Decret pel qual s’aprova el Reglament d’ús de la llengua oficial en organismes públics

Exposició de motius

Segons l’article 2 de la Constitució del Principat d’Andorra, la llengua oficial del país és el català. D’aquest fet es desprèn que la llengua de les institucions públiques andorranes ha de ser la catalana.

Fins a l’actualitat, aquesta premissa ha regit les actuacions administratives a Andorra. Tanmateix, la situació sociolingüística del país és, avui dia, complexa. Per raons de veïnatge, de presència de treballadors estrangers i d’afluència de turistes i visitants al país, en les comunicacions interpersonals no és estrany l’ús de més d’una llengua. Això fa que, alguna vegada, sorgeixi el dubte sobre quina llengua s’ha d’usar en un afer administratiu, ja que la mateixa Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, del 16 de desembre del 1999, en l’article 8.1.c, preveu la possibilitat d’usar altres llengües que l’oficial si una persona estrangera que no entén el català participa en un afer administratiu. Per això, cal fixar en quins supòsits es pot usar una llengua altra que l’oficial, per tal que els treballadors dels organismes públics disposin d’un referent normatiu pel que fa als usos lingüístics envers els administrats. D’altra banda, en l’àmbit administratiu s’han constatat algunes indefinicions, especialment -però no tan sols- en la prestació de serveis públics. Per tot plegat, es fa necessària una reglamentació sobre els usos lingüístics en actes administratius, tal com s’ha fet, d’altra banda, en els països veïns a través de diverses disposicions legals i reglamentàries. Aquesta reglamentació té encara més importància des del punt de vista social perquè el Govern considera que els organismes públics han d’actuar com a referent en els usos lingüístics de la societat.

La Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial del 16 de desembre del 1999, segons la disposició addicional única, faculta el Govern a desenvolupar reglamentàriament aquesta Llei. Ateses les necessitats de reglamentació descrites més amunt, el Govern aprova aquest Reglament d’ús de la llengua oficial en organismes públics, en què es descriu la manera de procedir dels organismes públics en allò que estableixen els articles 2.d (Objectius de la Llei), 4.2 (Deures lingüístics generals), 6 (Integració dels no catalanoparlants), 8 (Llengua de les institucions públiques), 9 (Empreses col·laboradores), 10 (Personal i càrrecs al servei de l’Administració), 18 (Equipaments socials) i 20.3 (Personal que presta servei al públic) de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial.

El Reglament abasta dos grans àmbits. El primer àmbit fa referència als usos administratius; és a dir, entre organismes públics i administrats, d’una banda, i entre organismes públics, de l’altra. En aquest primer àmbit es fa referència també als perfils lingüístics de les places dels organismes públics. El segon àmbit fa referència a la publicitat institucional i a les publicacions institucionals.

Aquest Reglament vincula tots els organismes públics, per tal com també ho fa la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. Els usos lingüístics -i altres qüestions, com els perfils lingüístics per a llocs de treball- han de tenir una certa homogeneïtat als diversos organismes públics. Si es fes altrament, es podrien crear situacions desiguals entre organismes públics, qüestió ben desaconsellable. Amb tot, i en funció del punt 2 de la disposició addicional de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, es permet a qualsevol organisme públic desenvolupar una reglamentació interna si ho creu necessari; sempre, però, que no contradigui aquest Reglament, ja que permet garantir l’esmentada homogeneïtat mínima entre organismes públics.

No s’han inclòs prescripcions per a aquells casos en què ja hi ha una disposició legal específica que estableix el funcionament lingüístic d’un afer administratiu; és el cas de la llengua dels assentaments del registre civil, qüestió fixada pels articles 41 i 43 de la Llei del Registre Civil.

S’ha de remarcar que, en bona part dels casos, el Reglament fixa els usos lingüístics que s’han practicat fins avui en els organismes públics andorrans. Per tant, el Reglament reconeix el que ha estat la pràctica habitual en diversos àmbits. D’aquesta manera, es fixen els usos lingüístics tradicionals; però també es regulen aquells casos en què no s’havia previst fins ara cap reglamentació, o en què hi havia indefinició legal.

