Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2008 ha aprovat la següent:

llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior

Exposició de motius

L’accés al coneixement, en totes les seves manifestacions, és un requisit imperatiu per al progrés individual i per al benestar social i és, alhora, una condició necessària per al desenvolupament d’una societat tolerant, oberta i democràtica. Els poders públics, per la seva banda, han d’afavorir la difusió del coneixement, de la cultura i del pensament crític, tot posant les bases per al desenvolupament qualitatiu de l’ensenyament superior.

Així, i per assegurar la consecució d’aquestes finalitats, la Llei d’ordenació de l’ensenyament superior pretén regular el conjunt del sistema de l’ensenyament superior.

L’ensenyament superior a Andorra es troba avui, al principi del segle XXI, davant nous reptes derivats de la cada vegada més intensa interrelació amb l’entorn europeu. A partir de les Declaracions de la Sorbona (1998) i de Bolonya (1999) la majoria de països i tota la comunitat universitària d’Europa han entrat en un intens procés de convergència dels sistemes d’ensenyament superior respectius. Amb la voluntat de participar activament en aquest procés, el Principat d’Andorra adequa el seu ordenament jurídic en matèria d’ensenyament superior d’acord amb els principis de l’anomenat Espai Europeu de l’Ensenyament Superior.

Garantir la qualitat de l’ensenyament superior, promoure la mobilitat dels estudiants i dels professors, posar en funcionament un sistema flexible de titulacions basat en tres cicles universitaris, adoptar l’anomenat Suplement europeu al diploma i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida i la dimensió europea en l’ensenyament superior, són els objectius principals que hi ha darrere la construcció de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior. Aquests són alguns dels principals reptes als quals es vol donar resposta amb aquesta Llei.

Però no partim de zero. El model d’ensenyament superior desenvolupat des de la creació per llei de la Universitat d’Andorra l’any 1997 ha assolit la plena consolidació. Avui cal però definir nous objectius per al futur desenvolupament del nostre sistema d’ensenyament superior. Els processos de Bolonya i Copenhaguen obren una nova perspectiva en l’horitzó dels estudis universitaris i de l’ensenyament professional superior. Per encarar els nous reptes no n’hi ha prou amb una progressiva adaptació dels plans d’estudis i del sistema de reconeixement de les titulacions a les noves exigències. Així, els referits processos de canvi exigeixen també una transformació qualitativa en el nostre model d’ensenyament superior. A la vegada, continuar aprofundint en la modernització del sistema universitari i d’ensenyament professional superior és un imperatiu vinculat al necessari procés de modernització de la nostra societat. Cal dotar d’una nova dimensió l’ensenyament superior per tal de continuar donant resposta a les necessitats formatives dels ciutadans i, a la vegada, per poder oferir una aportació de referència a la comunitat universitària internacional, amb capacitat per atreure estudiants, professors i investigadors d’altres països. L’adaptació al nou entorn internacional exigeix també la demarcació entre les dues grans modalitats de l’ensenyament superior: els estudis universitaris i els d’ensenyament professional superior, tal com queda explicitada en l’estructura de la Llei.

La Llei, que s’estructura en quatre títols, defineix en el títol preliminar el règim jurídic general d’un model d’ensenyament superior que està integrat pel sistema universitari i pels establiments d’ensenyament superior, i que està desenvolupat per les activitats de docència i recerca universitària.

En el títol primer, la Llei regula l’ensenyament universitari públic, desenvolupat a través de la Universitat d’Andorra. El capítol I estableix la naturalesa pública de la Universitat d’Andorra, creada per llei l’any 1997, i reconeix, en el marc de la Llei, la seva autonomia. Per mitjà dels capítols II, III, IV i V es procedeix a l’ordenació jurídica de la Universitat d’Andorra establint les funcions i els òrgans que la regeixen i definint l’estructura, el finançament, el règim jurídic de l’activitat acadèmica i l’organització de la comunitat universitària.

El títol segon de la Llei està dedicat a la regulació dels establiments d’ensenyament professional superior que pertanyen al sistema educatiu andorrà. A partir dels objectius fonamentals de l’ensenyament professional superior, establerts en règim general en el títol preliminar -uns objectius orientats, sobretot, a donar resposta formativa de qualitat a les necessitats del mercat laboral-, s’ordena l’estructura i l’organització dels establiments d’ensenyament professional superior que s’adscriuen a la Universitat.

El títol tercer de la Llei està dedicat a l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior. Fomentar la transparència i participar en la mobilitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior són objectius cabdals de la Llei; en aquest sentit, s’ha considerat oportú establir un títol específic en el qual s’estableixen les principals pautes normatives a seguir per participar en el procés de convergència de l’ensenyament superior europeu. El radi d’acció d’aquest títol afecta íntegrament el nostre ensenyament superior públic i, al mateix temps, condiciona l’ensenyament superior privat ja que tots els títols reconeguts pel Govern d’Andorra hauran d’anar acompanyats de l’anomenat “suplement europeu al diploma”.

