Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions (Text refós sense caràcter oficial)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 12 de juny del 2008 ha aprovat la següent:

llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions

Exposició de motius

La Llei de fundacions té l’objectiu de donar resposta a la demanda social d’una regulació de les fundacions privades d’interès públic o social. Per fer-ho, té present -com a antecedent- la tradició jurídica europea en la matèria i valora -com a punt de referència comparativa- l’experiència correlativa dels països de l’entorn. El dret romà no va conèixer les fundacions privades independents (amb personalitat jurídica) d’interès particular; d’altra banda, els antecedents històrics i la normativa vigent als països de l’entorn mostren un criteri francament contrari a l’admissió de les fundacions privades d’interès particular.

Des del punt de vista formal, la Llei s’articula en vuit capítols, formats per quaranta-un articles, vuit disposicions transitòries i dues disposicions finals.

El capítol I està constituït per les disposicions generals, que regulen aspectes com l’àmbit d’aplicació, la capacitat per constituir, la forma, els fins i la dotació. Ha de destacar-se que la Llei opta pel sistema d’autorització prèvia a la constitució.

El capítol II estableix els requisits necessaris per constituir la fundació, i també el procés d’inscripció. En destaca el mandat que la dotació inicial s’aporti íntegrament en ocasió de l’atorgament de l’escriptura fundacional.

El capítol III regula els òrgans de govern de la fundació, i les accions per impugnar-ne els acords i per demanar la intervenció del Protectorat. En consonància amb la natura de les fundacions regulades per aquesta Llei, que està determinada per la finalitat d’interès públic que ha de constituir el seu fi, el càrrec de patró es configura com a gratuït.

El capítol IV estableix el règim econòmic de les fundacions, l’obligatorietat de portar la comptabilitat i els llibres, i regula l’aplicació dels ingressos. Per evitar la constitució de fundacions fictícies, resulta bàsic l’article 24, que estableix l’aplicació obligatòria de dos terços de les rendes i altres ingressos nets anuals, al compliment dels fins fundacionals. Aquesta circumstància s’ha de reflectir degudament en els comptes que s’han de presentar anyalment davant del Protectorat.

El capítol V regula la fusió, l’escissió, l’extinció i la liquidació de les fundacions. És important la facultat que s’atribueix al Protectorat de determinar l’aplicació que s’ha de donar a l’haver resultant de la liquidació d’una fundació extingida.

El capítol VI estableix les funcions del Protectorat, que és exercit per l’Estat i té cura de vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions i pel compliment de les finalitats fundacionals. Convé especificar que el control exercit pel Protectorat es concreta en la comunicació al Govern de qualsevol incidència que posi en perill la realització de la voluntat fundacional, el respecte a la voluntat fundacional o el compliment de les lleis i dels estatuts.

El capítol VII regula la inscripció i els assentaments que s’han de fer al Registre de Fundacions.

El capítol VIII regula les fundacions del sector públic amb la voluntat de facilitar la creació de fundacions participades per òrgans de l’Estat, les administracions públiques i entitats parapúbliques o de dret públic.

A les disposicions transitòries s’hi estableix el règim transitori per a les fundacions ja constituïdes en el moment de l’entrada en vigor de la Llei, el termini per adaptar-hi els estatuts, i els mecanismes que hauran de garantir un fi d’interès general de manera clara i indubtable d’aquestes fundacions ja existents. Així, s’hi regula la resolució dels negocis jurídics d’adscripció de béns a finalitats d’interès particular, i també la destinació que s’ha de donar als béns adscrits.

Una de les finalitats indubtables d’aquestes disposicions és privar radicalment de qualsevol eficàcia tota mena de negocis jurídics mitjançant els quals s’hagi intentat, en el passat, donar l’aparença de fundació a l’adscripció d’uns béns determinats a finalitats d’interès particular.

Finalment, a les disposicions finals es fixa un termini al Govern per fer el desplegament reglamentari de la Llei relatiu al Protectorat i al Registre de Fundacions i s’hi estableix l’entrada en vigor.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei regula les fundacions privades, inscrites al Registre de Fundacions, que tenen nacionalitat andorrana i estan domiciliades a Andorra. També regula les fundacions del sector públic.