A proposta del ministre d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, i d’acord amb el Govern, en la sessió del 16 de febrer del 2005,

Decreto

Article únic

S’aprova el Reglament d’ús de la llengua oficial en organismes públics, que entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 1

Àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament és d’aplicació a l’Administració Pública tal com està definida a l’article 13 del Codi de l’Administració, del 29 de març del 1989, als serveis administratius del Consell General i les institucions que en depenen, l’Administració de Justícia, les societats públiques i a totes aquelles empreses o entitats en què participen els organismes públics.

2. Aquest Reglament s’aplica igualment a les empreses que desenvolupen la seva activitat en el marc de la gestió de serveis públics tal com estan definits a l’article 34 de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, sempre que actuïn en virtut d’aquests serveis.

3. A efectes d’aquest Reglament s’empra el terme “organisme públic” per fer referència de manera genèrica als ens descrits en els punts 1 i 2 d’aquest article.

4. Aquest Reglament s’aplica a les comunicacions orals, escrites, telemàtiques i de qualsevol altra mena dels organismes públics d’Andorra.

5. Aquest Reglament s’aplica:



6. L’existència d’aquest Reglament no impedeix que qualsevol organisme públic elabori una reglamentació lingüística o unes disposicions lingüístiques d’ús intern, sempre que no vagin contra la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial ni contra aquest Reglament.

Article 2

Gestió de serveis públics

1. En un contracte de gestió de serveis públics, tal com està definit a l’article 34.1 de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, la persona física o jurídica contractada ha de complir, en l’àmbit de la prestació del servei públic, el que estableix aquest Reglament en els articles 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 17 i 18. Igualment, la persona física o jurídica contractada ha de garantir que totes les persones que treballen per compte seu i que desenvolupen tasques en l’àmbit de la prestació del servei públic saben parlar català. Aquestes condicions també s’han de complir en cas que hi hagi subcontractació, tal com està definida a l’article 42 de la Llei de la contractació pública.

2. La mesura establerta al punt 1 és aplicable a tots els tipus de contracte de gestió de serveis públics tal com estan definits a l’article 36 de la Llei de la contractació pública: concessió, concertació i creació de societat pública.

3. Els organismes públics han de consignar que és obligatori complir aquest article en el document que estableix la concessió, la concertació, la creació de societat pública o l’autorització administrativa i en els plecs de bases -quan n’hi hagi- de la concessió, la concertació, la creació de societat pública o l’autorització administrativa.

Article 3

Retolació

1. La retolació d’un organisme públic, tant si és a l’interior d’un edifici com si és a l’exterior, i tant si és permanent com si és provisional, ha de ser exclusivament en català. Se n’exceptuen els casos previstos en aquest Reglament.

2. La retolació dels pàrquings, de les màquines expenedores de tiquets, dels indicadors de rutes i de les instal·lacions de turisme i lleure de titularitat pública o amb participació pública, incloses les pistes d’esquí, poden tenir la informació en altres llengües a més del català, el qual ha de figurar en primer lloc.

3. La retolació de vies públiques que té per funció orientar el trànsit, tant si és permanent com si és ocasional, ha de ser en català. La informació pot estar en altres llengües a més del català.

4. Les inscripcions que identifiquen béns mòbils propietat d’un organisme públic, especialment els vehicles i la maquinària d’obres, han de ser exclusivament en català.

5. La retolació en una via pública motivada per obres públiques ha de ser exclusivament en català.

Article 4

Usos escrits a l’Administració

1. Tota la documentació interna dels organismes públics i tota la documentació generada en els organismes públics i que està adreçada a l’interior del país, tant a l’administrat com al treballador propi, ha d’estar redactada en català, tal com estableix l’article 8.1.b de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial.