Finalment, en el títol quart, la Llei estableix el règim jurídic de l’ensenyament superior privat. Es parteix del reconeixement del principi de llibertat d’ensenyament i es manté un nivell d’exigència elevat a l’hora de reconèixer, per part dels poders públics, la creació de les universitats o els establiments d’ensenyament professional superior de caràcter privat.

Títol preliminar

Article 1

Objecte de la llei

La Llei té per objecte l’ordenació de l’ensenyament superior en el marc de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior, així com la regulació de l’actuació pública en matèria de recerca universitària.

Article 2

Definicions

1. L’ensenyament superior està integrat pel sistema universitari i pels establiments d’ensenyament professional superior, i es desenvolupa, com a servei públic, mitjançant les activitats de docència, recerca i estudi.

2. L’actuació pública en matèria de recerca universitària ha de fomentar i coordinar el desenvolupament de la investigació científica i la transferència de coneixements a la societat, d’acord amb els principis de qualitat i oportunitat, per tal de contribuir a millorar la qualitat de vida i el desenvolupament socioeconòmic.

Capítol I. De l’ensenyament superior

Article 3

Finalitats

1. Són finalitats de l’ensenyament superior:

2. L’aplicació de les directrius de l’Espai Europeu constitueix un objectiu bàsic de l’ensenyament superior de caràcter públic.

Article 4

Principis fonamentals de l’ensenyament universitari

Per assolir les finalitats assenyalades en l’article anterior, el funcionament de les universitats se sosté en els principis següents:

1. L’ús de mètodes crítics en l’estudi de coneixements científics i filosòfics.

2. La interrelació entre ensenyament i recerca.

3. La mobilitat d’estudiants, professors i investigadors.

4. La interdisciplinarietat.

5. La cooperació nacional i internacional amb altres universitats.

6. La llibertat de càtedra.

Article 5

Òrgans de govern i representació de les universitats

1. La Llei i les normes d’organització i funcionament de les universitats estableixen els seus òrgans de govern i de representació, així com els procediments per a la seva designació i revocació.

2. L’òrgan unipersonal de govern de les universitats té la denominació de “rector”.

Article 6

Estructura i objectius de l’ensenyament professional superior

1. L’ensenyament professional superior s’estructura en establiments, corresponents a diverses branques de formació de caràcter professional, amb la finalitat de donar resposta a les diferents necessitats laborals i formatives de la societat andorrana. La Universitat d’Andorra està facultada per impartir estudis d’ensenyament professional superior, en el marc establert en la Llei.

2. Per assolir les finalitats assenyalades a l’article 3 de la Llei, els establiments d’ensenyament professional superior han de cercar la consecució dels objectius següents:

Article 7

Accés

1. Poden accedir a l’ensenyament superior tots els alumnes que hagin obtingut el títol de batxillerat o el seu equivalent establert reglamentàriament i hagin superat les proves d’accés que s’hagin establert, ja sigui de forma general o per a determinats centres.

2. Poden accedir igualment a l’ensenyament superior els alumnes que reuneixin les condicions que s’acordin i que superin les proves d’accés que s’estableixin amb aquesta finalitat.

Article 8

Títols acadèmics

1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol grau, que tenen caràcter estatal.

2. El Govern ha de regular les directrius i les condicions per a l’obtenció de les titulacions de caràcter estatal.

3. Els títols són expedits pel ministeri competent en matèria d’ensenyament superior.

4. A l’efecte de fomentar la transparència i la mobilitat dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, els títols que tenen caràcter estatal s’han d’acompanyar del suplement europeu al diploma. Aquest suplement ha de contenir els elements d’informació que garanteixin la transparència en relació amb el nivell i el contingut dels ensenyaments cursats.

5. Les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior poden expedir títols propis, sense caràcter estatal. Aquesta condició s’ha d’expressar clarament en el document final que contingui la titulació obtinguda.

Article 9

Competències d’inspecció i avaluació

El Govern exerceix les seves potestats d’inspecció i avaluació respecte a les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior d’Andorra, mitjançant els organismes pertinents per al desenvolupament de les potestats esmentades anteriorment.

Article 10

Naturalesa de les institucions de l’ensenyament superior

1. Tenen caràcter públic les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior creats de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin les finalitats establertes a l’article 3 de la Llei.

2. Es reconeixen per conveni, en el marc de l’estructura educativa andorrana, els establiments públics d’ensenyament professional superior dependents d’altres sistemes educatius que l’andorrà.

3. Tenen caràcter privat les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior no compresos en els apartats anteriors i reconeguts com a tals en els termes regulats en aquesta Llei i que desenvolupin les finalitats establertes a l’article 3 de la Llei.

Article 11

Creació i reconeixement de les institucions de l’ensenyament superior

1. La creació de les universitats de caràcter públic i el reconeixement de les universitats i dels establiments d’ensenyament professional superior de caràcter privat s’han de fer per llei.

2. La creació dels establiments d’ensenyament professional superior de caràcter públic s’ha de fer, en el marc de la llei, per reglament.

Article 12

Llengües

1. El català és la llengua pròpia de l’ensenyament superior públic d’Andorra.

2. S’han d’establir programes de foment d’altres llengües, que poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes docents i de recerca.