2. Les fundacions privades són entitats sense afany de lucre, que afecten irrevocablement uns béns o uns drets a la realització de finalitats d’interès general.

3. Les fundacions privades poden ser constituïdes per una durada indefinida o temporal. En aquest darrer cas, la durada de la fundació ha de ser suficient per dur a terme la finalitat fundacional.

Article 2. Capacitat per constituir

1. Poden constituir fundacions privades, entre vius o per causa de mort, les persones físiques, andorranes o estrangeres legalment residents, que tinguin la capacitat d’obrar necessària i estiguin legitimades per disposar gratuïtament dels béns i els drets que integren la dotació.

2. També poden constituir fundacions privades les persones jurídiques andorranes, públiques o privades, d’acord amb els seus estatuts.

Article 3. Forma de constitució

1. Les fundacions privades s’han de constituir sempre en escriptura pública, amb l’autorització prèvia del Govern.

2. El procediment per obtenir l’autorització s’inicia amb un escrit de petició que el fundador adreça al Govern, acompanyat del projecte d’estatuts i d’una memòria explicativa de les activitats previstes o programa d’actuació, que justifiqui la seva contribució a la consecució d’un fi d’interès general, i també d’un pla de viabilitat econòmica fonamentat en la suficiència de la dotació inicial prevista.

El Govern ha d’acordar l’autorització en el termini màxim de tres mesos des de la presentació de l’escrit de petició. En el cas que el Govern no es manifesti en aquest termini s’ha d’entendre que l’autorització ha estat tàcitament acordada.

3. L’escriptura de constitució de la fundació s’ha d’inscriure al Registre de Fundacions. El notari autoritzant cursa al Registre de Fundacions dues còpies autèntiques de l’escriptura de constitució dins del termini de tres dies hàbils des de l’atorgament.

Article 4. Finalitats

Les fundacions han de perseguir fins d’interès general, com poden ser, entre d’altres, els de defensa dels drets humans, l’assistència social i inclusió social, cívics, educatius, culturals, científics, esportius, sanitaris, laborals, d’enfortiment institucional, de cooperació per al desenvolupament, de promoció del voluntariat, de promoció de l’acció social, de defensa de l’entorn, i de foment de l’economia social, de promoció i atenció a les persones en risc d’exclusió social, de promoció dels valors constitucionals i defensa dels principis democràtics, de foment de la tolerància, de desenvolupament de la societat de la informació, o d’investigació científica i desenvolupament tecnològic.

Les finalitats de la fundació han de ser lícites i les seves activitats han de beneficiar col·lectius genèrics de persones. Els col·lectius de treballadors d’una o diverses empreses i els seus familiars tenen aquesta consideració.

Article 5. Dotació

1. La dotació inicial de la fundació ha de consistir en una aportació de béns i drets suficients per dur a terme les activitats fundacionals. La dotació inicial mínima és de 100.000 euros.

2. El Govern ha de valorar en cada cas, abans de donar l’autorització corresponent, la suficiència de la dotació inicial per al finançament adequat de les activitats fundacionals previstes, tenint en compte la memòria d’activitats i el pla de viabilitat presentats.

3. Si la dotació consisteix en diners, se n’ha d’acreditar l’ingrés en un compte obert a nom de la fundació mitjançant certificació bancària.

4. Si la dotació consisteix en béns d’una altra classe, se n’ha d’acreditar el valor mitjançant certificació d’experts, que responen de la valoració efectuada.

Article 6. Personalitat jurídica

1. Les fundacions constituïdes d’acord amb aquesta Llei adquireixen personalitat jurídica amb la inscripció de l’escriptura de constitució al Registre de Fundacions.

2. És requisit previ per a la inscripció al Registre de Fundacions la presentació al Protectorat, amb l’escriptura pública, de la previsió d’ingressos i despeses del primer any d’activitat de la fundació i d’una previsió de les activitats que es duran a terme en el mateix període.

