Llei qualificada del matrimoni (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1995 ha aprovat la següent:

Llei qualificada del matrimoni

Exposició de motius

La present Llei qualificada del matrimoni té com a objectiu principal regular aquesta institució fonamental de la societat segons les exigències de la Constitució.

Consegüentment, aquesta Llei conté, al costat d’unes disposicions generals que s’imposen a totes les formes de celebració del matrimoni, les disposicions particulars que regulen el matrimoni civil i el canònic, pels quals cada ciutadà pot optar lliurement.

Aquesta possibilitat d’opció, juntament amb altres, com és ara la separació dels cònjuges per mutu acord, i el divorci previstos per aquesta Llei, la insereixen també en el corrent de major protagonisme de la voluntat dels contraents, en aquestes matèries, que s’observa en els ordenaments jurídics actuals, salvaguardant en tot cas el principi de la protecció de la família com a obligació de la societat i de l’Estat, proclamat per la Constitució.

El principi d’igualtat entre l’home i la dona davant del matrimoni, durant el matrimoni i en les vicissituds posteriors, acollit ja en el dret del Principat d’Andorra abans de la Constitució i enfortit per aquesta, té en aquesta Llei el seu reflex adequat en l’equiparació plena dels contraents tant pel que fa a les condicions per poder contreure matrimoni, com als drets i els deures dels cònjuges i com a la determinació dels efectes de la nul·litat, del divorci o de la separació matrimonial.

Aquesta regulació del matrimoni respon al desplegament constitucional i recull el pensament, les aspiracions i les necessitats d’un ampli sector de la societat andorrana.

Primera part: El matrimoni

Títol I. Disposicions generals comunes a tots els règims jurídics del matrimoni

Capítol 1. Principis derivats de la Constitució

Article 1

1. L’home i la dona tenen dret a contreure matrimoni entre ells i a fundar una família, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

2. Dues persones del mateix sexe tenen també dret a casar-se, mitjançant la formalització d’una unió civil entre elles, amb els mateixos efectes que el matrimoni, i a fundar una família d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

3. Les disposicions d’aquesta Llei, a excepció del Títol III, són aplicables a les unions civils de dues persones del mateix sexe sense necessitat de referència o remissió explícita en cada cas, atès que els estats civils, com a casats, dels cònjuges que han contret matrimoni o que han formalitzat una unió civil es consideren idèntics.

4. La família, fundada per un matrimoni o per una unió civil, és l’element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l’Estat.

Capítol 2. Àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i recepció d’altres drets

Article 2

Poden contreure matrimoni d’acord amb aquesta Llei:

1. Els andorrans, àdhuc en el cas que solament un dels contraents gaudeixi de la nacionalitat andorrana.

2. Els estrangers que tinguin, almenys un d’ells, la seva residència al Principat d’Andorra.

Article 3

Els andorrans i els residents poden contreure matrimoni fora del Principat d’Andorra segons la forma establerta per la llei del lloc de la celebració, restant, però, subjectes a les disposicions dels articles 18, 19 i 22, i han d’inscriure el matrimoni en el Registre Civil d’Andorra.

Article 4

A manca de capítols matrimonials o en allò en què aquests siguin insuficients, el règim econòmic matrimonial es fixa per la llei nacional comuna dels cònjuges; altrament, per la llei del lloc de la residència del matrimoni, i, en cas de conflicte de lleis, preval el règim de separació de béns.

Capítol 3. La promesa de matrimoni

Article 5

1. Es reconeix la promesa de matrimoni, però no dóna dret a l’acció per exigir la celebració del matrimoni.

2. Pertany a la jurisdicció civil determinar l’existència i la validesa de la promesa de matrimoni, així com els efectes del seu trencament.

3. La prova de la promesa de matrimoni ha d’ésser documental. Les proves testificals o per presumpcions greus, precises i concordants, són admeses solament si existeix un indici de prova documental o quelcom equivalent, o si la part demandant demostra la impossibilitat en què es troba de fornir una prova documental.

4. L’incompliment de la promesa de matrimoni pot donar lloc a les accions previstes als articles 6 i 7, amb exclusió de qualsevol altra acció que no sigui la reparació de perjudicis, i en cap cas pot donar lloc a l’acció per exigir la celebració del matrimoni.