Capítol II. La recerca universitària

Article 13

Finalitats

L’actuació pública en l’àmbit de la recerca universitària té les finalitats següents:

1. Fomentar, sobre la base dels principis de qualitat i oportunitat, la investigació, el desenvolupament i la transferència del coneixement.

2. Estructurar i consolidar el sistema científic i de recerca i connectar-lo amb el sistema educatiu i la seva qualitat.

3. Promoure la formació de recursos humans competitius en l’àmbit científic i tecnològic.

4. Afavorir la cooperació, en l’àmbit de la ciència, entre els investigadors i els actors econòmics implicats.

5. Fomentar la competitivitat i la capacitat d’adaptació i d’innovació de les empreses, tot afavorint la transferència de coneixements dels centres investigadors al sector productiu.

Article 14

Programació i gestió de l’activitat pública en matèria de recerca universitària

Per optimitzar la programació i la gestió de les activitats de foment i coordinació en matèria de recerca universitària, així com de la transferència de coneixements, el ministeri competent en matèria d’ensenyament superior ha de fer les actuacions següents:

1. Promoure el desenvolupament de la recerca universitària.

2. Fomentar la col·laboració entre els investigadors i les empreses.

3. Contribuir a la cooperació pluridisciplinària entre les diferents branques de la ciència, afavorint el diàleg entre les ciències naturals i socials i entre les disciplines humanístiques i científiques.

4. Afavorir el diàleg i la col·laboració internacional en tot allò relacionat amb la innovació i la recerca.

Títol I. De l’ensenyament universitari públic

Capítol I. De la Universitat d’Andorra

Article 15

Caràcter públic i autonomia de la Universitat d’Andorra

1. La Universitat d’Andorra, institució pública creada per la Llei del 30 de juliol de 1997, gaudeix d’autonomia pedagògica, científica, administrativa i financera.

2. En virtut de la seva autonomia, la Universitat d’Andorra té personalitat jurídica pròpia, de forma que pot actuar per complir els principis fonamentals de l’ensenyament universitari amb plena capacitat.

Capítol II. Funcions i organització de la Universitat d’Andorra

Article 16

Funcions acadèmiques i funcions administratives

1. A l’efecte de les competències dels òrgans de govern de la Universitat d’Andorra s’ha de distingir entre funcions acadèmiques i funcions administratives. Les funcions acadèmiques es basen en els principis d’autonomia universitària i llibertat de càtedra. Les funcions administratives deriven de la consideració de l’ensenyament superior com a servei públic.

2. Són funcions acadèmiques:

3. Són funcions administratives:

Article 17

Dels òrgans de govern

1. Per exercir les funcions acadèmiques i administratives, són òrgans de govern de la Universitat d’Andorra el Consell Universitari, el rector, els directors de centre i el gerent.

2. Per exercir les funcions administratives, l’òrgan ordinari de govern és el gerent.

3. Els titulars dels òrgans de govern poden exercir en règim de dedicació parcial i en règim de dedicació exclusiva.

Article 18

Composició i funcions del Consell Universitari

1. El Consell Universitari és la màxima autoritat pluripersonal de la Universitat d’Andorra. A la vegada, és l’òrgan per mitjà del qual la societat participa en la Universitat.

2. El Consell Universitari té la composició següent:

3. Són funcions del Consell Universitari:

4. El Consell Universitari és convocat pel rector, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres. Es reuneix, almenys, una vegada a l’any.

Article 19

Elecció dels membres del Consell Universitari que representen a personal docent i estudiants

1. El rector ha de convocar eleccions de representants del personal docent i estudiants amb una antelació mínima de dos mesos abans de finalitzar el mandat dels representants anteriors.

2. Per procedir a l’elecció dels seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els professors ordinaris, ajudants i col·laboradors, amb dedicació mínima de seixanta hores per any acadèmic. El sufragi és igual, directe i secret. Les candidatures que opten a la designació s’han de presentar trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i cognoms de dos professors de centres diferents -un d’ells, almenys, professor ordinari- i dos candidats suplents, amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. És designada la candidatura que obtingui més vots.

3. Per procedir a l’elecció dels seus representants, tenen dret de sufragi, actiu i passiu, tots els estudiants, sempre que la durada dels seus estudis sigui, com a mínim, de dos anys. El sufragi actiu és igual, directe i secret. Les candidatures s’han de fer oficials trenta dies abans de la votació i han d’incloure el nom i cognoms de dos estudiants de centres diferents i dos candidats suplents, amb les mateixes característiques, els quals, en cas de quedar vacant el càrrec, els substitueixen. És designada la candidatura que obtingui més vots.

4. La durada del mandat és de dos anys, i poden ser reelegits en els seus càrrecs.

Article 20

Designació dels membres del Consell Universitari que representen els sectors empresarials i professionals i les entitats privades

1. El Govern designa el representant del sector empresarial i professional entre els components d’una terna proposada per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i pels col·legis professionals. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser reelegit.