Article 6 bis. Activitats econòmiques

1. Les fundacions podran desenvolupar activitats econòmiques, sempre que el seu objecte resti relacionat amb els fins fundacionals o sigui complementari o accessori als mateixos, ja sigui directament o mitjançant la seva participació en societats mercantils.

2. Les fundacions podran participar en societats mercantils sempre i quan la responsabilitat resti limitada i per tant, els socis no responguin personalment dels deutes socials. Quan una fundació tingui participació en una societat mercantil ho haurà de comunicar al Protectorat.

3. En el cas que la fundació arribés a ser titular d’alguna participació en societats en les que hagi de respondre personalment dels deutes socials, haurà d’alienar les participacions en el termini màxim d’un any i informar-ne d’immediat al Protectorat.

Capítol II. Constitució

Article 7. Escriptura de fundació

L’escriptura de constitució d’una fundació ha de contenir, com a mínim, les dades i els documents següents:

Article 8. Aportació de la dotació

1. La dotació inicial s’ha d’aportar íntegrament en ocasió de l’atorgament de l’escriptura pública de fundació.

2. La dotació pot ser incrementada posteriorment.

Article 9. Patrimoni de la fundació

1. El patrimoni de la fundació el poden constituir tota classe de béns i drets que tinguin valoració econòmica.

2. La fundació consta com a titular de tots els béns i drets que integren el seu patrimoni; aquests béns i drets es fan constar en el seu inventari al Registre de Fundacions.

3. S’han de comunicar al Protectorat, almenys amb trenta dies d’antelació, els actes d’alienació i gravamen i les transaccions dels béns i drets de la fundació següents:



4. També s’han de comunicar al Protectorat els actes de disposició i gravamen, i les transaccions dels béns immobles, establiments mercantils o industrials, dels valors mobiliaris que representin participacions significatives dels anteriors i dels objectes de valor extraordinari.

5. L’acceptació d’herències per part de les fundacions es realitza sempre a benefici d’inventari.

6. L’acceptació de llegats o donacions amb càrregues que puguin desnaturalitzar el fi fundacional requereixen l’autorització prèvia del Protectorat.

7. No es poden repudiar herències o llegats ni deixar d’acceptar donacions sense l’autorització prèvia del Protectorat o, en defecte seu, sense l’aprovació judicial amb audiència del Ministeri Fiscal.

Article 10. Estatuts

1. Els estatuts de la fundació han d’incloure les circumstàncies següents:



2. Una disposició dels estatuts o una manifestació del fundador que sigui contrària a la llei no té cap validesa. En cas de disposició contrària a la llei, la fundació no es pot inscriure al Registre de Fundacions.

Article 11. Modificació dels estatuts

1. Els estatuts de la fundació es poden modificar per acord del patronat, que s’ha de formalitzar per mitjà d’escriptura pública i s’ha d’inscriure al Registre de Fundacions. El notari autoritzant cursa al Registre de Fundacions dues còpies autèntiques de l’escriptura que formalitza la modificació dels estatuts de la fundació, dins del termini de tres dies hàbils des de l’atorgament.

2. La modificació dels estatuts requereix l’aprovació prèvia del Protectorat, que ha de constar en el preceptiu informe favorable.

Capítol III. Govern de la fundació

Article 12. Funcions i composició del patronat

1. El patronat és l’òrgan de govern i representació de la fundació. Els membres del patronat tenen la condició de patró.

2. El patronat és un òrgan col·legiat integrat, com a mínim, per tres persones físiques o jurídiques. Les persones jurídiques han de ser representades en el patronat, d’una manera estable, per la persona física designada amb aquesta finalitat per l’òrgan competent.

3. La majoria de les persones físiques membres del patronat i de les persones designades per representar una persona jurídica andorrana que integri el patronat, han de ser andorranes o estrangeres residents legalment a Andorra. Així mateix, les persones jurídiques que integrin el patronat han de ser creades d’acord amb la llei andorrana.

Article 13. Càrrecs

1. El patronat ha de tenir, com a mínim, un president, de nacionalitat andorrana, i un secretari. La funció de secretari pot ser exercida per una persona que no tingui la condició de patró; en aquest cas té veu però no té vot. Correspon al secretari la certificació dels acords del patronat.