2. En els escrits emesos pels organismes públics i adreçats a l’exterior del país a territoris on el català no té reconeixement legal o administratiu, s’aplica el que estableix l’article 8.2 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. Els escrits emesos pels organismes públics i adreçats a l’exterior del país, tant si s’adrecen a una persona física o una persona jurídica, inclosos organismes jurídics, han d’estar redactats en català si s’envien a un territori on el català té estatus de llengua oficial o cooficial, o si està reconegut per l’Administració pública d’aquest territori o pel marc legal d’aquest territori.

Article 5

Usos orals a l’Administració

1. En les comunicacions orals, tot treballador d’un organisme públic, quan està de servei, s’ha d’adreçar en català a l’administrat, independentment de la ciutadania de l’administrat i de la llengua amb què l’administrat se li adreci. Queden exceptuats els casos previstos en aquest Reglament.

2. Aquesta mesura s’estén a les comunicacions telefòniques, comunicacions orals telemàtiques i comunicacions per altaveu.

3. Si l’administrat afirma que no entén la llengua catalana, el treballador de l’organisme públic pot adreçar-se-li en la llengua de l’administrat o una altra llengua que aquest entengui. En qualsevol cas, si l’administrat afirma que entén la llengua catalana però que no la parla, el treballador de l’organisme públic ha d’adreçar-se a l’administrat en català.

4. Les oficines de turisme i instal·lacions anàlogues de titularitat pública, com ara taulells o taquilles d’instal·lacions d’oci o de turisme cultural de titularitat pública, no estan subjectes a les mesures exposades als paràgrafs 1, 2 i 3 d’aquest article, tal com estableix l’article 13 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial.

5. Les converses entre treballadors d’organismes públics, siguin del mateix organisme públic, siguin d’organismes públics diferents, s’han d’efectuar en català quan les converses tenen lloc en edificis o instal·lacions públiques.

Article 6

Contractes, convenis, acords i documents anàlegs

1. Els documents que vinculen un organisme públic i una persona física o jurídica que opera a Andorra o que ha de desenvolupar una tasca a Andorra o per a Andorra, com ara contractes, convenis de col·laboració, acords i qualsevol altre document anàleg, han d’estar redactats en català, tal com estableixen els articles 8.1 i 9 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. Tota la documentació generada en el marc d’aquesta vinculació ha de ser en català, tal com estableix l’article 9 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial.

2. Els documents que vinculen una administració andorrana i una administració d’un altre país, com ara convenis de col·laboració o acords, s’han de redactar com a mínim en català, sense perjudici que es redacti també en la llengua o les llengües que determini l’administració de l’altre país.

Article 7

Treballs efectuats per encàrrec dels organismes públics

1. En els treballs tècnics i en els contractes de serveis que un organisme públic encarrega o contracta en els termes de l’article 52.1 i 52.2.c de la L20001109B|Llei de la contractació pública, la persona física o jurídica que fa el treball ha de lliurar els textos generats en el marc de l’encàrrec o contracte redactats en llengua catalana. Aquesta mesura s’aplica especialment en documents de caràcter tècnic, com ara auditories, informes de funcionament o de gestió, dissenys de plans d’actuació, informes que descriuen o analitzen fets de qualsevol natura que afecten el Principat d’Andorra, i qualsevol altre document anàleg. Al contracte o al plec de bases que estableix les condicions d’aquesta relació entre l’organisme públic i la persona física o jurídica que redacta el text, hi ha d’haver una clàusula que garanteixi el compliment d’aquest paràgraf.

2. Si no s’especifica el contrari en el contracte o plec de bases que estableix les condicions de relació entre l’organisme públic i la persona física o jurídica que redacta el text, els costos de traducció van a càrrec de qui elabora el text.

3. En el cas de dificultats raonables per aportar els documents en la llengua oficial que estableix el paràgraf 1, l’organisme públic de què es tracti ha de trametre un informe al ministeri encarregat de la política lingüística exposant les raons per les quals és difícil o impossible complir el que estableix el paràgraf 1. El ministeri encarregat de la política lingüística, un cop llegit l’informe, pot dispensar d’aquesta obligació, excepte si es preveu que aquests documents seran fets públics, tal com estableix l’article 8.1.g de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial.