2. Les persones o les entitats privades que col·laborin amb la Universitat d’Andorra han d’elegir, per lliure acord entre elles, el seu representant. En cas de no arribar a aquest acord, el mateix Consell Universitari ha de designar aquest representant. En ambdós supòsits, la decisió que es prengui s’ha de motivar en funció del suport i dels recursos que la persona elegida -o els interessos que representa- aporti a la Universitat. La durada del seu mandat és de dos anys, i pot ser reelegit.

Article 21

Nomenament dels membres del Consell Universitari

1. Els membres del Consell Universitari elegits i designats d’acord amb els articles anteriors són nomenats pel ministre titular en matèria d’ensenyament superior.

2. El nomenament dels membres del Consell Universitari té lloc dins els quinze dies naturals després de les eleccions.

Article 22

Elecció del rector

El rector de la Universitat és elegit pel Consell Universitari per majoria absoluta dels seus membres. Els candidats tenen la condició de doctor, amb una experiència acadèmica mínima de sis anys i la seva candidatura és avalada per cinc professors ordinaris, un ajudant i un col·laborador.

Article 23

Funcions del rector

Són funcions del rector:

Article 24

Nomenament dels directors de centre

1. Els directors són contractats d’acord amb la legislació laboral andorrana i han de tenir el títol de doctor. Això no obstant, el contracte-programa, en funció de la naturalesa dels ensenyaments a impartir al centre, pot establir altres requisits de titulació, en particular en relació a la direcció dels estudis de primer cicle.

2. Per elegir director de centre, en cas de vacant, la Universitat, de forma immediata i mitjançant les mesures de publicitat ordinàries, ha de procedir a la convocatòria corresponent. L’adjudicació de la plaça serà resolta per una comissió que decideixi d’acord amb els principis de mèrit, capacitat i idoneïtat.

3. La comissió està formada pel rector, que la presideix; el gerent, que ha d’actuar com a secretari, i tres membres més, designats directament pel mateix Consell Universitari, els quals són nomenats pel rector.

4. Els directors de centre, elegits d’acord amb aquest procediment, són nomenats pel rector.

Article 25

Funcions dels directors de centre

Són funcions dels directors de centre:

Article 26

La Junta Acadèmica de la Universitat

1. Composició

La Junta Acadèmica de la Universitat està formada pel rector, que la presideix, els directors de centre i el gerent, que n’és el secretari.

El rector pot delegar en els directors de centre l’exercici de les seves competències per un temps determinat.

2. Funcions

La Junta Acadèmica és l’òrgan consultiu del rector en l’àmbit de les seves competències, i és l’òrgan a través del qual exerceix les seves facultats de coordinació en relació amb els centres.

Article 27

El gerent

1. El gerent de la Universitat, designat pel Govern d’Andorra a proposta del rector, exerceix la direcció dels serveis economicoadministratius de la Universitat i depèn directament del rector.

2. El gerent assisteix a la Junta Acadèmica de la Universitat, de la qual és el secretari, i exerceix funcions de direcció en les matèries següents:

3. El gerent cessa en el càrrec quan també ho fa el rector. Això no obstant, pot ser reelegit.

Article 28

Règim de dedicacions i incompatibilitats

1. Els titulars dels òrgans de govern i el personal docent i no docent poden estar en situació de dedicació parcial i en situació de dedicació exclusiva.

2. La situació de dedicació parcial és compatible amb qualsevol altra ocupació o càrrec que, pel seu caràcter, no impedeixi l’exercici de les funcions universitàries. La situació de dedicació exclusiva és únicament compatible amb l’exercici d’activitats connexes amb les finalitats de l’ensenyament superior, que han de ser autoritzades expressament per la mateixa Universitat, d’acord amb els criteris generals que estableixi l’estatus del personal docent i no docent de la Universitat.

Capítol III. Estructura i finançament de la Universitat d’Andorra

Article 29

Estructura en centres i àrees

1. Per acomplir les seves finalitats i desenvolupar les seves funcions, la Universitat s’estructura en centres i àrees.

2. El centre és la unitat organitzativa i de gestió en l’àmbit de la qual s’imparteixen els ensenyaments necessaris i es desenvolupen els programes de recerca suficients per obtenir els títols de l’estat o, si escau, els títols o diplomes propis de la Universitat.

3. L’àrea és la unitat encarregada d’organitzar i desenvolupar, en un o més centres, la docència i la recerca de la seva respectiva disciplina, així com de portar a terme altres activitats que per naturalesa li puguin correspondre. Cada professor ha de pertànyer necessàriament a una àrea determinada.

4. El rector, a proposta de la Junta Acadèmica, aprova el nombre i la denominació de les àrees, cadascuna de les quals ha de ser coordinada per un dels seus professors ordinaris adscrits.

Article 30

Finançament

1. El Govern i la Universitat d’Andorra han de signar un contracte-programa que pot tenir caràcter anual o plurianual. En ell s’estableixen els imports màxims de les matrícules, els objectius de la institució universitària en relació amb l’interès general i les fórmules previstes per al seu sosteniment econòmic.

2. La Universitat es finança amb:

3. Si les subvencions i les donacions a les quals es refereix la lletra c) de l’apartat 2 tenen caràcter finalista i un important volum econòmic, les persones físiques o jurídiques que han atorgat la subvenció o la donació poden participar en el seguiment de l’activitat acadèmica en la qual han col·laborat. La forma i l’abast d’aquesta participació s’han de determinar mitjançant un conveni amb el centre o els centres corresponents.