2. Les persones físiques que integren el patronat han de tenir capacitat d’obrar plena i no poden estar inhabilitades per a l’exercici de càrrecs i funcions públiques.

3. Les persones jurídiques que integren el patronat han de ser representades per una persona física que compleixi els requisits de l’apartat 2.

4. El càrrec de patró s’ha d’exercir personalment. Tanmateix, si els estatuts no ho prohibeixen, els patrons poden delegar el seu vot de forma escrita entre membres del patronat. No obstant, no són delegables l’aprovació de comptes, ni el pla d’actuació, les modificacions estatutàries, la fusió i la liquidació de la fundació, ni aquells actes que requereixen l’autorització del Protectorat.

Article 14. Acceptació

Els patrons entren en funcions un cop han acceptat el nomenament en l’escriptura pública fundacional o en una altra escriptura pública, o bé mitjançant compareixença realitzada a aquest efecte al Registre de Fundacions. En tot cas l’acceptació es notifica al Registre de Fundacions.

Article 15. Responsabilitat

1. Els patrons són responsables solidaris davant de la fundació pels danys i perjudicis que causin per actes contraris a la llei o els estatuts, i per l’incompliment de les seves obligacions amb culpa o negligència.

2. L’acció de responsabilitat, que s’exerceix davant l’autoritat judicial i en nom de la fundació, correspon:

Article 16. Apoderats

1. El patronat pot nomenar apoderats generals i especials. L’apoderat general té la condició de gerent.

2. No es pot apoderar la facultat de decidir els actes següents:



3. Els apoderaments generals i les revocacions s’han d’inscriure al Registre de Fundacions.

Article 17. Gerència

1. Si no és contrari als estatuts, les fundacions poden encomanar l’exercici de la gerència o gestió, o la realització d’altres activitats en nom de la fundació, a persones físiques o jurídiques amb solvència tècnica acreditada, amb la remuneració adequada a les funcions que desenvolupin.

2. El nomenament, el cessament, les condicions contractuals pactades i la remuneració anyal d’aquestes persones s’han de notificar al Protectorat; en tot cas, les despeses per aquest concepte han de ser considerades una despesa general.

Article 18. Gratuïtat

El càrrec de patró és gratuït, llevat de voluntat contrària del fundador i sense perjudici del rescabalament de les despeses acreditades per raó del càrrec.

Article 19. Cessament

1. El cessament dels membres del patronat es produeix per les causes que resulten de la Llei.

2. La renúncia del càrrec de membre del patronat ha de constar en escriptura pública i només produeix efectes davant tercers quan s’inscriu al Registre de Fundacions.

3. El cessament i els nomenaments de substitució s’han d’inscriure al Registre de Fundacions.

Article 20. Impugnació d’acords

L’acció d’impugnació d’acords o d’actes del patronat caduca al cap d’un any, comptador a partir de la data en què s’hagi adoptat l’acord o dut a terme l’acte.

Article 21. Intervenció

El Protectorat, d’ofici o a partir d’una denúncia, pot sol·licitar a l’Administració de justícia que ordeni la intervenció temporal de la fundació, quan hi adverteixi una gestió greument irregular o que posi en perill la continuïtat de la fundació, o una divergència greu entre les activitats que duu a terme i els fins fundacionals.

Capítol IV. Règim econòmic

Article 22. Comptabilitat i llibres

1. Les fundacions han de portar la comptabilitat d’acord amb la naturalesa de les seves activitats i de manera que permeti un seguiment de les operacions i l’elaboració dels comptes anuals.

2. Les fundacions han de portar, almenys, el llibre diari, el llibre d’inventari i de comptes anuals, el llibre d’actes i el llibre de beneficiaris efectius.

3. El llibre d’inventari i el llibre de comptes anuals de la fundació s’han d’obrir amb l’inventari inicial que consta en l’escriptura pública, i s’hi ha de transcriure anyalment l’inventari de tancament de l’exercici de comptes anuals.