4. Quan una Administració pública contracta els serveis d’una persona física o jurídica per a l’elaboració d’un text legal o administratiu, com un reglament, una llei o un pla general, s’han de complir aquestes condicions:



5. Les accions de recerca de caràcter social, econòmica o de qualsevol altra natura, que dugui a terme o encarregui un organisme públic andorrà en territori andorrà, com ara enquestes o qüestionaris, s’han d’efectuar complint aquests requisits:



Aquestes mesures són aplicables encara que es contracti temporalment personal que no treballa en un organisme públic, i tingui o no nacionalitat andorrana, i tant si es contracta una empresa andorrana com si es contracta una empresa estrangera.

6. En els processos de selecció de personal per a un organisme públic, les persones físiques o jurídiques que duguin a terme treballs per a aquests processos de selecció de personal per encàrrec d’un organisme públic, han d’executar tot el procés exclusivament en llengua catalana, tant pel que fa a les instruccions o entrevistes orals com pel que fa als documents i formularis emprats per dur a terme les proves i independentment de la llengua de l’aspirant. Aquesta condició ha d’estar consignada al contracte o al plec de bases. Se n’exclouen les proves de capacitació lingüística en llengües altres que la catalana. En cas que una empresa no pugui disposar de versió catalana d’algun document o formulari emprat en els processos de selecció de personal, ha de presentar un informe al ministeri encarregat de la política lingüística explicant les raons tècniques que impedeixen disposar de la versió catalana d’aquest document o formulari.

Article 8

Documentació que es presenta en licitacions

1. Els documents que una persona física o jurídica presenta en una licitació d’un organisme públic han d’estar redactats en català, tal com estableix l’article 8.1 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial.

2. En cas que, per al compliment del paràgraf 1, s’hagi de traduir algun document en català, els costos de traducció van a càrrec de qui ha de presentar el document.

3. Els documents acreditatius que es presenten en una licitació, com ara titulacions acadèmiques, classificacions d’empreses, fulls de registre industrial, escriptures de constitució de societats, escriptures públiques, escriptures de poders i documents anàlegs, emesos per un organisme públic no andorrà, poden presentar-se en la llengua en què estiguin redactats.

4. Els organismes públics han de fer constar les mesures indicades en el paràgraf 1 en els plecs de bases.

5. El document de compromís de creació d’una unió temporal d’empreses, si n’hi ha, ha d’estar redactat en català.

Article 9

Webs

1. Les webs dels organismes públics han d’estar disponibles en català en la seva totalitat, independentment del nom de domini primari que tingui.

2. Els textos que apareixen en webs d’organismes públics que són presos de recursos telemàtics d’altres organismes o d’altres webs s’han d’oferir en català. Si aquests textos són originalment en una llengua altra que el català, l’organisme públic que gestiona la web els ha de traduir al català abans de publicar-los.

3. La pàgina d’inici s’ha d’obrir automàticament per la versió catalana, sense perjudici que a partir d’aquesta pàgina es pugui accedir a qualsevol altra llengua que pugui estar disponible.

Article 10

Programari

1. En el moment d’adquirir programes informàtics, els organismes públics han d’adquirir-ne la versió catalana, o versió multillengua que inclogui la versió catalana, si n’hi ha, sempre que això no representi una minva significativa de les potencialitats tècniques d’aquests programes informàtics respecte de les prestacions d’altres versions.

2. En el cas de programes informàtics ja adquirits en una llengua altra que la catalana, si hi ha pedaços de català per a aquests programes (arxius que tradueixen automàticament els programes informàtics), l’administració els ha d’adquirir i instal·lar, sempre que això no representi una minva significativa de les potencialitats tècniques d’aquests programes informàtics respecte de la versió original o de la seva evolució cap a noves versions.