Capítol IV. L’activitat acadèmica de la Universitat d’Andorra

Article 31

Plans d’estudis

1. Els plans d’estudis són instruments de planificació i d’organització dels estudis superiors.

2. Els plans d’estudis de les titulacions estatals són aprovats pel Govern d’Andorra, a proposta del rector de la Universitat, després de l’informe raonat de la Junta Acadèmica de la Universitat.

3. Els plans d’estudis que donen lloc a un títol propi, de validesa no estatal, són aprovats pel rector, a proposta de la Junta Acadèmica i després de l’informe previ del centre corresponent.

4. La proposta d’un pla d’estudis ha d’anar acompanyada, en tot cas, d’un informe econòmic elaborat pel gerent sobre el cost previsible.

Article 32

Reconeixement oficial de títols i convalidació de períodes d’estudis

1. El reconeixement oficial dels títols acadèmics correspon al Govern. A aquest efecte, el Govern ha de regular les condicions de reconeixement dels títols estrangers d’ensenyament superior. La Universitat és competent per convalidar períodes d’estudis.

2. A l’efecte de la convalidació de períodes d’estudis, els convenis han de preveure les assignatures complementàries o les proves necessàries que, si és el cas, ha de superar l’alumne perquè els períodes d’estudis aportats siguin convalidats.

3. En defecte de conveni, la convalidació dels períodes d’estudis correspon al rector, mitjançant resolució motivada, el qual ha de sol·licitar els informes necessaris i ha de determinar, cas per cas, les matèries complementàries que cal estudiar i les proves específiques que s’han de realitzar, perquè els períodes d’estudis aportats puguin ser convalidats.

Article 33

Convenis de col·laboració

1. La Universitat pot establir convenis amb centres universitaris estrangers a fi d’afavorir l’ajuda mútua, l’intercanvi i la cooperació. Si els convenis afecten les titulacions, les previsions del contracte-programa o comporten alguna despesa, han de ser comunicats prèviament al Govern, que pot denegar la seva signatura.

2. La Universitat pot realitzar, previ conveni de col·laboració amb entitats privades, estudis i projectes de recerca i/o innovació remunerats.

Article 34

Activitats acadèmiques

1. Es faculta la Universitat per desenvolupar, d’acord amb la seva pròpia normativa i a través dels seus centres i àrees, les activitats acadèmiques següents:

2. Així mateix, es faculta la Universitat per organitzar, gestionar i administrar, d’acord amb la llei i el contracte-programa signat amb el Govern, la formació d’ensenyament professional superior.

Capítol V. La comunitat universitària de la Universitat d’Andorra

Article 35

Definició

1. La comunitat universitària està constituïda pels estudiants, pel personal docent i pel personal no docent.

2. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior i la Universitat han d’afavorir la comunicació entre els membres de la comunitat que integra l’ensenyament superior i enfortir els seus vincles amb la comunitat europea de l’ensenyament superior i la comunitat científica internacional.

Secció 1a. Els estudiants

Article 36

Accés

Els processos d’accés a les formacions impartides dins del marc de la Universitat es desenvolupen sobre la base de l’oferta de places disponibles i partint dels principis de publicitat, igualtat i mèrit.

Article 37

Mobilitat

El contracte-programa entre el Govern i la Universitat d’Andorra inclou les mesures necessàries per facilitar que els estudiants puguin continuar els seus estudis en altres universitats d’Europa.

Article 38

Drets i deures

1. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants.

2. Els estudiants tenen dret a:

3. Els estudiants tenen, a més, els deures següents:

Secció 2a. El personal docent

Article 39

El personal docent

1. El personal docent de la Universitat d’Andorra es compon de les categories següents:

2. El personal docent ha de desenvolupar activitats acadèmiques, docents i/o de recerca.

3. Poden exercir la docència amb responsabilitat plena els professors ordinaris, els professors visitants i els professors col·laboradors.

Per poder exercir la docència amb responsabilitat plena encaminada a l’obtenció d’un títol de bàtxel·lor de 180 crèdits europeus, els professors han d’estar en possessió d’un títol de màster de 300 crèdits europeus.

Per poder exercir la docència amb responsabilitat plena encaminada a l’obtenció d’un títol de màster de 300 crèdits europeus, els professors han d’estar en possessió d’un títol de màster o de doctor.

Per poder dirigir projectes de recerca encaminats a l’obtenció del tercer cicle, els professors han d’estar en possessió del títol de doctor.

Per impartir determinades assignatures la Universitat pot contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, gaudeixin d’acreditada experiència en l’àmbit laboral corresponent. Previ informe de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, els referits professionals tenen la consideració de professors i poden desenvolupar activitats docents.

Els professors ajudants s’encarreguen de les tasques de suport a la docència i a la recerca.

4. El personal docent és contractat d’acord amb la legislació laboral andorrana. El règim retributiu bàsic l’estableix el Govern d’Andorra. El contracte pot fixar el complement d’aquest règim retributiu, així com altres especificitats.