Article 6

1. Pot demanar-se la restitució de les donacions fetes a causa de la promesa de matrimoni, si aquest no ha estat celebrat.

2. L’acció per reclamar la restitució de les donacions fetes a causa de la promesa de matrimoni prescriu en el termini d’un any, comptat des del dia de la negativa a la celebració del matrimoni, notificada fefaentment per qualsevol dels promesos, o a comptar del trentè (30è) dia posterior a la data d’haver estat fefaentment requerit un dels promesos, o a comptar des del dia de la mort d’un d’ells.

Article 7

1. L’incompliment sense causa justa de la promesa de matrimoni, feta per persona major d’edat o per menor autoritzada per qui ha de donar l’assentiment per a la celebració del matrimoni, produeix l’obligació de rescabalar l’altra part de les despeses fetes i de les contretes a causa de la promesa.

2. L’acció prescriu en el termini d’un any, comptat des del dia de la negativa a la celebració del matrimoni, notificada fefaentment per qualsevol dels promesos, o a comptar del trentè (30è) dia posterior a la data d’haver estat fefaentment requerit un dels promesos i sempre que aquest no hagi donat resposta.

Capítol 4. Drets i deures dels cònjuges

Article 8

1. El matrimoni atribueix a ambdós cònjuges els mateixos drets i els imposa també el compliment dels mateixos deures.

2. Els drets i deures que la Llei estableix com a conseqüència del matrimoni són irrenunciables.

Article 9

Els cònjuges estan obligats a viure junts, llevat de justa causa que ho impedeixi, a respectar-se mútuament, a guardar-se fidelitat, a ajudar-se moralment i material i a actuar sempre en interès de la família.

Article 10

El matrimoni imposa a ambdós cònjuges l’obligació de mantenir i educar els fills, tenint en compte les aspiracions i les capacitats d’aquests, i d’acord amb els mitjans econòmics de la família.

Article 11

Els cònjuges han de contribuir al sosteniment de les despeses familiars en la forma establerta per les normes que regulin llur règim econòmic matrimonial.

Article 12

1. Els cònjuges determinen de comú acord el seu domicili. En cas de desacord, oïdes les parts, el fixa la jurisdicció civil, tenint en compte l’interès de la família.

2. La pàtria potestat sobre els fills no emancipats l’exerceixen conjuntament els pares, en benefici d’aquells. En cas de desacord, oïdes les parts, el parer dels fills si escau, i el Ministeri Fiscal, la jurisdicció civil disposa el que sigui procedent.

3. Les matèries relatives a la tutela, al règim econòmic matrimonial, a les despeses familiars, a l’autonomia patrimonial i, en general, als drets i les obligacions dels cònjuges, es regeixen per la legislació vigent.

Article 13

Capítol 5. Formes de celebració del matrimoni

Article 14

L’ordenament jurídic del Principat d’Andorra reconeix dues formes de celebració del matrimoni:

Article 15

1. Els contraents tenen llibertat plena per optar per qualsevol de les dues formes de celebració del matrimoni.

2. Únicament poden optar per les dues formes de celebració del matrimoni si, en primer lloc, contreuen matrimoni civil.

Títol II. El matrimoni civil

Capítol 1. Règim jurídic i precisions conceptuals

Article 16

El matrimoni civil es regeix per les disposicions generals del títol I i per les particulars d’aquest títol II.

Article 17

1. Sempre que es faci al·lusió al parentiu per consanguinitat en aquest títol II, es determinarà d’acord amb el còmput romanístic.

2. La consanguinitat es compta per línies i graus.

3. Per comptar el grau de parentiu en línia recta, es compta el nombre de generacions o persones fins a aquella amb la qual es fa el còmput. Hi ha tants graus com persones, descomptant la primera.

4. Per comptar el grau de parentiu en la línia col·lateral, es puja fins al primer ascendent comú i es torna a baixar fins a la persona amb la qual es fa el còmput. Hi ha tants graus com persones, descomptant la primera.

Capítol 2. Els requisits del matrimoni civil

Article 18

No poden contreure matrimoni civil:

1. Els menors de 16 anys, llevat que siguin dispensats d’aquest impediment d’acord amb l’article 20.

2. Els qui estiguin lligats per un vincle matrimonial.

Article 19

No poden contreure matrimoni civil entre ells:

1. Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció.