3. Si un organisme públic crea un programa informàtic específic, o encomana a una empresa que creï un programa informàtic específic, cal complir aquestes condicions:



En qualsevol cas, tot programa informàtic creat o encarregat per un organisme públic ha de tenir totes les interfícies d’entrada i sortida, incloses les pantalles, íntegrament en català, i ha de treure totes les sortides, inclosos els fulls impresos, els tiquets i qualsevol altre element anàleg, íntegrament en català. Aquestes mesures s’apliquen tant si el programa informàtic és per a ús intern de l’organisme públic com si l’han d’usar els administrats. Si s’encomana a una empresa especialitzada la creació d’un programa informàtic, cal especificar totes aquestes condicions als documents contractuals o als plecs de bases.

Article 11

Museus, monuments i instal·lacions anàlogues

1. En els museus, els monuments i les instal·lacions anàlogues pertanyents a una Administració pública o subvencionats per una Administració pública, l’entitat responsable ha d’establir el règim lingüístic de visites i s’ha d’informar els visitants d’aquest règim lingüístic. En aquest règim lingüístic cal preveure visites en català. En cas que en una mateixa visita guiada es pugui fer en més d’una llengua en funció de les llengües del grup de visitants, si n’hi ha de catalanoparlants la llengua catalana sempre hi serà present, encara que el visitant asseguri que pot seguir les explicacions en una altra llengua, i la primera explicació sempre serà la catalana, seguida de les explicacions en les altres llengües.

2. En les visites d’alumnes del país a museus, monuments i instal·lacions anàlogues pertanyents a una Administració pública o subvencionats per una Administració pública, els guies oficials han de fer les explicacions exclusivament en català, independentment del sistema educatiu.

3. Hi ha d’haver versió en català en les audioguies de museus, monuments i instal·lacions anàlogues.

Article 12

Activitats de lleure, esportives i lúdiques

1. Les activitats de lleure, esportives o lúdiques organitzades per un organisme públic, o en què hi participi com a col·laborador, independentment del col·lectiu al qual s’adrecin, s’han de desenvolupar en llengua catalana. Això implica que:



En cas que hi hagi dificultats per complir algun d’aquests punts, l’organitzador de l’activitat ha de trametre un informe al ministeri encarregat de la política lingüística exposant les raons per les quals és difícil o impossible complir el(s) punt(s) en qüestió. El ministeri encarregat de la política lingüística, un cop llegit l’informe, ha de donar el vistiplau perquè es pugui fer l’activitat en una llengua distinta de la catalana en el(s) punt(s) en qüestió.

2. En les activitats d’esquí escolar, els monitors han d’adreçar-se en català als alumnes, independentment del sistema educatiu. Les estacions d’esquí, en cas que siguin les responsables de fornir de monitors l’activitat, han de disposar dels professionals necessaris per tal de poder complir el que estableix aquest punt.

Article 13

Monitoratge educatiu

Els acompanyants d’autocars del transport escolar, els vigilants de menjadors, els vigilants d’activitats de lleure i qualsevol altra persona que dugui a terme tasques similars en el marc d’un sistema educatiu finançat per una Administració pública han d’adreçar-se en català als alumnes.

Article 14

Perfils lingüístics

1. En els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball en un organisme públic, tant si es tracta de places de nova creació com si es tracta de promoció interna, l’organisme públic convocant ha d’establir i especificar el nivell de coneixement de català exigit per a aquella plaça, tal com estableix l’article 10 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. En les bases de la convocatòria s’ha de consignar aquest requisit.

2. El nivell lingüístic mínim per ocupar qualsevol plaça als organismes públics, sigui quina sigui la feina que s’hagi de dur a terme, és “saber parlar català” i “saber escriure correctament textos breus en català”. En funció de la feina que s’hagi de dur a terme, l’organisme públic convocant pot exigir nivells més alts de competència lingüística. En tot cas, la persona que, en el desenvolupament de les seves tasques, hagi de redactar documents tècnics i administratius ha de tenir el nivell mitjà (nivell C/Avançat 2) de llengua catalana, segons el barem establert per l’Àrea de Formació d’Adults.