4. El llibre d’actes ha de contenir les actes de les reunions del patronat i dels òrgans de govern, autenticades en la forma que prevegin els estatuts. Han de comptar, com a mínim, amb la signatura del secretari i amb el vistiplau del president.

5. El llibre de beneficiaris efectius inclou les persones que, segons la definició continguda a l’article 3, apartat 3, de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, es consideren com a beneficiaris efectius de la fundació. Conté, com a mínim, les dades següents:



Els beneficiaris efectius tenen l’obligació de subministrar a les fundacions constituïdes al Principat d’Andorra tota la informació necessària per al compliment de les obligacions a què es refereix aquest article.

6. El Registre de Fundacions ha de diligenciar els llibres abans que siguin utilitzats o bé un cop fets els assentaments i les anotacions mitjançant procediments informàtics.

7. Quan es realitzin activitats econòmiques d’acord amb el previst a l’article 6bis, la comptabilitat de les fundacions s’haurà d’ajustar al previst en la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

En tot cas, s’haurà d’incorporar informació detallada en un apartat específic de la memòria, indicant els diferents elements patrimonials afectats a l’activitat econòmica.

Article 23. Els comptes anuals

1. Anyalment, el patronat ha de formular l’inventari i els comptes anuals.

2. Els comptes han d’incloure:



3. El patronat ha d’aprovar els comptes dins els sis mesos següents a la data del tancament de l’exercici i el secretari els ha de signar amb el vistiplau del president.

Article 24. La presentació dels comptes

1. La presentació dels comptes al Protectorat s’ha de fer en un termini de 30 dies hàbils a comptar de la seva aprovació.

2. El Protectorat ha de demanar a l’Administració de justícia que ordeni la intervenció temporal de les fundacions que no presentin els comptes durant dos anys consecutius. Durant el temps que l’autoritat judicial no dicta la resolució corresponent, el Protectorat no pot inscriure cap document de la fundació afectada, llevat dels cessaments, la renovació o renúncia de poders, l’extinció de la fundació, els nomenaments de liquidadors i també els assentaments ordenats per l’autoritat judicial. El primer any d’incompliment el Protectorat exigeix el compliment de l’obligació. L’obtenció de subvencions o d’ajudes públiques està condicionada a la presentació dels comptes.

3. La documentació relativa als comptes l’ha d’adreçar al Protectorat una persona degudament facultada per fer-ho. Aquesta obligació no afecta la documentació lliurada a efectes estadístics.

Article 25. Aplicació obligatòria

1. Les fundacions han de destinar almenys dos terços dels ingressos nets anuals que obtenen al compliment dels fins fundacionals, i la resta l’han de destinar o bé al compliment diferit de les seves finalitats o bé a incrementar-ne la dotació. S’entenen com a ingressos nets anuals la totalitat de les rendes i ingressos obtinguts una vegada deduïdes les despeses realitzades necessàries per l’obtenció d’aquests ingressos. Aquestes despeses poden consistir en serveis exteriors, despeses de personal, altres despeses de gestió, despeses financeres i tributs, així com les dotacions a l’amortització dels actius afectes als fins fundacionals.

2. L’aplicació mínima de dos terços dels ingressos nets anuals s’ha de fer efectiva en el termini de tres exercicis, a comptar de l’inici de l’exercici següent al de l’acreditació comptable.

3. Les despeses d’administració, enteses com aquelles directament ocasionades per l’administració dels béns i drets que integren el patrimoni de la fundació, i aquelles altres de les quals els patrons tenen dret a rescabalar-se d’acord amb l’article 18, amb expressa exclusió de les despeses intrínseques al cost de les funcions de direcció i gerència, no poden ser superiors al vint per cent dels ingressos generats durant l’exercici.

Article 26. Alienació dels béns de les fundacions

1. Els béns integrants de les dotacions inicials de les fundacions només poden ser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pels fundadors, si en l’escriptura de constitució han autoritzat les alienacions.

2. Fora d’aquest cas, tan sols poden ser alienats amb autorització del Protectorat.

3. El producte de l’alienació s’ha de reinvertir en l’adquisició d’altres béns o drets, que resten subrogats al lloc dels alienats, o en millores de béns de la fundació.