2. Els parents en línia col·lateral per consanguinitat fins al quart grau.

3. Els adoptats amb llurs germans adoptius.

4. Els condemnats com a autors o còmplices de la mort del cònjuge de qualsevol d’ells.

Article 20

La jurisdicció civil competent, oït el parer del Ministeri Fiscal, pot dispensar, amb causa justa i a instància de part, mitjançant un procés que se substancia pel procediment de jurisdicció voluntària que regula la Llei del Codi de procediment civil, dels impediments següents:

Capítol 3. L’expedient previ a la celebració del matrimoni civil

Article 21

1. Les persones que desitgin contreure matrimoni civil han de promoure expedient, personalment o per mitjà de persona amb poder notarial especial, davant el Registre Civil. Aquest expedient comprendrà:

1.1) Un escrit, signat per ambdós contraents, en què s’ha de fer constar el nom, els cognoms, l’estat, el lloc i la data de naixement, la nacionalitat, la professió, la residència i el domicili de cada un dels contraents; el nom i els cognoms de llurs pares, així com el lloc de celebració del matrimoni, en què s’ha de manifestar la seva voluntat de contreure matrimoni.

1.2) Un certificat de naixement dels futurs contraents.

1.3) Un document acreditatiu de l’estat civil.

1.4) Els documents que acreditin el domicili i la residència efectiva dels contraents.

2. Si els futurs contraents no poden acreditar el seu estat civil, el registrador civil els ha de demanar l’aportació de noves proves que ho acreditin.

Article 22

1. La celebració del matrimoni civil ha de ser precedida per la publicació de les proclames matrimonials, en les quals s’expressen totes les dades a què es refereix l’article 21.1.

2. La publicació de les proclames és efectuada pel Registre Civil, d’acord amb la seva legislació.

Article 23

El matrimoni civil pot celebrar-se a partir del cinquè dia posterior a la data en què s’hagi complert el termini de publicació. Si dintre dels sis mesos posteriors no se celebra el matrimoni civil, haurà de repetir-se’n la publicació.

Article 24

La reducció del termini de publicació de les proclames, s’estableix d’acord amb el que disposa la legislació del Registre Civil.

Article 25

L’autorització o la denegació de la celebració del matrimoni civil es regeix per la legislació del Registre Civil.

Capítol 4. El consentiment

Article 26

No hi ha matrimoni civil vàlid sense consentiment matrimonial.

Article 27

No poden prestar un consentiment vàlid les persones que no tenen suficient ús de raó en el moment de contreure matrimoni civil o que per causes psíquiques no poden assumir les obligacions essencials del matrimoni.

Per verificar aquests casos, el registrador civil ha d’encarregar un dictamen mèdic-psiquiàtric.

Article 28

L’error sobre la persona o el refús d’una qualitat del matrimoni impedeixen la validesa del consentiment matrimonial.

Article 29

No pot prestar un consentiment vàlid qui contreu matrimoni civil enganyat per frau, provocat per obtenir el seu consentiment, sobre una qualitat de l’altre contraent, que per la seva naturalesa pot pertorbar greument la vida conjugal.

Article 30

No pot prestar un consentiment matrimonial vàlid el qui contreu matrimoni civil per violència o por greu provinent d’una causa externa, encara que no s’hagi provocat intencionadament, per alliberar-se’n.

Article 31

La condició, el termini i el mode es consideren sempre com no posats.

Capítol 5. La forma de celebració del matrimoni civil

Article 32

1. El matrimoni civil se celebra públicament a la casa del Comú, en presència de dos testimonis majors d’edat i davant del cònsol major de la parròquia en què un dels contraents tingui la residència efectiva o en què hagin decidit lliurement celebrar el matrimoni.

2. El cònsol major pot delegar les seves funcions en la celebració del matrimoni civil en el cònsol menor, o en un membre del Consell del Comú de la parròquia.

Article 33

1. El cònsol o el seu delegat, en presència dels dos testimonis i dels contraents, es limita a donar lectura als articles 8, 9, 10 i 11 i pregunta a cada una de les parts si desitja contreure matrimoni amb l’altra.

