Llei d’universitats

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juliol de 1997 ha aprovat la següent:

Llei d’universitats

Exposició de motius

1. Les universitats, com a centres d’ensenyament superior i de recerca científica, són institucions, des de molt diversos punts de vista, imprescindibles en totes les societats avançades actuals. En efecte, d’una banda, una bona formació de nivell superior és una condició essencial del progrés tècnic i econòmic, i també del benestar social; però, d’altra banda, també la universitat és imprescindible per aconseguir una societat tolerant, composta de ciutadans responsables, impregnada de cultura cívica i, per tant, és una peça clau d’un ordre polític democràtic constituït per les institucions representatives, el respecte a la legalitat i la garantia dels drets fonamentals.

Però la universitat no és només necessària per al desenvolupament global d’una determinada societat sinó també per al profit individual dels que hi estudien, els quals adquireixen uns coneixements i obtenen un títol que els són útils per exercir una professió determinada. A diferència d’èpoques passades, els ensenyaments que imparteix la universitat actual no serveixen únicament per entrar en el mercat laboral sinó que, a causa de les ràpides transformacions tècniques i científiques, són necessaris en totes les edats i les professions per posar al dia els coneixements. En conseqüència, a més dels tradicionals graus de diplomatura i llicenciatura adquireixen cada dia més importància els cursos d’especialització i reciclatge, els mestratges i altres ensenyaments de postgrau, imprescindibles per fer front a les exigències de la complexa societat actual. Finalment, la universitat exerceix un paper directe i indirecte de focus de cultura respecte al seu entorn que no només es projecta en el món intel·lectual, tècnic i artístic sinó que té un efecte general, molt més ampli i difós, sobre tota la vida social.

Totes aquestes raons fan que els poders públics no es puguin desentendre de l’ensenyament superior i la recerca científica ja que la necessitat social d’aquestes funcions és un motiu ineludible perquè l’estat hagi de considerar la universitat com un servei públic, respecte al qual ha de garantir dues condicions mínimes: la seva qualitat científica, intel·lectual i tècnica, i la igualtat de tots els ciutadans per accedir-hi. A més, aquesta consideració de la universitat com a servei públic -amb la consegüent necessitat d’intervenció estatal- comporta l’obligació de respectar els principis constitucionals de llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents, i per tant, de permetre a la iniciativa privada la creació d’universitats.

2. El model universitari andorrà està condicionat per les peculiaritats del país geogràficament petit, sense tradició universitària i amb un nombre d’habitants insuficient per donar suport demogràfic a una universitat completa. Això no obstant, la necessitat d’un bon ensenyament superior que té la societat d’Andorra és òbvia i l’Estat, malgrat les dificultats, ha de garantir als seus ciutadans un ensenyament i una recerca universitària de qualitat.

La Llei pretén donar una resposta pragmàtica i realista que solucioni aquestes dificultats ja que projecta un model d’universitat basat en els elements essencials següents:

Títol preliminar

Article 1

Finalitats

Són finalitats de l’ensenyament superior:

Article 2

Principis generals

1. Corresponen als centres d’ensenyament superior les funcions de docència, investigació i difusió cultural.

2. L’ensenyament superior assegura la instrucció científica i cultural superior necessària per a la formació de professionals altament qualificats.

3. La llibertat d’ensenyament comporta la llibertat de creació de centres docents d’ensenyament superior, tant de caràcter públic com de caràcter privat.

4. La llibertat de càtedra implica no solament la plena llibertat de docència, d’estudi i d’investigació, sinó també l’autonomia de les universitats en la seva vessant acadèmica.

5. El dret a l’educació es concreta en la igualtat de tothom per accedir en les mateixes condicions i en funció de les aptituds, l’aprofitament i la vocació pròpia, a l’ensenyament superior. S’ha de facilitar l’accés a les universitats i als centres d’ensenyament superior per mitjà de la dotació de beques i ajuts a l’estudi, que s’atorguen d’acord amb la Llei.

6. L’ensenyament superior manté una estreta relació de diàleg i cooperació amb els diferents sectors del sistema productiu. La societat andorrana participa, a través de les seves institucions amb interessos en l’ensenyament superior, en el govern de les universitats públiques.

Article 3

Normativa aplicable

Els centres d’ensenyament superior es regeixen per aquesta Llei, per altres normes que els afectin i, en el seu règim intern, pels seus propis estatuts.