Article 27. Auditoria de comptes

1. Les fundacions han de sotmetre els comptes anuals a una auditoria externa en la data del tancament de l’exercici quan es produeixi una de les circumstàncies següents:



2. En l’informe d’auditoria es fan constar les infraccions de les normes legals o estatutàries que s’observin.

3. L’informe de l’auditoria de comptes s’ha de presentar al Protectorat en el termini de seixanta dies a comptar del moment de l’emissió, i en tot cas dins del termini de set mesos a partir de l’últim dia de l’exercici econòmic a què fa referència l’informe.

Capítol V. Fusió, escissió, extinció i liquidació

Article 28. Fusió

1. La fusió de dues fundacions o més només es pot fer quan no consti la voluntat contrària del fundador.

2. La fusió requereix l’aprovació del Protectorat.

3. La fusió s’ha de formalitzar en escriptura pública, que s’ha d’inscriure al Registre de Fundacions.

Article 29. Escissió

1. L’escissió d’una fundació només es pot fer quan no consti la voluntat contrària del fundador i ha de tenir com a objectiu el compliment de les seves finalitats fundacionals.

2. L’escissió es decideix per acord motivat del patronat i requereix l’aprovació del Protectorat.

3. L’escriptura pública que formalitzi l’escissió ha de contenir els estatuts de la fundació o les fundacions que en resultin, i també la identificació dels membres del primer patronat.

Article 30. Causes de l’extinció

1. La fundació s’extingeix per:



2. En els supòsits dels apartats b), c), i d), l’extinció requereix l’acord motivat del patronat, ratificat pel Protectorat. Si no hi ha acord del patronat o l’acord no és ratificat pel Protectorat l’extinció de la fundació requereix una resolució judicial motivada, que pot ser instada pel Protectorat, si és el cas.

3. Els acords i les resolucions judicials que determinen l’extinció s’han d’inscriure al Registre de Fundacions i s’han de formalitzar mitjançant escriptura pública.

Article 31. Liquidació

1. L’extinció d’una fundació comporta la liquidació dels seus actius i passius, que serà realitzada pel patronat de la fundació, sota el control del Protectorat, quin darrer haurà d’autoritzar en tots els casos el destí del patrimoni romanent.

2. Els béns i drets resultants de la liquidació es destinaran a una fundació, a una entitat privada sense finalitat de lucre que persegueixi fins d’interès general, relacionats, sempre que sigui possible, amb els seus fins fundacionals, i que tingui afectats els seus béns, fins i tot per al supòsit de la seva dissolució, a la consecució d’aquells o a una entitat pública fins i tot de naturalesa no fundacional que persegueixi finalitats d’interès general, sempre i quan hagin estat així designats en els Estatuts de la fundació extingida. En defecte de designació, aquest destí podrà ser decidit en favor de la fundació o entitats abans mencionades pel patronat quan tingui reconeguda aquesta facultat pel fundador i sempre sota el control del Protectorat i a falta d’aquesta facultat, correspondrà al Protectorat acomplir aquesta comesa.

3. Els criteris reguladors del procediment de liquidació s’han d’establir per reglament.

Capítol VI. El Protectorat

Article 32. Competència

1. El Protectorat de les fundacions és competència de l’Estat. El Protectorat té cura de l’exercici correcte del dret de fundació.

2. El Protectorat de l’Estat és exercit pel ministeri que tingui atribuïdes les competències de Justícia.

3. El Protectorat ha de vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions. A aquest efecte, el Protectorat informa el Govern de qualsevol circumstància que posi en perill l’assoliment de les finalitats fundacionals, el respecte de la voluntat fundacional o l’acompliment de les disposicions legals o estatutàries d’una fundació.

Article 33. Atribucions

1. Són atribucions específiques del Protectorat les següents:



2. El Protectorat també està legitimat per impugnar els actes i els acords del patronat que siguin contraris als preceptes legals o estatutaris pels quals es regeix la fundació.