2. Després que els contraents hagin expressat, verbalment o, en cas de no poder parlar, per signes equivalents, el consentiment matrimonial, el cònsol o el seu delegat els declara units en matrimoni.

3. El cònsol o el seu delegat, els contraents i els testimonis signen tot seguit l’acta de matrimoni civil, en dos exemplars, segons el model establert.

4. Un exemplar de l’acta de matrimoni és tramesa pel cònsol o pel seu delegat al Registre Civil el primer dia hàbil següent a la celebració del matrimoni. L’altre exemplar restant es conserva als arxius del Comú corresponent.

Article 34

1. En cas d’imminent perill de mort d’un dels contraents, qualsevol cònsol, després d’informe previ d’un metge o del metge forense, acompanyat de dos testimonis, procedeix a la celebració del matrimoni civil sense necessitat de l’expedient previ ni de proclames. És suficient la declaració jurada dels contraents i dels testimonis, fent constar que no existeix cap impediment entre ells, que no sigui dispensable d’acord amb aquesta Llei.

2. En cas de motiu greu, el cònsol es pot desplaçar al domicili o residència d’un dels contraents, per celebrar el matrimoni.

Article 35

El cònsol no pot negar-se a procedir a la celebració del matrimoni per si mateix o pel seu delegat. En el cas que consideri que hi ha algun motiu raonable contra la celebració del matrimoni, ho ha de posar immediatament en coneixement del registrador, el qual haurà de resoldre en el termini màxim de tres dies hàbils, sense perjudici del que preveu l’article 25.

Capítol 6. La nul·litat del matrimoni civil

Article 36

És nul el matrimoni civil celebrat:

1. Entre persones concernides per algun dels impediments establerts pels articles 18 i 19, llevat del cas de dispensa establert a l’article 20.

2. Sense consentiment matrimonial o amb els vicis de consentiment establerts pels articles 27, 28, 29 i 30.

3. Sense la intervenció del cònsol o de la persona delegada per ell o sense la presència dels testimonis.

4. Sense l’autorització establerta per l’article 25, excepte el cas previst en l’article 34.

Article 37

El matrimoni civil que sigui nul en virtut de les disposicions del capítol 4 d’aquest títol es convalida si els contraents conviuen durant un any a comptar:

1. De llur majoria d’edat, quan hagin contret matrimoni invàlidament per raó de l’impediment d’edat establert per l’article 20.

2. Del moment en què s’esvaeixi l’error o es descobreixi el frau o cessin la violència o la por, a què es refereixen els articles 28, 29 i 30.

Article 38

La declaració de nul·litat del matrimoni civil no invalida els efectes produïts respecte dels fills i del contraent o contraents de bona fe, la qual es presumeix si no es prova el contrari.

Capítol 7. La separació matrimonial

Article 39

Són causes de separació:

1. L’abandó injustificat de la llar conjugal.

2. La infidelitat conjugal.

3. Els maltractaments, les injúries greus i aquelles altres causes que facin la vida conjugal massa difícil.

4. L’alcoholisme o la drogodependència, sempre que l’interès de l’altre cònjuge o el dels fills que hi conviuen exigeixin la suspensió de la convivència.

5. La violació greu i reiterada dels deures envers els fills.

6. El cessament efectiu de la convivència conjugal, sense causa justa, durant el termini d’un any.

7. El mutu consentiment d’ambdós cònjuges.

8. En general, qualsevol altra causa que, a judici dels òrgans jurisdiccionals competents, sigui suficient per creure que no és possible ni convenient una normal cohabitació entre els cònjuges.

Article 40

La sentència en què es decideix la separació del matrimoni o la unió civil i, si escau, l’aprovació del conveni corresponent produeixen la suspensió de la vida en comú i els altres efectes que estableix aquesta Llei o les altres lleis aplicables.

Article 41

Els cònjuges poden, de comú acord, fer cessar els efectes de la sentència o del conveni esmentats a l’article anterior, mitjançant una declaració expressa que ho expliqui davant el Registre Civil i davant el batlle que hagi dictat la sentència.

