats integrades en el sistema financer.
c) Durant el primer semestre de 1997, el règim disciplinari de les entitats financeres que ha de ser exercit per la Comissió Superior de Finances d’acord amb l’article 9 de la Llei d’ordenació del sistema financer.


Disposició transitòria cinquenaImage

Sense contingut


Disposició transitòria sisena

El Decret d’emissió de deute públic de 22 d’agost de 1994 es convalida en tots els seus termes i condicions.

Disposició derogatòria primera

Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que es contradiguin amb el que estableix la present Llei.

Disposició final primera

S’autoritza el Govern perquè pugui dictar les disposicions que calgui per al desenvolupament efectiu de la present Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 11 de maig de 1995

Josep Dalleres Codina
Síndic General

Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Martí Alanis
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
François Mitterrand
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra



Portal Jurídic del Principat d’Andorra