5. Qualsevol professor ordinari, mitjançant les mesures de publicitat ordinàries per a la convocatòria corresponent, ha de ser designat per una comissió formada pel rector, el director del centre universitari concernit i tres professors, dos dels quals han de ser docents del més alt nivell de dues altres universitats públiques en l’especialitat acadèmica de la plaça que s’anunciï a la convocatòria.

6. Els professors visitants, col·laboradors i ajudants són designats pel director del centre, previ informe favorable d’una comissió de tres professors, presidida per un professor ordinari.

7. El personal docent pot exercir en situació de dedicació parcial i en situació de dedicació exclusiva.

Article 40

Drets del personal docent

El personal docent de la Universitat té els drets següents:

Article 41

Deures del personal docent

El personal docent de la Universitat està obligat a complir els deures següents:

Secció 3a. El personal no docent

Article 42

El personal no docent

1. El personal no docent desenvolupa la gestió i l’administració en els àmbits administratiu, de recursos humans, afers econòmics, serveis generals, informàtica i biblioteques, així com en relació amb altres processos administratius o de suport que es puguin determinar.

2. El personal no docent és contractat per la Universitat d’acord amb la legislació laboral andorrana. Es garanteix la publicitat i la selecció objectiva d’acord amb els mèrits acreditats, sense perjudici de proves específiques de selecció.

Article 43

Drets del personal no docent

Són drets del personal no docent de la Universitat els següents:

Article 44

Deures del personal no docent

Són deures del personal no docent de la Universitat els següents:

Secció 4a. Règim disciplinari

Article 45

Responsabilitat disciplinària

El personal docent i el personal no docent queden subjectes a la responsabilitat disciplinària en els termes i les condicions previstes en aquesta Llei.

Article 46

Tipus d’infraccions

1. Les infraccions comeses pel personal docent i pel personal no docent en l’exercici de les seves funcions es qualifiquen de faltes greus i de faltes molt greus.

2. Constitueix falta greu l’incompliment d’algun dels deures del personal docent i del personal no docent que estableix aquesta Llei.

3. Són faltes molt greus:

4. Les faltes greus prescriuran al cap de sis mesos i les molt greus al cap d’un any, a comptar de la data de la seva comissió.

Article 47

Tipus de sancions

1. Les faltes greus se sancionen amb l’advertiment escrit o amb la suspensió, fins a tres mesos, dels efectes retributius, així com de les funcions previstes en el contracte.

2. Les faltes molt greus se sancionen amb la suspensió, fins a sis mesos, dels efectes retributius i de les funcions previstes en el contracte o la seva resolució definitiva.

3. Qualsevol dels supòsits dels dos apartats anteriors comporta el cessament immediat de qualsevol càrrec universitari que en aquell moment ocupi la persona sancionada.

Article 48

Procediment sancionador

1. Per determinar la responsabilitat disciplinària, el rector ha d’obrir el pertinent procediment i designar l’instructor de l’expedient.

2. L’instructor ha de practicar les proves pertinents per esclarir els fets, determinar les responsabilitats, formular el plec de càrrecs corresponent i traslladar-lo a la persona afectada, que té un termini de deu dies per fer les al·legacions pertinents en un plec de descàrrec i proposar les proves que consideri convenients per a la defensa dels seus interessos.

3. Un cop efectuades aquestes al·legacions, l’instructor ha d’elevar al rector un informe sobre el fons de la qüestió, el qual ha de formular una proposta raonada que resolgui el cas conforme a dret. A la vista d’aquesta proposta, el rector dicta una resolució definitiva. Aquesta decisió només pot ser recorreguda davant la jurisdicció administrativa i fiscal.

Títol II. Dels establiments d’ensenyament professional superior del sistema educatiu andorrà

Article 49

Creació de les branques i els establiments d’ensenyament professional superior del sistema educatiu andorrà

1. El Govern d’Andorra aprova, previ informe o proposta raonada de la Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior, la creació de les branques de formació que s’han de definir d’acord amb les necessitats laborals i formatives de la societat andorrana.

2. Així mateix, el Govern crea els establiments d’ensenyament professional superior encarregats de desenvolupar les branques de formació i aprova els plans d’estudis corresponents a proposta del ministeri competent en matèria d’ensenyament superior. L’establiment, adscrit a la Universitat, és la unitat organitzativa en l’àmbit del qual s’imparteixen els continguts previstos en els plans d’estudis de l’ensenyament professional superior.

3. Les titulacions corresponents als diversos plans d’estudis tenen caràcter estatal. Els establiments poden expedir títols propis, prèvia comunicació al ministeri competent. Aquesta condició s’expressarà clarament en el document final que contingui la titulació obtinguda.

Article 50

Finançament

1. Els establiments d’ensenyament professional superior es financen amb:

2. El Govern d’Andorra aprova el pressupost dels establiments d’ensenyament professional superior, així com els imports de les matrícules que han de satisfer els estudiants.

3. Els establiments d’ensenyament professional superior reben la subvenció fixada anualment per la Llei del pressupost, que és gestionada per la direcció de l’ensenyament professional superior.