Capítol 8. La dissolució del matrimoni civil

Article 42

El matrimoni vàlidament contret és dissolt per les causes següents:

1. Per la mort d’un dels cònjuges.

2. Per la declaració de mort d’un dels cònjuges.

3. Pel divorci.

Article 43

1. Les causes de divorci són:

1.1) El mutu consentiment d’ambdós cònjuges, transcorregut almenys el termini d’un any després d’haver presentat la demanda de separació, o d’haver atorgat fefaentment el conveni corresponent.

1.2) El cessament efectiu de la convivència durant almenys dos anys ininterromputs, després de la interposició de la demanda de separació , tant si ha recaigut resolució judicial ferma com si no n’hi ha recaigut.

1.3) El cessament efectiu de la convivència durant almenys tres anys ininterromputs.

1.4) La condemna per sentència ferma d’un cònjuge per haver atemptat contra la vida de l’altre, d’ascendents o de descendents.

1.5) La condemna per sentència ferma d’un cònjuge a una pena efectiva de privació de llibertat superior a un any, sempre que es tracti d’un delicte dolós.

2. Si el divorci és sol·licitat pels dos cònjuges, o per un sol amb el consentiment de l’altre, ha d’haver-se proposat el conveni relatiu als fills i als béns a què fa referència l’article 61.

Títol III. El matrimoni canònic

Article 44

Els efectes civils del matrimoni canònic es regeixen per les disposicions generals del títol I d’aquesta Llei.

Article 45

El matrimoni canònic produeix plens efectes civils des de la seva celebració.

Article 46

La legislació del Registre Civil estableix l’obligació i el procediment per a la inscripció del matrimoni canònic en el Registre Civil.

Segona part. Normes processals en les causes matrimonials

Títol IV. Disposicions generals comunes a tots els règims jurídics de matrimoni

Capítol 1. Jurisdicció competent

Article 47

Els processos de declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni o la unió civil; l’establiment de mesures que dimanin de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni o la unió civil; l’establiment de mesures paternofilials, i també la modificació de les mesures esmentades anteriorment, amb independència que s’hagin establert o no en el marc d’un procés judicial, se substancien d’acord amb el procediment de família que regula la Llei del Codi de procediment civil.

Article 48

Els tribunals andorrans no tenen competència per conèixer i resoldre les demandes que concerneixin el vincle matrimonial i que s’hagin de substanciar en aplicació d’una llei estrangera, llevat del supòsit que almenys un dels cònjuges sigui andorrà.

Article 49

Els tribunals del Principat d’Andorra, d’acord amb el que estableix l’article 47, són competents per conèixer i resoldre les demandes següents:

Article 50

En cas de conflicte de jurisdiccions és competent la jurisdicció civil.

Capítol 2. Les mesures provisionals per demanda de nul·litat, de separació o de divorci

Article 51

1. La jurisdicció civil, a instància del cònjuge que ha formulat demanda de nul·litat, de separació o de divorci, o que es proposi formular-la, apreciant la necessitat i la urgència del cas i tenint en compte els interessos familiars més necessitats de protecció, pot disposar les mesures provisionals que consideri oportunes en relació amb la separació dels cònjuges, amb l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar i, oït el Ministeri Fiscal, amb la guarda i cura dels fills menors d’edat i el règim de visites, amb la contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni i a les despeses extraordinàries dels fills, i la fixació de la pensió per als fills. L’òrgan jurisdiccional pot igualment prohibir a un dels cònjuges entrar en contacte amb l’altre o amb els propis fills, en cas de perill greu per a la seva integritat física o psicològica.

Capítol 3. Efectes de la declaració de nul·litat del matrimoni, de separació i de divorci

Article 52

Les sentències en què es declara la nul·litat, la separació o el divorci del matrimoni o la unió civil no eximeixen els pares de les obligacions que tenen amb els fills.

Article 53

Totes les mesures sobre educació i guarda dels fills s’adopten en el seu interès i benefici. La jurisdicció civil pren les mesures, després d’escoltar si és possible el parer dels fills menors d’edat, oït el Ministeri Fiscal.

Article 54

1. L’exercici de la pàtria potestat, entès com una obligació dels pares, correspon a ambdós consorts. Un consort pot perdre aquest exercici en virtut de resolució judicial ferma.

La decisió judicial que atribueixi la pàtria potestat al consort al qual s’hagi confiat la guarda dels fills haurà de ser motivada.