3. En els casos en què l’administració de què es tracti tingui establertes les descripcions de lloc de treball, el perfil lingüístic requerit ha de ser el que consti en la descripció esmentada.

4. Les persones que concursin en processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball en un organisme públic, tant si es tracta de places de nova creació com si es tracta de promoció interna, han de superar una prova de capacitació lingüística que demostri que tenen el nivell de competència lingüística requerit per a la plaça a la qual concursen. L’organisme públic convocant pot establir que la prova sigui convalidada per un certificat lingüístic de l’Àrea de Formació d’Adults equivalent al nivell lingüístic fixat per a la plaça.

5. La prova de capacitació lingüística a què fa referència el punt 4 queda automàticament convalidada per a un concursant si s’ha presentat anteriorment a un altre procés de selecció de personal o de provisió de llocs de treball del mateix organisme públic i ha superat la prova de capacitació lingüística, sempre que el nivell demanat en el primer concurs sigui igual o superior que el nivell del segon concurs. Aquesta convalidació té efecte durant els dos anys següents en què un concursant hagi participat en un procés de selecció de personal o de provisió de llocs de treball.

6. Les persones contractades en feines de vigilància dins dels edificis d’un organisme públic, o en locals culturals i de lleure de titularitat pública, i que eventualment poden haver d’atendre el públic, han de saber parlar català. Aquest requisit ha de quedar reflectit als concursos públics dels organismes públics per a la contractació de serveis de vigilància.

Article 15

Formació especialitzada i comunicació tècnica interna

1. La formació especialitzada organitzada i/o pagada totalment o parcialment per un organisme públic, o quan és impartida per persones físiques o jurídiques mitjançant autorització administrativa, tant si s’adreça als treballadors de l’organisme públic com si s’adreça a altres persones, ha de ser exclusivament en català, tant en l’exposició oral com en els materials docents, siguin impresos en paper, siguin en suport informàtic, i tant si el docent pertany al cos de treballadors de les institucions públiques com si no hi pertany.

2. Del punt anterior, queden exceptuats només els casos en què hi hagi dificultats manifestes o impossibilitat de trobar un docent que pugui fer la classe en llengua catalana i aquells casos en què hi hagi una raó tècnica important que faci gairebé indispensable contractar un docent que no parli català. En aquests supòsits, el departament encarregat d’organitzar la formació especialitzada ha de trametre un informe al ministeri encarregat de la política lingüística exposant les raons per les quals aquesta formació s’ha de fer amb un docent que no parla català. El ministeri encarregat de la política lingüística, un cop llegit l’informe, ha de donar el vistiplau perquè es pugui impartir aquesta formació especialitzada en una llengua distinta de la catalana.

3. En el cas de la formació per obtenir el permís de conducció, els exàmens poden fer-se en anglès, espanyol, francès o portuguès en el cas de residents que faci menys de dos anys que resideixen a Andorra.

Article 16

Publicitat institucional

1. La publicitat que un organisme públic andorrà fa en territori andorrà ha de ser en català, independentment del format. En cas que s’adreci als turistes, pot estar en altres llengües a més del català.

2. Als textos en format periodístic que tinguin una finalitat publicitària, publicats en mitjans de comunicació andorrans, se’ls aplica el punt 1.

3. La publicitat que es fa en una publicació editada en territoris de parla catalana que publica els textos fonamentalment en català o en un mitjà audiovisual o telemàtic radicat en territoris de parla catalana que emet fonamentalment en català, la publicitat ha de ser en català. Als textos en format periodístic que tinguin una finalitat també publicitària se’ls aplica el mateix criteri.

4. La publicitat que fa un organisme públic a Internet ha de ser en català en les webs que són en català, independentment del nom de domini primari que tingui.