Article 51

La Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior

1. La Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior és l’òrgan per mitjà del qual la societat andorrana participa en la programació general de l’ensenyament professional superior.

2. Són funcions de la Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior:

3. La Comissió Nacional de l’Ensenyament Professional Superior està composta per un màxim de vuit membres designats pel Govern, entre els quals hi ha d’haver necessàriament:

Article 52

La direcció de l’ensenyament professional superior

1. El rector de la Universitat d’Andorra exerceix la direcció de l’ensenyament professional superior.

2. En relació amb l’ensenyament professional superior, són funcions del rector de la Universitat d’Andorra:

Article 53

Els responsables pedagògics de l’ensenyament professional superior

1. El rector de la Universitat d’Andorra nomena els responsables pedagògics de l’ensenyament professional superior.

2. Són funcions dels responsables pedagògics de l’ensenyament professional superior:

Article 54

Drets i deures dels estudiants

1. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants de l’ensenyament professional superior.

2. Els estudiants tenen dret a:

3. Els estudiants tenen, a més, els deures següents:

Article 55

Personal

1. El personal de l’ensenyament professional superior està integrat per personal docent i per personal no docent.

2. El personal docent desenvolupa activitats acadèmiques. Per desenvolupar activitats acadèmiques cal estar en possessió d’un títol de bàtxel·lor de 180 crèdits europeus.

3. Per impartir determinades assignatures es pot contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, gaudeixin d’acreditada experiència en l’àmbit laboral corresponent. Previ informe de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, els referits professionals tenen la consideració de professors i poden desenvolupar activitats acadèmiques.

4. El personal no docent desenvolupa tasques d’administració i suport en l’àmbit dels establiments.

5. El personal que presti els seus serveis en els establiments de l’ensenyament professional superior és contractat en règim laboral per la Universitat. El contracte estableix regles de respecte a la llibertat de càtedra, en la mesura pròpia de l’ensenyament professional superior.

Article 56

Drets del personal docent

El personal docent de l’ensenyament professional superior té els drets següents:

Article 57

Deures del personal docent

El personal docent de l’ensenyament professional superior està obligat a complir els deures següents:

Article 58

Drets del personal no docent

Són drets del personal no docent els següents:

Article 59

Deures del personal no docent

Són deures del personal no docent els següents:

Article 60

Responsabilitat disciplinària

El personal queda subjecte a la responsabilitat disciplinària, en els termes i les condicions previstos en aquesta Llei i en la normativa laboral vigent.

Article 61

Tipus d’infraccions

1. Les infraccions comeses pel personal en l’exercici de les seves funcions es qualifiquen de faltes greus i de faltes molt greus.

2. Constitueix falta greu l’incompliment d’algun dels deures del personal que estableix aquesta Llei.

3. Són faltes molt greus:

4. Les faltes greus prescriuen al cap de sis mesos i les molt greus al cap d’un any, a comptar de la data de la seva comissió.

Article 62

Tipus de sancions

1. Les faltes greus se sancionen amb l’advertiment escrit o amb la suspensió, fins a tres mesos, dels efectes retributius així com de les funcions previstes en el contracte.

2. Les faltes molt greus se sancionen amb la suspensió, fins a sis mesos, dels efectes retributius, així com de les funcions previstes en el contracte o la seva resolució definitiva.

3. Qualsevol dels supòsits dels dos apartats anteriors comporta el cessament immediat de qualsevol càrrec directiu que en aquell moment ocupi la persona sancionada. Prèvia justificació motivada, es podrà acordar la suspensió en l’exercici del càrrec directiu, de manera cautelar, un cop incoat l’expedient disciplinari.

Article 63

Procediment sancionador

1. Per determinar la responsabilitat disciplinària s’ha d’obrir un expedient administratiu al presumpte infractor. El rector designa l’instructor de l’expedient. L’instructor tindrà la condició de funcionari públic o bé de contractat laboral estable, d’acord amb la normativa vigent.

2. L’instructor ha de practicar les proves pertinents a fi d’esclarir els fets i determinar les responsabilitats, formular el plec de càrrecs corresponent i traslladar-lo a la persona afectada, que té un termini de deu dies per fer les al·legacions pertinents en un plec de descàrrec, i proposar tantes proves com estimi convenients per a la defensa dels seus interessos.

3. Un cop efectuades aquestes al·legacions, l’instructor ha d’elevar al rector un informe sobre el fons de la qüestió, el qual ha de formular una proposta raonada que resolgui el cas conforme a dret. A la vista d’aquesta proposta, el rector dicta una resolució definitiva. Aquesta decisió només pot ser recorreguda davant de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Títol III. De l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior

Article 64

Adaptació a l’espai europeu

El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior i la Universitat han d’adoptar totes les mesures necessàries perquè en l’ensenyament superior de caràcter públic es procedeixi a:

Article 65

El crèdit europeu i els graus de les titulacions estatals

1. Les titulacions universitàries estatals s’estructuren sobre la base dels cicles establerts en el marc del sistema europeu d’ensenyament superior. El primer cicle condueix al grau de bàtxel·lor, el segon al de màster i el tercer al de doctor.