En tot cas, la decisió judicial determina també en quines condicions el cònjuge que no exerceixi la pàtria potestat pot visitar els fills, comunicar-se amb ells i tenir-los en la seva companyia.

2. La jurisdicció civil, oït el Ministeri Fiscal, pot limitar el dret de visita, comunicació i companyia al·ludits en l’apartat precedent i, excepcionalment, fins i tot suspendre’l, en cas d’incompliment greu dels deures imposats per la decisió de l’autoritat competent i si es donen circumstàncies molt greus que ho aconsellin.

3. Les ulteriors noces no afecten la pàtria potestat, que s’exercita sense cap intervenció del nou cònjuge.

Article 55

La sentència ferma en què es declara la nul·litat, la separació o el divorci del matrimoni o la unió civil determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni.

Article 56

L’ús del domicili familiar i dels seus objectes, que no siguin personals de cadascun dels cònjuges, es determina, a manca d’acord, tenint en compte el cònjuge més necessitat i l’interès dels fills.

Article 57

1. En el cas de separació o divorci, el cònjuge que experimenti un desequilibri econòmic en relació amb l’altre cònjuge i que li comporti un empitjorament de la seva situació anterior en el matrimoni o la unió civil té dret a una pensió que es fixa d’acord amb les circumstàncies del cas i els aspectes següents:



2. La pensió fixada, com també les bases d’actualització de la pensió i les garanties per al seu pagament, es podrà modificar per alteracions substancials dels recursos econòmics d’un i altre cònjuge.

3. La pensió fixada pot ser substituïda, mitjançant conveni acordat en qualsevol moment, per la constitució d’un vitalici, d’un usdefruit sobre determinats béns o pel lliurament d’un capital en béns o en diners.

4. El dret a la pensió s’extingeix pel cessament de la causa que el va motivar, per compliment del termini fixat, per contreure el creditor un nou matrimoni o per viure maritalment amb un altra persona; no s’extingeix per la mort del deutor, però els seus hereus poden sol·licitar judicialment la reducció o la supressió de la pensió, si el cabal hereditari no pot satisfer el deute o la pensió afecta els seus drets legitimaris.

Article 58

1. En període d’execució forçosa de les sentències de nul·litat, separació o divorci del matrimoni o unió civil, el batlle que ha dictat la sentència adopta totes les mesures oportunes per garantir el compliment de les normes d’aquest capítol i els termes de les sentències esmentades.

2. A demanda de qualsevol de les parts davant la jurisdicció civil les sentències o altres resolucions canòniques fermes i definitives relatives a la dissolució o nul·litat del vincle matrimonial, tenen plena eficàcia civil d’acord amb l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra.

Títol V. Normes processals en les causes matrimonials davant la jurisdicció civil

Capítol 1. Les causes de nul·litat del matrimoni i de divorci

Article 59

Article 60

La reconciliació posterior al divorci no produeix efectes jurídics, però les persones divorciades poden contreure entre elles un nou matrimoni.

Capítol 2. Requisits per a la separació dels cònjuges

Article 61

Article 62

Capítol 3. Les mesures provisionals

Article 63

Article 64

Article 65

Article 66

Disposició addicional primera

Disposició addicional segona

Disposició transitòria primera

Provisionalment, mentre no s’hagi promulgat la Llei del Registre Civil, tots els actes i les decisions que siguin competència del futur registrador, exclusivament quant al matrimoni civil, són assumits per un batlle de la Secció Administrativa; en conseqüència, sempre que en la present Llei es mencionen els mots “Registre Civil” o “registrador”, s’ha d’entendre per “Batllia” o “batlle”.

Disposició transitòria segona

Per la present Llei es crea el Registre Civil provisional, a càrrec de la Batllia, Secció Administrativa, de forma transitòria i fins a la data de posada en funcionament del Registre Civil d’Andorra, on s’han d’inscriure únicament els fets o actes relatius al matrimoni civil, celebrat d’acord amb la present Llei.