Article 17

Publicacions institucionals

1. Qualsevol llibre publicat per un organisme públic ha de ser en català. Pot contenir versions en altres llengües; sempre, però, hi ha d’haver versió catalana d’aquest llibre. Se n’exceptuen la publicació d’actes de congressos i trobades acadèmiques anàlogues, que poden ser en la llengua dels ponents.

2. Qualsevol publicació periòdica editada per un organisme públic ha de ser en català.

3. Qualsevol text informatiu publicat per un organisme públic ha de ser en català si s’adreça fonamentalment a l’interior del país. Qualsevol text informatiu o turístic publicat per un organisme públic adreçat als visitants o turistes de fora d’Andorra pot estar redactat en qualsevol llengua, però en tot cas hi ha d’haver sempre versió catalana del text, sigui en un únic document que conté diverses versions, sigui en diversos exemplars del mateix document un en cada versió.

4. Qualsevol disc compacte que conté dades publicat per un organisme públic ha d’estar disponible en català. El disc compacte pot contenir versions en altres llengües, però la versió catalana ha d’estar en primer lloc.

5. Qualsevol enregistrament de vídeo, tingui el format que tingui, editat per un organisme públic ha de ser en català. Si es creu convenient, pot contenir o se’n poden fer versions en altres llengües, especialment si té un interès turístic.

Article 18

Representants en competicions internacionals

Les persones que representen Andorra en competicions internacionals esportives o d’altra mena han de parlar en català quan fan declaracions públiques dins Andorra, i han de parlar en català quan fan declaracions públiques fora d’Andorra quan el context ho permeti.

Article 19

Patrocinis i entitats subvencionades per una Administració pública

1. En entitats esportives que reben subvencions d’una Administració pública o de més d’una Administració pública, els esportistes i entrenadors han de fer les seves declaracions als mitjans de comunicació andorrans en català. Els esportistes i els entrenadors que no coneixen el català estan dispensats d’aquesta disposició els dos primers anys de residència o pràctica de l’esport a Andorra.

2. A aquelles persones que representen entitats, federacions, agrupacions i associacions culturals, esportives, polítiques, socials o sindicals, que reben subvencions de l’Administració pública, mentre actuïn com a representants d’aquests col·lectius, han de fer les seves declaracions als mitjans de comunicació andorrans en català. Les persones que no coneixen el català estan dispensats d’aquesta disposició els dos primers anys de residència a Andorra.

3. Qualsevol publicació, sigui en suport paper sigui en suport digital, i tant si és una monografia com si és una publicació periòdica, que no és editada per un organisme públic andorrà, però per a la qual un organisme públic andorrà dóna diners, ha de ser íntegrament en català si s’adreça al públic andorrà, sense perjudici que contingui versions en altres llengües.

Article 20

Compliment del Reglament

1. El ministeri encarregat de la política lingüística pot dur a terme accions de control i seguiment per tal de comprovar que es compleix aquest Reglament.

2. El que estableix el punt 1 d’aquest article és aplicable a la gestió de serveis públics o autoritzacions administratives esmentats als articles 2 i 15.3 del Reglament, tal com preveu l’article 34.5 de la Llei de la contractació pública. Els plecs de bases que estableixin les condicions per a la gestió de serveis públics o autoritzacions administratives han d’especificar que el ministeri encarregat de la política lingüística pot dur a terme accions de control per tal de comprovar que es compleix aquest Reglament en el marc de la gestió d’un servei públic.

3. En cas que es detectin irregularitats en el compliment d’aquest Reglament, l’organisme públic afectat ha d’engegar, amb la col·laboració i l’assessorament del ministeri encarregat de la política lingüística si ho demana, les accions que siguin necessàries per esmenar aquestes irregularitats.

4. Pel que fa als treballadors dels organismes públics, l’incompliment de les disposicions, obligacions o prohibicions establertes en aquest Reglament són sancionables de conformitat amb el que estableixen els articles 67, 69.e, 72.a, 74, 75, 76, 77 i 78 de la Llei de la funció pública.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 16 de febrer del 2005