Títol primer. Del règim comú de les universitats

Article 4

Accés a l’ensenyament superior

1. Poden accedir a l’ensenyament superior tots aquells alumnes que hagin obtingut el títol de batxillerat o el seu equivalent -acceptat per l’Administració- i hagin superat les proves d’accés que es puguin determinar.

2. Poden accedir igualment a l’ensenyament superior els alumnes que reuneixin les condicions que s’acordin i que superin les proves d’accés que s’estableixin amb aquesta finalitat.

Article 5

Títols acadèmics

1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol cicle, que tenen caràcter estatal.

2. Els títols són expedits pel ministre d’Educació, i són vàlids per exercir les professions corresponents a tot el territori andorrà.

3. Les titulacions poden tenir els graus següents:



4. Les universitats poden expedir títols propis, sense caràcter estatal.

Article 6

Competències d’inspecció i avaluació

El Govern exerceix les seves potestats d’inspecció i avaluació respecte a les universitats i els centres d’ensenyament superior d’Andorra.

Article 7

Oficialitat i ús de la llengua

La llengua oficial dels centres d’ensenyament superior és el català. A més del català, poden utilitzar-se com a instrument vehicular de l’ensenyament, d’altres llengües.

Títol segon. De les universitats públiques estatals

Capítol I. Creació, estructura i organització

Article 8

Creació

Es crea una única universitat pública estatal amb el nom d’Universitat d’Andorra.

Article 9

Principis bàsics

Es regularà per llei l’estructura i l’organització de la universitat pública estatal.

Article 10

Funcions acadèmiques i funcions administratives

1. A l’efecte de les competències dels òrgans de govern s’ha de distingir entre funcions acadèmiques i funcions administratives. Les funcions acadèmiques es basen en el principi de llibertat de càtedra i, per tant, en l’autonomia universitària. Les funcions administratives deriven de la consideració de l’ensenyament superior com a servei públic.

2. Són funcions acadèmiques:



3. Són funcions administratives:

Article 11

Òrgans de Govern

1. Per exercir les funcions acadèmiques són òrgans de govern:



2. Per exercir les funcions administratives, l’òrgan ordinari de govern és el gerent.

Article 12

El Consell Universitari

1. El Consell Universitari té la composició següent:



El Govern nomena el rector de la universitat d’Andorra per un període de quatre anys entre una terna proposada pel Consell Universitari.

2. Són funcions del Consell Universitari:



3. El Consell Universitari és convocat pel rector, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres. Es reuneix, almenys, una vegada l’any.

Article 13

El rector de la universitat

1. Són funcions del rector:

Article 14

La Junta Acadèmica de la universitat

1. La Junta Acadèmica de la universitat està formada pel rector, que la presideix, els directors de centre i el gerent, que n’és secretari.

2. El rector podrà delegar els directors de centre per exercir les seves pròpies competències per un temps determinat.

3. La Junta Acadèmica és l’òrgan consultiu del rector en l’àmbit de les seves pròpies competències, i és l’òrgan a través del qual exerceix les seves facultats de coordinació, pel que fa als problemes específics dels centres.

Article 15

Serveis administratius

1. El gerent de la universitat, designat pel Govern a proposta del rector, exerceix la direcció dels serveis administratius de la universitat i depèn directament del rector.

2. El gerent assisteix a la Junta Acadèmica de la Universitat amb càrrec de secretari.

3. El gerent exerceix funcions de direcció en les matèries següents:



4. El personal no docent al servei de la universitat es regeix per la legislació laboral andorrana.

Capítol II. Règim jurídic de l’activitat acadèmica

Article 16

Plans d’estudi

1. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són aprovats pel Govern, a proposta del rector de la universitat, després d’informe previ de la Junta Acadèmica de la universitat.

2. Els plans d’estudis que donen lloc a un títol propi, de validesa no estatal, són aprovats pel rector, a proposta de la Junta Acadèmica i després d’informe previ del centre corresponent.

3. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada, en tot cas, d’un informe econòmic, sobre el cost previsible, elaborat pel gerent.

Article 17

Convenis de col·laboració i de revalidació d’estudis

Les universitats són competents per revalidar estudis realitzats en altres universitats. Correspon al Govern l’homologació dels títols acadèmics i donar la validesa per a l’exercici d’una determinada professió.

1. Les universitats poden establir convenis amb centres universitaris estrangers a fi d’afavorir l’ajuda mútua, l’intercanvi i la cooperació. Si els convenis afecten les titulacions o comporten alguna despesa, han de ser aprovats pel Govern, a proposta del ministre d’Educació.