Disposició transitòria tercera

Mentre no sigui d’aplicació la Llei del Registre Civil, el procediment previ a la celebració del matrimoni civil i la seva inscripció al Registre, és el següent:

1. Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del matrimoni civil a Andorra, ambdós contraents han de comparèixer davant la Batllia, signant una declaració del matrimoni segons el model provisional establert pel Reglament del Govern, acompanyada d’una certificació d’estat civil i d’un certificat de residència, demanant que es procedeixi a les proclames. Una vegada rebuda la declaració, el batlle n’examina la suficiència i la procedència del matrimoni celebrador, examinant tant els requisits de validesa com els de licitud, oït, si és el cas, el Ministeri Fiscal i pren una de les decisions següents:



En els dos primers casos la decisió del batlle és recurrible davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

En el tercer cas s’ha de disposar que es facin les proclames que s’han de fer segons disposa el Reglament del Govern.

2. Cinc dies després d’haver-se esgotat el temps d’exhibició de les proclames i a la vista de les eventuals denúncies d’impediments i de la formalització de les oposicions al matrimoni, el batlle pren una de les decisions següents:



3. En el cas en què el matrimoni sigui celebrador a l’estranger entre futurs contraents un dels quals sigui andorrà o resident a Andorra, el batlle fa les proclames en la forma que s’ha dit anteriorment, a petició dels contraents o a petició de l’òrgan estranger que els demani.

En el cas en què l’òrgan estranger sol·liciti la pràctica de les proclames a Andorra, a un cònsol o a un òrgan judicial andorrà, aquests trameten la petició, l’exhort o la comissió rogatòria rebuts sense proveïr res, encara que provingui d’un òrgan judicial estranger, al batlle que qualifica la petició, i li dóna el curs oportú. Les respostes a les comissions rogatòries, els exhorts i les peticions, les adreça el batlle pel canal que es fixi per Reglament del Govern.

4. Si a resultes de les proclames fetes en virtut de l’apartat anterior, el batlle rep denúncies d’impediment o es formalitzen oposicions a Andorra, la Llei aplicable i la jurisdicció competent per entendre dels impediments i de les oposicions són:



5. Les dispenses d’haver de formalitzar expedient i les dispenses de proclames són acordades pel president dels batlles, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal i el batlle competent. Les dispenses s’anoten en la inscripció de matrimoni en el moment de fer-se.

6. S’inscriuen al Registre provisional de la Batllia, els matrimonis civils celebrats a Andorra d’acord amb aquesta Llei.

També s’inscriuen els matrimonis civils celebrats a l’estranger entre cònjuges, un dels quals, almenys, sigui andorrà o resident a Andorra. Fins a la seva inscripció en el Registre provisional de la Batllia, el matrimoni no inscrit no perjudica els drets adquirits de bona fe per tercers.

7. La inscripció dels matrimonis civils celebrats a Andorra es fa com segueix:

El cònsol autoritzant o el seu delegat estén una acta de la celebració del matrimoni en dos exemplars segons el model determinat per Reglament del Govern, i la signa juntament amb els cònjuges i dos testimonis hàbils. Un exemplar de l’acta resta al Comú, als sols efectes d’arxiu, sense que es pugui lliurar cap certificació a partir de la mateixa acta. L’altre exemplar serà tramès al batlle dins el primer dia hàbil següent a la celebració del matrimoni i serà inscrit dins el termini de les vint-i-quatre hores següents a la recepció, signant l’acta el sol batlle, i serà arxivat en el lligall corresponent. El batlle acusa rebut de l’acta al cònsol remitent.

8. La inscripció dels matrimonis celebrats a l’estranger entre cònjuges, un dels quals almenys és andorrà o resident a Andorra, ha d’ésser promoguda pel cònjuge andorrà o resident, a) si el matrimoni és civil s’ha d’inscriure la certificació literal de la inscripció en el Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni dintre dels set dies següents a la celebració; b) si el matrimoni és canònic s’ha d’inscriure la certificació literal canònica lliurada per l’òrgan canònic competent, notificada a través de l’ordinari d’Andorra.

En els dos casos la petició d’inscripció ha d’ésser signada pels dos contraents, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el batlle.

Disposició transitòria quarta

En la data d’entrada en vigor de la Llei del Registre Civil, el batlle competent, d’ofici, trametrà la totalitat del Registre Civil provisional de la Batllia al registrador civil, quedant incorporat en la forma que la Llei del Registre Civil ho estableixi.

Disposició final

Aquesta llei entrarà en vigor a partir de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 30 de juny de 1995


Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.