3. Si el Protectorat considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal o a l’òrgan jurisdiccional competent. En aquest cas, el Protectorat comunica aquesta circumstància a la fundació interessada i al Registre de Fundacions.

Article 34. Altres funcions del Protectorat

1. El Protectorat pot assumir provisionalment la gestió de la fundació en els supòsits següents:



2. Tant en un cas com en l’altre és necessària l’autorització judicial, en la qual s’ha d’establir el termini durant el qual el Protectorat s’ha de fer càrrec de la gestió de la fundació, que en cap cas no pot superar els dos anys.

3. La resolució judicial s’inscriu al Registre de Fundacions.

Capítol VII. El Registre de Fundacions

Article 35. El Registre de Fundacions

1. Per garantir la publicitat de les fundacions es crea el Registre de Fundacions, com a òrgan dependent del ministeri que tingui atribuïdes les competències de Justícia.

2. L’estructura, l’organització i el funcionament del Registre de Fundacions s’han de regular per reglament.

3. La inscripció d’una fundació al Registre de Fundacions només pot ser denegada quan l’escriptura de constitució no s’ajusti a les prescripcions de la llei.

4. Únicament les fundacions inscrites al Registre de Fundacions poden emprar en la seva denominació el terme “fundació”.

5. La denominació d’una fundació no pot consistir en la simple menció d’un territori, en una expressió genèrica d’ús comú, en conceptes i expressions propis d’altres persones ni en expressions contràries a les lleis o a l’honor i a altres drets de les persones.

6. La denominació d’una fundació no pot coincidir amb la d’una altra que ja estigui registrada primer, ni ser tan similar que presti a confusió. En cas que es presentin simultàniament dues o més sol·licituds de registre de fundacions amb la mateixa denominació, no se’n pot registrar cap.

Article 36. Publicitat del Registre

1. El Registre de Fundacions és públic. Les certificacions que lliura donen fe del contingut. La publicitat es fa efectiva mitjançant certificació del contingut dels assentaments, per nota simple informativa o per còpia dels assentaments i dels documents dipositats en els registres o per mitjans informàtics o telemàtics que s’ajustarà als requisits establerts en la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

2. El registre ha de contenir, mínimament, les dades següents:



3. Els actes subjectes a inscripció no inscrits no perjudicaran a un tercer de bona fe. La bona fe del tercer es presumeix mentre no es provi que coneixia l’acte subjecte a inscripció no inscrit.

4. El que disposa aquest article s’entén sense perjudici de la normativa reguladora d’altres registres públics existents.

Article 37. Actes inscriptibles

1. Al Registre de Fundacions hi han de constar els actes següents:



2. Al Registre de Fundacions també constarà la informació sobre els beneficiaris efectius de la fundació continguda al llibre de beneficiaris efectius a què fa referència l’article 22 d’aquesta Llei.

3. Si el responsable del Registre de Fundacions considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho ha de comunicar al Protectorat i a l’òrgan jurisdiccional competent. A més, ha de comunicar aquesta circumstància a la fundació interessada i suspendre el procediment d’inscripció fins que recaigui resolució judicial ferma.

Article 38. Funcions

Corresponen al Registre de Fundacions les funcions següents:

Capítol VIII. Fundacions del sector públic

Article 39. Concepte

1. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren fundacions del sector públic les fundacions en les quals concorri alguna de les circumstàncies següents:



2. Les fundacions del sector públic només es poden constituir si la participació pública andorrana és igual o superior a la tercera part de les aportacions o del patrimoni fundacional. Així mateix, les aportacions posteriors que s’integrin en el patrimoni fundacional també han de respectar aquest límit.

Article 40. Creació

1. Els òrgans de l’Estat, les administracions públiques i les entitats parapúbliques o de dret públic, dins de l’àmbit de les seves competències, poden crear fundacions en les condicions establertes per aquesta Llei. La creació de fundacions del sector públic o la participació en elles ha de ser autoritzada per acord del Consell General, del Govern, del Consell de Comú o del consell d’administració d’una entitat parapública o de dret públic, que han de disposar d’un informe econòmic previ.