2. S’adopta com a unitat de valoració dels ensenyaments el crèdit europeu, que es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.

3. La càrrega de treball d’un estudiant a temps complet durant un any universitari equival a 60 crèdits europeus.

4. Per obtenir el grau de bàtxel·lor es requereix haver superat un mínim de 180 crèdits, d’acord amb el que disposin els diferents ensenyaments i plans d’estudis aprovats pel Govern d’Andorra.

5. Els programes que condueixen al grau de màster exigeixen completar amb èxit un total de 300 crèdits.

6. Els estudis de doctorat corresponen a un nivell elevat d’especialització en la investigació i s’han de fonamentar en la presentació d’un projecte original de recerca.

7. L’accessibilitat i l’assoliment de cada cicle depèn de la superació del mínim de crèdits requerits. L’obtenció del grau de bàtxel·lor dóna accés al cicle de programes de màster, i l’obtenció del grau de màster dóna accés al cicle de programes de doctorat amb la finalització del qual s’obté el grau de doctor.

Article 66. Avaluació de la qualitat

1. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior, a través de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior, vetlla per la qualitat de l’ensenyament mitjançant criteris i metodologies homologables dins el marc establert en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

2. L’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior es regula per llei, la qual inclou les normes de funcionament que n’asseguren, entre d’altres, la independència, la transparència, la professionalitat i el reconeixement internacional.

Article 67

Qualificacions

El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior elabora i actualitza el marc nacional de qualificacions, tenint en compte el marc europeu de qualificacions.

Títol IV. De l’ensenyament superior privat

Article 68

Creació i reconeixement d’universitats i d’establiments d’ensenyament professional superior de caràcter privat

1. En virtut del principi de llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents reconegut a l’article 20.2 de la Constitució, qualsevol persona física o jurídica té dret a crear una universitat o un establiment d’ensenyament professional superior de caràcter privat.

2. El reconeixement d’una universitat o d’un establiment d’ensenyament professional superior de caràcter privat s’ha de fer mitjançant llei.

3. Per iniciar els tràmits de creació i reconeixement d’una universitat o d’un establiment d’ensenyament professional superior de caràcter privat, la persona interessada s’ha de dirigir al ministeri encarregat de l’ensenyament superior per exposar el seu projecte, degudament acreditat per l’Agència de Qualitat d’Andorra, i que ha d’incloure els punts següents:

4. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior ha d’emetre un informe sobre el projecte en el termini màxim de sis mesos comptats a partir de la presentació del projecte. Si l’informe és positiu, el Govern, en el termini de dos mesos, ha de remetre un projecte de llei al Consell General.

5. El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior exerceix la inspecció de l’establiment. En cas d’incompliment dels requisits exigits legalment, el Govern, previ procediment administratiu, podrà acordar la revocació de l’autorització de posta en funcionament.

Article 69

Funcionament

Les universitats i els establiments d’ensenyament professional superior de caràcter privat estableixen lliurement en els seus estatuts les normes pròpies de funcionament.

Article 70

Plans d’estudis i titulacions

L’aprovació, per part del Govern d’Andorra, dels plans d’estudis de cadascuna de les titulacions dels diferents cicles és condició indispensable perquè el Govern pugui reconèixer, si escau, els títols i donar-los caràcter i validesa estatal.

Disposicions addicionals

Primera

Les universitats han d’elaborar els seus estatuts propis per regular els aspectes de caràcter organitzatiu de les funcions acadèmiques. En tots els altres àmbits d’aquesta Llei, el Govern d’Andorra exerceix la seva potestat reglamentària a l’efecte de desenvolupar la Llei.

Segona

Són centres de la Universitat d’Andorra: l’Escola d’Infermeria, l’Escola d’Informàtica i el Centre Universitari d’Estudis Virtuals. Aquesta numeració no té caràcter limitador.

Tercera

El Govern determina mitjançant decret la gratificació del rector i del gerent de la Universitat d’Andorra.

Quarta

El que disposa l’article 39, punt 3, no és aplicable al personal docent que exerceix funcions docents a la Universitat d’Andorra en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Cinquena

El ministeri competent en matèria d’ensenyament superior ha de garantir, de conformitat amb el que estableixi la legislació en matèria de beques i ajuts a l’estudi, que cap persona que compleixi les condicions per cursar estudis superiors amb aprofitament pugui quedar-ne exclosa per raons econòmiques.

Disposicions derogatòries

Primera

Queda derogada la Llei d’universitats, aprovada pel Consell General en la sessió del 30 de juliol de 1997. Així mateix, s’exclou d’aquesta disposició derogatòria l’article 8 de la Llei d’universitats esmentada.

Segona

Queda derogada la Llei de desenvolupament dels principis bàsics de l’estructura i l’organització de la Universitat d’Andorra, aprovada pel Consell General en la seva sessió del 28 de juny del 2002.

Tercera

Queden derogats els articles 55, 56 i 58 de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, aprovada pel Consell General en la sessió del 9 de juny de 1994.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor el dia que sigui publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 12 de juny del 2008

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.