2. A l’efecte de la revalidació d’estudis acadèmics, els convenis han de preveure les assignatures complementàries o les proves necessàries que, si és el cas, haurà de superar l’alumne per tal que el títol sigui homologat oficialment.

3. En defecte de conveni, la revalidació dels estudis correspon al rector, el qual ha de sol·licitar els assessoraments necessaris i ha de determinar, cas per cas, les matèries complementàries que cal estudiar i les proves específiques que s’han de realitzar, per tal que el títol pugui ser homologat pel Govern.

Article 18

Professorat

1. S’estableixen quatre categories de professors:



2. Poden exercir la docència amb responsabilitat plena els professors ordinaris, els professors visitants i els professors col·laboradors. Els professors ajudants s’encarreguen de les tasques de suport a la docència i a la recerca.

3. Tots els professors són contractats d’acord amb la legislació laboral andorrana. El règim retributiu bàsic l’estableix el Govern. El contracte pot fixar els complements d’aquest règim retributiu, així com altres especificitats.

4. Tot professor ordinari ha de ser designat mitjançant concurs públic, per una comissió formada pel rector, el director del centre universitari concernit i tres professors, dos dels quals han de ser docents del més alt nivell, d’altres dues universitats —d’Andorra o estrangeres— en l’especialitat acadèmica de la plaça que surt a concurs.

5. Els professors visitants, col·laboradors i ajudants són designats pel director del centre a proposta del professor corresponent.

Article 19

Finançament

1. El Govern aprova el pressupost de la universitat, així com els imports i les matrícules que han de satisfer els estudiants.

2. Les universitats públiques es financen amb:



3. Si les subvencions i les donacions a què es refereix la lletra c) de l’apartat 2, tenen caràcter finalista i un important volum econòmic, les persones físiques o jurídiques que han atorgat la subvenció o la donació poden participar en el seguiment i la direcció de l’activitat acadèmica en la qual han col·laborat. La forma i l’abast d’aquesta participació s’han de determinar mitjançant un conveni amb el centre o els centres corresponents.

Títol tercer. De les universitats públiques no estatals i privades

Article 20

Creació d’universitats privades

1. En virtut de la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents reconeguda a l’article 20.2 de la Constitució, tota persona física o jurídica té dret a crear una universitat privada.

2. La creació d’una universitat privada ha de ser autoritzada mitjançant llei.

3. Per iniciar els tràmits de la creació d’una universitat privada, la persona interessada s’ha de dirigir al Ministeri encarregat de l’Educació, per exposar el seu projecte, que ha d’incloure els punts següents:



4. El Ministeri encarregat de l’Educació ha d’emetre un informe sobre el projecte en el termini màxim de sis mesos comptats a partir de la presentació del projecte. Si l’informe és positiu, el Govern, en el termini de tres mesos, remet un projecte de llei al Consell General.

Article 21

Creació d’universitats públiques no estatals

La creació d’universitats públiques no estatals ha de ser autoritzada per llei.

Article 22

Funcionament

Les universitats privades estableixen lliurement en els seus estatuts les normes pròpies de funcionament.

Article 23

Plans d’estudis i titulacions

1. Els plans d’estudis de cadascuna de les titulacions de primer i segon cicle han de ser aprovats pel Govern. Aquesta condició és indispensable perquè el Govern pugui homologar, si escau, els títols i donar-los caràcter i validesa estatal.

2. El Govern homologa també, si escau, els títols de tercer cicle.

Disposició addicional primera

Són centres de la Universitat d’Andorra, l’Escola d’Infermeria i l’Escola d’Informàtica, que ja existeixen actualment.

Disposició addicional segona

Es crea, en el marc d’aquesta Universitat, el Centre Universitari d’Estudis Virtuals que ofereix un ensenyament de caràcter no presencial.

Disposició transitòria

S’estableix un termini de quatre anys, a partir de l’entrada en funcionament de la Universitat d’Andorra, per tal que, durant aquest temps, el Govern, aprovi uns estatuts provisionals inspirats en els principis generals d’aquesta Llei i adopti les previsions necessàries per posar en marxa la Universitat.

Disposició derogatòria

Queden derogats els articles 55, 56, 57, i 58 de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, de 13 de juliol de 1994.

Disposició final primera

Les universitats hauran d’elaborar els seus estatuts propis per regular els aspectes de caràcter organitzatiu de les funcions acadèmiques. En tots els altres àmbits, el Govern exerceix la seva potestat reglamentària, a l’efecte de desenvolupar aquesta Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Casa de la Vall, 30 de juliol de 1997



Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.