2. Les entitats parapúbliques o de dret públic estatals necessiten l’acord previ del Govern per constituir una fundació o per formar-ne part.

Article 41. Règim jurídic

Les fundacions del sector públic estan sotmeses al següent règim especial:

Disposició addicional

Mentre no existeixi una llei que les reguli expressament, no es poden constituir fundacions d’interès particular i fundacions familiars.

Disposició transitòria primera

Les fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que tinguin com a finalitat fundacional l’interès general, han d’adaptar els estatuts a la Llei de fundacions i instar la seva inscripció al Registre de Fundacions en el termini d’un any. Contra la resolució negativa del Registre de Fundacions es pot interposar recurs davant el Govern, d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.

Disposició transitòria segona

1. Les fundacions que no adaptin els estatuts en el termini establert quedaran extingides; en aquest cas els seus patrons o administradors, independentment de la denominació que tinguin als estatuts, respondran personalment, solidàriament i il·limitadament dels deutes i les obligacions de la fundació.

2. Si un cop transcorregut el termini establert a la disposició transitòria primera no han adaptat els estatuts ni han instat la inscripció al Registre de Fundacions, no es podran inscriure.

Disposició transitòria tercera

Un cop transcorregut el termini legal fixat, el Protectorat de l’Estat assumeix les funcions d’òrgan de liquidació de les fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor de la Llei que no s’hi hagin adaptat, amb potestat per realitzar tota mena d’actes jurídics destinats a liquidar el patrimoni fundacional.

Disposició transitòria quarta

Els fedataris públics, a requeriment del Protectorat, han de facilitar qualsevol informació que consti en el seu protocol, o en els protocols notarials dipositats a la Cambra de Notaris, per determinar l’existència de fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i també còpies de qualsevol document públic en què hagin intervingut, o que hagin atorgat, fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor de la Llei.

Disposició transitòria cinquena

El Protectorat ha de mantenir el secret respecte de tots els fets i les notícies de tota mena de què tingui coneixement en l’exercici de les facultats conferides en les presents disposicions transitòries, excepte si de la informació que té pot resultar la comissió d’un delicte. En aquest cas ha de comunicar aquests fets a l’autoritat judicial competent, i trametre-li els documents i la informació de què disposi, sense que això impliqui la suspensió del procés de liquidació.

Disposició transitòria sisena

Les fundacions del sector públic constituïdes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han d’adaptar els estatuts de conformitat amb el que s’estableix al capítol VIII, i han d’instar la seva inscripció al Registre de Fundacions en el mateix termini previst a la disposició transitòria primera.

Disposició transitòria setena

1. Qualsevol adscripció permanent de béns a finalitats d’interès particular atorgada -sota qualsevol forma- abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb una pretesa finalitat fundacional, queda sense efecte de cap mena al cap de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.

2. No obstant la disposició de l’apartat anterior, si les disposicions de constitució i els seus estatuts ho permeten, es pot optar per adaptar la finalitat fundacional i els estatuts a la Llei de fundacions i instar la seva inscripció al Registre de Fundacions, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.

3. En el cas que no s’hagi acollit a les disposicions de l’apartat anterior, i si no s’ha extingit abans del termini fixat en l’apartat primer, consegüentment el Protectorat ha de procedir a la resolució del negoci jurídic de dotació i ha de donar al patrimoni adscrit la destinació prevista als estatuts o, en defecte de norma estatutària aplicable, la destinació establerta per aquesta Llei.

Disposició transitòria vuitena

Les escriptures d’adaptació a la Llei de les fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor, es beneficien d’una reducció del 50 per cent en els honoraris notarials, sempre que l’adaptació tingui lloc dins del període d’un any des de la data d’entrada en vigor.

Disposició final primera

El Govern ha de regular per reglament el Protectorat i el Registre de Fundacions en un termini de sis mesos des de la publicació de la Llei.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, excepte l’article 1, i el capítol II i les disposicions concordants, que entraran en vigor al cap de sis mesos de la publicació. Durant aquest període els notaris no poden autoritzar escriptures de constitució de noves fundacions.

Casa de la Vall, 12 de juny del 2008


Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.